SlideShare a Scribd company logo
ALTAR DE ZEUS A PÈRGAM Autor : desconegut  Materials:  marbre Cronologia : -188 aC  Sistema constructiu:  arquitravat Localització :  Dimensions:  36,44m x 34,29m - actual : Pergamonmuseum (Berlín)  Estil:  grec hel·lenístic  -  original : Pèrgam (actual Bergama, Turquia)
Localització:   Mapa i maqueta de l’acròpolis de Pèrgam Lloc de l’altar Construït sobre la segona terrassa de l’ acròpolis
Context històric :  Època del regnat  d’Èumenes II , de la dinastia  atàlida  (fill d’Atal I), que feu aixecar l’altar per commemorar les seves victòries al Pont i a Bitínia. Els reis de Pèrgam es van guanyar el títol de defensors de Grècia aturant les diverses invasions, con les dels gàlates (Galàcia, regió d’Àsia Menor)  En l’època hel·lenística es varen posar de moda els grans altars, dedicats a un gran déu, normalment Zeus. Hi haurà diferents  centres o escoles d’art hel·lenístic : Atenes : es fan moltes còpies, més o menys lliures del passat ( Tors Belvedere,  d’Apol.loni,  Jove orant  de Boethas...) Pèrgam : destaquen els relleus i l’altar de Zeus, de l’època d’Eumenes II, grups que representen la lluita d’aquest regne contra els gals ( Gal moribund, Gal suïcidant-se,  d’Epígon)  Rodes : afany pel colossalisme i per l’expressió del dolor i el moviment contorsionat. ( Colós de Rodes,  del s. III aC , Victòria de Samotràcia, Toro Farnesi i Laocoont) Antioquia : la  Tyché o Fortuna,  figura al·legòrica de la ciutat Alexandria :  L'Al·legoria del Nil...
Anàlisi formal: -  Elements de suport Gran pòdium massís (uns 7 m alt) amb  una gran escala, del qual en forma part el gran fris, en comptes de formar-ne de l’entaulament. Murs de càrrega del pòdium Columnata  jònica sobre
-  Elements suportats Columnes sostenen un entaulament pla, coronat per figures (acròteres) i amb forma d’U. Sistema arquitravat: predomini línia recta (horitzontal) Desproporció entre alçada pòdium i columnata
Espai exterior Fonaments de l’altar de Zeus a Bergama i lloc on es localitzava Façana de l’altar conservada a Berlín.  Fris parets externes pòdium (100m x 2,5m) decorat amb alt relleus plens d’expressivitat. Tres pòrtics de columnes jòniques que emmarquen la monumental escala Cossos laterals  que enquadren Podi  (7 m. d’alt)
Relleus del fris Figures retorçades, ritme violent, convulsiu. Musculatures en tensió, vestidures desplegades en totes direccions. Expressions facials torturades… Moltes s’identifiquen amb el seu nom escrit al marc.
Espai interior Part conservada - A : escalinata A B Part perduda - B : pati amb altar  a cel obert Planta  quasi quadrada (38,6 x 36 m) Cossos laterals  que enquadren Pati   Columnata jònica
ESTIL : Grec hel·lenístic (Característiques de l’arquitectura) Pertany a l’escola de Pèrgam. És l’altar més gran de l’antiguitat. Es caracteritza pel colossalisme de les construccions, i pel patetisme (moció) de les escultures (relleus del fris).  El centre de gravetat es traslladà de Grècia a Orient, a les noves capitals hel·lenístiques. Pèrgam fou una de les més importants. Es donà una influència mútua (eclecticisme) En arquitectura es barregen els ordres i s’obliden els canons, com és el cas de l’altar de Pèrgam. Es desenvoluparen simultàniament diferents estils i formes, reflex d’una amplitud i varietat de gustos. El gust pel colossalisme i el luxe ornamental hi són patents (fi sobrietat clàssica). Gran virtuosisme constructiu: l’esperit clàssic grec s’impregna del colossalisme i luxe orientals. Gran varietat de tipus de construccions. Les relacions entre l’ordre i l’edifici ja no són gaire rígides. S’abandona el dòric.
Interpretació La  Gigantomàquia:  lluita del principi dels temps entre els déus, representants del l’ordre, contra els gegants, les forces del desordre i el caos. Alcioneu el gegant és arrossegat pels cabells per Atena, separant-lo de Gea, la seva mare. Atena Gea,  semienfonsada en els seus dominis, implora pel seu fill. Victòria alada que deixa clar qui ha triomfat en el combat.
Zeus lluitant contra tres gegants Al fris hi treballaren més de 40 escultors, que signaren a les plaques (Dionisiades, Menècrates, Melanip...). Unificaren la seva feina, fent difícil diferenciar les obres. Crearen l’estil conegut com “segona escola pergàmica”, que coindidí amb el regnat d’Èumenes II.
Les moires lluitant Artemisa i un gegant mossegat
El tema del fris permetia fer una extrapolació de la narració mitològica a la realitat del regne de Pèrgam. El rei d’aquest tenia el seu model en Zeus, i Atena era la seva protectora i li donava la victòria sobre els seus enemics. El fris significava que igual com els déus havien triomfat sobre els brutals gegants, també els atàlides ho havien fet sobre els bàrbars invasors. Tan els déus com els reis, que representaven la civilització, varen aconseguir imposar aquesta i la pau.  Els elements en comú del fris de Pèrgam amb els relleus del Partenó (frontó occidental, Atena i Posidó) significa l'interès dels sobirans de Pèrgam per proclamar-se hereus culturals dels atenesos. Les cares interiors de l’altar estaven decorades amb un fris més reduït, que explicava la vida de l’heroi Tèlef, antecessor de la dinastia atàlida, i fundador mitològic de Pèrgam, i era un relleu molt més senzill, per alguns antecedent de la columna de Trajà. Pergamonmuseum de Berlín
Imatges dels relleus de l’altar
 
 
Hècate, divinitat associada a la màgia, protegida per un escut, dirigeix una torxa contra el gegant Clitio, al que mossega un des gossos de la deessa. A la dreta el gegant Oto s’enfronta a Artemisa
Afrodita, a l’esquerra, aplasta amb el peu el cap d’un gegant mentre li clava una llança. Cap a la dreta Dione, la maere d’Afrodita, lluita amb un altre gegant, al qual també l’ataca Eros (fill d’Afrodita i Hermes).
Els Dioscurs (Càstor i Pòlux, fills de Zeus i Leda) lluiten també. Pòlux s’apressa a anar a ajudar a Càstor al qual ha apressat un gegant.
 
 
 

More Related Content

What's hot

Comentari d'obra : Santa Sofia de Constantinoble
Comentari d'obra : Santa Sofia de ConstantinobleComentari d'obra : Santa Sofia de Constantinoble
Comentari d'obra : Santa Sofia de Constantinoble
Rostislav Stanchev
 
Fitxa 10 hermes amb dionís infant
Fitxa 10 hermes amb dionís infantFitxa 10 hermes amb dionís infant
Fitxa 10 hermes amb dionís infant
Julia Valera
 
Panteó D’Agripa
Panteó D’AgripaPanteó D’Agripa
Panteó D’Agripa
Mercè Bigorra
 
Marc Aureli
Marc AureliMarc Aureli
9.Hermes (PraxíTeles)
9.Hermes (PraxíTeles)9.Hermes (PraxíTeles)
9.Hermes (PraxíTeles)
Carme Aranda- Mònica Navarro
 
Aqüeducte de les ferreres
Aqüeducte de les ferreresAqüeducte de les ferreres
Aqüeducte de les ferreres
Tatiana Ruiz Roldan
 
Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)
Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)
Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)
Julia Valera
 
Fitxa 28 església de sant climent de taüll
Fitxa 28 església de sant climent de taüllFitxa 28 església de sant climent de taüll
Fitxa 28 església de sant climent de taüll
Julia Valera
 
Fitxa 11 altar de zeus a pèrgam
Fitxa 11 altar de zeus a pèrgamFitxa 11 altar de zeus a pèrgam
Fitxa 11 altar de zeus a pèrgam
Julia Valera
 
Fitxa 5 atena àptera o atenea niké
Fitxa 5 atena àptera o atenea nikéFitxa 5 atena àptera o atenea niké
Fitxa 5 atena àptera o atenea niké
Julia Valera
 
Art2 teatre d'epidaure
Art2  teatre d'epidaureArt2  teatre d'epidaure
Art2 teatre d'epidaure
ramonbo
 

What's hot (20)

1. EL PARTENÓ
1. EL PARTENÓ1. EL PARTENÓ
1. EL PARTENÓ
 
August de Prima Porta
August de Prima PortaAugust de Prima Porta
August de Prima Porta
 
Dorífor (policlet)
Dorífor (policlet)Dorífor (policlet)
Dorífor (policlet)
 
Comentari d'obra : Santa Sofia de Constantinoble
Comentari d'obra : Santa Sofia de ConstantinobleComentari d'obra : Santa Sofia de Constantinoble
Comentari d'obra : Santa Sofia de Constantinoble
 
Fitxa 10 hermes amb dionís infant
Fitxa 10 hermes amb dionís infantFitxa 10 hermes amb dionís infant
Fitxa 10 hermes amb dionís infant
 
Panteó D’Agripa
Panteó D’AgripaPanteó D’Agripa
Panteó D’Agripa
 
TEMPLE D'ATENEA NIKÉ
TEMPLE D'ATENEA NIKÉTEMPLE D'ATENEA NIKÉ
TEMPLE D'ATENEA NIKÉ
 
Marc Aureli
Marc AureliMarc Aureli
Marc Aureli
 
El Colosseu de Roma
El Colosseu de RomaEl Colosseu de Roma
El Colosseu de Roma
 
9.Hermes (PraxíTeles)
9.Hermes (PraxíTeles)9.Hermes (PraxíTeles)
9.Hermes (PraxíTeles)
 
Aqüeducte de les ferreres
Aqüeducte de les ferreresAqüeducte de les ferreres
Aqüeducte de les ferreres
 
Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)
Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)
Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)
 
Teatre d'Epidaure
Teatre d'EpidaureTeatre d'Epidaure
Teatre d'Epidaure
 
Fitxa 28 església de sant climent de taüll
Fitxa 28 església de sant climent de taüllFitxa 28 església de sant climent de taüll
Fitxa 28 església de sant climent de taüll
 
7. ERECTÈON
7. ERECTÈON7. ERECTÈON
7. ERECTÈON
 
Fitxa 11 altar de zeus a pèrgam
Fitxa 11 altar de zeus a pèrgamFitxa 11 altar de zeus a pèrgam
Fitxa 11 altar de zeus a pèrgam
 
Fitxa 5 atena àptera o atenea niké
Fitxa 5 atena àptera o atenea nikéFitxa 5 atena àptera o atenea niké
Fitxa 5 atena àptera o atenea niké
 
Ara pacis Augustae
Ara pacis AugustaeAra pacis Augustae
Ara pacis Augustae
 
Art2 teatre d'epidaure
Art2  teatre d'epidaureArt2  teatre d'epidaure
Art2 teatre d'epidaure
 
Maison Carrée
Maison CarréeMaison Carrée
Maison Carrée
 

Similar to 4.Altar De Zeus A Pèrgam

Altar de zeus a pèrgam
 Altar de zeus a pèrgam Altar de zeus a pèrgam
Altar de zeus a pèrgam
Toni Raya
 
Arquitectura hel·lenistica
Arquitectura hel·lenisticaArquitectura hel·lenistica
Arquitectura hel·lenistica
sandroalfaro
 
Unitat 11. L Altar De Zeus A PèRgam
Unitat 11. L Altar De Zeus A PèRgamUnitat 11. L Altar De Zeus A PèRgam
Unitat 11. L Altar De Zeus A PèRgam
tomasggm
 
Altar De PèRgam Mb
Altar De PèRgam MbAltar De PèRgam Mb
Altar De PèRgam Mb
Mercè Bigorra
 
Altar De Pèrgam
Altar De PèrgamAltar De Pèrgam
Altar De Pèrgam
Mercè Bigorra
 
Altarzeusprgam 140924021501-phpapp01
Altarzeusprgam 140924021501-phpapp01Altarzeusprgam 140924021501-phpapp01
Altarzeusprgam 140924021501-phpapp01
institutmontgros
 
Art2 altar de zeus
Art2  altar de zeusArt2  altar de zeus
Art2 altar de zeus
ramonbo
 
Altar de Zeus
Altar de ZeusAltar de Zeus
Altar de Zeus
Gemma Ajenjo Rodriguez
 
Parteno
PartenoParteno
Parteno
llcullere
 
Parteno
PartenoParteno
Parteno
llcullere
 
Història de l'art, partenó
Història de l'art, partenóHistòria de l'art, partenó
Història de l'art, partenó
Anna Jiménez
 
Erectèon
ErectèonErectèon
Erectèon
Toni Raya
 
Arquitectura clàssica
Arquitectura clàssicaArquitectura clàssica
Arquitectura clàssica
sandroalfaro
 
Terminologia grecia roma
Terminologia grecia romaTerminologia grecia roma
Terminologia grecia roma
Escola Cervetó
 
Arquitectura Grega (Oscar Heredia)
Arquitectura Grega (Oscar Heredia)Arquitectura Grega (Oscar Heredia)
Arquitectura Grega (Oscar Heredia)
oscarhercan
 
Arquitectura grega
Arquitectura gregaArquitectura grega
Arquitectura grega
itorga
 
Art clàssic- Grecia
Art clàssic- GreciaArt clàssic- Grecia
Art clàssic- Grecia
Desirée Luna Cuéllar
 
Atenea niké
Atenea nikéAtenea niké
Atenea niké
Toni Raya
 
Arquitectura època clàssica
Arquitectura època clàssicaArquitectura època clàssica
Arquitectura època clàssica
sandroalfaro
 

Similar to 4.Altar De Zeus A Pèrgam (20)

Altar de zeus a pèrgam
 Altar de zeus a pèrgam Altar de zeus a pèrgam
Altar de zeus a pèrgam
 
Arquitectura hel·lenistica
Arquitectura hel·lenisticaArquitectura hel·lenistica
Arquitectura hel·lenistica
 
Unitat 11. L Altar De Zeus A PèRgam
Unitat 11. L Altar De Zeus A PèRgamUnitat 11. L Altar De Zeus A PèRgam
Unitat 11. L Altar De Zeus A PèRgam
 
Altar De PèRgam Mb
Altar De PèRgam MbAltar De PèRgam Mb
Altar De PèRgam Mb
 
Altar De Pèrgam
Altar De PèrgamAltar De Pèrgam
Altar De Pèrgam
 
Altarzeusprgam 140924021501-phpapp01
Altarzeusprgam 140924021501-phpapp01Altarzeusprgam 140924021501-phpapp01
Altarzeusprgam 140924021501-phpapp01
 
Art2 altar de zeus
Art2  altar de zeusArt2  altar de zeus
Art2 altar de zeus
 
Altar de Zeus
Altar de ZeusAltar de Zeus
Altar de Zeus
 
Parteno
PartenoParteno
Parteno
 
Parteno
PartenoParteno
Parteno
 
Història de l'art, partenó
Història de l'art, partenóHistòria de l'art, partenó
Història de l'art, partenó
 
Atenea Niké
Atenea NikéAtenea Niké
Atenea Niké
 
Erectèon
ErectèonErectèon
Erectèon
 
Arquitectura clàssica
Arquitectura clàssicaArquitectura clàssica
Arquitectura clàssica
 
Terminologia grecia roma
Terminologia grecia romaTerminologia grecia roma
Terminologia grecia roma
 
Arquitectura Grega (Oscar Heredia)
Arquitectura Grega (Oscar Heredia)Arquitectura Grega (Oscar Heredia)
Arquitectura Grega (Oscar Heredia)
 
Arquitectura grega
Arquitectura gregaArquitectura grega
Arquitectura grega
 
Art clàssic- Grecia
Art clàssic- GreciaArt clàssic- Grecia
Art clàssic- Grecia
 
Atenea niké
Atenea nikéAtenea niké
Atenea niké
 
Arquitectura època clàssica
Arquitectura època clàssicaArquitectura època clàssica
Arquitectura època clàssica
 

More from Carme Aranda- Mònica Navarro

6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
Carme Aranda- Mònica Navarro
 

More from Carme Aranda- Mònica Navarro (20)

Arquitectura del Renaixement
Arquitectura del RenaixementArquitectura del Renaixement
Arquitectura del Renaixement
 
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
 
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
 
4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya
 
Art gòtic
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
 
Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànic
 
Unitat 13. Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocsUnitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13. Un món dividit en blocs
 
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupamentUnitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
 
Unitat 11. Lla guerra freda
Unitat 11.  Lla guerra freda Unitat 11.  Lla guerra freda
Unitat 11. Lla guerra freda
 
1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam
 
3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.
 
2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.
 
Unitat 9: Els moviments totalitaris
Unitat 9: Els moviments totalitarisUnitat 9: Els moviments totalitaris
Unitat 9: Els moviments totalitaris
 
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
 
Unitat 8: El crac del 29
Unitat 8: El crac del 29Unitat 8: El crac del 29
Unitat 8: El crac del 29
 
Unitat 7: La Revolució Russa
Unitat 7:  La Revolució RussaUnitat 7:  La Revolució Russa
Unitat 7: La Revolució Russa
 
Unitat 6: La Gran Guerra
Unitat 6: La Gran GuerraUnitat 6: La Gran Guerra
Unitat 6: La Gran Guerra
 
Unitat 5: L'imperialisme
Unitat 5:  L'imperialismeUnitat 5:  L'imperialisme
Unitat 5: L'imperialisme
 
Unitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrerUnitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrer
 
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3:  Liberalisme i nacionalismeUnitat 3:  Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
 

4.Altar De Zeus A Pèrgam

  • 1. ALTAR DE ZEUS A PÈRGAM Autor : desconegut Materials: marbre Cronologia : -188 aC Sistema constructiu: arquitravat Localització : Dimensions: 36,44m x 34,29m - actual : Pergamonmuseum (Berlín) Estil: grec hel·lenístic - original : Pèrgam (actual Bergama, Turquia)
  • 2. Localització: Mapa i maqueta de l’acròpolis de Pèrgam Lloc de l’altar Construït sobre la segona terrassa de l’ acròpolis
  • 3. Context històric : Època del regnat d’Èumenes II , de la dinastia atàlida (fill d’Atal I), que feu aixecar l’altar per commemorar les seves victòries al Pont i a Bitínia. Els reis de Pèrgam es van guanyar el títol de defensors de Grècia aturant les diverses invasions, con les dels gàlates (Galàcia, regió d’Àsia Menor) En l’època hel·lenística es varen posar de moda els grans altars, dedicats a un gran déu, normalment Zeus. Hi haurà diferents centres o escoles d’art hel·lenístic : Atenes : es fan moltes còpies, més o menys lliures del passat ( Tors Belvedere, d’Apol.loni, Jove orant de Boethas...) Pèrgam : destaquen els relleus i l’altar de Zeus, de l’època d’Eumenes II, grups que representen la lluita d’aquest regne contra els gals ( Gal moribund, Gal suïcidant-se, d’Epígon) Rodes : afany pel colossalisme i per l’expressió del dolor i el moviment contorsionat. ( Colós de Rodes, del s. III aC , Victòria de Samotràcia, Toro Farnesi i Laocoont) Antioquia : la Tyché o Fortuna, figura al·legòrica de la ciutat Alexandria : L'Al·legoria del Nil...
  • 4. Anàlisi formal: - Elements de suport Gran pòdium massís (uns 7 m alt) amb una gran escala, del qual en forma part el gran fris, en comptes de formar-ne de l’entaulament. Murs de càrrega del pòdium Columnata jònica sobre
  • 5. - Elements suportats Columnes sostenen un entaulament pla, coronat per figures (acròteres) i amb forma d’U. Sistema arquitravat: predomini línia recta (horitzontal) Desproporció entre alçada pòdium i columnata
  • 6. Espai exterior Fonaments de l’altar de Zeus a Bergama i lloc on es localitzava Façana de l’altar conservada a Berlín. Fris parets externes pòdium (100m x 2,5m) decorat amb alt relleus plens d’expressivitat. Tres pòrtics de columnes jòniques que emmarquen la monumental escala Cossos laterals que enquadren Podi (7 m. d’alt)
  • 7. Relleus del fris Figures retorçades, ritme violent, convulsiu. Musculatures en tensió, vestidures desplegades en totes direccions. Expressions facials torturades… Moltes s’identifiquen amb el seu nom escrit al marc.
  • 8. Espai interior Part conservada - A : escalinata A B Part perduda - B : pati amb altar a cel obert Planta quasi quadrada (38,6 x 36 m) Cossos laterals que enquadren Pati Columnata jònica
  • 9. ESTIL : Grec hel·lenístic (Característiques de l’arquitectura) Pertany a l’escola de Pèrgam. És l’altar més gran de l’antiguitat. Es caracteritza pel colossalisme de les construccions, i pel patetisme (moció) de les escultures (relleus del fris). El centre de gravetat es traslladà de Grècia a Orient, a les noves capitals hel·lenístiques. Pèrgam fou una de les més importants. Es donà una influència mútua (eclecticisme) En arquitectura es barregen els ordres i s’obliden els canons, com és el cas de l’altar de Pèrgam. Es desenvoluparen simultàniament diferents estils i formes, reflex d’una amplitud i varietat de gustos. El gust pel colossalisme i el luxe ornamental hi són patents (fi sobrietat clàssica). Gran virtuosisme constructiu: l’esperit clàssic grec s’impregna del colossalisme i luxe orientals. Gran varietat de tipus de construccions. Les relacions entre l’ordre i l’edifici ja no són gaire rígides. S’abandona el dòric.
  • 10. Interpretació La Gigantomàquia: lluita del principi dels temps entre els déus, representants del l’ordre, contra els gegants, les forces del desordre i el caos. Alcioneu el gegant és arrossegat pels cabells per Atena, separant-lo de Gea, la seva mare. Atena Gea, semienfonsada en els seus dominis, implora pel seu fill. Victòria alada que deixa clar qui ha triomfat en el combat.
  • 11. Zeus lluitant contra tres gegants Al fris hi treballaren més de 40 escultors, que signaren a les plaques (Dionisiades, Menècrates, Melanip...). Unificaren la seva feina, fent difícil diferenciar les obres. Crearen l’estil conegut com “segona escola pergàmica”, que coindidí amb el regnat d’Èumenes II.
  • 12. Les moires lluitant Artemisa i un gegant mossegat
  • 13. El tema del fris permetia fer una extrapolació de la narració mitològica a la realitat del regne de Pèrgam. El rei d’aquest tenia el seu model en Zeus, i Atena era la seva protectora i li donava la victòria sobre els seus enemics. El fris significava que igual com els déus havien triomfat sobre els brutals gegants, també els atàlides ho havien fet sobre els bàrbars invasors. Tan els déus com els reis, que representaven la civilització, varen aconseguir imposar aquesta i la pau. Els elements en comú del fris de Pèrgam amb els relleus del Partenó (frontó occidental, Atena i Posidó) significa l'interès dels sobirans de Pèrgam per proclamar-se hereus culturals dels atenesos. Les cares interiors de l’altar estaven decorades amb un fris més reduït, que explicava la vida de l’heroi Tèlef, antecessor de la dinastia atàlida, i fundador mitològic de Pèrgam, i era un relleu molt més senzill, per alguns antecedent de la columna de Trajà. Pergamonmuseum de Berlín
  • 14. Imatges dels relleus de l’altar
  • 15.  
  • 16.  
  • 17. Hècate, divinitat associada a la màgia, protegida per un escut, dirigeix una torxa contra el gegant Clitio, al que mossega un des gossos de la deessa. A la dreta el gegant Oto s’enfronta a Artemisa
  • 18. Afrodita, a l’esquerra, aplasta amb el peu el cap d’un gegant mentre li clava una llança. Cap a la dreta Dione, la maere d’Afrodita, lluita amb un altre gegant, al qual també l’ataca Eros (fill d’Afrodita i Hermes).
  • 19. Els Dioscurs (Càstor i Pòlux, fills de Zeus i Leda) lluiten també. Pòlux s’apressa a anar a ajudar a Càstor al qual ha apressat un gegant.
  • 20.  
  • 21.  
  • 22.