Sistemes politics

1. SISTEMES POLITICS

2. INDEX
1. Anarquia
1. Socialisme llibertari
2. Anarquisme
2. Autocràcia y dictadura
1. Absolutisme
2. Despotisme
3. Junta militar
3. Monarquia
1. Monarquia absoluta
2. Monarquia constitucional
3. Monarquia parlamentària
4. Monarquía mancomunada (Commonwealth)
5. Cleptocràcia
4. Oligarquia
1. Aristocràcia
2. Meritocràcia
3. Plutocràcia
4. Tecnocràcia
5. Teocràcia
5. Democràcia

3. 1. Anarquia
La paraula Anarquia està composta del prefix grec “An” que
significa «no» o «sense», i de l'arrel arkhê que en grec
significa «origen», «principi», «poder» o «mandat».
L'etimologia del terme designa, d'una manera general, allò
desproveït de principi director i d'origen.
Açò es:
«absència de norma», «absència de jerarquia»,
«absència d'autoritat» o «absència de govern».
En la Filosofia política La paraula anarquia significa:
Caos polític

4. 1.1. Socialisme llibertari
El Socialisme llibertari, o Anarquisme social
Grup de filosofies polítiques que:
- Promou una societat no-jeràrquica, no-burocràtica.
- Rebutja el Estat i la propietat privada en els mitjans de
producció
- S'oposa a totes les formes coercitives d'organització social
- Promou la lliure associació en compte d'un govern.
- Afirma que es pot arribar a una societat basada en la
llibertat i la igualtat abolint les institucions autoritàries, que
controlen certs mitjans de producció
Els socialistes llibertaris creuen en mitjans decentralizats
de democràcia directa com assemblees ciutadanes

5. 1.2. Anarquisme
El Anarquisme és una filosofia política i social que crida a
l'oposició i abolició del Estat entés com govern i, per extensió,
de tota autoritat, jerarquia o control social que s'impose a
l'individu.
Sébastien Faure, filòsof anarquista francés, va dir:
«Qualsevol que negue l'autoritat i lluite contra ella és un anarquista».
Aquesta frase ha tingut moltes interpretacions, que no sempre
van ser ben enteses per l'opinió pública.
Històricament parlant, l'anarquisme se centra en general en
els individus I en la crítica de la seua relació amb la societat, el
seu objectiu és el canvi social cap a una futura societat, en
paraules de Pierre-Joseph Proudhon, «sense amo ni sobirà».

6. 1.2. Anarquisme
El punt de partida del pensament anarquista modern es
remunta a finals del Segle XVIII, en l'obra de William
Godwin,
Encara que l'anarquisme es desenvolupa en el Segle XIX a
través de distints corrents
Algunes de les experiències llibertàries més significatives
es donaren al llarg del Segle XX.
Després del declivi de l'anarquisme com moviment social,
les idees anarquistes han sigut recuperades en
multitud de doctrines i moviments contemporanis,
especialment en el context de certs
moviments estudiantils i antiautoritaris.

7. 2. Autocràcia i Dictadura
Del grec «auto»"(un mateix) i «krátos» (govern o poder).
Sistema de govern on la autoritat recau sobre una sola
persona o grup que no té o no reconeix cap tipus de limitació
per a exercir el seu Poder.
Absolutisme = Monarquia de Lluís XIV - França - Segle XVII.
El terme Autocràtic s'aplica particularment al Règim Dels
Tsars de Rússia, on el seu poder no estava condicionat per cap
Llei, Tradició o costums.
El seu ús més habitual és com a contraposició a altres com
Oligarquia O Democràcia.
Els principals requisits d'una autocràcia són: una
Ideologia, control i vigilància sobre els demes,
insatisfacció, i un líder que ho dirigisca tot i a tots.

8. En la Dictadura el Poder es concentra en un sol individu
(dictador) o elit, a través d'un govern de ‘facto', amb:
- Una absència de divisió de poders,
- Una propensió a exercitar arbitràriament el
comandament en benefici de la minoria que la recolza
- La impossibilitat que la Oposició Arribe al poder.
El dictador pot arribar al poder després d'un colp d'estat
efectuat per una coalició civicomilitar o per les
forces armades.
Així es crea una Dictadura, sostinguda pel poder
militar.

9. Un tipus de govern dictatorial és la
Monarquia absoluta
No ha sigut catalogada com a dictadura
Té els seus principals característiques:
- No hi ha separació de poders,
- Govern autoritari d'una persona (el rei)
- Sistema no democràtic.
Diferencia:
- El poder es traspassa hereditàriament

10. 2.1. Absolutisme
Règim polític propi del Antic Règim.
Característiques:
- Poder polític del Governant no subjecte a cap
limitació Institucional, fora de la Llei divina.
- Implica la identificació de la persona del Rei
absolut amb el propi Estat: ("l'Estat sóc jo").

11. No ha de confondre's amb el Totalitarisme,
concepte propi de la Edat Contemporània.
En el règim del totalitarisme el poder es concentra
en el Estat com a organització, sent este Estat
dominat i manejat en tots els seus aspectes per un
Partit polític.
• Imposant a la comunitat una Ideologia
• A l'absolutisme no li interessa imposar el seu
control i influència sobre tots els aspectes de la
vida social sinó que els governats només han
d'obeir i mai qüestionar.

12. 2.2.Despotisme (Tirania).
Forma de govern d’algunes monarquies
europees del segle XVIII.
Els reis continuaven tenint poder absolut.
Tracten d'aplicar mesures il·lustrades,
Educar al poble.
Despotisme il·lustrat
«tot pel poble, però sense el poble».

13. 2.3.Junta militar
Govern format per alts comandaments de les
Forces armades d'un país.
Normalment després de un Colp d'Estat.
La junta pot estar:
- A càrrec de les funcions de govern
- Exercint un paper consultiu, delegant el
càrrec polític concret a un dels seus membres
i un altre representant.
Aquesta organització respon a
situacions de forta inestabilitat
política

14. 3. Monarquia
La Monarquia
Forma d'Estat en contraposició a la república
La direcció de l'Estat és:
• Personal, i estrictament unipersonal
• Vitalícia
• Designada segons un orde hereditari

15. La línea de sucesión al trono de España está dispuesta en el
siguiente orden:
Rey Felipe VI (n. 1968).
• (1) Leonor de Borbón y Ortiz, princesa de Asturias (n. 2005).
• (2) Sofía de Borbón y Ortiz, infanta de España (n. 2007).
(3) Elena de Borbón y Grecia, infanta de España y duquesa de Lugo (n. 1963).
• (4) Felipe Juan Froilán de Marichalar y Borbón, Grande de España (n. 1998).
• (5) Victoria Federica de Marichalar y Borbón, Grande de España (n. 2000).
(6) Cristina de Borbón y Grecia, infanta de España (n. 1965).
• (7) Juan Valentín Urdangarin y Borbón, Grande de España (n. 1999).
• (8) Pablo Nicolás Sebastián Urdangarin y Borbón, Grande de España n. 2000.
• (9) Miguel Urdangarin y Borbón, Grande de España (n. 2002).
• (10) Irene Urdangarin y Borbón, Grande de España (n. 2005).
De acuerdo al artículo 57.2 de la Constitución, el heredero, una vez realizado el
llamamiento y designado príncipe de Asturias, mantendrá esa condición aún en
el supuesto de nacimiento de nuevos sucesores, por lo que el nacimiento de un
nuevo hijo varón no alteraría el derecho de sucesión de la princesa Leonor.

16. • Del Grec Mones = ‘un',
i arkhein: ‘manar, guiar, governar',
• L'Estat regit per un monarca rep el nom de Regne.
• El Poder del rei pot identificar-se o no amb
la Sobirania; Pot ser Absolut o estar molt limitat
• El sistema hereditari té com a avantatges
l'estabilitat, la continuïtat i la previsibilitat.

17. 3.1. Monarquia absoluta
• La Monarquia absoluta És una Forma de
govern En la que el Monarca Té el Poder absolut.
En ella no existix Divisió de
poders(executiu, Legislatiu I judicial).
• el Monarca absolut Pot canviar les Lleis A la seua
voluntat
• Anomena i retira els seus assistents en
el Govern A la seua voluntat.
• La font del Poder És Déu I que els
monarques exercixen la soberanía
per Dret diví

18. 3.2. Monarquia constitucional
• Monarquia Constitucional és una forma de
govern on el monarca ostenta la direcció de
l'estat. És un poder de caràcter simbòlic, ja
que es troba regulat per una llei, ben sovint
una Constitució. També, es caracteritza
perquè el rei o la reina tenen un paper de
moderador o àrbitre en els conflictes polítics
del govern, habitualment, triat
democràticament.

19. 3.3. Monarquia parlamentaria
En les monarquies parlamentàries la sobirania
residix, en la seua pràctica totalitat, en la
voluntat popular, sent el monarca una figura
essencialment simbòlica.

20. 3.4. Monarquia mancomunada
(Commonwealth)
Alguns països són Monarquies constitucionals
amb el monarca del Regne Unit com el
seu propi cap d’estat simbòlic.
Però els governs d'estes nacions no estan units.
Cap d'Estat és compartit, però governs “independents".
En cada nació (a excepció del Regne Unit), el monarca és
representat per un governador general.
Un ciutadà que té un historial distingit de servici públic a
la nació és nominat al lloc pel Primer ministre del país i
el nomenament formal és fet pel monarca.

21. Els Regnes de la Comunitat, en blau.
Els Antics regnes de la Commonwealth es mostren en roig.
El poder polític en cada país és dut a terme pel primer ministre.
El governador general i el monarca realitzen activitats simbòliques.
El governador general firma totes els lleis nacionals

22. 3.4 Cleptocràcia
Del Grec clepto, 'robatori'; i cracia, 'força‘
Poder basat en el robatori de capital.
Institucionalització de la corrupció i els seus derivats
Estes accions delictives queden impunes pel fet que
tots els sectors del poder estan corruptes, des de la
justícia, funcionaris de la llei i tot el sistema polític i
econòmic.
És un terme de recent encunyació, i
se sol usar per a dir que un govern
és corrupte i lladre.

23. 4. Oligarquia
• La Oligarquia és una forma de govern en la
que el poder suprem està en mans d'unes
poques persones, generalment de la mateixa
classe social.
• Esta definició molt pròxima a la de monarquia
i més encara a la de noblesa.

24. 4.1. Aristocràcia
A la classe dels aristòcrates se'ls anomena
«els nobles» o «la Noblesa».
Reis, Prínceps,
Ducs, Comtes, Barons,…
Etimologicament significa
el govern dels millors

25. 4.2. Meritocràcia
És una Forma de govern basada en el Mèrit.
Les posicions jeràrquiques són conquistades amb base al
mèrit, i hi ha un predomini de valors associats a la
capacitat individual o a l'esperit competitiu.
El principal argument a favor de la meritocracia és que
proporciona major eficiència.
La meritocracia no pretén acabar amb les classes socials.
La paraula va adquirir una connotació
de darwinismo social.
Oposicions

26. 4.3. Plutocràcia
Del griego ploutos 'riqueza' y kratos 'poder‘
És una forma de Oligarquia en la que una
societat està governada o controlada per la
minoria formada pels membres més rics de la
mateixa.

27. 4.4. Tecnocràcia
Significa «govern dels tècnics»
En compte de basar les seues
decisions en conviccions
ideològiques, s'afavorix
l'acció orientada a resultats
i dades empírics.
El tecnòcrata és un científic o
enginyer. Un tècnic

28. 4.5. Teocràcia
• La Teocràcia («govern de Déu») és una Forma
de govern En la que els líders governamentals
coincidixen amb els líders de la religió
dominant, i les polítiques de govern són
idèntiques o estan molt influïdes pels principis
de la religió dominant.
• Generalment, el govern afirma
governar en nom de Déu o d'una
força superior, tal com especifica la
religió local.