SlideShare a Scribd company logo
La filosofia a l’Imperi Romà
La fi de la filosofia grega: Roma Roma assumeix el llegat grec. A Roma no hi va haver un pensament filosòfic propi equiparable al grec. Continúen amb variacions les escoles de Grècia. Ciceró, Lucreci i Sèneca són els pensadors més destacables. Lucreci (99-55) Ciceró (106-43) Sèneca  (4 aC-65 dC)
Filosofia a Roma: s. I-II  Característiques principals Introducció d'elements religiosos Durant l'Imperi Romà la investigació filosòfica perd el seu sentit originari de recerca, investigació de la "physis"... i es deixa influir per la inquietud religiosa del moment (cristianisme). Aleshores es produeix un renaixement de les doctrines filosòfiques que havien donat major cabuda als elements místics i religiosos, el platonisme i el pitagorisme. L'ideal és el del "savi" contemplatiu-místic que accepta la seva dependència absoluta (re-lligació = religió) de la Divinitat transcendent. Aquest nou esperit es trobarà representat en el neoplatonisme de Plotí.
Neoplatonisme Els antecedents d'aquesta teoria neoplatònica es troben en les qüestions que plantejava el platonisme i que no havien estat resoltes: On es trobava el Demiürg? On calia situar el món de les idees?; i, d'on provenia? Com a partir d'un únic principi (Bé) s'havia originat la pluralitat? Filó d'Alexandria  (s. I aC) Va identificar la Idea de Bé amb Déu i va situar el Logos, entès com a seu de les idees i creador del món sensible, com a intermediari entre Déu i el món. Afirmant que el fi últim de l'humà és la unió mística amb Déu.
Plotí: el neoplatonisme Plotí  (Egipte 2O5-270 Roma) "Ennèades" (6 llibres) Dóna una visió mística del pensament platònic. L'autèntica filosofia és la recerca de la veritat. El principi suprem de tot és Déu, a qui anomena l'"U", i és absolutament transcendent, inefable i incomprensible. No és pot saber res d'ell, (teologia negativa).  La manera com tot procedeix de l'U és una  emanació  (no creació, ni panteisme). La primera emanació de l'U és la Intel·ligència (Nous); d'aquesta emana l'Anima del món; i d'aquesta les ànimes i les formes dels éssers sensibles; L'última emanació és la Matèria (principi del mal).
Plotí: el neoplatonisme L'humà és ànima en un cos (presó) i representa el centre del cosmos. Es per aquesta raó que a partir d'ell s'inicia el procés de retorn a l'U. Aquest procés requereix una purificació (espiritualitat i misticisme) progressiva que elimini totes les diferències i s'assoleixi l'èxtasi (felicitat) en la contemplació de l'U. D'aquesta manera l'humà es converteix en un pont entre el món intel·ligible i la matèria sensible.  Procés ascendent a la perfecció (tindrà seguidors en el Neoplatonisme del Renaixement): Pràctica del bé i de la virtut per alliberar-se de les passions Contemplació de la bellesa d'allò corpori a l'incorpori. Amor a la bellesa, perquè en aquesta hi ha la manifestació de l'intel·ligible en el sensible. Coneixement d'allò vertader. La filosofia ha de permetre contemplar les idees. Èxtasi i fusió amb l'U o Déu del qual es té intuïció però no coneixement.
S.II-IV  Apologetes  : Defensen la superioritat de la fe respecte a la raó:  Justí; Tertulià (“La filosofia ha d’estar al servei de la religió”) Escola d'Alexandria : La filosofia ha d'ajudar al cristianisme:  Climent; Orígens. Gnòstics : El coneixement (Gnosi) és el camí de salvació i no la fe. Barreja d'elements grecs, cristians i orientals. Van ser considerats heretges:  Ireneu ; Hipòlit Pares de l'Església : Defensen la unitat de la fe davant les heretgies: Gregori de Nissa, Sant Agustí.
Sant Agustí  (Tagaste-Hipona 354-430) En un principi va seguir les ensenyances dels  Maniqueus  ( Mani : Sacerdot Persa que va viure al s.III. El maniqueisme es basa en la religió de Zoroastre que admet l'existència de dos principis, un és el del bé o principi de la llum i l'altre és el del mal, o principi de les tenebres. Aquests dos principis són eterns i mantenen una lluita constant.) Més endavant es va convertir al cristianisme (any 387) i es va transformar en un dels principals crítics del maniqueisme. Es considerat com un dels màxims representants del platonisme cristià (Identificació Bé - Déu. Dualisme ànima/ Cos)
Sant Agustí  (Tagaste-Hipona 354-430) Mai va separar la Filosofia de la Teologia. Considerava que la filosofia havia de ser un instrument que ajudes a fer entendre les veritats revelades. La Fe i la Raó han de col·laborar per donar llum a la veritat cristiana. Aquesta col·laboració té tres moments: Primer - La Raó ajuda a l'humà a assolir la Fe. Segon - La Fe il·lumina a la raó. Teoria de  l'Il·luminisme  agustinià: Coneixem la realitat, les veritats immutables, a través de la il·luminació divina sobre l'enteniment, part de l'ànima que és el lloc on es situen totes les certeses. Déu és l'ésser suprem i immutable que ha creat del no-res les essències de les coses que existeixen. El coneixement no es dóna a través dels sentits, sinó a través de Déu. Aquesta teoria representa una postura Ontologista (l'ontologisme és aquella doctrina segons la qual l'enteniment humà veu les veritats en Déu.). Tercer - La Raó fa comprensibles els continguts de la Fe. La Raó està supeditada a la Fe en l'àmbit del coneixement.
Sant Agustí  (Tagaste-Hipona 354-430) Agustí segueix la dita del profeta Isaïes: "Si no creieu, no podreu entendre". Aquesta actitud inaugura i condiciona tota la filosofia medieval. Durant segles, la reflexió humana consistirà a reflexionar racionalment sobre els continguts d'una fe revelada. La "filosofia" que intenta verificar la comprensió racional de les veritats religioses tradicionals rep el nom d'Escolàstica. Reconeixement de la veritat a partir de l'error:  "Si fallor, sum".  Després d'arribar a l'escepticisme Agustí s’adona que encara que els seus raonaments podrien ser erronis no per això deixa d'existir o de ser alguna cosa quan erra o s'equivoca i aquesta és la veritat a partir de la qual es pot assolir el vertader coneixement de Déu. En l'àmbit de la  política  exposa la situació difícil de l'època amb l'exemple de dues ciutats una és la  ciutat dels homes  on hi ha confusió i ningú s'entén perquè tothom vol el poder i l'altre seria la ciutat ideal o  ciutat de Déu  on hi hauria harmonia i la gent podria viure feliç. Aquesta última ciutat és la que tothom hauria de voler construir.

More Related Content

What's hot

Introducció a la Psicologia
Introducció a la PsicologiaIntroducció a la Psicologia
Introducció a la Psicologia
Anna Sarsanedas
 
Presentació Aristòtil
Presentació AristòtilPresentació Aristòtil
Presentació Aristòtil
Guidacardona
 
71john locke-c-130922153407-phpapp01
71john locke-c-130922153407-phpapp0171john locke-c-130922153407-phpapp01
71john locke-c-130922153407-phpapp01
rosasabates
 
S. Freud
S. FreudS. Freud
S. Freud
rosasabates
 
René Descartes
René DescartesRené Descartes
René Descartes
Anna Sarsanedas
 
Comentari Resolt
Comentari ResoltComentari Resolt
Comentari Resolt
guest0827ac
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
Aristòtil
Anna Sarsanedas
 
Introducció a la filosofia
Introducció a la filosofiaIntroducció a la filosofia
Introducció a la filosofia
Polhansi
 
Introducció a la Filosofia
Introducció a la FilosofiaIntroducció a la Filosofia
Introducció a la Filosofia
Daniel Fernández
 
Plató. Teoria de les idees.1
Plató. Teoria de les idees.1Plató. Teoria de les idees.1
Plató. Teoria de les idees.1
Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
 
Preguntes filosofia
Preguntes filosofiaPreguntes filosofia
Preguntes filosofia
Daniel Fernández
 
Sofistes- Sòcrates
Sofistes- SòcratesSofistes- Sòcrates
Sofistes- Sòcrates
rosasabates
 
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
lesperlesnegres
 
Historia de la Filosofia
Historia de la FilosofiaHistoria de la Filosofia
Historia de la Filosofia
Pepe Cornet
 
Plató (427 347)
Plató (427 347)Plató (427 347)
Plató (427 347)
jcalzamora
 

What's hot (20)

René Descartes
René DescartesRené Descartes
René Descartes
 
Resum Hel·lenisme
Resum Hel·lenismeResum Hel·lenisme
Resum Hel·lenisme
 
Introducció a la Psicologia
Introducció a la PsicologiaIntroducció a la Psicologia
Introducció a la Psicologia
 
Presentació Aristòtil
Presentació AristòtilPresentació Aristòtil
Presentació Aristòtil
 
71john locke-c-130922153407-phpapp01
71john locke-c-130922153407-phpapp0171john locke-c-130922153407-phpapp01
71john locke-c-130922153407-phpapp01
 
S. Freud
S. FreudS. Freud
S. Freud
 
René Descartes
René DescartesRené Descartes
René Descartes
 
Comentari Resolt
Comentari ResoltComentari Resolt
Comentari Resolt
 
Activitats filosofia de 2 fil2
Activitats filosofia de  2 fil2Activitats filosofia de  2 fil2
Activitats filosofia de 2 fil2
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
Aristòtil
 
Descartes
DescartesDescartes
Descartes
 
01 El Saber FilosòFic
01 El Saber FilosòFic01 El Saber FilosòFic
01 El Saber FilosòFic
 
Introducció a la filosofia
Introducció a la filosofiaIntroducció a la filosofia
Introducció a la filosofia
 
Introducció a la Filosofia
Introducció a la FilosofiaIntroducció a la Filosofia
Introducció a la Filosofia
 
Plató. Teoria de les idees.1
Plató. Teoria de les idees.1Plató. Teoria de les idees.1
Plató. Teoria de les idees.1
 
Preguntes filosofia
Preguntes filosofiaPreguntes filosofia
Preguntes filosofia
 
Sofistes- Sòcrates
Sofistes- SòcratesSofistes- Sòcrates
Sofistes- Sòcrates
 
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
 
Historia de la Filosofia
Historia de la FilosofiaHistoria de la Filosofia
Historia de la Filosofia
 
Plató (427 347)
Plató (427 347)Plató (427 347)
Plató (427 347)
 

Viewers also liked

Roma filosofia
Roma filosofiaRoma filosofia
Roma filosofia
Andy Jimenez
 
Filosofia romana y_cristiana
Filosofia romana y_cristianaFilosofia romana y_cristiana
Filosofia romana y_cristiana
Jose Alberto Llaullipoma Romaní
 
Civilización helenística
Civilización  helenísticaCivilización  helenística
Civilización helenística
davidi23
 
Fundación roma
Fundación romaFundación roma
Fundación roma
mariaortegamoreno
 
Roma
RomaRoma
Cultura griega – siglo de pericles
Cultura griega – siglo de periclesCultura griega – siglo de pericles
Cultura griega – siglo de pericles
Ronald
 
Pericles y el apogeo de Atenas
Pericles y el apogeo de AtenasPericles y el apogeo de Atenas
Pericles y el apogeo de Atenas
EL CANTO DE ORFEO
 
Filozofia
FilozofiaFilozofia
Filozofia
Fitore Fazliu
 
Filosofia moderna
Filosofia modernaFilosofia moderna
Filosofia moderna
insucoppt
 
Estoicismo y Epicureísmo
Estoicismo y EpicureísmoEstoicismo y Epicureísmo
Estoicismo y Epicureísmo
Kelly Ruiz
 
Arquitectura Romana Imperial
Arquitectura Romana ImperialArquitectura Romana Imperial
Arquitectura Romana Imperial
Andrys Hdez
 
La arquitectura de la antigua Roma
La arquitectura de la antigua RomaLa arquitectura de la antigua Roma
La arquitectura de la antigua Roma
fernando rodriguez
 
Arquitectura Romana
Arquitectura RomanaArquitectura Romana
Arquitectura Romana
E. La Banda
 
Fundación de Roma
Fundación de RomaFundación de Roma
Fundación de Roma
Javier Fernández Abad
 
El siglo XVIII en España: el reformismo borbónico
El siglo XVIII en España: el reformismo borbónicoEl siglo XVIII en España: el reformismo borbónico
El siglo XVIII en España: el reformismo borbónico
Daniel Gómez Valle
 

Viewers also liked (15)

Roma filosofia
Roma filosofiaRoma filosofia
Roma filosofia
 
Filosofia romana y_cristiana
Filosofia romana y_cristianaFilosofia romana y_cristiana
Filosofia romana y_cristiana
 
Civilización helenística
Civilización  helenísticaCivilización  helenística
Civilización helenística
 
Fundación roma
Fundación romaFundación roma
Fundación roma
 
Roma
RomaRoma
Roma
 
Cultura griega – siglo de pericles
Cultura griega – siglo de periclesCultura griega – siglo de pericles
Cultura griega – siglo de pericles
 
Pericles y el apogeo de Atenas
Pericles y el apogeo de AtenasPericles y el apogeo de Atenas
Pericles y el apogeo de Atenas
 
Filozofia
FilozofiaFilozofia
Filozofia
 
Filosofia moderna
Filosofia modernaFilosofia moderna
Filosofia moderna
 
Estoicismo y Epicureísmo
Estoicismo y EpicureísmoEstoicismo y Epicureísmo
Estoicismo y Epicureísmo
 
Arquitectura Romana Imperial
Arquitectura Romana ImperialArquitectura Romana Imperial
Arquitectura Romana Imperial
 
La arquitectura de la antigua Roma
La arquitectura de la antigua RomaLa arquitectura de la antigua Roma
La arquitectura de la antigua Roma
 
Arquitectura Romana
Arquitectura RomanaArquitectura Romana
Arquitectura Romana
 
Fundación de Roma
Fundación de RomaFundación de Roma
Fundación de Roma
 
El siglo XVIII en España: el reformismo borbónico
El siglo XVIII en España: el reformismo borbónicoEl siglo XVIII en España: el reformismo borbónico
El siglo XVIII en España: el reformismo borbónico
 

Similar to Filosofia Roma

Pensament cristià
Pensament cristiàPensament cristià
Pensament cristià
La Banyera Voladora
 
El dogmatisme
El dogmatismeEl dogmatisme
El dogmatisme
Ana Estela
 
La filosofia hel·lenística
La filosofia hel·lenísticaLa filosofia hel·lenística
La filosofia hel·lenística
Ramon Carrillo Santana
 
Filosofia Hel·lenista: Esceptismo y Epicurismo
Filosofia Hel·lenista: Esceptismo y EpicurismoFilosofia Hel·lenista: Esceptismo y Epicurismo
Filosofia Hel·lenista: Esceptismo y Epicurismo
Debora Fuente Vaquero
 
Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009
Escola Pia Mataró
 
Agustí d'hipona
Agustí d'hiponaAgustí d'hipona
Agustí d'hipona
Michelle Domínguez
 
Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009
epsasocial1
 
El pensament filosòfic del racionalista Descartes
El pensament filosòfic del racionalista DescartesEl pensament filosòfic del racionalista Descartes
El pensament filosòfic del racionalista Descartes
ManuelMorilloMiranda
 
4ª classe
4ª classe4ª classe
4ª classe
Rafa Garcerán
 
5 filosofia medieval
5 filosofia medieval5 filosofia medieval
5 filosofia medieval
Josep Maria Altés Riera
 
Plató (427 347)
Plató (427 347)Plató (427 347)
Plató (427 347)
jcalzamora
 
Filosofia del Renaixement
Filosofia del RenaixementFilosofia del Renaixement
Filosofia del Renaixement
Anna Sarsanedas
 
Immanuel Kant
Immanuel KantImmanuel Kant
Immanuel Kant
Enric92
 

Similar to Filosofia Roma (20)

Pensament cristià
Pensament cristiàPensament cristià
Pensament cristià
 
El dogmatisme
El dogmatismeEl dogmatisme
El dogmatisme
 
Rene descartes racionalisme
Rene descartes racionalismeRene descartes racionalisme
Rene descartes racionalisme
 
Tomas+d’a..
Tomas+d’a..Tomas+d’a..
Tomas+d’a..
 
La filosofia hel·lenística
La filosofia hel·lenísticaLa filosofia hel·lenística
La filosofia hel·lenística
 
Filosofia Hel·lenista: Esceptismo y Epicurismo
Filosofia Hel·lenista: Esceptismo y EpicurismoFilosofia Hel·lenista: Esceptismo y Epicurismo
Filosofia Hel·lenista: Esceptismo y Epicurismo
 
Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009
 
Medieval
MedievalMedieval
Medieval
 
Agustí d'hipona
Agustí d'hiponaAgustí d'hipona
Agustí d'hipona
 
Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009
 
El pensament filosòfic del racionalista Descartes
El pensament filosòfic del racionalista DescartesEl pensament filosòfic del racionalista Descartes
El pensament filosòfic del racionalista Descartes
 
4ª classe
4ª classe4ª classe
4ª classe
 
Unitat 2 (2)
Unitat 2 (2)Unitat 2 (2)
Unitat 2 (2)
 
5 filosofia medieval
5 filosofia medieval5 filosofia medieval
5 filosofia medieval
 
Plató (427 347)
Plató (427 347)Plató (427 347)
Plató (427 347)
 
09 Cos I Ment
09 Cos I Ment09 Cos I Ment
09 Cos I Ment
 
Hel·lenisme
Hel·lenismeHel·lenisme
Hel·lenisme
 
Treball filosofia
Treball filosofiaTreball filosofia
Treball filosofia
 
Filosofia del Renaixement
Filosofia del RenaixementFilosofia del Renaixement
Filosofia del Renaixement
 
Immanuel Kant
Immanuel KantImmanuel Kant
Immanuel Kant
 

More from Anna Sarsanedas

Capítulo 8.pptx
Capítulo 8.pptxCapítulo 8.pptx
Capítulo 8.pptx
Anna Sarsanedas
 
Els primers filòsofs
Els primers filòsofsEls primers filòsofs
Els primers filòsofs
Anna Sarsanedas
 
Aspectos bioéticos del utilitarismo negativo
Aspectos bioéticos del utilitarismo negativoAspectos bioéticos del utilitarismo negativo
Aspectos bioéticos del utilitarismo negativo
Anna Sarsanedas
 
Filosofía e Internet
Filosofía e InternetFilosofía e Internet
Filosofía e Internet
Anna Sarsanedas
 
Estudi psicologia
Estudi psicologiaEstudi psicologia
Estudi psicologia
Anna Sarsanedas
 
La teoria ètica i política de Plató
La teoria ètica i política de PlatóLa teoria ètica i política de Plató
La teoria ètica i política de Plató
Anna Sarsanedas
 
Aprenentatge
AprenentatgeAprenentatge
Aprenentatge
Anna Sarsanedas
 
Hume moral
Hume moralHume moral
Hume moral
Anna Sarsanedas
 
Filosofia política època moderna
Filosofia política època modernaFilosofia política època moderna
Filosofia política època moderna
Anna Sarsanedas
 
Introduccio Nietzsche
Introduccio NietzscheIntroduccio Nietzsche
Introduccio Nietzsche
Anna Sarsanedas
 
Sofistes i Sòcrates
Sofistes i SòcratesSofistes i Sòcrates
Sofistes i Sòcrates
Anna Sarsanedas
 
Nietzsche
NietzscheNietzsche
Nietzsche
Anna Sarsanedas
 
John Stuart Mill
John Stuart MillJohn Stuart Mill
John Stuart Mill
Anna Sarsanedas
 
La Il·lustració
La Il·lustracióLa Il·lustració
La Il·lustració
Anna Sarsanedas
 
Kant
KantKant
Hume
HumeHume
Empirisme
Empirisme Empirisme
Empirisme
Anna Sarsanedas
 
PresentacióLlibre
PresentacióLlibrePresentacióLlibre
PresentacióLlibre
Anna Sarsanedas
 

More from Anna Sarsanedas (20)

Capítulo 8.pptx
Capítulo 8.pptxCapítulo 8.pptx
Capítulo 8.pptx
 
Els primers filòsofs
Els primers filòsofsEls primers filòsofs
Els primers filòsofs
 
Aspectos bioéticos del utilitarismo negativo
Aspectos bioéticos del utilitarismo negativoAspectos bioéticos del utilitarismo negativo
Aspectos bioéticos del utilitarismo negativo
 
Filosofía e Internet
Filosofía e InternetFilosofía e Internet
Filosofía e Internet
 
Terapies Psicològiques
Terapies PsicològiquesTerapies Psicològiques
Terapies Psicològiques
 
Estudi psicologia
Estudi psicologiaEstudi psicologia
Estudi psicologia
 
La teoria ètica i política de Plató
La teoria ètica i política de PlatóLa teoria ètica i política de Plató
La teoria ètica i política de Plató
 
Aprenentatge
AprenentatgeAprenentatge
Aprenentatge
 
Hume moral
Hume moralHume moral
Hume moral
 
Filosofia política època moderna
Filosofia política època modernaFilosofia política època moderna
Filosofia política època moderna
 
Introduccio Nietzsche
Introduccio NietzscheIntroduccio Nietzsche
Introduccio Nietzsche
 
Sofistes i Sòcrates
Sofistes i SòcratesSofistes i Sòcrates
Sofistes i Sòcrates
 
Positivisme
PositivismePositivisme
Positivisme
 
Nietzsche
NietzscheNietzsche
Nietzsche
 
John Stuart Mill
John Stuart MillJohn Stuart Mill
John Stuart Mill
 
La Il·lustració
La Il·lustracióLa Il·lustració
La Il·lustració
 
Kant
KantKant
Kant
 
Hume
HumeHume
Hume
 
Empirisme
Empirisme Empirisme
Empirisme
 
PresentacióLlibre
PresentacióLlibrePresentacióLlibre
PresentacióLlibre
 

Filosofia Roma

  • 1. La filosofia a l’Imperi Romà
  • 2. La fi de la filosofia grega: Roma Roma assumeix el llegat grec. A Roma no hi va haver un pensament filosòfic propi equiparable al grec. Continúen amb variacions les escoles de Grècia. Ciceró, Lucreci i Sèneca són els pensadors més destacables. Lucreci (99-55) Ciceró (106-43) Sèneca (4 aC-65 dC)
  • 3. Filosofia a Roma: s. I-II Característiques principals Introducció d'elements religiosos Durant l'Imperi Romà la investigació filosòfica perd el seu sentit originari de recerca, investigació de la "physis"... i es deixa influir per la inquietud religiosa del moment (cristianisme). Aleshores es produeix un renaixement de les doctrines filosòfiques que havien donat major cabuda als elements místics i religiosos, el platonisme i el pitagorisme. L'ideal és el del "savi" contemplatiu-místic que accepta la seva dependència absoluta (re-lligació = religió) de la Divinitat transcendent. Aquest nou esperit es trobarà representat en el neoplatonisme de Plotí.
  • 4. Neoplatonisme Els antecedents d'aquesta teoria neoplatònica es troben en les qüestions que plantejava el platonisme i que no havien estat resoltes: On es trobava el Demiürg? On calia situar el món de les idees?; i, d'on provenia? Com a partir d'un únic principi (Bé) s'havia originat la pluralitat? Filó d'Alexandria (s. I aC) Va identificar la Idea de Bé amb Déu i va situar el Logos, entès com a seu de les idees i creador del món sensible, com a intermediari entre Déu i el món. Afirmant que el fi últim de l'humà és la unió mística amb Déu.
  • 5. Plotí: el neoplatonisme Plotí (Egipte 2O5-270 Roma) "Ennèades" (6 llibres) Dóna una visió mística del pensament platònic. L'autèntica filosofia és la recerca de la veritat. El principi suprem de tot és Déu, a qui anomena l'"U", i és absolutament transcendent, inefable i incomprensible. No és pot saber res d'ell, (teologia negativa). La manera com tot procedeix de l'U és una emanació (no creació, ni panteisme). La primera emanació de l'U és la Intel·ligència (Nous); d'aquesta emana l'Anima del món; i d'aquesta les ànimes i les formes dels éssers sensibles; L'última emanació és la Matèria (principi del mal).
  • 6. Plotí: el neoplatonisme L'humà és ànima en un cos (presó) i representa el centre del cosmos. Es per aquesta raó que a partir d'ell s'inicia el procés de retorn a l'U. Aquest procés requereix una purificació (espiritualitat i misticisme) progressiva que elimini totes les diferències i s'assoleixi l'èxtasi (felicitat) en la contemplació de l'U. D'aquesta manera l'humà es converteix en un pont entre el món intel·ligible i la matèria sensible. Procés ascendent a la perfecció (tindrà seguidors en el Neoplatonisme del Renaixement): Pràctica del bé i de la virtut per alliberar-se de les passions Contemplació de la bellesa d'allò corpori a l'incorpori. Amor a la bellesa, perquè en aquesta hi ha la manifestació de l'intel·ligible en el sensible. Coneixement d'allò vertader. La filosofia ha de permetre contemplar les idees. Èxtasi i fusió amb l'U o Déu del qual es té intuïció però no coneixement.
  • 7. S.II-IV Apologetes : Defensen la superioritat de la fe respecte a la raó: Justí; Tertulià (“La filosofia ha d’estar al servei de la religió”) Escola d'Alexandria : La filosofia ha d'ajudar al cristianisme: Climent; Orígens. Gnòstics : El coneixement (Gnosi) és el camí de salvació i no la fe. Barreja d'elements grecs, cristians i orientals. Van ser considerats heretges: Ireneu ; Hipòlit Pares de l'Església : Defensen la unitat de la fe davant les heretgies: Gregori de Nissa, Sant Agustí.
  • 8. Sant Agustí (Tagaste-Hipona 354-430) En un principi va seguir les ensenyances dels Maniqueus ( Mani : Sacerdot Persa que va viure al s.III. El maniqueisme es basa en la religió de Zoroastre que admet l'existència de dos principis, un és el del bé o principi de la llum i l'altre és el del mal, o principi de les tenebres. Aquests dos principis són eterns i mantenen una lluita constant.) Més endavant es va convertir al cristianisme (any 387) i es va transformar en un dels principals crítics del maniqueisme. Es considerat com un dels màxims representants del platonisme cristià (Identificació Bé - Déu. Dualisme ànima/ Cos)
  • 9. Sant Agustí (Tagaste-Hipona 354-430) Mai va separar la Filosofia de la Teologia. Considerava que la filosofia havia de ser un instrument que ajudes a fer entendre les veritats revelades. La Fe i la Raó han de col·laborar per donar llum a la veritat cristiana. Aquesta col·laboració té tres moments: Primer - La Raó ajuda a l'humà a assolir la Fe. Segon - La Fe il·lumina a la raó. Teoria de l'Il·luminisme agustinià: Coneixem la realitat, les veritats immutables, a través de la il·luminació divina sobre l'enteniment, part de l'ànima que és el lloc on es situen totes les certeses. Déu és l'ésser suprem i immutable que ha creat del no-res les essències de les coses que existeixen. El coneixement no es dóna a través dels sentits, sinó a través de Déu. Aquesta teoria representa una postura Ontologista (l'ontologisme és aquella doctrina segons la qual l'enteniment humà veu les veritats en Déu.). Tercer - La Raó fa comprensibles els continguts de la Fe. La Raó està supeditada a la Fe en l'àmbit del coneixement.
  • 10. Sant Agustí (Tagaste-Hipona 354-430) Agustí segueix la dita del profeta Isaïes: "Si no creieu, no podreu entendre". Aquesta actitud inaugura i condiciona tota la filosofia medieval. Durant segles, la reflexió humana consistirà a reflexionar racionalment sobre els continguts d'una fe revelada. La "filosofia" que intenta verificar la comprensió racional de les veritats religioses tradicionals rep el nom d'Escolàstica. Reconeixement de la veritat a partir de l'error: "Si fallor, sum". Després d'arribar a l'escepticisme Agustí s’adona que encara que els seus raonaments podrien ser erronis no per això deixa d'existir o de ser alguna cosa quan erra o s'equivoca i aquesta és la veritat a partir de la qual es pot assolir el vertader coneixement de Déu. En l'àmbit de la política exposa la situació difícil de l'època amb l'exemple de dues ciutats una és la ciutat dels homes on hi ha confusió i ningú s'entén perquè tothom vol el poder i l'altre seria la ciutat ideal o ciutat de Déu on hi hauria harmonia i la gent podria viure feliç. Aquesta última ciutat és la que tothom hauria de voler construir.