1. 9. RELLEUS DE LES PANATENEES
Història de l’art
IES Ramon Llull (Palma)
Alumna 2n A: Mercè Amat Fiol
Professora: Assumpció Granero Cueves
2.
3. FITXA TÈCNICA. Catalogació i anàlisi formal
Títol Fris de les Panatenees
Escultor Fídies (490-430 aC)
Cronologia 442-438 aC
Estil Grec clàssic
Localització d’origen Temple del Partenó a l’Acròpoli d’Atenes
Localització actual In situ, British Museum, Museu de l’Acròpoli, i Musée de Louvre
Tipologia Baix Relleu
Tècnica Talla i tècnica complementària dels “draps mullats” per fer els vestits
Material Marbre del Pentèlic
Dimensions 160m de llarg x 1.05m d’alt
Cromatisme Policrom
Tema Processó de les Panatenees, per donar les gràcies a la deessa Atena (vida
quotidiana). Desfilada de les donzelles, dels genets i dels portadors
d’ofrenes, a més, l'assembla dels 12 déus, i les 4 lluites: Centauromàquia, la
guerra de Troia, Amazonomàquia i Gigantomàquia.
7. 1.- CONTEXT HISTÒRIC
A les polis (ciutats-
estats independents),
les formes artístiques
van assolir una
esplendor insòlita.
Concretament, al
període clàssic
comprés entre 475-
323 aC, entre el final
de les Guerres
Mèdiques i la mort
d’Alexandre, és
l’etapa de màxima
esplendor artística.
8. 1.- CONTEXT HISTÒRIC
En aquest moment, Atenes era el principal centre de cultura, tan a nivell artístic
com religiós, filosòfic, històric. En qualsevol d’aquests camps tot girava entorn de
l’home, fet que va influir també en l’arquitectura, en l’escultura i en la pintura,
que prenia com a model l’escala i la representació humana.
9. 1.- CONTEXT HISTÒRIC
En arquitectura, els grecs concebien l’edifici com a part d’un conjunt, és a dir, es
centraven sobretot en el vessant urbanístic de l’arquitectura. En aquest àmbit es
crearen espais per a la vida col·lectiva com l’acròpoli, situada a la zona més alta
de la ciutat, que tenia la funció d’aglutinar els llocs de culte, a més d’una tasca
defensiva.
11. 1.- CONTEXT HISTÒRIC
Tot i així, els temples que s’hi podien trobar a l’Acròpoli, com és el cas del Partenó,
no servien d’aixopluc, ni estaven pensats per a la reunió col·lectiva dels fidels.
Les grans cerimònies religioses es realitzaven sobre l’esplanada que hi havia
davant el temple.
12. 1.- CONTEXT HISTÒRIC
Per aquest motiu, el tractament interior és limitat i es centra l’atenció en la part
externa de l’edifici.
14. 1.- CONTEXT HISTÒRIC
Degut a la seva bellesa i a la tècnica constructiva emprada, el Partenó s’ha
considerat la creació màxima de l’arquitectura grega i un exemple de
refinament i esveltesa, a la vegada que un model de síntesi absoluta entre
arquitectura, escultura i pintura (recordeu: aquest context és el mateix, amb
algunes variants, que emprareu per al comentari d’altres obres greges).
15.
16. 2.- BIOGRAFIA DE L’AUTOR
Autoretrat?
Fídies és considerat el paradigma del classicisme, tant per la seva activitat
múltiple (pintor, escultor, orfebre, arquitecte i director d’obres en la restauració
del Partenó), com per haver conquerit la bellesa ideal i la perfecció plàstica
en la seva obra escultòrica.
18. 2.- BIOGRAFIA DE
L’AUTOR
Neix cap a l’any 490 aC, poc després de la batalla de Marató (ciutat a prop
d’Atenes i batalla desenllaç de la Primera Guerra Mèdica contra el persa Darius I).
19. 2.- BIOGRAFIA DE L’AUTOR
El seu variat llegat artístic va marcar la pauta de
l’escultura grega clàssica.
Hegies d’Atenes, Agéladas d’Argos i el pintor de
Tasos, Polignoto, han estat considerats mestres
seus.
Podem apreciar la influència de les escoles dòries
en part de la seva obra.
La tècnica del bronze la va aprendre a l’escola
d’Argos, alhora que Políclet i Miró.
La seva activitat artística comença al 464 aC, és a
dir, viu al segle de Pèricles.
20.
21. CARACTERÍSTIQUES ESCULTURA PERÍODE CLÀSSIC
1) Període de major esplendor. Es trenca definitivament amb la rigidesa
arcaica i s’implanta un model que marcarà l’escultura per a sempre.
23. CARACTERÍSTIQUES ESCULTURA PERÍODE CLÀSSIC
3) Escultura naturalista (representen escenes tretes de la realitat de manera
natural), però amb un naturalisme idealitzat que busca un ideal de bellesa
basat en la proporció, l’harmonia i el moviment (molt més aconseguit).
24. CARACTERÍSTIQUES ESCULTURA PERÍODE CLÀSSIC
4) Inventen els cànons per a tractar d’aconseguir l’ideal de bellesa
proporcionada: El total de la figura humana contindrà set vegades la mida del
cap i el cap es divideix en tres parts iguals.
25. CARACTERÍSTIQUES ESCULTURA PERÍODE CLÀSSIC
5) S’acaba amb la frontalitat
i s’aconsegueix captar el
moviment, però un moviment
seré i contingut a partir del
contraposto o contraposat,
que trenca amb la rígida
simetria anterior.
26. CARACTERÍSTIQUES ESCULTURA PERÍODE CLÀSSIC
6) Domini tècnic quasi total que permet canvis: Els braços es desaferren del
cos i es doblen, la roba suggereix les formes (“draps mullats”), els caps
s’inclinen, detallisme,...
30. CARACTERÍSTIQUES ESCULTURA PERÍODE CLÀSSIC
10) Augmenta l’expressivitat del personatge i s’intenta representar la seva
personalitat i les emocions (ethos), però de forma continguda, sense
excessos dramàtics.
11) Se cerca l’equilibri entre ment i cos (sofrosyne), per la qual cosa els
moviments i l’expressivitat són continguts i serens.
31. CARACTERÍSTIQUES ESCULTURA PERÍODE CLÀSSIC
Clàssic: Segle V aC
Miró: Discòbol
Políclet: Dorífor
Fídies: Zeus Olímpic
Tardà: Segle IV aC
Praxíteles: Hermes
Lisip: Apoxiomenos
Scopa de Paros:
Heracles Farnese
12) Els autors deixen de ser simples artesans i guanyen en prestigi: Miró,
Policlet i Fídies.
32.
33. 3.- TEMÀTICA I FINALITAT
L’obra més espectacular i impressionant, dels relleus de Fídees, és la processó de
les Panatenees, un fris de 160 m de llargària i una banda esculpida de 1’05 m
d’altura, que envolta la cel·la del Partenó. El fris es remunta a la celebració de
les Panatenees que es basava en una sèrie de jocs i concursos
34. 3.- TEMÀTICA I FINALITAT
Les processons començaven
a la porta del Dipylon (entrada
oest de l’antiga Atenes) i
acabaven a l’Acròpoli.
Les dones portaven el peple (rica
túnica cosida per elles mateixes) a
la imatge primitiva de d’Atena.
35. 3.- TEMÀTICA I FINALITAT
Mentre els homes queden dividits en tres grups: els que estan a punt de muntar a
cavall (1), els que ja ho han fet (2) i es mouen cap en davant, i els que porten
animals pel sacrifici (3).
37. 3.- TEMÀTICA I FINALITAT
2) Els que ja ho han muntat i es mouen cap en davant.
38. 3.- TEMÀTICA I FINALITAT
Fris Panatenees: Vaques al sacrifici.
3) Els que porten animals pel sacrifici.
Fris Panatenees: Conduint el bou al sacrifici.
Museu Britànic.
39. 3.- TEMÀTICA I FINALITAT
Fris est del Partenó. Posidó, Apol·lo i Artemisa. Museu de l’Acròpoli (442-438 aC).
Totes aquestes escenes són observades pels déus, que relaxats, no
hi paren gaire atenció. Posidó i Apol·lo, per exemple, enraonen un
amb l’altre, i Àrtemis mira cap a una altra banda sense que la seva
presència sigui advertida pels humans.
40. 3.- TEMÀTICA I FINALITAT
Fris Panatenees: Vaques al sacrifici.
A més del significat clarament religiós, Fídies va captar i
reflectir l’interior dels personatges, fins i tot, el nerviosisme
dels cavalls o el terror dels vedells, que són conduïts al sacrifici.
41. 3.- TEMÀTICA I FINALITAT
El fris té una doble funció,
commemorativa, donat que és un
esdeveniment important, en la vida
del poble atenès, donar gràcies
oferint a la deessa Atena i, també,
representativa perquè Fídies en
la processó plasma el conjunt de
ciutadans.
El fris, el temple i totes les
escultures de l’Acròpoli es
construïren per encàrrec dels
governants d’Atenes.
42.
43.
44.
45. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ
El Partenó era profusament decorat amb escultures i
relleus fets per Fídies o els seus deixebles, la majoria dels
quals l’ambaixador anglès Lord Elgin s’endugué a Londres
al s. XIX (els va comprar a partir de 1779 i ara són al Museu
Britànic).
47. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ
Com a estàtua central de temple, que es situava a l’interior de la naos, cal
destacar, la gran escultura criselefantina d’Atena Pàrtenos.
49. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ
Reconstrucció Atenea Partenó Còpia d’Atenea Promakhos Atenea Varvakíon
Per a l’Acròpoli Fídies en va fer dues, una de bronze de 15 m per a l’exterior, avui
desapareguda, Atena Promakos, i aquesta bellesa criselefantina (realitzada en
materials nobles, or i vori, i ulls d’esmaragda), de 12’8 m, per a la cel·la del
Partenó, també desapareguda. D’aquesta només en resta una còpia del s. III aC a
escala reduïda, al Museu Arqueològic d’Atenes: l’Atena Varvakíon.
51. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ
En els frontons es representen episodis de la vida de la deessa Atena (relleus bastant
destruïts degut a l’explosió de la bomba veneciana de 1687). El frontó oriental (pronaos
accés a cel·la) apareix el naixement de Palas Atena a partir d’un dolor de cap de Zeus.
En la façana posterior, al timpà occidental (opistòdom) es representa la lluita entre
Atena i Posidó per ser protectors de la ciutat.
52. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ
Recreació del frontó oriental del Partenó.
Atenea davant el seu pare Zeus, en presència d’altres déus.
El frontó oriental (façana anterior de la pronaos que dóna accés a la naos o cel·la)
representava el naixement de Palas Atena del cervell de Zeus, que és contemplat per
altres déus i personatges mitològics.
53. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ
Recreació del frontó oriental del Partenó.
Atenea davant el seu pare Zeus, en presència d’altres déus.
54. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ
Frontó oriental: Naixement de Palas Atena, que és contemplat per altres déus i
personatges mitològics, l’escena té lloc amb l’aurora, i Fídies ho transmet amb una imatge
estètica insuperable, per l’esquerra irromp el carro d’Hèlios (el sol) i per la dreta Selene (la
lluna) que s’oculta dins l’oceà, i com a espectadors, els mateixos déus i el poble d’Atenes.
57. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ
Frontó oriental: Irromp del mar el carro d’Hèlios (el sol); Dionís; Dèmeter i Persèfone; Iris o Hebe. Museu Britànic.
58. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ
Frontó oriental: Irromp el carro d’Hèlios (el sol); Dionís; Dèmeter i Persèfon: Artemisa, Iris o Hebe. Museu Britànic.
59. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ
Frontó oriental: Irromp del mar el carro d’Hèlios (el sol); Dionís; Dèmeter i Persèfone; Iris o Hebe; Hefest.
A sobre, representació de part de Les Parques.
60. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ
Frontó oriental (façana Naos): Dionís o Hèrcules (Herakles); Dèmeter i Persèfone (formant un sol bloc); i
dempeus, Artemisa, Iris o Hebe
61. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ
Frontó oriental (façana Naos): Dionís o Hèrcules (Herakles); Dèmeter i Persèfone (formant un sol bloc); i
dempeus, Artemisa o Hebe (cambrera de Zeus). Museu Britànic.
62. Frontó oriental (façana Naos): Dionís o Hèrcules (Herakles); Dèmeter i Persèfone (formant un sol bloc); i
dempeus, Artemisa o Hebe (cambrera de Zeus). Museu Britànic.
63. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ
Frontó oriental: Irromp del mar el carro d’Hèlios (el sol); Dionís (reproducció).
68. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ
Frontó oriental (façana Naos): Dèmeter i Persèfone (formant un sol bloc). Museu Britànic.
69. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ
Frontó oriental: Irromp del mar el carro d’Hèlios (el sol); Dionís o Hèrakles; Dèmeter i Persèfone; Iris o Hebe; Hefest (dreta).
70. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ
Frontó oriental: Hefest; Hera; Zeus i Atena; Posidó.
74. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ
PLENITUD CLÀSSICA (2ª meitat segle V aC)
Frontó oriental: Les Parques. Museu Britànic.
75. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ
PLENITUD CLÀSSICA (2ª meitat segle V aC)
Frontó oriental: Les Parques. Policromia. Museu Britànic.
76. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ
Frontó oriental: A la dreta Selene (la lluna) que
s’oculta dins l’oceà. Museu Britànic.
77. Frontó oriental: A la dreta Cavall del carro de Selene (la lluna) que s’oculta dins l’oceà. Museu Britànic.
78. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ
Recreació del frontó occidental (opistòdom) del Partenó.
Lluita entre Atena i Posidó. Museu Acròpoli.
Al timpà occidental (façana posterior de la pronaos, que dóna accés a
l’opistòdom) es representa la lluita entre Atena i Posidó (déu del mar) per el
domini d’Atenes. Posidó oferí al poble un cavall i Atena una olivera, el poble
s’estimà més l’olivera, així que convertiren Palas Atenea en la seva protectora.
80. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ
Frontó occidental (opistòdom): Nu; dues escultures; detall enfrontament Atena i Posidó.
81. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ
A les 92 mètopes, de les quals només se’n
conserven 19 (entre les que hi ha in situ, al Museu
Britànic i al Museu de l’Acròpoli), que decoren el
fris, hi havia escultures en alt relleu que
representaven diverses escenes de combats de
les quatre lluites mitològiques.
82. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ
Fídies va escenificar mites i llegendes per tal de celebrar el triomf de les forces de l’ordre i
la civilització damunt el caos i la barbàrie. Representen a Atena i Teseu (rei mític d’Atenes),
en les lluites per defensar la ciutat d’Atenes dels centaures, dels gegants i de les amazones.
83. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ
Al Nord: Molt deteriorades,
representen escenes del saqueig
de Troia (la guerra de Troia).
A l’Est: Descriuen la batalla
dels déus contra els gegants
que varen voler apoderar-se de
l’Olimp (la Gigantomàquia).
Al Sud: Una mica millor conservades, la lluita
contra els centaures (la Centauromàquia).
A l’Oest: Representen la lluita
entre grecs i amazones (la
Amazonomàquia).
87. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ
PLENITUD CLÀSSICA (2ª meitat segle V aC)
Mètopes de la Centauromàquia.
88. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ
Al fris que envolta la cel·la, Fídies va esculpir un fris jònic continu decorat amb la
processó de les Grans Panatenees, celebració en honor de la deessa Atena, que es feia
cada quatre anys, encapçalada per les al·lotes de la noblesa que duien a la deessa el
pèplum que havien brodat per a ella.
89. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ
El 70 % del fris està dedicat a la cavalcada
encapçalada per carros i genets.
91. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ
Fris panatinàic: Lliurament del pèplum. Museu Britànic de Londres.
El 70 % del fris està dedicat a la cavalcada encapçalada per carros; el poble camina amb
la intenció d’oferir el peple a la deessa Atena. En total, hi ha 360 personatges (143
genets, 220 animals i 10 carros).
92. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ
Panatenees: Desfilada i lliurament peple
Hidròfors: Portadors càntirs
Les Ergastinai.
Fris interior Panatenees: Genets
La processó de les Panatenees és una obra mestra on
Fídies uneix, en una mateixa composició, figures en
repòs, en diverses gradacions de moviment,
personatges dinàmics d’alt de cavall i persones en un
graciós equilibri entre quietud i acció.
Posidó, Apol·lo i Artemisa. Museu Acròpoli (442-438 aC)
93. P
A
R
T
E
N L’expressivitat donada a genets i
cavalls aconsegueix crear la il·lusió
de moviment al fris.
Ó Fris interior del Partenó amb la processó dels cavallers. Efecte natural i dinàmic.
94. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ
Relleu de la processó dels cavallers. Fris nord del Partenó. Museu Britànic.
98. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ
Les figures de Fídies tenien com a
referent estètic el cànon de
Políclet (a partir del cap, divisió del
cos humà en set mòduls).
Cal esmentar el tractament de la roba, per a la qual
s’emprà la tècnica de “la roba banyada”: vestits
aferrats al cos que deixen entreveure l’anatomia
dels personatges, tot i accentuant la seva naturalitat
amb una caiguda força real, tècnica només
superada pels escultors del període següent, el
post-clàssic, com ara Praxíteles.
99. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ
La ubicació d’aquest fris jònic de les Pantenees, al voltant la cel·la del Partenó, no
era la més adient per ser la zona més alta i pitjor il·luminada, cosa que el genial
escultor Fídies va solucionar.
100. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ
Genial: Fídies ho va solucionar donant als blocs
de marbre una forma lleugerament inclinada
cap enfora, de manera que la llum arribés al
relleu des de baix i es pogués veure més
fàcilment, això va fer que les figures fossin
recognoscibles, encara que sobresurten només 5
cm dels fons.
De la mateixa manera, el relleu és més profund a
la part superior que no pas a la inferior.
101. 4.1.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA PARTENÓ
Les Ergastinai.
Tot i que hi ha diferències estilístiques, el fris és de l'estil clàssic, això és degut a què per la
magnitud de l’obra Fídies va requerir l’ajut dels seus deixebles, tots ells van fixar l’estil
escultòric “Partenó”, caracteritzat per una enorme plasticitat i una gran mestria en la
realització, que fan que el marbre enlloc d’estar esculpit sembli modelat. Així, l’airositat dels
plecs dels vestits, la frescor dels pentinats i la perfecció de les anatomies amb els
músculs marcats sobre el cos estan lluny de la rigidesa que caracteritzava l’època
arcaica.
102.
103. 4.2.- DESCRIPCIÓ FORMAL PINTURA PARTENÓ
S’han trobat restes de pintura
sobre marbre, la qual cosa fa
pensar que el Partenó estava
policromat.
104. 4.2.- DESCRIPCIÓ FORMAL PINTURA PARTENÓ
POLICROMIA
Els acroteris, de caràcter vegetal, de diferents colors; els fons de les mètopes i dels
frontons de negre, vermell o blau marí; els tríglifs blaus; i els collarins de vermell.
105. 4.2.- DESCRIPCIÓ FORMAL PINTURA PARTENÓ
És un temple dòric, però el mur exterior té un fris
jònic, amb elements decoratius de dues classes:
geomètrics i escultòrics. La decoració escultòrica de
Fídies i els seus deixebles presenta més interès.
108. 5.- MODELS I INFLUÈNCIES
Tot i que a les obres de
Fídies hi van treballar
diferents ajudants,
sempre s’ha dit que va
tenir un estil propi. De
fet, és un dels màxims
exponents de l’Antiga
Grècia per aconseguir
expressar la bellesa
idealitzada amb una
regular proporció
orgànica (seguint el
cànon de Políclet de
mòdul de set caps), per
la precisió en els
contorns i els detalls,
per l’harmonia en les
formes i la finesa de
l’execució.
Les sòlides bases i pautes marcades per Fídies i els seus deixebles inspiraran a romans,
renaixentistes, neoclàssics i són el rerefons, en definitiva, de tot l’art posterior.
109. OBRES DE FÍDIES
PLENITUD CLÀSSICA (2ª meitat segle V aC)
FÍDIES
1) Atena Parthenos.
2) Atenea Promacos.
3) Atena Lemnia.
4) Zeus Olímpic.
5) Relleus del Partenó (fris de les Panatenees, decoració mètopes, frontons).
* Frontons Partenó.
* 5.1) Frontó oriental: Les Parques.
* 5.2) Frontó oriental: Demèter i Persèfone.
* 5.3) Frontó occidental: Dionís.
* 5.4) Frontó occidental: Cavall del carro de Selene.
* 5.5) Mètopes de la lluita de centaures i lapites.
* 5.6) Fris de les Panatenees.
* 5.7) Fris de les Panatenees: Genets.
* 5.8) Fris de les Panatenees: Hidròfors.
* 5.9) Fris de les Panatenees: Assemblea dels déus.
* 5.10) Niké deslligant-se una espardenya (Escola de Fídies, 415 aC).
