SlideShare a Scribd company logo
LA TEORIA POLÍTICA MODERNA  Segles XVII - XVIII
TEORIES SOBRE L’ORIGEN DE L’ESTAT Les  teories contractualistes  sorgeixen en el moment en què es produeix un canvi de perspectiva, de la consideració de l’ Estat i el poder polític  com a un do diví o natural es passa a la certesa del seu caràcter  convencional .  Les lleis i normes socials, com les institucions i els òrgans de poder s’entenen com una creació humana que pot ser rebutjada o alterada. Les  teories del contracte social  tenen com a objectiu explicar l’origen de la societat i l’Estat, i justificar-ne l’existència. Aquest tipus de concepcions van aparèixer per primera vegada en el segle XVII i van tenir continuïtat en el XVIII.  Segons aquestes teories  l’Estat és fruit d’un pacte o contracte . La teoria contractualista, però no pretén descriure un fet històric, sinó que es tracta d’una metàfora explicativa per a remarcar el caràcter humà de l’Estat.
Teoria política de Thomas Hobbes La por ens civilitza. L’origen de la societat és artificial. L’Estat s’ha creat per la necessitat de posar pau, ja que sense ell ens trobem en una situació de “guerra de tots contra tots”.  El poder no té un origen diví sinó que prové de la voluntat dels homes.  Igualtat en la naturalesa humana. Tots som egoistes i cerquem el propi benestar. “Homo homini lupus” Plaute.  Necessitat d’un pacte: renúncia voluntària a la llibertat pel bé social. L’individu queda a mans de l’Estat que ha de ser fort i autoritari:  Leviathan .  Defensa el poder absolut per part de l’Estat: Absolutisme.
Teoria política de John Locke  L’origen i legitimitat de l’Estat prové d’un pacte entre els individus per garantir els seus drets. L’Estat està subordinat als interessos individuals i ha de protegir els drets de tots els individus.  Defensa un Estat liberal (liberalisme polític): democràcia representativa.  Divisió de poders: Legislatiu, executiu i federatiu. (actualitat: Legislatiu, executiu i judicial).
Teoria política de Jean-Jacques Rousseau  Distingeix entre l’home natural (bon salvatge) i l’home històric modern (egoista i depravat). El pas de l’home natural a l’home modern té el seu origen en la por per l’escassetat de recursos. A partir d’aleshores van néixer la propietat, la dominació i la desigualtat social.  Necessitat d’un pacte o contracte social per a la regeneració moral. Els homes associats formen la Voluntat general i el poble esdevé sobirà.  La finalitat última del pacte és el bé comú. Defensa la democràcia directa.
TEORIES SOBRE L’ORIGEN DE L’ESTAT Filòsofs Thomas Hobbes John Locke J.J.  Rousseau Estat de  naturalesa Abans de la fundació de l'Estat, impera la llei natural del més fort. No es reconeix ni es respecta cap dret, perquè tots es consideren amb dret a tot. Tothom és igual en el sentit que té les mateixes possibilitats de sobreviure. És una situació en la qual "l'home és un llop per a l'home"  Els éssers humans tenen, de manera natural, drets: dret a la vida, a la llibertat , a la propietat, dret a ser respectats...   El problema és que no hi ha cap mena de regulació ni de control que asseguri el seu compliment. Els éssers humans, són lliures, iguals i bons. Però com que  hi ha dificultats per a satisfer totes les necessitats, s’uneixen formant societats i és aleshores quan uns volen manar sobre els altres fent necessàries unes normes mínimes de convivència Pacte o contracte Per a garantir un cert ordre i estabilitat, els individus cedeixen, de manera incondicional,  tots els seus drets a una sola persona o grup: el sobirà. Els individus perden la seva llibertat a canvi de seguretat. Els individus, cedeixen els seus drets a un grup de persones (els governants), de manera provisional. L’Estat ha d’estar al servei dels interessos individuals i protegir els drets dels ciutadans.   Per satisfer  les seves necessitats, els individus s’associen posant la seva voluntat al servei de la voluntat de tothom, o també anomenada:  voluntat general .  Tipus Govern Estat autoritari:  Leviatan Democràcia representativa Democràcia directa
Teoria política David Hume Hume sotmet a crítica les institucions socials, l'Estat i la teoria del Contracte Social.  L'Estat està format per un agregat d'individus units pel  costum  i el seu  origen  no és cap acord o contracte sinó la  utilitat  ( Utilitarisme:  A.Smith, J.Bentham, J.Stuart Mill ) .  El valor que té l'organització social no és un altre que la seva utilitat. I aquest sentiment ha generat el procés constitutiu de la societat. L'obediència política obliga només si el govern que està en el poder és útil. La Justícia  és una convenció necessària i útil per a la formació de la societat que es fonamenta en l'interès comú i en el  sentiment de   simpatia  (necessari en les relacions socials).  Les lleis no són arbitràries, però tampoc eternes, sinó que es basen en la utilitat pública.
Teoria política en la il·lustració Els màxims exponents del pensament polític il·lustrat són els francesos: Montesquieu.  teoria de la separació dels poders de l’Estat :  Legislatiu, executiu i judicial. Voltaire.  Duu a terme una important tasca de crítica  social, religiosa i política.
Teoria política en la il·lustració Rousseau.  Posa les bases de la democràcia moderna. El general, els il·lustrats propugnen l’eliminació de la monarquia absoluta i hereditària, i defensen l’Estat democràtic. Per això posen en circulació principis com el de llibertat, tolerància, abolició de l’esclavatge, igualtat...

More Related Content

What's hot

René Descartes
René DescartesRené Descartes
René Descartes
Anna Sarsanedas
 
Factors pas mite logos
Factors pas mite logosFactors pas mite logos
Factors pas mite logos
rosasabates
 
Presentació Immanuel Kant
Presentació Immanuel KantPresentació Immanuel Kant
Presentació Immanuel Kant
Guidacardona
 
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)
Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
 
Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)
Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)
Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)
Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
 
Filosofia del Renaixement
Filosofia del RenaixementFilosofia del Renaixement
Filosofia del Renaixement
Anna Sarsanedas
 
David Hume i la causalitat.
David Hume i la causalitat.David Hume i la causalitat.
David Hume i la causalitat.
Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
 
Immanuel Kant (1724 1804)
Immanuel Kant (1724 1804)Immanuel Kant (1724 1804)
Immanuel Kant (1724 1804)
jcalzamora
 
Sofistes i Sòcrates
Sofistes i SòcratesSofistes i Sòcrates
Sofistes i Sòcrates
Anna Sarsanedas
 
David hume (1711 1776)
David hume (1711 1776)David hume (1711 1776)
David hume (1711 1776)
jcalzamora
 
Tema 4 L'ésser humà, entre la naturalesa i la cultura
Tema 4 L'ésser humà, entre la naturalesa i la culturaTema 4 L'ésser humà, entre la naturalesa i la cultura
Tema 4 L'ésser humà, entre la naturalesa i la cultura
Guidacardona
 
La filosofia hel·lenística
La filosofia hel·lenísticaLa filosofia hel·lenística
La filosofia hel·lenística
Ramon Carrillo Santana
 
Tema 9. la restauració (1875-1898) (i)
Tema 9.  la restauració (1875-1898) (i)Tema 9.  la restauració (1875-1898) (i)
Tema 9. la restauració (1875-1898) (i)
Rafa Oriola
 
La revolucio científica s.XV-XII
La revolucio científica s.XV-XIILa revolucio científica s.XV-XII
La revolucio científica s.XV-XII
Anna Sarsanedas
 
Stuart Mill i utilitarisme
Stuart Mill i utilitarismeStuart Mill i utilitarisme
Stuart Mill i utilitarisme
Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
 
Presentació nietzsche
Presentació nietzschePresentació nietzsche
Presentació nietzsche
rosasabates
 
Hel·lenisme
Hel·lenismeHel·lenisme
Hel·lenisme
Anna Sarsanedas
 

What's hot (20)

René Descartes
René DescartesRené Descartes
René Descartes
 
Factors pas mite logos
Factors pas mite logosFactors pas mite logos
Factors pas mite logos
 
Presentació Immanuel Kant
Presentació Immanuel KantPresentació Immanuel Kant
Presentació Immanuel Kant
 
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)
 
Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)
Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)
Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)
 
Filosofia del Renaixement
Filosofia del RenaixementFilosofia del Renaixement
Filosofia del Renaixement
 
David Hume i la causalitat.
David Hume i la causalitat.David Hume i la causalitat.
David Hume i la causalitat.
 
Immanuel Kant (1724 1804)
Immanuel Kant (1724 1804)Immanuel Kant (1724 1804)
Immanuel Kant (1724 1804)
 
Sofistes i Sòcrates
Sofistes i SòcratesSofistes i Sòcrates
Sofistes i Sòcrates
 
David hume (1711 1776)
David hume (1711 1776)David hume (1711 1776)
David hume (1711 1776)
 
Tema 4 L'ésser humà, entre la naturalesa i la cultura
Tema 4 L'ésser humà, entre la naturalesa i la culturaTema 4 L'ésser humà, entre la naturalesa i la cultura
Tema 4 L'ésser humà, entre la naturalesa i la cultura
 
La filosofia hel·lenística
La filosofia hel·lenísticaLa filosofia hel·lenística
La filosofia hel·lenística
 
Empirisme Racionalisme
Empirisme RacionalismeEmpirisme Racionalisme
Empirisme Racionalisme
 
Kant Etica
Kant EticaKant Etica
Kant Etica
 
Tema 9. la restauració (1875-1898) (i)
Tema 9.  la restauració (1875-1898) (i)Tema 9.  la restauració (1875-1898) (i)
Tema 9. la restauració (1875-1898) (i)
 
La revolucio científica s.XV-XII
La revolucio científica s.XV-XIILa revolucio científica s.XV-XII
La revolucio científica s.XV-XII
 
Stuart Mill i utilitarisme
Stuart Mill i utilitarismeStuart Mill i utilitarisme
Stuart Mill i utilitarisme
 
Hume Coneixement
Hume ConeixementHume Coneixement
Hume Coneixement
 
Presentació nietzsche
Presentació nietzschePresentació nietzsche
Presentació nietzsche
 
Hel·lenisme
Hel·lenismeHel·lenisme
Hel·lenisme
 

Similar to Filosofia política època moderna

Resums Clàudia Codina
Resums Clàudia CodinaResums Clàudia Codina
Resums Clàudia Codina
carla2crisclau
 
71john locke-p-130922153406-phpapp02
71john locke-p-130922153406-phpapp0271john locke-p-130922153406-phpapp02
71john locke-p-130922153406-phpapp02
rosasabates
 
El poder i la política.
El poder i la política.El poder i la política.
El poder i la política.
Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
 
Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret
Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De DretFonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret
Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret
Alexandra Valtueña
 
Sobre llibertat, igualtat i justícia.
Sobre llibertat, igualtat i justícia.Sobre llibertat, igualtat i justícia.
Sobre llibertat, igualtat i justícia.
Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
 
Filo T 13! Powerpoint
Filo T 13! PowerpointFilo T 13! Powerpoint
Filo T 13! Powerpoint
albert
 
4. Liberalisme 2.ppt
4. Liberalisme 2.ppt4. Liberalisme 2.ppt
4. Liberalisme 2.ppt
Daniel Fernández
 
4. Liberalisme 2.ppt
4. Liberalisme 2.ppt4. Liberalisme 2.ppt
4. Liberalisme 2.ppt
Daniel Fernández
 
Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret
Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De DretFonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret
Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret
Alexandra Valtueña
 
Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret
Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De DretFonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret
Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret
Alexandra Valtueña
 
Rousseau Jon Oscar Soraya
Rousseau Jon Oscar SorayaRousseau Jon Oscar Soraya
Rousseau Jon Oscar Soraya
Neus Garcia
 
L'era d les revolucions
L'era d les revolucionsL'era d les revolucions
L'era d les revolucions
Dolors Cuevas
 

Similar to Filosofia política època moderna (20)

Resums Clàudia Codina
Resums Clàudia CodinaResums Clàudia Codina
Resums Clàudia Codina
 
71john locke-p-130922153406-phpapp02
71john locke-p-130922153406-phpapp0271john locke-p-130922153406-phpapp02
71john locke-p-130922153406-phpapp02
 
El poder i la política.
El poder i la política.El poder i la política.
El poder i la política.
 
Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret
Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De DretFonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret
Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret
 
Resum Tema 13
Resum Tema 13Resum Tema 13
Resum Tema 13
 
Sobre llibertat, igualtat i justícia.
Sobre llibertat, igualtat i justícia.Sobre llibertat, igualtat i justícia.
Sobre llibertat, igualtat i justícia.
 
Filo T 13! Powerpoint
Filo T 13! PowerpointFilo T 13! Powerpoint
Filo T 13! Powerpoint
 
4. Liberalisme 2.ppt
4. Liberalisme 2.ppt4. Liberalisme 2.ppt
4. Liberalisme 2.ppt
 
4. Liberalisme 2.ppt
4. Liberalisme 2.ppt4. Liberalisme 2.ppt
4. Liberalisme 2.ppt
 
treball filo
treball filotreball filo
treball filo
 
Filo
FiloFilo
Filo
 
Filosofia
FilosofiaFilosofia
Filosofia
 
Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret
Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De DretFonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret
Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret
 
Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret
Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De DretFonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret
Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret
 
12 filosofia política
12 filosofia  política12 filosofia  política
12 filosofia política
 
Filosofia Política
Filosofia PolíticaFilosofia Política
Filosofia Política
 
Rousseau Jon Oscar Soraya
Rousseau Jon Oscar SorayaRousseau Jon Oscar Soraya
Rousseau Jon Oscar Soraya
 
L'era d les revolucions
L'era d les revolucionsL'era d les revolucions
L'era d les revolucions
 
Tasca 2 unitat 1
Tasca 2 unitat 1Tasca 2 unitat 1
Tasca 2 unitat 1
 
Joan Ojeda T.
Joan Ojeda T.Joan Ojeda T.
Joan Ojeda T.
 

More from Anna Sarsanedas

Capítulo 8.pptx
Capítulo 8.pptxCapítulo 8.pptx
Capítulo 8.pptx
Anna Sarsanedas
 
Els primers filòsofs
Els primers filòsofsEls primers filòsofs
Els primers filòsofs
Anna Sarsanedas
 
Aspectos bioéticos del utilitarismo negativo
Aspectos bioéticos del utilitarismo negativoAspectos bioéticos del utilitarismo negativo
Aspectos bioéticos del utilitarismo negativo
Anna Sarsanedas
 
Filosofía e Internet
Filosofía e InternetFilosofía e Internet
Filosofía e Internet
Anna Sarsanedas
 
Estudi psicologia
Estudi psicologiaEstudi psicologia
Estudi psicologia
Anna Sarsanedas
 
La teoria ètica i política de Plató
La teoria ètica i política de PlatóLa teoria ètica i política de Plató
La teoria ètica i política de Plató
Anna Sarsanedas
 
Aprenentatge
AprenentatgeAprenentatge
Aprenentatge
Anna Sarsanedas
 
Introducció a la Psicologia
Introducció a la PsicologiaIntroducció a la Psicologia
Introducció a la Psicologia
Anna Sarsanedas
 
Hume moral
Hume moralHume moral
Hume moral
Anna Sarsanedas
 
Introduccio Nietzsche
Introduccio NietzscheIntroduccio Nietzsche
Introduccio Nietzsche
Anna Sarsanedas
 
Nietzsche
NietzscheNietzsche
Nietzsche
Anna Sarsanedas
 
La Il·lustració
La Il·lustracióLa Il·lustració
La Il·lustració
Anna Sarsanedas
 
Empirisme
Empirisme Empirisme
Empirisme
Anna Sarsanedas
 
PresentacióLlibre
PresentacióLlibrePresentacióLlibre
PresentacióLlibre
Anna Sarsanedas
 
La filosofia catalana a Internet
La filosofia catalana a InternetLa filosofia catalana a Internet
La filosofia catalana a Internet
Anna Sarsanedas
 
Filosofia i Internet
Filosofia i InternetFilosofia i Internet
Filosofia i Internet
Anna Sarsanedas
 
Sobre El lloc de la filosofia en la societat de la informació i del coneixement
Sobre El lloc de la filosofia en la societat de la informació i del coneixementSobre El lloc de la filosofia en la societat de la informació i del coneixement
Sobre El lloc de la filosofia en la societat de la informació i del coneixement
Anna Sarsanedas
 

More from Anna Sarsanedas (20)

Capítulo 8.pptx
Capítulo 8.pptxCapítulo 8.pptx
Capítulo 8.pptx
 
Els primers filòsofs
Els primers filòsofsEls primers filòsofs
Els primers filòsofs
 
Aspectos bioéticos del utilitarismo negativo
Aspectos bioéticos del utilitarismo negativoAspectos bioéticos del utilitarismo negativo
Aspectos bioéticos del utilitarismo negativo
 
Filosofía e Internet
Filosofía e InternetFilosofía e Internet
Filosofía e Internet
 
Terapies Psicològiques
Terapies PsicològiquesTerapies Psicològiques
Terapies Psicològiques
 
Estudi psicologia
Estudi psicologiaEstudi psicologia
Estudi psicologia
 
La teoria ètica i política de Plató
La teoria ètica i política de PlatóLa teoria ètica i política de Plató
La teoria ètica i política de Plató
 
Aprenentatge
AprenentatgeAprenentatge
Aprenentatge
 
Introducció a la Psicologia
Introducció a la PsicologiaIntroducció a la Psicologia
Introducció a la Psicologia
 
Hume moral
Hume moralHume moral
Hume moral
 
Introduccio Nietzsche
Introduccio NietzscheIntroduccio Nietzsche
Introduccio Nietzsche
 
Filosofia Roma
Filosofia RomaFilosofia Roma
Filosofia Roma
 
Positivisme
PositivismePositivisme
Positivisme
 
Nietzsche
NietzscheNietzsche
Nietzsche
 
La Il·lustració
La Il·lustracióLa Il·lustració
La Il·lustració
 
Empirisme
Empirisme Empirisme
Empirisme
 
PresentacióLlibre
PresentacióLlibrePresentacióLlibre
PresentacióLlibre
 
La filosofia catalana a Internet
La filosofia catalana a InternetLa filosofia catalana a Internet
La filosofia catalana a Internet
 
Filosofia i Internet
Filosofia i InternetFilosofia i Internet
Filosofia i Internet
 
Sobre El lloc de la filosofia en la societat de la informació i del coneixement
Sobre El lloc de la filosofia en la societat de la informació i del coneixementSobre El lloc de la filosofia en la societat de la informació i del coneixement
Sobre El lloc de la filosofia en la societat de la informació i del coneixement
 

Filosofia política època moderna

  • 1. LA TEORIA POLÍTICA MODERNA Segles XVII - XVIII
  • 2. TEORIES SOBRE L’ORIGEN DE L’ESTAT Les teories contractualistes sorgeixen en el moment en què es produeix un canvi de perspectiva, de la consideració de l’ Estat i el poder polític com a un do diví o natural es passa a la certesa del seu caràcter convencional . Les lleis i normes socials, com les institucions i els òrgans de poder s’entenen com una creació humana que pot ser rebutjada o alterada. Les teories del contracte social tenen com a objectiu explicar l’origen de la societat i l’Estat, i justificar-ne l’existència. Aquest tipus de concepcions van aparèixer per primera vegada en el segle XVII i van tenir continuïtat en el XVIII. Segons aquestes teories l’Estat és fruit d’un pacte o contracte . La teoria contractualista, però no pretén descriure un fet històric, sinó que es tracta d’una metàfora explicativa per a remarcar el caràcter humà de l’Estat.
  • 3. Teoria política de Thomas Hobbes La por ens civilitza. L’origen de la societat és artificial. L’Estat s’ha creat per la necessitat de posar pau, ja que sense ell ens trobem en una situació de “guerra de tots contra tots”. El poder no té un origen diví sinó que prové de la voluntat dels homes. Igualtat en la naturalesa humana. Tots som egoistes i cerquem el propi benestar. “Homo homini lupus” Plaute. Necessitat d’un pacte: renúncia voluntària a la llibertat pel bé social. L’individu queda a mans de l’Estat que ha de ser fort i autoritari: Leviathan . Defensa el poder absolut per part de l’Estat: Absolutisme.
  • 4. Teoria política de John Locke L’origen i legitimitat de l’Estat prové d’un pacte entre els individus per garantir els seus drets. L’Estat està subordinat als interessos individuals i ha de protegir els drets de tots els individus. Defensa un Estat liberal (liberalisme polític): democràcia representativa. Divisió de poders: Legislatiu, executiu i federatiu. (actualitat: Legislatiu, executiu i judicial).
  • 5. Teoria política de Jean-Jacques Rousseau Distingeix entre l’home natural (bon salvatge) i l’home històric modern (egoista i depravat). El pas de l’home natural a l’home modern té el seu origen en la por per l’escassetat de recursos. A partir d’aleshores van néixer la propietat, la dominació i la desigualtat social. Necessitat d’un pacte o contracte social per a la regeneració moral. Els homes associats formen la Voluntat general i el poble esdevé sobirà. La finalitat última del pacte és el bé comú. Defensa la democràcia directa.
  • 6. TEORIES SOBRE L’ORIGEN DE L’ESTAT Filòsofs Thomas Hobbes John Locke J.J.  Rousseau Estat de naturalesa Abans de la fundació de l'Estat, impera la llei natural del més fort. No es reconeix ni es respecta cap dret, perquè tots es consideren amb dret a tot. Tothom és igual en el sentit que té les mateixes possibilitats de sobreviure. És una situació en la qual "l'home és un llop per a l'home"  Els éssers humans tenen, de manera natural, drets: dret a la vida, a la llibertat , a la propietat, dret a ser respectats...  El problema és que no hi ha cap mena de regulació ni de control que asseguri el seu compliment. Els éssers humans, són lliures, iguals i bons. Però com que  hi ha dificultats per a satisfer totes les necessitats, s’uneixen formant societats i és aleshores quan uns volen manar sobre els altres fent necessàries unes normes mínimes de convivència Pacte o contracte Per a garantir un cert ordre i estabilitat, els individus cedeixen, de manera incondicional,  tots els seus drets a una sola persona o grup: el sobirà. Els individus perden la seva llibertat a canvi de seguretat. Els individus, cedeixen els seus drets a un grup de persones (els governants), de manera provisional. L’Estat ha d’estar al servei dels interessos individuals i protegir els drets dels ciutadans.   Per satisfer  les seves necessitats, els individus s’associen posant la seva voluntat al servei de la voluntat de tothom, o també anomenada: voluntat general .  Tipus Govern Estat autoritari: Leviatan Democràcia representativa Democràcia directa
  • 7. Teoria política David Hume Hume sotmet a crítica les institucions socials, l'Estat i la teoria del Contracte Social. L'Estat està format per un agregat d'individus units pel costum i el seu origen no és cap acord o contracte sinó la utilitat ( Utilitarisme: A.Smith, J.Bentham, J.Stuart Mill ) . El valor que té l'organització social no és un altre que la seva utilitat. I aquest sentiment ha generat el procés constitutiu de la societat. L'obediència política obliga només si el govern que està en el poder és útil. La Justícia és una convenció necessària i útil per a la formació de la societat que es fonamenta en l'interès comú i en el sentiment de simpatia (necessari en les relacions socials). Les lleis no són arbitràries, però tampoc eternes, sinó que es basen en la utilitat pública.
  • 8. Teoria política en la il·lustració Els màxims exponents del pensament polític il·lustrat són els francesos: Montesquieu. teoria de la separació dels poders de l’Estat : Legislatiu, executiu i judicial. Voltaire. Duu a terme una important tasca de crítica social, religiosa i política.
  • 9. Teoria política en la il·lustració Rousseau. Posa les bases de la democràcia moderna. El general, els il·lustrats propugnen l’eliminació de la monarquia absoluta i hereditària, i defensen l’Estat democràtic. Per això posen en circulació principis com el de llibertat, tolerància, abolició de l’esclavatge, igualtat...