1. Discòbol
Es tracta d’una obra escultòrica exempta grega de tipus commemoratiu.
Va ser construïda l’any 460 a.C, època del primer classicisme i època
d¡esplendor de l’art grec, i es troba al Museu Nacional Romà. Pel que fa
al context històric destaquen la victòria dels grecs sobre els perses a les
Guerres Mèdiques i l’aparació de les polis, noves ciutats-estat entre les
que destaquen Atenes i Esparta. El sistema polític predominant és la
democràcia. L'autor és Miró, l’escultor més important del primer
classicisme, la seva producció és, en general, de bronze i es
caracteritza per l’equilibri de proporcions, el naturalisme i el dinamisme.
L’escultura original estava feta amb bronze, però avui en dia només es
conserven copìes romanes en marbre tallades amb bisel. L’original la
van fer mitjançant la tècnica de la cera perduda, que consisteix en fer la
figura desitjada amb fang, llavor recobrir-la amb cera deixant uns
conductes per on entrarà el bronze fos i altres per on sortirà la cera.
L’escultura representa la figura d’un home, concretament un atleta, en el
just moment de llençar el disc. Segueix el cànon dels set caps, no hi ha
simetria ja que no hi ha les mateixes mesures a cada banda i la forma
és d’un triangle invertit amb moviment contingut però equilibrat. La
superfície sobre la qual descansa l’obra és lleugera i el modelatge és
sua i relliscós.
2. Els elements expressius més destacats són el dinamisme, la frontalitat i
la rigidesa. L’anatomia està molt treballada (músculs en tensió),
l’expressió és poc realista (recerca de la bellesa ideal) i la temàtica és
atlètica.
La funció és commemorativa, en homenatge als atletes i als jocs
olímpics. Pel que fa al significat, es diu que es tractava d’un jove,
anomenat Jacint, que va morir als Jocs Olímpics dedicats a Apolo.
Representa un moment de màxima concentració a l’hora de llençar un
disc. Fins al moment no s’havia arribat a esculpir mai una persona en
acció, sinó que es representava amb més rigidesa i totalment dret.
Com a antecedents té les escultures arcaiques, podem apreciar les
seves característiques a la poca naturalitat de la cara i els cabells.
I com a influència posterior destaquen els autors modernistes,
renaixentistes i noucentistes.