Llengua 3r prim

Tercer nivell de concreció

LLENGUA 3
Educació primària

0. Ens retrobem!
I- Introducció

La unitat zero de Llengua del tercer curs d’Educació primària s’inicia amb l’observació
i el comentari d’una imatge.

Aprendrem a respondre preguntes a partir d’una fotografia, a respectar les intervencions
dels companys i parlar ordenadament, i a llegir i comprendre el contingut d’un text
narratiu.

També aprendrem a reconèixer la síl·laba i la separació sil·làbica de les paraules, així
com a identificar les parts d’un conte i les fórmules d’inici i desenllaç, i a treballar la
tolerància i el respecte envers les persones que ens envolten.

II- Objectius i continguts

Objectius

• Observar i comentar una imatge.
• Respondre preguntes a partir de la fotografia.
• Respectar les intervencions dels companys i parlar de manera ordenada.
• Llegir i comprendre el contingut d’un text narratiu.
• Reconèixer la síl·laba i la separació sil·làbica de les paraules.
• Identificar les parts d’un conte i les fórmules d’inici i de desenllaç.
• Treballar la tolerància i el respecte envers les persones que ens envolten.

Continguts

Dimensió comunicativa
• Ubicació d’unes fotografies en el temps i identificació del que apareix a cadascuna.
• Interès per explicar coses pròpies i escoltar les dels companys.
• Participació en una conversa respectant el torn de paraula i les intervencions.
• Treball d’una il·lustració a partir de preguntes concretes.
• Interpretació d’un conte a partir de la seva lectura.
• Escriptura d’un conte.
• Definició de la síl·laba i separació sil·làbica correcta en la paraula.

Dimensió estètica i literària
• Comprensió d’un text narratiu a partir de la seva lectura.
• Lectura, caracterització i escriptura d’un conte.

Dimensió social i cultural
• Respecte a la diversitat d’opinions.
• Valoració del text com a oci.

Treball amb competències

• Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
• Competència social i ciutadana.
• Competència d’autonomia i iniciativa personal.
• Competència matemàtica.

III- Metodologia

Procés d’ensenyament-aprenentatge

En aquest curs es pretén configurar un nou espai on els alumnes podran aprendre i
adquirir capacitats sòlides i útils per a la seva vida. Per fer-ho possible, es procurarà
destacar els aspectes següents:

• La promoció d’un aprenentatge eficaç per mitjà del qual l’alumnat relacioni el que
aprèn amb el seu entorn natural i social. És per això que s’ofereix un bon nombre
d’activitats de lectura d’imatges i textos de la vida quotidiana, de comprensió lectora, de
redacció de vivències personals, de relació de conceptes i entorn, d’utilització de les
noves tecnologies del coneixement i la informació, etc., per tal d’ajudar-los a prendre
decisions i resoldre problemes relacionats amb la seva vida diària.

• La contribució al desenvolupament de les competències. Per exemple, al
desenvolupament de la pròpia personalitat i autonomia, i de la capacitat de pensar i
comunicar-se, propiciant que els alumnes llegeixin i exposin idees pròpies, vivències,
fets... oralment i per escrit. Així mateix, per mitjà del treball en grup que es fomenta des
del llibre, l’alumnat aprèn a tenir iniciativa, a conviure amb els companys i les
companyes de l’escola i habitar el món del qual forma part.

Aquest curs, a través dels continguts, de les imatges i de les activitats posarem els
mitjans perquè l’alumnat reconegui i accepti la diversitat cultural de la societat on viu.
Així mateix, volem aconseguir una autèntica educació en valors, atenent especialment a
l’educació per a la tolerància, el respecte al medi ambient i la convivència.

Recursos i mitjans

Impresos
• Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.
• Lectures 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.
• Guia. Recursos didàctics per al professorat. Llengua 3 Educació primària. Grup
Promotor / Santillana.
• Quadern d’ampliació i reforç. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor /
Santillana.
• Quadern d’avaluació. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.
• Quadern 7 de Llengua Educació primària. Grup Promotor / Santillana.
• Làmines. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.

Recursos TIC
• CD Comprensió oral. Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor / Santillana.

• Recursos digitals del cicle mitjà. Grup Promotor / Santillana.
• CD Documents curriculars del cicle mitjà. Grup Promotor / Santillana.
• CD Solucionari quaderns Llengua 3 Educació primària. Grup Promotor /
Santillana.

IV- Activitats d’aprenentatge

Objectius

Observar una fotografia.
Comentar el que la imatge els suggereix.

Suggeriments didàctics

Abans de treballar la imatge
• Per introduir els alumnes en la unitat, convidar-los a observar la il·lustració de la
pàgina 6 del llibre de l’alumne i fer que la relacionin amb l’estiu. També se’ls pot
fer llegir el títol de la unitat i plantejar-los a què fa referència.

Per treballar la imatge
• Proposar als alumnes que es fixin en les imatges de la fotografia de la pàgina 6 del
llibre de l’alumne, i establir un diàleg amb ells fent referència a les activitats que hi
apareixen; comentar-les i valorar quina mena d’activitats els són més properes i per
què.

Programa de lectura de la imatge
• Mitjançant les activitats que es proposen a la pàgina 7 del llibre de l’alumne, es vol
que els alumnes es fixin en el muntatge fotogràfic i diguin quina de les imatges
representa millor el que han fet durant les vacances i quina el que més els agrada fer
a l’estiu.

Treballem valors

• A partir de l’observació de les imatges de la pàgina 6 del llibre de l’alumne, parlar
amb els alumnes de la importància de compartir el temps lliure amb altres persones
i, sobretot, amb persones de la mateixa edat.


Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
• Proposar als alumnes que facin una llista de les activitats pròpies de l’estiu que es
duen a terme interactuant amb l’entorn natural, lluny de la ciutat i a l’aire lliure.

Objectius

Llegir correctament un text narratiu.
Aprendre a entendre el text.


Abans de llegir
• Preguntar als alumnes si han estat mai el nou de la classe o del curs. Fer que facin
memòria de com es van sentir i que ho expliquin als companys i companyes.

• Demanar si hi ha algun alumne nouvingut i fer que expliqui la seva primera
experiència a l’escola a Catalunya.

Durant la lectura
• Fer una lectura col·lectiva del text de les pàgines 8 i 9 del llibre de l’alumne, i a
continuació una d’individual. Treballar entonació i pauses per treure el màxim partit
de la narració.

Després de la lectura
• Fer que els nens i nenes expliquin el contingut d’aquest text de les pàgines 8 i 9 del
llibre de l’alumne, i que el vinculin a la seva experiència.

• Demanar-los què pensen de l’actitud del Joan amb en Saïd (és pesat, simpàtic, etc.).

• Preguntar-los què s’acostuma a fer el primer dia d’escola.

• Plantejar-los si quan es retroben amb els seus amics es veuen tan canviats com es
veuen els protagonistes de la lectura.

Competència social i ciutadana
• Proposar als alumnes que pensin de quina manera es pot ajudar les persones
nouvingudes a integrar-se a la societat. Fer que valorin la llengua en aquest procés i
que expliquin la importància que hi té.

Treballem valors

• Comentar amb els alumnes com el text de les pàgines 8 i 9 del llibre de l’alumne
mostra l’ajuda d’en Joan al Saïd. Fer que valorin l’esforç per ajudar els alumnes
nouvinguts a integrar-se a l’escola. Demanar-los també que s’esforcin ells per ajudar
els seus companys i companyes a fer-ho.

Objectius

Interpretar el text a partir d’unes qüestions concretes.

Reconèixer els personatges i els esdeveniments del text.


Programa de comprensió lectora
• Activitats 1 i 2 de la pàgina 10 del llibre de l’alumne. Obtenció de la informació.
Respondre qüestions concretes sobre els protagonistes.

• Activitats 3 i 4 de la pàgina 10 del llibre de l’alumne. Reflexió sobre el contingut.
Pensar en el que passa i expressar-ho de manera diferent a com apareix en el text.

• Activitat 5 de la pàgina 10 del llibre de l’alumne. Reflexió sobre el contingut. A
partir del text i d’una qüestió concreta, aportar idees pròpies.

• Activitat 6 de la pàgina 10 del llibre de l’alumne. Elaboració d’una interpretació. A
partir del contingut del text, reflexionar i aportar idees pròpies.


Competència d’autonomia i iniciativa personal
• Plantejar als alumnes la importància que té el fet de prendre la iniciativa
individualment, al marge de la resta de la gent, i com això ens fa créixer com a
persones.

Objectius

Separar les síl·labes de les paraules.
Reconèixer els dígrafs que se separen i els que no se separen.


• Proposar als alumnes que facin una llista amb deu paraules diferents de les que han
aparegut en aquesta primera unitat i fer que les separin en síl·labes. Corregir-les a la
pissarra i comentar les possibles errades i els dígrafs que se separen i els que no se
separen que vagin apareixent.

• Demanar als nens i nenes que, a partir d’algunes de les paraules que els hauran
aparegut a l’activitat anterior, en facin tots els talls possibles, com si arribessin a
final de línia i haguessin de partir el mot. Corregir-les a la pissarra.

• Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 11 del llibre de l’alumne.


Competència matemàtica
• Plantejar als alumnes que relacionin les paraules que es proposen a l’activitat 8 de la
pàgina 11 del llibre de l’alumne (monosíl·laba, bisíl·laba, trisíl·laba, etc.) amb el
nombre de síl·labes que representa cadascuna d’aquestes paraules.

Objectius

Llegir i entendre un conte.
Identificar-ne les parts.
Reconèixer les fórmules d’inici i final.
Escriure un conte a partir d’una guia.

• Proposar als nens i nenes que pensin en diferents contes i que s’adonin que
l’esquema d’anàlisi que es planteja a l’activitat 11 de la pàgina 12 del llibre de
l’alumne, és vàlid per a tots. Apliqueu-lo a altres contes perquè vegin que sempre es
repeteixen els ítems que es demana que completin.



• Plantejar als alumnes que per escoltar un conte de principi a final cal estar atent i
concentrat per entendre’n tots els detalls, igual com quan van al teatre o al cinema.
Fer que valorin la part social de compartir un conta-contes amb altra gent i respectar
tant la persona que els explica com les que l’escolten.

Treball amb valors

• Comentar amb els alumnes la importància dels contes dins de la tradició oral. Avui
dia, acostumen a tenir contes a casa, en suport paper, però cal que tinguin present
que abans la gent no en tenia i que es transmetien oralment de generació en
generació, i que així és com ens han arribat a nosaltres.

V- Orientacions i recursos

El text
• El text narratiu de les pàgines 8 i 9 del llibre de l’alumne ha estat fet expressament
per Elena O’Callaghan per al nostre llibre de text.

• Elena O’Callaghan i Duch va néixer a Barcelona l’any 1955. És llicenciada en
filosofia, ciències de l’educació i filologia catalana. Es va dedicar a la docència,
però, des de fa uns quants anys, fa tasques d’edició en el món de la literatura infantil
i juvenil, on també destaca com a autora i traductora. Ha guanyat diversos premis
nacionals i internacionals. Ha publicat contes i novel·les per a joves i adults, poesies,
peces teatrals, articles pedagògics i de crítica literària. També és autora de llibres de
text.

Altres recursos

Parlem de les vacances
• Proposar als alumnes que expliquin què han fet durant les vacances. Cadascú parlarà
un minut davant dels companys i companyes i els explicarà com ha passat els dos
mesos llargs de vacances escolars (colònies, esplais, família, si han anat a la
muntanya, a la platja, a fer un viatge, etc.).

• Es pretén que agafin confiança per parlar davant dels altres, que no s’entrebanquin,
que respectin i que escoltin amb atenció les intervencions dels seus companys.

Joc
• Proposar als nens i nenes d’entrar a la pàgina dels contes bojos:
http://win.memcat.org/infantil/contesb/index.html i jugar una estona. Per començar,
cal triar el conte que es prefereixi. A continuació, s’han de completar unes dades que
permeten personalitzar els contes. Finalment, fer que imprimeixin els contes
resultants i els llegeixin a classe.

Activitats de comprensió oral

• Consultar les pàgines 200 a 211 de la guia.

VI- Avaluació

Criteris d’avaluació

• Mostrar facilitat per expressar-se oralment.
• Llegir i extreure informació concreta d’una narració.
• Identificar la síl·laba i la separació sil·làbica de les paraules.
• Reconèixer les parts d’un conte i les fórmules d’inici i de final.

Avaluació inicial

• Demanar als alumnes que facin els exercicis de la pàgina 10 a la 25.

Fitxes d’avaluació

• Demanar als alumnes que facin els exercicis de la pàgina 29 i 30.

VII- Atenció a la diversitat

Fitxa 1 de reforç

L’alfabet
• Vegeu les activitats de la pàgina 3 del Quadern de reforç i ampliació Llengua 3.

Fitxa 2 de reforç

L’oració

1. Ben amunt!
I- Introducció

La primera unitat de Llengua del tercer curs d’Educació primària s’inicia amb la lectura
d’una imatge i la lectura i comprensió d’un text narratiu, així com amb un diàleg en què
els nens i les nenes s’explicaran anècdotes.

Més endavant els alumnes reconeixeran l’alfabet i l’ordre en què estan col·locades les
lletres, usaran el diccionari i identificaran una oració i la caracteritzaran.


Objectius

• Respectar les intervencions dels companys i intervenir de manera ordenada.
• Identificar l’alfabet i l’ordre que estableix entre les lletres.
• Reconèixer l’oració i caracteritzar-la.
• Llegir, comprendre, caracteritzar i escriure una anècdota.
• Definir el diccionari i utilitzar-lo.
• Treballar el respecte envers tothom que ens envolta.

Continguts

• Descripció de les característiques d’un edifici.
• Interès per explicar coses pròpies i escoltar les dels companys.
• Comentari d’una il·lustració.
• Participació en una conversa respectant el torn de paraula.
• Comprensió d’una anècdota a partir de la seva lectura.
• Escriptura d’una anècdota.
• Caracterització de l’alfabet.
• Reconeixement de l’oració.
• Utilització del diccionari.

• Comprensió d’un text narratiu a partir de la seva lectura.
• Lectura, caracterització i escriptura d’una anècdota.

• Respecte a la diversitat d’opinions i de parers.
• Valoració del text com a oci i com a informació.



• Competència de coneixement i interacció amb el món físic.
• Competència de tractament de la informació i competència digital.
• Competència d’aprendre a aprendre.
• Competència artística i cultural.


Objectius

Comentar el que la imatge els suggereix.


• Per introduir els alumnes en aquesta unitat 1, convidar-los a observar la il·lustració
de la pàgina 14 del llibre de l’alumne, i fer que la relacionin amb l’alçada. També
se’ls pot fer llegir el títol de la unitat i plantejar-los a què fa referència.
Probablement tots voldran expressar les seves idees o opinions; recordar-los que cal
respectar un torn de paraula.

• Proposar als alumnes que es fixin en la imatge de la pàgina 14 del llibre de l’alumne,
i establir un diàleg amb ells fent referència a l’edifici i l’animal que hi apareixen;
comparar-los per l’alçada i situar-los cadascun en el seu entorn físic habitual.


Treballem valors

• A partir de l’observació de la imatge de la pàgina 14 del llibre de l’alumne, parlar
amb els alumnes de la importància de conservar els edificis que són patrimoni
històric.


• Proposar als alumnes que facin una llista de les actuacions incíviques que cal evitar
en una ciutat per tal de conservar-la neta i evitar fer malbé el que ens envolta, sigui
o no patrimoni històric o d’interès cultural.

• A partir de la imatge de la girafa, a la pàgina 14 del llibre de l’alumne, fer que els
alumnes s’adonin de la importància de respectar el món, especialment, la natura i els
animals.

Objectius



Abans de llegir
• Preguntar als alumnes si coneixen quina és la feina dels netejafinestres. Comentar-la
a la classe i explicar les diferents maneres com es pot fer aquesta feina.

• Fer que, llegint el títol del text de la pàgina 16 del llibre de l’alumne i fixant-se en
les imatges, es facin una idea del contingut del text.

Durant la lectura
• Fer una lectura col·lectiva del text de les pàgines 16, 17 i 18 del llibre de l’alumne i
a continuació una d’individual. Treballar l’entonació i les pauses.

• Si es creu convenient, es poden repartir els personatges de la narració entre els
alumnes i fer-ne una lectura dramatitzada.

Vocabulari
• Plantejar als alumnes que marquin les paraules de la lectura de les pàgines 16, 17 i
18 del llibre de l’alumne de les quals desconeguin el significat. Fer-los fer un treball
de recerca, amb ajut del diccionari o treballant el significat de les paraules entre tots
a la classe.

• Per tal de practicar aquest vocabulari, proposar-los d’escriure una oració amb
cadascuna de les paraules que han buscat al diccionari. Corregir-les a la classe.

• La idea és que ningú quedi amb dubtes: el text ha de quedar totalment entès un cop
s’ha fet la lectura.

• Proposar als nens i nenes que es fixin en els dibuixos de les pàgines 16, 17 i 18 del
llibre de l’alumne i que interpretin a quins moments de la narració fan referència.

• Preguntar a tres o quatre voluntaris que expliquin el contingut del text. Després,
demanar-los què els ha semblat.

• Demanar als alumnes si coneixen altres contes en què les persones i els animals
interactuïn (treballant, parlant, etc.).

• A partir de l’activitat 4 de la pàgina 19 del llibre de l’alumne, preguntar-los de què
estan orgullosos. Portar la pregunta més enllà i demanar-los de què podem estar

orgullosos els éssers humans.


Tractament de la informació i competència digital
• Fer que els alumnes utilitzin l’ordinador i Internet per buscar informació sobre
Roald Dahl. Posar-la en comú i comentar-la.

• Plantejar als alumnes la importància que té la col·laboració entre les persones per
aconseguir els objectius pretesos, siguin els propis o els de la comunitat.

Treballem valors
• Proposar als alumnes la importància de confiar en les pròpies capacitats i en les dels
altres. El duc, a la lectura, no sembla creure que la girafa, el pelicà i el mico puguin
fer la feina, però els dóna un vot de confiança i ells li demostren la seva vàlua.

Objectius

Reconèixer els personatges i la seva funció en el text.


• Activitats 1 i 2 de la pàgina 19 del llibre de l’alumne. Obtenció de la informació.
Recordar qüestions concretes sobre els protagonistes.

• Activitat 3 de la pàgina 19 del llibre de l’alumne. Reflexió sobre el contingut. Pensar
en algunes actituds dels personatges i traduir-les en paraules.

• Activitat 4 de la pàgina 19 del llibre de l’alumne. Obtenció de la informació i
elaboració d’una interpretació. Buscar una informació i extrapolar-la a altres casos.



Competència d’aprendre a aprendre
• Explicar als alumnes la importància de llegir amb l’entonació adequada tant per
entendre millor el text com perquè els que l’escolten no perdin l’atenció.

Objectius

Definir l’alfabet.
Memoritzar l’alfabet.
Ordenar paraules alfabèticament.


• Proposar als alumnes que escriguin una paraula que comenci amb cadascuna de les
lletres de l’alfabet i que en segueixin l’ordre. Si cal, poden fer servir el diccionari. Es
trobaran que hi ha una lletra que mai no apareix a principi de paraula: és la y, que
només apareix en el dígraf ny.

• A partir de l’activitat 6 de la pàgina 20 del llibre de l’alumne, fer que dibuixin un
laberint i que hi marquin el camí amb les lletres de l’alfabet que caldrà seguir
ordenadament per arribar al final. Un cop acabat, fer que l’intercanviïn amb un
company o companya i el resolguin.

• Animar els alumnes a fer la resta d’activitats de les pàgines 20 i 21 del llibre de
l’alumne.


• Plantejar als alumnes que una manera de memoritzar l’alfabet és posar-li música: a
partir de la cantarella que es tria, la seqüència ordenada de l’abecedari flueix amb
facilitat

• Demanar als alumnes que escriguin un nom de persona amb cadascuna de les lletres
de l’alfabet. Després, posar-los en comú i corregir les possibles errades.

Objectius

Reconèixer l’oració i caracteritzar-la.
Completar oracions.
Escriure oracions.


• Proposar als alumnes que escriguin oracions i, a continuació, en un full a part, les

desordenin. Fer que intercanviïn les oracions desordenades amb un company, que
les haurà d’ordenar. Demanar-los que tornin a intercanviar els fulls i que en facin la
correcció.

• Escriure grups de tres paraules a la pissarra (per exemple: nen, jugar, pilota; avi,
passejar, gos; etc.) i fer que els nens i nenes escriguin una oració amb cadascun
d’ells. Llegir-les en veu alta i corregir-les entre tots.

Programa de tolerància
• A l’activitat 18 de la pàgina 23 del llibre de l’alumne se’ls demana que donin idees
per tenir més bona convivència amb els companys de la classe.

l’alumne.


Competència artística i cultural
• Proposar als alumnes que dibuixin com s’imaginen els tres animals treballant junts.
Penjar tots els dibuixos a l’aula perquè tothom els pugui veure. Si es considera
convenient, es pot fer una votació i triar-ne el que més agradi.

• Demanar als alumnes que comptin quantes oracions han escrit a partir de l’activitat
17 de la pàgina 23 del llibre de l’alumne. Fer que cadascú en digui el nombre en veu
alta perquè els altres en prenguin nota. Al final, individualment, hauran de sumar la
quantitat d’oracions que han escrit entre tots els alumnes i tindran el nombre total de
membres de totes les famílies dels alumnes.

Objectius

Llegir i entendre una anècdota.
Caracteritzar l’anècdota i les seves parts.
Escriure i completar anècdotes.


• Fer que els nens i nenes s’imaginin que la Torre Eiffel s’hagués construït a
Barcelona. Preguntar-los: on creuen que estaria ubicada? Quedaria bé? Els agradaria
tenir un monument com aquest a Barcelona? Agradaria avui dia una torre com
aquesta a la nostra ciutat? Convertir totes aquestes propostes en un diàleg. Procurar
que els alumnes respectin el torn de paraula i que participin tots activament en el
debat.

• Plantejar-los: si haguessin de classificar aquesta anècdota, com la considerarien?

Divertida, curiosa, sorprenent, etc. Fer que raonin la seva resposta.

• Animar els alumnes a fer les activitats de les pàgines 24 i 25 del llibre de l’alumne.

Treballem valors

• Comentar amb els alumnes la importància d’entendre cada cosa en el seu moment
històric i respectar com va ser vista i entesa aleshores. Fer-los pensar que una cosa
tan poc estranya per a nosaltres com la Torre Eiffel, emblema de París, va ser un
«monstre de ferro» per a la gent de la ciutat en el moment que es va construir. Però
després s’hi van acostumar i van impedir el seu enderrocament.


• Per fer l’activitat 23 de la pàgina 25 del llibre de l’alumne, estimular els alumnes
perquè facin ús de les pròpies vivències per relatar alguna anècdota personal.

Competència en el coneixement i interacció amb el món físic
• Fer que els alumnes es plantegin l’impacte visual que tenen aquesta mena de
construccions en el nostre entorn. Preguntar-los si és el tipus de construcció que
creuen adequat o si és una manera d’edificar que ja ha quedat antiga i obsoleta.

Objectius

Definir el diccionari.
Utilitzar el diccionari.
Comprendre la utilitat de l’ordre alfabètic en el diccionari.


• A partir de l’activitat 25 de la pàgina 26 del llibre de l’alumne, escriure a la pissarra
una llista de paraules que comencin amb la mateixa lletra i fer que les ordenin
alfabèticament tal com apareixen al diccionari (per exemple: feina, festa, feble, fiar,
etc.). Demanar-los que les busquin al diccionari i que escriguin una oració amb
cadascuna de les paraules que se’ls ha fet buscar. Comprovar que han entès el
significat dels mots.

• Fer que es preguntin què faríem sense els diccionaris. Obrir debat entre ells i
mostrar-los la utilitat i la importància d’aquests llibres.

• Suggerir als alumnes que facin les activitats de la pàgina 26 del llibre de l’alumne.


• Fer que els alumnes es prenguin la feina amb el diccionari com una tasca que han de
fer sols, triguin el que triguin. El fet d’utilitzar el diccionari com a eina els serà útil
al llarg de tota la seva vida, per tant, cal que s’hi familiaritzin al més aviat possible.

Objectius

Fer un joc d’observació.


• Demanar als nois i noies que facin les activitats de la pàgina 27 del llibre de
l’alumne.


• Plantejar-los que, per a l’activitat 27 de la pàgina 27 del llibre de l’alumne, els
estimulem perquè siguin competitius. Tot i així, cal que se’ls insisteixi en el fet que
cal respectar el ritme de treball de tothom i no infravalorar ningú perquè és més lent
o li costa més. Cal ser tolerant i comprensiu amb el que ens envolta.


Previsió de dificultats

• Abans de treballar l’alfabet, comentar-los que no coincideix totalment amb el que
aprenen en castellà. Exposar-los les diferències i evitar les interferències entre
llengües.

• Per començar a treballar l’oració, demanar-los que diguin una frase en veu alta i
partir del seu coneixement intuïtiu de la llengua per iniciar el treball d’identificació
d’oracions i la seva caracterització.

• Prèviament al treball de l’anècdota, plantejar als alumnes que és un tipus de text que
trobem contínuament en el nostre entorn, que tots expliquem anècdotes, potser sense
saber-ho explícitament.

• Abans d’introduir els alumnes en el treball del diccionari, plantejar-lo com un dels
nostres recursos imprescindibles i d’ús sistemàtic per treballar la llengua.

El text

• La narració de les pàgines 15, 16 i 17 del llibre de l’alumne és una adaptació del
conte La girafa, el pelicà i jo, de Roald Dahl. Aquests tres personatges lloguen una
casa abandonada, que abans havia estat una pastisseria, i posen un negoci de netejar
vidres. Un duc contracta els tres animals i un nen, que és el narrador de la història,
perquè netegin les finestres del seu enorme palau. Però, a més, atrapen un lladre que
havia robat les joies de la duquessa. El duc els recompensa per la seva acció i els
animals i el nen poden tornar a obrir la pastisseria.

• Roald Dahl (1916-1990) va néixer a Gal·les, fill de pares noruecs. Va passar la
infantesa a Anglaterra. Va ser conegut autor de best sellers, com Charlie i la fàbrica
de xocolata, un dels primers llibres que va escriure a partir d’un conte que explicava
als seus fills.

Altres recursos

Joc
• Proposar als alumnes que juguin a endevinar. Un d’ells pensarà en un edifici de la
ciutat, o en un edifici emblemàtic del món (tipus la Torre Eiffel). Els companys i
companyes li aniran fent preguntes com ara: És a la nostra ciutat? És molt alt?, etc.
El que ha pensat en l’edifici només podrà respondre sí o no. Qui encerti la resposta,
serà el proper que pensarà l’edifici perquè els altres l’endevinin.

Joc
• Proposar als nens i nenes de fer un joc. Per ordre, un alumne dirà una paraula i el
següent haurà de dir una paraula que comenci amb l’última lletra de la paraula
anterior, i així successivament. Si en algun moment el mestre veu que és massa
difícil aconseguir la paraula següent, pot aturar el joc i dir ell mateix la paraula o
proposar-ne una de nova.

• La gràcia del joc està en la rapidesa i l’atenció que s’hi ha de posar.

Poesia
• És, la girafa, més alta
que no pas cap més ruminant;
des del dia que va néixer
s’anà estirant, estirant.
La seva cua davalla
sens tocar res de massís,
i son coll s’enlaira sempre
com d’enyor d’un paradís.
JOSEP CARNER, «Girafa» (fragment)

Anècdotes
• Comentar amb els alumnes que moltes de les coses que compartim amb la gent del
nostre entorn són anècdotes. Parlem de fets divertits que ens han passat anant a
veure una pel·lícula, un partit de futbol o mentre fèiem un viatge.

• Cal que fer-los veure que una anècdota no és només una narració com la que apareix
a la pàgina 24 del llibre de l’alumne, sinó que també és el relat divertit que ells
mateixos fan sobre una cosa que els ha passat en un lloc tan quotidià com l’escola o
l’autobús.

Els diccionaris
• Explicar als alumnes que els diccionaris són una eina imprescindible per estudiar
llengua. Comentar-los que hi ha molts tipus de diccionaris, com per exemple:
− Escolars, on tant les paraules com els exemples estan adaptats als nens i nenes
que els han de fer servir;
− De sinònims, on es proporcionen paraules que signifiquen el mateix;
− D’idiomes, on apareix la paraula i el seu equivalent en una altra llengua (català-
anglès, anglès-català);
− Diccionaris en línia, que podem consultar via Internet.



VI- Avaluació


• Llegir i extreure informació concreta d’una narració.
• Reconèixer l’alfabet i l’ordre que estableix entre les lletres.
• Identificar l’oració i caracteritzar-la.
• Llegir, entendre, reconèixer els trets i escriure una anècdota.
• Caracteritzar el diccionari i utilitzar-lo.

Fitxa 1 d’avaluació

• Vegeu les activitats de les pàgines 32 a 34 del quadern d’avaluació.


Fitxa 1 de reforç

L’alfabet

Fitxa 2 de reforç

L’oració

Fitxa 3 de reforç

El diccionari

Fitxa 3 d’ampliació

L’alfabet


L’ús del diccionari

2. A cavall
I- Introducció

La segona unitat de Llengua del tercer curs d’Educació primària s’inicia amb la lectura
d’una imatge i la lectura i comprensió de la descripció d’un objecte.

Més endavant els alumnes treballaran els signes de puntuació i les seves funcions,
identificaran tipus d’oracions i reconeixeran mots polisèmics.


Objectius

• Parlar de manera ordenada i respectar les intervencions dels companys.
• Llegir i comprendre el contingut d’un conte.
• Reconèixer els signes de puntuació i les seves funcions.
• Identificar els diferents tipus d’oració i els signes de puntuació que les acompanyen.
• Llegir, comprendre, caracteritzar i escriure la descripció d’un objecte.
• Reconèixer les paraules polisèmiques i els diferents significats que tenen.
• Respectar el punts de vista de tothom encara que no coincideixin amb els propis.

Continguts

• Descripció d’un objecte.
• Comprensió de la descripció d’un objecte a partir de la seva lectura.
• Caracterització dels signes de puntuació i les seves funcions.
• Identificació del tipus d’oracions.
• Reconeixement de mots polisèmics.

• Comprensió d’un conte a partir de la seva lectura.
• Lectura i caracterització de la descripció d’un objecte.
• Escriptura de la descripció d’un objecte.

• Interès per conèixer les relacions de significat entre les paraules.


• Competència en el tractament de la informació i competència digital.


Objectius

Observar dues fotografies.
Comentar el que les imatges els suggereixen.


• Per introduir els alumnes en la unitat, convidar-los a observar les fotografies de la
pàgina 28 del llibre de l’alumne i fer que comentin el que els suggereixen. Fer-los
llegir el títol i plantejar-los a què fa referència.

• Proposar-los que es fixin en les imatges de la pàgina 28 del llibre de l’alumne i que
pensin en les funcions que tenia antigament el carro (portar persones, mercaderies,
etc.). Procurar crear-los curiositat per la manera com es vivia antigament. Per
exemple, el fet d’anar amb carro feia que l’aprofitament del temps fos molt diferent
del d’ara. Se’ls pot explicar que les fotografies eren diferents de les d’avui i que
pocs tenien càmeres per fer-ne.

que els nens i nenes es fixin en els dos carros i valorin la funcionalitat que tenien
antigament i la que poden tenir ara.

Treballem valors

amb els alumnes de com n’és d’important valorar els objectes (vehicles, eines i
estris) que es feien servir antigament, encara que ara hagin deixat de tenir una funció
pràctica. També se’ls pot insinuar la importància de reciclar-los, encara que sigui
com a elements decoratius.


• Fer que els alumnes entrin a Internet i teclegin en un cercador la paraula carro o
carreta. A continuació, hauran de seleccionar pàgines i podran observar diferents
tipus de carros, les seves descripcions tècniques i les funcions que solien tenir.

Objectius

Llegir correctament un conte.


Abans de llegir
• Preguntar als alumnes si coneixen contes en què el petó d’un príncep resolgui el son
d’una princesa. Comentar-los.

• Fer que llegeixin el títol i es fixin en les imatges de les pàgines 30, 31 i 32 del llibre
de l’alumne i es facin una idea del contingut del text.

Durant la lectura
• Si es creu convenient, es poden repartir els personatges de la narració entre els
alumnes i fer una lectura col·lectiva dramatitzada. Treballar l’entonació, les pauses i
el vocabulari per treure el màxim partit de la narració.

• Proposar als alumnes que busquin a la lectura on es desenvolupa l’acció, en quin
espai. Demanar-los també en quina època de l’any se situa l’acció.

• Fer que caracteritzin els dos prínceps, que dedueixin com són a partir del que es diu
d’ells i del que fan. Plantejar-los si han conegut mai algú tan primmirat com el
príncep Abel IV; demanar-los quines coses feia que cridessin l’atenció (com els
mocadors de la butxaca dreta i esquerra).

• Preguntar als alumnes quin moment de la narració il·lustra cadascun dels dibuixos
de les pàgines 30, 31 i 32 del llibre de l’alumne. Fer que es plantegin si hi ha cap
altre moment de la història que a ells i elles els agradaria veure dibuixat. Proposar-
los que el dibuixin.

• Fer que els alumnes expliquin el contingut de la lectura, per comprovar que han
entès tot el que han llegit. Demanar-los que cadascú n’expliqui una part, de manera
ordenada, i fer que comentin els dubtes, tant de vocabulari com de contingut.


• Proposar als alumnes que facin una lectura individual encarada a la comprensió i
interpretació personal del text de les pàgines 30, 31 i 32 del llibre de l’alumne.
Estimular-los a treure les seves pròpies conclusions, tenint en compte que sempre
han de respectar les dels altres.


• Comptar els personatges que apareixen a la lectura de les pàgines 30, 31 i 32 del
llibre de l’alumne. Fer una llista amb els que són éssers humans i els que no ho són.
Comptar quants n’hi ha a cada llista i comptar també els que es transformen d’un
estat a l’altre.

Treballem valors

• Comentar amb els alumnes com el text de les pàgines 30, 31 i 32 del llibre de
l’alumne mostra l’ajuda desinteressada als altres: les margarides i els espiadimonis
fan feina per aconseguir un príncep que desperti la Margarida.

• Plantejar-los també l’actitud altiva del príncep i preguntar-los si li serveix d’alguna
cosa.

Objectius

Completar oracions per obtenir la seqüència d’accions de la lectura.


• Activitat 1 de la pàgina 33 del llibre de l’alumne. Obtenció de la informació.
Completar oracions referides a la successió d’esdeveniments.

• Activitat 2 de la pàgina 33 del llibre de l’alumne. Reflexió sobre el contingut.
Identificar les qualitats d’alguns personatges.

• Activitat 3 de la pàgina 33 del llibre de l’alumne. Obtenció de la informació. Buscar
una informació en el text i interpretar-la.

Respondre preguntes concretes referides a la lectura.


• A l’activitat 5 de la pàgina 33 del llibre de l’alumne se’ls fa reflexionar i debatre
sobre la importància i el valor de l’aparença física en les persones.

Objectius

Reconèixer els signes de puntuació.
Distingir les funcions de la coma.


• Plantejar als alumnes que escriguin una oració amb cadascun dels signes de
puntuació que apareixen definits a la pàgina 34 del llibre de l’alumne. A
continuació, proposar-los que escriguin una oració amb cadascuna de les comes que
s’expliquen a la pàgina següent.

• A partir de l’activitat 12 de la pàgina 34 del llibre de l’alumne, fer que els nens i
nenes llegeixin en veu alta el text i que entonin correctament les oracions en funció
dels signes de puntuació que hi apareixen. Fer que practiquin l’entonació.


• Proposar als alumnes que, individualment, triïn un text qualsevol del llibre, hi
busquin els signes de puntuació i en reconeguin la funció.

• Demanar als alumnes que escoltin les converses que hi ha al seu voltant i que
s’imaginin els signes de puntuació que hi ha d’haver al final de cada oració.
D’aquesta manera extrapolaran el text oral a la seva representació escrita i
comprendran la funció dels signes de puntuació.

Objectius

Reconèixer els tipus d’oracions i caracteritzar-les.
Identificar diferents tipus d’oracions.
Escriure oracions enunciatives, interrogatives i exclamatives.


• Proposar als alumnes que treballin l’entonació dels diferents tipus d’oracions partint
de les que tenen a les pàgines 36 i 37 del llibre de l’alumne.

• A partir de l’activitat 16 de la pàgina 37 del llibre de l’alumne, plantejar als alumnes
com s’ho han fet per escriure les preguntes corresponents. Fer-los notar que no
només han hagut de copiar l’oració i afegir-hi el signe d’interrogació, sinó que han
hagut de pensar com calia expressar la preguntar perquè els responguessin el que

ells volien.

• Plantejar als nens i nenes de treballar els tipus d’oració a partir del poema de la
pàgina 37 de la guia.


• Demanar als alumnes que comptin les oracions de cada tipus que apareixen a les
pàgines 36 i 37 del llibre de l’alumne. Demanar-los quin és el tipus d’oració que
senten més al llarg del dia i fer que raonin la resposta.

• Proposar als alumnes que s’interessin pels recursos que té la llengua per representar
tota la seva riquesa oral. Explicar-los que per poder representar l’entonació en el
text escrit utilitzem els signes de puntuació.

Objectius

Llegir i entendre la descripció d’un objecte.
Caracteritzar la descripció d’un objecte i les seves parts.
Escriure la descripció d’un objecte a partir d’una pauta donada.


• Fer que els alumnes valorin la importància de la descripció en la vida quotidiana.
Contínuament descrivim objectes que veiem als pares, germans, amics... Cal que la
descripció sigui ordenada i acurada perquè sigui vàlida com a tal.

• Proposar als nens i nenes que descriguin el vehicle que fan servir habitualment a
casa seva per desplaçar-se (autobús, metro, cotxe, moto...). Fer que parteixin de la
pauta que es dóna a la pregunta 23 de la pàgina 39 del llibre de l’alumne. Llegir les
descripcions en veu alta.

• Llegir la poesia de la pàgina 39 de la guia i analitzar la descripció d’objecte que s’hi
fa a partir de les qüestions de la pregunta 23 de la pàgina 39 del llibre de l’alumne.

l’alumne.

Treballem valors

• Comentar amb els alumnes la importància de descriure les coses de manera
objectiva i ordenada, sense donar opinions ni més informació de la convenient per
comprendre la descripció.


• Fer que els alumnes valorin el fet de comunicar-se correctament i expressar-se com
cal de cara a tenir una bona relació amb la gent que els envolta.

Objectius

Definir la polisèmia.
Comprendre els significats d’algunes paraules polisèmiques.
Utilitzar el diccionari per buscar els significats de les paraules polisèmiques.


• Proposar als alumnes algunes paraules polisèmiques a la pissarra, del tipus coll o ull,
i fer que n’escriguin una definició per a cada significat. A continuació, fer que les
busquin al diccionari i que comparin la definició que han fet amb la del diccionari.

• Demanar-los que formin oracions amb les paraules que han escrit a la pissarra, en
les quals quedi ben clar el significat de la paraula que es treballa.



• Fer que els alumnes dibuixin els diferents significats de les paraules polisèmiques
que apareixen a l’activitat 27 de la pàgina 41 del llibre de l’alumne.

Objectius

Fer un joc d’observació i una recerca a Internet.




• Mostrar als nens i nenes que l’activitat de divertiment final els proposa d’entrar en
una web i informar-se de quelcom concret. Fer que s’interessin a buscar informació
individualment a través d’Internet i ensenyar-los a seleccionar el que poden trobar-
hi. Fer que parlin del burro català: si ja el coneixien, on l’han vist, què en saben, etc.

Objectius

Repassar els continguts treballats al llarg de les dues primeres unitats.
Aplicar el que s’aprèn a situacions concretes.


• Aprofitar la llista de paraules que es fa a l’activitat 1 de la pàgina 42 del llibre de
l’alumne per demanar als alumnes que les separin sil·làbicament i n’encerclin la
tònica. A continuació, si es considera convenient, se’ls pot demanar que classifiquin
les paraules en agudes, planes i esdrúixoles.

• Partint de les oracions de la subpregunta de l’activitat 2 de la pàgina 42 del llibre de
l’alumne, fer que els nens i nenes identifiquin quin tipus d’oracions són i que
expliquin per què. Fer que reflexionin sobre les informacions que proporcionen
aquest tipus d’oracions.

l’alumne.


• Proposar als alumnes que facin aquest apartat individualment per tal de poder
valorar els coneixements que han adquirit. Intentar que tinguin confiança en ells
mateixos i que estiguin preparats per enfrontar-se tots sols a les preguntes
d’avaluació que se’ls proposin.

• Fer que els alumnes se sentin motivats per a l’aprenentatge i que treballin els
recursos que els són més vàlids a ells per recordar les coses que aprenen.



• Prèviament al treball dels signes de puntuació, preguntar als alumnes com sabem,
quan llegim, com hem d’entonar cadascuna de les oracions. Fer que arribin tots sols
a la definició de la funció dels signes de puntuació.

• Abans de treballar els tipus d’oracions, vincular-ho amb els signes de puntuació que
s’han presentat anteriorment. Mostrar-los l’expressivitat que ens proporcionen les
diferents tipologies oracionals. Preguntar-los com parlaríem si només hi hagués
oracions d’un tipus (enunciatives o exclamatives...).

• Per començar a treballar la descripció d’objectes, explicar-los la importància que
tenen. Fer que reflexionin sobre la funció de la descripció i, concretament, de la
d’objectes.

• Abans d’introduir els alumnes en el treball de la polisèmia, plantejar-los alguna
paraula com peu i fer que en comentin els diferents significats (part de l’anatomia,
base d’un llum, part situada a la base d’una muntanya...).

Altres recursos

Embarbussaments
• Proposar als alumnes alguns embarbussaments referents als carros:
− Carrega el carro, carreter, que si tu el carregues, jo el descarregaré.
− Per la carretera de Roses, passa un carro carregat de rocs, fent catacric-catacroc.
− Per la carretera un carreter porta un carro amb quatre rodes. Per la carretera un
carreter descarrega i passi-ho bé.

El text

• El conte «La margarida dormilega», d’Estrella Ramón, es recull dins Contes per
contar a un gegant, de diversos autors. El primer conte serveix d’introducció i de
presentació de les quatre històries restants. Són contes plens de màgia, de fades i
follets, per poder-los explicar a un gegant.

• Estrella Ramón va néixer a Tortosa l’any 1964. Ha fet feines diverses: botiguera,
secretària, intèrpret... Darrerament és professora de música a l’escola del seu barri.
A part d’escriure, toca el piano, tant jazz com música clàssica.

Altres recursos

Internet
• Proposar als alumnes que entrin a la pàgina http://www.edu365.cat/, cliquin l’opció
de Primària, a continuació, la de Llengua catalana i que, finalment, entrin a l’opció
d’Ortografia. D’aquí aniran a parar a Aventura’t amb l’ortografia, dins de la qual,
en el Nivell bàsic, han de triar El punt i la coma. Mitjançant aquesta pàgina podran
treballar els signes de puntuació alhora que juguen i aprenen vocabulari.

Poesia
- Fanalet del meu carrer,
fas la claror esmorteïda.
- És que l’arbre del costat
ha crescut més de la mida.
- Doncs, per què no l’han podat?
- Perquè allò que un dia és bo
no ho és tant un altre dia.
Qui seria tan mussol
que el mes d’agost tallaria
branques que paren el sol?
JOANA RASPALL, El fanal

Poesia
• Tinc una capseta de nacre
lligada amb un llaç sedós.
Hi guardo sospirs de l’aire,
perfum, estels i frescors.
Entre paraules boniques
i l’amor dels meus amics.
Ai!, si perdés la capseta
amb aquests tresors tan rics!
JOANA RASPALL, La capseta

La polisèmia
• Explicar als alumnes que la polisèmia és un recurs que té la llengua per crear
vocabulari. Una paraula passa a tenir un nou significat perquè s’estableix una
relació. Per exemple el banc (entitat financera) rep aquest nom perquè els primers
canvistes que treballaven als carrers s’asseien en un banc per fer les seves
transaccions. A partir d’aquí, el banc de seure esdevé el banc financer.

• Proposar-los que ordenin alfabèticament les paraules següents: avió, animal, ànsia,
anguila, ambient, antic, avi, assot, atac, arraulir. Corregir-les a la pissarra,
comprovar les errades que han comès i comentar-les.
− Demanar als nens i nenes que defineixin l’anècdota. Llegir les definicions i
completar-les si cal.
− Proposar als alumnes que descriguin un objecte que estigui a la vista de tothom.
Hauran de fer oracions senzilles que tothom pugui entendre. Després de cada
oració, els companys i companyes podran dir a què fan referència, com una mena
de joc.

VI- Avaluació


• Llegir i extreure informació concreta d’un conte.
• Identificar els signes de puntuació i les seves funcions.
• Reconèixer els diferents tipus d’oració i els signes de puntuació propis de cadascun.
• Llegir, entendre, caracteritzar i escriure la descripció d’un objecte.
• Identificar les paraules polisèmiques i els seus significats.

Activitats d’avaluació

• Animar els nens i les nenes a fer les activitats de les pàgines 42 i 43 del llibre de
l’alumne.

Fitxa d’avaluació

• Vegeu la fitxa de les pàgines 36 a 38 del quadern d’avaluació.


Fitxa 4 de reforç

Signes de puntuació

Fitxa 5 de reforç

Tipus d’oracions

Fitxa 7 de reforç

La polisèmia


La descripció d’un objecte

3. Quin èxit!
I- Introducció

La tercera unitat de Llengua del tercer curs d’Educació primària s’inicia amb la lectura
d’una imatge i la lectura i comprensió d’un text teatral.

Més endavant els alumnes reconeixeran les síl·labes àtones i les tòniques dels mots,
localitzaran el verb dins d’una oració i en reconeixeran la persona i el nombre. També
distingiran entre el sentit real i el figurat d’una oració.


Objectius

• Respectar el torn de paraula i les intervencions dels companys.
• Llegir i comprendre el contingut d’un text teatral.
• Distingir la síl·laba tònica i les àtones d’una paraula.
• Localitzar i definir el verb en l’oració.
• Reconèixer el nombre i la persona dels temps verbals.
• Llegir i comprendre un text dialogat.
• Escriure un diàleg.
• Diferenciar el sentit real i el sentit figurat de les paraules.
• Respectar les opinions dels altres i les seves intervencions en els diàlegs o les
converses.

Continguts

• Identificació de les parts d’un teatre.
• Descripció d’una il·lustració.
• Comprensió d’un text teatral a partir de la seva lectura.
• Reconeixement dels trets del text dialogat.
• Identificació de la síl·laba tònica i les àtones d’un mot.
• Localització i caracterització del verb dins de l’oració.
• Reconeixement del nombre i la persona de les formes verbals.
• Distinció entre sentit real i sentit figurat i interpretació d’oracions en sentit figurat.

• Comprensió d’un text teatral a partir de la lectura.
• Lectura, caracterització i compleció d’un text dialogat.

• Respecte envers les opinions dels altres.
• Interès per ampliar el vocabulari propi.


•

Objectius

Comentar el que els suggereix la imatge.


• Per introduir els alumnes en la unitat, convidar-los a observar la fotografia de la
pàgina 44 del llibre de l’alumne i fer que la relacionin amb la seva experiència
personal. També se’ls pot fer llegir el títol de la unitat i plantejar-los a què fa
referència. Procurar que participin tots de manera ordenada.

• Fer que els alumnes es fixin en la imatge i parlar amb ells del tipus de teatre que
veuen a la fotografia de la pàgina 44 del llibre de l’alumne. Preguntar-los si els
sembla antic o modern i fer que raonin la resposta. Fer que el comparin amb un
teatre modern i que expliquin les semblances i diferències.

que els alumnes es fixin en la imatge del teatre, des de les parts que el formen fins al
que s’hi fa quan no hi ha representació.

Treballem valors

• A partir de l’observació de la fotografia de la pàgina 44 del llibre de l’alumne, parlar
amb els nens i nenes dels teatres com a llocs d’oci, com a espais on es duen a terme
esdeveniments socials i d’important pes cultural.


• Explicar als alumnes que una representació teatral és un fet que compartim amb
altres persones i, per això, és un esdeveniment social. Plantejar-los com s’han de
comportar en un teatre per no destorbar ningú.

Objectius

Llegir correctament un text teatral.
Aprendre a entendre el text teatral.


Abans de llegir
• Fer-los llegir el títol, a la pàgina 46 del llibre de l’alumne, i demanar-los què pot
significar.

• Parlar amb els alumnes sobre quin conflicte es pot generar entre els Reis i el Pare
Noel. Preguntar-los què celebren a casa seva i per què.

Durant la lectura

• Per poder fer una bona lectura dramatitzada, fer que els alumnes llegeixin
individualment les parts que els correspondrà llegir en veu alta per practicar una
mica.

Vocabulari
• Plantejar als alumnes que senyalin les paraules de la lectura que desconeixen i que
en busquin el significat. Fer-los fer un treball de recerca, amb ajut del diccionari o
comentant el significat dels mots entre tots a la classe.

• Es pretén que cap alumne quedi amb dubtes. El text ha de ser entès en la seva
totalitat un cop s’ha fet la lectura.

• Per aconseguir que retinguin les paraules que han buscat al diccionari, proposar-los
que escriguin oracions en què apareguin i en què quedi clar el seu significat.

• Proposar als nens i nenes que es fixin en els dibuixos de les pàgines 46, 47 i 48 del
llibre de l’alumne i que interpretin a quins moments de la narració fan referència.

• Demanar a uns quants alumnes que expliquin el contingut del text. Després
preguntar-los què els ha semblat.

• Fer-los notar que l’obra té una segona part a la propera unitat i que, per això, sembla
que queda tallada en un moment en què hauria de continuar.

• Fer que es fixin en les disfresses dels dibuixos, per quan se les hagin de fer, a l’hora
de fer la representació.


• Demanar que els nens i nenes comptin quants personatges apareixen en el text i que
en facin una llista. A continuació, que comptin quants alumnes són a la classe i que
pensin com caldria distribuir el text perquè tots poguessin llegir-ne una part (per
exemple, fer quatre grups de lectors i que cada grup llegeixi una de les pàgines del
text).

• Explicar als alumnes que, per fer teatre, cal dur a terme una tasca col·lectiva, però
que, inicialment, cal vèncer la vergonya i llençar-se a fer d’actor, cosa que implica
un pas que cadascú ha de fer individualment.

Treballem valors

• Fer que els nens i nenes es plantegin la importància del treball en equip a l’hora de
dur a terme una representació teatral. Cada actor depèn dels seus companys, del
director, dels tècnics, dels maquilladors, dels encarregats de vestuari, etc. per fer
correctament la seva feina. Aquesta dependència és mútua i per això, la
representació és el resultat de la feina d’un col·lectiu de persones.

Objectius

Analitzar els dos actes separadament.


Recordar qüestions concretes sobre el text.

Pensar si es resolen els problemes que es plantegen.

partir del que es diu en el text, treure conclusions.

partir del contingut del text, treure conclusions.




Competència en el coneixement i interacció amb el món físic
• Plantejar als alumnes en quin entorn succeeix cada escena i fer que el relacionin
amb la procedència geogràfica de cadascun dels personatges. Demanar-los que
expliquin com és el clima a l’entorn natural del Reis i al del Pare Noel.

Objectius

Separar les síl·labes d’un mot i localitzar la tònica.
Ubicar la síl·laba tònica de les paraules en una o altra posició.


• A partir del text de l’activitat 11 de la pàgina 50 del llibre de l’alumne, proposar als
alumnes que separin les síl·labes de les paraules de les dues primeres línies i que les
classifiquin segons la posició de la síl·laba tònica.

• Fer que els alumnes escriguin una llista amb els noms dels seus familiars més
propers (pares, avis, germans, oncles i cosins). Demanar-los que en separin les
síl·labes i que classifiquin els noms segons la posició de la síl·laba tònica.

• Engrescar els nens i les nenes a fer les activitats de les pàgines 50 i 51 del llibre de
l’alumne.


• Recordar als nens i nenes que una manera de marcar la separació sil·làbica de les
paraules és picant de mans. Fer que marquin la síl·laba tònica amb un cop més fort.

• Demanar als alumnes que facin un dibuix en què es representin amb un símbol les
síl·labes tòniques i amb un altre les àtones (cadascú triarà el que li sembli). Tenint
en compte aquests símbols establerts, fer que representin alguns mots amb accent a
l’última, a la penúltima i a l’antepenúltima. Aquesta activitat els servirà per
memoritzar les estructures prosòdiques de cada tipus de paraula.

Objectius

Reconèixer el verb en l’oració.
Identificar el nombre i la persona en les formes verbals.


• Proposar als alumnes que escriguin quina mena d’accions fan a l’escola (escriure,
dibuixar, pintar, córrer, jugar, etc.). Fer-ne una llista a la pissarra i que cada alumne
faci en veu alta una oració amb un dels verbs (A anglès, cantem cançons).

• Demanar-los que, a partir de les oracions de l’activitat 16 de la pàgina 52 del llibre
de l’alumne, identifiquin el nombre i la persona de les formes verbals que hi
apareixen. Corregir-ho plegats i, si es creu convenient, fer el mateix amb les
oracions de l’activitat 17 de la pàgina 53 del llibre de l’alumne.

• Fer que els alumnes llegeixin les dites que es proposen a la pàgina 53 del llibre de
l’alumne i que en localitzin el verb, la persona i el nombre.

• Animar-los a fer les activitats de les pàgines 52 i 53 del llibre de l’alumne.


• Proposar als alumnes que treballin els verbs a partir de la pròpia experiència. Fer
que escriguin què fan cada dia des que arriben a casa fins que se’n van a dormir,
quina és la seva rutina. A continuació, demanar-los que localitzin tots els verbs que
han escrit.

• Proposar als nens i nenes que facin un dibuix on es vegin diferents accions. Després,
fer que l’intercanviïn amb un company o companya, que haurà de fer una llista de
les accions que pot observar en el dibuix.

Objectius

Llegir i entendre un diàleg.
Analitzar els trets propis del diàleg.
Escriure i completar diàlegs.
Convertir un diàleg en text teatral seguint unes pautes.


• Proposar als alumnes que, de dos en dos, improvisin un diàleg breu. A continuació,
fer que l’escriguin i que es fixin en la manera com han representat les intervencions
dels personatges.

• Mostrar als alumnes la importància que tenen els signes de puntuació, que ens
permeten representar per escrit el que diem oralment. Explicar-los que el diàleg es
representa amb els guions inicials, que marquen l’entrada de cada personatge. Els
guions també poden tancar les intervencions si a continuació hi ha una intervenció
del narrador.


Treballem valors

• Explicar als alumnes que cal valorar el temps, però no fins al punt de viure
esclavitzats per ell. Explicar-los que hem de gaudir-ne tant com puguem, i procurar
no ser esclaus del rellotge.


• Estimular els alumnes a fixar-se en els mecanismes del diàleg i a respectar les
intervencions dels altres.

Objectius

Diferenciar i reconèixer el sentit real i el figurat.


• Fer que els alumnes comentin expressions de sentit figurat que coneixen o que fan
servir. Explicar el significat i intentar que els alumnes el retinguin.

• Explicar als alumnes que una de les coses més difícils d’entendre quan s’aprèn un
idioma són les expressions amb sentit figurat. Aquestes s’aprenen en el dia a dia, cal
que les sentim, entenguem que no signifiquen literalment el que expressen, i
tinguem algú que ens n’expliqui el sentit figurat.

• Comentar el joc que presenta la cançó de la pàgina següent (pàgina 57 del llibre de
l’alumne), traduint literalment expressions de sentit figurat.

• Demanar-los que facin les activitats de la pàgina 56 del llibre de l’alumne.


• Mostrar als alumnes que diferenciar entre el sentit real i el figurat de les expressions
forma part de les habilitats que hem de tenir per ser competents en l’àmbit
comunicatiu a la nostra societat. Fer que s’imaginin una persona que no entengui el
sentit figurat de les expressions i fer que es plantegin si podria participar en les
converses i entendre el significat del que s’hi diu.

Objectius

Fer un joc de lògica.




• Per tal que els alumnes puguin memoritzar les expressions de sentit figurat, fer que
cadascú en triï una i faci un dibuix que la representi. Penjar els dibuixos a l’aula
amb l’expressió de sentit figurat a sota. Aquest recurs té una intenció
mnemotècnica.



• Cal que en aquesta unitat es treballi només la posició de la síl·laba tònica a la
paraula i que encara no s’introdueixin els conceptes referents a la classificació de les
paraules segons la posició de l’accent, que es treballarà en la unitat següent.

• Abans de començar a treballar el verb dins de l’oració, fer que expliquin què han fet
avui abans de venir a l’escola. A partir dels verbs que facin servir, introduir-los el
concepte d’acció, que acabaran de treballar amb les activitats corresponents.

• Per començar el diàleg, fer-los notar que és la manera de comunicar-se que fem
servir més freqüentment a la vida quotidiana. Mostrar-los la importància de parlar
de manera ordenada i respectar el torn de paraula dels altres.

• Prèviament al treball del sentit propi i el sentit figurat de les paraules, plantejar-los
alguna expressió com «vinc volant» i preguntar-los si vol dir exactament el que
expressa literalment.

Altres recursos

Endevinalles
• Puc ser al futur i puc ser al passat;
a vegades faig riure i d’altres plorar;
i espero sempre que em critiquin
per tornar a començar.
(L’actor)

• Faig de savi i de talòs,
faig de viudo i de promès,
faig de ric i de pagès,
ploro i canto com si res.
Faig de tot i no sóc res.
(El comediant)

El text

• La peça teatral de les pàgines 46, 47 i 48 del llibre de l’alumne ha estat feta
expressament per Elena O’Callaghan per al nostre llibre de text.

text.

Altres recursos

A Internet
• Proposar als nens i nenes d’aprendre jugant. Entrar a la pàgina
http://www.edu365.cat/ i triar l’opció Primària. Després entrar a Llengua catalana
i, a continuació, J clic, on s’haurà de triar l’opció Síl·labes. Amb un joc on
s’incrementa el nivell de dificultat d’acord amb el que un mateix tria, fer que
practiquin la separació sil·làbica.

Dites
• Ditxós és el mes de desembre, que entra amb llardons i surt amb torrons.
• El fred pel desembre es fica dins, pel gener s’hi asseu i pel febrer va amb la pala al
coll i el treu.
• El sol del desembre i del gener porta gelades pel febrer.
• Ni en desembre assolellat, no et treguis la capa del costat.
• Per Santa Llúcia, minva la nit i creix el dia.

Diàlegs ordenats
• Explicar als nens i nenes que, durant el diàleg, és important respectar la intervenció
del nostre interlocutor i escoltar-la amb atenció per poder seguir el fil de la
conversa. Si no escoltem el que ens diu l’altre, el diàleg deixa de tenir sentit, perquè
encara que es parli sobre un mateix tema, les intervencions no queden vinculades les
unes amb les altres.

• Plantejar-los la importància d’escoltar abans de parlar i d’ordenar les idees que es
volen transmetre per tal que els altres les puguin entendre.

Cançó
• Si vol dir que el cotxe li fa figa ha de dir «que el coche le hace higo»; i si li fa un pet
com un aglà «hace un pedo como una bellota, señor eso rai». Com que l’home és un
somniatruites, senyors meus, «es un sueña tortillas», ell es pensa que és bufar i fer
ampolles, que se’n diu «soplar y hacer botellas, señor eso rai». Talment n’hi ha per
llogar-hi cadires, vull dir «hay para alquilar sillas»! El pobre home treu foc pels
queixals, i és que «saca fuego por las muelas, señor eso rai».
La Trinca, «Coses de l’idioma»


VI- Avaluació


• Llegir i extreure informació concreta d’un text teatral.
• Diferenciar la síl·laba tònica i les àtones d’una paraula.
• Localitzar i caracteritzar el verb en l’oració.
• Identificar el nombre i la persona dels temps verbals.
• Llegir i entendre un text dialogat.
• Crear per escrit un diàleg.
• Distingir entre el sentit real i el sentit figurat de les paraules.


• Vegeu la fitxa de les pàgines 40 a la 42 del quadern d’avaluació.


Fitxa 8 de reforç

La separació sil·làbica

Fitxa 9 de reforç

Síl·laba tònica i síl·laba àtona

Fitxa 10 de reforç

El verb

Fitxa 11 de reforç

Les formes verbals

Fitxa 12 de reforç

Sentit real i sentit figurat


El diàleg


Sentit figurat i frases fetes

4. Fem camí
I- Introducció

La quarta unitat de Llengua del tercer curs d’Educació primària s’inicia amb la lectura
d’una imatge i la lectura i comprensió d’un text teatral, així com amb un treball que té
l’objectiu que els alumnes distingeixin entre paraules planes, agudes i esdrúixoles.

Més endavant els alumnes reconeixeran els temps verbals i aprendran a reconèixer i
interpretar frases fetes.


Objectius

• Respectar les intervencions dels companys i parlar de manera ordenada.
• Llegir i comprendre el contingut d’un text teatral.
• Distingir les paraules agudes, planes i esdrúixoles.
• Reconèixer els temps verbals.
• Entendre el valor de les acotacions i ubicar-les correctament.
• Escriure un text teatral.
• Reconèixer i interpretar correctament les frases fetes.
• Treballar el respecte envers tothom que ens envolta.

Continguts

• Identificació de fotografies i ubicació en els contextos que els corresponen.
• Descripció d’elements concrets d’una il·lustració.
• Comprensió d’un text teatral a partir de la seva lectura.
• Reconeixement de les paraules agudes, planes i esdrúixoles.
• Identificació dels temps verbals.
• Distinció i interpretació de les frases fetes.

• Comprensió d’un text teatral a partir de la lectura.
• Lectura i caracterització de les acotacions en teatre.
• Escriptura d’un text teatral.

• Participació activa en situacions comunicatives.
• Valoració de la llengua com a font d’informació i d’oci.




Objectius

Observar unes fotografies.
Comentar les imatges a partir de qüestions concretes.


• Per introduir els alumnes en la unitat, convidar-los a observar les fotografies de la
pàgina 58 del llibre de l’alumne i fer que les relacionin amb la seva experiència
personal.

• Fer-los llegir el títol de la unitat i plantejar-los a què pot fer referència. Tots voldran
expressar les seves opinions; recordar-los que han de respectar el torn de paraula.

• Proposar als alumnes que es fixin en la imatge de la pàgina 58 del llibre de l’alumne
i establir un diàleg amb ells fent referència a les dues fotografies i als llocs concrets
on les situen: on es representen els pastorets i on es fa la fira de Nadal al seu poble o
ciutat.

que els alumnes es fixin en les imatges i siguin capaços d’ubicar-les temporalment i
dins del calendari de festes tradicionals.

Treballem valors

• A partir de l’observació de les fotografies de la pàgina 58 del llibre de l’alumne,
parlar amb els alumnes de la importància de conservar les tradicions pròpies i de
permetre que aquestes convisquin amb les d’altres. Cal educar-los en el respecte per
totes les tradicions.


• Proposar als alumnes que busquin a Internet informació sobre la fira de Santa Llúcia
i sobre la representació dels Pastorets. Demanar-los que seleccionin allò que
consideren bàsic per poder explicar a algú de fora en què consisteixen.

• Proposar-los que consultin la web de l’Ajuntament.

Objectius

Llegir correctament un text teatral.


Abans de llegir
• Recordar-los que el primer i el segon acte de l’obra teatral de les pàgines 60, 61 i 62
del llibre de l’alumne els van llegir a la unitat anterior. Fer memòria del que hi
passava. Si calgués, tornar-los a llegir col·lectivament.

Durant la lectura

• Per fer la lectura dramatitzada, repartir els personatges de l’obra entre els alumnes.
Si es creu que pot ser més atractiu fer la lectura dramatitzada de l’obra completa,
preparar-la.

Vocabulari
• Plantejar als alumnes que marquin les paraules de la lectura de les quals
desconeixen el significat. Fer-los fer un treball de recerca, amb ajut del diccionari o
explicant el significat de les paraules entre tots a la classe.

• Es pretén que ningú quedi amb dubtes. El text ha de quedar totalment entès un cop
acabada la lectura perquè els nens i nenes puguin fer front a les activitats de
comprensió sense problemes.

• Fer que els nens i nenes expliquin el contingut d’aquest text i que el vinculin al
contingut del text de la unitat anterior.

• Demanar-los què els ha semblat l’obra i fer que en valorin el vessant més divertit.

• Preguntar-los quanta gent participa en la posada en escena d’una obra. Fer que
valorin el paper de tots els que hi participen i que no són actors: director,
il·luminador, encarregats de vestuari, de maquillatge, de fer i muntar els decorats,
etc.


• Fer que els alumnes entenguin la representació teatral com una manera de gaudir del
temps lliure envoltat de persones conegudes i desconegudes. La representació teatral
és un esdeveniment social: un grup de persones es troba al teatre a una hora concreta
per veure com uns actors representen un text exclusivament per a ells.

• Plantejar als alumnes la dificultat de memoritzar un text teatral. Fer que pensin com
es deu fer i comentar-ho a la classe. Plantejar-los si és més difícil memoritzar el
propi text o controlar les intervencions dels altres per saber quan toca parlar a
cadascú.

Treball amb valors

• Mostrar als alumnes el fet que la representació teatral que es veu és irrepetible en
tant que és diferent de les altres perquè els actors, tot i cenyir-se a un text, no són
autòmats que fan sempre exactament el mateix, sinó que depenen de la resposta i
l’actitud del públic, de com s’enfrontin aquell dia a la feina, del temps que faci que
representen aquell text, cosa que els permet afegir-hi millores contínuament.

Objectius

Reconèixer la seqüència d’esdeveniments.


• Activitat 1 de la pàgina 63 del llibre de l’alumne. Comprensió global. Remetre’s a
la pròpia experiència per entendre què relaciona els Reis i el Pare Noel.

Resumir el que succeeix a cadascun dels actes.

• Activitat 3. Reflexió sobre el contingut. Triar les afirmacions que fan referència al
text.

• Activitat 4, 5 i 6 de la pàgina 63 del llibre de l’alumne. Reflexió sobre el contingut.
A partir d’una qüestió concreta, documentar-se i aportar idees pròpies.

• Activitat 7 de la pàgina 63 del llibre de l’alumne. Preparar l’obra de teatre.

• A l’activitat 6 de la pàgina 63 del llibre de l’alumne es pretén que els alumnes

reflexionin sobre el tema dels regals nadalencs, en relació amb els nens i nenes més
desfavorits.


• Explicar als alumnes la importància de comprendre individualment el que es llegeix,
al marge del treball que es farà posteriorment a la classe amb els companys i
companyes.

• A l’activitat 5 de la pàgina 63 del llibre de l’alumne, demanar als alumnes que
consultin la pàgina web indicada i que hi naveguin per poder veure diferents
exemples del text que han de redactar.

Objectius

Definir i identificar les paraules agudes, planes i esdrúixoles.


• Fer que els alumnes preparin una llista amb dotze objectes que hi hagi a la classe.
Després, fer que separin aquestes paraules en síl·labes, subratllin la tònica i les
classifiquin en agudes, planes o esdrúixoles.

• A partir de l’activitat 11 de la pàgina 65 del llibre de l’alumne, col·locar els alumnes
de dos en dos i fer que preparin paraules ocultes que intercanviaran amb un altre
grup per descobrir-les. Si els cal, poden fer servir el diccionari.

• Proposar que els alumnes localitzin les paraules agudes, planes i esdrúixoles en el
text de la pàgina següent.

l’alumne.


• Demanar als alumnes que, partint de les paraules que apareixen en l’activitat 9 de la
pàgina 64 del llibre de l’alumne, facin el recompte de quantes agudes, planes i
esdrúixoles hi ha i que les classifiquin.


• Fer que els alumnes utilitzin el diccionari per assegurar-se de com s’escriuen les
paraules. Han d’aprendre a fer-ne ús contínuament i perdre la mandra d’utilitzar-lo.

Objectius

Reconèixer el temps dels verbs.
Identificar el passat, el present i el futur en les formes verbals.


• Demanar als alumnes que facin una llista de les coses que van fer diumenge passat
(fent servir verbs conjugats, no en infinitiu). Després, proposar-los que la tornin a
escriure com si ho fessin ara. Finalment, plantejar-los que tornin a escriure les
oracions com si fos el que han de fer el proper cap de setmana. Amb aquest exercici
hauran practicat els tres temps verbals.

• Plantejar als alumnes el treball dels temps verbals a partir dels textos que es
proposen a la pàgina 67 de la guia, a l’apartat Altres recursos.

• Demanar-los que facin els exercicis de les pàgines 66 i 67 del llibre de l’alumne.


• Proposar als alumnes que es fixin en els temps verbals i s’adonin que ja s’hi conté la
informació del moment en què se situen a nivell temporal. Fer que s’adonin que no
cal memoritzar res per saber si un verb succeeix en el passat, en el present o en el
futur, sinó que ho sabem gràcies al nostre coneixement intuïtiu de la llengua.

• Demanar als alumnes que individualment, practiquin el canvi de temps a les formes
verbals respectant-ne el nombre i la persona.

Objectius

Reconèixer les acotacions en un text teatral.
Identificar els tipus d’acotació segons la informació que dóna.
Completar amb acotacions.
Escriure un text teatral amb acotacions.


• Fer que els nens i nenes s’imaginin el text de la pàgina 68 del llibre de l’alumne
sense acotacions. Demanar-los que expliquin si podrien desxifrar tot el que s’explica
entre parèntesis només llegint el text. Procurar que valorin el paper de l’acotació en
el context.

• A partir de l’activitat 25 de la pàgina 69 del llibre de l’alumne, proposar-los que
s’imaginin un altre context on s’esdevé l’acció i que canviïn les acotacions que hi ha
per unes altres, que també funcionin en el context.

• Proposar als alumnes de fer les lectures dramatitzades de les obres que hagin escrit
en l’activitat 26 de la pàgina 69 del llibre de l’alumne.

• Engrescar-los a fer les activitats de les pàgines 68 i 69 del llibre de l’alumne.

Treballem valors

• Comentar amb els alumnes la importància de les acotacions en el text teatral. Encara
que sigui una part del text que no es verbalitzarà dalt de l’escenari, cal tenir en
compte que és imprescindible per interpretar com es mouen els actors, com seran les
seves expressions i com ha de ser l’escenari.


• Per fer l’activitat 26 de la pàgina 69 del llibre de l’alumne, potenciar al màxim el
vessant creatiu dels alumnes. Demanar-los que escriguin intentant gaudir de la
creació: que s’imaginin una escena i que intentin plasmar-la amb paraules.

Objectius

Definir les frases fetes.
Comprendre’n el significat.


• Tal com es fa en l’activitat 31 de la pàgina 71 del llibre de l’alumne, proposar als
alumnes algunes frases fetes i demanar-los si saben el que volen dir. Poden ser:
deixar de pasta de moniato, tocar la pera, remenar les cireres, picar el crostó, etc.

• Preguntar als nens i nenes si a casa seva fan servir frases fetes, si els és una cosa
propera o llunyana. Fer que pensin en el valor cultural d’aquestes expressions que
provenen d’una tradició i en la importància de fer-les servir perquè no es perdin.

• Engrescar els nens i les nenes a fer les activitats de la pàgina 70 del llibre de
l’alumne.


• Mostrar als alumnes la importància d’entendre les frases fetes i les expressions de
sentit figurat. El significat d’aquestes expressions no té res a veure amb el que
literalment expressen les paraules que la formen, per això cal que, si no entenen el
que vol dir, ho preguntin.

Objectius
Fer un joc d’observació.




• Fer que els nens i nenes entenguin la necessitat d’entendre el significat de les frases
fetes i de memoritzar-lo per poder-les fer servir. Plantejar-los que s’esforcin per fer
un exercici de memòria i retenir totes les frases fetes que han aparegut en aquesta
unitat.

Objectius

Repassar els continguts treballats al llarg de les unitats 3 i 4.
Aplicar el que s’aprèn en situacions concretes.


• Proposar als nens i nenes que separin en síl·labes les paraules que han escrit a la
subpregunta de l’activitat 2 de la pàgina 72 del llibre de l’alumne. A continuació, fer
que n’encerclin la síl·laba tònica i que escriguin el nombre de síl·labes que té cada
paraula.

• Demanar als alumnes que escriguin els noms de tots els seus companys i companyes
de classe i que els separin en síl·labes. Després, fer que marquin la tònica i que
classifiquin els noms segons si són paraules agudes, planes o esdrúixoles.


• Fer que els alumnes siguin capaços de recordar el que aprenen al llarg de les unitats.
Mostrar-los la seva capacitat per recordar informacions i per aplicar coneixements.

• Estimular els nens i les nenes a fer la feina individualment, i intentar que se sentin
motivats a avaluar el que han après per poder valorar si estan adquirint els
coneixements que treballen a classe.

Objectius

Repassar les tipologies textuals que s’han treballat en les unitats 0 a 4.
Aplicar tot el que s’ha après combinant els diferents textos.


• Si es considera convenient, abans de començar a fer les activitats de les pàgines 74 i
75 del llibre de l’alumne, se’ls pot fer repassar les tipologies textuals que s’han
treballat a les unitats anteriors i les seves característiques: el conte, l’anècdota, la
descripció d’un objecte, el diàleg i el text teatral. A partir d’aquesta base, es pot
començar a treballar les activitats que es proposen.

• Plantejar el fet de la llibertat absoluta a l’hora d’escriure. Explicar als alumnes que
poden escriure sobre el que vulguin, sempre que trenin bé el contingut del seu conte
i segueixin les pautes del que se’ls demana al llarg de les activitats que es proposen.

• Un cop hagin escrit el conte, plantejar-los si serien capaços de transformar-lo en un
text teatral. Seguir aquestes indicacions:
− Recordar-los les característiques d’aquest tipus de text.
− Fer-los pensar en les acotacions, que informen sobre els moviments dels
personatges, els canvis a l’escenari, etc.
− Plantejar-los quants personatges hi ha d’haver i quants escenaris diferents.

• Triar algunes de les obres i fer-ne una lectura dramatitzada.



• Fer que els alumnes tinguin iniciativa per convertir-se en creadors. Estimular-los per
treballar individualment i confiar que el seu producte serà correcte, de manera que
guanyin seguretat en ells mateixos i s’estalviïn els dubtes que, de vegades, els porten
a equivocar-se.

• Comentar als nens i nenes la importància de valorar els diferents tipus de textos en
l’entorn que es produeixen: la nostra societat. Plantejar-los que s’imaginin si
podríem parlar sense diàlegs o sense descripcions, si s’imaginen un món sense
contes. Fer que reflexionin sobre la funció de totes les tipologies textuals i sobre la
importància de conèixer-les i fer-ne un ús adequat.



• És necessari insistir en la localització de la síl·laba tònica en la paraula per poder
treballar la classificació dels mots en aguts, plans i esdrúixols.

• Prèviament al treball dels temps verbals, preguntar-los per alguna acció que facin
cada dia i fer que diguin una oració referint-se a aquesta acció d’ahir, d’avui i de
demà. Fer que localitzin quina paraula de la frase els fa veure en quin moment es
produeix.

• Per introduir-los en les acotacions, fer-los veure que el text teatral té unes parts que
s’escriuen de manera diferent i que els actors no diuen a l’escenari. Preguntar-los
quina mena d’informació donen aquestes parts.

• Abans de treballar les frases fetes, preguntar-los si tot el que diem té sentit de
manera literal o pot anar més enllà. Recordar-los el sentit figurat que han treballat en
la unitat anterior i fer que el relacionin amb les frases fetes.

Altres recursos

Poesia
• La dona que renta, la vella que fila
i el brau caçador que sempre vigila.
El vell que la terra remou amb catxassa
i el que es beu el vi de la carbassa.
La jove mestressa que duu una gallina,
la del cistell d’ous i el sac de farina.
Aquells que sonant van fent son camí;
el del flabiol i el del tamborí.
JOAN LLONGUERES, Les figures del pessebre

Poesia
• Les joguines molt cansades
estan tipes de voltar;
dins del sac totes plegades
s’han posat a rondinar.
Al rei negre li demanen
que les deixi en un balcó.
«Ho faré», diu el reu negre,
«i com més a prop millor».
BOFILL, F.; PUIG, A.; SERRA, F., Les joguines (fragment)

Endevinalles
• Tinc títol i no sóc noble,
tinc marges i no sóc riu,
sóc molt blanc i sóc molt negre,
amb mi es plora i amb mi es riu.
(El llibre)

• M’obro i tanco i guardo a dins
històries, consells i lliçons,
hi ha qui em guarda amb molts bons fins
i qui em deixa pels racons.
(El llibre)

Teatre
• Comentar amb els alumnes la cartellera teatral que hi ha actualment. Mirar l’oferta
de teatre per a nens i nenes i fer que triïn les obres que creuen que els agradarien
més.

• Si es té la possibilitat d’organitzar una sortida al teatre i és viable anar a veure
alguna de les representacions que ells hagin triat, millor encara.

• Parlar de la diferència entre el teatre professional i el d’aficionats. Fer que valorin la
feina dels que hi participen en tots dos casos.

A Internet
• Plantejar als alumnes de fer servir la pàgina
http://www.xtec.net/~eescola/cos/index.htm per llegir frases fetes i els seus
significats. Són frases fetes relacionades amb el cos humà i estan classificades en
funció de les parts a les quals fan referència.

• Fer que els alumnes escriguin els verbs de l’activitat 4 de la pàgina 73 del llibre de
l’alumne en els altres temps: si estan en present, els hauran d’escriure en passat i en
futur; si estan en passat, en present i en futur; si estan en futur, en passat i en
present, però respectant-ne la persona i el nombre. Corregir-los a la pissarra.

• Demanar als nens i nenes que escriguin un parell d’expressions de sentit figurat i
que n’expliquin el significat als companys i companyes.

• Proposar als alumnes que expliquin el significat de dues frases fetes que facin servir
a casa seva.

El text

• La peça teatral de les pàgines 60, 61 i 62 del llibre de l’alumne ha estat feta
expressament per Elena O’Callaghan per al nostre llibre de text.

text.



VI- Avaluació


• Llegir i extreure informació concreta d’un text teatral.
• Diferenciar les paraules agudes, planes i esdrúixoles.
• Identificar els temps del verb.
• Llegir i entendre un text teatral.
• Comprendre el valor de les acotacions.
• Escriure un text teatral.
• Identificar i interpretar correctament les frases fetes.
• Respectar les opinions dels altres.


• Engrescar els nens i les nenes a fer les activitats de les pàgines 72 i 73 del llibre de
l’alumne.


• Vegeu les pàgines 44 a 46 del quadern d’avaluació.

Fitxa d’avaluació trimestral



Fitxa 13 de reforç

Paraules agudes, planes i esdrúixoles

Fitxa 14 de reforç

Els temps verbals

Fitxa 15 de reforç

Les acotacions

Fitxa 16 de reforç

Les frases fetes


L’accentuació: agudes, planes i esdrúixoles


El text teatral: les acotacions

5. En forma
I- Introducció

La cinquena unitat de Llengua del tercer curs d’Educació primària s’inicia amb la
lectura d’una imatge i la lectura i comprensió d’un còmic i una narració.

Més endavant els alumnes aprendran a localitzar l’accent gràfic i a reconèixer-ne els
tipus, a identificar el tipus d’accent que pot portar cada vocal i a identificar el gènere i el
nombre dels noms.


Objectius

• Respectar les opinions dels companys i parlar ordenadament.
• Llegir i comprendre el contingut d’un còmic.
• Localitzar l’accent gràfic i reconèixer-ne els tipus.
• Identificar el tipus d’accent que pot portar cada vocal.
• Identificar el gènere i el nombre dels noms.
• Llegir i comprendre una narració.
• Escriure i dibuixar un còmic a partir d’una narració.
• Reconèixer i definir les paraules i expressions sinònimes.

Continguts

• Identificació de l’esport que practiquen els personatges de les fotografies.
• Interès per explicar les opinions i escoltar les dels companys.
• Treball sobre unes fotografies.
• Comprensió d’un còmic a partir de la seva lectura.
• Reconeixement de l’accent i dels diferents tipus.
• Identificació del gènere i el nombre del nom.
• Distinció de les paraules sinònimes.

• Comprensió d’un còmic a partir de la seva lectura.
• Lectura i comprensió d’una narració.
• Creació d’un còmic.

• Interès per reconèixer les relacions de significat que hi ha entre els mots.


• Competència de tractament de la informació o competència digital.

III- Metodologia






Recursos i mitjans

Impresos
Santillana.

Recursos TIC


Objectius

Identificar l’esport que es practica en unes fotografies.


pàgina 76 del llibre de l’alumne, i fer que la relacionin amb la seva experiència
personal. Fer-los llegir el títol de la unitat i plantejar-los a què fa referència. Procurar
que participin ordenadament.

• Fer que els alumnes es fixin en les fotografies de la pàgina 76 del llibre de l’alumne,
i plantejar-los quines diferències hi ha entre els esports individuals i els d’equip.
Preguntar-los quins els agraden més a nivell personal i fer que raonin la resposta.

• Mitjançant les activitats que es proposen a la pàgina 77 del llibre de l’alumne es vol
que els alumnes es fixin en les fotografies de manera detallada i n’identifiquin
l’esport que es practica i els elements de vestuari que l’acompanyen.

Treballem valors

• A partir de l’observació del dibuix de la pàgina 77 del llibre de l’alumne, parlar amb
els alumnes de la importància de practicar esport, sigui individual o d’equip. Fer que
expressin oralment els beneficis que comporta i la importància de portar l’equip
adequat (sobretot pel que fa a la protecció) per a cada esport.


• Explicar als alumnes que l’esport és quelcom que reuneix les persones, sigui per
practicar-lo o per gaudir-ne com a espectadors. Fer que valorin la part social de
practicar esports d’equip o de gaudir de l’esport com a espectador.

Objectius

Llegir correctament un còmic.
Aprendre a entendre el còmic.


Abans de llegir
• Fer-los llegir el títol de la pàgina 78 del llibre de l’alumne, i demanar-los què pot
significar.

• Parlar amb els alumnes dels jocs olímpics i fer que exposin tot el que en saben.

Durant la lectura
• Proposar-los de fer una lectura col·lectiva del text de les pàgines 78 a 80 del llibre de
l’alumne, i, a continuació, deixar-los una estona per fer la lectura individual fixant-
se atentament en les vinyetes.

• Demanar als nens i nenes que es fixin en tots els elements de cada vinyeta, a part del
text: els símbols, les onomatopeies i els dibuixos, i que n’interpretin la funció.

• Proposar als nens i nenes que es fixin en les diferents formes (bafarades) que poden
contenir text en el còmic i que intentin raonar quina finalitat té cadascuna.

• Demanar a alguns alumnes que expliquin el contingut del text de les pàgines 78 a 80
del llibre de l’alumne, i demanar-los què els ha semblat.

• Fer que es fixin en la roba i els pentinats que porten els personatges i preguntar-los
si és semblant a la que nosaltres portem. Fer que ho relacionin amb l’època que es
representa en el còmic. Preguntar-los quins altres elements ens permeten veure que
no pertany als nostres dies.

Treballem valors

• Fer que els alumnes es plantegin la importància del treball en equip a l’hora de fer
un còmic. Sovint són dues persones les que fan el còmic, com en el cas d’en
Massagran: l’un fa els dibuixos i l’altre escriu el text. Treballar plegats permet que
cadascú desenvolupi la feina que sap fer millor: la suma de les dues feines té com a
resultat el còmic.


• Demanar que els nens i nenes comptin quants esports diferents practica en
Massagran en aquesta lectura. Fer que en facin una llista i que expliquin en què
consisteix cadascun.

• Plantejar als alumnes que la creació d’un còmic és una feina artística i cultural en
tant que és un text i un dibuix que funcionen plegats. Fer que valorin les tipologies
textuals que sumen l’expressió escrita a la imatge per expressar el que l’autor o els
autors volen fer arribar al públic (auca, mural, grafit, etc.).

Objectius

Analitzar els elements propis del còmic que hi apareixen.


Respondre qüestions concretes sobre el text.

Analitzar el contingut del text a partir de qüestions concretes.

partir d’una pregunta concreta, aportar el que l’alumne sap sobre el tema.

partir d’unes opcions referents al text, treure conclusions.

• Activitat 5 de la pàgina 81 del llibre de l’alumne. Reflexió sobre la forma. Analitzar
els diferents tipus de bafarada de còmic que hi apareixen.


• A l’activitat 5 de la pàgina 81 del llibre de l’alumne, demanar als alumnes que
consultin la pàgina web indicada i que hi naveguin per poder veure diferents
exemples del text que han de redactar.

Objectius

Identificar l’accent gràfic de les vocals.
Distingir l’accent obert del tancat i saber quines vocals poden portar l’un o l’altre.


alumnes que escriguin dues paraules amb cadascuna de les vocals i amb cadascun
dels accents que li corresponen: dues amb a accentuada, dues amb e oberta
accentuada, dues amb e tancada accentuada, etc. Si els cal, poden fer servir el
diccionari.

• Proposar als alumnes que facin una llista amb noms de lloc que portin accent, com
Mataró (que ha aparegut al còmic). Corregir-los a la pissarra i fer que copiïn la llista
completa al quadern.

• Treballar les paraules accentuades del poema de la pàgina següent (pàgina 83 de la
guia).



• Estimular els alumnes a memoritzar normes com les d’accentuació (quines vocals
porten accent obert i quines porten accent tancat). Treballar la memòria com a eina
important per a l’estudi.

• Proposar als alumnes que, per fer l’activitat 11 de la pàgina 83 del llibre de
l’alumne, es preparin per treballar amb el diccionari. Mostrar-los la seva capacitat de
treballar independentment del mestre.

Objectius

Reconèixer el gènere masculí o femení dels noms.
Diferenciar el nombre singular o plural dels noms.


• Proposar als alumnes que facin una llista d’objectes que hi hagi a la classe. A
continuació, fer que els classifiquin en funció del gènere en masculins i femenins.
Corregir-ho a la pissarra i comentar-ne els errors.

• A partir de la pregunta 14 de la pàgina 84 del llibre de l’alumne, preguntar-los
quines paraules no han pogut canviar de gènere i fer que s’adonin del motiu. Parlar
dels noms que tenen gènere masculí i gènere femení i dels que només tenen un
gènere, com per exemple selva o presa (en el context en què apareix).



• Proposar als alumnes que facin una llista amb paraules que facin referència al medi
que ens envolta (tipus: riu, camí, muntanya, poble, etc.). A continuació, demanar-los
que n’identifiquin el gènere i el nombre. Finalment, en poden canviar el nombre (de
singular a plural o viceversa).

• Proposar als nens i nenes que comptin les paraules femenines i masculines que
apareixen a les activitats de la pàgina 85 del llibre de l’alumne. Demanar-los que
facin una llista de cada i que a les que són en plural, encerclin la part de la paraula
que indica que és plural.

Objectius

Llegir i entendre una narració.
Comprendre el text.
Convertir la narració en un còmic.


• Preguntar als alumnes si saben quina mena de narració han llegit a la pàgina 86 del
llibre de l’alumne. Explicar-los que les llegendes parlen de personatges heroics que
defensen uns ideals, són narracions de fets fantàstics que s’expliquen com si fossin
reals, però que són imaginaris.

• Demanar als alumnes que relacionin aquests herois de llegenda amb els herois del
còmic. Fer, a la pissarra, una llista dels herois de còmic o dels dibuixos animats que
ells coneixen i demanar-los que expliquin quins poders tenen i quin és el seu
objectiu (fer el bé, defensar els més febles, etc.).


Treballem valors

• Explicar als alumnes la importància de treballar en equip i de saber repartir la feina
de manera equitativa. Fer que, treballant en parelles, cadascú pugui aportar allò que
millor fa: qui dibuixa bé pot fer aquesta part, qui té més facilitat per escriure pot fer
el text.


• Estimular els alumnes a fer un còmic a partir del text, però també a partir de la seva
imaginació. Fer que s’adonin de la llibertat que els proporciona el procés creatiu.

Objectius

Definir i reconèixer les paraules i expressions sinònimes.


• Proposar als alumnes algunes paraules perquè en busquin de sinònimes. Fer una
llista a la pissarra, deixar-los una estona perquè puguin pensar o fer servir el
diccionari, i corregir-les a la pissarra. Les paraules poden ser: espavilat, gras, mestre,
cabut, etc.

• Proposar als nens i nenes que triïn tres parelles de paraules de l’activitat 24 de la
pàgina 88 del llibre de l’alumne, i que en busquin el significat al diccionari. Després
fer que valorin si aquests mots tenen el mateix significat o bé tenen significats molt
similars i per això funcionen com a paraules sinònimes. Corregir-ho i comentar-ho
plegats.



• Proposar als alumnes que pensin paraules que representen la realitat que ens envolta
i que en busquin de sinònimes. Posar-los alguns exemples com: població, ciutat, vila
i localitat; turó, puig, pujol i tossal; bosc, arbreda, boscam i boscatge, etc. Si volen,
poden fer servir el diccionari, preferentment el de sinònims. Corregir-ho plegats i
comentar les possibles errades.

Objectius

Fer un joc d’observació i de treball del vocabulari.




• Fer que els alumnes prenguin consciència del fet que els sinònims i les frases fetes,
els aprenem de manera natural en el nostre entorn quotidià: el fet de sentir-les en
determinats contextos fa que les comprenguem i les interioritzem.



• Abans de treballar els tipus d’accent, procurar mostrar als alumnes la diferència
entre l’obert i el tancat sobre una mateixa lletra: cafè i aniré. Presentar-los la
distinció a nivell auditiu.

• Per introduir-los en el gènere del nom, fer-los preguntes com: «Quan un home té un
fill és...», «Quan una dona té un fill és...». A partir d’aquestes paraules diferents que
sorgiran a la resposta, fer-los veure que el gènere varia.

• Prèviament al treball de la narració, fer-los veure que un còmic combina text i
imatge, que es complementen per comunicar-nos. Per això, tot còmic té com a base
un argument narratiu.

• Per començar a treballar els sinònims, plantejar-los-en un parell: «Està molt feliç /
content». Fer que considerin si el significat d’aquestes paraules és el mateix o molt
similar i si, per tant, són intercanviables a gairebé tots els contextos.

Altres recursos

Debat a classe
• Proposar als alumnes que parlin sobre els avantatges de fer esport. A partir de
l’activitat del Parlem-ne, procurar que cadascú defensi l’esport que més li agrada
practicar i que expliqui què té de positiu per sobre d’altres. Fer que els nens i nenes
intentin defensar el seu punt de vista i argumentar davant dels companys i
companyes com si els haguessin de convèncer perquè practiquin aquest esport.

• Recordar-los que han de ser respectuosos amb totes les opinions i escoltar les
intervencions dels altres fins al final.

El còmic
• Preguntar als alumnes si, habitualment, llegeixen còmics. Demanar-los quina mena
de còmics llegeixen i fer que expliquin de què tracten. Després, plantejar-los si
s’assemblen al còmic d’en Massagran o no i fer que raonin la seva resposta.

• Plantejar-los si les diferències entre uns còmics i els altres poden tenir a veure amb
el moment en què es fan. Parlar del còmic d’en Massagran i preguntar-los si el
veuen antic o no i per què.

El text
• Aquest còmic és un fragment del còmic Els jocs olímpics d’en Massagran.

• Tot i que l’autor de les històries originals d’en Massagran va ser Josep Maria Folch i
Torres, anys més tard aparegué en forma de còmic, amb guió de R. Folch i
Camarasa i dibuixos de J. M. Madorell (1923-2004). Aquestes historietes també es
van convertir en catorze pel·lícules de dibuixos animats que va emetre TV3 al llarg
de l’any 2003.

Altres recursos

Poesia
• Gener ens portarà neus,
febrer serà variable,
pel març bufaran vents forts
i l’abril serà agradable.
Pel maig hi haurà floració
pel juny alguna tronada,
al juliol farà calor
i a l’agost forta secada.
Setembre serà mig sec
i l’octubre mig mullat,
al novembre farà fred
i al desembre vent gelat.
Anònim

A Internet
• Proposar als alumnes de treballar el nombre a través de la pàgina
http://www.edu365.cat. Un cop dins, triar l’opció Primària. Després cal seleccionar
Ortografia i entraran a Aventura’t amb l’ortografia. En el nivell bàsic i en el mitjà hi
ha Alerta amb els plurals, on trobaran un seguit d’activitats on es combina el
contingut que es vol treballar, amb el joc i la comprensió.

Sobre el còmic
• Explicar als alumnes que la informació que donem en una narració per mitjà del
text, es converteix en el còmic en text combinat amb imatges i símbols. Fer que
s’adonin que el còmic no necessita tant de text com la narració perquè expressa amb
dibuixos i amb símbols gran part de l’acció que succeeix.

• Plantejar-los que, en el moment de convertir la narració en còmic, han de pensar ben
bé quin dibuix faran, què expressa aquest dibuix i quin text caldrà per completar
l’acció que es vol explicar.

Tipus de sinònims
• Explicar als nens i nenes que els sinònims poden ser de diferents tipus:
− perfectes: aquells que es poden intercanviar sense cap canvi de significat: alfabet
i abecedari.
− parcials: aquells que es poden intercanviar només en determinades situacions: os
i pinyol.
− falsos: aquells que semblen referir-se a una mateixa realitat a causa de les
interferències entre llengües veïnes: adreça i direcció.

VI- Avaluació


• Llegir i extreure informació concreta d’un còmic.
• Reconèixer l’accent gràfic i els diferents tipus.
• Reconèixer el tipus d’accent que pot portar cada vocal.
• Identificar el gènere i el nombre dels noms.
• Llegir i entendre una narració.
• Escriure i dibuixar un còmic a partir d’una narració.
• Identificar paraules i expressions sinònimes.


• Vegeu la fitxa de les pàgines 48 a 50 del quadern d’avaluació.


Fitxa 17 de reforç

L’accent gràfic

Fitxa 18 de reforç

El nom: gènere i nombre

Fitxa 19 de reforç

El còmic


El nom: gènere i nombre

6. Versos diversos
I- Introducció

La sisena unitat de Llengua del tercer curs d’Educació primària s’inicia amb la lectura
d’una imatge, la lectura i comprensió d’uns poemes i el reconeixement de la
concordança entre el subjecte i el predicat.

Aprendrem a identificar els trets propis de la poesia i el llenguatge poètic, a escriure un
poema i a reconèixer les paraules antònimes.


Objectius

• Llegir i comprendre el contingut d’uns poemes.
• Diferenciar el so de la e i la o obertes i tancades i accentuar-les correctament.
• Reconèixer la concordança entre el subjecte i el predicat.
• Llegir i comprendre uns poemes.
• Identificar els trets propis de la poesia i del llenguatge poètic.
• Escriure un poema.
• Reconèixer les paraules antònimes.
• Respectar les opinions i les intervencions dels altres.

Continguts

• Identificació de les oracions que caracteritzen una imatge.
• Interès per explicar i escoltar opinions.
• Resposta a preguntes sobre elements concrets d’una il·lustració.
• Escriptura d’un poema.
• Reconeixement de l’accent obert i tancat sobre la e i la o.
• Identificació de la concordança entre el subjecte i el predicat en l’oració.
• Distinció de mots antònims.

• Comprensió d’uns poemes a partir de la seva lectura.
• Creació d’un poema.

• Interès per treballar la llengua i aprendre els recursos per embellir-la.
• Esforç per comprendre la gramàtica de la llengua.
• Valoració de la llengua com a font d’informació.


• Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.


Objectius

Comentar què representa i seleccionar les oracions que ho defineixen més
detalladament.


• Per introduir els alumnes en la unitat, fer que observin la fotografia de la pàgina 90
del llibre de l’alumne, i que la relacionin amb algun lloc concret que han vist o
visitat. Fer-los llegir el títol de la unitat i plantejar-los a què pot fer referència.
Procurar que parlin tots seguint un ordre.

• Fer que els alumnes es fixin en la imatge de la pàgina 90 del llibre de l’alumne, i
parlar amb ells dels pobles d’alta muntanya. Preguntar-los si els agradaria viure en
un lloc així i fer que valorin com canvia la vida dels qui hi viuen en funció de
l’estació de l’any. Demanar-los que raonin les seves reflexions.

que els alumnes es fixin en la imatge del poble i que siguin capaços de descriure’l
amb les oracions que se’ls proporcionen.

Treballem valors

• A partir de l’observació de la fotografia de la pàgina 90 del llibre de l’alumne, parlar
amb els nens i nenes dels pobles d’alta muntanya i dels avantatges (tranquil·litat,
aire pur, etc.) i els inconvenients (manca de serveis, problemes en els desplaçaments,
etc.) que té la gent que hi viu. Plantejar-los que valorin també el lloc on viuen i que
en comentin els avantatges i desavantatges.


• Comentar amb els alumnes que les persones que viuen en pobles com els de la
fotografia de la pàgina 90 del llibre de l’alumne, tenen un vida més lligada i
dependent de les condicions exteriors com l’estació de l’any i el clima, que els

condiciona la mobilitat (carreteres). Parlar també de les feines que acostumen a fer-
se que siguin diferents de les de les ciutats: normalment són feines relacionades amb
la natura (agricultura, ramaderia, esports de muntanya, etc.).

Objectius

Llegir correctament uns poemes.
Aprendre a entendre els poemes.


Abans de llegir
• Fer-los llegir el títol dels poemes de la pàgina 92 del llibre de l’alumne i demanar-
los què és per a ells la poesia i si els agrada. Plantejar-los la dificultat en la
comprensió i demanar-los que valorin si això els frena a l’hora de llegir poesia.

Durant la lectura
• Fer una lectura col·lectiva dels poemes de la pàgina 90 del llibre de l’alumne i, a
continuació, una d’individual. Treballar l’entonació i el ritme dels poemes i fer que
ho tinguin en compte.

• Demanar a uns quants alumnes que expliquin el contingut de cadascun dels poemes
de la pàgina 90 del llibre de l’alumne. Després demanar-los què els ha semblat.

• Plantejar-los com n’és d’important llegir correctament la poesia i fer que s’adonin
que una lectura incorrecta en pot trencar la musicalitat i el ritme.

Treballem valors

• Fer que els alumnes valorin la poesia com un gènere on la traça de l’autor és donada
pel seu domini de la llengua: la capacitat de rimar, d’estructurar les paraules de
manera que els versos tinguin un ritme i una musicalitat, de jugar amb la llengua...
Plantejar-los la dificultat que implica la poesia davant dels gèneres en prosa.


• Demanar als nens i nenes que comptin el nombre de versos que formen cada poema
de la pàgina 92 del llibre de l’alumne, en quantes estrofes s’estructuren i quants
versos té cadascuna.

Objectius

Analitzar els dos poemes separadament.


Respondre preguntes sobre el que s’explica en el poema.

Respondre preguntes sobre el que s’explica en el poema.

partir del text, treure conclusions.

• Activitat 4 de la pàgina 93 del llibre de l’alumne. Reflexió sobre la forma. A partir
del text es treballa la forma poètica i l’alumne en fa una valoració.



• Comentar amb els alumnes que a l’activitat 4 de la pàgina 93 del llibre de l’alumne
se’ls planteja fer una lectura dels poemes marcant-ne el ritme. Estimular-los a
descobrir la musicalitat de la poesia.

Objectius

Diferenciar el so de la e i la o obertes i tancades.
Accentuar correctament la e i la o obertes i tancades.


• Proposar als alumnes que preparin una sopa de lletres on apareguin sis de les
paraules amb e oberta i tancada de les que surten a la pàgina 94 del llibre de
l’alumne. A continuació, fer que les intercanviïn amb un company i que resolguin la
sopa.

• Fer que els alumnes treballin els sons obert i tancat de la e. Demanar-los que

completin la llista que han fet amb les paraules de l’activitat 5 de la pàgina 94 del
llibre de l’alumne, amb les que han escrit a l’activitat 6 d’aquesta mateixa pàgina.
Fer que les llegeixin en veu alta i que, amb ajut del diccionari, hi afegeixin més
paraules. Corregir-les plegats.

Treball de pronunciació i d’ortografia
• Demanar als alumnes que copiïn algunes paraules que el professor escriurà a la
pissarra. Aquestes paraules contindran les grafies e i o tòniques, però s’hauran
d’escriure sense accents i fer que les copiïn al quadern i que les accentuïn quan
calgui. Si ho necessiten, poden fer servir el diccionari.

• Corregir-les plegats i treballar-ne la pronúncia. Aprofitar per rectificar les possibles
errades de pronunciació d’aquestes vocals en posició oberta o tancada. Les paraules
de la pissarra poden ser: horitzó, intenció, interès, mèdica, invasió, etc.



• Estimular els alumnes perquè busquin els recursos que més els serveixin per
memoritzar els accents oberts i tancats dels mots que els són més difícils de
recordar.

• Demanar als alumnes que escriguin paraules del seu entorn quotidià (casa, escola,
activitats extraescolars, etc.) que continguin e o o en posició tònica. Fer que les
separin en dos grups, un per a cada vocal. Després proposar-los que facin una llista
amb les obertes i una amb les tancades.

Objectius

Reconèixer la concordança entre el subjecte i el predicat.
Treballar a la pràctica aquesta concordança.




• Plantejar als alumnes la importància d’aprendre a fer servir la llengua correctament

per tal de poder-se comunicar amb fluïdesa i sense donar lloc a errades ni a
malentesos.

• Proposar als nens i nenes que facin un dibuix on es vegin algunes accions. A
continuació, fer que l’intercanviïn amb un company o companya, que haurà
d’escriure unes oracions on expliqui el que hi ha en el dibuix. Després haurà de
separar el subjecte i el predicat de cada oració, localitzar el nucli de cadascun i
canviar l’oració de nombre per practicar la concordança.

Objectius

Llegir i entendre uns poemes.
Analitzar els poemes i els seus trets propis.
Escriure un poema.


• Preguntar als alumnes quin poema de la pàgina 98 del llibre de l’alumne els ha
agradat més. Fer que relacionin la seva resposta amb la dificultat de comprensió del
llenguatge poètic. A continuació, plantejar-los per què hi ha moltes persones que
diuen que no els agrada la poesia i iniciar un debat per parlar-ne. Procurar que tots
exposin les seves idees respectant les dels companys i companyes i el torn de
paraula.

• Tornar a llegir el poema en veu alta: primer el llegirà el professor i marcarà
l’entonació adequada. Després els nens i nenes faran la seva lectura imitant la del
mestre.


Treballem valors

• Fer que els alumnes s’adonin que la poesia pot expressar qualsevol sentiment o
pensament, igual com qualsevol altre tipus de text. La diferència rau en la seva
forma externa i en l’ús del llenguatge que s’hi fa. El primer poema de la pàgina 98
del llibre de l’alumne presenta una escena bucòlica entre els ocells i el poeta. El
segon presenta en to còmic dos animals i els trets que els són propis.


• Estimular els alumnes a treballar la poesia com una tipologia textual més, però tenint

en compte la dificultat afegida que implica el treball específic que es fa de la llengua
i de la seva musicalitat.

Objectius

Reconèixer les paraules antònimes


• Fer que els alumnes escriguin una oració amb cadascuna de les paraules que es
proposen a l’activitat 25 de la pàgina 100 del llibre de l’alumne. Després, plantejar-
los que canviïn aquesta paraula per l’antònim que han buscat.

• Explicar als alumnes que existeixen els diccionaris de sinònims i antònims. Mostrar-
ne un a classe i explicar-los com funciona. Si es té el material, portar-ne uns quants a
classe i deixar-los als alumnes perquè els utilitzin i es familiaritzin amb aquesta
mena de llibre.



• Proposar als alumnes que facin una llista amb paraules i el seu antònim referents al
seu entorn o a la natura. Per exemple: alt, baix; mullat, sec, etc.

Objectius

Fer un joc de recerca.
Treballar la rima fent rodolins.




• Plantejar als nens i nenes que vagin fent una marca per cadascun dels rodolins que
es diguin a classe quan es faci la correcció de l’apartat Ens divertim! de la pàgina
101 del llibre de l’alumne. Al final, demanar-los que facin un recompte dels rodolins

que s’han llegit.

Objectius



• Demanar als alumnes que copiïn els noms que apareixen a l’activitat 2 de la pàgina
102 del llibre de l’alumne, i que els canviïn de nombre.

• Fer que els nens i nenes escriguin dues paraules agudes, dues de planes i dues
d’esdrúixoles accentuades diferents de les que apareixen en aquesta pàgina. Posar-
les en comú i corregir-les col·lectivament.

• Proposar als alumnes alguns adjectius i fer que en diguin un sinònim i un antònim.
Per exemple: gros, sec, simpàtic, etc.

• Fer que els nens i nenes escriguin dues oracions i que, a continuació, les canviïn de
nombre per practicar la concordança entre el subjecte i el predicat.

• Demanar als alumnes que comentin algunes de les característiques del llenguatge
poètic i fer que les exemplifiquin.

• Animar els alumnes a fer les activitats de les pàgines 102 i 103 del llibre de
l’alumne.


• Proposar als nens i nenes que facin aquest apartat individualment per poder valorar
els coneixements que han adquirit. Intentar que tinguin confiança en ells mateixos i
que estiguin preparats per enfrontar-se tots sols a les preguntes d’avaluació que se’ls
proposin.

• Fer que els alumnes se sentin motivats per a l’aprenentatge i que treballin els
recursos que els són més vàlids a ells o elles per recordar allò que aprenen.



• Prèviament al treball de les vocals que poden portar accent obert o tancat, plantejar
als alumnes algunes paraules que ajudin el mestre o la mestra a valorar si tenen facilitat
per diferenciar entre el so obert i el tancat: sou/pou; meu/mèu, etc.

• Abans de començar a treballar la concordança entre el subjecte i el predicat,
plantejar als alumnes una oració on no n’hi hagi, com per exemple: «L’Anna vivien
a Roses» i demanar-los què grinyola.

• Per començar a treballar la poesia, plantejar-los que és la base de la cançó. Fer que
entrin en aquest gènere amb interès i sense prejudicis.

• Prèviament al treball dels antònims, revisar el que es va explicar a la unitat anterior
sobre els sinònims. A partir d’aquesta relació de semblança, establir la relació de
diferència.

Altres recursos

Endevinalles
• Què és allò que el foc mai no podrà escalfar?
(la neu)

• Una cosa blanca, blanca,
que s’agafa però no s’aguanta.
(la neu)

• A l’hivern,
que és quan tinc vida,
tota la gent m’avorreix.
A l’estiu,
que em quedo a casa,
tothom em persegueix.
(el gel)

El text

• El poema de la pàgina 92 del llibre de l’alumne ha estat fet expressament per Elena
O’Callaghan per al nostre llibre.


text.

Altres recursos

Practiquem la concordança
• Per ordre, fer que un dels alumnes digui un subjecte i que el seu company o
companya hagi de dir un predicat que hi concordi. El següent haurà de dir quin és el
nucli del subjecte i el nucli del predicat. El que vagi a continuació haurà de canviar
el nombre de l’oració: si està en singular passar-la a plural i si està en plural, dir-la
en singular.

• Aquest joc pretén que els alumnes hagin d’estar molt concentrats en el que fan i que
arribin a reconèixer la concordança entre subjecte i predicat d’una manera mecànica,
gairebé sense pensar-s’ho.

Text
• Proposar als alumnes que separin les oracions del text següent, que diferenciïn el
subjecte i el predicat de cadascuna, i que localitzin el nucli de cadascun.
− En Pol és un nen de nou anys. Jo sóc amic seu de judo. Ell i jo anem dos dies per
setmana a classe. En Pol m’acompanya a casa quan pleguem. Ell m’explica
coses pel camí. El nostre professor pensa que som família. Els altres nens es fan
un tip de riure perquè saben que ens coneixem fa quatre dies.
− En Pol em recorda un germà del meu pare. L’oncle Miquel és un home xerraire i
simpàtic. L’oncle sempre té una anècdota per explicar. Ningú s’avorreix amb
persones com aquestes. La seva conversa no deixa temps per a l’avorriment.

Poesia
• Proposar-los un poema per treballar la rima i l’estrofisme:
Cavaller que va de dol
porta closca i no és cargol.
Sembla un frare ben barbat
i es veu groc quan és al plat.
Tan negre com el carbó,
no embruta ni fa calor.
Es diu musclo, és molt buscat
i viu en comunitat.
Olga Xirinacs, El musclo

Rodolins i poemes
• Explicar als alumnes que els rodolins són la poesia en la seva mínima expressió: en
un rodolí es fa un apariat, dos versos que rimen entre ells. El rodolí és el primer pas
per a la poesia. Practicar fent rodolins serveix per perdre la por a escriure poesia.
Tots som capaços de fer rimes i de lligar les unes amb les altres. Un seguit d’oracions
que rimen les unes amb les altres esdevé un poema. La qualitat poètica d’un text, però,

no la dóna només el fet que hi hagi rima, sinó la sonoritat, el vocabulari que es tria, la
musicalitat de la llengua, les figures retòriques (com la personificació o la metàfora),
etc.



VI- Avaluació


• Llegir i extreure informació d’un poema.
• Distingir el so de la e i la o obertes i tancades i accentuar-les correctament.
• Identificar la concordança entre el subjecte i el predicat.
• Llegir i entendre uns poemes.
• Reconèixer els trets propis de la poesia i del llenguatge poètic.
• Escriure un poema.
• Identificar les paraules antònimes.


• Vegeu les fitxes de les pàgines 51 a 54 del quadern d’avaluació.


Fitxa 21 de reforç

La e i la o en posició tònica

Fitxa 22 de reforç

El subjecte i el predicat

Fitxa 23 de reforç

La concordança nom/verb

Fitxa 14 de reforç

El temps verbals

Fitxa 24 de reforç

Els antònims

7. Cartes de lluny
I- Introducció

La setena unitat de Llengua del tercer curs d’Educació primària s’inicia amb la lectura
d’una imatge, la lectura i comprensió d’un conte i la identificació i retenció de les
paraules amb h.

Aprendrem a reconèixer la concordança de l’adjectiu i l’article amb el nom que
acompanyen, a llegir i comprendre correus electrònics i a entendre i valorar la funció
dels diccionaris en línia.


Objectius

• Identificar i retenir l’escriptura de les paraules amb h.
• Reconèixer la concordança de l’adjectiu i l’article amb el nom que acompanyen.
• Llegir i comprendre correus electrònics.
• Completar un correu electrònic i escriure’n un.
• Entendre i valorar la funció dels diccionaris en línia.

Continguts

• Identificació del que es veu des de la finestreta d’un avió en ple vol.
• Comprensió de correus electrònics.
• Identificació de les paraules amb h.
• Treball de la concordança article-nom-adjectiu.
• Caracterització dels diccionaris en línia.

• Comprensió d’un text narratiu partint de la lectura.
• Lectura, caracterització i escriptura de correus electrònics.

• Interès per ampliar el vocabulari propi.
• Valoració de les relacions entre els mots.




Objectius

Comentar què s’hi veu, des d’on s’ha fet i deduir informació sobre el vehicle des
del qual s’ha fet la fotografia.
Explicar què suggereix la fotografia i crear una història a partir del que s’hi veu.


• Per introduir els alumnes en la unitat, plantejar-los el títol i preguntar-los quina
mena de correspondència acostuma a arribar de lluny (amics de vacances, família
que ha marxat a viure a l’estranger, etc.). Preguntar-los si els agrada rebre correu de
fora i qui els l’envia.

• Fer que els alumnes es fixin en la imatge de la pàgina 104 del llibre de l’alumne,
que observin la fotografia i que expliquin si han viatjat amb avió i on han anat.
Aprofitar per parlar amb els alumnes nouvinguts de la manera com han arribat al
nostre país.

• Mitjançant les activitats que es proposen a la pàgina 105 del llibre de l’alumne es
vol que els alumnes es fixin en la imatge d’aquesta mateixa pàgina, i siguin capaços
de deduir, a partir del que veuen, des d’on s’ha fet la fotografia i quina mena de
vehicle és (un avió gran o petit).

Treballem valors

• A partir de l’observació de la fotografia de la pàgina 104 del llibre de l’alumne,
parlar amb els nens i nenes dels transports actuals. Fer que valorin la rapidesa amb
què ens podem desplaçar d’un lloc a un altre. Proposar-los que comparin els mitjans
de transport actuals amb els que hi havia antigament i que comentin si abans es
podia viatjar pel món amb la mateixa facilitat que ara.



• Comentar amb els alumnes la importància del desplaçament a l’actualitat. Parlar de
les persones que, per feina, viatgen contínuament. Plantejar-los si creuen que viatjar
és una manera de conèixer món i de veure com s’interactua amb l’entorn en altres
llocs.

Objectius

Interpretar el text a partir de qüestions concretes.


Abans de llegir
• Fer que llegeixin el títol de la narració de la pàgina 106 del llibre de l’alumne, i
preguntar-los quina seria per a ells la casa més bonica. Demanar-los que en facin
una descripció (on estaria situada, si tindria jardí, si seria una casa d’un sol pis o de
més, si tindria veïns a prop, etc.).

Durant la lectura
• Fer una lectura col·lectiva del text de les pàgines 106 a 108 del llibre de l’alumne, i
després una d’individual. Treballar l’entonació, les pauses i el vocabulari per treure
el màxim partit de la narració.

• Si es creu convenient, es poden repartir els personatges de la narració i fer una
lectura dramatitzada. Participar activament en la lectura fa que els alumnes
s’interessin més pel text.

• Preguntar a uns quants alumnes a quin moment de la lectura correspon cadascun
dels dibuixos que acompanyen el text de les pàgines 106 a 108 del llibre de
l’alumne.

• Plantejar-los per què la Lolita, que viu a la ciutat, busca un lloc als afores (ella diu
que vol anar a viure al camp), i si el Gos Meravellós hi pot tenir alguna cosa a
veure. Fer que reflexionin sobre la manera com es viu a la ciutat i la manera com es
viu al camp. Demanar-los quins avantatges té una opció sobre l’altra. Proposar-ho
com un debat on cadascú pugui exposar la seva opinió i defensar-la davant dels
companys i companyes.

Treballem valors

• Fer que els alumnes es plantegin el conte i/o la narració com un gènere que n’inclou
d’altres. Dins de la narració, hi podem trobar una carta, un correu electrònic, un
poema, un text instructiu, etc. Plantejar als alumnes que la narració és una
representació del que succeeix en la realitat i, com a tal, pot incloure tota mena de

textos que puguin sorgir en el nostre entorn diari i quotidià (una recepta de cuina,
una postal d’un amic que està de viatge, etc.).


• Plantejar als nens i nenes si la relació que estableix la Lolita amb el pagès quan el
coneix és la correcta. Fer que valorin com discriminar quan ens relacionem i parlem
amb un desconegut i quan no s’ha de fer.

• Estimular els alumnes perquè expressin les seves opinions personals i les raonin
davant dels altres alumnes. Fer que parlin amb correcció, seguint un ordre, que
escoltin els seus companys i companyes i que respectin tots els punts de vista.

Objectius

Triar les afirmacions que millor representen el que s’explica al text.


Respondre preguntes sobre el que s’explica al text.

Respondre preguntes sobre el que s’explica a la lectura.

Cercar al text la descripció d’un personatge i la sensació de la protagonista davant
seu.

Localitzar l’acord al qual arriben els personatges de la lectura.

Imaginar com és la casa del text, descriure-la i dibuixar-la.



• Comentar amb els alumnes que poden recórrer a Internet per cercar informació del
llibre d’on prové la narració i de l’autora. Proposar-los Internet com un recurs que
poden fer servir contínuament per investigar sobre tot allò que els interessi.

Objectius

Reconèixer els usos de la lletra h.
Interioritzar les paraules que porten h.


• Proposar als alumnes que escriguin una oració amb cadascuna de les paraules que
han aparegut a la sopa de lletres de la pàgina 110 del llibre de l’alumne. Posar-les en
comú i corregir-les plegats.

• Plantejar-los que es posin en parella per fer un joc de mímica on un d’ells ha de
representar les paraules amb h que apareixen en aquesta pàgina i el seu company o
companya l’ha d’endevinar.

• Fer una llista a la pissarra amb totes les paraules que han aparegut a partir de
l’activitat 8 de la pàgina 111 del llibre de l’alumne, i demanar als nens i nenes que
les copiïn en el quadern i que les ordenin alfabèticament. Corregir-ho plegats.

• Proposar als alumnes que, prenent com a model l’activitat 9 de la pàgina 111 del
llibre de l’alumne, escriguin famílies de paraules diferents de les que han aparegut a
l’exercici 8, d’aquesta mateixa pàgina, que tinguin h. Copiar-ne els resultats a la
pissarra i comentar les errades.

• Potenciar al màxim l’ús del diccionari entre els alumnes perquè siguin independents
a l’hora d’escriure i ho facin amb la màxima seguretat.

l’alumne.


• Estimular els alumnes perquè busquin els recursos que els vagin millor per
memoritzar les paraules que porten h.

Competència matemàtica.
• Demanar als alumnes que facin un recompte de les paraules amb h que han aparegut
a la unitat i que comptin quantes tenen aquesta grafia en posició inicial i quantes la
tenen enmig del mot.

Objectius

Reconèixer la concordança entre el determinant, el nom i l’adjectiu.
Treballar a la pràctica aquesta concordança.


• Proposar als nens i nenes que escriguin les paraules destacades de l’activitat 12 de la
pàgina 112 del llibre de l’alumne, en gènere plural. Fer que s’adonin que, en canviar
el gènere del nom, cal canviar el gènere de l’article i del determinant, perquè així ho
exigeix la norma de la concordança.

• Plantejar-los noms diferents (cavall, màquina, sabata, butxaca, etc.) i fer que
escriguin dos adjectius per a cadascun. A continuació, que escriguin un determinant
i que formin grups de paraules com els de l’activitat 13 de la pàgina 112 del llibre de
l’alumne. Corregir-los en veu alta i comentar-ne les possibles errades.



• Plantejar als alumnes la importància d’aprendre a fer servir la llengua correctament
per poder-se comunicar amb fluïdesa i sense donar lloc a errades ni malentesos.

• Proposar als alumnes que facin sis dibuixos on es representin alguns noms. Els
hauran d’intercanviar amb un company o companya, que haurà d’identificar què és
cadascun i escriure un determinant i un adjectiu per completar-los.

Objectius

Llegir i entendre correus electrònics.
Analitzar els correus electrònics i les seves característiques.
Escriure un correu electrònic.


• Preguntar als alumnes si utilitzen el correu electrònic com a manera de comunicar-
se amb altra gent. Fer especial atenció als alumnes que, per exemple, tenen família a
l’estranger o que són nouvinguts i fan servir aquest correu per comunicar-se amb els
que han deixat al seu país.

• Proposar als alumnes que plantegin quins són els avantatges i els inconvenients del
correu electrònic en relació amb altres maneres de comunicar-se. Per exemple: és
molt ràpid sempre que el qui el rep obri el correu; no envaeix la vida privada del
destinatari en el moment en què el rep, etc.


Treballem valors

• Fer que els alumnes s’adonin de la importància que té avui el correu electrònic.
Plantejar-los que hi ha molta gent que, en la seva feina, fa ús del correu electrònic
com a eina imprescindible. Fer-los entendre que el fet que el correu electrònic es
rebi molt ràpidament però que –al contrari de la trucada telefònica– no s’hagi
d’atendre en el moment en què es rep, li dóna un paper molt important en el món del
treball.


• Plantejar als alumnes que Internet ens permet la connexió contínua amb qualsevol
persona arreu del món i totes les hores del dia. Aquesta manera d’eliminar les
fronteres ens acosta i ens facilita la comunicació.

Objectius

Caracteritzar i utilitzar els diccionaris en línia.


• Seguint el model de l’activitat 23 de la pàgina 116 del llibre de l’alumne, proposar
als alumnes una sèrie de paraules i demanar-los que les busquin en alguna de les
dues adreces de diccionaris en línia que s’han donat en aquesta pàgina.

• A continuació, fer que busquin les mateixes paraules al diccionari convencional i
que en comparin les definicions i els exemples. Plantejar-los si els donen la mateixa

informació o si un és més complet que l’altre. Aprofitar per comentar que els
diccionaris que fan servir a classe són escolars i el diccionari en línia també pot ser-
ho.



• Proposar als alumnes que valorin tots els recursos que tenen a l’abast per dur a
terme el seu aprenentatge. Fer que s’adonin que cadascú té una manera diferent
d’interioritzar el que aprèn i, per aquesta raó, ha de trobar la més adequada per a
cadascú.

Objectius

Valorar els diccionaris en línia com a eina.
Fer un joc de recerca visual.




• Plantejar als nens i nenes que els recursos que ens proporciona Internet formen part
de la societat en què vivim, per això és tan important conèixer-los i utilitzar-los
perquè són una manera més d’integrar-nos en la societat.



• Abans de treballar la lletra h, cal fer-los veure que no hi ha una norma per saber
quan s’escriu aquesta lletra. Per això cal que retinguin de memòria les paraules on
apareix. Llegir és una bona manera de fer-ho.

• Prèviament al treball de la concordança article-nom-adjectiu plantejar-los una oració
en què no n’hi hagi i fer que busquin quin element falla, que expliquin per què i que
resolguin l’errada. Es pot partir de: «El veïna alts treballa al quiosc».

• Abans de parlar del correu electrònic, preguntar-los si fan servir aquesta eina per
comunicar-se, amb qui la utilitzen i què pensen d’aquest sistema.

• Per començar a treballar els diccionaris en línia, comentar-los que Internet ens posa
a l’abast eines que abans era impensable que tinguéssim.

Altres recursos

Cançó
• Volo ben alt,
volo ben alt,
damunt l’avió fantàstic;
solcant núvols elàstics
i el món és als meus peus.
La Terra és com un globus,
la gent semblen puntets,
les cases són com capses,
com fils tots els carrers.
La mar com un llençol blau
on s’emmiralla el cel;

els llacs talment són basses
i els rius semblen llargs vels.
Camins sense fronteres,
muntanyes a l’abast,
els camps amb coloraines
i el verd del bosc enllà.
Tristeses i somriures
es fonen en el vent,
els pobles tots fan pinya
per un món molt més ferm.

Àngel Daban, Volo ben alt

El text

• El text de la pàgina 106 i 107 del llibre de l’alumne pertany a El zoo de la Lolita, de
Lolita Bosch.

• Lolita Bosch va néixer a Barcelona l’any 1970 i ha viscut a Albons (Baix Empordà),
als Estats Units, a l’Índia i, durant deu anys, a Ciutat de Mèxic. És llicenciada en
filosofia per la Universitat de Barcelona i té un postgrau en lletres de la Universidad
Nacional Autónoma de México. Escriu en català i en castellà, i la seva obra ha estat
traduïda al polonès i a l’alemany. També fa literatura infantil i juvenil. L’any 2007
va dirigir a Barcelona el festival literari «Fet a Mèxic».

Altres recursos
Text
• Proposar als alumnes que localitzin els grups de paraules formats per determinant,
nom i adjectiu al text següent:
− L’espia indicada m’ho va dir. La frase exacta va ser: «Una persona perduda vol
trobar el camí». Unes paraules clares, fàcils d’entendre per qui sabia a què es
referia. La gent encuriosida que ens envoltava, no va entendre res de res. La clau
secreta continuava protegida. Jo vaig respondre amb la contrasenya pactada: «Si
vol, li puc aconseguir un guia oficial».

Correus electrònics
• Proposar als nens i nenes de fer un joc per comprovar com n’és de ràpid el correu
electrònic. Fer que vagin a l’aula d’ordinadors i que, en grups, escriguin un correu
electrònic destinat a l’adreça que els indicarà el mestre (que pot ser la de l’escola,
per exemple).

• Un cop hagin enviat els correus, mirar el rellotge i obrir l’adreça de l’escola per
comprovar quant triguen a arribar-hi.

• Aprofitar per plantejar-los com n’és d’important avui dia aquesta rapidesa, i fer que
expliquin si els seus pares i mares el fan servir a la feina.

Internet a la biblioteca
• Explicar als alumnes que Internet proporciona recursos diversos per a
l’aprenentatge. Cal que els nens i nenes hi tinguin accés. Si no es poden connectar a
casa, tenen el recurs d’anar a la biblioteca. Cal que s’acostumin a buscar informació
i pàgines que els ajudin a treballar continguts concrets. Se’ls pot dirigir cap a
adreces genèriques d’aprenentatge, com la http://www.edu365.cat/, i fer que
naveguin una mica per aquestes pàgines a la recerca de continguts útils per al seu
nivell.

VI- Avaluació


• Reconèixer les paraules que contenen la lletra h.
• Identificar la concordança de l’adjectiu i l’article amb el nom que acompanyen.
• Llegir i entendre uns correus electrònics.
• Identificar les parts d’un correu electrònic i escriure’n un.
• Comprendre la funció dels diccionaris en línia i utilitzar-los.




Fitxa 25 de reforç

La lletra h

Fitxa 26 de reforç

La concordança gènere/nombre

Fitxa 15 de reforç

Les acotacions

8. Paraules màgiques
I- Introducció

La vuitena unitat de Llengua del tercer curs d’Educació primària s’inicia amb la lectura
d’una imatge i la lectura i comprensió d’un text narratiu, així com la identificació de les
grafies x i ix.

Aprendran a reconèixer els demostratius i els possessius i a llegir i comprendre una
entrevista, així com a comprendre i fer bon ús de les dites i els refranys.


Objectius

• Identificar l’ús de les grafies x i ix i utilitzar-les correctament.
• Reconèixer els demostratius i els possessius i usar-los adequadament.
• Llegir i comprendre una entrevista.
• Ordenar les intervencions d’una entrevista i escriure’n una.
• Comprendre el significat de dites i refranys i fer-ne bon ús.

Continguts

• Identificació dels elements comuns de dues fotografies i deducció del que s’hi
esdevé.
• Identificació de les grafies x i ix en les paraules.
• Reconeixement dels demostratius i els possessius.
• Comprensió de dites i refranys.

• Lectura, caracterització i escriptura d’una entrevista.

• Interès per dominar l’ortografia de la llengua.
• Valoració de les dites i els refranys com a part important de la llengua.




Objectius

Identificar el que presenten en comú dues fotografies i l’acció que s’hi fa.


pàgina 118 del llibre de l’alumne, i preguntar-los de quina pel·lícula prové. Fer que
relacionin la imatge i la pel·lícula amb el títol de la unitat.

• Fer que els alumnes es fixin en les fotografies de la pàgina 118 del llibre de
l’alumne, i plantejar-los quines diferències hi ha entre el menjador de la seva escola
i el que es presenta a la fotografia, el de Hogwarts, de Harry Potter. Demanar-los
quines diferències hi ha entre l’escola del Harry (internat) i la seva.

• Mitjançant les activitats que es proposen a la pàgina 119 del llibre de l’alumne, es
vol que els alumnes es fixin en les fotografies de manera detallada i n’identifiquin
els elements comuns i l’acció que s’hi duu a terme.

Treballem valors

amb els nens i nenes de com pot afectar a una persona que els altres se’n riguin quan
una cosa no li surt bé. Aprofitar la fotografia gran per introduir el tema del respecte
pels altres.


• Explicar als alumnes que la màgia també és una representació artística. Fer que
reflexionin sobre com arriba la màgia a nosaltres, els espectadors (espectacles,
televisió, circ...), i explicar-los que el mag és un artista que ha d’aprendre a fer la
seva feina com qualsevol altre (pintor, escultor, ballarí, etc.).

Objectius

Aprendre a entendre el text narratiu.


Abans de llegir
• Fer-los llegir el títol de la pàgina 120 del llibre de l’alumne i demanar-los si a partir
del que diu i de les imatges que il·lustren el text, es poden fer una idea del contingut.

Durant la lectura
• Proposar-los de fer una lectura col·lectiva del text de les pàgines 120 a 122 del llibre
de l’alumne. Aturar-la sovint i preguntar-los sobre el contingut per comprovar que
entenen el que llegeixen.

• A continuació, fer una lectura individual abans de fer les activitats de comprensió,
perquè es puguin fixar detalladament en els esdeveniments i en les reaccions dels
personatges.

Vocabulari
• Proposar als alumnes un treball exhaustiu del vocabulari de la lectura del text de les
pàgines 120 a 122 del llibre de l’alumne. A més de les paraules que apareixen
definides al text, fer que assenyalin totes les que no tinguin clares i fer que en
busquin el significat al diccionari.

• A continuació, fer que escriguin una oració amb cadascuna per utilitzar-les en un
context, cosa que els ajudarà a interioritzar-les més fàcilment.

• Demanar a alguns alumnes que expliquin el contingut del text de les pàgines 120 a
122 del llibre de l’alumne, i demanar-los què els ha semblat.

• Plantejar-los com s’imaginen aquesta mestra màgica i el seu amic Robert. Fer que
pensin com seria una classe on el professor pogués fer màgia. Demanar-los si els
agradaria.

• Fer que busquin la part còmica del text i expliquin què la fa tan divertida. Plantejar-
los: què passaria si succeís una cosa així a la seva classe? Com creuen que
reaccionarien?


• Demanar als nens i nenes si és important tenir inquietud i interès per aprendre coses.

Proposar-los aquesta qualitat com a positiva i important de cara a l’estudi. Explicar-
los que com més interès tinguin per aprendre, més aprendran.

• Proposar als alumnes que anotin quins personatges apareixen en el text de les
pàgines 120 a 122 del llibre de l’alumne. Que els comptin i que els classifiquin en
dues llistes: els que tenen com a entorn habitual l’escola, i els que passen per
l’escola per feina o per reunions en moments concrets.

Treball amb valors

• Fer que els alumnes es plantegin si el que es presenta en el text com a poc normal,
que els pares trobin estrany que el seu fill s’interessi per aprendre, és lògic. Portar-
los més enllà i preguntar-los si consideren una relació adequada amb els pares «el te,
la tele i el llit», com es diu a la lectura. Demanar-los si és lògic que uns pares no
vulguin que els seus fills els facin preguntes i tinguin ganes d’aprendre.

Objectius

Analitzar les actituds d’alguns dels personatges que hi apareixen.



Buscar en el text les parts on es caracteritza un personatge.

Ordenar la seqüència i posar títols a cada imatge.

• Activitat 4 de la pàgina 123 del llibre de l’alumne. Elaboració d’una interpretació.
A partir d’una situació referent al text, treure conclusions.

Analitzar l’actitud d’uns personatges i opinar.


• Plantejar als alumnes l’actitud del Boleta, que pregunta als pares tot allò que vol

saber. Estimular els nens i nenes a tenir iniciativa i inquietud per conèixer i aprendre
coses noves.

Objectius

Identificar l’ús de les grafies x i ix i utilitzar-les correctament.


alumnes que escriguin una paraula de la mateixa família de cadascuna de les que hi
apareixen. Si els cal, poden fer servir el diccionari. D’aquesta manera retindran la
grafia corresponent a cada context.

• Proposar als alumnes que facin una llista amb noms propis (de persona, de rius, de
ciutats, etc.) que continguin les grafies x i ix. Posar-los en comú i fer-ne llistes a la
pissarra tot classificant-los en els diferents tipus: persona, riu, ciutat, muntanya, etc.

l’alumne.


Competència d’prendre a aprendre
• Plantejar als alumnes que busquin els recursos que els vagin millor per memoritzar
les paraules que duen una o altra grafia. Proposar-los la lectura com una bona
manera de retenir com s’escriuen les paraules.

• Proposar als nens i nenes que cerquin la millor manera de memoritzar les paraules
que més els costen. Proposar-los diferents opcions: fer un rodolí on apareguin, fer
una llista amb les paraules i cantar-la amb una melodia concreta que els ajudi a
recordar-la, etc.

Objectius

Reconèixer els determinants demostratius i els possessius.
Utilitzar correctament aquests determinants.


• Fer que els alumnes parlin de les coses que hi ha a l’aula tot utilitzant els
determinants demostratius per indicar la proximitat o la llunyania de cadascuna.

• Proposar que, en parelles, un descrigui un espai fent servir els determinants
demostratius, i l’altre haurà d’anar dibuixant-ho tot a prop o lluny segons les
indicacions que se li vagin donant. Exemple: «A l’habitació hi ha aquell peluix
damunt del llit, aquesta taula davant de la finestra, aquesta cadira al costat de la
taula», etc.

• Demanar-los que facin els exercicis de les pàgines 126 i 127 del llibre de l’alumne.


• Plantejar als alumnes que la utilització correcta dels determinants demostratius i
possessius passa per una percepció adequada del que ens envolta: saber reconèixer
la proximitat o la llunyania d’un objecte o a qui pertany...

• Proposar als alumnes que, partint de la taula de l’activitat 17 de la pàgina 127 del
llibre de l’alumne, facin el recompte de quants determinants possessius diferents hi
ha.

Objectius

Llegir i entendre una entrevista.
Ordenar les intervencions d’una entrevista i escriure’n una.


• Preguntar als alumnes si saben qui és el Mag Lari, si l’han vist mai en directe o a la
televisió. Demanar-los si els agrada la màgia, quina mena de màgia és la que els fa
més gràcia i si coneixen o tenen el joc Magia Borrás.

• Fer que els nens i nenes es fixin en els elements formals de l’entrevista de la pàgina
128 del llibre de l’alumne: hi ha una petita introducció i, a continuació, comença la
primera pregunta de l’entrevistador. Les preguntes es destaquen en negreta. Les
intervencions de l’un i de l’altre van precedides d’un guió de diàleg, tot i que també
podrien anar precedides dels noms (entrevistador i Mag Lari).

• Engrescar-los a fer les activitats de les pàgines 128 i 129 del llibre de l’alumne.

Treballem valors

• Explicar als alumnes la importància del respecte en l’entrevista. S’ha de deixar que
l’entrevistat parli fins al final sense interrompre’l perquè expliqui tot el que cregui
convenient. Tampoc no s’han de fer preguntes que el puguin incomodar o que siguin
poc adequades.


• Proposar als alumnes que busquin a Internet informació sobre el Mag Lari i que
facin una petita exposició on expliquin qui és i a què es dedica.

Objectius

Comprendre el significat de les dites i els refranys i fer-ne un ús correcte.


• Entre tots, explicar el significat dels refranys i les dites que apareixen a les activitats
22 i 24 de la pàgina 130 del llibre de l’alumne. Donar una breu estona perquè els
nens i nenes pensin el que pot significar cadascun i intentin deduir-ho abans de
començar a posar-ho en comú. Un cop explicat el significat, comentar en quins
contextos solen aparèixer.

• Demanar als alumnes quines dites i refranys diuen a casa seva. Comentar-los i
explicar-ne el significat a classe perquè tothom entengui en quins contextos es
poden utilitzar.

• Engrescar els nens i les nenes a fer les activitats de la pàgina 130 del llibre de
l’alumne.


• Explicar als alumnes que saber utilitzar correctament els refranys i les dites forma
part de la nostra competència a l’hora de comunicar-nos amb les persones que ens
envolten, tant per entendre-les, com per enriquir la pròpia expressió.

Objectius

Reflexionar sobre els refranys com a patrimoni de la llengua oral.
Fer un joc de lògica.




• Plantejar als alumnes que és important fer aquesta mena de jocs sols, per poder
valorar com se’n surt cadascú independentment dels seus companys.

Objectius

Repassar els continguts treballats al llarg de les vuit primeres unitats.


• Demanar als nens i nenes que escriguin un determinant demostratiu o possessiu per
a cadascuna de les paraules que apareixen a la primera activitat de la pàgina 132 del
llibre de l’alumne.

• Proposar als alumnes que canviïn el nombre tant de les oracions que es plantegen a
l’activitat 3 de la pàgina 132 del llibre de l’alumne, com de les que ells han escrit a
la subpregunta corresponent.

• Fer que preparin les preguntes que farien al peixater de la fotografia de la pàgina
132 del llibre de l’alumne, si li volguessin fer una entrevista sobre la seva feina.

• Plantejar-los una sèrie d’objectes d’ells mateixos, que hi hagi a l’aula i que tothom
sàpiga de qui són, i fer que escriguin una oració on aparegui cadascun amb el
possessiu que li correspon.

• Proposar als nens i nenes que escriguin oracions on apareguin determinants
demostratius de tots els tipus (en tant que persona, nombre i gènere).

• Demanar als alumnes que escriguin tres refranys o dites que coneguin i que
n’expliquin el significat.

l’alumne.


• Demanar als alumnes que facin aquest apartat individualment per tal de poder
mateixos i que estiguin preparats per enfrontar-se sols a les activitats d’avaluació
que se’ls proposen.

• Estimular els alumnes perquè se sentin motivats per a l’aprenentatge i que treballin
els recursos que els són més vàlids per recordar les coses que aprenen.

Objectius

Aplicar tot el que s’ha après combinant els diferents tipus de textos.


• Per recordar-los totes les tipologies que s’han treballat en les quatre unitats
anteriors, abans de començar a fer les activitats de les pàgines 134 i 135 del llibre de
l’alumne, se’n pot repassar les característiques: el còmic, la llegenda, el llenguatge
poètic, el correu electrònic i l’entrevista. A partir d’aquesta base, es pot començar a
treballar les activitats que es proposen.

• Plantejar la importància de tenir clar què es vol escriure abans de llançar-se a
respondre preguntes arbitràriament. Així, doncs, abans de respondre les preguntes
que es proposen a l’activitat 1 de la pàgina 134 del llibre de l’alumne, cal que les
llegeixin totes i hi reflexionin.


• Plantejar als alumnes aquesta activitat com una manera de practicar una mica més a
fons amb les opcions que els dóna Internet. Fer que recordin els avantatges del
correu electrònic.

• Fer que els alumnes s’adonin de la importància de mantenir unes normes de
comunicació i un respecte per la persona amb qui es parla, sobretot si se li ha de fer

una entrevista. Recordar-los que hi ha coses que no es poden preguntar a
l’entrevistat perquè són massa personals o no serien adequades en una entrevista.



• Abans de treballar les grafies x i ix, presentar-los algunes paraules que les contenen i
mostrar-los com, en gran part del territori, aquests sons sonen igual.

• Per començar a treballar els demostratius i els possessius, plantejar-los una oració
com: «Aquesta llibreta és de l’Arnau. És la seva llibreta». A partir d’aquí, fer que
s’adonin que només donem nom a uns mots que ells ja coneixen.

• Prèviament al treball de l’entrevista, comentar-los que és un tipus de text que
funciona en tots els mitjans perquè apareix per escrit (diaris, revistes, Internet), però
també oralment (televisió, ràdio, Internet).

• Abans d’introduir els alumnes en el treball de dites i refranys, fer-los veure la
importància que té el fet de dominar tots els recursos que ens proporciona la llengua.
Fer que valorin l’enriquiment que suposa en el propi vocabulari la utilització
d’aquestes expressions de sentit figurat.

Altres recursos

Conviure amb els companys
• Plantejar als alumnes què els sembla l’experiència de conviure amb els companys i
companyes de classe tot el dia, com per exemple, quan van de colònies. Fer que
pensin en el funcionament dels internats, de les escoles on viuen els alumnes i d’on
surten només per festes i els caps de setmana. Preguntar-los si els agradaria estudiar
en un centre d’aquestes característiques. Obrir un debat i fer que els alumnes
exposin les seves opinions respectant els altres i escoltant tots els parers.

El text

• El text de les pàgines 120 a 122 del llibre de l’alumne, és un fragment del llibre Un
niu de problemes.

• L’autor d’aquest llibre és Terence Blacker, nascut l’any 1948 a Haleigh, Suffolk,
Anglaterra. Tot i que escriu tant novel·les infantils com novel·les per a adults, són
els llibres per a nens i nenes els que l’han convertit en un autor conegut dins i fora
del seu país. També fa de redactor, de periodista i d’editor.

Altres recursos

Embarbussaments
• En Pinxo va dir a en Panxo: «Vols que et punxi amb un punxó?» I en Panxo va dir a
en Pinxo: «Punxa’m, però a la panxa, no.»

• L’arxiduc, l’arxiduquessa i l’arxiprest arxiven a l’arxiu.

• Si el meu ganxo enganxa en el ganxo que enganxa el teu ganxo, nosaltres ens
enganxarem en el mateix ganxo. Però si el meu ganxo no enganxa en el ganxo que
enganxa el teu ganxo, nosaltres no ens enganxarem en el mateix ganxo.

• Si la bruixa desembruixa el bruixot i el bruixot la bruixa desembruixa, ni el bruixot
queda embruixat ni el bruixot desembruixa la bruixa.

Ortografia dels possessius
• Recalcar a classe que és important que es fixin que el mateix possessiu singular
s’escriu amb e final quan fa referència a un nom masculí i amb a quan fa referència
a un nom femení. Treballar-ho amb exemples, del tipus:
− El nostre llibre. / La nostra llibreta.
− El vostre pis. / La vostra casa.

• Proposar-los alguns noms masculins i femenins i fer que escriguin els possessius
corresponents. Corregir-los a la pissarra.

Entrevistes a la web
• Proposar als alumnes que naveguin per Internet buscant entrevistes d’algun
personatge que els interessi per la seva feina, per l’activitat esportiva o artística que
duu a terme, etc. Fer-los accedir a un cercador tipus Google, i que escriguin
«entrevista a Puyol», per exemple. A partir d’aquí, se’ls obriran les pàgines on
poden trobar entrevistes amb el personatge i ells hauran de triar les que volen mirar.

• Si es considera convenient, poden imprimir l’entrevista que més els agradi i
completar-la amb preguntes que a ells els interessaria de formular al personatge.

Dites i refranys
• Explicar als nens i nenes que les dites i els refranys no són cosa de vells. Comentar-
los que aquestes expressions formen part del patrimoni de la llengua i de la pròpia
riquesa cultural. Fer que valorin aquesta part de la pròpia llengua com una de les
més difícils d’adquirir i dominar.

• Mostrar-los que cal conservar dites i refranys i no només a la memòria, sinó fent-ne
ús quotidianament.

Taller d’escriptura
• Partint de l’activitat 6 de la pàgina 135 del llibre de l’alumne, quan un dels alumnes
ha de fer d’entrevistador i l’altre d’entrevistat, es pot plantejar com una activitat de
teatre. Fer diferents representacions davant dels companys i companyes i demanar-

los que triïn quina entrevista els ha agradat més i que raonin la seva resposta. Se’n
pot triar la més original, pel que fa a les preguntes, la més divertida, per les
respostes de l’entrevistat, etc.



VI- Avaluació


• Reconèixer l’ús de les grafies x i ix i utilitzar-les correctament.
• Identificar els demostratius i els possessius i utilitzar-los adequadament.
• Llegir i entendre una entrevista.
• Ordenar les intervencions d’una entrevista i escriure’n una.
• Entendre el significat de dites i refranys i fer-ne un ús correcte.


• Engrescar els nens i les nenes a fer les activitats de les pàgines 132 i 133 del llibre
de l’alumne.






Fitxa 27 de reforç

Les grafies x i ix

Fitxa 28 de reforç

Els determinants demostratius i possessius


Els determinants demostratius i possessius


L’entrevista


Dites i refranys


Les grafies x/ix; ig/tx

9. Això era i no era...
I- Introducció

La novena unitat de Llengua del tercer curs d’Educació primària s’inicia amb la lectura
d’una imatge, la lectura i comprensió d’unes faules i la identificació i utilització de les
grafies tx i ig.

Aprendran a reconèixer els pronoms personals forts i a utilitzar-los correctament, a
llegir i comprendre la descripció d’una persona i a identificar els sufixos i fer-ne un ús
adequat.


Objectius

• Llegir i comprendre el contingut d’unes faules.
• Identificar i utilitzar adequadament les grafies tx i ig.
• Reconèixer els pronoms personals forts i utilitzar-los correctament.
• Llegir i comprendre una descripció de persona.
• Completar una descripció de persona i escriure’n una.
• Identificar els sufixos i fer-ne un ús adequat.

Continguts

• Identificació del que fan els personatges d’una fotografia.
• Interès per expressar i escoltar opinions.
• Participació activa en les converses respectant el torn de paraula i les intervencions.
• Treball d’una fotografia a partir de qüestions donades.
• Identificació de l’ús de les grafies tx i ig.
• Reconeixement i utilització dels pronoms personals forts.
• Caracterització i utilització dels sufixos.

• Lectura, caracterització, compleció i escriptura de la descripció de persona.

• Interès per conèixer els mecanismes de creació de vocabulari de la llengua.
• Valoració del text com a oci.



III- Metodologia






Recursos i mitjans

Impresos
Santillana.

Recursos TIC


Objectius

Comentar qui hi apareix i què fan.
Crear una història a partir del que es veu a la fotografia.


• Preguntar als alumnes què els suggereix el títol de la unitat. Fer que es plantegin
quina relació presenta amb la fotografia que hi ha a sota, a la pàgina 136 del llibre
de l’alumne. També fer que vinculin la fotografia gran a la petita.

• Plantejar-los si el que fa l’avi de la fotografia gran de la pàgina 136 del llibre de
l’alumne, és el mateix que fa el personatge que explica el conte en la imatge de sota.
Preguntar-los amb quina imatge se senten més identificats i per què. Qüestionar-los
quina de les dues fotografies és més propera a la seva vida quotidiana: els contes
amb l’avi o una narradora de contes a l’escola o a la biblioteca.

vol que els alumnes es fixin en la imatge d’aquesta mateixa pàgina, i siguin capaços
de deduir quins personatges es veuen a la fotografia, quina relació hi pot haver entre
ells i què estan fent plegats.

Treballem valors

plantejar als nens i nenes com n’és d’important compartir el nostre temps amb la
gent gran de la família, sobretot amb els avis. Cal que valorin la feina que els avis
fan amb els néts i nétes avui dia; però cal que la responsabilitat d’aquests adults amb
els nens i nenes no quedi en una relació de portar-los i recollir-los, sinó que també hi
ha d’haver un temps d’oci compartit.


• Comentar amb els alumnes que els contes formen part de la nostra cultura i que el

fet que els grans expliquin contes als petits també és part de l’educació en la majoria
de pobles.

Objectius

Llegir correctament unes faules.


Abans de llegir
• Proposar als alumnes que mirin atentament els dos dibuixos que il·lustren la primera
faula de les pàgines 138 i 139 del llibre de l’alumne, i que intentin explicar què pot
passar-hi. Pel que fa al segon text de les pàgines 139 i 140 del llibre de l’alumne,
preguntar-los quina funció pot tenir un cascavell en un gat.

Durant la lectura
• Fer una lectura col·lectiva del text i després una d’individual. Treballar l’entonació,
les pauses i el vocabulari per treure el màxim partit de la narració.

• Comentar la moralitat de les dues narracions. Fer que els nens i les nenes raonin per
què s’arriba a aquesta conclusió final.

• Preguntar a uns quants alumnes a quin moment de la lectura correspon cadascun
dels dibuixos que acompanyen el text de les pàgines 138 a 140 del llibre de
l’alumne. Plantejar-los quins altres moments il·lustrarien ells o elles si haguessin
d’afegir dos o tres dibuixos més a cadascun dels textos.

• Proposar als alumnes que triïn la faula que els ha agradat més. Demanar-los que
raonin la seva resposta. Plantejar-los quins personatges de cada faula els han resultat
més o menys atractius i per què.

Treballem valors

• Fer que els alumnes considerin la faula com una manera d’ensenyar als altres.
Explicar-los que hi ha cultures on les faules i els contes encara són la manera
d’ensenyar als petits del grup, de comunicar-los els valors i les actituds correctes i
de mostrar-los tot el que es considera poc adequat.



• Explicar als nens i nenes que les faules tenen unes característiques pròpies, entre les
quals hi ha la moralitat final: en aquestes narracions sempre hi ha un ensenyament
que tanca el text a manera de conclusió. Aquesta moralitat és la finalitat de la faula.

• Estimular els alumnes perquè expressin les seves opinions personals i les raonin
davant dels seus companys i companyes. Fer que parlin amb correcció, seguint un
ordre, que escoltin els altres i que respectin tots els punts de vista.

Objectius


• Activitat 1 de la pàgina 141 del llibre de l’alumne. Reflexió sobre la forma. Triar
l’opció que correspon al tipus de textos que s’han llegit.

Ordenar dibuixos i posar-los títols per obtenir la seqüència de l’acció.

Buscar en els textos les descripcions d’uns personatges.

Respondre qüestions concretes sobre les dues faules de manera paral·lela.

Localitzar i interpretar expressions amb sentit figurat.


• Plantejar als alumnes que facin tots sols les activitats de la pàgina 141 del llibre de
l’alumne per comprovar si han entès bé el text i que confiïn en les seves capacitats.

Objectius

Reconèixer els usos de les grafies tx i ig.


• Proposar als alumnes que escriguin una oració on apareguin cadascuna de les
parelles de paraules que s’han obtingut a l’activitat 7 de la pàgina 142 del llibre de
l’alumne. Mostrar-los un exemple: «Van assajar moltes hores, fins que l’últim
assaig va sortir perfecte.»

• Demanar-los que busquin altres paraules que tinguin les grafies tx i ig. Escriure-les a
la pissarra a sota de la grafia corresponent i fer que en copiïn les llistes al quadern.

• Fer que escriguin un embarbussament fent servir algunes de les paraules que han
aparegut en fer aquestes activitats. Llegir-los a classe, fer que els memoritzin i que
els pronunciïn tan de pressa com puguin.

l’alumne.


• Fer que els alumnes facin un recompte de les paraules que apareixen a la pàgina 142
del llibre de l’alumne amb cadascuna de les grafies que es treballen. Proposar-los
que en facin dues llistes encapçalades per la grafia corresponent.

• Demanar als alumnes que, a partir d’un cercador d’Internet, teclegin la paraula
embarbussament i triïn algunes de les pàgines que els apareixeran. A continuació
fer-los buscar embarbussaments que continguin les grafies tx i ig. Llegir-los a classe
en veu alta i practicar-ne la pronunciació.

Objectius

Identificar els pronoms personals forts i utilitzar-los correctament.


• Demanar als alumnes que escriguin una oració amb cadascun dels pronoms
personals forts que apareixen en el quadre resum de la pàgina 144 del llibre de
l’alumne. Corregir-les en veu alta i comentar les possibles dificultats que poden anar
sorgint.

• Proposar als nens i nenes que escriguin oracions seguint el model de les de
l’activitat 11 de la pàgina 144 del llibre de l’alumne i, a continuació, que facin el

mateix que se’ls demanava i que canviïn el subjecte pel pronom personal que li
correspongui. Corregir-les plegats i comentar-ne les possibles errades.



• Proposar als alumnes que facin uns dibuixos per representar els diferents pronoms.
Poden recórrer a la proximitat o la llunyania per referir-se a una 2a o a una 3a
persona, o fins i tot fer que un personatge n’assenyali un altre per indicar que es
refereix a la 2a persona del singular.

• Explicar als alumnes com n’és d’important fer un bon ús dels pronoms personals a
l’hora de desenvolupar-nos en societat. Plantejar-los com saben quan han de fer
servir el tu o el vostè en una conversa i l’adequat o inadequat que pot ser fer-los
servir incorrectament.

Objectius

Llegir i comprendre una descripció de persona.
Completar una descripció de persona i escriure’n una.


• Proposar als alumnes que donin un tomb al text inicial d’aquest apartat de la pàgina
146 del llibre de l’alumne. Fer que localitzin tots els adjectius que hi apareixen.
Corregir-ho plegats, per comprovar que no se’n deixen cap. A continuació,
demanar-los que copiïn el text canviant cadascun dels adjectius per un que tingui el
sentit contrari, un antònim. Seguir l’exemple:
− «Era un circ realment esplèndid.»
− «Era un circ realment horrorós.»

• Llegir el text nou, comentar els antònims que ha posat cadascú i corregir-los si cal.


Treballem valors

• Comentar amb els nens i nenes com n’és d’important ser respectuós quan es fan

descripcions. Cal cenyir-se al que es veu perquè la descripció tingui un valor com a
tal.


• Plantejar als alumnes que per aprendre a fer les coses de la millor manera cal que
estiguin ben disposats i que parin atenció a tot el que se’ls explica. És clar que
tothom sap fer una descripció de persona, però el que interessa és que la facin el
millor que puguin.

Objectius

Identificar els sufixos i fer-ne un ús adequat.
Entendre la funció dels sufixos per crear vocabulari.


• Demanar als nens i nenes que escriguin paraules derivades amb sufixos, prenent
com a model l’activitat 22 de la pàgina 148 del llibre de l’alumne. Proposar-los
algunes paraules, com: tovallola, cafè, te, sucre, etc. Després, fer que escriguin una
oració amb cada parella de paraules, on haurà d’aparèixer la primitiva i la derivada.
Per exemple: «Penja la tovallola al tovalloler».

• Proposar als alumnes paraules que facin referència a oficis i demanar-los que,
seguint l’exemple de l’activitat 23 de la pàgina 148 del llibre de l’alumne, escriguin
el nom de l’ofici en masculí i en femení. Les paraules poden ser: carn, flors, llet,
bacallà, etc.



• Explicar als alumnes que els sufixos ens ajuden a formar paraules noves. Les
paraules d’una mateixa família ens ajuden a establir relacions entre realitats
vinculades, com per exemple: plàtan, plataner. El món que ens envolta es representa
amb aquests mots, que són la manera que tenim per representar-lo de manera
abstracta, en la nostra parla.

Objectius

Entendre la funció dels sufixos per crear vocabulari.
Llegir dites i refranys referides als corbs i als gats.




Competència d’prendre a aprendre
• Comentar als nens i nenes que les frases fetes i les dites es poden agrupar per
continguts, com s’ha fet en aquest cas: es fa referència a les que parlen d’uns
animals en concret: el corb i el gat.



• Abans de treballar les grafies tx i ig, fer-los notar que fonèticament tenen el mateix
so. Presentar-los un parell d’exemples: raig i despatx, i fer que les pronunciïn
lentament.

• Prèviament al treball dels pronoms personals forts, demanar-los que substitueixin els
subjectes d’algunes oracions per la forma que els correspon. Per exemple: «L’Arnau
i l’Elisenda són germans».  «Ells són germans». Fer que arribin als pronoms tenint
clar que són quelcom conegut.

• Per començar a treballar les descripcions de persona, fer que expliquin com és algú
de la família, que el descriguin. Després, fer que s’adonin de les parts del físic que
han destacat.

• Abans de parlar dels sufixos, comentar-los la importància de conèixer els
mecanismes de creació de vocabulari de la llengua. Presentar-los els sufixos com
una manera de produir mots.

Altres recursos

Poesia
• Cada llibre té un secret
disfressat de blanc i negre;
tot allò que et diu a tu
un altre no ho pot entendre;
sent el tacte dels teus dits
i creu que l’acaricies
i que el batec del teu pols
vol dir que, llegint, l’estimes.

Tot allò que et donarà,
que no ocupa lloc ni pesa,
t’abrigarà contra el fred
d’ignorància i de tristesa.
Amb els llibres per amics
no et faltarà companyia.
Cada pàgina pot ser
un estel que et fa de guia.
Joana Raspall, Els llibres

El text

• Els dos textos de les pàgines 138 a 140 del llibre de l’alumne són faules d’Isop.

• Isop va ser un escriptor de faules grec que va viure al segle VII aC. Hi ha poques
dades sobre la biografia d’Isop, però el que sí que se sap del cert és que les seves
rondalles es van utilitzar posteriorment com a llibres de text a les escoles.

Altres recursos

La faula
• Comentar amb els alumnes que la faula és un tipus de narració on els animals són
els protagonistes, però que, en lloc d’actuar com a animals, pensen i parlen com si
fossin persones.

• La finalitat de la faula és servir d’ensenyament: mitjançant l’actuació dels animals,
es treuen conclusions que porten a una moralitat final. Aquesta moralitat és
plenament aplicable a les persones en situacions similars.

• Antigament, la faula era una manera d’ensenyar als petits i als grans com s’havia
d’actuar.

Joc
• Proposar als alumnes de fer un joc de mímica. Formar equips i fer una llista on
hauran d’aparèixer totes les paraules que han aparegut a les pàgines 142 i 143 del
llibre de l’alumne amb les grafies tx i ig. El mestre dirà al nen o nena que li toqui de
representar sense paraules, només valent-se de la gestualitat i en trenta segons, la
paraula que li toca. Si els companys l’endevinen, l’equip guanya un punt, si no
l’endevinen, no puntuen. Guanyarà l’equip que aconsegueixi més punts.

Pronoms
• Explicar als alumnes que els pronoms personals tenen usos diversos en els diferents
idiomes. Per exemple, hi ha idiomes en els quals no es diferencia entre el tu i el
vostè, és a dir que no hi ha una fórmula de cortesia a nivell dels pronoms, com en
l’anglès.

• D’altra banda, hi ha llengües o maneres de parlar pròpies de determinades zones, en
les quals es fa servir el vostè sistemàticament, en comptes del tu, fins i tot per
adreçar-se a persones més joves i de la mateixa família, com per exemple els propis
fills. Això passa amb el castellà de Colòmbia.

L’ordre en la descripció
• Explicar als nens i les nenes que, a l’hora de fer una descripció, cal fer-ho d’una
manera ordenada. Per exemple, es pot començar per l’aspecte global de la persona:
si és alta, baixa, prima, grassa, etc. Després passem a la cara, que ens aporta molta
informació sobre la persona (els ulls, el nas, la boca, els cabells, etc.). A

continuació, podem introduir informació sobre el seu caràcter (amable, seriós...).

• Comencem per la part que comencem, cal que seguim una lògica, no podem
començar pels cabells, passar al posat, seguir amb els ulls i les orelles, saltar al
caràcter, tornar als cabells, etc. Perquè qui llegeix i escolta la descripció no entendrà
res i es farà un embolic.

Recursos a Internet
• Si es vol anar més enllà, se’ls pot adreçar a la pàgina web:
http://www.polseguera.com/dites.htm, on poden trobar totes les dites, refranys i
expressions partint d’una paraula clau. Fer que s’hi connectin i que gaudeixin una
estona buscant i triant expressions. Demanar-los que triïn un parell de paraules clau
i que copiïn algunes de les frases o dites que apareixen. Posar-les en comú i
comentar-les.



VI- Avaluació


• Llegir i extreure informació concreta d’unes faules.
• Discriminar les paraules que contenen les grafies tx o ig.
• Identificar i utilitzar correctament els pronoms personals forts.
• Llegir i entendre una descripció de persona.
• Identificar les característiques de la descripció d’una persona.
• Reconèixer els sufixos i usar-los correctament.


• Vegeu la fitxa de les pàgines 64 a la 66 del quadern d’avaluació.


Fitxa 29 de reforç

Les grafies tx i ig

Fitxa 30 de reforç

Els pronoms

Fitxa 31 de reforç

La descripció de les persones

Fitxa 32 de reforç

La derivació


Les grafies x/ix; ig/tx


La descripció de persones


Els prefixos i els sufixos

10. Animalots i animalons
I- Introducció

La desena unitat de Llengua del tercer curs d’Educació primària s’inicia amb la lectura
d’una imatge i la lectura i comprensió del contingut d’un conte.

Aprendrem a diferenciar les grafies l i l·l i a escriure-les correctament, coneixerem els
enllaços i la seva funció en les oracions, sabrem llegir i comprendre una notícia i
identificar-ne els trets propis.

També escriurem una notícia i aprendrem a identificar els prefixos en les paraules
derivades i el seu significat.


Objectius

• Diferenciar les grafies de la l i la l·l i escriure-les correctament.
• Reconèixer els enllaços i la seva funció en les oracions.
• Llegir i comprendre una notícia.
• Identificar els trets propis de la notícia.
• Escriure una notícia.
• Identificar els prefixos en les paraules derivades i el seu significat.
• Respectar les opinions dels altres i expressar les pròpies amb correcció.

Continguts

• Identificació dels animals que apareixen en una fotografia i del seu entorn.
• Resposta a preguntes sobre elements concrets d’una il·lustració.
• Reconeixement de les grafies de la l i la l·l.
• Identificació dels enllaços i de la seva funció en l’oració.
• Distinció dels prefixos i del significat que donen a les paraules.

• Lectura, comprensió i creació d’una notícia.

• Interès per entendre els recursos de la llengua per crear paraules.




Objectius

Identificar els animals que apareixen a la fotografia i descriure com estan posats.


pàgina 150 del llibre de l’alumne i preguntar-los quina relació es pot establir entre la
imatge i el títol.

• Plantejar als alumnes que es fixin en la fotografia de la pàgina 150 del llibre de
l’alumne i preguntar-los en quin medi creuen que viuen aquests animals. Fer que es
fixin en les plantes que els envolten i demanar-los si aquestes són una bona pista per
saber en quin entorn es desenvolupen aquests animals.

vol que els alumnes es fixin en la fotografia de la pàgina 150 del llibre de l’alumne, i
n’identifiquin els protagonistes i la relació que s’estableix entre ells.

Treballem valors

amb els nens i nenes de la col·laboració entre animals diferents. Posar-los altres
exemples, com el dels peixos que netegen les balenes.


• Comentar amb els alumnes com n’és d’important la relació que cada ésser viu
estableix amb el seu medi i amb els altres éssers que l’envolten.

Objectius

Aprendre a entendre el conte.


Abans de llegir
• Fer que els alumnes llegeixin el títol de la pàgina 152 del llibre de l’alumne, i
preguntar-los si, només fixant-nos en el que diu, sabem què ens explicarà el conte de
Kipling.

Durant la lectura
• Proposar als nens i nenes de fer una lectura col·lectiva del text de les pàgines 152 a
154 del llibre de l’alumne. Aturar-la sovint i preguntar-los sobre el contingut per
comprovar que comprenen el que llegeixen.

• A continuació, demanar-los que facin una lectura individual i d’una tirada abans de
fer les activitats de comprensió.

154 del llibre de l’alumne, i preguntar-los què els ha semblat.

• Plantejar-los com s’imaginen el parsi. Demanar-los que facin un dibuix del
personatge a partir de la descripció que se’n fa a la lectura. També se’ls pot demanar
que dibuixin el rinoceront amb la pell que es treu i que es corda amb tres botons a la
panxa.

• Proposar-los que escriguin un altre final. Que s’imaginin, per exemple, què hauria
passat si el rinoceront s’hagués adonat que el parsi estava posant molles de pastís a
la seva pell.

Treballem valors

• Fer que els alumnes es plantegin si el fet que el rinoceront no respecta la propietat
del parsi, el seu pastís, fa que aquest es revengi d’ell. Plantejar aquesta mena
d’actituds des de l’origen: una mala conducta en pot generar una altra i originar una
espiral negativa. Cal evitar les males conductes per tenir una convivència millor.


• Plantejar als alumnes el fet que els contes, les rondalles i les llegendes acostumen a
explicar algunes de les realitats que ens envolten. Cal, però, tenir en compte que
moltes de les explicacions que ens donen no són certes, sinó una fabulació, una
manera fictícia d’explicar-les que forma part de la nostra cultura i tradició.


• Plantejar als alumnes que l’actitud del rinoceront amb el parsi és del tot incorrecta,
perquè abusa de la seva mida i de la seva força per espantar el parsi i menjar-se el
seu pastís. Comentar les actituds d’aquesta mena (d’abús) que es veuen en la nostra
societat. Portar-ho al camp de l’escola i introduir el tema del bulling.

Objectius

Ordenar una seqüència d’imatges per obtenir la de la lectura.


Ordenar la seqüència d’imatges per seguir l’ordre temporal del conte.

Seleccionar les afirmacions que corresponen al text.

Interpretar una expressió de la lectura.

Raonar sobre el que s’ha llegit i opinar.

• Activitat 5 de la pàgina 155 del llibre de l’alumne. Reflexió sobre la forma. Prendre
la lectura com a model per escriure sobre altres animals.


• Proposar als alumnes que busquin a Internet informació sobre l’autor d’aquest conte
i el llibre del qual prové, Rudyard Kipling.

Objectius

Diferenciar les grafies de la ll i la l·l i escriure-les correctament.


• Fer que els alumnes classifiquin les paraules amb la grafia ll que han aparegut a les
activitats 7 de la pàgina 156 del llibre de l’alumne segons la posició; han de prendre

com a referent la taula de la subpregunta de l’activitat 6 d’aquesta mateixa pàgina.

• Proposar als nens i nenes que facin una llista de paraules que continguin la grafia ll.
Si els cal, poden fer servir el diccionari. El mestre decidirà quanta estona tenen per
fer la llista. A continuació, corregiran les paraules que ha escrit a la pissarra tot
classificant-les segons la posició de la ll.

l’alumne.


les paraules que tenen la grafia l·l. Proposar-los la lectura com una bona manera de
retenir com s’escriuen les paraules.

• Proposar als nens i nenes que procurin de fer tots sols la sopa de lletres de l’activitat
9 de la pàgina 157 del llibre de l’alumne, sense mirar el que fan els seus companys i
companyes. Estimular-los perquè treballin individualment i puguin valorar la seva
feina independentment de la dels altres.

Objectius

Reconèixer els enllaços i la seva funció en les oracions.
Utilitzar-los correctament.




• fer entendre als alumnes que els enllaços són una manera de representar el món que
ens envolta en tant que serveixen per establir relacions entre les coses. Cada enllaç
estableix un tipus de relació entre les paraules que vincula i presenta la connexió o el
lligam que hi ha entre elles.

• Proposar als alumnes que facin una llista amb tots els enllaços que apareixen a les
pàgines 158 i 159 del llibre de l’alumne i comptin quants n’hi ha en total.

Objectius

Identificar els trets propis de la notícia.
Escriure una notícia.



Treballem valors

• Explicar als alumnes que, en el moment que es decideix de tenir un animal de
companyia, cal ser conseqüent, cosa que implica tenir-ne cura pel que fa a totes les
seves necessitats. També cal assumir que un animal no és una joguina i que, encara
que un se’n cansi, no es pot deixar arraconat, sinó que se n’ha de ser responsable
fins al final.


• Comentar amb els alumnes que les notícies són una de les maneres més freqüents en
la nostra societat per informar-nos del que hi passa.

Objectius

Identificar els prefixos en les paraules derivades i el seu significat.


• Plantejar als nens i nenes que expliquin el significat de les paraules que es proposen
a la subpregunta de l’activitat 23 de la pàgina 162 del llibre de l’alumne. Si els cal,
poden fer servir el diccionari. A partir d’aquesta feina, demanar-los quin és el
significat de cadascun dels prefixos.

• Proposar als alumnes que escriguin una oració amb cadascuna de les paraules que
han format a l’activitat 24 de la pàgina 162 del llibre de l’alumne. Corregir-les
plegats i comentar les possibles errades que poden cometre, probablement a nivell
semàntic.



• Explicar als alumnes que poden treballar els prefixos tots sols, només amb l’ajut del
diccionari. Estimular-los a treballar sense suport perquè guanyin independència
respecte al mestre i els companys i companyes.

Objectius

Esbrinar el significat d’alguns prefixos molt comuns.
Fer un joc de prefixos.




• Proposar als alumnes que comptin quants prefixos diferents han aparegut en
aquestes pàgines, 162 i 163 del llibre de l’alumne, i que en facin una llista.

Objectius

Repassar els continguts treballats al llarg de les quatre primeres unitats.


• Fer que els alumnes escriguin una oració amb cadascuna de les paraules de
l’activitat 2 de la pàgina 164 del llibre de l’alumne. Aquest recurs els pot ajudar a
recordar les paraules que contenen la grafia l·l.

• Proposar als nens i nenes que busquin els enllaços que apareixen a les oracions de
l’activitat 3 de la pàgina 164 del llibre de l’alumne, i que els copiïn en el quadern.

• Demanar als alumnes que escriguin cinc paraules que tinguin la grafia tx i cinc més
que tinguin la grafia ig. Posar-les en comú a la pissarra i corregir-les tots junts. Es
poden fer dues llistes, una per a cada grafia.

l’alumne.


• Estimular els alumnes perquè se sentin motivats per a l’aprenentatge i treballin els
recursos que els són més vàlids a ells per recordar les coses que aprenen.

• Demanar als alumnes que facin l’apartat «Sóc capaç de…» de la pàgina 164 i 165
del llibre de l’alumne individualment per tal de poder valorar els coneixements que
han adquirit. Intentar que tinguin confiança en ells mateixos i que estiguin preparats
per enfrontar-se sols a les activitats d’avaluació que se’ls proposen.



• Prèviament al treball de les grafies l i l·l, plantejar als alumnes que, tot i que hi ha
algunes pistes que ens poden ajudar a saber quan hem de fer servir la ela geminada,
cal que facin un esforç memorístic per aconseguir-ho.

• Abans de parlar de la notícia, plantejar als alumnes què creuen que és una notícia i
quina mena d’informació els proporciona. Intentar que s’esforcin per deduir el que
després se’ls explicarà a la unitat.

• Per començar a treballar els prefixos en la derivació, plantejar als alumnes algunes
de les paraules amb prefixos: descordar, injust, contraatacar, etc. Fer que expliquin
què signifiquen aquestes paraules i que pensin què s’ha afegit al mot per canviar el
seu significat. A partir d’aquí, introduir les activitats sobre prefixos que hi ha en el
llibre.

Altres recursos

La simbiosi entre animals
• Explicar als alumnes que en el regne animal es veuen sovint relacions com les del
rinoceront i l’esplugabúfals. Aquesta relació s’anomena simbiosi. La simbiosi és el
vincle d’interdependència fisiològica equilibrada que s’estableix entre dos animals
de diferents espècies en el qual no hi ha mecanismes de reacció defensiva. Això
significa que el fet de ser desparasitat per l’esplugabúfals és motiu suficient perquè
el rinoceront el porti al damunt i no faci res per espantar-lo o treure-se’l de sobre.

El text

• El text de les pàgines 152 a 154 del llibre de l’alumne és un conte de Rudyard
Kipling, del llibre Precisament així.

• Joseph Rudyard Kipling (1865-1936) va ser un escriptor britànic nascut a l’Índia, i
conegut avui dia fonamentalment pels seus llibres infantils, entre els quals hi ha El
llibre de la selva. Se’l considera un dels principals innovadors en l’art de la narració
curta. Els seus llibres per a infants han esdevingut clàssics de la literatura juvenil.
Kipling va ser un dels escriptors en llengua anglesa més populars, tant en prosa com
en vers, a les acaballes del segle XIX i la primeria del segle XX.

Altres recursos

Vocabulari
• Proposar als alumnes un treball exhaustiu del vocabulari de la lectura. A més de les
paraules que apareixen definides en el text, fer que assenyalin totes les que no
tinguin clares i fer que en busquin el significat al diccionari.

context, cosa que els ajudarà a interioritzar-les més fàcilment.

Embarbussaments
• Cull la palla amb la paella i llença l’ampolla vella.
• De genollons, genollons, collia collia. De genollons, genollons, collia codonys. De
genollades, codonyades, i amb els dits, codonys he collit.
• Fills i filles té el meu fill; la meva filla, filles i fills té; però els fills i filles de la
meva filla no són filles i fills del meu marit.
• Lluc, no llepis el llapis d’en Llopis.
• Lleva’t, cull la palla vella, que es mulla.

Poema
• Si a mig món habitessin els poetes
i l’altre mig els pintors
faríem cua per contemplar els colors.
Jo agafaria tanda per veure les albades de tardor,
els migdies de primavera,
els capvespres de l’estiu
i a l’hivern, les nits de lluna plena.
A dies em posaria a la cua dels poetes,
a dies a la cua dels pintors.
Pensa ara a quina cua et posaries tu.
Isabel Barriel, Tria

Escriure un text
• Proposar als nens i nenes que escriguin un text, no gaire llarg, on apareguin tots els
enllaços que s’han treballat en aquestes pàgines. Posar-los com a model el text de
l’activitat 18 de la pàgina 159 del llibre de l’alumne. Plantejar-los que, per
començar, es facin una llista amb tots els enllaços que han de fer servir i que, a
mesura que els vagin col·locant en el text, els vagin marcant a la llista. D’aquesta
manera no se’n deixaran cap.

Va de notícies
• Portar a classe un diari per a les escoles i proposar als nens i nenes que, en grups de
dos, triïn una notícia. A continuació, que la llegeixin i que n’escriguin un resum que
contingui tota la informació necessària que ha de tenir una notícia.

• Després, fer que responguin totes les preguntes que han de quedar reflectides en
aquest tipus de text (qui, què, quan, on, com i per què).

• Comentar les notícies que s’han triat i fer que expliquin per què han optat per una o
per una altra.

Notícies a la web

• Proposar als alumnes que naveguin per Internet buscant algun diari en línia. Poden
entrar a l’Avui o a El Periódico en la seva versió catalana. Dins de la pàgina del
diari, poden buscar notícies, llegir-les, imprimir-les i comentar-les amb els
companys i companyes.

• D’entre les notícies que hagin triat, se’n pot seleccionar alguna i fer un treball
d’anàlisi prenent com a referent o com a pauta a seguir les preguntes que es fan en el
quadre resum de la pàgina 161 del llibre de l’alumne.

Els prefixos i el nou vocabulari
• Explicar als alumnes que els prefixos són un dels recursos de la llengua per crear
vocabulari. Per mitjà dels prefixos es formen paraules noves amb significats
diferents.

• Tant els prefixos com els sufixos formen part de la derivació i són mecanismes molt
productius de creació a l’abast de tothom. Qualsevol persona, encara que no tingui
coneixements de llengua, sap que si posa re- davant d’un verb, significarà «tornar a»
més el significat del verb. Els prefixos i els sufixos s’utilitzen contínuament de
manera intuïtiva, sense recórrer al diccionari per veure si se’n fa un ús ocrrecte.

Recursos a Internet
• A partir de l’activitat 5 de la pàgina 165 del llibre de l’alumne, proposar als alumnes
que defineixin algunes professions perquè els seus companys i companyes les
puguin identificar. Si es vol, es pot plantejar com un joc on tots puguin participar de
manera ordenada.

• Demanar als nens i nenes que escriguin paraules que tinguin prefixos diferents dels
que es presenten a l’activitat 6 de la pàgina 165 del llibre de l’alumne, però que
coneguin perquè els han treballat a la unitat anterior. Posar-les en comú i corregir-les
si cal.



VI- Avaluació


• Llegir i extreure informació d’un conte.
• Distingir les grafies de la l i la l·l i escriure-les correctament.
• Identificar els enllaços i la seva funció en les oracions.
• Llegir i entendre una notícia.
• Caracteritzar la notícia.
• Escriure una notícia.
• Reconèixer els prefixos en les paraules derivades i el seu significat.




Fitxa 33 de reforç

Les grafies ll i l·l

Fitxa 34 de reforç

Els enllaços

Fitxa 35 de reforç

El prefixos


Els preficos i els sufixos


Els enllaços


Redactem una notícia

11. Mèu!
I- Introducció

L’onzena unitat de Llengua del tercer curs d’Educació primària s’inicia amb la lectura
d’una imatge i la lectura i comprensió de diferents tipus de textos vinculats per un
mateix tema.

Aprendrem a diferenciar l’ús de les grafies c/qu i g/gu segons els contextos, a utilitzar
correctament la contracció de preposició més article i a llegir, escriure i comprendre una
recepta.

També aprendrem a identificar els trets propis dels textos instructius i a reconèixer les
paraules compostes i separar els mots que les formen.


Objectius

• Llegir i comprendre el contingut de diferents tipus de textos vinculats per un mateix
tema.
• Diferenciar l’ús de les grafies c/qu i g/gu segons els contextos.
• Utilitzar correctament la contracció de preposició més article.
• Llegir i comprendre una recepta.
• Identificar els trets propis dels textos instructius.
• Escriure una recepta.
• Reconèixer les paraules compostes i separar els mots que les formen.

Continguts

• Identificació de com és i del que fa un animal.
• Resposta a preguntes sobre elements concrets d’una fotografia.
• Distinció de l’ús de les grafies c/qu i g/gu segons els contextos.
• Ús correcte de la contracció preposició més article.
• Distinció de les paraules compostes i separació dels seus components.

• Comprensió de diferents textos partint de la lectura.
• Lectura, comprensió i creació d’un text instructiu.

• Interès per la llengua com a eina de comunicació imprescindible.




Objectius

Descriure alguna part concreta de l’animal que hi apareix i com està a partir del
seu posat.
Crear una història a partir del que es veu a la fotografia.


• Preguntar als alumnes com s’anomena la paraula que reprodueix un so o un soroll
(onomatopeia). Demanar-los si el títol de la pàgina 166 del llibre de l’alumne ens
suggereix alguna cosa sobre algun dels temes que es treballaran en la unitat.

• Preguntar als nens i nenes què fa el gat a la fotografia de la pàgina 166 del llibre de
l’alumne. Comentar el tema de la higiene, de com es netegen els gats. Preguntar-los
si és fàcil de veure un gat a l’aigua i banyant-se i fer que expliquin quin n’és el
motiu.

vol que els alumnes es fixin en la imatge i siguin capaços de deduir com és l’animal
de la fotografia i com està en el moment que se l’ha retratat.

Treballem valors

plantejar als nens i nenes la importància de respectar els animals, tant els que viuen
en estat salvatge com els domèstics o de companyia. Un animal no és una joguina, i
no se l’ha de tractar com a tal.


• Comentar amb els alumnes que els animals es domestiquen per ensenyar-los a viure
amb les persones. Tanmateix, guarden una part de l’instint de quan eren salvatges.
Aquest instint és el poc que els queda de la seva antiga vida en llibertat.

Objectius

Llegir i comprendre el contingut de diferents tipus de textos vinculats per un
mateix tema.


Abans de llegir
• Proposar als alumnes que mirin atentament els dibuixos que il·lustren els tres textos
de les pàgines 168 a 170 del llibre de l’alumne, i que els descriguin. Fer que els
relacionin amb la seva experiència personal: reconeixen aquestes imatges? On i
quan les han vist?

Durant la lectura
• Fer una lectura col·lectiva dels textos de les pàgines 168 a 170 del llibre de
l’alumne, i després una d’individual. Treballar l’entonació, les pauses i el vocabulari
per treure’n el màxim partit.

• Demanar-los quin dels tres textos els ha agradat més i fer que raonin la resposta.
Preguntar-los si la tria té relació amb el que s’explica o amb la manera com
s’explica (poesia, prosa).

• Preguntar a alguns nens i nenes a quin moment de la lectura correspon cadascun
dels dibuixos que acompanya el text de les pàgines 168 a 170 del llibre de l’alumne.
Plantejar-los quins altres moments els agradaria d’il·lustrar a ells o elles si haguessin
d’afegir un parell de dibuixos més a cadascun dels textos.

• Proposar als alumnes si coneixen cap text dedicat a algun animal, sigui una cançó,
un poema, una narració... Posar-los en comú i plantejar per què són importants els
animals per a les persones. Plantejar-los si les persones som també importants per
als animals i fer que raonin la seva resposta.

Treballem valors

• Comentar amb els alumnes com, en el tercer text de la pàgina 170 del llibre de
l’alumne, els gats inspiren Rossini per fer una peça musical. Comentar amb els nens
i nenes que els animals no només són animals, sinó que poden ser companyia,
afecte, ajuda i fins i tot, inspiració.



• Fer servir la diversitat de textos per mostrar als nens i nenes la varietat que ens
aporta la literatura i com n’és d’important valorar-la i estar obert a tot el que ens pot
oferir de nou.

• Demanar als alumnes que tornin a llegir els tres textos de les pàgines 168 a 170 del
llibre de l’alumne, i que facin un recompte de les vegades que hi apareix la paraula
gat o gats. Per no embrutar el llibre, poden fer una marca cada vegada que trobin
aquesta paraula i comptar al final quantes marques han fet.

Objectius

Analitzar els tres textos independentment i relacionant-los.


• Activitat 1 de la pàgina 171 del llibre de l’alumne. Reflexió sobre la forma i el
contingut dels tres textos. Triar l’opció que correspon als textos de la lectura.

• Activitat 2 de la pàgina 171 del llibre de l’alumne. Comprensió global. Treballar el
que es diu en el poema.

• Activitat 3 de la pàgina 171 del llibre de l’alumne. Comprensió global. Buscar
informació en el text de Pla.

• Activitat 4 de la pàgina 171 del llibre de l’alumne. Comprensió global. Interpretar
les expressions metafòriques del text de Pla.

Comentar el que suggereix la peça de Rossini.

Reescriure els textos però canviant les situacions de cada gat.


• Comentar amb els alumnes que a la pregunta 5 de la pàgina 171 del llibre de
l’alumne se’ls planteja que busquin una determinada pàgina a Internet, que escoltin
la peça que se’ls recomana i que comentin el que els ha suggerit.

Objectius

Diferenciar l’ús de les grafies c/qu i g/gu segons els contextos.


• Fer que els alumnes escriguin sis paraules que tinguin la grafia c i sis que tinguin la
grafia qu, diferents de les que han aparegut a la pàgina 172 del llibre de l’alumne.
Proposar-los que facin servir el diccionari per comprovar que han escrit les paraules
correctament. A continuació, demanar-los que escriguin una oració amb cadascuna
de les paraules.

• Estimular els nens i nenes perquè facin un embarbussament amb algunes de les
paraules que han aparegut amb les grafies que es treballen. Llegir-los a classe en veu
alta i pronunciar-los tan de pressa com es pugui.

l’alumne.


• Fer que els alumnes busquin els recursos que els siguin més fàcils per memoritzar
com s’han d’escriure les paraules (c/qu i g/gu) segons els contextos on apareix
aquest so.

• Demanar als alumnes que facin les activitats de les pàgines 172 i 173 del llibre de
l’alumne tots sols, per poder comprovar què saben sense que ningú els ajudi o
interfereixi en la seva feina. Cal que cadascú sigui capaç de saber quins són els seus
coneixements, habilitats i mancances.

Objectius

Utilitzar correctament la contracció de preposició més article.


• Demanar als alumnes que escriguin una oració amb cadascuna de les contraccions
de preposició més article que apareixen en el requadre de la pàgina 174 del llibre de
l’alumne (on s’explica la contracció). Corregir les oracions plegats i comentar-ne les
errades.

• Proposar als nens i nenes que, prenent com a exemple el canvi de nom que s’ha fet a
l’activitat 16 de la pàgina 174 del llibre de l’alumne, tornin a escriure les oracions
de l’activitat 15, d’aquesta mateixa pàgina, seguint el model:
− «Ho buscava pels racons més amagats.»  «Ho buscava per les prestatgeries més
amagades.»
Corregir-les tots junts i comentar-ne els dubtes i errors.



• Comentar amb els alumnes que el bon ús de la llengua és fonamental per poder tenir
una comunicació adequada amb les persones que ens envolten (a l’escola, al carrer,
a casa...). El fet d’utilitzar correctament el llenguatge i els seus recursos, com les
contraccions, posa de manifest el nostre domini de la llengua.

• Explicar als alumnes que les contraccions (és a dir, un enllaç més un article) ens
ajuden a plasmar oralment o per escrit les relacions que s’estableixen entre les
realitats que ens envolten. Fer un ús correcte de la llengua ens ajuda a fer una bona
representació del món que tenim al voltant.

Objectius

Llegir i comprendre un text instructiu, una recepta de cuina.
Ordenar els passos d’una recepta i escriure’n una.



Treballem valors

• Comentar amb els nens i nenes com n’és d’important l’ordre en els textos
instructius: sense ordre, no s’aconsegueix el resultat que es pretén. Plantejar-los si es
podrien fer les llengües de gat començant pel pas 3, seguin per l’1, després el 4 i
finalment el 2.


• Plantejar als alumnes que tots ens creiem capaços d’escriure instruccions, però cal
que ens fixem en el que se’ns explica per poder millorar i aconseguir un resultat
òptim.

Objectius

Reconèixer les paraules compostes.
Separar els mots que les formen.


• Demanar als nens i nenes que escriguin una oració amb cadascuna de les paraules de
l’activitat 25 de la pàgina 178 del llibre de l’alumne. Posar-les en comú plegats, fer-
ne la correcció i comentar-ne les possibles errades.

• Proposar als alumnes que inventin un jeroglífic per representar una paraula
composta. Se’ls pot demanar que facin un dibuix que representi cadascuna de les
paraules que formen la composta. A continuació, fer que els intercanviïn amb un
company o companya, que haurà d’endevinar a quina paraula fa referència.



• Plantejar als alumnes que cal que cerquin els recursos que els ajuden a aprendre
individualment. Explicar-los que, a la llarga, l’estudi es converteix en quelcom
individual i per això cal que cadascú conegui els propis recursos i en tregui el
màxim profit.

Objectius

Completar paraules compostes d’acord amb un context.
Comprendre un acudit on es fa un joc de paraules.




• Plantejar als alumnes que el sentit de l’humor ens acosta a les persones que tenim al
voltant. Els acudits i les bromes fan que compartim amb els altres una estona
relaxada i divertida i ens fan sentir part del grup.



• Prèviament al treball de les grafies c/qu i g/gu, recordar als alumnes que davant de
les vocals e i i, la c i la g tenen un so diferent que davant de les vocals a, o i u.
Posar-los exemples del tipus: Carles, Cecília, Gonçal, Gemma... Mostrar-los la
necessitat de les grafies qu i gu.

• Abans de començar a treballar les contraccions, plantejar-los alguna estructura
incorrecta on no hàgim fet la contracció, del tipus: «Anem a el carrer a passejar».
Preguntar-los si els sona bé.

• Per començar a treballar el text instructiu, plantejar-los contextos en els quals
apareix: les instruccions d’un aparell, les normes d’un joc... Fer que dedueixin com
són aquests textos.

• Abans de treballar els compostos, proposar-los alguna paraula composta, com
llevaneu, i preguntar-los com s’ha format. Fer que separin els dos mots que la
formen.

Altres recursos

Poesia
• Un dia un ratolí
un gat veia venir.
Es ficava en un forat
i s’hi queda amagat.
El gat, com que és molt viu,
no li vol dir ni piu.
S’espera per allí
fins que torni a sortir.

Però diu el ratolí:
«No m’enredes, a mi».
Mireu com s’ha escapat
per un altre forat!
Bofill, F; Puig, A; Serrat, F.,
El gat i la rata

El text

• Els tres textos de les pàgines 168 a 170 del llibre de l’alumne pertanyen a autors
diferents: Antoni Albalat, Josep Pla i Elena O’Callaghan i Duch.

• Antoni Albalat (Castelló, 1961) és un autor eclèctic, agosarat i avantguardista que
no menysprea cap forma d’expressió poètica (poesia visual, poemes narratius, etc.)
ni tampoc cap forma viva, ja sigui insecte, planta o bolet. Ha guanyat premis com el
Vicent Andrés Estellés i el Maria Mercè Marçal. També ha conreat la narrativa.

• Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981) va ser escriptor i
periodista. La seva original i extensíssima obra literària, formada per articles
d’opinió, cròniques periodístiques, reportatges socials de nombrosos països, etc.,
l’han convertit en un dels prosistes més importants de la literatura catalana
contemporània.

i juvenil, on també destaca com a autora i traductora. Ha publicat contes i novel·les
per a joves i adults, poesies, peces teatrals, articles pedagògics i de crítica literària.
També és autora de llibres de text.

Altres recursos

Treball del vocabulari
• Fer que els alumnes facin un treball exhaustiu del vocabulari dels tres textos de les
pàgines 168 a 170 del llibre de l’alumne. Demanar-los que escriguin una oració amb
cadascuna de les paraules que apareixen en el diccionari de la lectura.

• A continuació, proposar-los que tornin a llegir els textos, que copiïn les paraules que
no hagin entès i que les busquin al diccionari.

• El mestre, per comprovar si fan la feina com cal, els pot preguntar paraules i
demanar-los que n’expliquin el significat.

Joc
• Proposar als alumnes que facin una llista amb les paraules que contenen les grafies
g i gu que han aparegut en fer les activitats de la pàgina 173 del llibre de l’alumne.
A continuació, fer que es posin en grups: un d’ells haurà de fer dibuixos, durant un
temps limitat, per representar la paraula que li indicarà el mestre. Guanyarà l’equip
que encerti més paraules.

• Si el comportament dels alumnes és correcte durant el joc, es pot fer que busquin
més paraules amb aquestes grafies en el diccionari i allargar-lo una mica més.

Text
• Proposar als alumnes que localitzin les contraccions del text següent. Corregir-ho
plegats i comentar-ne les errades.

− A la vora del camí vaig trobar la bústia del senyor Vives. Estava lluny del mas.
Des de la bústia fins al mas, s’havien de caminar tres quilòmetres. Vaig decidir
de portar-li la carta personalment i així tafanejar aquella casa on ningú no havia
posat els peus des de feia dècades. Pel camí, anava pensant què li diria: que
m’havien dit que l’havia d’entregar en mà, que era molt important que veiés com
l’obria, que era una carta confidencial… El pitjor del cas, era que les excuses
eren tan dolentes que no me les creia ni jo.

Escriure un text
• Proposar als nens i nenes que escriguin un text, no gaire llarg, on apareguin tots els
enllaços que s’han treballat en aquesta unitat. Posar-los com a model el text de
l’activitat 18 de la pàgina 159 del llibre de l’alumne. Plantejar-los que, per
començar, es facin una llista amb tots els enllaços que han de fer servir i que, a
mesura que els vagin col·locant en el text, els vagin marcant a la llista. D’aquesta
manera no se’n deixaran cap.

Textos instructius
• Comentar amb els alumnes que hi ha molts tipus de textos instructius, com per
exemple: les instruccions d’un electrodomèstic o d’un aparell elèctric, les normes
d’un joc, les pautes que cal seguir per fer una manualitat, etc. Plantejar als alumnes
quina mena de textos instructius coneixen i quina és la seva finalitat. Posar-los en
comú.

• Fer que els nens i nenes es plantegin quines característiques han de tenir aquests
textos per fer la seva funció de la manera més correcta i adequada (claredat, ordre,
oracions breus i concises, etc.).

Més textos instructius: fabriquem una medalla d’or
• Proposar als alumnes de treballar un altre tipus de text instructiu (quants passos cal
seguir, què cal per fer-ho, què es pretén fer, etc.).

• Necessites: 2 tasses de farina, 1 tassa de sal, 1 got d’aigua, 1 escuradents, pintures
de colors, una cinta de 75 cm.
− Barreja en un bol la farina, la sal i l’aigua. S’ha d’aconseguir una pasta que es
pugui modelar.
− Modela una medalla de forma arrodonida i fes-hi un foradet a dalt.
− Amb l’escuradents dibuixa sobre la pasta una figura: una cara o una copa.
− Deixa que s’assequi a l’aire lliure. Quan estigui dura, pinta-la.
− Un cop seca la pintura, passa la cinta pel foradet i lliga’n els dos extrems. Ja tens
la medalla llesta per al guanyador!

Joc de creació
• Proposar als nens i nenes que inventin paraules que podrien ser compostes i que
facin un dibuix que representi com és i el seu ús.

• Posem per cas que imaginen un aparell que neteja tot sol les ulleres; primer hauran
de fer un dibuix de com és i com funciona i, després, hauran d’escriure la paraula
composta que han inventat per representar-lo, en aquest cas, el netejaulleres.

• Presentar tots els invents a classe i, si hi ha espai, penjar-los perquè tots els puguin
observar.



VI- Avaluació


• Llegir i extreure informació d’un poema.
• Distingir la utilització de les grafies c/qu i g/gu en els diferents contextos.
• Fer un ús adequat de la contracció de preposició més article.
• Llegir i entendre una recepta.
• Reconèixer els trets propis dels textos instructius.
• Escriure una recepta.
• Identificar les paraules compostes i separar-ne els mots que les formen.




Fitxa 36 de reforç

Les grafies c/qu, g/gu

Fitxa 37 de reforç

La contracció

Fitxa 38 de reforç

El text instructiu

Fitxa 39 de reforç

Les paraules compostes


El text instructiu


Les paraules compostes

12. Ja ens veurem!
I- Introducció

La dotzena unitat de Llengua del tercer curs d’Educació primària s’inicia amb la lectura
d’una imatge i la lectura i comprensió d’un conte, així com la identificació de les grafies
r i rr i el seu ús correcte.

Aprendrem a utilitzar correctament perquè i per què, a interpretar el llenguatge visual i
a reconèixer i formar famílies de paraules.


Objectius

• Observar i comentar un quadre.
• Respondre preguntes a partir de la imatge del quadre.
• Identificar l’ús de les grafies r i rr i utilitzar-les correctament.
• Reconèixer i utilitzar adequadament perquè i per què.
• Interpretar el llenguatge visual.
• Crear senyals que podrien correspondre al llenguatge visual.
• Reconèixer i formar famílies de paraules.
• Respectar les opinions dels altres i expressar les pròpies amb correcció.

Continguts

• Identificació d’allò que es representa en un quadre i de com està pintat.
• Identificació de les grafies r i rr i utilització adequada.
• Reconeixement i ús correcte de perquè i per què.
• Reconeixement i formació de famílies de paraules.

• Interpretació del llenguatge visual i creació de senyals.

• Interès per dominar l’ortografia de la llengua.
• Interès per reconèixer les relacions que s’estableixen entre les paraules.




Objectius

Observar un quadre.
Identificar el que es representa en el quadre i com està fet.


• Per introduir els alumnes en la unitat, plantejar-los a què fa referència el títol. Fer
que el relacionin amb l’alçada del curs en què es troben i amb el final de curs que
s’acosta.

• Convidar els alumnes a observar la fotografia de la pàgina 180 del llibre de
l’alumne, i preguntar-los si representa la nostra època o no. Fer que raonin la
resposta i conduir-los cap a l’observació de la indumentària de les persones que hi
apareixen.

vol que els alumnes es fixin en la imatge de manera detallada i s’adonin del joc de
llum i d’ombra que ha creat el pintor.

• Potser al mestre li interessarà saber que aquesta pintura és un fragment del quadre
Un diumenge d’estiu a la Grande Jatte, del pintor neoimpressionista francès
Georges Pierre Seurat.

Treballem valors

amb els nens i nenes de com invertim avui dia el temps lliure. Plantejar-los que
antigament, que no hi havia tants avenços tecnològics, era normal anar a passejar a
un parc o a la vora del riu amb la família i els amics i passar l’estona plegats,
parlant, jugant o, simplement, descansant. Preguntar-los si fan aquesta mena
d’activitats, amb qui les fan, quan i on van.



• Explicar als alumnes que les diferents tècniques per pintar un quadre són
determinants en el resultat final. La sensació que crea el quadre en la persona que el
contempla depèn del traç, del gruix de pintura, dels colors, etc. Preguntar-los si els
agrada la tècnica que s’ha utilitzat per fer el quadre de la pàgina 180 del llibre de
l’alumne.

Objectius

Aprendre a entendre el conte.


Abans de llegir
• Fer-los llegir el títol, a la pàgina 182 del llibre de l’alumne, i demanar-los si a partir
del que diu poden deduir de què els parlarà el text.

Durant la lectura
• Proposar-los de fer una lectura col·lectiva del text de les pàgines 182 a 184 del llibre
de l’alumne. Aturar-la sovint i preguntar-los sobre el contingut per comprovar que
entenen el que llegeixen.

• A continuació, fer una lectura individual abans de fer les activitats de comprensió de
la pàgina 185 del llibre de l’alumne, perquè es puguin fixar detalladament en els
esdeveniments i en les reaccions dels personatges.

184 del llibre de l’alumne, i preguntar-los què els ha semblat.

• Plantejar-los com s’imaginen el Museu Incomparable. Preguntar-los si seria un lloc
sorprenent, misteriós, preciós, etc. Fer que es plantegin on estaria situat (al mig de la
ciutat, en una zona perifèrica, en un soterrani, en un edifici aparentment abandonat,
etc.).

• Fer que busquin la part sentimental del text: què fa que l’Eusebi es decideixi a anar
al museu? Quina relació creus que té amb la seva cosina? Li agrada estar amb
ella?

Treballem valors

• Fer que els alumnes s’adonin de la importància dels museus, que posen al nostre
abast moltíssimes coses que, d’una altra manera, probablement no coneixeríem mai.

• Plantejar-los com n’és de fonamental tenir la ment oberta per observar i aprendre
coses noves en tot moment: no només s’aprèn a l’escola o a la biblioteca, sinó que
podem aprendre a qualsevol lloc i a qualsevol hora, només cal que hi estiguem
disposats.


• Demanar als nens i nenes si és important tenir inquietud i interès per aprendre coses.
Proposar-los aquesta qualitat com quelcom positiu i important de cara a l’estudi.
Explicar-los que com més ganes tinguin d’aprendre, més aprendran.

• Proposar als alumnes que comptin les coses que es descriuen d’entre tot el que
veuen al Museu Incomparable.

Objectius

Analitzar algunes oracions del conte i interpretar-les en el context en què
apareixen.



Buscar en el text les parts que corresponen a les preguntes plantejades.

Explicar el paper de cadascun dels personatges.

A partir d’una oració del conte, imaginar la resta.

Analitzar el significat d’una oració i extrapolar-lo més enllà del text.



• Plantejar als alumnes la visita als museus com una part de la nostra vida social.
Comentar-los que l’accés als museus és més econòmic quan es compren entrades de
grup, que alguns museus es poden visitar de franc el primer diumenge de cada mes i
que d’altres són sempre gratuïts. Només cal informar-se’n abans d’anar-hi.

Objectius

Identificar l’ús de les grafies r i rr i utilitzar-les correctament.
Reconèixer els sons de la erra: forta, fluixa i muda.


que escriguin tres paraules més amb cadascuna de les grafies que es proposen (erra
forta, r o rr, i erra fluixa). Si els cal, poden fer servir el diccionari. Posar les paraules
en comú i fer llistes a la pissarra.

• Proposar als alumnes que inventin embarbussaments amb les grafies de la erra. Fer
que els memoritzin i que els pronunciïn en veu alta. Aprofitar l’activitat 7 de la
pàgina 186 del llibre de l’alumne per treballar la pronúncia de la erra i d’altres sons
que potser algun alumne pronuncia incorrectament.

l’alumne.


les normes que ens permeten saber quan es fa servir una grafia de la erra o una altra.
Proposar-los la lectura com una bona manera de retenir com s’escriuen les paraules
que contenen erra muda.

• Proposar als alumnes que busquin la millor manera de memoritzar les paraules que
més els costen (probablement seran les que tenen erra muda). Proposar-los diferents
opcions: fer un rodolí on apareguin, fer una llista amb les paraules i cantar-la amb
una melodia concreta que els ajudi a recordar-la, etc.

Objectius

Reconèixer i utilitzar adequadament perquè i per què.


• Fer que els alumnes escriguin preguntes que continguin el per què inicial. A
continuació, fer que les formulin al seu company o companya, que haurà d’escriure
la resposta fent servir perquè.

• Proposar que inventin algun recurs per recordar quan s’escriu el perquè junt i quan
per què separat. Posar tots els recursos en comú i comentar-los. El fet de pensar en
maneres de recordar-los, els ajudarà a memoritzar-ne els usos.



• Plantejar als alumnes que utilitzar correctament la llengua ens ajuda a desenvolupar-
nos socialment. L’accés a determinades feines s’aconsegueix gràcies a una formació
i a un domini de la llengua parlada i escrita. Estimular-los a aprendre per dominar la
llengua i plantejar-los-ho com una inversió de futur.

• Plantejar als alumnes que el per què de les preguntes i el perquè de les respostes ens
ajuden a conèixer el món. Des de ben petits demanem per què les coses són com
són, per què les fem d’una determinada manera, per què mengem això i no allò, etc.

• Sempre hi ha algú que ens explica per què és així i no d’una altra manera. Aquestes
preguntes ens ajuden a entendre el món que ens envolta i a representar-lo en el
nostre cervell.

Objectius

Interpretar el llenguatge visual.
Crear senyals que podrien correspondre al llenguatge visual



Treballem valors

• Explicar als alumnes la importància de reconèixer i interpretar correctament el
llenguatge visual que ens envolta quotidianament. Plantejar als nens i nenes si ens
podríem desenvolupar amb normalitat sense saber interpretar correctament els
colors dels semàfors, els senyals de trànsit o les indicacions que trobem
contínuament al voltant pel carrer (senyal de parada de taxis, de sortida de nens i
nenes, d’informació, etc.).


• Proposar als alumnes que comentin les imatges que trobem a l’ordinador, tant en els
programes de tractament de textos com navegant per Internet. Interpretar-les i
comentar quin en deu ser l’origen.

Objectius

Reconèixer i formar famílies de paraules.


• Proposar als alumnes que escriguin paraules de la mateixa família de: camisa,
verdura, sal, sucre i ull. Si volen, poden fer servir el diccionari. Posar en comú totes
les paraules i fer llistes a la pissarra amb cadascuna de les famílies. Explicar el
significat de les diferents paraules i, si es considera convenient, preguntar-los quins
prefixos i sufixos s’hi han afegit per formar-les. Fer servir les famílies de paraules
per parlar de la derivació i relacionar aquesta unitat amb les anteriors on s’ha parlat
de prefixos i sufixos. Plantejar-los el treball del lèxic com un bloc on els diferents
continguts es van relacionant els uns amb els altres.



• Proposar als alumnes que facin un recompte de quantes famílies de paraules
apareixen a la pàgina 192 del llibre de l’alumne. Posar els resultats en comú.

Objectius

Crear paraules derivades en un àmbit concret.
Presentar aquest apartat com un comiat de tots els personatges que han aparegut

al llarg del llibre.




• Plantejar als alumnes que poden comunicar-se amb els autors del llibre i explicar-los
què els ha agradat o desagradat d’aquest llibre. Mostrar-los la possibilitat que tenen
d’opinar, sempre des de la correcció i el respecte pels altres.

Objectius



• Demanar als nens i nenes que escriguin cinc paraules amb c i cinc més amb qu
diferents de les que apareixen a l’activitat 1 de la pàgina 194 del llibre de l’alumne.
Si els cal, poden fer servir el diccionari.

• A continuació, proposar-los que escriguin cinc paraules que tinguin la grafia g i cinc
més que tinguin la grafia gu. També poden fer ús del diccionari per buscar-les o per
comprovar-ne l’escriptura.

• Proposar als alumnes que escriguin una paraula de la mateixa família de cadascuna
de les paraules de l’activitat 3 de la pàgina 194 del llibre de l’alumne, que han
classificat com a erra muda (exemple: dominar  dominaria).

• Proposar als alumnes que escriguin cinc paraules compostes i que en separin els
components. Exemple: trencanous: trenca + nous.

que dibuixin un senyal que simbolitzi cadascuna de les paraules compostes que
s’han format en aquesta activitat.

• Demanar als nens i nenes que escriguin tres paraules de la mateixa família de
cadascuna de les paraules següents: peix, farina, sabata, flor. Corregir-les plegats.
Fer que subratllin la part comuna de les paraules de cada família.

l’alumne.


• Demanar als alumnes que facin aquest apartat individualment per tal de poder
mateixos i que estiguin preparats per enfrontar-se sols a les activitats d’avaluació
que se’ls proposen.

• Estimular els alumnes perquè se sentin motivats per a l’aprenentatge i que treballin
els recursos que els són més vàlids a ells per recordar les coses que aprenen.

Objectius

Aplicar tot el que s’ha après combinant els diferents textos.


• Per recordar-los totes les tipologies que s’han treballat en les unitats anteriors, abans
de començar a fer les activitats de les pàgines 196 i 197 del llibre de l’alumne se’n
pot repassar les característiques: la descripció de persona, la notícia i la recepta. A
partir d’aquesta base, es pot començar a treballar les activitats que es proposen.

• Plantejar la importància de tenir clar què es vol escriure abans de llançar-se a
respondre preguntes arbitràriament. Així, doncs, abans de començar a escriure la
notícia que es proposa a l’activitat 1 de la pàgina 196 del llibre de l’alumne, cal que
en llegeixin totes les característiques i decideixin com la faran.

• Partint de l’activitat 3 de la pàgina 196 del llibre de l’alumne, proposar als alumnes
que facin aquesta recepta escenificada, com en un programa de cuina dels que poden
veure a la televisió. Si es pot, enregistreu-los perquè es puguin veure i observar si
han saltat algun pas o han explicat malament o de manera fragmentària alguna part
de la recepta. Fer que valorin la llengua oral com a mitjà de comunicació i que
s’adonin que és fonamental expressar-se correctament: vocalitzar, explicar les coses
de manera completa i ordenada, etc.


• Explicar als alumnes que les activitats de les pàgines 196 i 197 del llibre de

l’alumne són una manera de practicar la seqüència i el treball previ a l’escriptura del
text.

• Fer que els alumnes s’adonin de la importància de l’ordre per aconseguir que els
altres ens entenguin. La seqüència temporal és fonamental en moltes tipologies
textuals, però en el text instructiu és bàsica.

Objectius

Treballar amb algú de la família diferents continguts del curs.


• Per fer l’activitat 4 de la pàgina 198 del llibre de l’alumne, es pot proposar als
alumnes de recórrer a alguna pàgina d’Internet que els proporcioni refranys, com per
exemple: http://www.angeldaban.com/modules.php?
name=Content&pa=showpage&pid=12 o http://refranys.wordpress.com/.

• Demanar als nens i nenes que, a casa i amb algú de la família, agafin un parell de
diaris diferents i es fixin en quines són les notícies que apareixen a tots dos. Fixar-se
si tenen a veure amb l’actualitat.


• Explicar als alumnes que l’ajut d’un adult els pot servir de molt, tant per la seva
experiència personal, com per la seva experiència en l’entorn social.



• Abans de treballar les grafies r i rr, presentar-los algunes paraules que les contenen i
mostrar-los els diferents sons que presenten: fort i fluix.

• Per començar a treballar el perquè i el per què, demanar als nens i nenes si hi ha una
sola manera d’escriure-ho o dues. Plantejar-los que les diferències són símptoma
que cada mot correspon a un ús.

• Prèviament al treball del llenguatge visual, preguntar als alumnes quina mena de
senyals han d’obeir cada dia quan van cap a l’escola: el semàfor, el timbre que
indica que comencen les classes, etc.

• Abans d’introduir els alumnes en el treball de les famílies de paraules, plantejar-los
una sèrie de paraules com terra, aterrar, terrari, enterrar i preguntar-los què tenen
en comú aquestes paraules.

Altres recursos

Pintura i societat
• Plantejar als alumnes que la pintura és una manera de representar la societat de cada
època. Fins que no va aparèixer la fotografia, els pintors eren els que retrataven les
persones i els seus costums.

• Cal valorar la pintura en tant que document històric perquè ens dóna informació. En
el cas del quadre de l’entrada d’unitat, per exemple, podem observar què feien quan
tenien festa, on anaven, com es vestien, si es podien diferenciar les classes socials de
les persones per la seva indumentària, etc.

El text

• El text de les pàgines 182 a 184 del llibre de l’alumne és un conte de Victoria
Bermejo (1958). Aquesta autora ha col·laborat en algunes de les revistes de còmics
més interessants dels darrers anys, és reportera de programes culturals de televisió i
guionista de programes infantils.

Altres recursos

Vocabulari
• Proposar als alumnes un treball exhaustiu del vocabulari de la lectura. A més de les
paraules que apareixen definides al llibre de l’alumne, fer que assenyalin totes les
que no tinguin clares i que en busquin el significat al diccionari.

context, cosa que els ajudarà a recordar-ne el significat fàcilment.

Recursos a Internet
• Proposar als nens i nenes d’aprendre jugant. Entrar a la pàgina
http://www.edu365.cat/ i triar l’opció Primària. Després entrar a Llengua catalana
i, a continuació, Ortografia. Dins d’Aventura’t amb l’ortografia, triar l’opció del
Flic que es titula La R. Per mitjà del joc, aniran practicant l’ús de les diferents
grafies que representen els sons (o absència de so) de la lletra erra.

El joc dels disbarats
• Proposar als nens i nenes de jugar al joc dels disbarats. Seure formant una rotllana.
El primer farà una pregunta a cau d’orella al del seu costat, que començarà amb per
què. Aquest respondrà, també a cau d’orella, utilitzant perquè. Quan tots hagin
formulat i respost una pregunta, el primer dirà: Per aquí m’han preguntat per
què...? i per aquí m’han contestat perquè...

• Si es considera que hi ha massa alumnes, es pot dividir la classe en dos o tres grups
per fer el joc.

Senyals
• Preguntar als alumnes quins altres senyals podríem trobar en el plànol d’una ciutat
(parada de taxis, carril bici, etc.). Fer-ne una llista a la pissarra: dibuixar el senyal i
escriure al costat el que representa.

• Preguntar als nens i nenes si a l’escola hi ha senyals per indicar llocs concrets
(menjador, biblioteca, bany, vestuari...) o coses que no es poden fer (prohibit
utilitzar telèfons mòbils, prohibit fumar, etc.). Fer una llista amb aquests senyals i
interpretar-los junts.

Creem llenguatge visual
• Demanar als alumnes si al món hi ha coses que no estan representades amb senyals
o símbols pertanyents al llenguatge visual. A partir d’aquest raonament, fer-ne una
llista i repartir entre els alumnes les propostes que hagin sorgit a l’aula. Cadascú
haurà de crear un senyal per representar allò que li hagi tocat. Penjar a classe els
diferents dibuixos agrupats segons el que representen. Fer que cada alumne expliqui
als seus companys i companyes per què ha representat aquella realitat d’aquella
manera.

• Comparar les diferents maneres de representar les coses i aprofitar per comentar les
diverses perspectives de veure el món de les persones.

Joc de creació
• Proposar als nens i nenes que inventin paraules que podrien ser compostes i que

facin un dibuix que representi com és i el seu ús.

• Posem per cas que imaginen un aparell que neteja tot sol les ulleres; primer hauran
de fer un dibuix de com és i com funciona i, després, hauran d’escriure la paraula
composta que han inventat per representar-lo, en aquest cas, el netejaulleres.

• Presentar tots els invents a classe i, si hi ha espai, penjar-los perquè tots els puguin
observar.

Família
• Demanar als alumnes qui els ajuda normalment a fer els deures i si és sempre la
mateixa persona. En cas que sempre sigui la mateixa persona, preguntar-los si hi ha
alguna raó perquè això sigui així.

• Aprofitar aquestes activitats per parlar de la família. Preguntar-los si les feines dels
seus pares o tutors els permeten compartir temps amb ells i si, normalment, estan
amb germans grans, avis o cangurs. Plantejar-los quan gaudeixen més d’estar amb la
família i vincular aquesta pregunta amb les vacances, el temps que acostumen a
compartir de manera més intensa els diferents membres d’una família.



VI- Avaluació


• Reconèixer l’ús de les grafies r i rr i utilitzar-les correctament.
• Identificar i fer un ús adequat de perquè i per què.
• Entendre el llenguatge visual.
• Inventar senyals que podrien correspondre al llenguatge visual.
• Reconèixer i formar famílies de paraules.


• Vegeu les fitxes de les pàgines 76 a la 78 del quadern d’avaluació.


• Vegeu les pàgines 88 a la 90 del quadern d’avaluació.

Fitxa d’avaluació final

• Vegeu les pàgines 92 a la 96 del quadern d’avaluació.


Fitxa 40 de reforç

Els sons de la erra

Fitxa 41 de reforç

Perquè/per què

Fitxa 42 de reforç

Les famílies de paraules


El llenguatge no verbal

Llengua 3r prim

More Related Content

What's hot

Viewers also liked

Similar to Llengua 3r prim

Llengua 3r prim