1. LA POLIS SISTEMA ENCICLOPÈDIC centrada en L’ HOME NATURALESA LLEI CONVENCIONAL TÈCNICA CIUTAT EDUCACIÓ VERITAT ELS SOFISTES METODE FORMACIÓ CÍVICA CONEIXEMENT PROCESUAL RELATIVISME I ESCEPTICISME PROTÀGORES GÒRGIES HÍPPIES PRÒDIC ANTIFÓ CRÍTIES TRASÍMAC CÀLICLES que exigeix constitueixen una NOVA FILOSOFIA i una reflexió sobre CONCEPTES FONAMENTALS LOGOS REALITAT INDEPENDENT com recerca de JUSTÍCIA PRODUCCIÓ CREATIVA en tant EMPRESA COL·LECTIVA com DEMOCRÀCIA fonament de que requereix FORMACIÓ DE LA PERSONALITAT contra VALORS TRADICIONALS en EL LLENGUATGE com DEMOSTRACIÓ amb un nou basat en SÒCRATES es símbol de la relació entre FILOSOFÍA a través PREGUNTES Reconeixement de LA IGNORÀNCIA EL CONCEPTE que condueix al CONEIXAMENT DEL BÉ DEL DIÀLEG en la construcció de entesa com INDIVIDU MORT TRÀGICA la seva SOCIETAT LLEIS amb és una resposta al RELATIVISME amb un MÈTODE que busca L’ UNIVERSAL amb Como a pas per a gestar que suposa una EDUCACIÓ en la virtut de LA JUSTÍCIA que fonamenta la LA RACIONALITAT como a principi de L’ ÈTICA seguida per LES ESCOLES SOCRÀTICAS CIRENAICS MEGÀRICS CÍNICS de amb LA REVOLUCIÓ DEL LLENGUATGE: ELS SOFISTES I SÒCRATES enfront a

2. “ MENÓ” que pot APRENDRE’S “ FEDÓ” IMMORTAL ANÀMNESI que té FUNCIONS EL MITE DE LA CAVERNA UN MÓN D’ IDEES aprehès per la FONAMENT D’ ALLÒ EXISTENT UN MÓN SENSIBLE MUTABLE SENTITS simbolitzat per HOMES ENCADENATS a LA DOXA (OPINIONS ) és GRAU INFERIOR DEL CONEIXEMENT imita “ LA REPÚBLICA ” HOMES ALLIBERATS per L’ EROS I LA DIALÈCTICA que contemplen EL BÉ l’objecte del qual és que han de tornar mitjançant la EPISTEME RAÓ ÀNIM APETIT són GOVERNANTS GUARDIANTS TREBALLADORS amb simbolitzat per percebut pels EXCEL·LÈNCIA entès com analitza distingeix RÈGIMS POLÍTICS aristocràcia timocràcia oligarquia democràcia tirania formula fonament de Sòcrates El pitagorisme confluïen pretén Epistemologia que és GRAU SUPERIOR DEL CONEIXEMENT són VALORS morals estètics enllaçades per JUSTÍCIA fonament de RECORD que és de és Reencarnant-se per a PURIFICAR-SE mitjançant el PLATÓ PRUDÈNCIA VALOR MODERACIÓ VIRTUTS que són on ens explica són és que és és és APARENT IMMUTABLE és relacionades amb CLASSES SOCIALS relacionades amb són REAL PLATÓ

3. Tradició discursiva conflueixen pretén Creació de una nova terminologia filosòfica LOS FENÓMENOS MÓN DE LES IDEES LLENGUATGE ens condueix al Problema del SER es manifesta en POLÍTICA ÈTICA es part de valores propis són LA FELICITAT EL BÉ tracta sobre Comportament que es Individual Col·lectiu Amplitud de interessos Sistematització de saber confluent ARETÉ s’ entén com Excel·lència humana només es possible en la POLIS es concep com La més fonamental de las ciències Es desenvolupa en la és Espai de comunicació Afavorit per Harmonia Autarquia Educació LÒGICA RETÒRICA I POÈTICA estudia Aspectes formals del llenguatge estudia Aspectes no formals del llenguatge comprenen Proposició Categories Sil·logisme Inducció Definició Opinió Poètica NATURALESA el seu estudi comprèn El canvi natural pot ser locatiu qualitatiu altres tipus de moviment té una FINALITAT Teoria de les Quatre Causes La vida genera genera L’home ho estudia Psicologia descobreix Tipus d’ànima vegetativa sensitiva intel·lectual s’ expressa en la ho estudia la METAFÍSICA Potència Substància primera exigien MOTOR IMMÒBIL es causa del canvi en la Filosofia de Plató Formal Material Causal Final que són ARISTÒTIL explica són Substància segona Acte un s’oposen al distingeix es mostren en el ARISTÒTIL

4. SERENITAT DE L’ÀNIMA (ATARÀXIA) NATURALESA CORPÒRIA PRINCIPI DEL PLAER DESITJOS es satisfacció INTEL·LIGÈNCIA sap escollir ens orienta cap a la L’ IDEAL DEL SAVI SOLIDARITAT VIURE CONFORME A LA NATURALESA SAVI propi del PASSIONS que controla les DOGMATISME es una reacció al FELICITAT ( ATARÀXIA) EPOCHÉ (Suspensió del judici) EPICUREISME basada en la regida per amb la ajuda de la Naturals i Necessaris defèn ESTOICISME defèn que es conformitat entre LOGOS UNIVERSAL quan està en concordança submergeix a l’ individu en la ARMONIA UNIVERSAL que proporciona AUTARQUIA ESCEPTICISME en el context de LES PRINCIPALS ESCOLES COSMOPOLITISME LA CRISIS DE LA POLIS orienten el pensament cap a la recerca de la FELICITAT defèn la LOGOS INDIVIDUAL AMISTAT són bons els són INTERIORITAT AMISTAT dóna lloc a nous model culturals KOINÉ CIÈNCIES EXPERIMENTALS I MATEMÀTIQUES BIBLIOTEQUES (Alexandria) i TRANQUIL·LITAT DE L’ ESPERIT defèn la que consisteix en la INDEPENDÈNCIA busca la LA FILOSOFIA HEL·LENÍSTICA

5. LA FILOSOFÍA DE SAN AGUSTÍN DIOS EL TRIUNFO DEL CRISTIANISMO viene marcado por s. II APOLOGETAS GNÓSTICOS s. III ESCUELA DE ALEJANDRÍA CLEMENTE Y ORÍGENES s.IV-V FORMULACIÓN DE LOS DOGMAS 323 EDICTO DE MILÁN 325 CONCILIO DE NICEA ALMA es la búsqueda de la VERDAD habita en interior del ESCRITURAS revelada en ILUMINACIÓN RAZÓN Se caracteriza por la conoce por la se identifica con FE se da en la Creer para entender Entender para creer CREACIÓN CRIATURAS de SER reciben el realiza la es Voluntària i lliur Ex nihilo Por Amor del TIEMPO HISTORIA da lugar a la UNIVERSAL REDENCIÓN LINEAL CIUDAD DE DIOS como constitución y progreso de la CIUDAD TERRENA que peregrina dentro de la ELEGIDOS donde los PROVIDENCIA guiados por la hacia LA ALTA EDAD MEDIA vinculada al FEUDALISMO MONASTERIO CULTURA sus aportaciones más importantes fueron DIALÉCTICA TEOLOGÍA FILOSOFÍA NATURAL REFLEXIÓN SOBRE LA BIBLIA contribuyó al ESCATOLÓGICO es es influyó en fue un foco de DE SAN AGUSTÍN AL SIGLO XII

6. Crítica de la cosmologia aristotèlica Elaboració de la ciència moderna Filosofia del segle XVII Racionalisme individualista Crítica al dogmatisme Teoria contractualista Llibertat de consciència Atenció a la experiència RACIONALISME defineixen anticipa la doctrina és el LEIBNIZ SPINOZA DESCARTES LA FILOSOFIA DEL S. XVII: DESCARTES, SPINOZA I LEIBNIZ EMPIRISME

7. DESCARTES Ontològics Epistemològics Coneixement segur Substància Res Cogitans Res Extensa DÉU MÈTODE matemàtic Cogito ergo sum Principi indubtable DUDTE Subjecte pensant IDEES Factícies Adventícies Innates Coneixement Existència del subjecte Ètica i Religió Absoluta perfecció No enganyador Es planteixa problemes Suposa la recerca d’ un mitjançant un que implica un Utilitzant el afecta no afecta garantitza un la formulació és escapa a la suposa la definició de s´ aplica a permet distingir entre concebut com que implica garantitza el procedent de concebut com posseïdor d´ poden ser VOLVER SPINOZA

8. SPINOZA formula una Ètica «científica» Salvació de l’home Discurs tradicional Mètode geomètric REALITAT DIOS Sistema total de filosofia FILOSOFIA RELIGIÓ Saviesa Salvació Obediència SUBSTÀNCIA Res Extensa Res Cogitans Coneixement Imaginació Ciència intuïtiva Raó Naturalesa finita Absolutament necessari Causal Causa immanent busca es basa en conèixer utilitza suposen rebutja reivindica és una forma autèntica de és una forma única de el seu objectiu és és Els seus graus són busca és s’ identifica amb la és un sistema es no és són atributs de busca la unió VOLVER LEIBNIZ

9. LEIBNIZ intenta compatibilitzar Filosofia Religió Substància Infinit DÉU Raó perfecta Mònades Lliure Potència infinita Veritats de raó Món replanteja el problema de la creada por existeix en número reben el nom de es concebut como es dedueix l’ absoluta necessitat de les la contingència del Àtoms metafísics disposades en ordre natural materials imperibles se conceben com són TORNAR EMPIRISME

10. EMPIRISME BACON Filosofia experimental R. BOYLE Royal Society a través de influeix busca determinar capacitats límits aplicació La RAÓ de Metafísica crítica a la tractament Empíric històric Problemes es caracteritza por dels d’ índole EPISTEMOLÒGICA POLÍTICA destaca l’obra de LOCKE qüestiona l’ existència de Principis Innats en l’ordre Teòric Pràctic hipòtesis La MENT es tabula rasa per tant L’ Experiència es fonament origen CONEIXEMENT del externa interna pot ser Món Informen del mitjançant IDEES SIMPLES COMPOSTES ABSTRACTES poden ser Qualitats Primàries Qualitats Secundàries sobre a partir de opera a través del LLENGUATGE és un Sistema arbitrari de de Signes externs IDEES de designen fonamentalment ABSOLUTISTA LIBERAL dos vies representada por HOBBES distingia entre SOCIETAT CIVIL ESTAT són Organismes artificials fruit de CONTRACTE SOCIAL pretén evitar ESTAT DE NATURALESA caracteritzat per Guerra de tots contra tots Autoritat única Indivisible és Definitiu Irrevocable és MORAL RELIGIÓ sorgeixen LOCKE BAYLE critica la Teoria del Pacte Social formula garantitza Drets Naturals que existien en l’ ESTAT DE NATURALESA Societat Civil ESTAT LEGISLATIU EXECUTIU dividit en poders LAÏC és mitjançant manté que Virtut i Religió són independents Prejudicis religiosos critica plantejant el tema de l’ Ateu virtuós representada por LA FILOSOFIA DEL S. XVII. EMPIRISME

11. pretén respon a ELS INTERESSOS DE LA RAÓ QUÈ PUC SABER? QUÈ HE DE FER? QUÈ M’ÉS PERMÈS D’ ESPERAR? QUÈ ÉS L’ HOME? CONCEPTES A PRIORI ESPAI CATEGORIES ACTUAR PER DEURE SER LLIURE I RACIONAL LA FELICITAT Només si s’ expressa en l’ IMPERATIU CATEGÒRIC FI EN SI MATEIX Es dóna a si mateix la llei moral PERFECCIÓ de s’ experimenta en la és la convergènciade requereix UN ESTAT DIGNITAT amb que garantitzi LA JUSTÍCIA las tres preguntes es resumeixen CIUTADÀ DE DOS MONS RACIONALISME EMPIRISME conflueixen EMANCIPACIÓ DE L’ INDIVIDU són possibiliten Elements que ho fan possible TEMPS són determinen la síntesis de SUBSTÀNCIA RELACIÓ CAUSA-EFECTE són CONEIXEMENT POSSIBLE I REAL determinen LA NATURALESA el seu àmbit i límit és per a MANDAT DE LA VOLUNTAT FORMAL INCONDICIONAT UNIVERSAL és com Educar-se Autoconeixe’s LLEI MORAL LLEI DE LA NATURALESA BELLESA CULTURA AMISTAT las tres preguntes es resumeixen es LA FILOSOFIA DE KANT RESPECTE i LA FILOSOFIA DE KANT Per a IMAGINACIÓ CONCEPTE

12. PREOCUPACIONS JUVENILS EL FRACÀS DE LA REV. FRANCESA OBJECTE INVISIBLE D’ AMOR LA LLIBERTAT, LA DEMOCRÀCIA, LA VIDA PÚBLICA LA LLIBERTAT I L’ ESPERIT com elements de EL CRISTIANISME EN EL GERMANISME MÓN IDEAL ESPERIT FINIT LA INTERIORITAT que caracteritzaren LA CULTURA CLÀSSICA NOSALTRES al fer de CERTESA SUBJETIVA LA HISTÒRIA que porta a que no arriba com unitat d’un superada en EL CRISTIANISME L’ AMOR DE CRIST Un cop mort explicant construint UNA NOVA EUROPA com ESTAT LLIURE I HOME RELIGIÓS LA VERITAT arriba primer com al integrar-se Tancat en sí com que viu la tensió entre donant origen a LA CONSCIÈNCIA DESGRACIADA es realitza com ÈTICA DE LA INTENCIÓ EL TREBALL L’ ETICITAT com HERÈNCIA COMPARTIDA L’ ETICITAT I L’ ESTAT LA FAMÍLIA L’ INDIVIDUALISME MODERN com a solució a buscant UNITAT DE LA SOCIETAT que es dóna a través de CONFIANÇA I AFECTE LA SOCIETAT CIVIL per DEPENDÈNCIA RECÍPROCA que porta a EL TREBALL ABSTRACTE doncs es refereix UN MATEIX TOTS L ‘ESTAT REGULA EL MERCAT PLANIFICA LA SOCIETAT ADMINISTRA EL PATRIMONI GARANTITZA LA LLIBERTAT que suposa HEGEL amb les seves els seus conceptes de els seus ideals de solidaritat i de sentit polític sintetitzats en pels vincles de en tant instància superior que superada en la veritat compartida de de les relaciones que sorgeix que és acció comú guiada per que s’ obre als altres en que es desenvolupa en LA SATISFACCIÓ DE LES NECESSITATS SOCIALS en una trama social ordenada per LA FILOSOFIA DE HEGEL

13. K. MARX CRÍTICA LA CULTURA LA RELIGIÓ PRÀCTICA TRANSFORMACIÓ DEL MÓN de D’acord amb FEUERBACH en que DÉU segons el moment històric com a Poder Màgic Legislador Omnipotència absoluta és un CONSOL que crea DEPENDÈNCIA que oculta la vertadera situació d’ INJUSTÍCIA és un obstacle per a la pretén superar les formes tradicionals de LLUITA SOCIAL per la EMANCIPACIÓ TREBALL ALIENAT del que desenvolupa la IGUALTAT metes incomplertes per la IL·LUSTRACIÓ REVOLUCIÓ FRANCESA per efectes positius - Sa Materialisme negatius Radicalització teòrica d’això conclou que LA UNITAD D’ACCIÓ ARISTOCRÀCIA BURGESIA ARTESANS LA POLÍTICA no es pot separar de la REALITAT SOCIAL deu ser efecte de la SOCIETAT basada en CLASSE SOCIAL SOCIETAD CAPITALISTA és una SOCIETAD DIVIDIDA en CAPITALISTES TREBALLADORS es dóna EXPLOTACIÓ de que condueix a CRISI SOCIAL POLÍTICA provocaria LLUITA DE CLASSES REVOLUCIÓ SOCIALISTA DEL PROLETARIAT portaria a DICTADURA DEL PROLETARIAT ho resol originat en LA PROPIETAT DELS MITJANS DE PRODUCCIÓ APROPIACIÓ PEL CAPITAL DE LA PLUSVÀLUA DEL TREBALL busca la produiria la fi del en contra de l’ IDEALISME no fou possible de és produït pels HOMES proposa Concep la filosofia com a i JUSTÍCIA RESIGNACIÓN i DESIGUALTAT REAL i Pèrdua de base social Violència del terror i EL PROBLEMA SOCIAL: MARX i posseeixen

14. A. DE TOCQUEVILLE analitzà LA DEMOCRÀCIA AMERICANA amb el precedent amb una vida ESTABLE COMUNAL CIUTADANA EDUCADA EN LA POLÍTICA basada en LA IGUALTAT DE CONDICIONS que portava a l’ INDIVIDUALISME A EUROPA dominaria LA VIDA SOCIAL SENCERA por no estar ESCISSIÓ HOME PRIVAT ASSUMPTES PÚBLICS per DEFECTES DE L’ESPERIT VICIS DEL COR J. STUART MILL va més enllà del UTILITARISME ANTERIOR de J. BENTHAM QUANTITAT DE PLAER que mesura L’ ACTE BO per la EL DINER la unitat de la qual és UTILITAT per al MÀXIM DE PERSONES de la que emergeix distingeix entre SATISFACCIÓ LA FELICITAT d’un DESIG mediant TEMPS LLIURE DE TREBALL No es medeix amb a la que se aspira amb DEMOCRÀCIA CULTURAL LA LLIURE DISCUSSIÓ BÉNS CULTURALS que reclamen en una EDUCACIÓ possibilita proposa crear INDIVIDUALMENT HOME COMPLET SACRIFICI ÚTIL SENTIT COMUNITARI UN MODEL DE VIDA MORAL HEROÏCA amb mitjançant un amb una capaç de SOCIALMENT al compartir EL DESTÍ AMB ELS ALTRES superant ELS MALS DE L’ INDIVIDUALISME influí L’ UTILITARISME de per aconseguir tant que contrapesat per estar L’ ORDRE SOCIAL L’ OPINIÓ PÚBLICA MAJORITÀRIA justificant-se amb desentès PODER DESPÒTIC constituent-se limitat pel DRET I LA LLEI BÉNS PARTICULARS reforça en els seus utilitza mitjançant l’ de produïts per la LA RECONSTRUCCIÓ DEL MÓN BURGÈS: UTILITARISME per al

15. El POSITIVISTME DE A. COMTE critica a LA FILOSOFIA IDEALISTA que havia generat EL FANATISME REVOLUCIONARI i com contrapartida LA REACCIÓ separant-se EL PROGRÉS DINÀMIC L’ ORDRE ESTABLE SOCIETAT BEN ORDENADA trenca EL VELL ORDRE estableix L’EVOLUCIÓ DE L’ ESPERIT HUMÀ ESTADI TEOLÒGIC es representa L’ UNIVERS COM A UNITAT donada per DÉU ESTADI METAFÍSIC enfront de sense construir UN ORDRE NOU per les CRÍTIQUES ENTRE ELS DIFERENTS SISTEMES ESTADI POSITIU en com aposta per L ‘ORDRE DE LA SOCIETAT INDUSTRIAL mitjançant UNA CIÈNCIA ORGANITZADA la sobirana és LA SOCIOLOGIA AUTORITAT SOCIAL I POLÍTICA constituent LA RELIGIÓ DE LA SOCIETAT reconeix ELS PROBLEMES REALS amb el MÈTODE CIENTÍFIC a semblança de la RELIGIÓ CATÒLICA estableix UN ORDRE CONSTANT mitjançant SENTIMENTS SOCIALS amb L ‘AMOR A LA HUMANITAT L ‘HISTORICISME DE DILTHEY distingint entre CIÈNCIES NATURALS que aspiren a LA REGULARITAT establint LLEIS CIÈNCIES DE L’ESPERIT és COMPREHENSIVA (HERMENÈUTICA) exigència d’ una amb VALOR PRÀCTIC que dota de SENTIT A LA VIDA potenciant LA CREATIVITAT LA LLIBERTAT exigències d’ una REORDENACIÓ GLOBAL D’ EUROPA pretén la pretén la és es LA RECONSTRUCCIÓ DEL MÓN BURGÈS: POSITIVISME I HISTORICISME investida de

16. GINER DE LOS RIOS es seguidor de EL KRAUSISMO ESPAÑOL por el significado de RENOVACIÓN ESPIRITUAL Y EDUCATIVA como actitud de LA ETICA Y LA PRÁCTICA conectando SOBERANÍA DE LA RAZÓN DEFENSA DE LA CIENCIA IDEALISMO HUMANITARISTA llevada a cabo en “ LA INSTITUCIÓN LIBRE DE ENSEÑANZA” con un IDEAL EDUCATIVO RESPETO A LA CONCIENCIA RENOVACIÓN PEDAGÓGICA EDUCACIÓN EN LIBERTAD REGENERACIÓN Y PROGRESO de POLÍTICA PROGRESISTA y una dimensión MIGUEL DE UNAMUNO cercano al EXISTENCIALISMO por partir de como CRITERIO DE VERDAD PRAGMATISMO que le lleva a un ESCEPTICISMO por su desconfianza hacia LA RAZÓN DOGMÁTICA repudiando LA VERDAD ABSTRACTA Y OBJETIVA porque en la filosofía activa LA FE CREA SU OBJETO ante la necesidad de INMORTALIDAD DE LA EXISTENCIA DIOS por la INCERTIDUMBRE DE LA VIDA Y DE LA FE ORTEGA Y GASSET quiere RENOVACIÓN DE LA VIDA ESPIRITUAL ESPAÑOLA contra LA ESPIRITUALIDAD ANQUILOSADA DEL TRADICIONALISMO a partir de DISCIPLINA INTELECTUAL con que incorporarnos a EUROPA INCONSTANCIA E INDIVIDUALISMO “ YO SOY YO Y MI CIRCUNSTANCIA” porque en el escenario de LA VIDA QUEHACER Y PROYECTO en el DRAMA DE LA EXISTENCIA puesto que EL HOMBRE NO TIENE NATURALEZA SINO HISTORIA determinándose AUTÉNTICAMENTE consciente de LAS CONVICCIONES IDEAS CREENCIAS como RAZÓN HISTÓRICA que se convierten en cuyo escenario es que explica LA VIDA INDIVIDUAL LA FACTICIDAD DE LA EXISTENCIA pero desde “ EL SENTIMIENTO TRÁGICO DE LA VIDA” en un afirmando en esa lucha con la vida LA INDIVIDUALIDAD que acabe con su es LA FILOSOFÍA ESPAÑOLA de LA FILOSOFÍA MÁS PRÓXIMA: ALGUNOS AUTORES ESPAÑOLES

17. M. HEIDEGGER J. P. SARTRE es planteja QUÈ ÉS L’ÉSSER? prenent com a punt de partença l’ EXISTÈNCIA HUMANA la característica fonamental és SER-EN-EL-¨MÓN pot ser INAUTÈNTICA AUTÈNTICA es caracteritza per L’ANGOIXA ÉSSER-PER-A-LA-MORT d’ VERITAT DE L’ EXISTÈNCIA: NIHILILISME revela la inserit en EL NOSTRE ÉSSER AMB ELS ALTRES LES COSES OBJECTIVADES en la seva obra es distingeixen 1ª ETAPA aborda el tema de EMOCIONES com a mode de ser de la CONSCIÈNCIA que pertany a l’ àmbit de la AFECTIVITAT on es donen RELACIONS MÀGIQUES AMB EL MÓN determinen la FUNCIÓ IRREALITZANT DE LA CONSCIÈNCIA-EMOCIÓ 2ª ETAPA SER-PER-A-SI SER-EN-SI Enfront del caracteritzat com ENTS PLE caracteritza a l’ HOME i la seva EXISTÈNCIA que està CONDEMNAT A SER LLIURE és una PASSIÓ INÚTIL CONTINGENT INEXPLICABLE ABSURDA és HERMENÈUTICA DE G. GADAMER La missió de la qual és COMPRENSIÓ aplicada a la INTERPRETACIÓ EN LES CIÈNCIES HUMANES SENTIT tenint en compte LA TRADICIÓ MÈTODO DE LA COMUNICACIÓ: EL DIÀLEG ELS PREJUDICIS i és un moment de LA LLIBERTAT a través del joc de la PREGUNTA RESPOSTA EXISTENCIALISTES són ÉSSER QUE ÉS LA HISTÒRIA I EXISTENCIALISME I HERMENÈUTICA és la