SlideShare a Scribd company logo
FILOSOFIA ANTIGA – s. V aC ELS SOFISTES  I SÒCRATES
GIR ANTROPOLÒGIC - CAUSES Gran activitat comercial – millora del nivell econòmic. Importància de la vida pública. Participació dels ciutadans en la política. Democràcia. Pèricles. Limitació del poder dels nobles (aristocràcia). Atenes és el centre cultural i comercial de la mediterrània. Explicacions de la naturalesa poc convincents. Desconfiança del coneixement de la physis. Excel·lència o virtut (areté) es pot adquirir mitjançant l’educació.  29/07/11 la sofística i Sòcrates
GIR ANTROPOLÒGIC - CONSEQÜÈNCIES Desplaçament de la reflexió sobre les lleis de la naturalesa ( physis ) a la reflexió sobre les lleis de la ciutat ( nomos ). Interès per l’art de parlar bé en públic, del raonament convincent i l’anàlisi conceptual. Importància del llenguatge. La reflexió filosòfica se centra més en la vida social i política, en explicar l’origen de les lleis i quins han de ser els valors socials i polítics de la ciutat.  Apareix un nou grup de pensadors: Sofistes, Sòcrates.  29/07/11 la sofística i Sòcrates
LA SOFÍSTICA (1) Sophistés ( σοφιστής ) : habilidós, savi. Mestre de virtut o areté (excel·lència).  Atenes, segona meitat del segle V aC. Protàgores, Gòrgies, Hippies, Antifont, Críties... Filosofia d’enfoc  antropològic  (rebuig de les preocupacions cosmològiques). Temes: llenguatge, moral, política, oratòria, coneixement... Escepticisme i relativisme. 29/07/11 la sofística i Sòcrates 4

Recommended for you

Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)

Exposició de les idees principals de les Meditacions metafísiques de Descartes. Modificació de la presentació realitzada el 2010, afegint les Meditacions V i VI, que enguany entren a Selectivitat.

descartesmeditacionsbatxillerat
René Descartes
René DescartesRené Descartes
René Descartes

Resum filosofia de René Descartes

LA SOFÍSTICA(2) Per què al segle V aC a Atenes? Moment de màxim esplendor de la ciutat.  Sistema democràtic de govern. (Pèricles) Democràcia directa, no representativa. L’assemblea dels ciutadans, base del poder. El Poder no ve de la noblesa ni de la riquesa, sinó de l’habilitat per convèncer la majoria a través de la paraula.  Per això Els joves de classe alta necessiten aprendre a construir discursos persuasius (i poden pagar!) Savis de tota Grècia instal·len a Atenes les seves escoles d’oratòria: són els sofistes. El seu objectiu, l’educació ( παιδεία =paideia )   29/07/11 la sofística i Sòcrates 5
LA SOFÍSTICA Idees generals comunes: Tot el coneixement humà prové, directament o indirecta, de l’experiència sensible ( empirisme ) Persones diferents tenen experiències diferents: la  veritat   ( α̉λήθεια =aletheia )  és el que a cadascú sembla, és l’ opinió  ( δόξα )  més convincent ( relativisme epistemològic ) Savi és qui té l’habilitat de convèncer i té èxit en la vida pública. No podem construir coneixements segurs d’una realitat canviant  (com la natura)  ( escepticisme o nihilisme epistemològic i ontològic ) Distinció entre llei natural ( φύσις =physis ) i  lleis convencionals ( νόμος =nomos ).  Convencionalisme  (la voluntat humana, únic fonament de les lleis de la ciutat) El que és just, bo o bell en un lloc i en un moment, no ho és en un altre. No hi ha valors universals ( relativisme ètic ) 29/07/11 la sofística i Sòcrates
LA SOFÍSTICA:  Característiques 29/07/11 la sofística i Sòcrates Relativisme : hi ha tantes veritats com punts de vista. Subjectivisme : Comprensió del món des d’un punt de vista. Indiferència moral i religiosa : Es pot canviar de moral segons l’interès Escepticisme : Qüestionament de la realitat Convencionalisme:  Les lleis són el resultat d’un acord. Materialisme : Basat en coses perceptibles
Protàgores d’Abdera Epistemologia:  considera que hi ha tantes veritats com individus. No hi ha un coneixement científic universalment vàlid. “L’home és la mesura de totes les coses”. Moral:  Implica dubtar de l’existència d’un bé i una justícia fixes i universals Legal:  Cada poble posseeix les seves lleis i els seus costums. Les lleis són convencionals i modificables Religiós : Defensa l’agnosticisme. Res podem saber sobre els déus 29/07/11 la sofística i Sòcrates

Recommended for you

7_John Locke: teoria política
7_John Locke: teoria política7_John Locke: teoria política
7_John Locke: teoria política
Tema 3 Plató 2. Teoria de les Idees
Tema 3  Plató  2. Teoria de les IdeesTema 3  Plató  2. Teoria de les Idees
Tema 3 Plató 2. Teoria de les Idees
Gòrgies de Leontinos Nega l’existència de l’ésser i arriba als extrems del nihilisme i l’agnosticisme. Tres tesis: Res existeix:  Si l’ésser existeix o bé és etern o bé engendrat. Si és etern hauria de ser infinit i no cabria enlloc. Si és engendrat hauria de provenir del no-ésser i no és possible Si existís alguna cosa, no es podria conèixer ni pensar . O és el mateix que el pensar o és diferent a ell. Primera possibilitat falsa, no tot el que es pensa existeix. Si és diferent, implica que tot pot ser fals (tampoc és cert) Si pogués ser conegut, no podria ser comunicat.  Entre l’ésser i el pensar hi ha la paraula. La paraula és diferent de l’ésser i una paraula pot significar diferents coses. Per tant sols serveix de persuasió per a convèncer però no és cert. No hi ha veritat enlloc. 29/07/11 la sofística i Sòcrates
SÒCRATES (1) Contemporani dels sofistes (V aC.), rebutja el seu escepticisme i el seu relativisme No va escriure res. El que en sabem prové, bàsicament: Del seu deixeble Plató (és present a tots els seus diàlegs)  De l’historiador Xenofont Del comediògraf Aristòfanes Morí condemnat a mort per l’assemblea atenesa  (impietat i corrupció dels joves) 29/07/11 la sofística i Sòcrates
SÒCRATES (2) Mètode El diàleg (ja no el discurs), únic mètode vàlid per a la filosofia. Ironia (qui sap que no sap pregunta a qui no sap que no sap). La Maièutica –art de donar a llum-, base de l’educació. Epistemologia Desvalorització de l’experiència sensible enfront de la reflexió racional (contra l’empirisme) La veritat cal cercar-la dins d’un mateix. Recerca de definicions universals a través de la inducció, (contra el relativisme i l’escepticisme). Ètica  Intel·lectualisme moral: identificació de virtut ( α̉ρετή ) i  saviesa (σοφία). El bé i el mal morals, fruit del saber i de la ignorància. 29/07/11 la sofística i Sòcrates
29/07/11 la sofística i Sòcrates LA POLIS SISTEMA ENCICLOPÉDIC centrada en L’ HOME NATURALESA LLEI CONVENCIONAL TÈCNICA CIUTAT EDUCACIÓ VERITAT ELS SOFISTES MÈTODE FORMACIÓ CÍVICA CONEIXEMENT PROCESSUAL RELATIVISME I ESCEPTICISME PROTÀGORES GÒRGIES HIPIES PRÓDIC ANTIFÓ CRÍTIES TRASÍMAC CALICLES que exigeix constitueixen una NOVA FILOSOFIA és  una reflexió sobre CONCEPTES FONAMENTALS LOGOS REALITAT INDEPENDENT com a recerca de JUSTÍCIA PRODUCCIÓ CREATIVA com a EMPRESA COL·LECTIVA com DEMOCRÀCIA fonament de que exigeix FORMACIÓ DE LA PERSONALITAT contra VALORS TRADICIONALS en EL LLENGUATGE com a DEMOSTRACIÓ amb un nou  basat en SÒCRATES és símbol de la relació entre FILOSOFIA a través del PREGUNTES reconeixent LA IGNORANCIA CONCEPTE que porta al CONEIXEMENT DEL BÉ DIÀLEG en la construcció de entesa com a INDIVIDU MORT TRÀGICA la seva SOCIETAT LLEIS com és una resposta al RELATIVISME amb un MÈTODE que busca L’ UNIVERSAL amb per a arribar a la gènesi del que suposa una EDUCACIÓ en la virtut de LA JUSTICIA basada en LA RACIONALITAT com a  principi de L’ÈTICA seguida per LES ESCOLES SOCRÀTIQUES CIRENAICS MEGÀRICS CÍNICS com a enfront de

Recommended for you

Plató (427 347)
Plató (427 347)Plató (427 347)
Plató (427 347)
Plató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixementPlató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixement
platófilosofia
Els sofistes
Els sofistesEls sofistes
Els sofistes

Presentació de classe dels sofistes

sofistes

More Related Content

What's hot

John Stuart Mill
John Stuart MillJohn Stuart Mill
John Stuart Mill
Anna Sarsanedas
 
El pas del mite al logos
El pas del mite al logosEl pas del mite al logos
El pas del mite al logos
filosofies
 
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Enric Gil Garcia
 
René Descartes
René DescartesRené Descartes
René Descartes
Anna Sarsanedas
 
7_John Locke: teoria política
7_John Locke: teoria política7_John Locke: teoria política
7_John Locke: teoria política
filoinfanta
 
Tema 3 Plató 2. Teoria de les Idees
Tema 3  Plató  2. Teoria de les IdeesTema 3  Plató  2. Teoria de les Idees
Tema 3 Plató 2. Teoria de les Idees
Jesús Gómez
 
Plató (427 347)
Plató (427 347)Plató (427 347)
Plató (427 347)
jcalzamora
 
Plató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixementPlató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixement
Núria Martínez
 
Els sofistes
Els sofistesEls sofistes
Els sofistes
jcalzamora
 
John Locke: l'estat de naturalesa
John Locke: l'estat de naturalesaJohn Locke: l'estat de naturalesa
John Locke: l'estat de naturalesa
Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
 
Plató filosofia
Plató filosofiaPlató filosofia
Plató filosofia
À. Baldó
 
Epicur i la felicitat
Epicur i la felicitatEpicur i la felicitat
Epicur i la felicitat
Ghizlanee
 
L´escepticisme
L´escepticismeL´escepticisme
Hume
HumeHume
La revolucio científica s.XV-XII
La revolucio científica s.XV-XIILa revolucio científica s.XV-XII
La revolucio científica s.XV-XII
Anna Sarsanedas
 
Plató. Teoria de les idees.1
Plató. Teoria de les idees.1Plató. Teoria de les idees.1
Plató. Teoria de les idees.1
Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
 
Cant de novembre
Cant de novembreCant de novembre
Cant de novembre
joanmolar
 

What's hot (20)

Hume Coneixement
Hume ConeixementHume Coneixement
Hume Coneixement
 
John Stuart Mill
John Stuart MillJohn Stuart Mill
John Stuart Mill
 
El pas del mite al logos
El pas del mite al logosEl pas del mite al logos
El pas del mite al logos
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
Aristòtil
 
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
 
René Descartes
René DescartesRené Descartes
René Descartes
 
7_John Locke: teoria política
7_John Locke: teoria política7_John Locke: teoria política
7_John Locke: teoria política
 
Aristotil
AristotilAristotil
Aristotil
 
Tema 3 Plató 2. Teoria de les Idees
Tema 3  Plató  2. Teoria de les IdeesTema 3  Plató  2. Teoria de les Idees
Tema 3 Plató 2. Teoria de les Idees
 
Plató (427 347)
Plató (427 347)Plató (427 347)
Plató (427 347)
 
Plató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixementPlató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixement
 
Els sofistes
Els sofistesEls sofistes
Els sofistes
 
John Locke: l'estat de naturalesa
John Locke: l'estat de naturalesaJohn Locke: l'estat de naturalesa
John Locke: l'estat de naturalesa
 
Plató filosofia
Plató filosofiaPlató filosofia
Plató filosofia
 
Epicur i la felicitat
Epicur i la felicitatEpicur i la felicitat
Epicur i la felicitat
 
L´escepticisme
L´escepticismeL´escepticisme
L´escepticisme
 
Hume
HumeHume
Hume
 
La revolucio científica s.XV-XII
La revolucio científica s.XV-XIILa revolucio científica s.XV-XII
La revolucio científica s.XV-XII
 
Plató. Teoria de les idees.1
Plató. Teoria de les idees.1Plató. Teoria de les idees.1
Plató. Teoria de les idees.1
 
Cant de novembre
Cant de novembreCant de novembre
Cant de novembre
 

Viewers also liked

Filosofia medieval
Filosofia medievalFilosofia medieval
Filosofia medieval
Veronica Leon Fuentes
 
Sócrates
SócratesSócrates
Sócrates
deptofilo
 
Filosofia política època moderna
Filosofia política època modernaFilosofia política època moderna
Filosofia política època moderna
Anna Sarsanedas
 
La teoria ètica i política de Plató
La teoria ètica i política de PlatóLa teoria ètica i política de Plató
La teoria ètica i política de Plató
Anna Sarsanedas
 
Sócrates
SócratesSócrates
Sócrates
deptofilo
 
Sócrates
SócratesSócrates
Socrates
SocratesSocrates
Socrates
arevalofd
 

Viewers also liked (9)

Marx
MarxMarx
Marx
 
Filosofia medieval
Filosofia medievalFilosofia medieval
Filosofia medieval
 
PLATÓ
PLATÓPLATÓ
PLATÓ
 
Sócrates
SócratesSócrates
Sócrates
 
Filosofia política època moderna
Filosofia política època modernaFilosofia política època moderna
Filosofia política època moderna
 
La teoria ètica i política de Plató
La teoria ètica i política de PlatóLa teoria ètica i política de Plató
La teoria ètica i política de Plató
 
Sócrates
SócratesSócrates
Sócrates
 
Sócrates
SócratesSócrates
Sócrates
 
Socrates
SocratesSocrates
Socrates
 

Similar to Sofistes i Sòcrates

2 la sofística i sòcrates
2 la sofística i sòcrates2 la sofística i sòcrates
2 la sofística i sòcrates
Josep Maria Altés Riera
 
Plató, un pensament viu
Plató,  un pensament viuPlató,  un pensament viu
Plató, un pensament viu
filosofies
 
Sofistes- Sòcrates
Sofistes- SòcratesSofistes- Sòcrates
Sofistes- Sòcrates
rosasabates
 
Sofistes
SofistesSofistes
Sofistes
À. Baldó
 
1 Presocratics
1 Presocratics1 Presocratics
1 Presocratics
Josep Maria Altés Riera
 
Tema 2. Els sofistes i Sòcrates
Tema 2. Els sofistes i SòcratesTema 2. Els sofistes i Sòcrates
Tema 2. Els sofistes i Sòcrates
Jesús Gómez
 
Sofistes i socrates
Sofistes i socratesSofistes i socrates
Sofistes i socrates
jcalzamora
 
Els Sofistes I Socrates
Els Sofistes I SocratesEls Sofistes I Socrates
Els Sofistes I Socrates
jcalzamora
 
Sofistes i sòcrates
Sofistes i sòcratesSofistes i sòcrates
Sofistes i sòcrates
Napbuuff
 
Plató (427 347)
Plató (427 347)Plató (427 347)
Plató (427 347)
jcalzamora
 
Plató
PlatóPlató
Plató resum
Plató resumPlató resum
Plató resum
Napbuuff
 
Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009
Escola Pia Mataró
 
Copia de presentacio_enllestida
Copia de presentacio_enllestidaCopia de presentacio_enllestida
Copia de presentacio_enllestida
iviba
 
L’ética i la moral
L’ética i la moralL’ética i la moral
L’ética i la moral
andresio16
 
Filosofia cosmolgica-1234282475789244-3
Filosofia cosmolgica-1234282475789244-3Filosofia cosmolgica-1234282475789244-3
Filosofia cosmolgica-1234282475789244-3
Luis Hector Paredes
 
Estocism..
Estocism..Estocism..
Estocism..
Eric Corbalan
 

Similar to Sofistes i Sòcrates (20)

2 la sofística i sòcrates
2 la sofística i sòcrates2 la sofística i sòcrates
2 la sofística i sòcrates
 
Plató, un pensament viu
Plató,  un pensament viuPlató,  un pensament viu
Plató, un pensament viu
 
Sofistes- Sòcrates
Sofistes- SòcratesSofistes- Sòcrates
Sofistes- Sòcrates
 
Sofistes
SofistesSofistes
Sofistes
 
1 Presocratics
1 Presocratics1 Presocratics
1 Presocratics
 
Tema 2. Els sofistes i Sòcrates
Tema 2. Els sofistes i SòcratesTema 2. Els sofistes i Sòcrates
Tema 2. Els sofistes i Sòcrates
 
Sofistes i socrates
Sofistes i socratesSofistes i socrates
Sofistes i socrates
 
Els Sofistes I Socrates
Els Sofistes I SocratesEls Sofistes I Socrates
Els Sofistes I Socrates
 
2_ Sofistes
2_ Sofistes2_ Sofistes
2_ Sofistes
 
01 El Saber FilosòFic
01 El Saber FilosòFic01 El Saber FilosòFic
01 El Saber FilosòFic
 
Sofistes i Sòcrates
Sofistes i SòcratesSofistes i Sòcrates
Sofistes i Sòcrates
 
Sofistes i sòcrates
Sofistes i sòcratesSofistes i sòcrates
Sofistes i sòcrates
 
Plató (427 347)
Plató (427 347)Plató (427 347)
Plató (427 347)
 
Plató
PlatóPlató
Plató
 
Plató resum
Plató resumPlató resum
Plató resum
 
Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009
 
Copia de presentacio_enllestida
Copia de presentacio_enllestidaCopia de presentacio_enllestida
Copia de presentacio_enllestida
 
L’ética i la moral
L’ética i la moralL’ética i la moral
L’ética i la moral
 
Filosofia cosmolgica-1234282475789244-3
Filosofia cosmolgica-1234282475789244-3Filosofia cosmolgica-1234282475789244-3
Filosofia cosmolgica-1234282475789244-3
 
Estocism..
Estocism..Estocism..
Estocism..
 

More from Anna Sarsanedas

Capítulo 8.pptx
Capítulo 8.pptxCapítulo 8.pptx
Capítulo 8.pptx
Anna Sarsanedas
 
Aspectos bioéticos del utilitarismo negativo
Aspectos bioéticos del utilitarismo negativoAspectos bioéticos del utilitarismo negativo
Aspectos bioéticos del utilitarismo negativo
Anna Sarsanedas
 
Filosofía e Internet
Filosofía e InternetFilosofía e Internet
Filosofía e Internet
Anna Sarsanedas
 
Estudi psicologia
Estudi psicologiaEstudi psicologia
Estudi psicologia
Anna Sarsanedas
 
Aprenentatge
AprenentatgeAprenentatge
Aprenentatge
Anna Sarsanedas
 
Introducció a la Psicologia
Introducció a la PsicologiaIntroducció a la Psicologia
Introducció a la Psicologia
Anna Sarsanedas
 
Hume moral
Hume moralHume moral
Hume moral
Anna Sarsanedas
 
Introduccio Nietzsche
Introduccio NietzscheIntroduccio Nietzsche
Introduccio Nietzsche
Anna Sarsanedas
 
Nietzsche
NietzscheNietzsche
Nietzsche
Anna Sarsanedas
 
La Il·lustració
La Il·lustracióLa Il·lustració
La Il·lustració
Anna Sarsanedas
 
Kant
KantKant
Empirisme
Empirisme Empirisme
Empirisme
Anna Sarsanedas
 
PresentacióLlibre
PresentacióLlibrePresentacióLlibre
PresentacióLlibre
Anna Sarsanedas
 
La filosofia catalana a Internet
La filosofia catalana a InternetLa filosofia catalana a Internet
La filosofia catalana a Internet
Anna Sarsanedas
 
Filosofia i Internet
Filosofia i InternetFilosofia i Internet
Filosofia i Internet
Anna Sarsanedas
 
Sobre El lloc de la filosofia en la societat de la informació i del coneixement
Sobre El lloc de la filosofia en la societat de la informació i del coneixementSobre El lloc de la filosofia en la societat de la informació i del coneixement
Sobre El lloc de la filosofia en la societat de la informació i del coneixement
Anna Sarsanedas
 

More from Anna Sarsanedas (19)

Capítulo 8.pptx
Capítulo 8.pptxCapítulo 8.pptx
Capítulo 8.pptx
 
Aspectos bioéticos del utilitarismo negativo
Aspectos bioéticos del utilitarismo negativoAspectos bioéticos del utilitarismo negativo
Aspectos bioéticos del utilitarismo negativo
 
Filosofía e Internet
Filosofía e InternetFilosofía e Internet
Filosofía e Internet
 
Terapies Psicològiques
Terapies PsicològiquesTerapies Psicològiques
Terapies Psicològiques
 
Estudi psicologia
Estudi psicologiaEstudi psicologia
Estudi psicologia
 
Aprenentatge
AprenentatgeAprenentatge
Aprenentatge
 
Introducció a la Psicologia
Introducció a la PsicologiaIntroducció a la Psicologia
Introducció a la Psicologia
 
Hume moral
Hume moralHume moral
Hume moral
 
Introduccio Nietzsche
Introduccio NietzscheIntroduccio Nietzsche
Introduccio Nietzsche
 
Filosofia Roma
Filosofia RomaFilosofia Roma
Filosofia Roma
 
Positivisme
PositivismePositivisme
Positivisme
 
Nietzsche
NietzscheNietzsche
Nietzsche
 
La Il·lustració
La Il·lustracióLa Il·lustració
La Il·lustració
 
Kant
KantKant
Kant
 
Empirisme
Empirisme Empirisme
Empirisme
 
PresentacióLlibre
PresentacióLlibrePresentacióLlibre
PresentacióLlibre
 
La filosofia catalana a Internet
La filosofia catalana a InternetLa filosofia catalana a Internet
La filosofia catalana a Internet
 
Filosofia i Internet
Filosofia i InternetFilosofia i Internet
Filosofia i Internet
 
Sobre El lloc de la filosofia en la societat de la informació i del coneixement
Sobre El lloc de la filosofia en la societat de la informació i del coneixementSobre El lloc de la filosofia en la societat de la informació i del coneixement
Sobre El lloc de la filosofia en la societat de la informació i del coneixement
 

Sofistes i Sòcrates

  • 1. FILOSOFIA ANTIGA – s. V aC ELS SOFISTES I SÒCRATES
  • 2. GIR ANTROPOLÒGIC - CAUSES Gran activitat comercial – millora del nivell econòmic. Importància de la vida pública. Participació dels ciutadans en la política. Democràcia. Pèricles. Limitació del poder dels nobles (aristocràcia). Atenes és el centre cultural i comercial de la mediterrània. Explicacions de la naturalesa poc convincents. Desconfiança del coneixement de la physis. Excel·lència o virtut (areté) es pot adquirir mitjançant l’educació. 29/07/11 la sofística i Sòcrates
  • 3. GIR ANTROPOLÒGIC - CONSEQÜÈNCIES Desplaçament de la reflexió sobre les lleis de la naturalesa ( physis ) a la reflexió sobre les lleis de la ciutat ( nomos ). Interès per l’art de parlar bé en públic, del raonament convincent i l’anàlisi conceptual. Importància del llenguatge. La reflexió filosòfica se centra més en la vida social i política, en explicar l’origen de les lleis i quins han de ser els valors socials i polítics de la ciutat. Apareix un nou grup de pensadors: Sofistes, Sòcrates. 29/07/11 la sofística i Sòcrates
  • 4. LA SOFÍSTICA (1) Sophistés ( σοφιστής ) : habilidós, savi. Mestre de virtut o areté (excel·lència). Atenes, segona meitat del segle V aC. Protàgores, Gòrgies, Hippies, Antifont, Críties... Filosofia d’enfoc antropològic (rebuig de les preocupacions cosmològiques). Temes: llenguatge, moral, política, oratòria, coneixement... Escepticisme i relativisme. 29/07/11 la sofística i Sòcrates 4
  • 5. LA SOFÍSTICA(2) Per què al segle V aC a Atenes? Moment de màxim esplendor de la ciutat. Sistema democràtic de govern. (Pèricles) Democràcia directa, no representativa. L’assemblea dels ciutadans, base del poder. El Poder no ve de la noblesa ni de la riquesa, sinó de l’habilitat per convèncer la majoria a través de la paraula. Per això Els joves de classe alta necessiten aprendre a construir discursos persuasius (i poden pagar!) Savis de tota Grècia instal·len a Atenes les seves escoles d’oratòria: són els sofistes. El seu objectiu, l’educació ( παιδεία =paideia ) 29/07/11 la sofística i Sòcrates 5
  • 6. LA SOFÍSTICA Idees generals comunes: Tot el coneixement humà prové, directament o indirecta, de l’experiència sensible ( empirisme ) Persones diferents tenen experiències diferents: la veritat ( α̉λήθεια =aletheia ) és el que a cadascú sembla, és l’ opinió ( δόξα ) més convincent ( relativisme epistemològic ) Savi és qui té l’habilitat de convèncer i té èxit en la vida pública. No podem construir coneixements segurs d’una realitat canviant (com la natura) ( escepticisme o nihilisme epistemològic i ontològic ) Distinció entre llei natural ( φύσις =physis ) i lleis convencionals ( νόμος =nomos ). Convencionalisme (la voluntat humana, únic fonament de les lleis de la ciutat) El que és just, bo o bell en un lloc i en un moment, no ho és en un altre. No hi ha valors universals ( relativisme ètic ) 29/07/11 la sofística i Sòcrates
  • 7. LA SOFÍSTICA: Característiques 29/07/11 la sofística i Sòcrates Relativisme : hi ha tantes veritats com punts de vista. Subjectivisme : Comprensió del món des d’un punt de vista. Indiferència moral i religiosa : Es pot canviar de moral segons l’interès Escepticisme : Qüestionament de la realitat Convencionalisme: Les lleis són el resultat d’un acord. Materialisme : Basat en coses perceptibles
  • 8. Protàgores d’Abdera Epistemologia: considera que hi ha tantes veritats com individus. No hi ha un coneixement científic universalment vàlid. “L’home és la mesura de totes les coses”. Moral: Implica dubtar de l’existència d’un bé i una justícia fixes i universals Legal: Cada poble posseeix les seves lleis i els seus costums. Les lleis són convencionals i modificables Religiós : Defensa l’agnosticisme. Res podem saber sobre els déus 29/07/11 la sofística i Sòcrates
  • 9. Gòrgies de Leontinos Nega l’existència de l’ésser i arriba als extrems del nihilisme i l’agnosticisme. Tres tesis: Res existeix: Si l’ésser existeix o bé és etern o bé engendrat. Si és etern hauria de ser infinit i no cabria enlloc. Si és engendrat hauria de provenir del no-ésser i no és possible Si existís alguna cosa, no es podria conèixer ni pensar . O és el mateix que el pensar o és diferent a ell. Primera possibilitat falsa, no tot el que es pensa existeix. Si és diferent, implica que tot pot ser fals (tampoc és cert) Si pogués ser conegut, no podria ser comunicat. Entre l’ésser i el pensar hi ha la paraula. La paraula és diferent de l’ésser i una paraula pot significar diferents coses. Per tant sols serveix de persuasió per a convèncer però no és cert. No hi ha veritat enlloc. 29/07/11 la sofística i Sòcrates
  • 10. SÒCRATES (1) Contemporani dels sofistes (V aC.), rebutja el seu escepticisme i el seu relativisme No va escriure res. El que en sabem prové, bàsicament: Del seu deixeble Plató (és present a tots els seus diàlegs) De l’historiador Xenofont Del comediògraf Aristòfanes Morí condemnat a mort per l’assemblea atenesa (impietat i corrupció dels joves) 29/07/11 la sofística i Sòcrates
  • 11. SÒCRATES (2) Mètode El diàleg (ja no el discurs), únic mètode vàlid per a la filosofia. Ironia (qui sap que no sap pregunta a qui no sap que no sap). La Maièutica –art de donar a llum-, base de l’educació. Epistemologia Desvalorització de l’experiència sensible enfront de la reflexió racional (contra l’empirisme) La veritat cal cercar-la dins d’un mateix. Recerca de definicions universals a través de la inducció, (contra el relativisme i l’escepticisme). Ètica Intel·lectualisme moral: identificació de virtut ( α̉ρετή ) i saviesa (σοφία). El bé i el mal morals, fruit del saber i de la ignorància. 29/07/11 la sofística i Sòcrates
  • 12. 29/07/11 la sofística i Sòcrates LA POLIS SISTEMA ENCICLOPÉDIC centrada en L’ HOME NATURALESA LLEI CONVENCIONAL TÈCNICA CIUTAT EDUCACIÓ VERITAT ELS SOFISTES MÈTODE FORMACIÓ CÍVICA CONEIXEMENT PROCESSUAL RELATIVISME I ESCEPTICISME PROTÀGORES GÒRGIES HIPIES PRÓDIC ANTIFÓ CRÍTIES TRASÍMAC CALICLES que exigeix constitueixen una NOVA FILOSOFIA és una reflexió sobre CONCEPTES FONAMENTALS LOGOS REALITAT INDEPENDENT com a recerca de JUSTÍCIA PRODUCCIÓ CREATIVA com a EMPRESA COL·LECTIVA com DEMOCRÀCIA fonament de que exigeix FORMACIÓ DE LA PERSONALITAT contra VALORS TRADICIONALS en EL LLENGUATGE com a DEMOSTRACIÓ amb un nou basat en SÒCRATES és símbol de la relació entre FILOSOFIA a través del PREGUNTES reconeixent LA IGNORANCIA CONCEPTE que porta al CONEIXEMENT DEL BÉ DIÀLEG en la construcció de entesa com a INDIVIDU MORT TRÀGICA la seva SOCIETAT LLEIS com és una resposta al RELATIVISME amb un MÈTODE que busca L’ UNIVERSAL amb per a arribar a la gènesi del que suposa una EDUCACIÓ en la virtut de LA JUSTICIA basada en LA RACIONALITAT com a principi de L’ÈTICA seguida per LES ESCOLES SOCRÀTIQUES CIRENAICS MEGÀRICS CÍNICS com a enfront de

Editor's Notes

  1. Jacques Louis David 1786