2. Fitxa tècnica
Títol: Dorifor
Autor: Policlet (Argos, actiu al segle
V a. C.).
Cronologia: 430 a. C.
Tipologia: escultura exempta.
Materials: obra original en bronze;
copia romana en marbre.
Tècnica: fosa a la cera perduda.
Estil: Grec clàssic.
Tema: esportiu.
Localització: Museo Archeologico
Nazionale (Nàpols).
3. Obres del mateix autor:
Diadumen (450 a. C.) Discòfor(440-450 a. C.)
4. Biografia de l’autor
Policlet fou un des escultors més importants de la
Grècia clàssica. Deixeble d’Agelades, la seva obra va
competir amb la de Fidies i Miró, als quals aconseguí
superar gràcies a la seva definició del cànon de
racionalitat anatòmic.
Va treballar principalment amb bronze, però també
va realitzar obres en marbre, or i vorí, i es va
especialitzar en estàtues d ‘atletes victoriosos, nus,
participants als Jocs Olímpics. A la ciutat d’Olimpia
s’hi ha trobat nombrosos pedestals sobre els quals
Fídies: Apol·lo de Kassel Miró: Discòbol
s’erigien aquestes estàtues de mida natural.
5. Descripció formal
Representa la figura d’un
jove atleta nu, dempeus, que
amb la mà esquerra sosté
una llança (actualment
perduda). Degut al pes del
marbre en aquesta copia
romana, la mà està
enganxada a la cama amb un
petit suport i el pes de
l'estàtua reposa sobre una
soca situada a l’altura de la
cuixa de l’atleta.
6. Càlcul precís de proporcions,
dimensions i línies que
constitueixen , per a l’autor, el
cànon anatòmic perfecte,
segons el qual l’alçada total
ha de ser equivalent a set
vegades el cap.
7. Contrapposto: joc harmònic
subtil entre les diferents parts
del cos per tal d’aconseguir un
equilibri clar amb que l’autor
aconsegueix una contraposició
entre el que és dinàmic i el que
és estàtic, perquè manté el tors
en tensió alhora que marca
l’elevació del maluc dret i
flexiona la cama esquerra, fet
que produeix l’efecte contrari
en les espatlles.
8. Quan el modelatge, la part
més treballada del cos és el
tors, en que es marquen
clarament les línies de la
musculatura.
Major voluntat naturalista al
cap pel que fa a la captació
del gest i a la distribució
plàstica dels cabells.
9. Temàtica
Representa un atleta en
actitud de repòs.
Ideal antropològic de la Grècia
clàssica: home en plenitud
juvenil i harmonia entre els
factors corporals i espirituals.
Canon de Policlet marca les
proporcions físiques. Rostre
dividit en tres parts iguals:
zona del front, la situada entre
el front i la punta del nas i la
que va des del nas fins a la
barbeta.
Gest serè.
10. Models i influències
ElPoliclet va partir de les seva
seu cànon ideal i la experimentacions que,
composició en de l’època arcaica, s’havien fet
des de finals contrapposto
instaurà un model adoptat a l’artista.
amb l’objectiu de donar vida
no
L’escultor, format en seusidees pitagòriques
només pel les
contemporanis, sinó en queseva recerca d’un
sobre els nombres, la
exercí anatòmic, unaidear un conjunt de lleis
ideal també va gran
influència en l’art romà i serví
matemàtiques de proporcionalitat que va
d’exemple amb diferents matisos obtinguts de
combinar pels grans
escultors del directa de la natura.
l’observació Renaixement,
com Miquel Àngel. Miquel Àngel: David (1501-1504)
