Guia d'aula de Música. El desenvolupament de les unitats del llibre de l’alumne (amb la reproducció de les pàgines). Editorial Barcanova. Educació Primària

1. CONTINGUTS
LES DUES CORXERES
La corxera
i el seu silenci
EL SILENCI DE CORXERA
TAMBÉ LES PODEM
DURA MIG TEMPS, IGUAL
TROBAR SEPARADES
RECORDA!
QUE LA CORXERA.
tenen la
durada de mig temps en el compàs de
2
2
• a corxera i el seu silenci.
L
• ectura afinada de petits motius
L
melodicorítmics.
• ectura i escriptura de ritmes.
L
• udició: les flautes.
A
temps
2
Música • Cicle Mitjà • 4t
mig
mig
temps temps
Notes
5
Feu dos grups: un grup marca el temps i l’altre canta entonant.
6
Completa amb les figures que s’indiquen i després pica:
2
2
Instruments de vent de fusta: les flautes (pàg. 83)
UNITAT 2
17
Desenvolupament de les activitats
• Lectura atenta de les bafarades que contenen l’explicació teòrica sobre la durada de la corxera i el seu
silenci, i el concepte de mig temps dins el marc del compàs binari de 2/4.
5 • ctivitat que treballa l’evolució rítmica progressiva de les corxeres de dues en dues a la corxera
A
sola i el seu silenci, per arribar a interpretar-les amb justesa.
• Recitar el ritme amb l’ajuda de les seqüències sil·làbiques.
• Dividir l’alumnat en dos grups i interpretar l’activitat, fent que el segon grup marqui la pulsació, i
el primer, el ritme. Tornar a fer l’activitat, però ara intercanviant les veus.
6 • scriptura de la corxera sola i el seu silenci (corxera i silenci / silenci i corxera) combinades amb
E
d’altres figures ja conegudes.
• Lectura dels ritmes resultants picant de mans i amb l’ajuda de síl·labes rítmiques.
• Escoltem: Les flautes (vegeu-ne les explicacions en l’apartat corresponent d’aquesta guia d’aula).
UNITAT 2
29

2. CONTINGUTS
• ’anacrusi de corxera.
L
• omençaments tètic i anacrúsic.
C
• ectura i interpretació de ritmes.
L
NO CAL ESCRIURE ELS SILENCIS,
L’anacrusi de corxera
7
PERÒ ELS HEM DE PENSAR.
Recita, pica i compara:
Començament tètic
2
Ta
ti - ti
ta
ta
Ta
(mig) ti
ta
ta
Començament anacrúsic
2
www
ta
2
•
ta
• Ara ve Nadal
•
TÈTIC
• Tata é
•
ANACRÚSIC
2
•
• La pastoreta
• El gegant del Pi
•
•
9
(mig) ti
Tres començaments diferents. Relaciona:
•
Activitat per fer
discriminació auditiva
de començaments tètics
s.
anacrúsics de les cançon
i
(un)
Música • Cicle Mitjà • 4t
8
2
2
• En Patufet
•
Recita i pica, i, després, pinta la lectura que té un començament anacrúsic:
A
2
Os - tres,
quin
vent!
Os - tres,
com plou!
Mi-ra qui-nes po -tes,
os
-
tres!
B
4
Els
18
os - sos
dels ós - sos
són
més
gros - sos
que els
os - sos
dels gos - sos.
UNITAT 2
Desenvolupament de les activitats
7 • ecordar l’accentuació natural dins el compàs binari (1r temps fort, 2n temps feble) per poder
R
entendre els dos tipus de començaments.
8 • Recordar les cançons de la columna de la dreta cantant-les tot marcant el compàs de 2/4 per tal
d’esbrinar si tenen començament tètic o anacrúsic i amb quin dels començaments rítmics es
corresponen.
• Relacionar els títols de les cançons amb el seu començament rítmic.
9 • ctivitat útil per relacionar el ritme intern del llenguatge parlat a partir de frases i expressions
A
populars.
• Aprendre les frases i les expressions populars a partir de la imitació del mestre o la mestra.
• ecitar les frases rítmicament tot portant la pulsació i dient el text per, més tard, interpretar-les
R
amb l’ajuda de seqüències sil·làbiques.
• Picar el ritme tot dient el text.
• Picar el ritme amb l’ajuda de seqüències sil·làbiques.
30
UNITAT 2

3. CONTINGUTS
Polirítmia
• Polirítmia. La simbomba.
• ectura rítmica.
L
• a corxera sola i el seu silenci.
L
• nstruments de vent: el clarinet
I
i el saxòfon.
POLIRÍTMIA VOL DIR ‘TOCAR
A LA VEGADA DOS O MÉS
Música • Cicle Mitjà • 4t
RITMES DIFERENTS‘.
10
Feu dos grups: cada un recita i pica
La simbomba
una veu.
Activitats complementàries
2
La
sim - bom-ba fa
rup - rup,
ja
m’ha en - trat dins les
o - re - lles
• nterpretar
I
i
2
Rup - rup-rup,
tot
rup - rup-rup,
rup - rup-rup,
el
pèl
de
rup - rup-rup,
rup - rup-rup,
les
rup - rup-rup,
ce - lles
de
rup - rup-rup,
rup - rup-rup,
rup - rup-rup,
l’en - re - nou
• nterpretar
I
la polirítmia amb dos
timbres corporals i/o instrumentals diferents (per exemple, uns
piquen sobre les cuixes i els altres
de mans, etc.).
ja m’ha cai - gut.
rup - rup-rup,
rup - rup-rup.
Instruments amb llengüeta senzilla de canya: el clarinet i el saxòfon (pàg. 85)
UNITAT 2
la polirítmia amb ins-
truments.
rup - rup-rup,
19
• Fer la polirítmia a dues mans.
Desenvolupament de les activitats
10 • Explicació de repàs per part del mestre o la mestra de les característiques d’una polirítmia.
• Observació de la polirítmia a dues veus. Comentar com estan col·locades les diferents veus i què
• Procés per a la seva realització:
cal fer per llegir-les. Fer adonar als infants que la segona veu de la polirítmia és un obstinat que
sempre es va repetint igual, a excepció de l’últim compàs.
– l mestre o la mestra recita el ritme del primer grup i els infants l’escolten i en segueixen la
E
partitura tot portant el compàs binari. Després, es fa el mateix amb el ritme del segon grup.
Cal comentar que la polirítmia està formada a partir de les dues frases del recitat, una superposada amb l’altra.
– ota la classe recita, tot picant el seu ritme, el text exposat pel primer grup. Una vegada ben
T
interioritzat, fer el mateix amb el text exposat pel segon grup.
– n dels grups s’encarrega de la primera veu i l’altre, de la segona: fer recitar la polirítmia amb
U
el text exposat.
– Recitar, tot picant el ritme de cada un dels grups, però ara verbalitzant les síl·labes rítmiques.
– Picar la polirítmia sense l’ajuda ni del text ni de síl·labes rítmiques.
• Escoltem: Instruments de vent d’embocadura amb llengüeta senzilla de canya: el clarinet i el saxòfon
(vegeu-ne les explicacions en l’apartat corresponent d’aquesta guia d’aula).
UNITAT 2
31

4. CONTINGUTS
• ’interval de tercera a l’escala major.
L
• Progressions melòdiques.
• Lectura i escriptura melòdica i rítmica.
• La corxera sola i el seu silenci.
Intervals de tercera
dins l’escala de
do major
11
PER CANTAR L’INTERVAL DE
TERCERA SEMPRE PENSO
LA NOTA DEL MIG.
Solfeja aquestes progressions que contenen
intervals melòdics de tercera:
A
Notes
Ordre ascendent
d
r
m
f
Ordre descendent
l
d’
si
l
s’
f
m
• Torneu a cantar la progressió fent: mestre alumnes i després alumnes mestre .
• Canteu-la sense l’ajuda del mestre. Sabríeu cantar-la de memòria?
B
12
Música • Cicle Mitjà • 4t
s
Solfeja la partitura de la cançó Tata é. Fixa’ t que els sis primers compassos conte-
nen la progressió B , però en forma descendent. Escriu aquesta progressió en els pentagrames següents:
20
UNITAT 2
Desenvolupament de les activitats
• al fer adonar als nens i les nenes del moviment ascendent i descendent dels intervals melòdics i
C
també de la distància de tercera que es pot formar a partir de cada un dels graus de l’escala.
• Observar la il·lustració i comentar la frase «Sempre penso la nota del mig».
11 • Activitat preparatòria. El mestre o la mestra demanarà als infants una resposta ràpida al cant amb
nom de notes tot dient: «Jo cantaré tres notes seguides per graus conjunts i vosaltres heu de
cantar la primera i l’última nota». Per exemple, mestre: do-re-mi; alumnat: do-mi.
• Una vegada s’hagin fet diversos motius de deducció de l’interval de tercera es poden dur a terme
• Tornar a fer la lectura invertint els papers; alumnat: do-re-mi; mestre o mestra: do-mi.
• ornar a cantar les progressions de memòria, col·lectivament o individualment, sense ajuda del
T
les lectures proposades seguint el procés de recitar el nom de les notes amb el seu ritme i, posteriorment, afinant els diferents motius, en ordre ascendent i descendent.
mestre.
12 • ctivitat de solfeig que portarà a descobrir els intervals de tercera presents en la melodia de la
A
cançó Tata é, la pràctica del grup rítmic de silenci de corxera i corxera, el començament anacrúsic
i la progressió descendent amb intervals de tercera.
32
• scriure la progressió de terceres descendents un cop hagin estat localitzades a la partitura de la
E
cançó.
UNITAT 2

5. CONTINGUTS
• ntervals de tercera ascendents
I
i descendents.
• Dictat melòdic.
• Lectura i entonació melòdica.
• Dansa: «El ball dels aranyons».
Melodia
13
Intervals de tercera. Canta i combina:
B
C
D
E
Música • Cicle Mitjà • 4t
A
F
14
Dictat. Escolta, imita, torna a escoltar i, finalment, escriu en
cada espai la lletra de la melodia que sents:
www
Activitat oberta.
15
Completa els intervals de tercera:
3a ascendent
3a ascendent
3a ascendent
3a ascendent
3a ascendent
3a descendent
3a descendent
Activitat per completar
intervals (intervals de
tercera ascendents
i descendents).
3a descendent
«El ball dels aranyons» (pàg. 114)
UNITAT 2
21
Desenvolupament de les activitats
13 • udició dels sis motius melòdics a partir de la interpretació del mestre o la mestra. Aquests sis
A
motius melòdics estan centrats en el treball melòdic dels intervals de tercera.
• Lectura afinada de cada un dels motius, dient el nom de les notes.
• Encadenament progressiu dels diferents motius.
• Es pot fer que cadascun dels infants llegeixi individualment un dels motius rítmics, sense dir quin
llegirà, i la resta del grup classe haurà de reconèixer quin ha estat interpretat.
14 • Recordar el procés per fer un bon dictat: escoltar, imitar, tornar a escoltar, reconèixer i escriure.
• Fer el dictat melòdic.
15 • ecordar com es formen els intervals melòdics de tercera ascendents i descendents a partir de
R
les activitats de la pàgina anterior.
• Demanar als alumnes que escriguin els intervals de tercera ascendents i descendents a partir de
les notes donades.
• Dansa: «El ball dels aranyons» (vegeu-ne les explicacions en l’apartat corresponent d’aquesta guia
d’aula).
UNITAT 2
33