1. L’ HEL·LENISME

2. INDEX 1. Concepte d’Hel·lenisme 2. Condicions sociopolítiques 3. Períodes hel·lenístics 4. Escoles hel·lenístiques 5. Ciència hel·lènica 5.1. Euclides 5.2. Arquimedes 5.3. Aristarc 5.4. Hiparc 5.5. Ptolomeu 5.6. Hipòcrates 5.7. Galè

3. 1. CONCEPTE D’HEL·LENISME És el període de la cultura grega posterior al regnat d’Alexandre el Gran i l’interès o fervor per la imitació de la cultura i ideals dominants i característics de la Grècia clàssica, en particular tal com es desenvolupà a Atenes als segles V i VI. Comença amb la mort d’Alexandre el Gran i es perllonga fins finals del segle II d.C. i està caracteritzat per l’expansió “imperialista” del grec com element “civilitzador”. És el fenomen de difusió de l’esperit grec a l’àmbit del món oriental, que suposa una universalització d’aquesta cultura.

4. 2.CONDICIONS SOCIOPOLÍTIQUES Tres fenòmens culturals: - Les escoles hel·lenístiques - L’esplendor de la ciència grega - La decadència de la ciència hel·lenística L’expedició d’Alexandre el Gran. Enfonsament de la importància cultural, social i política de la Polis atenesa. Sorgeix una nova noció de l’home, que assumeix davant l’Estat una actitud de desinterès i fins i tot, d’hostilitat. Al 146 d.C. Grècia es converteix en una ciutat de l’Imperi Romà. Pensament grec: cosmopolitisme.

5. Nova identitat de l’home: individu. Separació entre l'ètica i la política. Alexandria és la capital de la civilització hel·lenística. Ptolomeu : Museu i la Biblioteca. Alexandria és el lloc d’on surten els homes de ciència de totes les ciutats de l'Antiguitat. Es crearen noves biblioteques. La ciència es desprèn de la Filosofia. El raonament a priori i abstracte es substituït per l’observació minuciosa de l’objecte. Les “causes” d’Aristòtil substituïdes per l’estudi dels fenòmens i la investigació de lleis. La interpretació deformadora dels fets en funció d’una doctrina preconcebuda substituïda per la lectura objectiva de la realitat.

6. 3. PERÍODES DE L’HEL·LENISME L’hel·lenisme es sol dividir en cinc períodes: 1r . L’Acadèmia i Liceu varen prosseguir el platonisme i l’aristotelisme. L’Acadèmia va perdre l’esperit de Plató i el Liceu va tendir cap a l’ empirisme. Apareix l’ estoïcisme , l’ epicureisme i l’ escepticisme. 2n . Interès per la lluita entre els membres de l’Acadèmia, escepticisme i probabilisme contra els estoics. 3r . Eclecticisme (rebuig al epicureisme).

7. 4t . La filosofia grega arriba als seus límits més baixos i es percep l’influència de religions orientals. 5è . Inici de l’era cristiana : “ platonisme mitjà ” o neopitagorisme . Justinià clausura les escoles filosòfiques d’Atenes ( 529 ) , defunció de la filosofia grega.

8. 4. LA FILOSOFIA HEL·LENÍSTICA Desenvolupada durant el període històric comprès des de la creació de l’Imperi per Alexandre el Gran, a finals del seglo IV a.C., fins la conquesta de la nació grega pels romans a la meitat del segle II a.C. Les preocupacions versen sobre la felicitat individual i sobre els aspectes ètics. Elements que determinaren la decadència de la filosofia grega: - La separació de l’individu de la polis . - L’imperi suposà que la cultura grega superés els límits de la nació grega.

9. ESCOLES HEL·LENÍSTIQUES 4.1. CINISME 4.2. ESTOÏCISME 4.3. EPICUREISME 4.4. ESCEPTICISME 4.5. ECLECTICISME

10. 4.1. EL CINISME Escola fundada per Antístenes cap al 450 a.C. Aquest nom designa la voluntat d’una vida errant i desenganxada dels béns materials i interessada en els béns morals. Entre els filòsofs cínics més importants destaquen Diògenes de Sinop i Crates de Tebes. És una de les escoles socràtiques menors, per el fet de que els seus fundadors foren deixebles de Sòcrates i recorren a la dialèctica i la ironia socràtica. La virtut és viure conforme a la natura, és una forma de conducta o un mode de vida. El cínic prefereix una vida natural, senzilla i salvatge, abans que viure sotmès a les regles d’una societat provocadora.

11. 4.2. EPICUREISME Corrent filosòfica formada pels seguidors d’Epicur. En la primera generació de deixebles destaquen, Timòcrates i Metròdor. En la primera època polemitzaren amb els platònics, els aristotèlics, els seguidors de les escoles socràtiques i l’escola estoica. Els seus deixebles no es limitaren a copiar les tesis del mestre, sinó que desenvoluparen aspectes de la doctrina. Altres destacaren per les seves polèmiques contra el platonisme i per la defensa de les seves tesis contra altres escoles ètiques. Contra el epicureisme s’aixecaren els estoics i els cristians.

12. 4.3. ESTOÏCISME El nom prové del lloc en que el seu fundador, Zenó de Cítion, ubicà la seu de l’escola. Els estoics dividien la filosofia en tres parts: - Lògica - Física - Ètica Zenó de Cítion

13. LÒGICA: Entesa com ciència dels discursos es dividia en retòrica i dialèctica. Aquesta incloïa la lògica formal, la teoria del coneixement, la gramàtica i la semiòtica. FÍSICA: Desenvoluparen una teoria corporeísta i panteista de influència heraclitiana, amb molts elements pitagòrics, platònics i aristotèlics. Tots els cossos estan fets de dos principis inseparables: un passiu (la matèria) i un actiu (foc, raó o pneuma). La matèria és inerta, distinta. ÈTICA: Es funda al determinisme còsmic. La llei que regeix l’univers és el mateix foc intel·ligent o logos diví que toca la nostra ànima. Tot està regit per la providència del logos. La mort es entesa com separació de l’ànima i el cos.

14. 4.4. ESCEPTICISME Del grec skeptomai , investigar. Concepció d’una teoria del coneixement que sosté que la ment humana no es capaç de justificar afirmacions vertaderes. Un escepticisme extrem sostindria que no existeix cap enunciat vertader per la ment humana, es diu que és impossible. Un escepticisme moderat sosté que són pocs els enunciats vertaders. Con Arcesilau entra el escepticisme a l’Acadèmia platònica. Va excloure del escepticisme el raonament moral. Carnèades desenvolupà una teoria del coneixement probable. El seu escepticisme està basat en la distinció que estableix entre el que és objectivament vertader i el subjectivament vertader. A partir del segle II a.C., l’escepticisme tendeix a convertir-se en eclecticisme.

15. 4.5. ECLECTICISME Basada en escollir tesis pertanyents a distintes escoles de pensament per sintetitzar-les en una nova doctrina. Quan s’aplica a la fusió de corrents religioses es denomina sincretisme. En l’Acadèmia platònica es va adoptar el criteri eclèctic segons el qual, encara que no pot haver-hi coneixement absolut, es pot accedir a un grau de certesa suficient com per formular una ètica. També l’escola aristotèlica va adoptar criteris eclèctics. A l’època moderna, l’espiritualisme romàntic reivindicà l’eclecticisme.

16. 5. CIÈNCIA HEL·LÈNICA 5.1. EUCLIDES 5.2. ARQUIMIDES 5.3. ARISTARC 5.4. HIPARC 5.5. PTOLOMEU 5.6. HIPÒCRATES 5.7. GALÈ

17. 5.1- EUCLIDES Ευκλείδης OBRA 5 POSTULATS RESUM

18. OBRA : Els Elements - La geometria del pla - La noció de semblança - Els nombres enters - La geometria de l’espai

19. 5 Postulats: (estudi de les propietats de línies, plànols, cercles, esferes, triangles…) La suma dels angles interiors Teorema de Pitàgores Teorema de Tales Equacions de segon grau Postulat de les paral·leles

20. Postulat de les paral·leles “ Si una recta que talla altres dos forma amb elles angles interns del mateix costat que sumen menys de dos rectes, aquelles dos rectes, prolongades fins a l’infinit, es tallen, al seu torn, pel costat en que els angles sumen menys que dos rectes”

21. Enunciat modern del postulat de les paral·leles “ Per un punt exterior a una recta no es pot traçar més que una paral·lela a aquesta”

22. RESUM Gran sistema de la matemàtica Geometria: sistema formal axiomàtic-deductiu Seguint la inspiració lògica de Aristòtil, estableix certes premisses, (postulats,teoremes…)

23. 5.2. ARQUIMEDES Admet l’existència d’un centre de gravetat en tot cos pesat. Estudia la Llei de la Palanca. Entèn 2 principis: 1r. Que segons la natura dels fluids les parts menys comprimides són expulsades per les que ho estan més. 2n. Que tot allò que es espitjat cap a dalt a un fluid, ho és segons la perpendicular que passa pel seu centre de gravetat.

24. 5.3. ARISTARC Va emetre la hipòtesis de que potser “les estrelles fixes” i el Sol siguin immòbils, que la Terra giri al voltant del Sol descrivint un cercle, ocupant el Sol el centre de l’òrbita. El centre del Sol coincideix amb el centre de l’esfera de les estrelles fixes. La Terra està animada per un moviment de rotació sobre sí mateix, el qual explica la revolució aparent quotidiana de la volta celeste. No va tenir èxit amb aquestes explicacions, només ho va acceptar Seleuc. El heliocentrisme era una teoria difícil d’explicar, perquè posava en qüestió el caràcter diví que li havien atribuït a l’esfera celeste i al seu moviment perfecte. Si la Terra es movia al voltant del Sol, les constel·lacions patirien per a la nostra vida deformacions angulars.

25. 5.4. HIPARC Va fer el primer catàleg d’estrelles al qual hi havien 1080 estrelles. Va millorar el càlcul de la distància entre la Luna i el Sol. Fou l’inventor de la trigonometria. Precisà els equinoccis, amb bastant exactitud. Creà el teodolit.

26. 5.5. PTOLOMEU Intentà fer una exposició del sistema geocèntric. Té la mateixa concepció de l’univers que Plató i Aristòtil. Catalogà moltes estrelles. Va construir astrolabis i rellotges de Sol. Fou un bon òptic i geògraf. També destaca al camp de la música.

27. 5.6- HIPÒCRATES DE KOS Ἱπποκράτης NAIXEMENT DE LA MEDICINA CIENTÍFICA NATURALESA DELS MALS RELACIÓ AMBIENT-MALALTIA

28. NAIXEMENT DE LA MEDICINA MODERNA Ritus religiosos dedicats a Asclepi Santuaris Ritus amb qualitats sanadores Medicina científica: escoles de caràcter laic, origen de la idea “no tot és capritx dels déus” Escola de Cos: HIPÒCRATES

29. NATURALESA DELS MALS EPILÈPSIA (mal sagrat) CRISIS: progressió de la malaltia en la qual el pacient mor TRACTAMENT SEC BANC HIPOCRÀTIC

30. RELACIÓ AMBIENT-MALALTIA Món físic on vivim Ètic-polítics Fenòmens naturals TEORIA DELS QUATRE HUMORS: - foc - aire - aigua - terra

31. 5.7- GALÈ DE PÈRGAM PERSPECTIVA MÈDICA PUNTS MÉS IMPORTANTS DE LA SEVA MEDICINA

32. PERSPECTIVA MÉDICA Acusa als mèdics de: - ignorants - corruptes - absurdes divisions internes

33. PUNTS MÉS IMPORTANTS Anatomia Sistematitza la teoria dels humors La seva teoria es basa en la calor innata

34. REALITZAT PER: ISABEL ÁGUILA ELENA BONET NEUS FERRER RAQUEL MARTÍNEZ 13 De Desembre De 2006