Presentació destinada a l'alumnat de 2n de Batxillerat de la matèria d'Història de l'Art

1. FITXA 11: ALTAR DE ZEUS A PÈRGAM
Júlia López Valera
INSTITUT BANÚS

2. Júlia López Valera

3. FITXA TÈCNICA
Títol Altar de Zeus
Autor Desconegut
Cronologia 180-160 a.C.
Tipologia Altar
Materials Marbre
Estil Grec hel·lenístic
Localització Pergamonmuseum (Berlín)
Júlia López Valera

4. Júlia López Valera
CONTEXT HISTÒRIC
Aquest altar dedicat a Zeus va ser construït per ordre del rei atàlida Èumenes II per
commemorar les seves victòries bèl·liques a Bitina. S’atribueix a l’escola de Pèrgam, taller que va
destacar pel monumentalisme i la teatralitat de les seves construccions.
És considerat l’altar més gran de l’antiguitat. Va ser descobert a la darreria del segle XIX per
l’enginyer alemany Carl Hummann i el seu equip durant unes excavacions arqueològiques. El
1930, la façana de l’altar va ser desmuntada peça a peça i traslladada a Berlín.

5. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
En l’Altar de Zeus a Pèrgam domina la línia recta, que es correspon amb el sistema constructiu
arquitravat.
L’estructura es basa en un enorme pòdium massís, d’uns 7 metres d’alts, amb una escala
monumental.
La columnata jònica
en forma d’U, sosté
un entaulament pla
coronat per dues
escultures a banda i
banda dels extrem de
la U.

6. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
L’Altar de Zeus era un edifici
pràcticament quadrat. La façana
oest, que és la part que es conserva,
donava accés a un pati tancat, a
l’interior del qual probablement hi
havia l’altar pròpiament dit.
Les dimensions són: 36,44 m als
costats est i oest; 34,29 als
costats nord sud.
L’altar segueix un esquema que
ja tenia precedents, però les
mesures són inusuals, així com la
disposició dels elements: enlloc
de tenir una columnata elevada i
un fris baix i decorat, té un
enorme podi esculpit i una
columnata de poca alçària.

7. Júlia López Valera
ELEMENTS DECORATIUS
 Excel·lent exemple d’unió
d’arquitectura i escultura.
 Un fris exterior envolta el pòdium,
amb 120 metres de relleus de 2,3 m
d’alçada que recorre tot el sòcol del
pòrtic.
 Aquest fris d’alts relleus, d’una
grandària superior a la natural, va ser
fet per un col·lectiu de més de
quaranta escultors procedents de
diferents ciutats com Pèrgam, Atenes,
Tralles, Rodas... (Dionisíades, Melànip,
Orestes, Menècrates, Teòrret...).
Aconseguiren un estil unitari que
acostuma a denominar-se «SEGONA
ESCOLA PERGAMÈNICA».

8. Júlia López Valera
PROGRAMA ICONOGRÀFIC
PART NORD DE L’ ESCALINATA: Les divinitats del mar, Oceà, Anfitrite i el seu fill Tritó, apareixen
amb els vestits mullats i enganxats al cos. Nereu és presentat amb aletes i escames sobre el
cap.
FRIS EXTERIOR (GENERAL): El programa iconogràfic és la representació còsmica de la lluita dels
déus (l’ordre) contra els gegants (el caos)i la victòria de Zeus i Atena sobre els seus enemics.
(Gigantomàquia).
Domina un sentiment de ferocitat, ritme serpentejant, cares de mirada visionària i boques
anhelants.
GIGANTOMÀQUIA explica com en els orígens del cosmos, el déu Cronos va castrar Urà i la seva
sang va caure sobre Gea (la Terra). D’aquesta unió van néixer els gegants, uns éssers monstruosos que
van enfrontar-se amb els déus de l’Olimp en una guerra: la Gigantomàquia. La seva força era
descomunal i així ho indica el fet que, per arribar a l’Olimp, van sobrepassar dues serralades. Fins i tot la
mare, Gea els va ajudar per venjar-se de Zeus, qui havia desterrat els primers fills de Gea al Tàrtar, un
lloc de turment i sofriment. Però res, ni la seva força, ni l’ajuda de Gea, fou suficient per vèncer als déus.

9. Júlia López Valera
PROGRAMA ICONOGRÀFIC
 ESCENES DEL FRIS EXTERIOR (PART EST): Artemisa, deessa de la cacera, apareix
aixafant el cos mort d’un gegant, mentre el seu gos mossega mortalment la nuca
d’un altre gegant que es defensa, traient-li un ull a l’animal.
 ESCENES DEL FRIS EXTERIOR (PART NORD): Una deessa no identificada porta un
recipient decorat amb serps. El sosté amb la mà esquerra amb intenció de llançar-lo
contra un gegant.
 FRIS INTERIOR: Té 1,57 m d’alçada i 79 m de llargada. El tema representat és la
història de Tèlef, el fill d’Hèracles i el mític fundador de Pèrgam.
 Segueix una composició a la manera alexandrina, buscant la perspectiva i
utilitzant elements paisatgístics (roques, arbres, animals, arquitectures...)
 El sentit de l’espai i l’il·lusionisme compositiu mostren una relació molt estreta
amb la pintura de l’època.
 El relat segueix la vida mítica de l’heroi en forma de crònica històrica, és un relat
senzill i purament descriptiu.
 COBERTA: Al sostre de la columnata també hi havia acroteris representant
diverses figures: déus, centaures grifs i cavalls

10. Júlia López Valera
zeus
gegants
Fris oriental Zeus lluitant contre els gegants

11. Zeus lluitant contra tres gegants alhora.
M.B.
El poderós cos de Zeus queda al
descobert en lliscar-li la roba de les
espatlles
Els gegants porten ales o cames de
serp, o simplement humans
Gegant que es desploma ferit,
sobre els genolls
Gegant que
intenta
aixecar-se
sobre les
cames de
serp, per
continuar la
lluita
Gegant, assegut i de perfil

12. M.B. 12
Atenea
Gea
Alcineu
Victòria Alada que corona a Atenea
Atenea, estira els cabells del gegant Alcineu, amb la finalitat que no toqui terra, ja que si hi toca es torna
invencible. La mare del gegant Gea (Terra), amb llastimosa expressió en els ulls suplica a Atenea que
perdoni la vida al seu fill

13. M.B.
Els personatges
semblen presa del
furor, atacats d’histèria
col·lectiva. Tot és
moviment exacerbat,
brusc...
Els vestits són
representats com si
fossin sacsejats per vents
huracanats

14. Les clares diagonals que marquen els cossos, el ritme frenètic i nerviós del
gegant que contrasta amb la figura tensa d’Atenea i el contrast d’entre els
plecs de la roba i el gegant són un clar exponent de l nova estàtica
hel·lenística.
M.B. 14

15. M.B.
El gegant amb
ales , mira a la
deessa amb ulls
angoixats, amb
expressió de
dolor i
dramatisme

16. Gea , la deesa Terra, mare dels gegants, surt de la terra i amb llastimosa expressió
en els ulls suplica a Atenea que perdoni la vida del seu fill

17. Júlia López Valera

18. ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA
L’altar de Zeus estava construït a la part superior de l’Acròpoli de Pèrgam (actual població de
Bergama, a Turquia) sobre una terrassa, a la qual s’accedia a través d’un propileu. La façana
principal del monument, avui destruït en part, es conserva al Pergamonmuseum de Berlín, on
també es pot veure una maqueta de tot el conjunt i l’entorn urbanístic original.
Júlia López Valera

19. ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA
Júlia López Valera
L’Altar de Zeus fou erigit sobre
una terrassa de l’Acròpolis de
Pèrgam, al sud del temple
d’Atenea, que es troba a un nivell
inferior.

20. Júlia López Valera
FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT
 Aquesta obra té una doble funció: es alhora una obra religiosa i propagandística, que exalta
el llinatge dels atàlides, vinculant-lo a déus i herois.
 L’altar es feia servir per al culte i servia de recordatori i d’agraïment a Zeus.
 El rei de la dinastia atàlida, Eumenes II, va fer aixecar aquest monument a l’any 180 a.C a ,
Pèrgam, capital del regne, per commemorar les victòries d’Àtal I, el seu pare. No fou acabat
fins al 159a.C. Ja en temps d’Àtal II.
 Es vol associar la victòria del poble atàlida (identificat amb el déus) sobre els bàrbars
gàlates (identificats amb els gegants).
 El tema del fris no és casual: permetia fer una extrapolació de la narració de la
gigantomàquia a la realitat del regne: el rei de Pèrgam tenia el seu model en el poderós
Zeus, mentre que Atena era la seva protectora i li concedia la victòria.. El fris volia donar a
entendre que, igual com els déus havien vençut els brutals gegants, els atàlides també
havien triomfat sobre la barbàrie dels invasors.
 L’altar també és un símbol de la pretensió dels reis de Pèrgam de proclamar-se hereus
culturals de l’Atenes clàssica.

21. Júlia López Valera
MODELS I INFLUÈNCIES
L’altar de Zeus a Pèrgam va ser el més
gran de l’Antiguitat i, en línies generals,
segueix l’esquema formal establert per a
aquest tipus de monuments. No obstant
això, s’hi aprecia una particularitat:
presenta un codi enorme, que eleva el
fris escultòric, i una escalinata
monumental que , en certa manera, va
prendre com a model l’altar de Zeus a
Olímpia.
L’aparició per primera vegada de paisatge
de fons al fris de Tèlef i el model narratiu
de les escenes fan d’aquests frisos un
precedent clar de la Columna Trajana.
També cal assenyalar que pel dinamisme,
la teatralitat i l’expressivitat són un
antecedent de les característiques del
Barroc.

22. Júlia López Valera