3. Intoducció
La malària o paludisme es una enfermetat febril produïda pel paràsit
Plasmodium que s'encomana per picada del mosquit Anopheles
femella, ja que els mascles no piquen, s'alimenten de vegetals.
L'únic cas de contagi directe entre humans és el d'una dona embarassada
que transmet la infecció via trasplacentària al fetus.
Els símptomes són molt variats, cursa amb febre entre els 8 i 30 dies
posteriors a la infecció i pot estar acompanyada, o no, de dolor (de cap
o musculars), diarrea, decaïment i tos.
Els medicaments no garanteixen una protecció absoluta contra la
infecció.
4. Història
La malària ha infectat els humans de 50.000 anys ençà i
pot ser que hagi estat un patògen humà durant la historia
sencera de la nostra espècie. S'han trobat espècies
properes als paràsits humans de la malària en
ximpanzés, parent dels humans. Es troben referències de
les peculiars febres periòdiques de la malària al llarg de
la historia, començant des de 2700 aC a la Xina. El
terme malària s'origina de l’italià de l’Edat Mitja: "mala
aria", "mal aire"; i se la va anomenar també paludisme,
del llatí "palud" (pantà).
5. El britànic Sir Ronald Ross, treballant a l'Índia,
finalment va demostrar el 1898 que la
malària és de fet transmesa per mosquits. El
que provà fou mostrar que certes espècies del
mosquit transmetien malària a ocells i aïllant
els paràsits de les glàndules salivals de
mosquits que s'alimentaven d'ocells infectats.
Ross va rebre el Premi Nobel de Medicina el
1902. Aquest treball públic va salvar la vida
a milers de persones i va ajudar a
desenvolupar els mètodes usats en
campanyes de salut pública en contra de la
malària.
El primer tractament eficaç per a la malària fou
l'escorça de l'arbre Cinchona, el qual conté
l'alcaloide quinina. Aquest arbre creix als
turons dels Andes, en particular a Perú.
6. Efectes de la Malària
La malària causa uns 20-90 milions de Tot i que la infecció de VIH via la
casos de febre alta i aproximadament malària ha incrementat la mortalitat,
1,5 milions de morts anualment. Això continua sent un problema menor que
representa una mort cada 30 segons en la combinació del VIH i la tuberculosi.
tot el món.
Les estadístiques precises són
La majoria de morts succeeixen en nens desconegudes perquè molts casos
menors de 5 anys i en dones succeeixen en àrees rurals on les
embarassades. persones no tenen accés a hospitals o a
recursos per a garantir la salut. Com a
Tot i els esforços de reduir la transmissió conseqüència, la majoria dels casos
i d'incrementar el tractament, hi ha continuen indocumentats.
hagut molt poc canvi en àrees que es
troben en risc de la malaltia. De fet, si
la permanència de la malària continua
en el seu curs de permanent augment,
la tassa de mortalitat pot duplicar-se en
els següents vint anys.
7. Mecanisme de Transmissió
La femella d'Anopheles infectada és portadora dels bacteris a les seves
glàndules salivals. Si pica a una persona aquests entren dins la persona
a través de la saliva del mosquit, migrant al fetge on es multipliquen
ràpidament dins de les cèl·lules hepàtiques mitjançant una divisió
asexual múltiple.
8. Procés de la malaltia
La ruptura de glòbuls vermells, que alliberen merozoïts, que alliberen
substàncies que estimulen l’hipotàlem, ocasionant esporàdiques crisis febrils
molt intenses cada dos o tres dies seguides, al cap d'unes hores, d'una brusca
tornada a una aparent normalitat. Aquest procés va deixant l'organisme
exhaust i, en el cas dels nens petits, hi ha una gran probabilitat d'un desenllaç
fatal en absència de tractament.
El paràsit evadeix el sistema immunitari al mantenir-se intracel·lularment en els
hepatòcits i eritròcits, tot i que molts eritròcits parasitaris són eliminats. Per a
evitar això, el paràsit produeix certes proteïnes que s'expressen a la
superfície de l'eritròcit. Aquest és el factor principal de les complicacions
hemorràgiques de la malària. Aquestes proteïnes són, a més, altament
variables i per tant el sistema immunitari no pot reconèixer-lo de forma
efectiva ja que quan elabora un nombre d’anticossos suficient (al cap de dues
setmanes o més) aquests seran inútils perquè l’antígen ha canviat.
9. Vacuna
El primer a descobrir una vacuna sintètica La vacuna SPF66 es va provar en més de
anomenada SPF66 contra la malària va ser el 41.000 voluntaris a Amèrica Llatina, on
doctor Manuel Patarroyo, d'origen colombià. a principis de 1994 van ser inoculats 45
Entre 1986 i 1988 la vacuna sintètica va ser voluntaris que van demostrar que la
creada i provada en una colònia de micos de la vacuna indueix una forta resposta
regió amazònica, els Aotus trivirgatus, i en un immunitària (entre un 40 i un 60% en
grup de joves batxillers voluntaris que prestaven els adults, i fins a un 77% en els nens)
el seu servei militar. No obstant això, allà van contra la malària, sense provocar greus
començar els problemes, ja que per falta de efectes secundaris. Finalment, després
recursos econòmics es va interrompre l'aplicació de ser avaluada en varis llocs la vacuna
massiva de la vacuna. va demostrar no tenir l'efectivitat
aspirada pel doctor Patarroyo, per la
qual cosa es va aturar el procés de
fabricació i vacunació. A partir d'aquest
moment els laboratoris del Dr. Patarroyo
s'han dedicat a estudiar la vacuna amb
l'objectiu de tenir un 99.9% d'efectivitat
en tots els casos. La SPF66 es va
convertir en la vacuna més efectiva
contra la malària fins avui
desenvolupada.
10. Curiositats
La tècnica dels insectes estèrils s'està perfilant com un possible mètode
de control dels mosquits. El progrés cap a insectes transgènics, o
genèticament modificats, suggereixen que les poblacions de mosquits
silvestres podrien fer resistents a la malària. La recerca a l'Imperial
College de Londres va crear el primer mosquit transgènic paludisme,
amb la primera Plasmodium espècies resistents anunciat per un equip
de la Case Western Reserve University a Ohio, el 2002. L'èxit de la
substitució de les poblacions existents amb poblacions genèticament
modificats, es basa en un mecanisme de transmissió, com els elements
traslladables per permetre mendelians de l'herència de gens d'interès.