Guia d'aula de Medi natural, social i cultural. El desenvolupament de les unitats del llibre de l’alumne (amb la reproducció de les pàgines). Editorial Barcanao. Educació Primària
Els nous materials Cicle Mitjà formen part d’un projecte innovador d'Editorial Barcanova per a l’Educació Primària. Descripció dels materials de Coneixement del Medi.
Els nous materials Cicle Mitjà formen part d’un projecte innovador d'Editorial Barcanova per a l’Educació Primària. Descripció dels materials de Coneixement del Medi.
Guia d'aula de Música. El desenvolupament de les unitats del llibre de l’alumneEditorial Barcanova
Guia d'aula de Música. El desenvolupament de les unitats del llibre de l’alumne (amb la reproducció de les pàgines). Editorial Barcanova. Educació Primària
Guia d'aula de Matemàtiques. El desenvolupament de les unitats del llibre de ...Editorial Barcanova
Guia d'aula de Matemàtiques. El desenvolupament de les unitats del llibre de l’alumne (amb la reproducció de les pàgines). Editorial Barcanao. Educació Primària
Guia d'aula de Llengua catalana. El desenvolupament de les unitats del llibre...Editorial Barcanova
Guia d'aula de Llengua catalana. El desenvolupament de les unitats del llibre de l’alumne (amb la reproducció de les pàgines). Editorial Barcanao. Educació Primària
Dossier d'aprenentatge. Medi natural, social i cultural
Guia d'aula de Medi natural, social i cultural. El desenvolupament de les unitats del llibre de l’alumne
1. CONTINGUTS
Pàg.
13
Pàg.
13
• Els documents del passat.
• ituació temporal de documents
S
del passat immediat.
• tilització de les fonts d’informació
U
directa.
• Escolta de testimonis personals.
• articipació activa en les
P
converses.
➧Els documents del passat
Pinta els cinc elements d’aquest dibuix que són documents del passat.
Activitat gràfica.
Medi natural, social i cultural • Cicle Mitjà • 3r
4
Activitats complementàries
• Buscar objectes o documents del
Unitat 1
9
passat, esbrinar-ne el nom i la utilitat i informar-se de l’època en
què es feien servir i elaborar una
fitxa amb aquestes dades seguint
el model proposat.
• Preparar la descripció de l’objecte
Desenvolupament de les activitats
4 • Proposeu als alumnes que observin atentament la il·
lustració en silenci. Després, demaneu-los que facin
l’activitat de cercar i pintar els elements que es poden classificar com a documents del passat. A continuació, els alumnes han d’explicar, oralment, quin tipus d’informació proporcionen els elements marcats.
És important que raonin la resposta. Finalment, han
de pintar tots els elements que potser no havien
marcat i que són documents del passat.
per fer una petita exposició oral
davant la resta de la classe. Aquesta activitat es pot fer individualment o per grups. Si cal, els alumnes poden demanar ajuda a
persones del seu voltant o de la
família.
• laborar un mural amb una línia
E
del temps i representar els anys
corresponents als objectes de
l’exposició.
Notes
UNITAT 1
17
2. Pàg.
CONTINGUTS
• ocuments del passat.
D
• lassificació de conceptes temporals.
C
• La mesura del temps.
• econeixement de les causes de fets
R
de la vida quotidiana.
• rticulació i combinació correcta de
A
diferents unitats temporals.
5
El llibre de Coneixement del medi que utilitzo aquest curs.
Uns patins que m’han regalat pel meu aniversari.
x Les ruïnes d’un castell.
x Unes arracades de la besàvia.
6
Omple el text amb les paraules que han fugit:
gràfiques
personal
familiar
escrites
gran diverses unitats de temps,
com, per exemple, la setmana, el
segle, el dia, l’any, el mil·lenni i l’hora.
local
eixos cronològics
El passat s’ordena amb
que és
eixos cronològ
ics
personal
familiar
,
i forma la història,
i
local
La història es coneix gràcies a diferents fonts, que poden ser orals,
• Escriure frases que continguin pa-
escrites
Pàg.
14
i materials.
Fixa’t en l’exemple i completa les altres capses:
5 anys
1 lustre
10
gràfiques
➧La mesura del temps
7
• Expressar amb altres mesures alguns
,
.
Medi natural, social i cultural • Cicle Mitjà • 3r
• rdenar de la més petita a la més
O
fets que hàgiu proposat. Exemples:
Aquesta obra d’art va ser feta fa 200
anys. / Els pares farà un lustre que van
celebrar les bodes d’argent. / La música de la dècada dels vuitanta era
sensacional. / Aquest cotxe és del
segle passat. / Al tercer mil·lenni ja no
hi havia dinosaures.
Marca amb una ✗ quins d’aquests elements són documents del passat:
x Una fotografia del casament dels avis.
x Una nina de quan la mare era petita.
Activitats complementàries
raules com segle, mil·lenni, lustre,
dècada...
13
14
1.000 anys
1 mil·lenni
10 anys
1 dècada
100 anys
1 segle
Unitat 1
Desenvolupament de les activitats
5 • Recordeu als alumnes quines són les condicions que
ha de complir un document per poder ser font d’informació del passat. Després, llegiu les frases per garantir-ne la comprensió i, finalment, demaneu-los
que facin l’activitat individualment.
6 • legiu les paraules per aclarir possibles dubtes i, desL
prés, demaneu als alumnes que completin el text. Finalment, llegiu entre tots el text i comproveu si l’han entès.
7 • Cal que els alumnes facin aquesta activitat seguint el
model de la caixa inicial. Han d’entendre que aquestes mesures temporals són molt usades quan s’estudien fets històrics. Proposeu-los que facin els càlculs
oportuns i que donin l’equivalència en anys.
18
UNITAT 1
3. Pàg.
CONTINGUTS
14
15
8
• a mesura del temps.
L
• econeixement de les causes de
R
successos de la vida quotidiana.
• rticulació i combinació correcta
A
de diferents unitats temporals.
• ’arbre genealògic.
L
Escriu la data de naixement de les persones que viuen amb tu i calcula
la diferència d’anys que hi ha entre el més gran i el més petit de la família.
Activitat oberta.
9
Els meus avis han nascut al segle
nascut al segle
10
Pàg.
15
XX
XX
. Jo he nascut al segle
Quants anys són dos segles i un lustre?
. Els meus pares han
.
XXI
Activitats complementàries
205 anys.
• Calcular els mesos i els dies de di-
➧L’arbre genealògic
11
ferència que hi ha entre els alumnes de la classe.
Marca amb una ✗ les afirmacions que siguin certes.
x L’arbre genealògic és la representació gràfica d’una família.
• Parlar del respecte pels cognoms i
A Catalunya els fills porten només el cognom del pare.
x El pare i la mare normalment són de la mateixa generació.
x Els pares i els fills pertanyen a dues generacions seguides.
12
reconèixer que algunes bromes
poden ofendre els companys i les
companyes. Expliqueu que els
cognoms fan referència a la família i que no deixen de tenir un valor sentimental.
Fixa’t en els cognoms dels pares i escriu els cognoms d’en Dídac i l’Ona.
Xavier Carbonell Pi
Núria Massana Grau
Dídac Carbonell Massana.
Dolça Solà Garcia
Víctor Saavedra Castells
Ona Solà Saavedra.
• Treballar l’arbre de família. Podeu fer
I tu, quins cognoms tens? Activitat oberta.
Unitat 1
11
servir la pàgina web següent: http://
www.edu365.cat/eso/muds/catala/
mudsmots/nomcosa1/02_1.html.
Desenvolupament de les activitats
8 •
Demaneu als alumnes que escriguin les dates de naixement dels membres de la seva família i
que calculin la diferència d’anys entre la persona més gran i la més petita. Feu-los veure que la
persona més gran segur que és del segle passat i que la més jove és de l’actual.
9 • Aquesta activitat ajuda els alumnes a entendre com funcionen els segles i a observar que la seva
generació viurà al segle xxi però que a les seves famílies hi ha persones que van néixer al segle
passat.
10 En aquesta activitat els alumnes han de combinar diferents unitats temporals ja que han de bus•
car l’equivalència entre segles, lustres i anys.
11 Proposeu als alumnes que llegeixin les quatre afirmacions i que, després, triïn les que defineixen
•
i expliquen com funciona un arbre genealògic.
12 esprés de fer l’activitat, aclariu situacions que no segueixen la norma social establerta. També
•D
podeu parlar de la possibilitat de canviar els cognoms i del significat d’alguns.
UNITAT 1
19
4. CONTINGUTS
Pàg.
15
• es generacions.
L
• rdenació temporal de generacions.
O
• Vocabulari específic.
• articipació activa en les
P
converses.
• tilització de recursos TIC
U
13
Encercla les dates de naixement que pertanyen a la teva generació:
Pere
1990
Anna Abril de
Juny de 1903
Marta
Maria
Joan
Elena
Agost de 2001
Abril de 2002
Novembre de 2003
Jordi Maig de 1999
Investiga i escriu el nom complet i la data de naixement d’una
persona de la teva generació i d’una persona de la generació dels teus avis.
Activitat oberta.
Nom i cognoms:
Any de naixement:
Nom i cognoms:
Any de naixement:
15
Activitats complementàries
les respostes de l’activitat 15. Els
alumnes han de fer les preguntes a
partir del mot que és la solució de
l’activitat. Per exemple: Què representa l’arbre genealògic? Què és
una generació?, etc.
Completa el text amb les paraules següents:
generació
• Dissenyar un qüestionari a partir de
ògic
pares
arbre geneal
arbre genealògic
L’
família
generació
Una
aproximadament la mateixa
pares
i cada generació té
12
aspectes
família
edat
és la representació gràfica de les persones
que formen una
Els
Medi natural, social i cultural • Cicle Mitjà • 3r
14
Gener de 1913
i els seus avantpassats.
és el grup de persones que tenen
edat
al mateix temps.
i els fills pertanyen a dues generacions seguides
aspectes
comuns que comparteixen.
Unitat 1
Desenvolupament de les activitats
13 bans de fer l’activitat, escriviu a la pissarra les dife•A
rents dates de naixement, ordeneu-les i situeu-les en
el segle corresponent. Demaneu als alumnes que calculin els anys de cada persona, que hi escriguin al
costat la seva edat i que encerclin les que es poden
agrupar en una mateixa generació.
reforçar el concepte de les edats i les dates, poPer
deu afegir a les dates proposades la dels pares, els
avis...
14 Proposeu als alumnes que esbrinin la data de naixe•
ment d’una persona de la seva generació i d’una persona de la generació dels seus avis. És important que
entenguin que l’any de naixement és un dels factors
que permet agrupar les persones en generacions.
15 Demaneu als alumnes que llegeixin les paraules do•
nades i que pensin quin significat tenen. Després,
proposeu-los que llegeixin el text i que omplin els
espais buits. El resultat final servirà com a resum dels
continguts treballats.
20
UNITAT 1
5. Pàg.
CONTINGUTS
15
16
16
Completa aquest arbre genealògic seguint les pistes que et donem:
L’avi matern d’en Marçal es diu Emili Garcia. / La germana d’en Marçal es
diu Alba. / La cosina de l’Alba es diu Berta Creus Roig. / El tiet d’en Marçal
es diu David. / L’àvia paterna de l’Alba es diu Roser Mas.
Pere Creus
David Creus Mas
Roser Mas
Marta Roig Vila
16
Josep Creus Mas
Marçal Creus Garcia
berta Creus Roig
Pàg.
Anna Galí
Emili Garcia
• ’arbre genealògic.
L
• laboració d’arbres genealògics.
E
• nimals racionals.
A
• articipació activa en les
P
converses.
Júlia Garcia Galí
Alba Creus Garcia
➧Som animals racionals
17
Activitats complementàries
Busca en aquesta sopa de lletres quatre capacitats que ens
diferencien dels altres animals i escriu-les.
C R
E A T
I
V
I
• scriure la paraula creativitat a la
E
T A T
pissarra i demanar als alumnes
que expliquin situacions de la
seva vida personal en què apliquin aquesta capacitat. Fer el mateix amb les paraules de raonament, llenguatge, imaginació...
U R R A O N A M E N T
Y R H E Q Y M A W V Z
R K E Q
I
Z A G S X G
Raonament
C N T U G
Llenguatge
E N G U A T G E
Imaginació
S Q E H T
Q L
L
Creativitat
R W Y
E C E D M Z E
J
I
T Z N b R M F C X P Q
V T M Q b H K
I
F
T
S
C K U S V W O M
I
I
T
• er,
F
Unitat 1
13
a partir dels resultats obtinguts, un mural titulat «Som animals racionals».
Desenvolupament de les activitats
16 Demaneu als alumnes que completin un arbre genealògic a partir de les diverses pistes. Atesa la
•
dificultat de l’activitat, expliqueu-los detingudament com s’ha de completar. Després de fer l’activitat, repasseu els coneixements previs que tenen els alumnes sobre les relacions de parentiu i
corregiu-los de forma conjunta. Comenteu els possibles errors i els dubtes que sorgeixin.
17 Proposeu als alumnes que parlin de les diferències entre les persones i els animals i que reflexio•
nin sobre la responsabilitat envers els altres éssers vius. Cal que valorin el comportament d’algunes persones i que observin com, malgrat que nosaltres tenim unes capacitats pròpies que ens
diferencien dels animals, el comportament no sempre és el més indicat.
cop hagin trobat en la sopa de lletres les quatre capacitats que ens diferencien dels animals,
Un
demaneu-los que les escriguin. Finalment, proposeu-los que llegeixin les paraules trobades, que
comentin les característiques de cada capacitat i que pensin si els animals les posseeixen.
UNITAT 1
21