ALTAR DE ZEUS ( PÈRGAM ) Altar de Zeus S. II a.C. Pergamonmuseum de Berlin Mercè Bigorra IES MOIANÈS

Altar de Zeus Pèrgam, urb important de l’època Hel.lenística, situada a 30 km de la costa d’Anatòlia, front l’illa de Lesbos, en un lloc elevat i de relleu complicat que obliga a crear una ciutat sobreposada en tres nivells units per terrasses i escales

L’Altar de Zeus fou erigit sobre una terrassa de l’Acròpolis de Pèrgam, al sud del temple d’Atenea, que es troba a un nivell inferior. El rei Eumenes II va fer aixecar aquest monument a Pèrgam, la capital del seu regne, per commemorar les seves victòries sobre els gàlates l’any 183 a.C. A Pèrgam només en queden els fonaments

ESTRUCTURA L’edifici es compon d’una sala rectangular elevada sobre pòdium massis d’uns 7 metres d’alt , rodejada de pòrtics exteriors i interiors amb columnes jòniques, amb dues ales laterals que emmarquen una escala monumental d’accés Columnata jònica pòdium fris escalinata

fris Columnata jònica El déu del mar Tritó, fill de Posidó, amb la seva mare Anfitrite, lluita contra els Gegants. Tritó te el torç humà amb ales, cos de peix i potes davanteres de cavall

Fris oriental Zeus lluitant contre els gegants zeus gegants

Zeus lluitant contra tres gegants alhora. El poderós cos de Zeus queda al descobert en lliscar-li la roba de les espatlles Els gegants porten ales o cames de serp, o simplement humans Gegant que es desploma ferit, sobre els genolls Gegant que intenta aixecar-se sobre les cames de serp, per continuar la lluita Gegant, assegut i de perfil

Atenea Gea Alcineu Victòria Alada que corona a Atenea Atenea, estira els cabells del gegant Alcineu, amb la finalitat que no toqui terra, ja que si hi toca es torna invencible La mare del gegant Gea (Terra), amb llastimosa expressió en els ulls suplica a Atenea que perdoni la vida al seu fill

Els personatges semblen presa del furor, atacats d’histèria col·lectiva. Tot és moviment exacerbat, brusc... Els vestits són representats com si fossin sacsejats per vents huracanats

Les clares diagonals que marquen els cossos, el ritme frenètic i nerviós del gegant que contrasta amb la figura tensa d’Atenea i el contrast d’entre els plecs de la roba i el gegant són un clar exponent de l nova estàtica hel.lenística .

El gegant amb ales , mira a la deesa amb ulls engoixats, amb expresió de dolor i dramatisme

Gea , la deesa Terra, mare dels gegants, surt de la terra i amb llastimosa expressió en els ulls suplica a Atenea que perdoni la vida del seu fill