Història de l'art

POBLE ETRUSC:
- Creença religiosa i culte als morts.
- Influències Egípcies
- Arquitectura que després van deixar algunes característiques als romans:
♦Ús de l’arc i la volta.
♦Tombes i temples.
♦Ordre Toscà
♦Temples elevats sobre un plint amb una escalinata per accedir-hi.
- Escultura:
♦Fetes de bronze i terracota.
♦Reminiscència de l’escultura arcaica grega.
♦Inclinació pel retrat real i no idealitzat.
♦Sarcòfags i retrat.
- Pintura:
♦A les tombes, per dins.
♦Pintaven sobretot escenes de la vida quotidiana.
SARCÒFAG DELS ESPOSOS DE CERVETERI
Autor: Autor desconegut.
Context: 520 a. C. (Segle Vl ac)
Estil: Etrusc.
Material: Terracota policromada
Tipologia: Grup escultòric
Temàtica: Funerària
Localització: Actualment a Roma
CONTEXT HISTÒRIC:
-Data del s. VI a. C. Trobem els etruscos a la Península Itàlica, al Nord. S’instal·len i entren en
contacte comercial amb Roma, per tant també hi influeixen de manera cultural. Els romans són
conquistats per Grècia al Sud i els etruscos al Nord. Els etruscos tenen orígens orientals.
-La barreja d’orient i l’arquitectura grega (arcaica), la cultura de la mort els portava a pensar en la
reencarnació, treballen molt en les tombes.
-No coneixem l’autor.
ANÀLISI FORMAL:
-En aquest escultura trobem un home i una dona reclinats sobre un llit (kliné) es pensa que estaven
fent un banquet. L’home té el tors nu i la dona va vestida amb una túnica i porta sabates. -És un grup
escultòric jacent i una escultura exempta, està feta de terracota (fang cuit) amb la tècnica del
modelatge.
-És una composició oberta i unifacial perquè està de cara al públic. És una figura asimètrica horitzontal
i vertical, els cossos estan posats de manera que queden un davant de l’altre per tant a una banda hi
ha els torsos i a l’altre les cames, és a dir, la part important està desplaçada cap a la dreta.

-El tors està poc treballat anatòmicament, té molta influencia arcaica ja que té els ulls ametllats,
somriure arcaic, els cabells estan enganxats al cap i són figures bàsicament geomètriques i les cames
no estan treballades de cap manera. Així podem veure que treballa molt més el cos que la part inferior
com poden ser les cames.
-És una obra estàtica però veiem un cert moviment, l’agafa de la mà i li posa el braç per darrere de
l’esquena. Els etruscos es distancien dels grecs, no idealitzen els personatges perquè han de
representar el rostre del mort així cada tomba tindrà representada la figura del mort. Eren figures fetes
de fang vuit i policromades fetes amb la tècnica del modeltage.
ANÀLISI CONECPTUAL: Funció i significat
Servien perquè s’hi disposessin les cendres dels morts.
El significat d’aquesta obra és que la cultura etrusca retia culta als morts. En aquesta escena es
representa un banquet presidit pels figurants.
MODELS I INFLUÈNCIES:
-Els models de l’art etrusc són el grec arcaic i els egipcis o el Pròxim Orient.
-Les influències són el romà per intentar aconseguir el realisme de les cares.
_________________________________________________________________________________
Trets socials i culturals de l’art grec:
-Conceptes com home, harmonia, bellesa, natura i raó eren molt importants.
Dimensió humana :
‘L’home és la mesura de totes les coses’:
Recerca incansable de la bellesa basant-se en l’harmonia i la proporcionalitat.
Antropocentisme: Canon de bellesa, harmonia…
La Religiositat
Politeista, Zeus com a pare de tots els deus
Diferència entre deus/homes: Immortalitat
Sentiment de relació amb els deus.
La Societat
Desigual i jerarquitzada
Ciutadans lliures, estrangers, esclaus.

KOÚROS D’ANAVYSSOS I KÓRE DEL PÈPLUM
Autor: Desconegut
Cronologia: 500 ac (Segle Vl ac)
Materials: Marbre prolicromat de Paros
Tipologia: Escultura exempta
Estil: Grec Arcaic (que mostra l’evolució cap al naturalisme)
Localització: Trobats a l’Acròpolis, actualment al Museu Arqueològic Nacional
CONTEXT HISTÒRIC:
-Extensió pel Mediterrani
-776 ac: Primers Jocs Olímpics
-Apareixen les Polis
-Sistema polític: Oligarquia
ANÀLISI FORMAL:
-Masculina/Femenina, Nua/Vestida, enpeus i exemptes
-Unifacial, oberta
-Massísses, rígides i estàtiques que provoquen ‘sensació de bloc’
-Presenten simetria, frontalitat i un ús de la geometria per determinar certs elements corporals
-En Kóre, ’observa la possibilitat d’establir una línia central que divideix l’estàtua en dues meitats
exactament iguals, excepcionant el braç, fet que trenca amb la rigidesa dels altres elements corporals.
-A causa del color conservat en el cabell de Kóre, sabem que eren policromades-
ANÀLISI CONEPTUAL: Funció i significat
-Egipte com a influència i base
-Caracteritzades per la posició avançada d’una de les cames aportat per Dèdal
KOÚROS: -Figura masculina atlètica despullada s’esculpia amb molta frequència
-Identificat erròniament moltes vegades amb el déu Apol·lo
-Feta en honor dels grans atletes guanyadors dels importants Jocs d’Olímpia
-Feta servir com a obra funerària
KÓRE: -Dedicada al culte
-Solien sostenir una flor, fruita, i sempre es representades vestides
-Representació sacerdotesa
-Feta servir com a obra funerària
→ Cultura egípica
→ Escultura clàssica posterior

EL DISCÒBOL DE MIRÓ
Autor: Miró (veu en els atletes la possibilitat d’expressar tota la força del
moviment)
Cronologia: 460 ac (Segle V ac)
Material: Original de bronze; còpia romana de marbre
Estil: Grec Clàssic
Tema: Ideal anatòmic atlètic
Localització: Museo Nazionale Romano
CONTEXT HISTÒRIC:
-Època daurada a Atenes, despres de les guerres Mèdiques. Es desenvolupa el pensament filosòfic,
on destaca la democràcia, la societat jerarquitzada…
-Pensament ‘d’home com a mesura de totes les coses’.
ANÀLISI FORMAL:
-Ens trobem davant una figura masculina amb intenció de llençar un discòbol, en un moment de
màxima concentració.
-Trenca els principis bàsics de frontalitat i rigidesa de l’escultura arcaica i reflecteix l’inquietud de
l’artista de mostrar moviment, que aconsegueix mitjançant la complexa postura del personatge. (Forma
de S). La figura concentra tota la tensió per al llançament. Moviment contigut, contraposto. Però
aquest naturalisme no es reflexa en els cabells, que segueixen mostrant-se geometritzats com en
l’època arcaica.
-Treball anatòmic acurat, on es poden veure treballats els musculs en tensió. No obstant, la cara no
mostra expressivitat, que conserva reminiscències de l’etapa anterior, com l’hieratisme del rostre.
-Destaca pel naturalisme, l’equilibri de les proporcions i el dinamisme de les figures
-Basat en un canon de proporció, de 7 caps.
-Exempta, empeus
-Unifacial, oberta
-Asimètrica, però equilibirada (Braç fa contrapès amb la cama en la qual es recolza l’altre braç).
ANÀLISI CONCEPTUAL: Funció i significat:
-Imatge d’un jove atleta, Jacint, que va morir als Jocs Olímpics dedicats al déu Apol·lo.
-Els atletes eren presentats com a models de bellesa ideal
-Se’l representa en un moment de màxima concentració i en moviment, mentres llança un disc.
-Miró es va arriscar i el va representar en el segon temps d’acció, quan a més de balancejar el disc,
l’atleta fa una volta amb tot el cos girant sobre si mateix.
-Característiques arcaiques
-Influencià a Roma i Renaixement

ACRÒPOLI D’ATENES:
-Sobre les restes dels Propileus, Pèricles li va encarregar a l’arquitecte Mnesiklés la construcció d’un
nou accés a l’Acròpolis. Mnesiklés va saber resoldre magistralment el problema de la topografia. Dues
terrasses sobreposades, dividides per un corredor transversal amb columnes jòniques, donaven lloc a
quatre estances rectangulars.
-Zona enmurallada de la cuitat, amb només una entrada.
-Siutada en un recinte elevat, (156m) servia com a protecció de la ciutat en époques de guerra
-Rescontrucció feta per FÍDIES, despres que sigues destruïda durant les guerres Mèdiques.
-S’accedeix per l’Oest (Per questions de facilitat, tot i que el sol surt per l’Est)
-Reconstrucció feta per l’escultor FÍDIES
-Feta per Atenea, divinitat, protectora de la ciutat
-El formen: Erecton, Propileus, Atenea Niké i Partenó.
PARTENÓ:
Autor: -Encarregat per Pèricles
-Construit per Ictinos i Cal·lícrates, i supervisió de Fídies
Cronologia: Fet entre 447 a.c i 438 a.c (S. V ac)
Material: Marbre
Tipologia: Temple
Localització: Forma part de l’Acròpoli d’Atenes destancant per ser el seu temple més gran, situada al
sud-est. La façana principal mira a l’Est, ja que es per on surt el sol, i dona l’esquena a l’entrada del
recinte
CONTEXT:
- Època de màxima esplendor, gràcies a la victòria contra els perses a les Guerres Mèdiques.
-Plenitud cultural i artística
-Societat politesita, jerarquitzada, democràtica...
-Neix el teatre, l’art, la literatura, la filosofia.. Com a fruit del pensament occidental.
-Unificació de les polis, i expansió de Grècia cap a territoris perses
-Estil+Autor
ANÀLISI FORMAL:
Sustentadors: Sustentats:
→ Murs (Reguals) → Llinda
→ Columnes (Ordre dòric) → Entaulament

→ Base → Coberta/Teulada a dues aigües
Façana:
Esgalons: 3 estereòbates, 1 estilòbata
Columnes: - 8 columnes (temple octastil) d’odre dòric sense base a cada façana, i 17 a les laterals.
-Tenen fust estriat d’aresta viva, capitell senzill format per collari, l’equi i l’abac.
- Entaulament: Format per alquitrau llis i sense ornamentació, el fris, amb tríglifs i mètopes (amb
relleus escultòrics) i una cornisa, decorada als extrems amb acroteris. Damunt la cornisa, s’aixecava
una cobertura a dues aigues.
-Gràcies als escrits de l’època, sabem que estava pintat: El blanc del marbre contrastava amb colors
com el vermell, blau i daurat, amb els quals estava pintat.
Part interior:
-Planta rectangular, dividida en dues plantes diferents, la Naos (i pronaos) i l’Opistòdom (on es troba
l’escultura de la deesea Atena, de 10 metres, feta d’or i ivori. Envoltada de columnes per relaçar la
seva visió)
-Tant la porta com les finestres als murs de la naos estaven contruits estratègicament perque la sortida
del sol il·lumines les estatues.
-Estructura totalment simètrica
-Es tracta d’un temple dòric octàstil, i perípter monòpter, perque tot el perimetre esta envoltat per una
sola filera de columnes.
DESCRIPCIÓ CONECPTUAL:
-Funció de culte, casa del Deu, dedicada a Atenea (protectora d’Atenes) després de derrotar als
perses.
-Temple pensat per cumplir les normes i canons clàssics (Proporció, harmonia, equilibri, simetría..)
-A partir d’estudis matemàtics, basats en el ‘nombre d’or’ → Estudis de la proporció de la bellesa i
natura.
-Temes que apareixen en el fris eren escenes mitològiques que representaven la vida d’Atenea, com
el seu naixement i la lluita amb Posidó per la possessió d’Atenes.
-4 guerres mitològuiques hi ón representades: Centauromàquia, Gegantomàquia, Amazononàquia, i
Guerra de Troia. En el fris que envolta la cel·la, hi trobem representada la processó de les Panatenes,
(festa important d’Atenes celebrada cada 4 anys)
MODELS/INFLUÈNCIES:
→ Partenó, sintesi perfecta entre lo dòric (robust, auster, monumental) i lo dòric (que va endolçir les
proporcions)
→ Epoca romana, reneixement, neoclacissisme.

ATENA NIKÉ:
Autor Cal·lícrates, un dels arquitectes més rellevants de l’esplandor atenesa
durant l’època de Pèricles.
-Temple promogut pel general atenès Cimó II, rival polític de Pèricles.
-La decoració escultòrica d’atribueix principalment a Cal·lima
Cronología: Projectat al 449, però construit al 421 ac (S. V ac)
Material: Marbre de la pedra pel penibètic
Tipologia: Religiosa, és a dir, un temple
Localització: Pertany a l’Acròpoli d’Atenes, al costat dels Propileus, que donen accés al conjunt
d’edificis sagrats que conformen el recinte.
CONTEXT:
-Societat politesita, jerarquitzada, democràtica…
-Neix el teatre, l’art, la literatura, la filosofia.. Com a fruit del pensament occidental
ANÀLISI FORMAL:
-Es tracta d’un temple amfipròstil, i tetràstil (4 columnes a les dues façanes) que es troba sobre una
plataforma (estilòbat) i tres esglaons (estereòbates). La petita cel·la interior representa dues pilastres
in antis a l’entrada
-Columnes jòniques. Formades per una base amb dues motllures (tor, i escòcia) + un fust monolític
amb estries de cantells plans + un capitell decorat amb volutes
-L’entaulament s’estructura a mitjà d’un arquitrau dividit en tres frangers superposades: El fris (amb un
seguit de relleus continus) i la cornissa, semblant a la dòrica, sobre la qual estan el frontó i les
acròteres. Utilitzacio del dòric per representar harmonia, quan normalment representava desnitat)
-La coberta, actualment perduda, era de dos aiguavessos
-Originàriament, a l’interior del temple hi havia una escultura de fusta que representava ‘Victòria sense
ales’ (perque mai no abandones Atenes)
-Es relaciona harmonicament amb els altres edificis. Com era habitual, el temple estava orientat cap a
l’est, on la sortida del sol. Cal·lícrates es va haver d’adaptar a l’espai reduït que li van assignar i va
prescindir de pronaos.

ANÀLISI CONECPTUAL:
-Altar d’accio de gràcies a Atena Victoriosa, deessa grega de la Saviesa i de l’Estratègia en la guerra,
patrona de la ciutat d’Atenes.
-Commemorava el tractat de pau de Cal·lias amb els perses, amb el qual va posar fi a les guerres
mèdiques despres d’una sèrie de victòries gregues
-La decoració del fris, va incorporar escenes de les guerres mèdiques entre grecs i perses, de la
guerra del peloponès, i de temes mítics com ara la centauromàquia, i la gigantomàquia. Uns anys
després, es redecorà el fris amb escenes de processons dedicades cap a Atena, envoltada de les
victòries (nikai), portadores d’animals per al sacrifici.
→ Juntament amb Erecton, dels millor exemples d’arquitectura d’ordre jònic
→ Renaixament, neoclassicisme

ERECTÈON
Autor: Obra atrubuida majoritariament a l’arquitecte Mnèsicles
Cronologia: Construida entre 421 ac i 405 ac (segle V ac)
Estil: Pertany a l’estil grec clàssic
Material: Feta amb marbre del Petèlic
Tipologia: Temple
Localització:- Pertany a l’Acròpolis d’Atenes, es relaciona harmonicament amb els altres edificis
-Façana principal orientada cap a l’Est
-Construit al costat nord del panteó, sobre l’indret en el qual, segons la llegenda, es troba
la .roca d’on Posidó va fer brollar una font d’aigua salada.
CONTEXT:
Època de màxima esplendor, gràcies a la victòria contra els perses a les Guerres Mèdiques.
-Neix el teatre, l’art, la literatura, la filosofia.. Com a fruit del pensament occidental
-Estil+Autor
ANÀLISI FORMAL:
-L’edifici presenta 4 façanes diferents, amb portics de columnes.
-Al pòrtic est hi han 6 esveltes columnes d’ordre jònic, igual que les 4 columnes adossades del pòrtic
est, i les 6 que aguantaven el pòrtic nord.
-En pòrtic sud, el fust de sis columnes es substituit per sis figures femenines (cariàtides).
Cariàtides → Escultures que representen figures femenines de gran bellesa i naturalisme, tant com en
els rostres (molt deteriorats) com en els plecs dels vestits. Fetes en memòria de les dones de Cària
(Àsia Menor) agafades com esclaves pels grecs per haver ajudat als perses durant les guerres
mèdiques.
-Les columnes suporten un entaulament amb arquitrau de tres frangers i amb el fris i cornissa
corresponents.
-La planta del temple s’adapta al terreny i a la necessitat de respectar antics recintes de culte.
-La coberta, actualment perduda, era de dos aiguavessos
-El santuari consta d’un pòrtic hexàstil i una d’una cel·la interior amb un altar.
-El pòrtic d’aquest temple està desplaçat a la façana lateral, és a dir, al nord.
-Finalment, i perpendicular al pòrtic nord, hi ha el pòrtic tambe presidit per les impressionants
cariàtides.
ANÀLISI CONEPTUAL:

-Temple dedicat a Atena, Posidó, Cècrops i Erecteu (mític rei ateneu de qui pren el nom, considerat
l’ultim fundador de les Panatenees (festes més importantsd’Atenes que se celebraven en honor de la
deesa Atena.
→ Segueix la tipologia contstructiva tÍpica dels temples grecs (tot i que la seva particular morfologia el
fa ser un edifici extremadament singular en l’arquitectura grega), i es el màxim exponent de
l’arquitectura de l’ordre jònic.
→El model de les cariàtides ha estat seguit per nombroses estuatues tant com d’època romana,
renaixentistes o neoclàssiques.
GUERRERS DE RIACE
Autor: Desconegut → es pensa que pot ser un deixeble de Fídies o Pitagores de
Reggio
Cronologia: 460-430 ac (Segle V ac) i trobades als anys 70 a Reggio di Calabria
Material: Bronze a la cera perduda
Tema: Guerrers
Localització: Museu Nacional de Reggio di Calabria
CONTEXT:
-Estil+Autor
ANÀLISI FORMAL:
-Escultura exempta, empeus
-Composició oberta i unifacial
-Les dues representen un home nu en tensió i posició frontal, subjectant algun element, segurament
una llança, escut o espasa
-Presenta detalls com pestanyes i dents.
-Lleuger contrapposto, és a dir, elevació dels malucs i la flexió consegüent de l’altre cama. Aquest
trenca la rigidesa arcaica i suggereix un cert dinamisme.
-Grau alt del coneixement de l’anatomia humana, que representa un gran realisme dels músculs:
Cara: cabells geomètricament treballats, rostres detallats i naturals, sense somriures arcai
Cos: Treball anatòmic acurat, destaca en esquena, tors, braços, mans, malucs, venes…
-L’escultura fa 2’5 metres d’alçada
ANÀLISI CONCEPTUAL: Funció i significat

-Trobats entre les restes d’un naufragi a Itàlia
-El seu significat i funció no són clars, però es creu que anava o sortia d’una colonia grega a Itàlia.
-Gràcies al casc d’un dells, reconeixem que no representen atletes, sino guerrers;
Hipotesi: La figura A representa Àiax Olieu, qui va ser condemnat per els seus constants actes de
crueltat i la figura B, Àiax Telamo, fou un gran guerrer qui va combatre a Aquil·les a la guerra de Troia
Hipotesi: Fills de Tideu/Amfiarau, o de fills de Zeus, Càstor/Pol·lux.
→ Tenen característiques acraiques, però determinem que són clàssiques ja que la recerca del
naturalisme es més gran, on l’atenció va plentament a l’estudi anatòmic, recercant la bellesa i equilibri
del cos humà masculí
→ Influència al Renaixement
DORÍFOR DE POLICLET
Autor: Policlet (uns dels màxims constructors d’Atenes, introdueix canon de proporció)
Cronologia: 430 (Segle V ac)
Material: Original de bronze a la cera perduda, còpia romana de marbre
Estil: Grec clàssic
Tema: Esportiu
Localització: Museu Arqueològic de Nàpols
CONTEXT HISTÒRIC:
ANÀLISI FORMAL:
-Jove atleta totalment nu que a la mà esquerra sosté una llança sobre l’espatlla (actualment perduda)
-Degut al pes del marbre, aquesta cópia romana es complementa amb un petit suport que enganxa el
braç dret amb la cama juntament amb una altre peça a la cuixa.
-Exempta dempeus
-Unifacial, oberta
-Compensada i equilibrada, però no simètrica
-Executat mitjançant un càlcul precís de proporcions, dimensions i línies, s’aconsegueix el cànon
anatòmic perfecte que consisteix amb una alçada equivalent a 7 caps.
-Contrapposto, és a dir, manté el tors en tensió i marca l’elevació d’un maluc i l’altre flexionat. Tendons
tensats i cos treballat; Això aporta naturalisme.
-Rostre idealitzat, però amb major voluntat naturalista pel que fa la captació del gest i la distribució dels
cabells.

ANÀLISI CONECPTUAL: Funció i significat:
- Atleta en repós abans d’iniciar la seva prova de llançament.
-L’imatge resumeix perfectament l’ideal del grec clàssic: Home jove preparat i capacitat per a particiar
en els jocs, en un equilibri perfecte entre vigor físic i intel·ligència, destresa i voluntat, és a dir,
FACTORS CORPORALS EN HARMONIA AMB ELS ESPIRITUALS
-Rostre dividit en tres parts iguals; font, nas i boca
-Pel que fa l’actitud mental o psicològica, no es percep un gest d’orgull per part de l’atleta, sinó que
presenta el gest serè d’aquell que manté l’excel·lència ètica del seu èxit
→ Influències Arcàiques. Recerquen un ideal anatòmic, basant-se en les idees pitagòriques sobre els
nombres.
→ Influència als escultors contemporanis a més d’excercir una gran influència en l’art romà i el
Renaixement, com per en exemple Miquel Àngel i la seva obra David.
TEATRE D’EPIDAURE
Autor: es Policlet el Jove
Cronologia: Feta al 350 ac (Segle lV ac)
Estil: Pertany a l’estil GREC HEL·LENÍSTIC
Material: Pedra de la mateixa muntanya (element sustentador)
Tipologia: Teatre, és a dir, arquitectura civil i lúdica
Localització: -Situat al vessant d’un pujol, aprofitant la pendent natural de la muntanya, a les afores
de l’antiga Epidaure. Tant com per l’ubicació com per les característiques, la integració a l’entorn
paisatgistic es excel·lent i demostra l’estreta relació que hi havia entre art-natura en el món grec.
CONTEXT HISTÒRIC:
-Gràcies al seu excel·lent estat de conservació, el Teatre d’Epidaure il·lustra perfectament l’evolució de
l’arquitecutra clàssica del teatre cap a les formes hel·lenístiques, que incrementen les dimensions de la
càvea i eleven el prosceni, que anteriorment es trobava a l’alçada de l’orquestra.
-Desaparició de la Polis
-Canvis i novetats en relació a la tradició anterior (monumentalisme..)
-Grandiloqüència i Monumentalisme
ANÀLISI FORMAL:
-L’orquestra: Espai totalment circular, té terra de sorra i un altar de pedra ja desaparegut
-Càvea: Part de 120 m de diàmetre, que puja per la vessant de la muntanya fins a una alçada de 24
m. Antiga filera de seients, espai dels espectadors.
-Diazoma: Passadís permietral que separa la càvea (espai dels espectadors) en dues seccions,
permetent el desplaçament per les 34 grades. (Aforament del teatre era de 15.000 espectadors, que
ocupaven dos tipus de seients; els del poble, consistents en grades llises de pedra, i els de
personalitats polítiques, reforçat amb respatller i braços)

-Escena (Construccions escèniques):Situades darrera l’orquestra. Hi havia l’escena, es a dir, un
edifici de dos pisos amb un balcó (avui destruit) que representava decorats com palaus, botigues,
segons el que necessitaven. Tambe servia de magatzem i vestidor d’actors.
-Prosceni: Espai elevat situat entre orquestra i escena, on es desenvolupava l’acció teatral
-La construcció d’aquest teatre és tant precisa que fa que tingui una perfecta acústica i facilita la
visibilitat sense problemes desde qualsevol racó de la càvea gràcies a la seva forma semicircular.
-Nascut com a conseqüència de les jornades festives dedicades a Dionís, déu de vi, que explica la
construcció enmig de l’orquestra, altar destinat a rituals en honor del déu.
-Arquitectura lúdica i civil, és a dir, s’hi representaven obres teatrals, les millors tragèdies de Sòfocles,
Eurípedes i Èsquil i comèdies d’Aristòfanes.
-També famós per la seva proximitat al santuari d’Asclepi, déu de la medicina
→ Il·lustra perfectament l’evolució de l’arquitectura clàssica del teatre cap a les formes hel·lenístiques.
-Modificacions que foren model a seguir per a teatres posteriors, tant grecs com romans fins
l’actualitat.
HERMES AMB DIONÍS INFANT:
Autor: Praxíteles
Cronologia: 330 ac (Segle IV ac)
Material: Marbre (ús recuperat per Praxíteles)
Estil: Grec postclàssic
Tema: Mitològic i funció decorativa
Localització: Museu Arqueològic (Olímpia)
CONTEXT HISTÒRIC:
-Obra situada entre el segon classicisme i el grec hel·lenístic
-Harmonia i bellesa proporcionada
-Antropocentrisme: Home com a mesura de totes les coses
-Politeisme: Creença en molts déus, tots aquests jerarquitzats i amb relació amb l’home
-Societat desigual i jerarquitzada
ANÀLISI FORMAL:
-La figura d’Hermes apareix dempeus (li falta una part del braç dret) recolzant-se amb el braç esquerre
en una roca coberta amb una túnica, mentre ssoté el petit Dionís. Entre el tronc i la figura d’Hermes hi
ha un suport transversal, necessari per aguantar el pes de l’estàtua.
-Dos persontages, per tant, grup escultòric
-Exempta, empeus
-Unifacial, tancada, ja que la mirada dels invidus crea relació entre ells
-Equilibrada, ja que te contrapposto i forma d’’S’ invertida (cobra praxiteliana)
-Destaca el minuciós estudi que fa Praxíteles sobre la compensació de volums. No hi ha tant
tractament anatòmic, ja és més suau i té menys relleu, on S’INSINUEN músculs.

-Rostre i tors s’allunyen de la duresa atlètica del segle anterior. Hi ha relació entre els dos
personatges, (contacte visual) cosa que fa que es gestualitzi la cara, però segueix sent ‘rostre
idealitzat’.
-Hi trobem moviment i textures diverses, com els draps molls, tècnica que aporta sensació de
realisme.
-Inspirat en la mitologia grega, ens mostren a Hermes, deu del comerç i missatger diví, amb Dionís,
déu del vi.
-Dionis era fill de Zeus i Tebes Sèmele, i durant la seva infantesa i adolescència va ser perseguit per
Hera, l’esposa gelosa de Zeus. Ell, en un moment molt amenaçador per part d’Hera, va convertir a
Dionís en nadó un altre cop i va demanar-li a Hermes que se l’emportes al Mont Nisa on sería cuidat
per les nimfes.
-Es diu que Hermes jugava amb Dionís, fent-li agafar un fruita que ell sostenia a la mà. Els déus ja
presenten actituds humanes quotidianes, i reflecteixen per primera vegada emocions i sentiments
(grec hel·lenístic)
-Praxíteles va utilitzar els cànons de bellesa imposats durant l’època clàssica
-Influencià en l’època hel·lenística i posteriorment, al Renaixement, on la corba praxiteliana va ser molt
imitada com a model d’equil·libri
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA:
Autor: Atribuïda a Pitòcrit de Rodes
Cronologia: 200-190 ac (Segle lll ac)
Material: Marbre de Paros
Estil: Grec Hel·lenístic
Tema: Mitològic/Commemoratiu
Localització: Museu de Louvre
CONTEXT HISTÒRIC:
-323 aC → Mort d’Alexandre el Gran que comporta una fragmentació de l’imperi Macedònic.
-Antropocentrisme, Politeisme, Societat jerarquitzada i desigual
-Artísticament, la cultura grega es trasllada a nous centres com Alexandria, Pèrgam i Rodes (noves
escoles).
-Periode que acaba amb la Romanització
ANÀLISI FORMAL:
-Figura femenina alada i d’empeus i exempta, a qui li falten cap i braços
-Unifacial
-Asimètrica però equilibrada
-La caracteritza el dinamisme, és a dir, el contrapes compositiu (que el formes les ales i la cama
dreta avançada) que remarca l’intenció de la figura d’anar endevant. També caracteritzada per la
tècnica dels draps molls, conseguida amb les coves i plecs de les robes adherides al cos de la dona,
reforçant així la sensació de moviment (sembla que vagi contra el vent) i fent més visible l’anatomia del
cos i el seu treball, donant-li a la figura una notable sensualitat. Destaca principalment pel dinamisme.

-2 metres 45 cm d’alçada
-Aquesta escultura representa a una divinitat de l’antiga Grècia: Victòria, (Niké en grec) considerada la
deesa de la bona sort.
-Solia ser representada amb ales per desplaçar-se a gran velocitat (tot i que a vegades la trobem
sense ales mostrant al poble atenenc que la victòria no pot marxar i resti sempre a la ciutat) i portant
una fulla de palma o garlanda com a símbol de victòria.
-Mostra l’evolució del clàssic pel que fa la superació i millora en aspectes com l’estudi de la
representació del cos humà, el moviment dels musculs, la bellesa i proporció.
-Influència important per a ‘Llibertat guiant al poble’ de Delacroix, pel que fa sobretot la composició del
cos. També influència al Futurisme, que volia representar el moviment i la velocitat i prengueren
aquesta escultura com a model del passat que calia superar.
LAOCOONT I ELS SEUS FILLS
Autor: Agesandre, Poliodor i Atenodor escultors de l’escola de Rodes
Cronologia: Segle lll i ll ac
Material: Original de bronze, obra romana de marbre
Tema: Mitològic
Localització: Museu del Vaticà
CONTEXT HISTÒRIC:
escoles).
-Periode que acaba amb la Romanització
ANÀLISI FORMAL:
-Grup presentat de manera frontal que s’organitza a l’entorn de la figura principal del sacerdot, que
lluita per alliberar-se de l’atac de les dues serps, menteres els seus fills, situats al costat, sembla que
no tinguin prou força per escapar-se’n.
-Més d’un personatge, per tant, grup escultòric
-Representat de manera frontal, per tant, UNIFACIAL
-Exempta, empeus
-Elquil·librada, composició piramidal

-Destaquen el dinamisme i l’expressivitat: Les diagonals compositives donen unitat a l’acció dels tres
personatges. Les serps serveixen com unió entre les figures, per a la sensació de tensió extrema dels
cosses.
-Musculatura molt treballada, expressen perfecció anatòmica, sobre tot la figura central. Els infants
també mostren un cos musculat però amb proporcions més reduïdes
-Trobem una gran representació de les emocions humanes, que trenca els cànons de serenitat i
equilibri de l’època hel·lenística. Capten el patiment dels personatges i el reflexen el els seus rostres,
conseguint aixi un realisme reflexat en l’expressio de dolor i pànic del sacerdot Laocoont, amb front
arrugat i boca oberta.
ANÀLISI CONCEPTUAL:
-Segons el mite de Troia, Laocoont va advertir als ciutadans que no es fiessin del cavall de fusta ofert
pels grecs, però de seguida, dues serps enormes van sortir del mar i el van matar juntament amb els
seus fills. Els troians ho van interpretar com un castig diví i van entrar el cavall a seva ciutat, acabant
sent invadits.
→ L’escultura hel·lenística deu molt a l’experiència tència del passat, i manté referents com ara el
clàssic
→ Si el clàssic va inspirar al Renaixement, l’Hel·lenístic al Barroc. (Bernini - Rapte de Proserpina)
ALTAR DE ZEUS A PÈRGAM
Autor: Autor desconegut
-Construït per ordre del rei Eumenes II per commemorar les seves
victòries bèl·liques
-Considerat l’altar més gran de l’antiguitat
Cronologia: Construït al 180, 160 ac (Segle II ac)
Material: Material utilitzat és marbre
Tipologia: Es tracta d’un altar, dedicat a Zeus
Localització: Construit a la part superior de l’Acròpoli de Pèrgam, però actualment, només la façana
principal del monument es conserva al museu Pergamonmusem, a Berlín
CONTEXT HISTÒRIC:
escoles).
ANÀLISI FORMAL:
-Considerat l’altar més gran de l’antiguitat

-En origen, el monument constava d’un podi de plana quadrangular de 7 m d’alçada, sobre el qual
s’erigia una columnata jònica amb entaulament i coberta plana. Adquiria forma de U i deixava al mig
una escalinata impressionant, que portava a la part interior. Podi de planta quadranglular.
-Tant les parets exteriors (fris continu amb un relleu de mes de 120 metres de llarg) com les interiors,
tenien esculpits de temàtica mitològica.
-Escales orientades a l’Oest. Pati interior tancant amb altar on s’hi celebraven sacrificis
-Estrutura jònica (volutes)
-La façana conservada acualment s suficient per fer-nos imaginar la magnificiència de l’edifici i
l’espectacularitat de la decoració escultòrica.
-La part conservada exterior destaca per la força i dinamisme compositiu, en el qual les figures
s’entrellacen i conformen les diferents escenes. Consta d’un treball escultòric excel·lent en la
musculatura del cos, l’expresivitat en el rostre i el moviment en els vestits.
-Altar dedicat a Zeus construit per ordre del rei atàlida Èumenes ll per commemorar les seves victòries
bèl·liques a Bitinia.
-Durant el periòde hel·lenístic l’altar adquireix entitat i importància arquitectònica fins a esdevenir un
monument gairebé independent; Aquest altar es l’expressió màxima d’aquesta evolució
-L’altar de Zeus està decorat amb dos frisos, que representen la gigantomàquia, és a dir, la lluita dels
déus olímpics (ordre), contra els gegants (el caos)
→ Parteix de la Grècia clàssica i de la influència d’Egipte i Mesopotàmia
→ Influenciarà a Roma. A més, el dinamisme, la teatralitat i l’expressivitat, són antecedents clars de les
característiques del Barroc.
LES CASES ROMANES:
Insulae: eren els pisos dels ciutadans, la majoria de ciutadans romans vivien a les insulae que eren
uns edificis de pisos en què hi vivien els ciutadans que no tenien cap riquesa ni poder, per tant no
podien tenir privilegis com tenien els patricis.
Domus: La domus romana era la casa dels patricis i dels que tenien més diners. La que millor se’ns
ha conservat és la casa del poeta tràgic. Característiques de les cases romanes: Estaven pensades
per recollir la intimitat de la família. Té dues parts: la part pública es centra en la tabernae i el tablinium
que servien per fer intercanvis comercials i per posar botigues al voltant de la casa; després trobem la
part privada que consisteix en totes les altres parts de la cas que quedaven reservades per la família.
LA CASA DEL POETA TRÀGIC
Cronologia: l a.c.
Estil: Pompeià.
Tipologia: Civil privada.
Localització: Pompeia.
Material: Pedra i ceràmica

CONTEXT HISTÒRIC:
Fi de la república i inicis de l’Imperi. Pompeia era una ciutat propera al mar. Serà una colònia romana i
a partir de l’imperi és una zona d’estiueig per aquells qui s’ho poden permetre. Cal destacar que al s. I
a. C. Va quedar coberta per lava del Vesuvi. Gràcies a la lava va quedar tot tal i com estava i ara
nomes és una ciutat on visitar les ruïnes que ens han deixat .
ANÀLISI FORMAL:
S’accedeix a les cases per un passadís i arribem a l’atrium (no estava coberta) tenia un forat al sostre
que era on es recollia l’aigua de la pluja.
Trobem les cubiculas que són les habitacions, després trobem el tablinum que és on el pater familias
tenia el seu despatx.
Després trobem el perystilium que era el repartidor de les estances (cuina, menjador o triclinium...)
després trobem al centre un pati on hi havia un lararium que era un altar on es retia culte a les
divinitats de la família.
Estaven il·luminades per l’atrium i el jardí i també es tenia il·luminada amb les pintures murals fetes al
fresc o bé de mosaic amb l’opus tesselatum.
Les pintures (fetes amb la tècnica del fresc) més conegudes que se’ns conserven bé són el Cave
Canem que es situa a l’entrada de la casa, el mosaic del Poeta Tràgic que presenta dinamisme i està
situada al tablinium (despatx del pater familias), també trobem la pintura del sacrifici d’ Ifigènia que
està feta al fresc i és una pintura que pertany a l’estil 4 pompeià.
-L’erupció del Vesubi (79 dc) destruí per complet la ciutat, que quedà sepultada per les cendres i la
lava fins el segle XVlll, quan s’iniciaren les excavacions i es conegué l’organització social i urbanística
de les ciutats romanes.
-La funció de la cas és donar habitatge, era bàsicament de la classe mitjana comerciant.
-La casa té diferents significats com poden ser: Cave Canem- Vigileu amb el gos, Poeta tràgic- Escena
teatral abans de l’escena, Sacrifici d’Ifigènia- Fragment mitològic de la guerra de Troia, moment d’
Agamenón i Ifigènia (filla) havia de sacrificar a la seva filla però no es va fer.
-Els models els trobem a Grècia.
-Les influències les trobem fins als nostres temps, com per exemple trobem les botigues sota de les
cases i dels edificis i el traçat ortogonal. Els conceptes de domus (casa familiar), insula (casa de pisos)
i villa (casa d’estiueig), han perdurat fins ara.
PARTS DE LA CASA ROMANA

MAISON CARRÉE
Cronologia: 16 ac (Segle I a.c)
Estil: Romà Imperial.
Tipologia: Religiosa.
Material: Pedra.
Localització: Nimes (França)
CONTEXT HISTÒRIC:
Data dels inicis de l’Imperi, la figura de l’emperador era molt important, es volia glorificar i que tothom
el conegués. Una de les característiques principals és la romanització, és a dir, Roma voldrà posar la
seva cultura i les seves característiques a tot l’Imperi, voldrà conquerir tot el món i que Roma fos el
centre de tot. L’obra va estar feta a l’època d’Octavi August, primer emperador de Roma, va fer la Pax
Romana que era acordar la pau entre la Gàl·lia i Hispania.
ANÀLISI FORMAL:
-Elements sustentadors: columnes d’ordre corinti, mur amb aparell regular.

-Aquest temple s’aixeca sobre un podi que s’obre amb una escalinata, sobre aquest veiem unes
columnes aixecades sobre un plint, aquestes columnes estan formades per una base amb formes
convexes i còncaves, un fust estriat amb aresta viva, un capitell corinti amb fulles de cant grans i
esveltes, aquestes fan 17 metres d’alçada. Per sobre d’aquestes columnes hi trobem un arquitrau a
tres bandes, un fris decorat amb un relleu mig decorat amb escenes florals, una cornisa i una coberta
a dues aigües dividida en timpà sense decoració i un frontó.
-Té un mur decorat amb columnes adossades.
-És un temple format per una planta rectangular, hexàstil (és a dir format per sis columnes) i
pseudoperípter, veiem un pòrtic d’entrada amb sis columnes, molt ample i una naos amb una sola
cel·la, nomes hi ha una entrada. El temple es trobava a la zona del fòrum a la confluència del cardos i
el decumanus.
-És un temple dedicat a les divinitats, va ser manat fer per Agripa (governador i mà dreta d’Octavi
August) i commemorativa, propagandística i política de l’emperador Octavi August.
-Construit en l’Antic Fòrum Romà, eren obre spensades per ser contemplades frontalment i amb la
intenció que fossin un element important del traçat urbà.
→ Els models són el grec en ordres arquitectònics i l’estructura arquitravada, i de l’etrusc agafem el
podi i la entrada principal.
→ Les influències són el renaixement i el neoclassicisme, que podem trobar per exemple a París, la
Madeleine.
RELLEU ROMÀ
- Té sentit narratiu i propagandístic. Destaca el realisme, el detallisme i la perfecció técnica.
La perspectiva és de baix, mig i alt relleu. Es concentra en edificis commemoratius. Té una varietat de
formes, postures i ritme compositiu.
ANA PARCIS AUGUSTAE:
Autor: Desconegut
Cronologia: 13-9 ac (Segle I a.c)
Tipologia: altar (religiós)
Material: marbre de Carrara
Estil: Romà Imperial
Tema: commemoratiu

CONTEXT HISTÒRIC:
- Època imperial. Emperador August.
-Manat construït pel senat romà per conmemorar la Pax Romana. L’edifici va quedar en ruines, tot i
que més tard es van descubrir uns relleus. A través de documents es va saber que va existir un altar i
es va reconstruir. Sobre el 2000 se li va fer una “tapa” perquè no patís els efectes de la contaminació.
ANÀLISI FORMAL:
- Té sentit narratiu i propagandístic. Destaca el realisme, el detallisme i la perfecció técnica.
- La perspectiva és de baix, mig i alt relleu. Es concentra en edificis commemoratius. Té una varietat
de formes, postures i ritme compositiu.
- Planta: rectangular sense sostre. Envolta un altar central.
2 entrades:
-La principal esta aixecada sobre un podi amb una escalinata. Està orientada a l’oest. Per aquí
entrava el sacerdot que s’ocupava del ritual del sacrifici.
-L’altra porta (orientada a l’est) era per on entraven els animals sacrificats. Al centra estava l’altar
damunt un pedestal esglaonat.
- Exterior: està cobert de relleus escultòrics.
- Són 4 murs totalment esculpits amb relleus, hi ha dos zones, la superior i la inferior.
- A la part superior→escenes figuratives, escenes mitològiques
- A la part inferiror→relleu amb decoracions florals
- El pilastre té decoració floral amb un capitell corinti
- Per dins el relleu és més simple, en la part superior hi ha una decoració amb guerlandes i senefes i a
la part inferior hi ha una imitació del parament de la paret.
- A la façana est de la construcción es veu a August relacionat amb les divinitats
Significat: Els relleus exalcen l’emperador August.
Funció: propagandístic i commemoratiu. També fa funció de culte, ja que els sacrificis tenien finalitat
religiosa
- Segueix l’estructura dels antics “templa minora”: espais sagrats voltats d’una palissada de fusta amb
una sola entrada.
- També es relaciona amb altres monuments com arcs de triomf (l’arc de Constantí) o columnes
commemoratives (columna Trajana) ja que remeten el mateix del seu fris als altres relleus. Els
personatges que apareixen no estan idealitzats, són retrats.
- El retrat ve de la influència etrusca. Els elements tècnics i formals dels relleus D’Ara Pacis es
relacionen amb l’altar de Zeus i la processó de les Panatenees que Fídies esculpí al Partenó.

AQÜEDUCTE DE TARRAGONA - DE LES FERRERES (Pont del diable)
Autor: desconegut
Cronologia: Primera meitat del segle I
Tipologia: arquitectura civil, obra d’enginyeria
Material: pedra i ciment
Localització: Tarragona
CONTEXT HISTÒRIC:
-A partir de la segona meitat del segle I aC.
-L'expansió territorial va provocar la crisi de la República. Conflictes i guerres civils a Roma. L'any 48
aC Juli Cèsar va ser proclamat dictador perpetu i va assumir tots els poders però va ser assassinat

pels republicans i els patricis.El seu fill adoptiu, Octavi, va venjar la mort de Cèsar en una guerra civil i
l'any 27 aC el senat li va concedir el títol d'August i va inaugurar un nou sistema de govern, l'Imperi.
-Al llarg dels segles I i II va ser anomenat pax romana ja que hi va haver poc conflictes. Però entre els
segles II i III dC es va difondre el cristianisme dins l'imperi i va començar una crisi deguda als atacs
dels bàrbars que finalment va acabar amb la caiguda de l'imperi romà.
-Aquesta obra pertany per tant al segle II, període encara de pax romana, hi havia pocs conflictes,
podien dedicar-se a encarregar obres públiques, infraestructures....Aquestes construccions donen
prestigi als emperadors que les encarreguen i serveixen també com a eina romanitzadora.
ANÀLISI FORMAL:
-Comença a 15 km de la ciutat amb el riu Francolí desvia part de l’aigua i comença la part subterrània
fins la ciutat on es veu la part visible que són 2 fileres d’arcades de mig punt sobreposades
sobreposades. La inferior tenen diferents longituds per adaptar-se al terreny i la superior la mateixa.
-27 d’alt, 217 de llarg, i 80cm d’ample.
-Canal (specus) situat a la part superior de la segona arcada, per on passava l’aigua.
-En els arcs hi havia escales per pujar i poder netejar i també per repartir el pes.
-Conjunt construït amb carreus en sec, sense utilitzar cap tipus d’argamassa.
Funció → transportar aigua fins la ciutat.
Significat → Més conegut com el “pont del diable”.
(Hi ha un pacte amb el diable i una ànima en joc. La llegenda del Pont del Diable de Tarragona
comença quan el constructor ja havia aixecat les dues rengleres d'arcades. Un fort temporal van fer
caure el viaducte i el constructor en veure aquell desastre va invocar el diable perquè l'ajudés a
reconstruir-lo. Quan Satanàs va aparèixer li va proposar un pacte: ell li construiria un pont en una sola
nit a canvi de l'anima de la primera persona que begués l'aigua que transportava l'aqüeducte.
L'endemà el pont estava construït però el constructor va fer beure a un ase la primera aigua del pont i
el pobre animal va ser la recompensa que va obtenir Satanàs.)
→ Aqüeductes, innovació característica de l’enginyeria romana. Art etrusc (material constructiu)
→ Arquitectura posterior on es fan ponts i aqüeductes. Època moderna i contemporània.
EL COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI
Autor: Desconegut
Cronologia: any 72-80 (segle I)
Estil: Roma Imperial
Material: Marbre de travertí, pedra, fusta, formigó i maó.
Tipologia: arquitectura civil lúdica
Localització: Roma
CONTEXT HISTÒRIC:

El Colisseu es va començar a construir l’any 72 d. C., durant el mandat de l’emperador Flavi Vespesià
(69-79), i va ser inaugurat l’any 80 pel seu successor Tit (79-81), encara que no es va acabar
completament fins l’any 82 gràcies a la iniciativa de Domicià (81-96). Acabades les obres, el Colisseu
es va convertir en l’amfiteatre més gran que s’havia construir mai.Durant gairebé 500 anys, al seu
interior s’hi celebraren nombrosos jocs fins i tot després de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident el
476 d. C. L’abandonament i dos terratrèmols van provocar la ruïna parcial del monument, que el va
convertir en una magnífica pedrera de marbre travertí per a la construcció d’altres edificis.
ANÀLISI FORMAL:
-Elements sustentadors: voltes de canó dels passadissos interns, arcs de mig punt, pilars de marbre
de travertí i un mur amb arcs de descàrrega en el seu interior.
-Elements sustentats: càvea (grada) i les persones (50.000 hi cabien).Edifici que combina elements
arquitravats amb arcs i voltes. La façana té 4 nivells: 3 d’iguals i un de diferent. Els tres primers pisos
estan fets de consecució d’arcs: 8 arcs a cada pis. Entre arc i arc trobem columnes decoratives. 1r
toscà, dues jòniques i 3 corinti.Entre pis i pis trobem un entaulament amb un arquitrau, un fris i una
cornisa.L’últim pis és un mur regular amb finestres i amb decoració geomètrica i amb uns pilars.
Hi trobàvem un seguit de 240 màstils de fusta per sostenir una tela anomenada velàrium per tapar el
Colisseu quan hi havia molt sol.Hi havia una zona de la tribuna.Els arcs del pis interior servien
d’entrada i els arcs del 2n pis i 3r pis tenien una escultura.
Panta:És una planta el·líptica.Parts: càvea, l’arena (superfície del mig), hipogeu (sota).Passadís
circular cobert amb volta de canó que envoltava l’edifici i unes escales que portaven accés a les
sortides = vomitori que actualment es diu boques.
A l’hipogeu hi havia passadissos secrets. Partien de murs que s’hi podien acoplar bigues de fusta que
es podria jugar amb elles i modelar i fer diferents formes segons la funcionalitat que
necessitaven.S’organitzava la feina que l’espectador ni veia (també hi havia la infermeria).Ascensors:
sistema de politges que es pujaven les gàbies dels animals molt ràpid.
DUES PLANTES: els animals i els gladiadors.En el seu dia va ser construït en els extrems del fòrum,
zona on antigament era un llac i jardins de l’emperador Neró.
Funció → Lúdica, entretenir al poble amb les lluites de feres i gladiadors i amb les naumàquies.
Significat → polític i propagandístic (regal de l’emperador al poble, per fer contents als seus ciutadans.
1. grandària 2. construït als jardins on hi havia una estàtua colossal.
MODELS I INFLUÈNCIES
→ Teatres grecs. l’Art etrusc (arcs i voltes).
→ Tots els estadis moderns. Renaixement.

EL PANTEÓ D’AGRIPA
Autor: Desconegut
Cronologia: 118-128 (segle II)
Estil: Romà imperial
Tipologia: religiós
Material: formigó, granit, maó, marbre i fusta.
Localització: Camp de Mart (Roma)
CONTEXT HISTÒRIC:

La construcció inicial del Panteó la va dur a terme l’any 27 a.C; Agripa, un general i polític romà que va
arribar a ser ministre i gendre de l’emperador August. L’any 80 un incendi va destruir el temple gairebé
del tot; va ser restaurat per Domicià i reconstruït per Adrià entre el 118 el 128. Tot i que no sap del cet,
l’arquitecte de la reconstrucció potser fou APOL·LODOR DE DAMASC. La cúpula gegantina del
Panteó és l’obra més reeixida de l’enginyeria romana, perquè és un gran repte que porta al límit la
resistència dels materials. Camp de Mart, zona allunyada del fòrum, on els militars assajaven tàctiques
per les guerres (entrenaven). Tot el seu voltant, una plaça d’època barroca, porxada i envoltada per
columnes fent no visible l’espai de la cúpula per fer més intensa la sorpresa. Al final mai es va fer,
només eren plànols.
ANÀLISI FORMAL
Té 2 parts: el pòrtic i el circular (la cúpula)
-Elements sustentadors: Una façana amb un pòrtic octàstil amb columnes corínties. A l’interior vuit
pilars de contenció que aguanten la pressió del tambor de tres pisos i els murs del tambor que
combina el formigó amb tres sèries superposades d’arcs de maons.
-Elements sustentats: A la façana principal trobem un entaulament amb arquitrau, fris i cornisa.
Rematat per un frontó i una coberta inclinada a dues aigües. Sobre la cel·la hi ha una cúpula amb un
òcul.
Part exterior → La façana: formada per un pòrtic hexàstil amb columnes d’ordre corinti on veiem
columnes esveltes fetes de granit portades d’Egipte i de 14 metres, monolítiques.Sobre l’entaulament
trobem un arquitrau a tres bandes, sobre hi ha un fris amb una inscripció conservada, a sobre una
cornisa i a sobre el frontó i el timpà sense decoració.El pòrtic d’entrada rectangular dóna lloc a una
cel·la circular formada per 1 mur dividit en 3 pisos. La decoració exterior és el recobriment de marbre.
Part interior → Un espai interior fet i decorat amb marbre (diferents colors). El terra està fet de marbre
amb microforats per a què s’absorbís l’aigua quan plovia. Interiorment només trobem dos pisos: el
segon pis té finestres segues (no són finestres). I en el segon la cúpula, formada per 5 fileres de
cassetons amb forma circular per buidar el pes de la cúpula i al mig hi ha l’òcul (permet il·luminar i
ventilar. És l’únic focus de llum) de 9 cm de diàmetre, i recoberta de bronze daurat.
Planta → Consta de 2 parts diferenciades:
La primera amb un pòrtic d’entrada rectangular amb 8 columnes amb façana i 8 més distribuïdes en 2
fileres, formant 3 espais (3 passadissos). Dóna accés a través de dues portes de bronze a la cel·la
circular.El mur al qual dóna lloc als 2 passadissos laterals que acaben amb un mur anomenat nínxol.
Després del pòrtic tenim una sola nau que és circular amb 8 pilars i 7 nínxols o obertura interior que
donava lloc a 7 capelles.La nau circular fa 41/43 metres.
Significat → Temple dedicat a tots els deus i a les divinitats. Feia referència a la cosmologia (creació
de l’univers) Es creia que hi havien representades escultures de les divinitats celestes. La cúpula és el
cel, lòcul el sol i els cassetons els dies i mesos de l’any. Tot això representava la creació del món.

Funció → No és clara. Lloc de culte. Es creu que Adrià ho va dur a terme com a lloc polític i després
de la caiguda de l’imperi es va convertir en una església.
Models → cultura grega, etrusca i originari romà.
Influències → Renaixement (cúpula tan gran).

ESCULTURA ROMANA
- El tema és l’home, però no idealitzat, hi ha realisme.
- El realisme es treu dels etruscos. L’anomenat pragmatisme romà vol dir que cada emperador era
diferent, en la seva funció política i propagandística.
- Rep influències de Grècia en la manera de fer (contrapposto, draps molls…)
- Els materials més utilitzats són el bronze i el marbre.
- Tipologies: Retrat→bust i retrat eqüestre→realisme físic al màxim
Relleu→commemoratiu, de propaganda política
RETRAT EQÜESTRE DE MARC AURELI:
Autor: Desconegut
Cronologia: 176 (Segle ll)
Tipologia: Retrat eqüestre - exempta dempeus
Material: Bronze daurat
Mides: 4,24m (alt)
Tema: Commemoratiu
Localització: Palazzo dei Conservatori dels Musei Capitolini (Roma)
CONTEXT HISTÒRIC:
-Marc Aureli va ser nomenat emperador al 161 dc després de la mort d’Antoni Pius
-Romanització
ANÀLISI FORMAL:
- Damunt un podi veiem Marc Aureli sobre un cavall. El cavall té la pota anterior dreta aixecada. Aureli
vestit amb una toga cenyida amb un cinturó (cíngol) i coberta amb un mantell militar (paludamentum).
Té la mà dreta aixecada
- Material i tècnica: bronze amb la tècnica de la fosa a la cera perduda. Fet per peces soldades i
desprès policromat amb daurat.
- Composició oberta
- Estructura: línea compostiva horitzontal (cavall), vertical (Marc) i el cap, pota i cua fan corbes.
-Asimètrica i proporcionada. Equilibri generat per la mà de l’home i la posció dels personatges
- Punt de vista frontal. Té multifacialitat perquè està pensat per situar-se en mig de una plaça però
l’obra s’entén quan es mira de front.
- Obra massísa, sense buits
-Policromat de daurat
-Tècnica de la cera perduda
Elements expressius:

- Moviment i dinamisme: moviment contingut, equilibrat perquè té una pota aixecada i un braç. Dona
dinamisme. La caiguda dels plecs de la roba és molt natural. Les cames li pengen, és un emperador
amb un punt humà.
- És un retrat no idealitzat de l’emperador de propaganda política. T é una mirada perduda, cap a
l’infinit.
No mostra cap expressió al rostre, té un gest relaxat. Cabells i barba geometirtzats. Transmet una
força d’autoritat, força i transcendència. No expressivitat i dramatisme.
- Tractament anatòmic: El home va vestit amb una toga i no es pot veure el seu tractament anatòmic.
Tècnica dels draps molls + Cavall molt ben treballat.
- L’incidència de la llum crea un volum dels rinxols de la barba, i el cabell i la tela creen clarobscurs
- El tema és una demostració del poder imperial i magnificència del caràcter diví de l’emperador.
- El significat representa emperador dirigint la legió.
-La funció és política i propagandística.També és commemorativa de dues victòries de Marc Aureli en
ciutats perses.
- El monument segueix el model romà d’escultura eqüestre. El model consistia en representar
l’emperador a cavall en el moment d e passar la revista militar (allocutio) amb el braç aixecat per
saludar el poble o exèrcit.
- A l’Edat Mitjana les escultures com aquestes eren foses per aprofitar el bronze. Va ser confosa amb
un retrat de Constantí i p er tant no la van fondre. Va servir de model a l’Edat Mitjana i Renaixement a
molts retrats eqüestres com: condottiere Gattamelata (de Donatelloç) i condottiere colleoni (de
Verrocchio).
-Models: Grècia (draps molls, material…) Etrusc (no idealització)
-Influències: Època del renaixement, pels caballers i pels borbons absolutistes, que es feien sobre
cavalls per semblar més autoritaris.

AUGUST DE PRIMA PORTA:
Autor: Desconegut
Cronologia: 20 a.C (Segle l ac) còpia de l’any 14 dc
Tipologia: Escultura exempta
Material: Còpia en marbre d’un original en bronze desaparegut.
La de bronze era de I a.C i la de marbre és de i d.C
Mides: 2,04m (alt)
Tema: Commemoratiu
Localització: Musei Vaticani
CONTEXT HISTÒRIC:
- Es va trobar a les excavacions l’any 1863 a Prima Porta, prop de Roma.
- Va ser encarregada pel Senat de Roma. La solien portar a les províncies de l’Imperi per reforçar en
els ciutadans el sentiment d’obediència. Era una manera de fer propaganda.
- Va ser feta a l’època de la Roma Imperial, la de major esplendor de l’imperi. August va ser el primer
emperador. Moment de pAx Romana, que és un període de pau entre els s.I-II d.C (August
aconsegueix pacificar Hispània i Gàl·lia. Romanització. Pel que fa a la societat, creia molt en els deus i
estava jerarquitzada
ANÀLISI FORMAL:
-Dempeus i descalç veiem representat a August sobre un pedestal. Està vestit amb una túnica sobre el
qual porta una cuirassa musculada esculpida amb relleus. Porta també una capa (palumamentum) que
li envolta la cintura i que sosté amb el braç esquerre creant una diagonal. Té el braç dret aixecat
mostrant una actitud autoritària. Es creu que portava un basto de comandament o una llança. Sota la
cama dreta i en petit està la figura de Cúpido a cavall d’un dofí.
- Composició oberta
- Contrapposto: tors recte, maluc dret elevat, cama esquerre flexionada.
- Línea compostiva diagonal, d’un braç a l’altre.
- Assimètrica, proporcionada ja que segueix cànons de proporció de Policlet
- Punt de vista unifacial, frontal
- Obra massísa sense buits
- Retrat policromat de vermell, blau i daurat intens
-Moviment i dinamisme: Tècnica dels draps molls amb una caiguda dels plecs realista. Un cert
moviment es generat ja que té una cama més endavant que la contrària. Dinamisme contingut amb la
tècnica del contrapposto.
-És un retrat, no una idealització. No es representa cap expressió al rostre ni dinamisme.
- Tractament anatòmic: La musculatura està molt treballada a la cuirassa. En aquesta obra se’ns
presenta a August amb més joventut de la que tenia en aquell moment.
- L’Incidència de la llum crea un clarobscur i les entrades i sortides generen zones de llum.

- Té com a tema l’emperador August vestit com un general romà exhortan als soldats de les seves
legions
- Es diu Prima Porta pequè és el lloc on va ser trobat
- Els relleus de la cuirassa són escenes representades de déus i la història militar del personatge.
- L’Aurora guiant el carro del Sol, Cel, L’estel del matí, La rosada que juntament amb l’estel del matí
precedeix l’Aurora, Hispània, Gàl·lia, Mart i la Lloba capitolina reben les insígnies romanes que retorna
un guerrer part, Apol·lo sobre un griu, Diana sobre un cérvol i la Mare Terra amb dos nens i la
Cornucòpia. El peu descalç i cúpido cavalgant un dofí indica l’origen diví del Cèsar.
- Funció de glorificació de la figura de l’emperador. Funció política ipropagandítstica.
Va descalç ( a la de marbre), que vol dir que està a l’Olimp (mort) i se’l relaciona d’aquesta manera
amb els deus.
- Dels etruscos en treu el voler deixar constancia dels morts. És un barreja d’influència clàssica grega i
l’estatuària funerària etrusca ja que en l’últim era molt realista ja que es feia servir el retrat imperial
(com en el retrat: Luci Juni Brut).
- L’August de Prima Porta inicia la tipologia escultòrica del retrat imperial que va esdevenir un prototip
imitat a tot l’Imper i. També va ser una influencia del renaixement
NEOCLACISISSME:

- Allò clàssic, a través de la raó, i és una recuperació de criteris clàssics
- Reacció a l’exageració ornamental del rococó
- Racionalisme de la il·lustració
- Descobriment del classicisme de Grècia i Roma, per tant, té una gran influència de l’art grec i romà
- L’art havia de ser fidel al pensament il·lustrat i un reflex de la moral civil pública
- Gran importància de la raó
- La bellesa era la perfecció tècnica i la racionalitat
- Es considerava un art més autèntic, més sincer
- Art ordenat i racional, fred i distant
CRITERIS CLÀSSICS
- Harmonia, equilibri i proporció - Ordres clàssics a l’arquitectura - Colors freds i dibuix precís
- Perfecció entre la talla i el modelat - Composicions ordenades i simètriques, clares i senzilles
CRITERIS MORALS
- Exaltació de virtuts morals i cíviques
- Rememorar passatges heroics de l’antiguitat (amb valors ciutadans)
ARQUITECTURA NEOCLÀSSICA:
- Columnes, cúpules, entaulaments i frontons
- Reiteració de façanes en forma de temple grec
- Recuperació dels ordres clàssics
- Formes horitzontals, arquitravades
- Claretat compositiva
- Estructures compactes
- Plantes centralitzades
- Importància de la monumentalitat com element propagandístic
LA MADELEINE:

Autor: Vignon
Cronologia: 1850. S. XIX
Tipologia: Arq. Religiosa (església)
Material: Pedra
Estil: Neoclàssic
Localització: París
CONTEXT HISTÒRIC:
- Napoleó i la seva expansió, França Napoleònica amb les revolucions liberals
- És neoclàssica, però s’allarga en la seva construcció, acabant-se en el Romanticisme.
- Hi ha un retorn als clàssics com a reacció dels excessos del barroc. Es busca la raó, il·lustració…
ANÀLISI FORMAL:
Elements sustentadors Elements sustentats
-Podi -Entaulament i teulades a dues aigües
-Columnes i pilars -Les cúpules de dins també es poden considerar sustentats
-Murs
Espai exterior:
- La façana presenta un edifici perípter octàstil. S’aixeca sobre un podi amb una escalinata
- Sobre el podi hi ha columnes esveltes d’ordre corinti (base, fus estriat i fulles d’acant)
- Arquitrau a tres bandes, fris amb relleus i inscripció, cornisa, teulada a doble vessant, al frontó, fris i
timpà trobem relleus escultòrics i inscripcions.
Espai interior:
- Una nau rectangular, amb un àbsis i tres trams, cada un dels quals té una cúpula (des de l’exterior no
es veuen). Les cúpules estan sustentades per arcs de mig punt i pilars. Molta decoració.
Significat→ Temple laic dedicat als soldats que lluitaven per Napoleó. Després va passar a ser una
església cristiana catòlica dedicada a Maria Magdalena. El relleu escultòric representa l’escena bíblica
del judici final, on destaquen Jesús, els àngels i Maria Magdalena.
Funció→ Propagandística i política
MODELS i INFLUÈNCIES
-Grècia (Partenó) i Roma (Maison Carré)
-Neoclassicisme i s.XIX (historicisme)

ESCULTURA NEOCLÀSSICA:
- Ideal de bellesa: Recuperació del nu, per idealitzar
- Proporció, equilibri
- Temes mitològics
- Oposició a l’estètica barroca: Obres sòbries, harmòniques, nitidesa de línies, claretat compositiva i
marbre polit
- No es recupera la policromia
A. Canova → Escultor italià. A les primeres obres era naturalista, però és a Roma quan fa obres més
purament neoclàssiques. Màxim representant neoclassicisme italià
EROS I PSIQUE:
Autor: A. Canova
Cronologia: 1780. Finals s.XVIII
Tipologia: escultura exempta
Material: Marbre
Estil: Neoclàssic
Tema: Mitològic
Localització: París
CONTEXT
- Època de pas de l’antic règim al liberalisme→canvi social i polític
- Revolució francesa i arribada de Napoleó
- Època de neoclassicisme, la qual és una reacció al barroc, derivant de la il·lustració i tornant als
clàssics. El centre artístic d’aquest corrent és a Roma.
ANÀLISI FORMAL
- Veiem un personatge masculí (Eros) i un de femení (Psique).
-És un grup escultòric exempt.
-Està feta de marbre, amb la tècnica de l’esculpit.
-Composició unifacial, línies diagonals i composició oberta.
-Els rostres i cossos són idealitzats i proporcionats.
- Hi ha dinamisme per la posició dels personatges i les ales. S’utilitza la tècnica dels draps molls.
- Cos llis i polit, contrastant amb els cabells o la roca.

-Significat → És un tema mitològic tret de l’Ase d’or, d’Apoleu
Eros→Cupido. Deu de l’amor
Psique→filla d’un rei d’Àsia
-Eros va fer un palau on es trobaven i compartien llit. Una nit, amb una llanterna d’oli ella el va
despertar sense voler i Eros se’n va. La dona va a l’oracle per trobar al seu amant. Una condició que
se li posà era recollir un atuell de Proserpina que contenia el secret de la bellesa. Ella el va obrir i va
ser castigada amb el son etern fins que Eros la besés.
Funció → Secorativa, a la casa d’un Lord Anglés.
MODELS i INFLUÈNCIES_
-Grec→idealització, figures nues…
-En el propi moviment i en els deixebles directes de Canova (entre lls hi havia un català, Damià
Campeny) + Els escultors de final dels s.XIX
_____________________________________________________________________
PINTURA NEOCLÀSSICA
- Predomini del dibuix per sobre del color, amb dibuix precís i nítid i composicions ordenades
- Es basa en el renaixement
- Perspectiva lineal: es vol definir de manera clara l’espai
- S’utilitzen colors purs, freds i contrastats (intensos) i llums homogènies
- Ús de figures sense ombres
- Temes històrics inspirats en l’antiguitat clàssica
- Valors morals de la societat liberal en la seva iconografia→nacionalisme/patriotisme
Jaques Louis David → Pintor revolucionari, el de Napoleó. Allunyament emocional de l’espectador amb
una fredor hiperrealista. La pintura és una lliçó de filosofia i expressió d’una actitud personal.
L’antiguitat clàssica era el marc idoni per transmetre els seus ideals revolucionaris

EL JURAMENT DELS HORACIS:
Autor: David
Cronologia: Finals s.XVIII (1784)
Material: Oli sobre tela
Estil: Neoclàssic
Tema: Literari-històric
Localització: París, al Louvre
CONTEXT:
- La França de la rev. Francesa, fi de les monarquies absolutistes, fins l’arribada de Napoleó
- Època de neoclassicisme, la qual és una reacció al barroc, derivant de la il·lustració i tornant als
clàssics. El centre artístic d’aquest corrent és a Roma.
ANÀLISI FORMAL:
- Veiem tres fills (soldats) jurant davant del seu pare. També veiem un grup de dones assegudes,
desconsolades i plorant. L’escena es reprodueix al interior del palau.
- Traç fi, predomina el dibuix per sobre del color. Els contorns estan definits. Pinzellada plana i llarga.
A l’obra hi ha grisos i ocres, però destaquen el blanc i el vermell (que porten a la sang, força i passió),
per compensar i equilibrar la pintura.
- La llum és tènue i prové de l’esquerra. No és diàfana
- La profunditat la crea amb el joc de llum i les línies→perspectiva lineal, punt de fuga
- Composició: hi ha dos grups de personatges, el dels homes i el de les dones
- Els tres arcs observables divideixen els personatges
Homes→línies rectes fent triangles→dóna força + Dones→corves
Expressivitat: Obra detallada, semblen escultures. Hi ha poc moviment
ANÀLISI CONCEPTUAL: Funció i significat:
És un fragment d’un llibre→Horaci→de Pierre Corneille.
Explica la història dels Horacis, una família de la ciutat de Roma. Moment previ a la lluita dels Horacis
(Roma) contra els Curiacis (Alba Longo). Se’ns mostra el moment en què els Horacis juren que
donaran la vida per la seva ciutat. El punt dramàtic el donen les dones.

-Classicisme (pel tema). Manera de pintar i nivell estilístic→Renaixement
-Molts pintors neoclàssics i model romàntic (De la Croix, revolta)
ROMANTICISME:
-Inicis s.XIX (1800-1840)
-Sentiment i model medieval i exotisme oriental
-Trobem una llum més tenebrosa: Llums sacsejades i vibrants
-Moviments marcats
-Temes i colors variats
-Es veu més la pinzellada, que és més solta
-És un crit a la llibertat, l’artista és un rebel, no servidor del poder. Sentiment individual front de la raó
universal. Context històric de les revolucions liberals i nacionalistes
-Individualisme i Subjectivitat
-Llibertat individual i nacional
-Historicisme→recerca arrels nacionals (edat mitjana) i exalçament del poble
-Oposició a la dictadura de les Acadèmies: Importància del tema + Força del color
Delacroix (1798-1863) → Representant del Romanticisme a França (el seu mestre va ser Géricault).
Viatja al Marroc→d’allà li agradarà el color i l’exotisme. El color és molt més dominant que el
dibuix→pintures empastades
ROMANTICISME INTIMISTA - C.D. Friedrich
- Es basa molt en el paisatge, comprèn la natura com una escenari de força superior. L’home és una
part superior dins la natura. Aspecte nostàlgic del paisatge. La pinzellada serà més dibuixística, no
com amb Delacroix
ROMANTICISME PAISAGÍSTIC - W.Turner→ vol mostrar la modernitat
- Importància del color, aplica pinzellades, hi ha una pèrdua de detall
- Model dels impressionistes
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE:
Autor: Delacroix
Cronologia: 1830 (revolucions liberals)

Estil: Romàntic
Tema: Històric-al·legòric
Localització: París, al Louvre
CONTEXT:
- A la França de 1830. En el pas de l’Antic Règim a les revolucions liberals. La revolució va enderrocar
la monarquia absolutista borbònica i per implantar una monarquia constitucional.
- Dins del romanticisme, el moviment es pren com a filosofia de vida, és literari i artístic i ressalta els
valor subjectius i individuals. L’àmbit més destacat és la pintura i es desenvolupa sobretot a França,
Alemanya i Anglaterra. Delacroix és el més destacat (parlar una mica d’ell)
ANÀLISI FORMAL:
- Veiem una dona amb un fusell i una bandera aixecada, al centre. Avança cap a l’espectador seguida
d’un poble en armes. Un fons de barricada, a París.
- Pel que fa al dibuix, predomina el color per sobre del dibuix. Als primers plans el traç és fi i a mida
que ens allunyem es va fent més difós. Pinzellada solta i empastada.
- Els colors que predominen són els ocres terrosos i les tonalitats fosques, apagades (però destaca el
vermell, el blau i el blanc)
- La llum és tènue, hi ha contrastos de llum. És irreal perquè il·lumina diferents punts de llum
(il·lògicament).
- Profunditat: perspectiva aèria
- Juga amb els plans, en el primer estan els morts i en el segon es realça la figura principal.
- Línies compositives→triangle
- Elements expressius: es pot observar dinamisme i expressivitat. La composició és oberta. Es pot dir
que és una obra caòtica, ja que hi ha molts personatges en moltes posicions diferents.
ANÀLISI CONCEPTUAL
El tema és històric, és la Revolució Liberal que hi va haver a París el juliol de 1830. Es veuen
diferentes classes socials, des de la classe popular fins al burgès. També hi ha joves. Per sobre d’ells
destaca la figura d’una dona que es posa al capdavant.
Funció: vol que la gent al veure-la vulgui aconseguir la llibertat.
- Barroc i Géricault
- En la segona part del s.XIX i Des de impressionistes fins a postimpressionistes

Francisco de Goya (1746-1828) → És social i crític amb l’època. Va arribar a ser pintor de la Cort. La
seva pintura no es pot considerar dins d’un estil concret, ja que està entre classicisme i romanticisme
Gran retratista→tècnica del gravat→litografia
Inici→pintura colorista. Final→pintures negres.
ELS AFUSELLAMENTS DEL 3 DE MAIG:
Autor: Goya
Cronologia: 1814
Estil: Neoclàssic-romàntic / goyesc
Tema: històric-al·legòric
Localització: Prado, Madrid
CONTEXT:
- Espanya als inicis del s.XIX, en la monarquia de Carles IV (despotisme). Els francesos envaeixen
Espanya, incomplint el pacte amb el qual els espanyols els deixaven passar per anar a conquerir
Portugal. Un poble es subleva, Guerra del francès
- Hi ha una introducció d’idees liberals (una mica de Goya)
ANÀLISI FORMAL:
- Un grup de soldats que apunten un grup de civils a les afores de Madrid. Pinzellades llargues. Colors
foscos→negre gris, blavós i ocre. Hi destaquen el blanc i el groc
- Llum contrastada cap a l’esquerra, deixant la dreta en la penombra
- No hi ha molta profunditat, no és fàcilment apreciable. La poca que crea és aèria
- Es creen dos grup de personatges, els que afusellen i els que són afusellats. Aquí és on està
l’expressió de l’obra, en els afusellats. Ja que mostra la seqüència de l’afusellament.

Tema històric→va de la mà amb el quadre del 2 de Maig, que situa els personatges que van ser
realment afusellats. Quadre de denuncia en el que es plasma la importància dels qui lluiten per la
llibertat contra els francesos. El personatge central s’ha relacionat amb Jesús, pels colors de la seva
roba (blanc i groc), que són els de la bandera del Vaticà.
Funció: per commemorar els fets, però es creu que havien de decorar un monument o edifici
commemoratiu.
Barroc→tenebrisme i que el focus de la llum incideix en un lloc concret
Picasso→Guernica, Fortuny→pintor català, els impressionistes→per la pinzellada
REALISME: (1848-1870)
CONTEXT:
- Ascens definitiu de la burgesia. Conseqüències morals de la industrialització i profundes injustícies
- Positivisme filosòfic d’August Comte (sentits com a font de coneixement→empirisme)
- Desencís del fracàs de la revolució de 1848
CARACTERÍSTIQUES:
- Reflex de la societat contemporània
- Objectivitat de la realitat
- Idees politicosocials: Vida quotidina i Classes populars. Realitat concreta: misèries i injustícies
- No idealització neoclàssica ni força la natura com el romanticisme
Tendències→realisme paisatgístic (ESCOLA BARBIZON)
→realisme testimonial→millet, daumier, courbet
Gustave Courbet:
Rebutja l’academicisme
El seu art realista reflecteix:
● Revolució Industrial
● Explotació de masses Realitat cruel
● Mala situació econòmica
● Moviment obrer

ENTERRAMENT A ORNANS:
Autor: Gustave Courbet
Cronologia: 1849-1850
Estil: Realista
Tema: escena costumista
Localització: Musée d’Orsay, París
CONTEXT:
- Revolució Industrial + Desigualtat social
- I república, Napoleó III arriba al poder
ANÀLISI FORMAL:
-Un grup d’eclesiàstics i civils a un enterrament de classe mitjana baixa. Situació quotidiana fins ara
mai vist representada
-El color predomina per sobre del dibuix. Color→negre, verd, blanc, ocre...freds
-Llum natural que ve de la dreta i genera clarobscur
-Perspectiva aèria i amb els personatges hi ha una superposició de plans
-Línies dominants→dues horitzontals que enmarquen el grup de persones. Una part de la gent dirigeix
la mirada cap al centre. No hi ha simetria
-Expressivitat→en general no hi ha dramatisme
Composició oberta

- Enterrament d’un pagès a Ornans (ciutat natal de Courbet)
- Ens mostra la vida quotidiana i social de la gent. Provocació a través de les grans dimensions. Va
intentar ser exposada al saló de París al 1855, al no poder, Courbet va fer una exposició al pavelló de
París
- Funció: denúncia social (però sense transcendència, no reflexions). És uns escena de la vida
quotidiana que per ser més real, Courbet posa un gos en primer pla.
-Barroc→pel clarobscur + Holandesos→s. XVII→feien retrats col·lectius (Rembrandt)
-Impressionisme + Realistes del s. XIX que coincideixen amb ell
LA VICARIA
Autor: Marià Fortuny (Pintor de Guerra al Marroc)
Cronologia: 1867-1870
Material: Oli sobre fusta
Estil: Realista
Tema: escena costumista
Localització: MNAC
CONTEXT:
- Industrialització
- Isabel II, dintre del sexenni democràtic + Ascens de la burgesia
ANÀLISI FORMAL:
- És una vicaria→lloc on es firma per casar
- El color predomina per sobre del dibuix. Predominen els colors càlids
- Llum: natural que ve d el’esquerra. Homogènia i difosa
- Pinzellada solta
- Gran detallisme→après al taller d’orfebreria
- Profunditat: punt de fuga
- Predomini de la línia vertical
- Obra equilibrada→llum i brasa compensen la gent de la dreta. Composició asimètrica i oberta.

- Hi ha dinamisme però poca expressivitat
(cal dir que Fortuny, a diferència del Realisme en general, no fa crítica social)
La signatura d’un contracte matrimonial dins d’una vicaria. Típic a partir del s.XVIII
Es va inspirar en la sacristia de San Sebastià de Madrid. Construcció fictícia
Com és una vicaria semblant a la que ell es va casar amb la filla del senyor Madrazo s’ha dir ques és
la vicaria en la que es va casar el seu cunyat.
Funció: es va exposar i vendre en una galeria de París
- Goya→realisme francès, en els personatges (estereotips i pel seu viatge a Marroc (el de Marià)=llum,
espais i buit. Renoir
- Realistes de la seva època + Impressionistes
PREIMPRESSIONISME
→ Édouard Manet
-Tractament del riu
-Oficialitza el fet de pintar a l’aire
EL DINAR CAMPESTRE (Déjeuner sur l’herbe):
Autor:Édouard Manet
Cronologia: 1863
Tècnica: Oli sobre tela
Estil: Realista
Tema: Escena costumista
Localització: Musée d’Orsay
CONTEXT:
- Manet va pintar lʼobra durant la segona meitat del S.XIX quan a França ja havia tingut lloc la segona
revolució industrial. Les classes socials dominants del moment eren la burgesia i el proletariat. Les
ciutats van patir un gran creixement demogràfic a causa dels avanços tècnics.

-Va ser lʼèpoca de lʼunificació italiana i la consolidació dels Estats Units després de la guerra de
Secessió. Napoleó 3r arriba al poder. París era en el moment el centre artístic més important on van
aparèixer tendències pictòriques com el Realisme (1848), Impressionisme(74), Postimpessionisme i
Simbolisme. Els artistes volien representar la realitat quotidiana però amb influències del romanticisme
simbòlic.
-El Impressionisme trenca amb les normes tradicionals de representació objectiva de la realitat.
ANÀLISI FORMAL
-Una dona amb dos homes asseguts a la gespa i una dona darrera al costat del riu.
-El traç es difon, les figures no estan delimitades per la línia
-Predomina el color per sobre del dibuix. El que predomina sobretot és el verd i marró, sobretot pel
paisatge. Destaca el blanc en les figures femenines, el negre de la vestimenta del home i el blau en les
robes. El negre i el blanc són un contrapunt que dóna més lluminositat.
-Es deixa de banda el clarobscur, i l’ombra s’obté a partir de la degradació tonal (el mateix color però
amb diferentes tonalitats). Lʼaigua no és blava, és transparent i reflecteix els colors i per tant és blanc i
verd com el seu voltant.
-Llum: diàfana, homogènia i natural, pot semblar artificial.
-La pinzellada és solta
-Profunditat: geomètrica o lineal→punt de fuga (a la part del centre entre els arbres). Es crea amb 4
plans horitzontals sobreposats. 1r- a sota hi ha un espai buit on hi ha la panera amb fruites, pa i els
vestits de les dues dones. 2n- al centre hi ha els tres personatges principals formats per una dona nua
que mira fixament lʼespectador i dos homes vestits. 3r- una dona vestida amb roba interior ballant-se al
rierol. 4t - paisatge.
-L’obra està dividida en diversos plans
-Composició tancada i unitària, ja que els personatges formen una rotllana. Estructura piramidal que
formen els abres. L’obra és asimètrica, però hi ha centralització.
-Expressivitat i dinamisme: és bastant estàtica tret d’alguna gestualitat o mirada. Expressivitat serena,
tranquil·la.
-Expressivitat i dramatisme: manca dʼunitat perquè cada personatge sembla aïllat en el seu món sense
mirar-se entre ells. El personatge de la dreta sembla estar parlant però els altres 2 no el miren.
Dramatisme amb el nu provocatiu de la dona.
-Pinzellada solta. Modelat→les figures no generen un volum, són planes. La perspectiva, la llum,
absència de clarobscur=degradació tonal

- És una escena quotidiana. Les classes social burgeses i mitjanes acostumaven a fer excursions al
bosc i dinaven allà. Titulada inicialment El bany. Amb l’obra Manet volia fer un manifest cap a una nova
pintura. El senyor de la dreta és Eugène, el germà del pintor. A lʼesquerra hi ha l'escultor holandès
Leenhoff que era també el futur cunyat de Manet. La dona nua és la seva model preferida, Victorine
Meurent. La dona que es banya al rierol és desconeguda, però s’ha dit que pot ser la futura dona de
Manet i germana de l’escultor.
Funció: Ser exposada i venuda. Lʼobra no va ser admesa al saló official i es va haver dʼexposar al Saló
dels Rebutjats. Va ser rebutjat per la nuesa injustificada de la dona pel fet de que no era una escena
mitològica. També es va criticar que els personatges no estiguessin relacionats entre ells i la dona al
rierol que semblava que flotava donava una perspectiva estranya.
- El judici de Paris de Rafael + El concert campestre de Ticià. També va ser influenciat per la pintura
veneciana del S.XVI i el Barroc espanyol sobretot per Velázquez.
- La manera de tractar la llum i el color de Manet i lʼús dʼuna perspectiva on desintegrava la composició
a manera de collage van ser coses admirades pels impressionistes com Cézanne i el Cubisme. Obra:
Olympia o El pifre són altres obres de Manet
IMPRESSIONISME
(Només va durar una dècada)
-Unió de visió I llum: Els colors no es comportaven igual al taller que a fora. - Es pinta “a plein air”=aire
lliure. “La realitat és com la capten els sentits”
-Contrastos de color
-Sensibilitat social
-Formes s’aplanen
-No clarobscur→la llum influeix en el color I genera una tonalitat de color
-Trencament de la representació objective de la realitat→subjectivitat
-Llum: no clarobscur/sí degradació tonal. Es vol captar com la llum incideix directament en l’objecte
-Color: S’ombreja amb el color. Teoria dels colors→ Hi ha 3 colors primaris (blau, groc, vermell) i 3
complementaris (taronja, verd i violeta). Es volia que lʼull percebés uns colors compostos que els
pintors no havien barrejat a la paleta.

-Instantaneïtat→volen captar el moment concret
-Pinzellada solta I juxtaposada
-Repetició de temes
-Perspectiva lineal i geomètrica molts cops
-Es fixen en el reflexe de l’aigua, utilitzen colors clars, degradació de color I pinzellada solta
Claude Monet (1840-1926) → Principal ideòleg del grup impressionista (més Renoir I Sisley)
-Es va mantenir fidel al estil tota la vida
-Coincideix amb totes les característiques de la tècnica impressionista
-Són famoses les seves series→pintar el paisatge d’un lloc en diferentes èpoques de l’any, ja que
depenent del moment del dia o any el to del color varia.
-La Llum, Aigua i Atmosfera són els seus elements principals. Pinzellades ràpides. Preocupació per
l’efecte global. Desmaterialització total dels objectes
SOL IXENT:
Autor: Claude Monet
Cronologia: 1872
Estil: impressionista
Tècnica: oli sobre tela
Tema: paisatge
Localització: Musée Marmottan (París)
CONTEXT HISTÒRIC:
- Ascens de la burgesia. Revolució industrial I arribada de Napoleó tercer al poder. Aparició de la
fotografia (instantània). Creació de la Primera Internacional→1864 I es dissol al 1881.

ANÀLISI FORMAL:
-Un port, xemeneies al fons I el Sol que està sortint. Predomina el color per sobre del dibuix,
perdominen els colors freds (més el tronja (color complementari). - És tranqui·la, tot I que s’accentua
una mica a través del reflex de l’aigua i els núvols
-Degradació tonal→sobretot damunt del reflex de l’aigua
-Obra feta al aire lliue per poder captar bé la instantaneïtat
-Llum natura, diàfana I homogènia
-Pinzellada ràpida, solta I juxtaposada
-No es pot veure la línia del dibuix que defineix les figures
-Profunditat: a partir de la sobreposició de plans. Perspectiva lineal (també a través de la sobreposició
de plans)
-Línies compositives→punt de fuga, a l’esquerra del Sol/ moltes verticals, alguna horitzontal i diagonal
(barques I núvols)
-Té assimetria i és omposició oberta
Elements impressionistes: Pinzellada solta, Color, Reflex de l’aigua i Pintat a l’exterior (instantanietat)
ANÀLISI CONCEPTUAL
Tema: Un port, “Havre”, és allà on Monet va passer la joventut, vol plasmar la realitat I percepció del
reflex de la llum a l’aigua (Atmosfera→també es busca captar-la)
Funció: Decorativa i ser venuda. Aquesta obra dóna nom al movement impressionista
- Escola de Barbizon (Paisatge). Turner pel paisatge i atmosfera. Manet innovacions tècniques
- Impressionisme en general + Postimpressionisme + Avantguardes posteriors
POSTIMPRESSIONISME:
(Gauguin, Cézanne, Van Gogh)
- Període entre lʼúltim cop que exposen junts els impressionistes i el començament del Cubisme
(principis S.XX).
- Georges Seurat anomena:
- Divisionisme: la base teòrica dʼaquest corrent
- Puntillisme: la tècnica d'execució que consistia en la divisió dʼuna tonalitat en els seus components
(colors primaris combinats amb els complementaris) a base de punts de colors purs molt petits.
- Altres artistes que parteixen de lʼimpressionisme i es distancien van ser: Cézanne, Van Gogh.. - París
esdevé el centre artístic, volent dir la modernitat.

Belle Époque→època de bonança econòmica i de gran progrés científic. Els artistes es volen guanyar
la vida venent la seva obra. Apareix la Bohemia, viure dedicat a l’art
- Màxims protagonisme pels colors (intensitat i vivacitat). Escenes quotidianes. La realitat és cada cop
més subjectiva. Recupera importància el dibuix. Posa les bases del que seran el moviments posteriors.
Vicent Van Gogh:
Home turmentat, incomprès i és un reflex del seu món interior.
Pinzellades vigoroses i ondulants, colors estridents
En principi havia de ser predicador, però va patir una crisi, abandonà la fe i es posà a pintar.
Al arribar a França, Van Gogh es queda amb l’impressionisme.
LA NIT ESTELADA
Autor: Vincent van Gogh
Cronologia: 1889
Tècnica: oli sobre tela
Estil: Postimpressionista
Localització: MOMA (Nova York)
CONTEXT HISTÒRIC:
-1886 inicia el postimpressionisme.

-Hi ha un distanciament per donar noves tendències que seran l’antecedent de les avantguardes. Es
dona gran importància al color però també al dibuix. La pintura és més subjectiva. Utilitzen la tècnica
del puntillisme. Alguns pintors van ser: Van Gogh (antecedent de lʼexpressionisme), Cézanne
(antecedent del cubisme), Gaugin ( antecedent del fauvisme) i Toulouse-Lautrec (que va fer del
cartellisme un art).
-L’obra va ser pintada el mateix any que es va arrencar lʼorella. Van Gogh va ser un home turmentat i
incomprès. Es va suïcidar una any desprès de pintar aquesta obra. Influirà en lʼart expressionista. No
va vendre cap obra en vida si no que va esdevindre famós desprès de la seva mort.
-3a república, revolució industrial, ascens burgesia, desigualtats de classes, progrés científic i
tecnològic, vida Bohèmia i Belle Époque.
Anàlisi formal:
-DESCRIPCIÓ: Veiem un poble de nit i un cel on hi ha 11 estels brillants i una gran lluna.
-ELEMENTS PLÀSTICS:
Dibuix: traç gruixut, pintura empastellada
Color: Predomini del color per sobre el dibuix. Predomina el blau i les tonalitats de verd fosc (freds)
sobre el qual destaca el blanc i el groc al cel, que il·luminen. Utilitza el negre a la part baixa per evitar
la barreja cromàtica.
Llum: diàfana i natural, marca lʼús del color. S’utilitza el blanc i el groc taronja per il·luminar tant al
poble com al cel.
Pinzellada: solta. Utilitza dos tipus. Pel poble utilitza una pinzellada curta i recta i per la part alta utilitza
una pinzellada més llarga, corba i ondulada.
Profunditat: És creada amb els plans. 1r pla: el xiprer, lʼarbre. 2n: poble i les muntanyes. 3r: cel. Al
acabar amb les muntanyes i el cel, la pintura té tendència a aplanar-se.
Composició oberta: Línies compositives: el poble i les muntanyes creen una horitzontal i el xiprer una
vertical. Lʼobra es divideix en 2: la part baixa que és el poble i lʼalta que és el cel.
El cel sobresurt. El xiprer i la torre del campanar del poble sobresurten de la part baixa i sʼenlairen cap
a lʼaire trencant amb la verticalitat el quadre i comunicant les dues parts amb aquestes horitzontals.
Cel→línies ondulades. Poble→rectes
Asimètrica però equilibrada perquè el xiprer queda equilibrat amb les muntanyes.
Elements expressius: moviment i dinamisme: és dinàmica perquè es diferencien dues partes. El poble
és tranquil i no hi ha dinamisme perquè les línies corbes que sʼutilitzen pels arbres i muntanyes
segueixen un paràmetre de repetició. La part alta ens transmet caos amb lʼús de les línies sinuoses i
els dos remolins del centre de lʼobra que contraposen les línies verticals.
Expressivitat i dramatisme: expressivitat creada amb la línia corba utilitzada pel cel i la pinzellada
empastada i vigorosa. És com si el quadre cobres vida per si mateix.
ESTIL: postimpressionisme

-Tema: paisatge
-Significat: va ser pintada durant lʼestada de Van Gogh al sanatori de Saint-Rémy perquè patia
al·lucinacions i atacs epilèptics. Va escriure una carta al seu germà Theo on lʼexplicava que havia vist
per la finestra un estel molt gran. És un quadre fictici perquè Van Gogh no pinta el paisatge tal i com
es veu des de la seva finestra sinó que es deixa influenciar per el seu vessant emocional i simbòlic.
-És un reflex del seu món interior. Va pintar lʼobra poc abans del seu suïcidi.
-Funció: era una alliberació espiritual del propi autor representada pel xiprer (que sʼassociava amb els
cementiris) i els estels brillants (que lʼartista deia que sempre el feien somniar). Per vendre, decorativa
-És una pintura poc objectiva perquè les puntes del campanari són típiques d’Holanda, no de Saint
Remy.
- És influenciat per la força cromàtica que utilitza Delacroix i pel impressionisme pel que fa el
tractament de la llum, pinzellada solta, contrastos de color (Turner), el color pla i el puntillisme de
Seurat. També és influenciat per lʼús del contorn de les figures amb una línia negre pròpia dels gravats
japonesos.
- Van Gogh utilitzava una pinzellada empastada i vigorosa que va influenciar artistes fauves com
Matisse o Vlaminck. Aquests van contribuir a lʼús del color violent i aleatori i van crear emotivitat al
moviment expressionista.
Obra: Cases a Chatou - Mautrice Vlaminck.
Primeres avantguardes, fauvisme→color, expressionisme→emocions
Paul Cézanne (1839-1906)
Format com a pintor a París
Contacte amb els impressionistes als 70
Reconegut per la crítica
Característiques:
Predomini del color per sobre del dibuix
Austeritat cromàtica (no barreges, ni contrastos, ni color)
Estudi de volums a partir de formes geomètriques

Natures mortes i paisatges de la Provença
Temes quotidians, no historia
Tindrà influència en el cubisme
ELS JUGADORS DE CARTES
Autor: Paul Cézanne
Cronologia: 1893
Tècnica: Oli sobre tela
Estil: postimpressionista
Tema: escena costumista o de gènere
Localització: Musée d’Orsay (París).
CONTEXT HISTÒRIC:
-Al 1886 inicia el postimpressionisme. Hi ha un distanciament per donar noves tendències que seran
l’antecedent de les avantguardes. Es dona gran importància al color però també al dibuix. La pintura
és més subjectiva. Utilitzen la tècnica del puntillisme. Alguns pintors van ser: Van Gogh (antecedent de
lʼexpressionisme), Cézanne (antecedent del cubisme), Gaugin (antecedent del fauvisme) i Toulouse-
Lautrec (que va fer del cartellisme un art). Paul Cèzanne l’autor d’aquest quadre, va ser format com a
pintor a París, allà va coincidir amb els impressionistes , i va estar vinculat a aquest moviment durant
la dècada dels 70. Va ser reconegut per la crítica. Però l’any 1895, va rebre l’elogi i el reconeixement
unànime dels mitjans artístics parisencs, i aquesta anomenada li va proporcionar la celebració d’un
gran nombre d’exposicions.
-3a república, revolució industrial, ascens burgesia, desigualtats de classes, progrés científic i
tecnològic, vida Bohèmia i Belle Époque.
ANÀLISI FORMAL:
Veiem a dos homes asseguts jugant a cartes davant una taula en la qual hi trobem una ampolla.
Traç gruixut, predomini del color per sobre de les línies
Pinzellada breu, curta, solta i ràpida.
Colors càlids (ocres, marronosos) però no és una gamma molt amplia. Confrontació entre els colors
càlids i freds. Juga amb les tonalitats dels colors per crear els volums. El color predomina, però el
dibuix també té poder.

Llum homogènia diàfana, engloba tota la pintura. Realista. Juga amb el color blanc per crear aquesta
llum. Ocres, vermells i marrons→càlids
Profunditat poca profunditat, l’element que ens ho marca és la taula i la seva posició, situa els dos
personatges en el seu espai. L’obra esta composta per dos plans, en el primer hi trobem els dos
personatges i el segons esta format pel fons que seria la paret que tanca l’escena. A través del color
d’aquest fons equilibra els personatges
Línies compositives: les línies horitzontals les marquen la taula i la fusta de la paret i les línies verticals
les marquen els dos homes. L’eix visual que podem crear les dos mirades dels personatges i la mirada
cap a les mans formen un triangle invertit.
Eix de simetria una mica desplaçat (ja que el personatge de la dreta és més corpulent i té més espai) i
marca la confrontació entre els dos personatges.
Punt focal les cartes perquè els dos personatges estan mirant cap a elles.
- Obra estàtica no té gaire moviment tot i que estan desenvolupant acció de jugar amb les cartes.
Simplificar les formes dels cossos dels elements, aquests cossos són cilindres, rodones... no dona
importància al nivell anatòmic. Per exemple les figures i els volums dels cossos estaven aconseguits a
traves de la utilització de cilindres, esferes, triangles...
-El pintor reprodueix una escena quotidiana en la qual dos personatges juguen una partida de cartes
asseguts davant una taula. El jugador de l’esquerra, que fuma amb la pipa, ha estat identificat amb
Alexandre, el jardiner del pare de l’artista. Cézanne a través dels gestos del l’home de l’esquerra
podem dir que té millors cartes perquè té el barret ben col·locat, esta col·locat amb l’espatlla recta i les
cartes estan pintades d’una manera més il·luminada. L’altra personatge té una postura més solta i més
relaxada i les cartes estan pintades amb colors més grisos. Es pot considerar un enfrontament entre
l’autor i el seu pare.
-Aquesta tela és un dels cinc quadres que l’artista va fer durant la primera meitat de la dècada del
1890.
-Aquesta obra té diferents funcions i visions.
-L’obra té una funció decorativa ja que pintava els quadres per vendre’ls.
-Experimenta en busca de la simplificació i utilització de figures geomètriques.
MODELS i INFLUÈNCIES:
- Cézanne va trobar en els clàssics la seva font d’inspiració principal. Referencies més clares al
moviment postimpressionista. També al realisme al mostrar la classe camperola i quotidiana i al
impressionisme per la pinzellada.
- Les primeres avantguardes, amb la forma i el color. El cubisme per la manera de representar la
realitat per mitjà de les figures geomètriques. El fauvisme i l’expressionisme també.
EXPRESSIONISME:
- No els interessa mostrar la realitat, sinó l’interior de l’artista. Les pintures expressionistes són un
reflex del món interior de l’artista, en aquest cas, la seva agonoixa.
-Esquematització de les figures
-Pinzellades llargues i ondulades

-Ús arbitrari del color
Eduard Munch (1863-1944)
- Es comença a formar com a enginyer, després es fa pintor
- La seva vida està marcada per la tragèdia personal, tant de sa mare com de sa germana. A París
entra en contacte amb el post-impressionisme. Ell crea un estil personal. Accentua molt l’expressivitat
a través de la pinzellada ondulada. Fa un ús simbòlic del color.
-Figures molt esquematitzades→ Procedent de l’expressionisme alemany
EL CRIT: Autor: Munch, Eduard
Cronologia: 1893
Tècnica: Oli i tremp sobre cartró
Estil: expressionista
Tema: al·legòric.
Localització original: Nasjonalgalleriet, a Oslo.
CONTEXT HISTÒRIC:
- Eduard Munch realitzà aquesta obra el 1893, és a dir, en ple imperialisme (1870-1918). Durant
aquesta època, Europa visqué tot un seguit d’esdeveniments. En la segona fase de la Revolució
Industrial, un nou grup de països accediren a la industrialització, aparegueren fonts d’energia
(electricitat, petroli), es desenvoluparen nous procediments i noves branques de la indústria
(farmacèutica, química, fibres artificials...) i evolucionaren les formes d’organització.
-El repartiment del món colonial va fer que les grans potències dominessin les àrees menys
desenvolupades del planeta, com Àfrica o Àsia.. El progrés tècnic i l’acumulació de capital en mans
burgeses conduïren a la lluita de classes, que es posà de manifest en la importància que adquirí el
moviment obrer. Al mateix temps s’establí un sistema d’aliances i tractats que portaren a la Primera
Guerra Mundial.
-Molta diferència entre classes, apareix la fotografia.
ANÀLISI FORMAL:
Veiem al centre de la imatge i en primer terme un personatge estrany sobre un pont amb les mans al
cap i la boca oberta (Transmet angoixa). A l'esquerra, i en un segon pla, dues persones caminen
alienes al seu deliri. Darrere el pont, l'escena es completa amb un angoixant paisatge marítim, en el
qual naveguen dues embarcacions.
Traç: Gruixut.
Pinzellada: Molt lliure, solta amb figures amb poc tractat perquè així pretenia millor expressar el que ell
volia. La pinzellada ampla, amb rapidesa.
Colors: Es centren en una visió subjectiva de l'escena. Per reforçar aquesta sensació MUNCH mescla
de manera violenta i irreal blaus, vermells , grocs i ataronjats sense cap tipus de transició, fet que
reflecteix un estat d'ànim convuls. Mescla d’aquesta manera colors càlids i freds. Predomina el color
sense un traç precís i detallat.
Llum: És una llum irreal. No hi han ombres. Present en tota l’obra. És simbòlica, ja que serveis per
expressar sentiment

Història de l'art

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (14)

Similar to Història de l'art

Similar to Història de l'art (20)

Història de l'art