UD2

1. Unitat Didàctica 2
FILOSOFIA A L’EDAT MITJANA I A LA MODERNITAT

2. Els cristians i les invasions bàrbares
• Episodis de conflicte (martiris) i de col·laboració entre la jerarquia
eclesiàstica i els nous “amos”.
• Teoria dels tres estaments (Plató) i del poder polític per voluntat divina.
• Els bàrbars es converteixen al cristianisme, ja que els que no ho fan són
considerats com a enemics, mentre que els que ho fan són considerats com a
governants legítims.

3. Edat mitjana: escolàstica cristiana
• La filosofia i la ciència es subordinen a la religió durant 1000 anys.
• La veritat és revelada en la bíblia.
• La filosofia es utilitzada per a servir a la teologia per a “demostrat”
l'existència de Déu i per a argumentar a favor del cristianisme.

4. Edat mitjana: escolàstica cristiana
• En l’alta edat mitjana europea molts llibres de filosofia i ciència es perden per
incendis en biblioteques que són provocats per bàrbars o per fanàtics
religiosos.
• Els llibres que no tenen temàtica religiosa no són valorats, no es copien i amb
el temps es podreixen.
• S’utilitza el pergamí: cada fill és pell d’animal.

5. Escolàstica
• De Plató tenim la pràctica totalitat de la seua obra, 42 diàlegs.
• L’adaptació agustina de Plató es converteix en la filosofia-teologia
hegemònica.
• Les idees platòniques són els models de creació de la realitat utilitzats per
Déu.
• L’ànima guiada per la fe coneix les idees per il·luminació interior
(introspecció) Déu ha introduït dins nostre les veritats essencials.

6. Edat Mitjana segles V-XV
Hegemonia de la teologia
• Cultura teocèntrica
• Centres d’ensenyament i d’estudi fortament religiosos
• Biblioteques i cultura escrita religiosa
• Integrisme cristià: la bíblia com a font literal de veritat.

7. Altres filosofies: els jueus
• Les religions paganes havien sigut prohibides, però l’hebraica al ser
monoteista va ser tolerada.
• Comunitats jueves en Europa cristiana i món islàmic.
• Tenen la seua pròpia filosofia-teològica i el seu propi idioma i alfabet.
• Maimònides; filòsof i metge nascut a Còrdova.

8. Altres filosofies: Islam
• L’Islam es converteix en una religió – imperi que ràpidament conquereixen
enormes territoris.
• Valoren les matemàtiques, la filosofia, l'astronomia, la medicina i les diverses
ciències: Avicenna, Averrois i Al-Farabí. Durant un temps és la civilització
més avançada.

9. Islam

10. Filosofia i ciència en l’Islam
• En l’Islam també trobem moments de fanatisme i crema de llibres no
islàmics: Agazel (segle XI) va escriure un llibre “Destrucció dels filòsofs”.
• Decadència al segle XIII per invasions dels mongols.

11. Filosofia a L’Índia
• La religió hindú (II mil·lenni A. C) i el budisme (V a. C) són religions amb
algunes idees filosòfiques i ètiques.
• Idees properes a l’orfisme que a la vegada va influir sobre el pitagorisme i el
platonisme.
• Creuen en roda de reencarnació.
• El Nirvana és posar fi als desitjos i a les reencarnacions.

12. Filosofia a l’Índia
• Charvaka (V a. C) tradició materialista i atea que va durar fins el segle XV,
fou prohibida i els seus llibres cremats.
• “Gimnosofistes”, janinistes coneguts des de l’arribada l’Alexandre Magne a
l’Índia.
• Idees properes a l’estoïcisme i els cínics.

13. Política a l’Índia
• Des del segon mil·lenni abans de crist van sofrir invasions del nord
(indoeuropeus).
• Divisió entre brahmans (blancs) i “intocables” dràvics (negres).
• Societat de castes altament racista i classista.

14. Filosofia a la Xina: taoisme
• Lao Tse (VI o V a. C) fundador del taoisme (tao significa camí), i autor del
Tao (camí) Te (virtut o poder) Ching (llibre).
• Wu Wei , deixar fluir, no apassionar-se, no intervenir, mantenir la calma.
Idees molt properes a l'estoïcisme. Polèmica en si hi hagué polèmica o és
casualitat.

15. Filosofia a la Xina: confucionisme
• Confuci (mestre Kong) pertany als segles V o VI a. C. Obra “Les anacletes”.
• Ideologia de funcionaris i ètica per a evitar la corrupció.
• Cadascú a d’acomplir amb el seu paper i funció social.
• Meritocràcia i oposicions per als funcionaris.

16. Altres filosofies: els bizantins
• Els bizantins també fan escolàstica cristiana, però conserven més llibres
antics en grec, perquè és la seua llengua.
• Enciclopèdia bizantina.
• Són invadits pels croats al segle XIII i després pels tucs a l’any 1453, qui la
van prendre i va acabar de ser ciutat greco-romana per a ser otomana,
Estambul.
• A partir del segle XIII les biblioteques bizantines comencen a arribar a Itàlia i
en el segle XV els savis s’exilien a Roma (Pletho).

17. Europa occidental. Segles XII i XIII
• Comencen a recuperar-se part dels llibres dels grecs i romans.
• Alguns arriben perquè havien sigut utilitzats per a escriure damunt d’ells com
és el cas del “palimpsest” d’Arquímedes.
• Altres arriben per tradicions de traduccions del grec al siri i del siri a l’àrab i
finalment al llatí.
• Altres per conquestes creuades: Toledo, Sicília i Constantinoble (s. XIII).

18. Escola de traductors de Toledo ( s.XII i XIII)
• Alfons X el savi
• Admiració per la ciència i filosofia dels musulmans.
• Amb la conquista cristiana de Al-Àndalus hi ha una transferència del saber a
la resta d’Europa.
• Es crea el negoci de copiar llibres i traduir-los.

19. Revalorització de la Filosofia. S. XII i XIII
• S’obrin les primeres universitats.
• Universitats d’Oxford, Salamanca i Pàdua. S’ensenya teologia, lleis (dret) i
medicina.
• Trivium: gramàtica, retòrica i dialèctica.
• Quadrivium: aritmètica, geometria, astronomia i música.

20. Tomàs d’Aquino (1224-1274)
• Tomàs d’Aquino “cristianitza” les teories d’Aristòtil
• Les idees estan en les coses (més empirista) arribar a conèixer a Déu
coneixent les seues obres i utilitzant la raó natural.
• Sistematitza arguments a favor de l'existència de Déu.
• Ordre de dominics que també gestionen la Inquisició.

21. Crisi del segle XIV
• Canvis socials
• Peste negra
• Guerra dels 100 anys
• Revoltes llauradores
• Els nobles perden poder

22. Filosofia Reinaixentista
• L’humanisme inicia la lenta transició del teocentrisme a l’antropocentrisme.
• Valoraven positivament les matemàtiques i la ciència antiga.
Publiquen obres de grecs i romans.
• No tenen mètode i també difongueren llibres de
pseudociències (màgia, astrologia i l’alquímia)

23. Pragmatisme polític:
Maquiavel (1469 – 1527)
• Ja no són Déu ni la religió les que diuen com han de fer-se les coses.
• Motivacions practiques per a la política.
• Com conquerir i conservar el poder.
• Propostes fonamentades en la realitat i
els resultats pràctics.

24. Segle XVI: Guerres de religió a Europa
• Es fragmenta el poder de l'església catòlica per l’aparició de moviments
protestants.
• 1521, Luter, excomunió per criticar els vicis del Papa i
la jerarquia catòlica.
• Calvinistes, luterans, anglicans, anabaptistes i catòlics
es maten entre ells en nom del mateix Déu

25. Escepticisme renaixentista:
Erasme de Rotterdam (1466-1536)
• Es burla dels suposats Intel·lectuals i mostra com els savis de l’època eren
ignorants.
• Es burla dels poderosos i mostra que no són més
que humans plens de defectes.

26. Escepticisme renaixentista:
Michael de Montaigne (1533-1592)
• Filòsof francès que dubta de la capacitat racional humana.
• Els humans sovint som irracionals i ens enganyem amb facilitat.
• La raó no està ni amb els catòlics ni amb els
protestants ni amb els musulmans, perquè el motiu de
tindre una religió depèn del lloc on hem nascut i
no tant de la racionalitat.

27. Conseqüències de l’escepticisme renaixentista
• Negatius perquè dubten de la capacitat de fer ciència.
• Positius perquè critiquen el dogmatisme i l'escolàstica.
• Positius perquè la tolerància és bona per a intercanviar idees i desenvolupar la
ciència i la filosofia.
• Els filòsofs posteriors, especialment Descartes, tractaran de refutar-los
mostrant que si que és possible tenir coneixements fiables.

28. 1543 Inici de la Revolució Científica
• En aquest any es publiquen 3 obres:
• De revolutionibus orbium coelestium de Copèrnic. HELIOCENTRISME.
• Humani corpori fabrica de Vesalius. ANATOMIA
• Edició impresa de l’obra d’Arquímedes. Recopilació de ciència grega.

29. Heliocentrisme
• Copèrnic publica el llibre quan està a punt de morir, en 1543, d’aquesta
manera també s’estalvia els possibles problemes amb l'Església.
• Arguments matemàtics, però manca de
proves empíriques.

30. Revolució Científica S. XVII
• Galileu (1564-1642) i Kepler. Heliocentrisme
• Newton (1642-1727) llei de la gravitació universal i les lleis de Newton
• Boyle, química basada en experiència i
crítica a l’alquímia.
• Debat del mètode:
RACIONALISTES VS EMPIRISTES

31. Revolució Científica s. XVII
• Heliocentrisme i crítica al geocentrisme
• Desenvolupament de les matemàtiques
• Instruments d’observació
• Debat sobre el mètode

32. Galileo Galilei (1564-1642)
• Aporta proves empíriques.
• Observació amb telescopi.
• Crítica irònica a teòlegs i aristotèlics.
• Estudia moviments físics.
• Física desenvolupada a partir de
l’observació i les matemàtiques.

33. ANY 1609
• Galileu perfecciona el telescopi i observa directament els planetes. Coneix
directament el gran llibre del món i la vida.
• Observa els cràters de la lluna.
• Observa les llunes de Júpiter.
• Observacions que contradiuen el sistema de Ptolomeu seguit pels aristotèlics.

34. ANY 1609
• Kepler publica Astronomia nova.
• Utilitza taules astronòmiques d’observació d’ubicació de planetes.
• La fórmula que millor quadra amb les dades observades de les òrbites és
el·líptica.

35. Galileu Galilei: ciència empírica i matemàtiques
• Troba imperfeccions en els llibres antics
• Critica la física aristotèlica que no matematitzava.
• Experimenta, crea taules de dades, busca correlacions matemàtiques i
constants.
• Cinemàtica, òptica, astronomia i resistència de materials.

36. Inquisició
• Però la revolució científica, la filosofia i les noves idees també patiren la
intolerància, la inquisició i repressió.
• 1533 Miquel Servet fou cremat a la foguera
• 1600 execució de Giordano Bruno
• 1633 retractació de Galileu
• Descartes té por a publicar obres.

37. Descartes (1596-1650)
• Obres: “Discurs del mètode” i “Meditacions metafísiques”
• Cerca rigor i mètode
• Racionalista: idees innatges
• Cogito ergo sum
• Importància de la deducció: de veritats
universals passar a veritats particulars

38. Mètode cartesià inspirat en les matemàtiques,
però aplicat a tots els camps.
• Dividir els problemes en parts més senzilles
• No admetre mai una cosa com a vertadera sinó se’ns presenta de forma clara
i distinta en la nostra ment. Veritats segures.
• D’unes veritats deduir altres.
• Fer revisions en les cadenes de raonaments

39. Descartes
• Admet els sentits com a Font de coneixement, però amb certes reserves, ja
que diu que són fal·libles. Afirma l'existència d’idees innates.
• Tendència a ser massa teòric, abstracte i fins i tot a anar en contra del sentit
comú.
• Tendència a barrejar filosofia i Déu.
• Desenvolupa les matemàtiques i l’eix de coordenades.

40. Racionalistes: Descartes, Spinoza i Leibniz
• Veritats innates que no necessiten ser experimentades, són veritat perquè són
evidents, clares i indubtables.
• D’Elles es poden derivar altres veritats.
• Exemples: les matemàtiques, l'existència de Déu i l’ànima.

41. Cogito ergo sum
• Després de posar-ho tot en dubte, afirma que ell existeix, perquè pensa.
• Afirma que Déu existeix perquè:
• Ell té la idea innata de Déu
• Ell pensa en una cosa perfecta (Déu).
• Déu ha d’existir perquè si no existirà, aleshores ell no hauria pensat en una
cosa perfecta perquè ell és imperfecte.

42. Empiristes: Bacon, Locke, Newton i Hume
• Crítica als racionalistes.
• Les úniques veritats són aquelles que tenen un fonament observable.
• Si no ho puc experimentar no m’ho crec
• Gran difusió en Anglaterra

43. Empiristes
• Per als empiristes, el problema de les falses creences i els errors sorgeix
perquè per diversos motius, mala educació i error de càlculs, s’han introduït
en la nostra ment idees falses, mentides i mites que no es basen en dades
observables i verificables.

44. Empirisme britànic
• La filosofia empirista va associada al desenvolupament de la Royal Society i la
física newtoniana.
• Gran prestigi del segle XVII i
durant el segle XVIII.

45. Francis Bacon (1561-1626)
• Filòsof anglès partidari de l’empirisme.
• Afirma que el coneixement es troba en la percepció,
alerta sobre els perills de creure allò
que no hem experimentat.
• Va morir com a conseqüència d’un experiment.

46. John Locke (1632-1704)
• Metge i posteriorment ministre de la monarquia parlamentària liberal.
• Defensa del mètode empíric i atac
filosòfic al racionalisme
• Defensa del liberalisme polític i
precedent del constitucionalisme

47. John Locke
• No naixem amb idees innates
• Déu no ha posat idees en la nostra ànima
• Tots els coneixements venen de l'experiència, pels sentits interns i externs.
• Comprovar si el que ens han contat està basat en l'experiència sensible.
• Llibre: Tractat sobre l’enteniment humà
• Inducció: de l’observació de molts casos particulars es generalitza
• El coneixement humà és fal·lible, no és absolut. Diferents graus de certesa.

48. ROYAL SOCIETY
• Royal Society of London for the Improvement of Natural Knowledge
va ser creada al 1660
• Lema: Nullius in Verba, en paraules de ningú,. No és important qui ho diu,
sinó si es pot experimentar
• Locke fou membre a partir de l’any 1668 i Newton en va ser president de
1703 a 1727

49. ISAAC NEWTON 1642-1727
• Utilitza i defensa el mètode empíric
• Instruments d’observació i experiments com Galileu
• Expressar els fenòmens naturals en dades
matemàtiques on busca constants i correlacions.

50. Newton: hypotheses non fingo
• En llatí “No supose hipótesis”
• Resposta als que l’havien desafiat a explicar les causes profundes de la
gravetat.
• Es limita a descriure i formular els princips matemàtics, no especular sobre el
perquè l’univers és així i no d’una altra manera.
• Per inducció arriba a funcions matemmàtiques ( la teoría del mètode
hipoteticodeductiu)

51. DAVID HUME (1711-1776)
• De jove va treballar de bibliotecari de la universitat de Glasgow (Escòcia),
posteriorment va ser diplomàtic a l’estranger.
• Filosofia empirista i del sentit comú.
• Escepticisme moderat, confia en la capacitat de
conèixer, però també se n’adona de
la fal·libilitat i les anomalies.

52. L’empirisme de Hume
• Tota idea ve de percepcions, anomenades impressions.
• De la combinació d’idees simples apareixen els idees més complexes, que
necessàriament no tenen perquè ser certes.
• Va criticar obertament el cristianisme:
• “Què és més probable: que un home ressucite d’entre els morts o que el testimoni
estiga, d’alguna forma equivocat?
• Va ser acusat d’heretgia, però va ser absolt gràcies a la intervenció dels seus amics.

53. Hume i el problema de la inducció
• És la costum i l’habit el que ens indica que les coses serán en el futur com
han sigut fins ara.
• Possibilitat d’anomalies i cignes negres.
• Desconfiar de conceptes com ànima, déu i essència, perquè no fan referencia
a cap percepció.
• El jo (identitat) està en permanent canvi, és una continuïtat de seqüències.
No hi ha un jo últim inalterable i que perdure a tot canvi.

54. Hume: crítica al concepte de causalitat
• Preferix parlar de correlació i de conjunció temporal-espacial de fets.
• Les causes-efectes són qüestió de fet, però a l’igual que amb la inducció, els
fets poden canviar en un futur i no ser com han sigut een el passat.
• Explicar Billar d’Adam

55. Filosofia política. Segles XVII i XVIII
• Noves formes de justificar el poder
• Debat entre absolutistes i partidaris dels drets
• inalienables
• Teories de l’estat de natura i el pacte social
• Noves teories liberals, parlamentàries i de
• divisió i control de poders.

56. IL·LUSTRACIÓ S. XVIII
• Es divulga per Europa l’empirisme, la ciencia newtoniana i el liberalisme
polític de Locke.
• Enciclopedistes: Voltaire, d’Alembert, Holbach,
• Diderot, Montesquieu, Rousseau i Condillac.

57. IL·LUSTRACIÓ S.XVIII
• Difusió de la filosofía de John Locke i la física de Newton per Europa.
• Enciclopedistes perseguits a França i
• enciclopedia clandestina.
• Acaba provocant la caiguda de l’antic
• règim i la monarquia absoluta.

58. IMMANUEL KANT 1724-1804
• Treballà de profesor universitari de Filosofia.
• Va escriure Crítica de la raó pura i la Crítica a la raó pràctica
• Torna a obrir el debat epistemològic i diu que
• les dues parts tenen raó

59. Kant
• El temps i l’espai depenen de la forma de veure el món del subjecte.
• Conceptes abstractes com causa efecte o identitat i alteritat són a priori
(innats) i serveixen per a ordenar les dades sensibles.
• La lógica i les matemàtiques són deductives (racionalistes), la resta dels
coneixements es basen en l’experiencia (empiristes).

60. Independència EUA 1776
Revolució Francesa 1789
• Descontent social i crisi fan que les idees de canvi social dels filòsofs
il·lustrats es convertisquen en referents revolucionaris.
• Llibertat, igualtat i fraternitat.

61. La filosofia ha impulsat la ciencia i els drets
humans
• Algunes de les millores que té la nostra societat i la nostra cultura (ciència,
democràcia i drets humans) tenen els seus orígens en la filosofia i el
lliurepensament.
• Encara queda molt de treball per fer i molt de camí per avançar. El paper de
la filosofia continua sent important actualment.