1. FILOSOFIA DEL RENAIXEMENT

2. I.Introducció: Característiques generals 1. Socials-Culturals Inici? 1453 : Turcs conquereixen Constantinoble (Es trasllada el centre cultural a Occident; 1443 Gutenberg inventa la impremta . Descomposició Feudalisme (una de les possibles causes va ser la pesta negre de 1384 que va provocar l'emigració dels camperols a les ciutats o " burgs "); Noves ciutats-Estat (fragmentació de l'Imperi de Carlemany): Florència, Roma, Venècia. Reivindicacions nacionalistes. Pèrdua del sentit religiós: canvi de mentalitat: el teocentrisme a l’antropocentrisme; Nous descobriments : Amèrica (1492), Impremta (afavoreix la Reforma protestant a l'extendre's la lectura de la Bíblia); Nova ciència-tècnica : brúixola (important per a la navegació); pólvora (ajuda en les guerres de la monarquia contra la noblesa); telescopi (canvi de concepció astronòmica)...

3. I.Introducció: Característiques generals 2. Pensament filosòfic Autonomia intel·lectual enfront la Teologia. Llibertat de pensament i confiança en la raó . S'abandona la lògica estricte i es substitueix per un mètode basat en l' experiència com a únic criteri vàlid. Nova concepció de la naturalesa com a quelcom que l'humà pot dominar ( Homo faber ), apareix la figura del savi artista , creador , inventor . Curiositat i anhel de saber. Optimisme respecte les capacitats humanes i en el progrés del saber. Hi ha un important canvi en la manera d’entendre el món. A l'Edat Mitjana es tenia una concepció transcendenta de la realitat: el món havia estat creat per Déu i l'humà havia estat creat a la seva imatge i no es podia perfeccionar cap de les dues coses. En canvi el Renaixement contempla la realitat com quelcom que s'ha de perfeccionar, dominar. En definitiva, es tracta d'una mentalitat més crítica i dinàmica . Valoració de l'individu : Humanisme (projecte educatiu) marcat per l' Antropocentrisme Retorn a la filosofia grega i als seus ideals sense intermediaris ni elements sobrenaturals. Es deixa de banda, però, el criteri d'autoritat respecte als filòsofs grecs, sobretot a Aristòtil. Crítica al pensament Dogmàtic: Dant La Divina Comèdia i Erasme de Rotterdam Elogi a la Follia

4. II. Representants pensament filosòfic i científic 1. Restauració pensament Greco-Romà: El que es proposa el pensador renaixentista és la recuperació del pensament antic, un coneixement directe de Plató i Aristòtil, sense intermediaris. Aquesta recuperació del pensament clàssic es realitza sobretot a les universitats i acadèmies de Florència i Pàdua. a) Neoplatonisme : Marsilio Ficino (Florència 1433-1499). Pensament idealista, recerca de la perfecció i de la bellesa com a mitjà per accedir a la contemplació espiritual. L'amor serà un element imprescindible per assolir aquests objectius. Giovanni Pico della Mirandola (1463-1494): Discurs sobre la dignitat de l’home b) Neoaristotelisme : Segueixen les teories aristotèliques a partir de diverses interpretacions. Pietro Pomponazzi (Pàdua 1462-1525) defensa la teoria de la doble veritat per no tenir problemes amb l’església. c) Neohel·lenisme : Lorenzo Valla (1407-1457) contrasta l’estoïcisme i l’epicureisme fent una nova versió d’aquest últim (l’autèntic plaer es troba en la vida ultraterrenal). Leon Battista Alberti (1404-1472) admirador de Sèneca.

5. II. Representants pensament filosòfic i científic 2. Filòsofs independents Es poden classificar segons els temes que tracten: a) L'humà i el problema de la infinitud Nicolau de Cusa (1401-1464) De la Docta ignorància Teologia negativa : Déu com a identitat d'oposats infinit i finit. L'humà serveix de pont entre Déu i el món visible: és un microcosmos perquè reuneix les perfeccions de tots els éssers i al mateix temps participa d'un grau més alt, per la seva semblança amb Déu. Graus de coneixement : Sentits , dades confuses; raó , ordena les dades sensorials; enteniment , unifica i supera contradiccions; intuïció contemplativa, dóna unitat i sentit. Reconeixement pròpia ignorància. Montaigne (1533-1592) Essais . –Assaigs- (Què sé jo?) Tendència estoica i escèptica. És necessari acceptar la miserable condició humana: limitada i mortal. El coneixement humà és sensible i limitat . Només podem tenir opinions, tot criteri de veritat és qüestionable. Rebuig a qualsevol dogmatisme.

6. II. Representants pensament filosòfic i científic b) Filosofia de la naturalesa Telesio: Retorn a la filosofia de la naturalesa dels presocràtics. Primera societat de ciències naturals. Importància de l’experiència sensible. P.Gassendi (Epicureisme); Paracels (Teophrastus Bombast Tohenheim 1493- 1541). Mag i naturalista. Visió animista de la naturalesa. Poder de la imaginació. T. Campanella: origen del coneixement és la sensibilitat i afegeix una facultat innata en l’ànima que ens assegura principis indubtables: pensem, existim, volem i podem. Giordano Bruno (1547-1600) De l'univers infinit i dels seus móns Síntesi eclèctica entre: Ciència, filosofia, religió, màgia. Defensa el Panteisme : Déu i l'univers coincideixen. El món està format per mónades (unitats simples, substàncies vives dotades de percepció i apetició: voluntat i desig). Va ser cremat per la Inquisició el 1600.

7. II. Representants pensament filosòfic i científic c) Societat i Política N. Maquiavel (1469-1527) El Príncep; Discursos sobre la primera dècada de Titus Livi. El fi justifica els mitjans. En el cas de la política si la missió del Príncep és la felicitat dels seus súbdits, el mitjà per aconseguir-ho serà el de construir un Estat fort i repressiu. Defensa el realisme pràctic en la Política i la inutilitat de la moral . La Naturalesa humana és egoista . El Príncep no cal que sigui virtuós, només ho ha de semblar (fort, just, prudent...). La virtut fonamental és la prudència, però per a la conveniència de l'Estat. Si l'interès de la pàtria exigeix traïció o perjuri... es realitza: " La grandesa dels crims esborrarà la vergonya d'haver-los comès ". En resum, la Política i la moral són dos àmbits diferents i, fins i tot, contradictoris. Una idea molt allunyada del que pensaven Plató i Aristòtil. Segons aquest pensament un home bo, moral i honrat no pot ser un bon polític?

8. El Príncep de Maquiavel “ Jo sé que tothom dirà que seria una cosa molt encomiable que en un Príncep es reunissin de totes les qualitats que acabem de descriure, les que són tingudes per bones; però com que no es poden tenir totes ni observar plenament, car la condició dels homes no ho consent, li caldrà ser tan prudent que sàpiga amagar la deshonra d’aquells vicis que li farien perdre l’Estat, i, si li és possible, guardar-se dels que no l’hi farien perdre; però si no li és possible, pot tirar pel dret sense gaire consideracions. I, a més, que no es preocupi de caure en la fama d’aquells vicis sense els quals difícilment podrà salvar l’Estat, perquè, considerant-ho tot ben bé, es trobarà amb coses que semblaran virtuts i que, seguint-les provocarien la seva ruïna, i amb d’altres que semblaran vicis i què, seguint-les, li donaran seguretat i benestar .” Cap. XV

9. II. Representants pensament filosòfic i científic Continuació societat i política: Tomàs Moro (1478-1553) Utopia Descriu l'Estat ideal en el qual la tolerància religiosa i el comunisme de bens era el fonament de la felicitat. Canceller de Enric VIII d'Anglaterra el qual el va fer executar per oposar-se a les seves pretensions de divorci i constituir-se en cap de l'Església. Precursor del naturalisme religiós i del socialisme. T. Campanella (1560-1639) La ciutat del sol Dominic italià empresonat durant 27 anys per la Inquisició romana. Presenta una utopia de l'ordre i del comunisme total , inspirada en Plató i on el governant és el filòsof ajudat per totes les classes socials.

10. II. Representants pensament filosòfic i científic d) Mètode i ciència Francis Bacon (1561-1626) Nova Atlántida (utopia científica) Novum Organon (Crítica a Aristòtil). “Conèixer és poder” A més d'humanista és un representant important del nou moviment científic per la seva preocupació principal: recerca d'un nou mètode d'investigació . El mètode d'Aristòtil no serveix perquè no permet canvis, innovacions i és massa deductiu. En canvi Bacon té una c oncepció inductivista de la ciència encara que reconeix la necessària col·laboració de l'enteniment. La naturalesa només es pot conèixer mitjançant l'observació, després la raó és la que haurà d'elaborar les teories i construir definicions. Utilitza una metàfora per expressar millor el seu pensament. Compara els racionalistes amb les aranyes que no fan res més que teixir la seva pròpia teranyina sense tenir en compte res més. Després es refereix als empiristes purs , que només segueixen els sentits, són comparats amb les formigues que van recollint dades i més dades però que després no saben com fer-les servir. Per últim, compara el seu pensament i com hauria de ser el bon científic amb les abelles , que saben recollir bé el material necessari per després elaborar-lo i fer-ne una teoria.

11. MÈTODE DE FRANCIS BACON El mètode que proposa té dues parts: El primer pas és lluitar contra tots els prejudicis o " ídols " que constitueixen la primera font d'error humà. Aquests "idola" són: ídols de la tribu (provenen de la naturalesa humana) ídols de la caverna (provenen de les influències externes i del temperament i caràcter de cada individu) ídols de la plaça o del fòrum (errors del llenguatge) ídols del teatre (provenen de la multitud de filosofies que presenten un món teatral i imaginari). El segon pas consisteix en recollir les dades dels sentits i enregistrar-les en unes Taules : d' absència , presència i graus.