PLATÓ ARISTÒTIL ONTOLOGIA (Realitat) Món sensible Món intel•ligible Ser = essència = substància. La substància 1a formada per matèria i forma. I la substància segona formada per la essència i la forma de la primera. Aquestes dues estan subjectes al moviment. Per explicar aquest canvi: - Teoria de la potència al acte, la potència s’actualitza en l’acte. La potència es el que es pot arribar a ser i l’acte és el que és. - Canvi substancial: canvia la forma i la matèria segons la seva substància. - Canvi accidental: es manté la forma però canvia la matèria. El canvi és el pas de la potència en l’acte, però l’acte és anterior a la potència. Causes del canvi: - material - formal - eficient - final - Material, corruptible i imperfecte. - Percebut per els sentits. - El objectes són còpies imperfectes dels seus models, les Idees. - Mite de la caverna, persones presoneres dintre de la caverna. - Ideal, perfecte i etern. - Percebut per la raó. - Es troben les Idees, que són els models de les coses materials. Estan jerarquitzades i la màxima idea és la Idea de Bé representada per el sol. - Mite de la caverna, éssers naturals de l’exterior. EPISTEMOLOGIA (Coneixement) Doxa Episteme - Procés d’abstracció: tinc la percepció de la cadira a través dels sentits, aquesta percepció la creo en la meva ment en forma de imatge, i aquesta imatge passa a ser un concepte abstracte i universal. - Explicació de l’univers: és una esfera perfecta i eterna, al centre hi ha la Terra (sistema geocèntric) i està immòbil. Aquesta està envoltada d’esferes celestes que tenen un moviment circular i uniforme, que és el moviment perfecte. A la Terra hi ha un moviment rectilini. Hi ha dos mons: - Món sublunar: per sota de la lluna - Món supralunar: per sobre de la lluna. A la Terra hi ha 4 elements, i a la resta de l’univers hi ha un cinquè element: l’ETER. Les esferes celestes es mouen circularment, i l’última esfera que forma l’univers s’anomena esfera dels estels fixos. Aquesta esfera la mou el 1r motor immòbil o acte pur i tendeix a la perfecció. - Coneixement imperfecte, canviant i correspon amb la via de l’opinió de Parmènides. - Fa referencia a les coses naturals, a l’experiència i al que coneixem a través dels sentits. És a dir, el canvi (Heràclit). - Hi han dos facultats inferiors: Eikasia (imaginació, ficció, somni..) i Pistis (creença, hàbit, costum..). - És el coneixement racional i científic. S’obté a través de la raó. És l’origen de les filosofies racionalistes. - Fa referència a les ciències (astronomia, matemàtiques..) i a la Dialèctica. - Hi ha dos facultats superiors: Dianoia (pensament, com les matemàtiques) i Noesis (intel•ligència, com la filosofia). ANTROPOLOGIA (Home) Cos Ànima Home= substància 1a composta per matèria i forma. Cos i ànima són inseparables. L’ànima és un principi

2. •Ontologia
•Epistemologia
•Antropologia
•Ètica
•Política

3. MÓN
SENSIBLE
MÓN INTEL·LIGIBLE
-Material, corruptible i imperfecte.
-Percebut per els sentits.
-El objectes són còpies imperfectes dels seus models, les Idees.
-Mite de la caverna, persones presoneres dintre de la caverna.
-Ideal, perfecte i etern.
-Percebut per la raó.
-Es troben les Idees, que són els models de les coses materials. Estan jerarquitzades i la màxima idea és la Idea de Bé representada per el sol.
-Mite de la caverna, éssers naturals de l’exterior.
Ser = essència = substància. La substància 1a formada per matèria i forma. I la substància segona formada per la essència i la forma de la primera. Aquestes dues estan subjectes al moviment. Per explicar aquest canvi:
-Teoria de la potència al acte, la potència s’actualitza en l’acte. La potència es el que es pot arribar a ser i l’acte és el que és.
-Canvi substancial: canvia la forma i la matèria segons la seva substància.
-Canvi accidental: es manté la forma però canvia la matèria.
El canvi és el pas de la potència en l’acte, però l’acte és anterior a la potència.
Causes del canvi:
-material
-formal
-eficient
-final
INTERIORS
EXTERIORS

4. DOXA
EPISTEME
-Coneixement imperfecte, canviant i correspon amb la via de l’opinió de Parmènides.
-Fa referencia a les coses naturals, a l’experiència i al que coneixem a través dels sentits. És a dir, el canvi (Heràclit).
-Hi han dos facultats inferiors: Eikasia(imaginació, ficció, somni..) i Pistis(creença, hàbit, costum..).
-És el coneixement racional i científic. S’obté a través de la raó. És l’origen de les filosofies racionalistes.
-Fa referència a les ciències (astronomia, matemàtiques..) i a la Dialèctica.
-Hi ha dos facultats superiors: Dianoia(pensament, com les matemàtiques) i Noesis(intel·ligència, com la filosofia).
-Procés d’abstracció: tinc la percepció de la cadira a través dels sentits, aquesta percepció la creo en la meva ment en forma de imatge, i aquesta imatge passa a ser un concepte abstracte i universal.
-Explicació de l’univers: és una esfera perfecta i eterna, al centre hi ha la Terra (sistema geocèntric) i està immòbil. Aquesta està envoltada d’esferes celestes que tenen un moviment circular i uniforme, que és el moviment perfecte. A la Terra hi ha un moviment rectilini. Hi ha dos mons:
-Món sublunar: per sota de la lluna
-Món supralunar: per sobre de la lluna.
A la Terra hi ha 4 elements, i a la resta de l’univers hi ha un cinquè element: l’ETER.
Les esferes celestes es mouen circularment, i l’última esfera que forma l’univers s’anomena esfera dels estels fixos. Aquesta esfera la mou el 1r motor immòbil o acte pur i tendeix a la perfecció.

5. COS
ÀNIMA
-On es troben les passions i els desitjos.
-També es troben els sentits, que no proporcionen coneixement fiable.
-Ha de ser entrenat durant la infància i l’adolescència però per la classe dels guerrers.
-El cos estira de l’ànima cap a baix, la confon i no li deixa assolir els seus objectius (coneixement científic i racional de les Idees .
-On es troba el coneixement racional.
-L’ànima elabora el coneixement i el seu entrenament és l’objectiu de la Dialèctica.
-Hi ha tres tipus d’ànima: ànima concupiscible (baix ventre), ànima irascible(pit) i ànima racional (cap).
Hi ha transmigracióde l’ànima.
Home= substància 1a composta per matèria i forma. Cos i ànima són inseparables. L’ànima és un principi vital (plantes i animals també tenen). Hi ha tres tipus d’ànimes:
-vegetativa (plantes): néixer, créixer, alimentar- se i morir.
-sensitiva(animals): néixer, créixer, alimentar- se, reproduir-se, veu i morir.
-racional(humans): aprendre, emocions, pensament, voluntat..
Cada ésser viu té l’ànima que li correspon, no es pot passar d’una a una altra.
No hi ha transmigracióde l’ànima.

6. Plató defensa l'intel·lectualisme moral: la virtut és saviesa, ja que qui sap el que és el Bé, necessàriament obrarà bé. Mitjançant el coneixement i el saber l'ànima aconseguirà purificar-se, concentrar- se en si mateixa i separar-se de tot el que té relació amb el cos, i el savi és aquell que es condueix correctament perquè sap el que és el Bé. Com la virtut suposa exercir una funció correctament, l'excel·lència moral (areté) s'aconsegueix pel coneixement i gràcies a la purificació. La justícia és la virtut suprema de l'ànima. La justícia és l'harmonia entre les parts de l'ànima quan cadascuna d'ella compleix les funcions que li corresponen
La part racional de l'ànima ha de ser prudent, per saber dirigir-se per el món de les Idees a què pertany i per guiar adequadament la part irracional. La virtut que li correspon per tant és la prudència.
La part irascible ha de ser valerosaper afrontar els contratemps amb enteresa i li correspon la valentia com a virtut.
La part apetitiva ha de ser capaç de moderar els desitjos corporals que puguin arrossegar a l'ànima. La temprança o moderació és la virtut corresponent
Vies de coneixement per arribar al món de les Idees:
-Teoria de la reminiscència: conèixer és recordar
-Teoria de l’Eros: desig de contemplar les Idees.
-Mite de la caverna (metàfora).
-Dialèctica: ascendent i descendent.
-Mite del carro alat
És una ètica teleològicai eudaimònica= regula les acciones humanes per conduir a l’home a la felicitat, una vida plena. La finalitat de l’acció humana és el bé o el fi. Però no hi ha un fi últim i un bé últim, que és el mateix per a tothom i que es coneix racionalment. Aquest fi últim és la felicitat. Per arribar necessitem la virtut, que consisteix en la realització de manera excel·lent la funció pròpia (racionalment). Home feliç = home virtuós = home racional -> condueixen la seva vida i les seves accions de manera racional.
2 tipus de virtut:
-virtut dianoètica: virtuts intel·lectuals, regulen la part intel·lectual de l’home.
-virtuts ètiques: regulen la vida quotidiana, consisteix en trobar el terme mig entre l’excés i el defecte. Per trobar aquest terme mig ens falta la virtut dianoètica, aquesta és la prudència i la saviesa.
L’home racional no reprimeix els seus desitjos, sinó que els condueix de manera racional.

7. L'individu depèn de la comunitat: la virtut en la vida privada i en la pública estan estretament relacionades, ètica i política són inseparables.
En dissenyar l'Estat ideal, Plató té en compte el fet que no tots els individus tenen les mateixes qualitats per naturalesa: a cada ciutadà predomina una part d'ànima. Una comunitat es divideix de manera natural en tres classes socials: governants, soldats i artesans. Plató les fa correspondre a les tres parts de l'ànima.
La relació entre parts de l'ànima i classes socials es completa quan entre els guardians són acuradament seleccionats els futurs governants. Només els filòsofsconeixen les idees i sabran, en conseqüència, governar l'Estat amb justícia i dirigir-lo cap al bé. En aquesta tasca els guiarà la prudència, que és la virtut que els caracteritza, ja que en ells predomina la part racional de l'ànima. Plató afirma que els governants han de ser filòsofs o convertir-se en filòsofs. Hauran de ser elegits entre els guardians. Un cop elegits hauran d'estudiardeu anys aritmètica, geometria, astronomia, etc. Aquests deu anys constitueixen una preparació per a l'estudi suprem de la dialèctica(Cinc anys més). Arribat a aquest punt el filòsof haurà de tornar a baixar a la caverna per guiar als que segueixen en la foscor i alliberar-los.
L'Estat platònic és una organització jeràrquica molt estricta: totes les classes serveixen a la comunitat i són igualment necessàries: cada ciutadà està al servei de la col·lectivitat.
Les dues classes superiors renunciaran a la propietat privada i a la família Degradació de l'estat amb el temps: aristocràcia> timocràcia> oligarquia> democràcia> tirania. Tracta d'evitar aquesta degradació causada per l'ambició.
Ètica i política són inseparables.
L’home només pot ser racional i feliçentre homes, entre societat. Som animals polítics, perquè vivim en polis, només ens realitzem en una polis i entre una societat.
Tots els règims (democràcia, oligarquia..) poden ser bons si pensen en el bé comú, qualsevol règim que només es preocupi per lo particular és dolent.
La naturalesa ha dotat als humans de raó i llenguatge.
L’home és un animal social, perquè hi ha institucions socials, la família i la ciutat estan lligats perquè són naturals i han d’existir.
-Funció de la famíliao casa (Oikos): assegurarals seus membres els mitjans de subsistènciai ha de cobrir les necessitats bàsiques.
-Funció de la ciutat o polis: asseguraruna bona vida, una vida plenament humana, és a dir, una vida feliç i aquesta ha de ser racional i virtuosa.
Fa un estudi sobre la realitat.