Els nous materials Cicle Mitjà formen part d’un projecte innovador d'Editorial Barcanova per a l’Educació Primària. Descripció dels materials de Coneixement del Medi.

1. MEDI NATURAL,
SOCIAL I CULTURAL
Des de l’àrea de Medi natural, social i cultural es fa
la proposta de treballar un tema per unitat didàc-
tica, que també es treballa, sempre que és possi-
ble, en les unitats de les altres àrees. D’aquesta
manera es comparteixen les bases metodològi-
ques comunes, es fomenta el treball interdiscipli-
nari i es fa un treball competencial sòlid.
Coordinació de l’àrea: Carme Ortoll.
Continguts: Paquita Carrasco, Carme Ortoll,
Jordi Sabaté, Francesc segura i Núria Villas
Proposta didàctica i activitats digitals:
Paquita Carrasco i Núria Villas

2. 18
MEDI NATURAL, SOCIAL
I CULTURAL
OBSERVAR, EXPERIMENTAR, INVESTIGAR I RESOLDRE
Els llibres de MEDI NATURAL, SOCIAL I CULTURAL parteixen de l’anàlisi de situacions motivadores
per als alumnes que siguin pròximes a ells i als seus entorns, amb l’objectiu d’estimular-los.
• Llibre de Coneixements
• Dossier d’Aprenentatge
• Quadern de Projectes
A destacar del
Llibre de Coneixements:
• La doble pàgina inicial d’activació dels coneixe-
ments i un apartat on s’explica què treballarem al llarg de
la unitat.
• El treball d’idees prèvies i una lectura per situar
l’alumne en el tema que tractarem.
• Preguntes, al llarg de la unitat, per promoure la reflexió,
amb l’objectiu fer pensar i fer conversar els alumnes sobre
el tema.
• L’apartat SOM-HI!, al final de la unitat, que presenta una
proposta d’activitats més competencial
sobre un petit projecte que ha sortit de les explica-
cions de la unitat.
• L’activitat transversal, al final de cada trimestre,
que proposa un treball interdisciplinari i coo-
peratiu amb una temàtica comuna a la resta d’àrees.

3. 19
A destacar del
Dossier d’Aprenentatge:
• El mapa conceptual del començament de la unitat, que
recull el resum de tot el que s’ha estudiat i ajuda els alumnes a
situar-se.
• Les activitats que promouen propostes d’investigació.
• Una avaluació reflexiva de l’alumne sobre el seu procés
d’aprenentatge, en l’apartat REFLEXIONO I APRENC, a més
a més de l’AVALUACIÓ de continguts.
A destacar del
Quadern de Projectes:
La proposta de treball competencial i in-
terdisciplinari.
FEM UN PA AMB TOMÀQUET, per a
3r curs.
UN TOMB PER LES COMARQUES,
per a 4t curs.
107
Medinatural,socialicultural•CicleMitjà•3r
UNITAT 6
6. Cuidem el cos
Creixement
Alimentació
Tub
digestiu
Constructors
Energètics
Reguladors
Sistema
ossi
Sistema
muscular
Articulacions
Tendons
LligamentsGlàndules
digestives
Aparell digestiu Funció dels
aliments
Aparell
locomotor
Activitat física
T00244101_U6_CM1_Medi_ACT.indd 107 26/02/13 09:18
(Exemple)
Podeu consultar una unitat didàctica del Llibre de Coneixements
i una del Dossier d’Aprenentatge en el web www.barcanova.cat

4. 20
Estructura del
Llibre de Coneixements
26
27UNITAT 2
UNITAT 2
De colònies al Garraf
• Quantes comarques hi ha a Catalunya?
I quantes províncies?
• A quina comarca vius? Quina és la seva capi-
tal?
• Per a què serveix una brúixola? Saps com
funciona?
• Quins tipus de mapes coneixes?
• A quina zona de Catalunya creus que hi pre-
dominen l’agricultura i la ramaderia: a l’inte-
rior, a la costa o a la muntanya?
• Saps on és el consell comarcal de la teva co-
marca?
Idees prèvies
«Aquestes colònies seran especials», pensà la Judit. Ella i el seu germà Albert s’afanyaven
a recollir les motxilles de l’autocar. Anaven per primer cop de campaments amb l’esplai i
passarien deu dies en una vella masia situada al parc natural del Garraf.
–Ei, sóc aquí, veniu! Us presentaré els meus amics! –els cridà la Mei. La seva cosina
alçava alegrement la mà, assenyalant-los on era–. Aquests són l’Edu, l’Àlex, la Marina i
l’Andrea.
–I els monitors? –preguntà la Judit, preocupada.
–Són allà, parlant amb els masovers. Aquest any em penso que la Marta i l’Andreu
també seran al nostre grup! –va dir la Judit, entusiasmada.
–Que bé! Són els monitors més enrotllats! –va exclamar l’Àlex.
Al matí següent els esperava una passejada entretinguda pel massís del Garraf fins a
un turó proper, on dinarien, i a la tarda gaudirien d’un bany.
Pel camí, uns fotografiaven el paisatge, envoltat de pins i margallons. Uns altres canta-
ven, alguns fins i tot provaven d’imitar el cant de la merla. Alguns miraven entre els
arbres per veure algun porc senglar. Així, l’ascens s’anava fent d’allò més distret…
–Hola, sóc l’Albert. Tu també ets nou? –va preguntar l’Albert a en Raül, un noi alt i
prim que caminava en solitari i semblava una mica tímid.
–Sí. És la primera vegada que vinc amb aquest esplai. De fet, visc a Igualada amb la
meva àvia, però aquest any he vingut a passar l’estiu amb els meus oncles i m’hi he
apuntat –li va contestar.
–La meva germana Judit i jo tampoc no vivim aquí. Som de Mataró i la nostra cosina,
que viu al Vallès Occidental, ens va convèncer per venir de colònies amb ella.
–Apa! Jo vinc de més lluny que vosaltres! –va dir la Cristina, que els havia sentit i s’ha-
via afegit a la conversa. Els va explicar que ella vivia a Olot, que el seu pare era el cuiner
de les colònies i que se l’havia endut aquests dies amb ell.
–Ei, mireu! –cridà de cop en David mentre amb una mà agafava els prismàtics i amb
l’altra assenyalava cap a l’esquerra.
–Què hi ha? Vols dir aquella mena de gran taca negra a la muntanya? –li va dir l’An-
dreu–. Això és per culpa de l’incendi que hi va haver fa dos anys…
–Maleïts incendis! –digué la Marta–. Destrueixen tot l’entorn…
Tot anava com una seda. Es presentaven uns dies molt profitosos per aprendre a
conviure i a conèixer i respectar el nostre entorn.
• On viuen els animals?
46
47UNITAT 3
UNITAT 3
N’APRENC MÉS.N’APRENC MÉS. ➧El treball
Parlem de treball per referir-nos a les feines que fem per guanyar diners, és a dir, que estan
remunerades. Però també parlem de treball per referir-nos a tasques no remunerades,
com estudiar, dedicar-se a la llar i a les persones de la família o fer feines de voluntariat.
El treball no remunerat
Moltes persones treballen dedicant-se
a cuidar la seva família o altres perso-
nes amb les quals conviuen. Moltes ho
fan perquè volen, i dediquen moltes
hores al dia a la cura d’aquests éssers
estimats.
Per fer aquesta feina no cobren di-
ners, però fan moltes coses que costa-
rien molts diners si les hagués de fer
una altra persona de fora de casa.
Hi ha altres persones que es dediquen a estudiar i formar-se o a fer tasques de volunta-
riat, amb la qual cosa contribueixen que tot vagi millor i que la societat sigui més justa.
Les persones voluntàries dediquen el seu temps a treballar en menjadors socials, a
visitar persones grans que viuen soles, a acompanyar malalts a l’hospital o a ajudar les
persones que ho necessiten.
Algunes persones voluntàries són persones que ja s’han jubilat, però n’hi ha altres
que dediquen una part del seu temps lliure a fer aquestes tasques. La seva feina té un
gran valor social.
Pàg.
48
Pàg.
53
➧A què ens dediquem?
Tots ens dediquem a alguna cosa, tenim les nostres feines. Els nens i les nenes molt
petits juguen, descobreixen coses noves, mengen, dormen i aprenen a parlar i cami-
nar…
A mesura que ens fem una mica més
grans anem a l’escola. Comencem a treba-
llar per descobrir un món nou, on aprenem
moltíssimes coses diferents que ens ajuden
a créixer i a ser persones respectuoses, res-
ponsables i cultes.
De grans, la majoria de persones, a més a
més de continuar formant-se, es dediquen
a treballar durant força hores cada dia; per
això és molt important que la feina que fan
els agradi. Les persones que treballen en allò que realment els agrada acostumen a estar
satisfetes i felices.
La feina, conjuntament amb la família i les amistats, és per a moltes persones una de
les coses més importants.
Gairebé totes les persones es guanyen la vida treballant! Això vol dir que amb els diners
que obtenen treballant poden tenir un habitatge, alimentar-se, cuidar-se, satisfer les se-
ves necessitats, etc.
HEM DE COMPARTIR LES
FEINES DE CASA ENTRE
TOTA LA FAMÍLIA.
Presentació del tema mitjançant
unes idees prèvies acompanyades
d’una lectura per introduir l’alum-
nat en el tema d’estudi i motivar-lo
en el seu aprenentatge.
Inici de l’apartat N’aprenc més, on es presenten i es treballen els con-
tinguts de la unitat. Els continguts parteixen de l’anàlisi de situacions
diverses, que estimulen els alumnes a aprendre i a expressar els seus
coneixements i punts de vista.
Icona que remet a la pàgina del
Dossier d’aprenentatge on hi
ha activitats sobre aquest tema.
Apartats que faciliten una mi-
llor ordenació dels continguts.
25
UNITAT 2
QUÈ FAREM?
• Reflexionarem sobre els motius que afavoreixen les divisions del territori.
• Identificarem diferents tipus de mapes i ens orientarem amb els punts cardinals.
• Situarem les 41 comarques en el mapa de Catalunya.• Coneixerem les característiques principals de cadascuna de les comarques.
• Classificarem les comarques per diversos criteris: marca turística, semblances
geogràfiques i de paisatge i raons administratives.• Estudiarem les diferents entitats territorials presents a Catalunya.
T’HAS FIXAT EN ELS CARTELLS
RECTANGULARS I DE COLOR VERD QUE HIHA A LES CARRETERES DE CATALUNYA?ENS INDIQUEN A QUINA COMARCA SOM!
Sallent (Bages)
2. Vivim a Catalunya
UNITAT 224
Doble pàgina inicial que serveix per situar
l’alumne en el tema que es tractarà, a partir
de les imatges i d’uns personatges que es
fan preguntes relacionades amb el tema.
Què farem? Continguts que desco-
brirem, coneixerem i treballarem al
llarg de la unitat didàctica.
Aquesta icona remet a la pàgina
del Llibre de coneixements on hi
ha les explicacions teòriques per
poder fer les activitats.
Pàg.
12

5. 21
56
57UNITAT 3
UNITAT 3
SOM-HI!
SOM-HI!
Heu pensat alguna vegada que hi ha feines que fins fa poc no existien? Doncs és així!
Com que el món canvia molt ràpid, van sorgint noves feines que intenten oferir nous
serveis i noves possibilitats a les persones. Et posem tres exemples de noves profes-
sions.
Persones que es dediquen a vendre productes per Internet
Venen productes molt diferents. Per
exemple, actualment hi ha molts pa-
gesos i pageses que han decidit ven-
dre els seus productes per Internet di-
rectament als consumidors a través de
les seves pròpies pàgines web.
Els pagesos s’asseguren que poden
vendre els seus productes al millor
preu i les persones que els compren
saben que són fruites i verdures fres-
ques i de la màxima qualitat.
Persones que creen aplicacions informàtiques per a dispositius mòbils:
telèfons o tauletes
Cada cop és més habitual que les perso-
nes tinguin un telèfon intel·ligent o una
tauleta digital. Segur que fins i tot heu
jugat amb algun joc o heu fet servir al-
guna aplicació. Doncs bé, aquestes apli-
cacions o programes els creen persones
que es dediquen a investigar en aquest
àmbit.
Persones que instal·len panells solars
S’encarreguen d’instal·lar plaques solars que serveixen per aprofitar l’energia ines-
gotable del sol i convertir-la en electricitat.
Fa uns quants anys gairebé ningú no es dedicava a aquesta feina, però cada vegada
hi ha més persones que treballen aprofitant les energies renovables com la del Sol
per produir una electricitat més neta i cuidar el medi ambient.
Us proposem un exercici d’imaginació. Seguiu aquests passos:
1. Nom de la feina.
2. En què consistirà aquesta feina.
3. Què caldrà estudiar per fer aquesta feina.
1. Per parelles, imagineu una feina inexistent en l’actualitat o una que cregueu que
en el futur serà molt important i innovadora.
2. Descriviu la feina que hàgiu triat. L’explicació, que podeu titular «Què farem
l’any 2050?», ha d’incloure els apartats següents:
3. Després exposeu la vostra idea a la resta de companys i companyes.
4. Finalment, podeu fer un mural amb totes «Les feines del futur».
59PROJECTE 1
58
PROJECTE 1
NO SE SAP SI GAUDÍ VA NÉIXER A REUS O ARIUDOMS, A LA COMARCA DEL BAIX CAMP, PERÒ SÍQUE SE SAP QUE VA SER PELS VOLTS DE SANT JOAN
DE L’ANY 1852.
GAUDÍ VA SER UN ARQUITECTE MODERNISTA. AQUESTESTIL REPRODUÏA ALS EDIFICIS FORMES INSPIRADESEN LA NATURA, COM FLORS, PLANTES, PETXINES,CARGOLS, ARBRES, ONES DEL MAR…
EL 1882 ES VA POSAR LA PRIMERA PEDRA DELTEMPLE DE LA SAGRADA FAMÍLIA. TOT I QUE ÉSUNA DE LES GRANS OBRES DE GAUDÍ, NO LA VAPODER VEURE ACABADA, I ENCARA AVUI ESTÀ EN
CONSTRUCCIÓ.
EL 1900 VAN COMENÇAR LES OBRES DEL PARC GÜELLA BARCELONA, QUE GAUDÍ VA DISSENYAR COMUN PETIT POBLE, AMB EL SEU MERCAT I LES SEVES
PLACES.
PETITA HISTÒRIA DE GAUDÍ
ANTONI GAUDÍ VA SER UN ARQUITECTE MOLTAVANÇAT EN LA SEVA ÈPOCA, MOLT DETALLISTAI PERFECCIONISTA. VA SER UNA PERSONA QUE VAAPORTAR MOLTS BONS CONSELLS I MANERES DE FERA L’ARQUITECTURA ACTUAL.
AL PASSEIG DE GRÀCIA DE BARCELONA, HI PODEMTROBAR ALGUNS EDIFICIS QUE GAUDÍ VA FER. UN ÉSLA CASA MILÀ, CONEGUDA COM LA PEDRERA,
I TAMBÉ LA CASA BATLLÓ.
GAUDÍ VA MORIR A BARCELONA EL JUNY DE 1926ATROPELLAT PER UN TRAMVIA. ACTUALMENT ES POTCONTEMPLAR LA SEVA OBRA EN MOLTES LOCALITATS,ON VA CONSTRUIR EDIFICIS MOLT PARTICULARS.
Converseu sobre el tema i con-testeu les preguntes:• Us sembla que els edificis d’avuisón iguals o diferents que els deGaudí?
• De les obres que coneixeu deGaudí, quina us agrada més?• Creieu que és difícil dissenyar iconstruir edificis com els deGaudí?
Museu Cau Ferrat, Sitges
La Pedrera (Barcelona)
Gaudí Centre (Reus)
109
UNITAT 6
Algunes d’aquestes espècies aprofiten estructures de les nostres edificacions com ara
esquerdes, forats a les parets, ampits, falsos sostres, forats de les persianes… per fer-hi el
niu o refugiar-s’hi.
Falcó pelegrí
Falciot
Dragó
TòtilRatpenat
BT00243801_U6_CM_2_Medi_LLIBRE.indd 109
13/03/13 08:45
Activitats transversals. Editorial Barcanova pro-
posaunesactivitatstrimestralspensadesperafavo-
rir el coneixement des de diferents aspectes natu-
rals, artístics, culturals i socials. Aquestes activitats
es treballen en totes les àrees curriculars i faciliten
el treball per projectes.
13
UNITAT 1
Dieta equilibrada
És important planificar bé els aliments que hem de menjar diàriament. Una dieta
equilibrada és la que aporta tots els nutrients necessaris amb les quantitats adequa-
des per tal que l’organisme tingui un bon funcionament.
En una dieta equilibrada s’han de combinar els aliments energètics, rics en glúcids i
lípids, els aliments reguladors, rics en vitamines i minerals, i els aliments constructors,
rics en proteïnes.
Piràmide dels aliments
La piràmide dels aliments és un gràfic que ens aconsella sobre les racions diàries
que hem de menjar per tal d’aconseguir una dieta equilibrada. Una ració és la porció
d’aliment que es dóna en cada àpat.Les racions recomanades s’han de repartir en els
diversos àpats que fem durant el dia: esmorzar,
dinar, berenar i sopar.
En la part superior de la piràmide hi ha aquells
aliments que s’han de consumir de forma ocasio-
nal i en la part inferior, els que s’han de consumir
en més quantitat.
Sucres i greixos:
amb moderació
Làctics (llet, iogurt, formatge):2-3 racions al dia
Verdures i hortalisses:2-4 racions al dia
Fruita seca:2-4 racions al dia
Carn, peix, ous, llegums i fruita seca:2-3 racions al dia
Pa, cereals, arròs,patates i pasta:3-5 racions al dia
Greix de consum preferent: oli d’oliva
Les persones especialistes
en la confecció de dietes
saludables s’anomenen
dietistes i nutricionistes.
LLET
Aigua: sempre que es tingui set
BT00243801_U1_CM_2_Medi_LLIBRE.indd 13
13/03/13 08:31
Text amb informació que
cal destacar, curiositats…
Proposta d’activitat digital per treba-
llar amb PDI a l’aula.
Dragó
Ratpenat
BT00243801_U6_CM_2_Medi_LLIBRE.indd 109
Dragó
Ratpenat
BT00243801_U6_CM_2_Medi_LLIBRE.indd 109
Som-hi! Treball que parteix d’evidències
quotidianes, properes i contextualitza-
des, que potencien el coneixement de la
realitat.

6. 22
Estructura del
Dossier d’Aprenentatge
8 UNITAT 1
Medinatural,socialicultural•CicleMitjà•4t
➧Els nutrients
1 Què són els nutrients?
2 Relaciona cada tipus de nutrient amb allò que proporciona a l’organisme.
3 Saps explicar què és una dieta?
• I una dieta equilibrada?
• Quins aliments s’han de combinar per elaborar una dieta equilibrada?
• Què et sembla que necessita una persona per fer una dieta saludable?
Pàg.
12
• Són nutrients que proporcionen energia
al cos.
• Són substàncies que ajuden a regular el
funcionament del cos.
• Aporten els nutrients per a un bon crei-
xement del cos.
Glúcids o sucres •
Lípids o greixos •
Proteïnes •
Vitamines i minerals •
BT00244401_U1_CM_2_Medi_DOSSIER.indd 8
12/03/13 16:47
7
Medinatural,socialicultural•CicleMitjà•4t
UNITAT 1
1. Coneixes el teu cos?
Per obtenir energia
Per prevenir
i curar malalties
Conèixer el funcionament
dels aparells i dels òrgans
que intervenen
en les funcions vitals
El nostre cos
Alimentar-nos
seguint una
dieta equilibrada
Per créixer
Expiració
joventut
Inspiració
Vies respiratòries
Fosses nasals
Boca
Laringe
Faringe
Tràquea
Bronquis
Bronquíols
Pulmons
Diafragma
Aparell
respiratori
Parts
Moviments
Es produeix
l’intercanvi de
gasos entre
els pulmons
i la sang
Per què ens
alimentem?
Què cal fer per mantenir
sa el nostre cos?
BT00244401_U1_CM_2_Medi_DOSSIER.indd 7
12/03/13 16:47
Activitats per treballar el contingut del
Llibre de coneixements. Aquestes acti-
vitats estan pensades per anar aplicant
els coneixements, els processos i les ha-
bilitats i, així, aprendre i saber resoldre
qüestions en contextos diferents.
Esquema conceptual per recordar i
per situar l’alumne en el tema.
Aquesta icona remet a la pàgina
del Llibre de coneixements on hi
ha les explicacions teòriques per
poder fer les activitats.
Pàg.
12
21
UNITAT 1
Pàg.
20
Pàg.
21
➧El sentit del tacte i la pell
27 Imagina les sensacions que podries tenir si poguessis tocar el que es veu en les
imatges i descriu-les.
➧Higiene i salut dels sentits
28 De quin sentit tens cura en cada cas?
Quan treballes amb bona llum.
Quan no olores de prop substàncies fortes.
Quan no escoltes música gaire forta amb els auriculars.
Quan et desinfectes les ferides amb aigua i sabó.
Quan no mires directament el sol.
Quan no menges aliments ni gaire freds ni gaire calents.
Quan mires la televisió a una distància correcta.
Quan evites els llocs molt sorollosos.
Quan prens el sol amb crema protectora.
Quan portes ulleres de sol a l’estiu.
BT00244401_U1_CM_2_Medi_DOSSIER.indd 21
12/03/13 16:47
Espai per escriure el nom de
l’alumne.
Medinatural,socialicultural•CicleMitjà•4t
Aparell
respiratori
Medinatural,socialicultural•CicleMitjà•4t
Aparell
respiratori
Espai per escriure el nom de l’alumne.
Espai

7. 23
24 UNITAT 1
Medinatural,socialicultural•CicleMitjà•4t
3 Quina utilitat té la piràmide dels aliments?
4 Quins òrgans fem servir per relacionar-nos? Escriu-los.
5 Escriu els noms de les parts de l’aparell respiratori ordenats segons el recorregut de
l’aire des que entra al cos fins que arriba als pulmons.
6 Quins són els moviments respiratoris que fem quan respirem?
7 Digues de quin sentit formen part aquestes paraules:
Membrana pituïtària:
Cadena d’ossets:
Retina:
Parpelles:
Papil·les gustatives:
Dermis:
Cargol:
Còrnia:
Narius:
Cristal·lí:
BT00244401_U1_CM_2_Medi_DOSSIER.indd 24
12/03/13 16:47
26
UNITAT 1
REFLEXIONOIAPRENC
Medinatural,socialicultural•CicleMitjà•4t
3 Què m’ajuda a aprendre? Penso i responc:
• Parlar sobre el cos i les seves funcions vitals m’ha ajudat a entendre la funció de
relació i el lligam que aquesta té amb els òrgans dels sentits i a descobrir que
.
• Reflexionar sobre el que he après de la funció de nutrició i saber que els aparells di-
gestiu, excretor i respiratori intervenen en aquesta funció m’ha ajudat a entendre que
.
• Aprendre el funcionament dels sentits de la vista, de l’oïda, de l’olfacte, del gust i del
tacte m’ha ajudat a saber que
.
• Prendre consciència de la importància que tenen la higiene i la cura dels òrgans dels
sentits m’ha ajudat a entendre que
.
• Crec que el que em servirà més de tot el que he après és
.
BT00244401_U1_CM_2_Medi_DOSSIER.indd 26
12/03/13 16:47
25
UNITAT 1
REFLEXIONOIAPRENC
Medinatural,socialicultural•CicleMitjà•4t
COM HO HE FET?
1 Omple el quadre següent:
2 Omple el quadre següent:
Sí No
Què puc millorar?
Escolto les explicacions
de la mestra o el mestre.
Sé explicar el que
he après.
Presento la feina neta
i endreçada.
Escric amb lletra clara.
Participo en les feines
proposades.
Per poder resoldre correctament una activitat, cal que tinguis en
compte els punts següents:
– Comprendre què et demanen.
– Parlar-ne amb els companys i les companyes.
– Pensar si alguna vegada has fet una activitat que s’hi assembli.
– Mirar de trobar la resposta adequada.
Recorda
Sí No
Observacions
Sé quins són els aliments que em pro-
porcionen energia.
Sé quins són els aliments que m’aporten
els nutrients que m’ajuden a créixer.
He après per què la fruita i la verdura
són importants per al bon funciona-
ment del cos.
He reflexionat sobre la importància que
té el fet de beure aigua.
Sé per què és important que la dieta
sigui equilibrada.
Sé quines accions puc fer per mantenir
el cos sa.
BT00244401_U1_CM_2_Medi_DOSSIER.indd 25
12/03/13 16:47
22 UNITAT 1
Medinatural,socialicultural•CicleMitjà•4t
Escriu les idees o les informacions d’aquesta unitat que has trobat més interessants i
que t’agradaria poder recordar. Dibuixa-les o busca imatges que les representin i en-
ganxa-les.
BT00244401_U1_CM_2_Medi_DOSSIER.indd 22
12/03/13 16:47
23
UNITAT 1
Medinatural,socialicultural•CicleMitjà•4t
1 Llegeix aquestes afirmacions i indica si són certes (C) o falses (F).En la funció de nutrició hi intervenen tres aparells: l’aparell digestiu, l’aparell circu-
latori i l’aparell excretor.
La dieta és un conjunt d’aliments que prenem en un període de temps determinat.
Si una dieta està confeccionada seguint les recomanacions de la piràmide dels ali-
ments, diem que és equilibrada.
En la nutrició s’absorbeixen aliments i oxigen, que s’utilitzen per obtenir energia,
i s’expulsen substàncies residuals.
2 Escriu el nom del tipus de nutrient a què correspon cada definició i posa dos exem-
ples d’aliments de cada tipus.
•
: Ens proporcionen energia per fer les nostres activitats.
Exemples:
•
: Ens proporcionen energia que emmagatzemem fins al
moment que la necessitem; també ajuden a graduar la temperatura del nostre cos.
Exemples:
•
: Ens ajuden a créixer. Exemples:
•
: Són substàncies imprescindibles per regular el funcio-
nament del nostre cos. Exemples:
0123A_D DIBUIXOS D’ACOMPANYAMENT
BT00244401_U1_CM_2_Medi_DOSSIER.indd 23
12/03/13 16:47
T’ho explico. Apartat perquè l’alumne pren-
gui consciència del que li ha interessat més
de tot allò que s’ha anat desenvolupant i des-
cobrint en aquesta unitat.
Reflexiono i aprenc. Activitats orientades
a fer reflexionar l’alumne sobre el seu pro-
pi procés d’aprenentatge.
Avaluació. Activitats per avaluar els
coneixements dels continguts més
representatius de la unitat.