2. Índex
1.- Introducció: El Context Històric
2.- L’Arquitectura Etrusca: Tombes i Temples
3.- L’Escultura Etrusca
4.- La Pintura Etrusca
5.- Aportacions a l’Art Romà
La Quimera d’Arezzo ( s.V-IV aC)
3. EL CONTEXT CRONOLÒGIC I HISTÒRIC
1.- L’ART ETRUSC: CONTEXT HISTÒRIC
La civilització etrusca es va desenvolupar
a la península Itàlica, al territori que
correspon a l’actual Toscana, entre els
segles VIII i II aC.
Els etruscs estengueren el seu domini
tant pel Nord com el Sud de la Península.
En la seva expansió cap el sud (regió del
Laci) els els reis etruscos dominaren als
llatins de Roma.
És desconeix l’origen d’aquest poble tot i
que la tradició li assigna un origen
oriental (Àsia Menor)
La seva cultura presenta una barreja d'elements autòctons i d’elements procedents
de les civilitzacions del Pròxim Orient (Mesopotàmia) i de la Mediterrània. (Grècia i
Egipte)
4. L’ART ETRUSC
1.- L’ART ETRUSC: INTRODUCCIÓ
L’Art etrusc aglutina la tradició artística i cultural de les civilitzacions orientals del
Pròxim Orient (Mesopotàmia) i les mediterrànies. (Grècia i Egipte)
L’Art etrusc influirà de manera
determinant en l'evolució de l’art
Romà posterior
Aquesta influència es manifestarà
tant en l’escultura (El retrat ) com en
l’arquitectura amb l’ús de l’arc i la
volta (d’origen mesopotàmic i
introduïts a occident pels etruscos) o
la pintura (ús de la tècnica del fresc)
És un art essencialment funerari: Les seves manifestacions artístiques van estar
marcades per la religió i els rituals funeraris, especialment per la creença en la vida
desprès de la mort. ( al igual que les civilitzacions d’Egipte i Mesopotàmia).
5. 2.- L’ART ETRUSC: ARQUITECTURA
L’ARQUITECTURA ETRUSCA
L’ús de l’arc i la volta, d’origen mesopotàmic, arribaren a occident a través dels
etruscs i és convertiren en la base tècnica de l’arquitectura romana
Desapareguts els edificis públics, l’arquitectura etrusca destaca per dos tipus
de construccions: les tombes i els temples.
Porta de Volterra Tombes etrusques: Necròpoli de Cerveteri
6. Són els únics edificis dels que tenim restes importants.
2.- L’ART ETRUSC: ARQUITECTURA
LES TOMBES
Pels etruscs les tombes formaven part dels rituals funeraris, que com hem dit abans
eren un element molt important de la seva cultura, és per això que crearen grans
necròpolis. (ciutats dels morts)
Excavades al subsòl i cobertes per un monticle en forma cònica el qual ha estat
realitzat fet per l’aproximació de fileres de pedres (inici de la construcció de la volta)
S’hi accedeix a la part subterrània a través de passadissos que solien estar decorats
amb pintures realitzades al fresc.
7. La profunda creença del poble etrusc en la vida després de la mort els va portar a
dissenyar l’interior de les tombes com si fossin veritables cases per als morts.:
2.- L’ART ETRUSC: ARQUITECTURA
Les tombes es van decorar amb pintures al fresc amb representacions d’escenes de
dansa, banquets, animales i s’omplien amb objectes quotidians. Tot això destinat a
facilitar la vida del difunt a l’altre vida.
8. Presentava una planta quadrangular, aixecat sobre un podi alt, tenien un pòrtic de
columnes amb 3 portes darrere, que comunicaven amb tres cel·les, dedicades a les
3 principals divinitats etrusques: Júpiter, Juno i Minerva
El TEMPLE ETRUSC
2.- L’ART ETRUSC: ARQUITECTURA
9. Els temples etruscs que ens resten estan molt mal conservats. Excepte la part
inferior ( el podi ) realitzada en pedra, la resta de l’edifici, realitzat en materials de
poca durabilitat com la fusta o el maó, ha desaparegut.
2.- L’ART ETRUSC: ARQUITECTURA
Als temples etruscs el més important era la façana d’entrada, realçada per un profund
pòrtic columnari i les escales d’accés.
També destaca la teulada, format per una coberta de dues aigües amb prominents
alerons i profusament decorada amb estatuetes, acroteris oi antefixes , realitzats en
terracota policromada amb vius colors.
10. Els etruscs també van crear un nou ordre arquitectònic arquitravat, el toscà , el qual
serà posteriorment adoptat per l’art romà
L’ordre toscà deriva del dòric, però la columna té base i el fust és llis, no estriat, i
capitell amb àbac de caràcter geomètric, equí i collarí.
L’entaulament té un arquitrau llis, un fris
senzill, sense tríglifs ni mètopes, i una
cornisa.
2.- L’ART ETRUSC: ARQUITECTURA
11. 3.- L’ART ETRUSC: ESCULTURA
L’ESCULTURA ETRUSCA
L’escultura etrusca destaca essencialment pel seu marcat caràcter utilitari com
element decoratiu i relacionat amb les seves creences religioses.
El material més utilitzat amb caràcter general va ser la terracota i en ocasions el
bronze. També algun metall noble (or i plata), però rarament van utilitzar la pedra o
el marbre.
12. 3.- L’ART ETRUSC: ESCULTURA
Dins de la producció escultòrica etrusca destaca especialment l’escultura de
caràcter funerari: Les urnes cineràries i els sarcòfags
Produccions escultòriques relacionades amb la profunda creença de la civilització
etrusca en l’existència d’una altre vida desprès de la mort i que s'utilitzaven
generalment com a recipient per dipositar les cendres del difunt.
13. 3.- L’ART ETRUSC: ESCULTURA
EL SARCOFAG DELS ESPOSOS (520 aC)
És un bon exemple d’aquests tipus d’escultura. Realitzat en terracota, presenta
forma de Kliné (llit)sobre el qual es representa les figures reclinades d’un home i
una dona en actitud plàcida .
La figura masculina situada darrera de la dona, presenta
el tors nu, va descalç i porta el cabell tirat cap enrere.
La dona, situada en primer terme, apareix vestida amb
una llarga túnica de’estil grec (quitó), i calçada amb unes
sabates acabades en punta i el cap cobert amb una gorra
frigia de la qual surten unes llargues trenes.
La parella es mostrada en
una escena quotidiana, de
forma relaxada i en una
clara relació afectuosa
que es posa de manifest
en els gestos de les mans
14. Formalment en aquesta escultura etrusca de finals del segle VI aC podem observar
clares influències de l’escultura grega arcaica
3.- L’ART ETRUSC: ESCULTURA
- Els ulls ametllats
- El somriure estereotipat (forçat)
- Els pentinats geomètrics.
- La nuesa del tors de la figura
masculina en contrast amb la
figura de la dona completament
vestida (Kore)
- Un cert hieratisme.
A l’escultura etrusca, no obstant,
podem observar una certa voluntat
individualitzadora dels rostres dels
personatges, tot i la utilització
d’alguns esterotips facials.
“INICI DEL RETRAT”
15. La pintura etrusca fonamentalment va ser mural i funerària (parets de tombes).
4.- L’ART ETRUSC: PINTURA
LA PINTURA ETRUSCA
Mostra una clara influència grega i oriental (línies, desproporció,...), però mostrant
en alguns aspectes un major realisme.
Van ser realitzades amb la tècnica del fresc
16. Estilísticament en certs casos s’usà la llei de la frontalitat dels egipcis ( visió
simultània de cara i perfil ), i es perfilaren les figures amb negre.
Allarguen peus i dits de mans per simular més moviment i incrementar el dinamisme.
La major part són representacions de les festes amb ball i música i denoten una
concepció alegre de la vida i del món d’ultratomba.
4.- L’ART ETRUSC: PINTURA
També s’adoptaren certs convencionalismes, com tonalitats més fosques en cossos
masculins, vermell fosc per les estructures arquitectòniques
17. ARQUITECTURA
Ús de l’arc i la volta (procedents d’Orient)
Ús habitual de la fusta i la rajola com a materials constructius
Model de temple (a partir del temple grec): sobre podi, amb
una sola entrada i cel·la dividida en tres parts
Ordre toscà: columna amb fust llis i base i capitell geomètrics,
arquitrau llis, fris senzill sense triglifs ni mètopes i cornisa
Realisme en els rostres : Retrats
(derivat de les màscares funeràries de cera)
Decoració escultòrica dels sarcòfags
ESCULTURA
APORTACIONS DE L’ART ETRUCS A L’ART ROMÀ
5.- L’ART ETRUSC: APORTACIÓS A L’ART ROMÀ
RESUM
PINTURA
La pintura etrusca desenvoluparà i millorarà la tècnica dels fresc,
( molt utilitzada posteriorment pels romans a les seves pintures)
