SlideShare a Scribd company logo
PRESOCRÀTICS
Pas del Mite al Logos Es produeix a les colònies gregues de Jònia al segle VI aC Mite Logos Antropomòrfic Imaginació Causes sobrenaturals Màgia i ritual Abstracte Raó Causes naturals Ciència, filosofia i tècnica
Per què a Grècia ? Societats obertes  al contacte amb altres cultures. Religió  politeista  no dogmàtica . No hi ha una classe sacerdotal poderosa. Permet  la llibertat de pensament.  Actitud crítica  respecte a la tradició.  Les  Polis  gregues floreixen gràcies al comerç i els ciutadans s’interessen per qüestions “teòriques” en tenir solucionades les qüestions “pràctiques”. Ja existeix l’ escriptura , base material per deixar constància del pensament. La  moneda  va afavorir el pensament abstracte.
 
Mapa dels primer filòsofs
La recerca dels primers filòsofs gira entorn d’interrogants sobre la  natura o physis  (φύσις) De la natura, en cerquen el  principi o arkhé  (α̉ρχή) Tres significats bàsics d’α̉ρχή: Origen, inici, començament Fonament, base, element Poder, autoritat, govern En cercar un principi, volen saber: Quina és la realitat material que ha generat tota la natura? Quin és l’element de què estan fetes totes les coses naturals? Quina és la llei que governa la natura?  No estan d’acord sobre quina és la matèria o la quantitat d’aquest principi. L’explicació racional de la natura
El primer bressol:  l’escola de Milet. MONISTES:  la naturalesa s’ha format a partir d’un sol element material . Quin és  el principi o arjé  de totes les coses?
L’escola de Milet Tales :  αρχή   =  aigua Hilozoisme: tot està ple de vida Anaximandre :  αρχή   =  àpeiron  (indefinit) Anaxímenes :  αρχή  =  aire  (pneuma)
TALES De Milet  (624-546 aC aprox ) Tales fou un dels 7 savis, era matemàtic, astrònom, aconsellava als polítics, tenia visió pels negocis...i també se’l considera el primer filòsof. És el primer que va predir un eclipsi, el de l’any 585 aC. En filosofia va sostenir que tota la realitat actual, plural quant al nombre d’elements, es redueix a una única causa al principi. L’ arkhé  de tot és l’ aigua . Ho argumentava observant que res pot sobreviure sense aigua, que allà on hi ha vida hi ha aigua, que la terra ferma sembla surar sobre aigua.
ANAXIMANDRE De Milet  (610-545 aC aprox) L’arkhé no pot ser un element determinat, dels que existeixen a la realitat. L’arkhé ha de ser indeterminat, indefinit, en grec “ apeiron ”. L’univers va néixer en separarse els contraris. Allò fred i humit es va separar d’allò calent. Tot neix i torna a ell, és etern «El principi i element de totes les coses és l’ apeiron ... Ara bé, a partir d’on hi ha generació per a les coses, cap allà es produeix també la destrucció, segons la necessitat; en efecte, paguen les culpes unes per les altres i la reparació de la injustícia, segons l’ordre del temps.»  Simplici,  Física  24, 13-20
Anaximandre de Milet La terra és cilindríca com un pastís. Està en repòs i no es recolza en cap lloc ? Els humans procedeixen dels peixos
ANAXÍMENES De  Milet  (584-524 aC aprox) L’arkhé ha de ser l’aire. Tot prové de la condensació o la rarefacció de l’aire. “ Així com la «nostra vida», en ser aire, «ens manté cohesionats», «el buf i aire» abarca tot el cosmos”.
El segon bressol:  els pitagòrics. Explicació matemàtica del Cosmos
PITÀGORES De Samos  (572-496 aC aprox. ) Va fundar el que avui en diríem una “secta” místico-religiosa. Els seus membres anaven aprenent per fases els secrets matemàtics de l’univers. Als més avançats se’ls proporcionava el coneixement d’un poliedre regular que tothom desconeixia: el dodecaedre (veure pantalla següent). L’univers és formulable matemàticament, és més, l’arkhé de les coses són els nombres.  Principi formal . Pels pitagòrics el número 1 és un punt a l’espai, “existeix”, per tant, totes les coses estan compostes de nombres. 2 punts formen una línia, 3 una figura plana i 4 un volum. També creien en la transmigració de les ànimes o  metempsicosi . Importància de la purificació amb el coneixement. TETRACTYS
Identificació amb els elements de la naturalesa.
PROBLEMA FILOSÒFIC: EL CANVI. Heràclit versus Parmènides Un problema derivat de les teories anteriors és que no poden explicar convincentment per què les coses canvien. Observem que les coses canvien constantment, neixen i moren. Com podem dir que “són” si mai estan “quietes”? Només podrem dir que "és" allò que sempre sigui, que no esdevingui, que no canviï?
HERÀCLIT d’Efés  (544-484 aC aprox) Per Heràclit totes les coses estan en continu moviment, al dia succeeix la nit, al fred la calor, a la guerra la pau,...  PANTA REI . Tot sembla que canvia cíclicament de forma ordenada: el cosmos està compost de contraris que es necessiten uns als altres. DIALÈCTICA Aquesta lluita continua entre contraris és una harmonia, hi ha un “logos” intern, una raó. Les imatges d’aquesta tensió harmoniosa són la lira i l’arc: els dos costats que estiren es necessiten mútuament. La concepció del temps d’Heràclit, així com de la cultura grega, diferent a la concepció cristiana, és que aquest és circular, cíclic, no lineal com després s’introduirà amb el cristianisme. El cosmos, la natura, és com un  foc  que sempre crema, més viu a estones, més apagat de vegades, però sempre encès. L’arkhé de l’univers és el foc. Aquest  logos  universal (foc, cosmos,  physis , tot apunta al mateix) també és present en els humans, però els qui no ho entenen i creuen que el continu canvi és irracional estan “adormits”.
Teoria d’Heràclit Sentits  Moviment/canvi  Multiplicitat  Aparença  Opinió Raó  Immutabilitat  Unitat  Realitat  Veritat = = = =
PARMÈNIDES D’Elea  (540-470 aC aprox) La filosofia de Parmènides és rigorosament lògica i només pensant amb el significat estricte de les paraules es pot copsar. La filosofia de Parmènides deriva de dos enunciats principals: “ el que és és i el que no és no és” “ pensar i ser són el mateix”. Així, el que és, l’ésser, és tota la realitat, res hi queda fora. L’ésser és: inengendrat, imperible, íntegre, únic, realitzat plenament, continu, indivisible, homogeni,  immòbil , complet, esfèric i finit. Nega el canvi i el moviment.
PARMÈNIDES D’Elea El que ara és una cosa, no pot arribar a ser-ne una altra, perquè el no ser és impossible. És nega així la realitat del canvi o del moviment, encara que el camí de l’opinió el pugui considerar autèntic. El camí de la veritat sap que el que no és, no és ni serà mai. Un deixeble de Parmènides,  Zenó , utilitzarà les famoses  apories  d’Aquiles i la tortuga, l’arc i la fletxa, etc., per demostrar lògicament que el moviment no és real.
Els pluralistes Després de Parmènides tots els filòsofs intentaran resoldre el problema filosòfic de la realitat del canvi. Els anomenats “pluralistes” acceptaran les característiques de l’ésser de Parmènides però sostindran que n’hi ha múltiples, i que les seves combinacions donen lloc al canvi i al moviment.
EMPÈDOCLES d’Agrigent  (495-435 aC aprox) Parteix de Parmènides: intenta resoldre el moviment i el canvi amb un ésser immutable. Per Empèdocles hi ha  4 elements originaris : terra, aire, aigua i foc. Són les arrels de tot. Cada element té les característiques de l’ésser de Parmènides. Es mesclen donant lloc a les coses, tot són combinacions dels 4 elements. Les forces d’unió i separació són Amor i Odi. En un principi els quatre elements estan absolutament cohesionats per l’Amor, formant una esfera; després l’Odi separa i es genera el món plural. És un cicle etern, només romanen els quatre elements.
ANAXÀGORES  de Clazomene  (500-428 aC aprox) També parteix de Parmènides, l’ésser no ha de tenir començament ni fi. Els elements o principis de tot són unes petites partícules materials «spermata», «llavors o homeomeríes», segons Aristòtil. Són infinites en nombre i en la divisió. «Tot és en tot»: les coses estan formades per totes les llavors però són el que són perquè hi predominen les de la seva essència. En un principi totes les partícules estaven juntes en un remolí mogut pel  NOUS  (intel·ligència), després tot es mescla formant el món.
DEMÒCRIT d’Abdera  (460-370 aC aprox) L’ésser és una infinitat de partícules indivisibles (“àtom” significa “indivisible”). Aquests àtoms tenen les característiques de l’ésser de Parmènides, menys l’esfericitat —tenen qualsevol forma—, i la infinitud. Difereixen entre si per la figura, la posició i l’ordre. Aquests àtoms es mouen en el buit, en qualsevol direcció i sense finalitat. A l’atzar van xocant i formant remolins: les coses.  Mecanicisme: no hi ha intel·ligència ordenadora ni forces externes als àtoms. El món canvia, es mou, mecànicament.

More Related Content

What's hot

Filosofia del Renaixement
Filosofia del RenaixementFilosofia del Renaixement
Filosofia del Renaixement
Anna Sarsanedas
 
Immanuel Kant (1724 1804)
Immanuel Kant (1724 1804)Immanuel Kant (1724 1804)
Immanuel Kant (1724 1804)
jcalzamora
 
Plató. Teoria de les idees.1
Plató. Teoria de les idees.1Plató. Teoria de les idees.1
Plató. Teoria de les idees.1
Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
 
Plató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixementPlató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixement
Núria Martínez
 
Aparicio filosofia i primers filosofs (presocràtics)
Aparicio filosofia i primers filosofs (presocràtics)Aparicio filosofia i primers filosofs (presocràtics)
Aparicio filosofia i primers filosofs (presocràtics)
jcalzamora
 
Presocràtics i Sòcrates
Presocràtics i SòcratesPresocràtics i Sòcrates
Presocràtics i Sòcrates
hankezhou
 
Descartes i el mètode
Descartes i el mètodeDescartes i el mètode
Plató. Teoria de la reminiscència.
Plató. Teoria de la reminiscència.Plató. Teoria de la reminiscència.
Plató. Teoria de la reminiscència.
Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
 
Hume
HumeHume
Descartes i les coses materials
Descartes i les coses materialsDescartes i les coses materials
Descartes i les coses materials
Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
 
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
lesperlesnegres
 
Descartes i el dubte metòdic
Descartes i el dubte metòdicDescartes i el dubte metòdic
Descartes i el dubte metòdic
Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
 
La revolucio científica s.XV-XII
La revolucio científica s.XV-XIILa revolucio científica s.XV-XII
La revolucio científica s.XV-XII
Anna Sarsanedas
 
John Stuart Mill
John Stuart MillJohn Stuart Mill
John Stuart Mill
Anna Sarsanedas
 
La PlaçA Del Diamant SíMbols
La PlaçA Del Diamant   SíMbolsLa PlaçA Del Diamant   SíMbols
La PlaçA Del Diamant SíMbols
Elena Gimenez
 
República. Llibre IV
República. Llibre IVRepública. Llibre IV

What's hot (20)

Filosofia del Renaixement
Filosofia del RenaixementFilosofia del Renaixement
Filosofia del Renaixement
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
Aristòtil
 
Immanuel Kant (1724 1804)
Immanuel Kant (1724 1804)Immanuel Kant (1724 1804)
Immanuel Kant (1724 1804)
 
Plató. Teoria de les idees.1
Plató. Teoria de les idees.1Plató. Teoria de les idees.1
Plató. Teoria de les idees.1
 
Plató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixementPlató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixement
 
Aparicio filosofia i primers filosofs (presocràtics)
Aparicio filosofia i primers filosofs (presocràtics)Aparicio filosofia i primers filosofs (presocràtics)
Aparicio filosofia i primers filosofs (presocràtics)
 
Presocràtics i Sòcrates
Presocràtics i SòcratesPresocràtics i Sòcrates
Presocràtics i Sòcrates
 
Descartes i el mètode
Descartes i el mètodeDescartes i el mètode
Descartes i el mètode
 
Hume Coneixement
Hume ConeixementHume Coneixement
Hume Coneixement
 
Plató prova
Plató provaPlató prova
Plató prova
 
Plató. Teoria de la reminiscència.
Plató. Teoria de la reminiscència.Plató. Teoria de la reminiscència.
Plató. Teoria de la reminiscència.
 
Kant
KantKant
Kant
 
Hume
HumeHume
Hume
 
Descartes i les coses materials
Descartes i les coses materialsDescartes i les coses materials
Descartes i les coses materials
 
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
 
Descartes i el dubte metòdic
Descartes i el dubte metòdicDescartes i el dubte metòdic
Descartes i el dubte metòdic
 
La revolucio científica s.XV-XII
La revolucio científica s.XV-XIILa revolucio científica s.XV-XII
La revolucio científica s.XV-XII
 
John Stuart Mill
John Stuart MillJohn Stuart Mill
John Stuart Mill
 
La PlaçA Del Diamant SíMbols
La PlaçA Del Diamant   SíMbolsLa PlaçA Del Diamant   SíMbols
La PlaçA Del Diamant SíMbols
 
República. Llibre IV
República. Llibre IVRepública. Llibre IV
República. Llibre IV
 

Viewers also liked

Racionalisme Descartes
Racionalisme DescartesRacionalisme Descartes
Racionalisme Descartes
rosasabates
 
Sofistes- Sòcrates
Sofistes- SòcratesSofistes- Sòcrates
Sofistes- Sòcrates
rosasabates
 
Descartesmeditacions300111 110130134053-phpapp01
Descartesmeditacions300111 110130134053-phpapp01Descartesmeditacions300111 110130134053-phpapp01
Descartesmeditacions300111 110130134053-phpapp01
rosasabates
 
Resummeditacions
ResummeditacionsResummeditacions
Resummeditacions
rosasabates
 
Presentació nietzsche
Presentació nietzschePresentació nietzsche
Presentació nietzsche
rosasabates
 
Factors pas mite logos
Factors pas mite logosFactors pas mite logos
Factors pas mite logos
rosasabates
 
Sobre veritat i mentida en sentit extramoral
Sobre veritat i mentida en sentit extramoralSobre veritat i mentida en sentit extramoral
Sobre veritat i mentida en sentit extramoral
rosasabates
 
Vocabulari de-plató
Vocabulari de-platóVocabulari de-plató
Vocabulari de-plató
rosasabates
 
Karl Marx
Karl MarxKarl Marx
Karl Marx
minervagigia
 

Viewers also liked (9)

Racionalisme Descartes
Racionalisme DescartesRacionalisme Descartes
Racionalisme Descartes
 
Sofistes- Sòcrates
Sofistes- SòcratesSofistes- Sòcrates
Sofistes- Sòcrates
 
Descartesmeditacions300111 110130134053-phpapp01
Descartesmeditacions300111 110130134053-phpapp01Descartesmeditacions300111 110130134053-phpapp01
Descartesmeditacions300111 110130134053-phpapp01
 
Resummeditacions
ResummeditacionsResummeditacions
Resummeditacions
 
Presentació nietzsche
Presentació nietzschePresentació nietzsche
Presentació nietzsche
 
Factors pas mite logos
Factors pas mite logosFactors pas mite logos
Factors pas mite logos
 
Sobre veritat i mentida en sentit extramoral
Sobre veritat i mentida en sentit extramoralSobre veritat i mentida en sentit extramoral
Sobre veritat i mentida en sentit extramoral
 
Vocabulari de-plató
Vocabulari de-platóVocabulari de-plató
Vocabulari de-plató
 
Karl Marx
Karl MarxKarl Marx
Karl Marx
 

Similar to Els primers filòsofs

Aparicio Fil I Primers Filosofs
Aparicio Fil I Primers FilosofsAparicio Fil I Primers Filosofs
Aparicio Fil I Primers Filosofs
jcalzamora
 
Orígens+del+pensament+filosòfic+occidental
Orígens+del+pensament+filosòfic+occidentalOrígens+del+pensament+filosòfic+occidental
Orígens+del+pensament+filosòfic+occidental
Luis Masnou
 
Unitat 1 Els OríGens De La Filosofia
Unitat 1  Els OríGens De La FilosofiaUnitat 1  Els OríGens De La Filosofia
Unitat 1 Els OríGens De La Filosofia
tomasggm
 
Filosofia Presocratica, Socratica, Platonica i Aristotelica
Filosofia Presocratica, Socratica, Platonica i AristotelicaFilosofia Presocratica, Socratica, Platonica i Aristotelica
Filosofia Presocratica, Socratica, Platonica i Aristotelica
Debora Fuente Vaquero
 
1 Presocratics
1 Presocratics1 Presocratics
1 Presocratics
Josep Maria Altés Riera
 
Filosofia a grècia presocràtics, sofistes, sòcrates i plató
Filosofia a grècia presocràtics, sofistes, sòcrates i platóFilosofia a grècia presocràtics, sofistes, sòcrates i plató
Filosofia a grècia presocràtics, sofistes, sòcrates i plató
Pol Fernàndez Martí Miau
 
El naixement de la filosofia
El naixement de la filosofiaEl naixement de la filosofia
El naixement de la filosofia
Daniel Fernández
 
Tema 1. Els primers filòsofs i científics
Tema 1. Els primers filòsofs i científicsTema 1. Els primers filòsofs i científics
Tema 1. Els primers filòsofs i científics
Jesús Gómez
 
Els presocràtics
Els presocràticsEls presocràtics
Els primers filòsofs
Els primers filòsofsEls primers filòsofs
4ª classe
4ª classe4ª classe
4ª classe
Rafa Garcerán
 
3. origen de la filosofia
3. origen de la filosofia3. origen de la filosofia
3. origen de la filosofia
Rafa Garcerán
 
Els presocràtics
Els presocràticsEls presocràtics
Els presocràtics
Napbuuff
 
Estocism..
Estocism..Estocism..
Estocism..
Eric Corbalan
 
El naixement de la filosofia
El naixement de la filosofiaEl naixement de la filosofia
El naixement de la filosofia
Daniel Fernández
 
Plató (427 347)
Plató (427 347)Plató (427 347)
Plató (427 347)
jcalzamora
 

Similar to Els primers filòsofs (20)

Aparicio Fil I Primers Filosofs
Aparicio Fil I Primers FilosofsAparicio Fil I Primers Filosofs
Aparicio Fil I Primers Filosofs
 
Presocratics
PresocraticsPresocratics
Presocratics
 
Orígens+del+pensament+filosòfic+occidental
Orígens+del+pensament+filosòfic+occidentalOrígens+del+pensament+filosòfic+occidental
Orígens+del+pensament+filosòfic+occidental
 
5588724
55887245588724
5588724
 
Filosofia presocratica i socratica
Filosofia presocratica i socraticaFilosofia presocratica i socratica
Filosofia presocratica i socratica
 
Unitat 1 Els OríGens De La Filosofia
Unitat 1  Els OríGens De La FilosofiaUnitat 1  Els OríGens De La Filosofia
Unitat 1 Els OríGens De La Filosofia
 
Filosofia Presocratica, Socratica, Platonica i Aristotelica
Filosofia Presocratica, Socratica, Platonica i AristotelicaFilosofia Presocratica, Socratica, Platonica i Aristotelica
Filosofia Presocratica, Socratica, Platonica i Aristotelica
 
1 Presocratics
1 Presocratics1 Presocratics
1 Presocratics
 
Filosofia a grècia presocràtics, sofistes, sòcrates i plató
Filosofia a grècia presocràtics, sofistes, sòcrates i platóFilosofia a grècia presocràtics, sofistes, sòcrates i plató
Filosofia a grècia presocràtics, sofistes, sòcrates i plató
 
El naixement de la filosofia
El naixement de la filosofiaEl naixement de la filosofia
El naixement de la filosofia
 
Tema 1. Els primers filòsofs i científics
Tema 1. Els primers filòsofs i científicsTema 1. Els primers filòsofs i científics
Tema 1. Els primers filòsofs i científics
 
Els presocràtics
Els presocràticsEls presocràtics
Els presocràtics
 
Els primers filòsofs
Els primers filòsofsEls primers filòsofs
Els primers filòsofs
 
4ª classe
4ª classe4ª classe
4ª classe
 
3. origen de la filosofia
3. origen de la filosofia3. origen de la filosofia
3. origen de la filosofia
 
Els presocràtics
Els presocràticsEls presocràtics
Els presocràtics
 
1 presocratics
1 presocratics1 presocratics
1 presocratics
 
Estocism..
Estocism..Estocism..
Estocism..
 
El naixement de la filosofia
El naixement de la filosofiaEl naixement de la filosofia
El naixement de la filosofia
 
Plató (427 347)
Plató (427 347)Plató (427 347)
Plató (427 347)
 

More from Anna Sarsanedas

Capítulo 8.pptx
Capítulo 8.pptxCapítulo 8.pptx
Capítulo 8.pptx
Anna Sarsanedas
 
Aspectos bioéticos del utilitarismo negativo
Aspectos bioéticos del utilitarismo negativoAspectos bioéticos del utilitarismo negativo
Aspectos bioéticos del utilitarismo negativo
Anna Sarsanedas
 
Filosofía e Internet
Filosofía e InternetFilosofía e Internet
Filosofía e Internet
Anna Sarsanedas
 
Estudi psicologia
Estudi psicologiaEstudi psicologia
Estudi psicologia
Anna Sarsanedas
 
La teoria ètica i política de Plató
La teoria ètica i política de PlatóLa teoria ètica i política de Plató
La teoria ètica i política de Plató
Anna Sarsanedas
 
Aprenentatge
AprenentatgeAprenentatge
Aprenentatge
Anna Sarsanedas
 
Introducció a la Psicologia
Introducció a la PsicologiaIntroducció a la Psicologia
Introducció a la Psicologia
Anna Sarsanedas
 
Hume moral
Hume moralHume moral
Hume moral
Anna Sarsanedas
 
Filosofia política època moderna
Filosofia política època modernaFilosofia política època moderna
Filosofia política època moderna
Anna Sarsanedas
 
Introduccio Nietzsche
Introduccio NietzscheIntroduccio Nietzsche
Introduccio Nietzsche
Anna Sarsanedas
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
Aristòtil
Anna Sarsanedas
 
La Il·lustració
La Il·lustracióLa Il·lustració
La Il·lustració
Anna Sarsanedas
 
Empirisme
Empirisme Empirisme
Empirisme
Anna Sarsanedas
 
PresentacióLlibre
PresentacióLlibrePresentacióLlibre
PresentacióLlibre
Anna Sarsanedas
 
La filosofia catalana a Internet
La filosofia catalana a InternetLa filosofia catalana a Internet
La filosofia catalana a Internet
Anna Sarsanedas
 
Filosofia i Internet
Filosofia i InternetFilosofia i Internet
Filosofia i Internet
Anna Sarsanedas
 
Sobre El lloc de la filosofia en la societat de la informació i del coneixement
Sobre El lloc de la filosofia en la societat de la informació i del coneixementSobre El lloc de la filosofia en la societat de la informació i del coneixement
Sobre El lloc de la filosofia en la societat de la informació i del coneixement
Anna Sarsanedas
 

More from Anna Sarsanedas (20)

Capítulo 8.pptx
Capítulo 8.pptxCapítulo 8.pptx
Capítulo 8.pptx
 
Aspectos bioéticos del utilitarismo negativo
Aspectos bioéticos del utilitarismo negativoAspectos bioéticos del utilitarismo negativo
Aspectos bioéticos del utilitarismo negativo
 
Filosofía e Internet
Filosofía e InternetFilosofía e Internet
Filosofía e Internet
 
Terapies Psicològiques
Terapies PsicològiquesTerapies Psicològiques
Terapies Psicològiques
 
Estudi psicologia
Estudi psicologiaEstudi psicologia
Estudi psicologia
 
La teoria ètica i política de Plató
La teoria ètica i política de PlatóLa teoria ètica i política de Plató
La teoria ètica i política de Plató
 
Aprenentatge
AprenentatgeAprenentatge
Aprenentatge
 
Introducció a la Psicologia
Introducció a la PsicologiaIntroducció a la Psicologia
Introducció a la Psicologia
 
Hume moral
Hume moralHume moral
Hume moral
 
Filosofia política època moderna
Filosofia política època modernaFilosofia política època moderna
Filosofia política època moderna
 
Introduccio Nietzsche
Introduccio NietzscheIntroduccio Nietzsche
Introduccio Nietzsche
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
Aristòtil
 
Filosofia Roma
Filosofia RomaFilosofia Roma
Filosofia Roma
 
Positivisme
PositivismePositivisme
Positivisme
 
La Il·lustració
La Il·lustracióLa Il·lustració
La Il·lustració
 
Empirisme
Empirisme Empirisme
Empirisme
 
PresentacióLlibre
PresentacióLlibrePresentacióLlibre
PresentacióLlibre
 
La filosofia catalana a Internet
La filosofia catalana a InternetLa filosofia catalana a Internet
La filosofia catalana a Internet
 
Filosofia i Internet
Filosofia i InternetFilosofia i Internet
Filosofia i Internet
 
Sobre El lloc de la filosofia en la societat de la informació i del coneixement
Sobre El lloc de la filosofia en la societat de la informació i del coneixementSobre El lloc de la filosofia en la societat de la informació i del coneixement
Sobre El lloc de la filosofia en la societat de la informació i del coneixement
 

Els primers filòsofs

  • 2. Pas del Mite al Logos Es produeix a les colònies gregues de Jònia al segle VI aC Mite Logos Antropomòrfic Imaginació Causes sobrenaturals Màgia i ritual Abstracte Raó Causes naturals Ciència, filosofia i tècnica
  • 3. Per què a Grècia ? Societats obertes al contacte amb altres cultures. Religió politeista no dogmàtica . No hi ha una classe sacerdotal poderosa. Permet la llibertat de pensament. Actitud crítica respecte a la tradició. Les Polis gregues floreixen gràcies al comerç i els ciutadans s’interessen per qüestions “teòriques” en tenir solucionades les qüestions “pràctiques”. Ja existeix l’ escriptura , base material per deixar constància del pensament. La moneda va afavorir el pensament abstracte.
  • 4.  
  • 5. Mapa dels primer filòsofs
  • 6. La recerca dels primers filòsofs gira entorn d’interrogants sobre la natura o physis (φύσις) De la natura, en cerquen el principi o arkhé (α̉ρχή) Tres significats bàsics d’α̉ρχή: Origen, inici, començament Fonament, base, element Poder, autoritat, govern En cercar un principi, volen saber: Quina és la realitat material que ha generat tota la natura? Quin és l’element de què estan fetes totes les coses naturals? Quina és la llei que governa la natura? No estan d’acord sobre quina és la matèria o la quantitat d’aquest principi. L’explicació racional de la natura
  • 7. El primer bressol: l’escola de Milet. MONISTES: la naturalesa s’ha format a partir d’un sol element material . Quin és el principi o arjé de totes les coses?
  • 8. L’escola de Milet Tales : αρχή = aigua Hilozoisme: tot està ple de vida Anaximandre : αρχή = àpeiron (indefinit) Anaxímenes : αρχή = aire (pneuma)
  • 9. TALES De Milet (624-546 aC aprox ) Tales fou un dels 7 savis, era matemàtic, astrònom, aconsellava als polítics, tenia visió pels negocis...i també se’l considera el primer filòsof. És el primer que va predir un eclipsi, el de l’any 585 aC. En filosofia va sostenir que tota la realitat actual, plural quant al nombre d’elements, es redueix a una única causa al principi. L’ arkhé de tot és l’ aigua . Ho argumentava observant que res pot sobreviure sense aigua, que allà on hi ha vida hi ha aigua, que la terra ferma sembla surar sobre aigua.
  • 10. ANAXIMANDRE De Milet (610-545 aC aprox) L’arkhé no pot ser un element determinat, dels que existeixen a la realitat. L’arkhé ha de ser indeterminat, indefinit, en grec “ apeiron ”. L’univers va néixer en separarse els contraris. Allò fred i humit es va separar d’allò calent. Tot neix i torna a ell, és etern «El principi i element de totes les coses és l’ apeiron ... Ara bé, a partir d’on hi ha generació per a les coses, cap allà es produeix també la destrucció, segons la necessitat; en efecte, paguen les culpes unes per les altres i la reparació de la injustícia, segons l’ordre del temps.» Simplici, Física 24, 13-20
  • 11. Anaximandre de Milet La terra és cilindríca com un pastís. Està en repòs i no es recolza en cap lloc ? Els humans procedeixen dels peixos
  • 12. ANAXÍMENES De Milet (584-524 aC aprox) L’arkhé ha de ser l’aire. Tot prové de la condensació o la rarefacció de l’aire. “ Així com la «nostra vida», en ser aire, «ens manté cohesionats», «el buf i aire» abarca tot el cosmos”.
  • 13. El segon bressol: els pitagòrics. Explicació matemàtica del Cosmos
  • 14. PITÀGORES De Samos (572-496 aC aprox. ) Va fundar el que avui en diríem una “secta” místico-religiosa. Els seus membres anaven aprenent per fases els secrets matemàtics de l’univers. Als més avançats se’ls proporcionava el coneixement d’un poliedre regular que tothom desconeixia: el dodecaedre (veure pantalla següent). L’univers és formulable matemàticament, és més, l’arkhé de les coses són els nombres. Principi formal . Pels pitagòrics el número 1 és un punt a l’espai, “existeix”, per tant, totes les coses estan compostes de nombres. 2 punts formen una línia, 3 una figura plana i 4 un volum. També creien en la transmigració de les ànimes o metempsicosi . Importància de la purificació amb el coneixement. TETRACTYS
  • 15. Identificació amb els elements de la naturalesa.
  • 16. PROBLEMA FILOSÒFIC: EL CANVI. Heràclit versus Parmènides Un problema derivat de les teories anteriors és que no poden explicar convincentment per què les coses canvien. Observem que les coses canvien constantment, neixen i moren. Com podem dir que “són” si mai estan “quietes”? Només podrem dir que "és" allò que sempre sigui, que no esdevingui, que no canviï?
  • 17. HERÀCLIT d’Efés (544-484 aC aprox) Per Heràclit totes les coses estan en continu moviment, al dia succeeix la nit, al fred la calor, a la guerra la pau,... PANTA REI . Tot sembla que canvia cíclicament de forma ordenada: el cosmos està compost de contraris que es necessiten uns als altres. DIALÈCTICA Aquesta lluita continua entre contraris és una harmonia, hi ha un “logos” intern, una raó. Les imatges d’aquesta tensió harmoniosa són la lira i l’arc: els dos costats que estiren es necessiten mútuament. La concepció del temps d’Heràclit, així com de la cultura grega, diferent a la concepció cristiana, és que aquest és circular, cíclic, no lineal com després s’introduirà amb el cristianisme. El cosmos, la natura, és com un foc que sempre crema, més viu a estones, més apagat de vegades, però sempre encès. L’arkhé de l’univers és el foc. Aquest logos universal (foc, cosmos, physis , tot apunta al mateix) també és present en els humans, però els qui no ho entenen i creuen que el continu canvi és irracional estan “adormits”.
  • 18. Teoria d’Heràclit Sentits Moviment/canvi Multiplicitat Aparença Opinió Raó Immutabilitat Unitat Realitat Veritat = = = =
  • 19. PARMÈNIDES D’Elea (540-470 aC aprox) La filosofia de Parmènides és rigorosament lògica i només pensant amb el significat estricte de les paraules es pot copsar. La filosofia de Parmènides deriva de dos enunciats principals: “ el que és és i el que no és no és” “ pensar i ser són el mateix”. Així, el que és, l’ésser, és tota la realitat, res hi queda fora. L’ésser és: inengendrat, imperible, íntegre, únic, realitzat plenament, continu, indivisible, homogeni, immòbil , complet, esfèric i finit. Nega el canvi i el moviment.
  • 20. PARMÈNIDES D’Elea El que ara és una cosa, no pot arribar a ser-ne una altra, perquè el no ser és impossible. És nega així la realitat del canvi o del moviment, encara que el camí de l’opinió el pugui considerar autèntic. El camí de la veritat sap que el que no és, no és ni serà mai. Un deixeble de Parmènides, Zenó , utilitzarà les famoses apories d’Aquiles i la tortuga, l’arc i la fletxa, etc., per demostrar lògicament que el moviment no és real.
  • 21. Els pluralistes Després de Parmènides tots els filòsofs intentaran resoldre el problema filosòfic de la realitat del canvi. Els anomenats “pluralistes” acceptaran les característiques de l’ésser de Parmènides però sostindran que n’hi ha múltiples, i que les seves combinacions donen lloc al canvi i al moviment.
  • 22. EMPÈDOCLES d’Agrigent (495-435 aC aprox) Parteix de Parmènides: intenta resoldre el moviment i el canvi amb un ésser immutable. Per Empèdocles hi ha 4 elements originaris : terra, aire, aigua i foc. Són les arrels de tot. Cada element té les característiques de l’ésser de Parmènides. Es mesclen donant lloc a les coses, tot són combinacions dels 4 elements. Les forces d’unió i separació són Amor i Odi. En un principi els quatre elements estan absolutament cohesionats per l’Amor, formant una esfera; després l’Odi separa i es genera el món plural. És un cicle etern, només romanen els quatre elements.
  • 23. ANAXÀGORES de Clazomene (500-428 aC aprox) També parteix de Parmènides, l’ésser no ha de tenir començament ni fi. Els elements o principis de tot són unes petites partícules materials «spermata», «llavors o homeomeríes», segons Aristòtil. Són infinites en nombre i en la divisió. «Tot és en tot»: les coses estan formades per totes les llavors però són el que són perquè hi predominen les de la seva essència. En un principi totes les partícules estaven juntes en un remolí mogut pel NOUS (intel·ligència), després tot es mescla formant el món.
  • 24. DEMÒCRIT d’Abdera (460-370 aC aprox) L’ésser és una infinitat de partícules indivisibles (“àtom” significa “indivisible”). Aquests àtoms tenen les característiques de l’ésser de Parmènides, menys l’esfericitat —tenen qualsevol forma—, i la infinitud. Difereixen entre si per la figura, la posició i l’ordre. Aquests àtoms es mouen en el buit, en qualsevol direcció i sense finalitat. A l’atzar van xocant i formant remolins: les coses. Mecanicisme: no hi ha intel·ligència ordenadora ni forces externes als àtoms. El món canvia, es mou, mecànicament.