SlideShare a Scribd company logo
RENÉ DESCARTES   (1596-1650)   El Racionalisme
RENÉ DESCARTES ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Crani de Descartes en el  Musée de L'Homme a París El cos de Descartes va romandre a Suècia 16 anys. Quan, finalment, les seves restes mortals van arribar a França, reclamades pels seus admiradors i amigues, es va obrir el taüt i es va descobrir que faltava el crani. Segons va arribar a afirmar Cristina de Suècia en les seves Memòries, el va sostreure un oficial anomenat Isaac Planstrom...
EL MÈTODE ,[object Object],[object Object],[object Object],"El coneixement és com un arbre del qual l'arrel és la metafísica, la física el tronc i les altres ciències són les branques que creixen del tronc". Principis de Filosofia  1677
QUÈ ÉS EL MÈTODE? ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],QUINES SÓN LES REGLES DEL MÈTODE? ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
LES REGLES DEL MÈTODE Revisar tot el procés per estar segurs de no haver omès res.   Conduir per ordre els pensaments, dels més simples als més complexos. Dividir les idees complexes en parts simples.  Acceptant les més evidents com a vertaderes. Cal no admetre res que pugui ser dubtós i n omés acceptar com a vertader allò clar i distint.   4. ENUMERACIÓ 3. SÍNTESI 2. ANÀLISI 1. EVIDÈNCIA
[object Object],[object Object],CARACTERÍSTIQUES DEL DUBTE METÒDIC No escèptic. Deliberat i voluntari   PROVISIONAL És el pas previ al coneixement vertader ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
EL DUBTE I LA PRIMERA VERITAT DE QUÈ S’HA DE DUBTAR? I PER QUÈ? ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
EL DUBTE I LA PRIMERA VERITAT DE QUÈ S’HA DE DUBTAR? I PER QUÈ? DIFICULTAT PER DESTRIAR EL SOMNI DE LA VIGILIA   ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
EL DUBTE I LA PRIMERA VERITAT COGITO, ERGO SUM (Penso, aleshores existeixo) ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],És una INTUÏCIÓ FUNCIONS   ,[object Object],[object Object]
 
RES COGITANS SUBSTÀNCIA PENSANT ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],COGITO, ERGO SUM (Penso, aleshores existeixo) "Què sóc, llavors? una cosa que pensa. I què és una cosa que pensa? És una cosa que dubta, que entén, que afirma, que nega, que vol, que no vol, que imagina també, i que sent. Sens dubte no és poc, si tot això pertany a la meva naturalesa. I per què no li hauria de pertànyer?..."  Meditacions metafísiques,II
RES COGITANS SUBSTÀNCIA PENSANT I què penso?
RES COGITANS SUBSTÀNCIA PENSANT PENSO IDEES ADVENTÍCIES FACTÍCIES INNATES Provenen dels  sentits: arbre, casa,... Provenen de la  imaginació:  unicorn, centaure, ET... Provenen de la nostra  ment  i emergeixen de  la pròpia facultat de pensar. Són clares i distintes. OBJECTIVES  /  SUBJECTIVES? DÉU PERFECCIÓ EXTENSIÓ SUBSTÀNCIA CAUSA NOMBRE JO Aplicació de la segona regla de l’ANÀLISI
LES TRES SUBSTÀNCIES De l’anàlisi de les idees Descartes dedueix l’existència de tres substàncies  o coses ( res ). La  substància  és  una realitat que existeix de tal manera que no necessita cap altra realitat per existir .  Meditacions metafísiques , 3.  RES COGITANS RES INFINITA RES EXTENSA Substància perfecta . Correspon a Déu  o a la idea de quelcom perfecte de tal manera que no és possible que no existeixi, essent l'existència la màxima perfecció; això no vol dir, però que existeixi tot allò del qual nosaltres en tenim pensament o idea fora de la nostra ment. Demostrar l'existència de Déu no es fàcil i al final Descartes afirma que Déu ha d'existir si més no per tal d'avalar el nostre coneixement.   Substància imperfecta , però dotada de raó. Correspon al pensament, a tot el que no és material, a la ment, ànima o esperit...   Substància finita i creada . Correspon a tot el que és material  i extens: el conjunt dels cossos del món material. Descartes distingeix entre qualitats primàries (tamany, figura, moviment...) i qualitats secundàries (colors, sons, olors...).
RES INFINITA Demostrar l’existència de Déu és important per invalidar la hipòtesi del Geni Maligne i garantir l’existència de la veritat. PROVA GNOSEOLÒGICA ntre les idees innates, hi ha la  idea de Deu com a ésser perfecte i infinit  ( Prova gnoseològica ). És clar que la idea d'un ésser perfecte i infinit no pot provenir d'algú imperfecte; l’autor d’aquesta idea no puc ser jo, criatura finita i imperfecta, només pot tenir com a causa un ésser infinit i perfecte que és Deu i és ell qui ha posat en mi la idea d’una substància infinita. ntre les idees innates, hi ha la  idea de Deu com a ésser perfecte i infinit  ( Prova gnoseològica ). És clar que la idea d'un ésser perfecte i infinit no pot provenir d'algú imperfecte; l’autor d’aquesta idea no puc ser jo, criatura finita i imperfecta, només pot tenir com a causa un ésser infinit i perfecte que és Deu i és ell qui ha posat en mi la idea d’una substància infinita. Entre les idees innates, hi ha la idea de Déu com a ésser perfecte i infinit. És clar que la idea d'un ésser perfecte i infinit no pot provenir d'algú imperfecte; l’autor d’aquesta idea no puc ser jo, criatura finita i imperfecta, només pot tenir com a causa un ésser infinit i perfecte que és Déu i és ell qui ha posat en mi la idea d’una substància infinita. Descartes  dona un altra prova que és una nova versió de  l’argument ontològic , el més famós i controvertit de tots els intents de  demostració  de l’ existència  de  Déu . Va ser formulat per primera vegada per Anselm de Canterbury al segle XI. Aquest argument pretén provar l’ existència  de  Déu   partint de la idea mateixa de  Déu ..
RES INFINITA PROVA COSMOLÒGICA ntre les idees innates, hi ha la  idea de Deu com a ésser perfecte i infinit  ( Prova gnoseològica ). És clar que la idea d'un ésser perfecte i infinit no pot provenir d'algú imperfecte; l’autor d’aquesta idea no puc ser jo, criatura finita i imperfecta, només pot tenir com a causa un ésser infinit i perfecte que és Deu i és ell qui ha posat en mi la idea d’una substància infinita. ntre les idees innates, hi ha la  idea de Deu com a ésser perfecte i infinit  ( Prova gnoseològica ). És clar que la idea d'un ésser perfecte i infinit no pot provenir d'algú imperfecte; l’autor d’aquesta idea no puc ser jo, criatura finita i imperfecta, només pot tenir com a causa un ésser infinit i perfecte que és Deu i és ell qui ha posat en mi la idea d’una substància infinita. Origen del meu ésser imperfecte (contingència, duració i conservació)  no pot ser un altre que un ésser perfecte. Déu com a causa del meu ésser i de tot el que existeix.   Descartes  dona un altra prova que és una nova versió de  l’argument ontològic , el més famós i controvertit de tots els intents de  demostració  de l’ existència  de  Déu . Va ser formulat per primera vegada per Anselm de Canterbury al segle XI. Aquest argument pretén provar l’ existència  de  Déu   partint de la idea mateixa de  Déu ..
RES INFINITA ntre les idees innates, hi ha la  idea de Deu com a ésser perfecte i infinit  ( Prova gnoseològica ). És clar que la idea d'un ésser perfecte i infinit no pot provenir d'algú imperfecte; l’autor d’aquesta idea no puc ser jo, criatura finita i imperfecta, només pot tenir com a causa un ésser infinit i perfecte que és Deu i és ell qui ha posat en mi la idea d’una substància infinita. ntre les idees innates, hi ha la  idea de Deu com a ésser perfecte i infinit  ( Prova gnoseològica ). És clar que la idea d'un ésser perfecte i infinit no pot provenir d'algú imperfecte; l’autor d’aquesta idea no puc ser jo, criatura finita i imperfecta, només pot tenir com a causa un ésser infinit i perfecte que és Deu i és ell qui ha posat en mi la idea d’una substància infinita. PROVA ONTOLÒGICA Descartes  dona un altra prova que és una nova versió de  l’argument ontològic , el més famós i controvertit de tots els intents de  demostració  de l’ existència  de  Déu . Va ser formulat per primera vegada per Anselm de Canterbury al segle XI. Aquest argument pretén provar l’ existència  de  Déu   partint de la idea mateixa de  Déu ..  Descartes  dóna un altra prova que és una nova versió de  l’argument ontològic , el més famós i controvertit de tots els intents de  demostració  de l’ existència  de  Déu . Va ser formulat per primera vegada per  Anselm de Canterbury  al segle XI. Aquest argument pretén provar l’ existència  de  Déu   partint de la idea mateixa de Déu ..  Sant Anselm el formulà així: Tots els homes tenen una idea de  Déu , i entenen que és un ésser tal que és impossible pensar-ne un de més gran que ell. Un ésser així ha d’existir no només en el nostre pensament sinó també en la realitat, ja que si només existís en el pensament en podríem pensar un de més gran que ell, que tendria la perfecció de l’ existència . En conseqüència  Déu  ha d’existir en la realitat Sant Anselm  el formulà així: Tots els homes tenen una idea de  Déu , i entenen que és un ésser tal que és impossible pensar-ne un de més gran que ell. Un ésser així ha d’existir no només en el nostre pensament sinó també en la realitat, ja que si només existís en el pensament en podríem pensar un de més gran que ell, que tIndria la perfecció de l’ existència . En conseqüència  Déu  ha d’existir en la Realitat. En el  Discurs  el filòsof francès ens l’exposa de la manera següent: “ ... tornant a examinar la idea que posseïa d’un ésser perfecte, trobava que l’ existència  hi era compresa, de la mateixa manera que en la idea de triangle s’hi comprèn que els seus tres angles són iguals a dos rectes, o a la d’una esfera en què totes les parts són equidistants a un centre, i fins i tot de manera encara més evident; i, en conseqüència, és tan cert, almenys, que  Déu , que és l’Ésser perfecte, és o existeix, com ho pugui ser qualsevol  demostració  de geometria”.
DÉU COM A GARANTIA DE VERITAT ntre les idees innates, hi ha la  idea de Deu com a ésser perfecte i infinit  ( Prova gnoseològica ). És clar que la idea d'un ésser perfecte i infinit no pot provenir d'algú imperfecte; l’autor d’aquesta idea no puc ser jo, criatura finita i imperfecta, només pot tenir com a causa un ésser infinit i perfecte que és Deu i és ell qui ha posat en mi la idea d’una substància infinita. ntre les idees innates, hi ha la  idea de Deu com a ésser perfecte i infinit  ( Prova gnoseològica ). És clar que la idea d'un ésser perfecte i infinit no pot provenir d'algú imperfecte; l’autor d’aquesta idea no puc ser jo, criatura finita i imperfecta, només pot tenir com a causa un ésser infinit i perfecte que és Deu i és ell qui ha posat en mi la idea d’una substància infinita. Descartes  dona un altra prova que és una nova versió de  l’argument ontològic , el més famós i controvertit de tots els intents de  demostració  de l’ existència  de  Déu . Va ser formulat per primera vegada per Anselm de Canterbury al segle XI. Aquest argument pretén provar l’ existència  de  Déu   partint de la idea mateixa de  Déu ..  Un cop demostrada l’ existència  de  Déu  com a ésser perfecte i bondadós es pot rebutjar la hipòtesi del geni maligne: un ésser perfecte no ens ha pogut donar una facultat de coneixement que ens condueixi a error. “Quan la nostra raó reconeix alguna cosa de forma clara i nítida, no s’equivoca. Perquè un  Déu  perfecte no ens enganyaria” (J. Gaarder:  El món de Sofia ).  Déu és en el sistema cartesià GARANTIA DE LA VALIDESA DEL CONEIXEMENT : l' existència  de  Déu  m'assegura que les idees clares i distintes que tenim sobre la realitat exterior són veritables. Sant Anselm el formulà així: Tots els homes tenen una idea de  Déu , i entenen que és un ésser tal que és impossible pensar-ne un de més gran que ell. Un ésser així ha d’existir no només en el nostre pensament sinó també en la realitat, ja que si només existís en el pensament en podríem pensar un de més gran que ell, que tendria la perfecció de l’ existència . En conseqüència  Déu  ha d’existir en la realitat Fins ara ha arribat, de forma racional, a la conclusió que ell és una substància pensant i que existeix un ésser perfecte. Només a través de la  raó  es pot conèixer l' existència  de l'ànima i de  Déu ; aquells filòsofs que es basen en les coses sensibles i només creuen en allò que poden tocar i veure, difícilment podran assolir aquest coneixement.
RES EXTENSA Descartes es proposa examinar si existeixen les coses materials o món exterior. Fins ara ha demostrat que és una cosa que pensa i que hi ha una substància infinita o Déu que garanteix el pensament.  Però també té la idea clara i distinta de ser un cos extens i no pensant. Com en pot estar segur? RES EXTENSA ntre les idees innates, hi ha la  idea de Deu com a ésser perfecte i infinit  ( Prova gnoseològica ). És clar que la idea d'un ésser perfecte i infinit no pot provenir d'algú imperfecte; l’autor d’aquesta idea no puc ser jo, criatura finita i imperfecta, només pot tenir com a causa un ésser infinit i perfecte que és Deu i és ell qui ha posat en mi la idea d’una substància infinita. ntre les idees innates, hi ha la  idea de Deu com a ésser perfecte i infinit  ( Prova gnoseològica ). És clar que la idea d'un ésser perfecte i infinit no pot provenir d'algú imperfecte; l’autor d’aquesta idea no puc ser jo, criatura finita i imperfecta, només pot tenir com a causa un ésser infinit i perfecte que és Deu i és ell qui ha posat en mi la idea d’una substància infinita. Ara bé, no sent Déu capaç d'enganyar, és patent que no m'envia aquestes idees immediatament per si mateix, ni tampoc per mitjà d'una criatura que posseeixi la realitat d'aquestes idees....Doncs no havent-me donat Déu cap facultat per a conèixer que això és així, sinó molt al contrari, una poderosa inclinació a creure que les idees parteixen de les coses materials, no hi veig com podria disculpar-se l'engany si, en efecte, aquestes idees partissin d'un altre punt o fossin productes d'altres causes i no de les coses materials.“ M editacions metafísiques,IV Descartes  dona un altra prova que és una nova versió de  l’argument ontològic , el més famós i controvertit de tots els intents de  demostració  de l’ existència  de  Déu . Va ser formulat per primera vegada per Anselm de Canterbury al segle XI. Aquest argument pretén provar l’ existència  de  Déu   partint de la idea mateixa de  Déu ..  Déu garanteix l’existència de la  res extensa . Realitat material MECANICISME
RES EXTENSA   PROBLEMA DEL DUALISME CARTESIÀ: L’home està composat per dues substàncies: el  cos  és una màquina acoblada a un  esperit . COS RES EXTENSA MATÈRIA ntre les idees innates, hi ha la  idea de Deu com a ésser perfecte i infinit  ( Prova gnoseològica ). És clar que la idea d'un ésser perfecte i infinit no pot provenir d'algú imperfecte; l’autor d’aquesta idea no puc ser jo, criatura finita i imperfecta, només pot tenir com a causa un ésser infinit i perfecte que és Deu i és ell qui ha posat en mi la idea d’una substància infinita. ntre les idees innates, hi ha la  idea de Deu com a ésser perfecte i infinit  ( Prova gnoseològica ). És clar que la idea d'un ésser perfecte i infinit no pot provenir d'algú imperfecte; l’autor d’aquesta idea no puc ser jo, criatura finita i imperfecta, només pot tenir com a causa un ésser infinit i perfecte que és Deu i és ell qui ha posat en mi la idea d’una substància infinita. Descartes  dona un altra prova que és una nova versió de  l’argument ontològic , el més famós i controvertit de tots els intents de  demostració  de l’ existència  de  Déu . Va ser formulat per primera vegada per Anselm de Canterbury al segle XI. Aquest argument pretén provar l’ existència  de  Déu   partint de la idea mateixa de  Déu ..  ESPERIT RES COGITANS PENSAMENT MECANICISME DETERMINISME RES COGITANS LLIBERTAT Glàndula Pineal Descartes va considerar la glàndula pineal, «una petita glàndula situada cap a la meitat de la substància del cervell», com el nexe d'unió entre l'ànima i el cos, que a través de la sang i els nervis relacionen la res cogitans amb el cos o res extensa, orienta el moviment i influeix sobre l'ànima. (En l'actualitat se sap que la glàndula pineal o epífisi conté cèl·lules pigmentàries que reaccionen als canvis lumínics, i és la responsable de la segregació de l'hormona melatonina, que regula els ritmes vitals i els estats de son).
CRÍTIQUES A DESCARTES Antoine Arnauld:  problema de la circularitat Déu-evidència implícita en la circularitat Déu-cogito:   Descartes diu que només estem segurs que són vertaderes les coses que concebem clarament i diferentment, perquè Déu existeix i ho garanteix. Però no podem estar segurs que existeix Déu, si no el concebem amb tota claredat i distinció; per tant, abans d'estar segurs de l'existència de Déu, hem estar-ho de que és vertader tot el que concebem amb claredat i distinció». ntre les idees innates, hi ha la  idea de Deu com a ésser perfecte i infinit  ( Prova gnoseològica ). És clar que la idea d'un ésser perfecte i infinit no pot provenir d'algú imperfecte; l’autor d’aquesta idea no puc ser jo, criatura finita i imperfecta, només pot tenir com a causa un ésser infinit i perfecte que és Deu i és ell qui ha posat en mi la idea d’una substància infinita. ntre les idees innates, hi ha la  idea de Deu com a ésser perfecte i infinit  ( Prova gnoseològica ). És clar que la idea d'un ésser perfecte i infinit no pot provenir d'algú imperfecte; l’autor d’aquesta idea no puc ser jo, criatura finita i imperfecta, només pot tenir com a causa un ésser infinit i perfecte que és Deu i és ell qui ha posat en mi la idea d’una substància infinita. Descartes  dona un altra prova que és una nova versió de  l’argument ontològic , el més famós i controvertit de tots els intents de  demostració  de l’ existència  de  Déu . Va ser formulat per primera vegada per Anselm de Canterbury al segle XI. Aquest argument pretén provar l’ existència  de  Déu   partint de la idea mateixa de  Déu ..  IDEES EVIDENTS DÉU EXISTEIX Són  VERITAT   perquè COGITO DÉU  garantia IDEES  clares i distintes És l’existència de DÉU la que ens assegura que el COGITO és VERITAT o és el COGITO i l’EVIDÈNCIA que ens asseguren que DÉU existeix?   SOLIPSISME
OBJECCIONS A DESCARTES ntre les idees innates, hi ha la  idea de Deu com a ésser perfecte i infinit  ( Prova gnoseològica ). És clar que la idea d'un ésser perfecte i infinit no pot provenir d'algú imperfecte; l’autor d’aquesta idea no puc ser jo, criatura finita i imperfecta, només pot tenir com a causa un ésser infinit i perfecte que és Deu i és ell qui ha posat en mi la idea d’una substància infinita. ntre les idees innates, hi ha la  idea de Deu com a ésser perfecte i infinit  ( Prova gnoseològica ). És clar que la idea d'un ésser perfecte i infinit no pot provenir d'algú imperfecte; l’autor d’aquesta idea no puc ser jo, criatura finita i imperfecta, només pot tenir com a causa un ésser infinit i perfecte que és Deu i és ell qui ha posat en mi la idea d’una substància infinita. Descartes  dona un altra prova que és una nova versió de  l’argument ontològic , el més famós i controvertit de tots els intents de  demostració  de l’ existència  de  Déu . Va ser formulat per primera vegada per Anselm de Canterbury al segle XI. Aquest argument pretén provar l’ existència  de  Déu   partint de la idea mateixa de  Déu ..  Frans Burman:  circularitat Déu-memòria. Només podem confiar en la nostra memòria si sabem que un Déu veraç i bondadós ens la va donar, però per saber si Déu existeix i és veraç i bondadós necessitem confiar en la nostra memòria.  MEMÒRIA DÉU EXISTEIX És  VERITAT   perquè Thomas Hobbes:  Si Déu garanteix el coneixement, d’on prové l’error? Es pot rebutjar totalment l’experiència?
RESPOSTA A LES OBJECCIONS ntre les idees innates, hi ha la  idea de Deu com a ésser perfecte i infinit  ( Prova gnoseològica ). És clar que la idea d'un ésser perfecte i infinit no pot provenir d'algú imperfecte; l’autor d’aquesta idea no puc ser jo, criatura finita i imperfecta, només pot tenir com a causa un ésser infinit i perfecte que és Deu i és ell qui ha posat en mi la idea d’una substància infinita. ntre les idees innates, hi ha la  idea de Deu com a ésser perfecte i infinit  ( Prova gnoseològica ). És clar que la idea d'un ésser perfecte i infinit no pot provenir d'algú imperfecte; l’autor d’aquesta idea no puc ser jo, criatura finita i imperfecta, només pot tenir com a causa un ésser infinit i perfecte que és Deu i és ell qui ha posat en mi la idea d’una substància infinita. Descartes  dona un altra prova que és una nova versió de  l’argument ontològic , el més famós i controvertit de tots els intents de  demostració  de l’ existència  de  Déu . Va ser formulat per primera vegada per Anselm de Canterbury al segle XI. Aquest argument pretén provar l’ existència  de  Déu   partint de la idea mateixa de  Déu ..  Resposta de Descartes : l’error en el coneixement prové de la VOLUNTAT L’esperit humà té dues facultats ENTENIMENT VOLUNTAT A vegades dominada per les  PASSIONS  (COS)  RAÓ S’ha de sotmetre S’han d’eliminar  (ESTOÏCISME)
RESPOSTA A LES OBJECCIONS ntre les idees innates, hi ha la  idea de Deu com a ésser perfecte i infinit  ( Prova gnoseològica ). És clar que la idea d'un ésser perfecte i infinit no pot provenir d'algú imperfecte; l’autor d’aquesta idea no puc ser jo, criatura finita i imperfecta, només pot tenir com a causa un ésser infinit i perfecte que és Deu i és ell qui ha posat en mi la idea d’una substància infinita. ntre les idees innates, hi ha la  idea de Deu com a ésser perfecte i infinit  ( Prova gnoseològica ). És clar que la idea d'un ésser perfecte i infinit no pot provenir d'algú imperfecte; l’autor d’aquesta idea no puc ser jo, criatura finita i imperfecta, només pot tenir com a causa un ésser infinit i perfecte que és Deu i és ell qui ha posat en mi la idea d’una substància infinita. Descartes  dona un altra prova que és una nova versió de  l’argument ontològic , el més famós i controvertit de tots els intents de  demostració  de l’ existència  de  Déu . Va ser formulat per primera vegada per Anselm de Canterbury al segle XI. Aquest argument pretén provar l’ existència  de  Déu   partint de la idea mateixa de  Déu ..  Resposta de Descartes : l’ EXPERIÈNCIA  no es pot eliminar, però té un paper secundari (Física). ,[object Object],[object Object],Resposta de Descartes a les objeccions de cercle viciós : el  COGITO, ERGO SUM , és una evidència absoluta i negar-la implicaria contradicció.
IMPORTÀNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES ntre les idees innates, hi ha la  idea de Deu com a ésser perfecte i infinit  ( Prova gnoseològica ). És clar que la idea d'un ésser perfecte i infinit no pot provenir d'algú imperfecte; l’autor d’aquesta idea no puc ser jo, criatura finita i imperfecta, només pot tenir com a causa un ésser infinit i perfecte que és Deu i és ell qui ha posat en mi la idea d’una substància infinita. ntre les idees innates, hi ha la  idea de Deu com a ésser perfecte i infinit  ( Prova gnoseològica ). És clar que la idea d'un ésser perfecte i infinit no pot provenir d'algú imperfecte; l’autor d’aquesta idea no puc ser jo, criatura finita i imperfecta, només pot tenir com a causa un ésser infinit i perfecte que és Deu i és ell qui ha posat en mi la idea d’una substància infinita. Descartes  dona un altra prova que és una nova versió de  l’argument ontològic , el més famós i controvertit de tots els intents de  demostració  de l’ existència  de  Déu . Va ser formulat per primera vegada per Anselm de Canterbury al segle XI. Aquest argument pretén provar l’ existència  de  Déu   partint de la idea mateixa de  Déu ..  ,[object Object],[object Object],[object Object]

More Related Content

What's hot

John Locke: l'estat de naturalesa
John Locke: l'estat de naturalesaJohn Locke: l'estat de naturalesa
John Locke: l'estat de naturalesa
Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
 
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Enric Gil Garcia
 
El pas del mite al logos
El pas del mite al logosEl pas del mite al logos
El pas del mite al logosfilosofies
 
Plató. Teoria de la reminiscència.
Plató. Teoria de la reminiscència.Plató. Teoria de la reminiscència.
Plató. Teoria de la reminiscència.
Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
 
Kant
KantKant
Descartes i el dubte metòdic
Descartes i el dubte metòdicDescartes i el dubte metòdic
Descartes i el dubte metòdic
Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
 
Empirisme
Empirisme Empirisme
Empirisme
Anna Sarsanedas
 
Descartes i l árgument ontològic.
Descartes i l árgument ontològic.Descartes i l árgument ontològic.
Descartes i l árgument ontològic.
Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
 
Filosofia del Renaixement
Filosofia del RenaixementFilosofia del Renaixement
Filosofia del RenaixementAnna Sarsanedas
 
Plató resum
Plató resumPlató resum
Plató resumNapbuuff
 
Plató filosofia
Plató filosofiaPlató filosofia
Plató filosofiaÀ. Baldó
 
La PlaçA Del Diamant SíMbols
La PlaçA Del Diamant   SíMbolsLa PlaçA Del Diamant   SíMbols
La PlaçA Del Diamant SíMbolsElena Gimenez
 
Presentació Immanuel Kant
Presentació Immanuel KantPresentació Immanuel Kant
Presentació Immanuel KantGuidacardona
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
AristòtilPolhansi
 
David Hume i la causalitat.
David Hume i la causalitat.David Hume i la causalitat.
David Hume i la causalitat.
Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
 
Descartes i les coses materials
Descartes i les coses materialsDescartes i les coses materials
Descartes i les coses materials
Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
 
7_John Locke: teoria política
7_John Locke: teoria política7_John Locke: teoria política
7_John Locke: teoria políticafiloinfanta
 
Joan Ordi , Presentació De Les Meditacions MetafíSiqu Es
Joan Ordi , Presentació De Les Meditacions MetafíSiqu EsJoan Ordi , Presentació De Les Meditacions MetafíSiqu Es
Joan Ordi , Presentació De Les Meditacions MetafíSiqu Es
guest1ece
 
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´lesperlesnegres
 

What's hot (20)

John Locke: l'estat de naturalesa
John Locke: l'estat de naturalesaJohn Locke: l'estat de naturalesa
John Locke: l'estat de naturalesa
 
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
 
El pas del mite al logos
El pas del mite al logosEl pas del mite al logos
El pas del mite al logos
 
Plató. Teoria de la reminiscència.
Plató. Teoria de la reminiscència.Plató. Teoria de la reminiscència.
Plató. Teoria de la reminiscència.
 
Kant
KantKant
Kant
 
Descartes i el dubte metòdic
Descartes i el dubte metòdicDescartes i el dubte metòdic
Descartes i el dubte metòdic
 
Empirisme
Empirisme Empirisme
Empirisme
 
Descartes i l árgument ontològic.
Descartes i l árgument ontològic.Descartes i l árgument ontològic.
Descartes i l árgument ontològic.
 
Filosofia del Renaixement
Filosofia del RenaixementFilosofia del Renaixement
Filosofia del Renaixement
 
Hume
Hume Hume
Hume
 
Plató resum
Plató resumPlató resum
Plató resum
 
Plató filosofia
Plató filosofiaPlató filosofia
Plató filosofia
 
La PlaçA Del Diamant SíMbols
La PlaçA Del Diamant   SíMbolsLa PlaçA Del Diamant   SíMbols
La PlaçA Del Diamant SíMbols
 
Presentació Immanuel Kant
Presentació Immanuel KantPresentació Immanuel Kant
Presentació Immanuel Kant
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
Aristòtil
 
David Hume i la causalitat.
David Hume i la causalitat.David Hume i la causalitat.
David Hume i la causalitat.
 
Descartes i les coses materials
Descartes i les coses materialsDescartes i les coses materials
Descartes i les coses materials
 
7_John Locke: teoria política
7_John Locke: teoria política7_John Locke: teoria política
7_John Locke: teoria política
 
Joan Ordi , Presentació De Les Meditacions MetafíSiqu Es
Joan Ordi , Presentació De Les Meditacions MetafíSiqu EsJoan Ordi , Presentació De Les Meditacions MetafíSiqu Es
Joan Ordi , Presentació De Les Meditacions MetafíSiqu Es
 
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
 

Viewers also liked

Els inicis de la Modernitat
Els inicis de la ModernitatEls inicis de la Modernitat
Els inicis de la Modernitat
Ana Estela
 
Vida i dm de descartes 2013
Vida i dm de descartes 2013Vida i dm de descartes 2013
Vida i dm de descartes 2013
Ana Estela
 
Descartes 2.0
Descartes 2.0Descartes 2.0
Descartes 2.0
minervagigia
 
Descartes: Introducción a su filosofía
Descartes: Introducción a su filosofíaDescartes: Introducción a su filosofía
Descartes: Introducción a su filosofía
arme
 
Descartes
DescartesDescartes
Descartes
Marga Fernández
 
Platón 2.0
Platón 2.0Platón 2.0
Platón 2.0
minervagigia
 

Viewers also liked (6)

Els inicis de la Modernitat
Els inicis de la ModernitatEls inicis de la Modernitat
Els inicis de la Modernitat
 
Vida i dm de descartes 2013
Vida i dm de descartes 2013Vida i dm de descartes 2013
Vida i dm de descartes 2013
 
Descartes 2.0
Descartes 2.0Descartes 2.0
Descartes 2.0
 
Descartes: Introducción a su filosofía
Descartes: Introducción a su filosofíaDescartes: Introducción a su filosofía
Descartes: Introducción a su filosofía
 
Descartes
DescartesDescartes
Descartes
 
Platón 2.0
Platón 2.0Platón 2.0
Platón 2.0
 

Similar to René Descartes

El pensament filosòfic del racionalista Descartes
El pensament filosòfic del racionalista DescartesEl pensament filosòfic del racionalista Descartes
El pensament filosòfic del racionalista Descartes
ManuelMorilloMiranda
 
Molt bona presentació
Molt bona presentacióMolt bona presentació
Molt bona presentacióHomeformiga
 
René (1).pdf
René (1).pdfRené (1).pdf
René (1).pdf
PabloJornet1
 
Racionalisme+ teoria descartes
Racionalisme+ teoria descartes Racionalisme+ teoria descartes
Racionalisme+ teoria descartes lo-pez
 
Presentació Hume
Presentació HumePresentació Hume
Presentació Hume
Escola Pia Mataró
 
Hume. Critica de les idees metafísiques
Hume. Critica de les idees metafísiquesHume. Critica de les idees metafísiques
Hume. Critica de les idees metafísiques
Daniel Fernández
 
Descartes.pdf
Descartes.pdfDescartes.pdf
Descartes.pdf
Kristyan Luna Martinez
 
Teoria De Les Idees
Teoria De Les IdeesTeoria De Les Idees
Teoria De Les IdeesUIB
 
René descartes
René descartesRené descartes
René descartes
FiloVilamajor
 
Resummeditacions
ResummeditacionsResummeditacions
Resummeditacions
rosasabates
 
Idealisme i realisme
Idealisme i realismeIdealisme i realisme
David Hume i la realitat externa.
David Hume i la realitat externa.David Hume i la realitat externa.
David Hume i la realitat externa.
Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
 
La filosofía epistemológica de David Hume
La filosofía epistemológica de David HumeLa filosofía epistemológica de David Hume
La filosofía epistemológica de David Hume
ManuelMorilloMiranda
 
L´escepticisme
L´escepticismeL´escepticisme

Similar to René Descartes (20)

El pensament filosòfic del racionalista Descartes
El pensament filosòfic del racionalista DescartesEl pensament filosòfic del racionalista Descartes
El pensament filosòfic del racionalista Descartes
 
Molt bona presentació
Molt bona presentacióMolt bona presentació
Molt bona presentació
 
René descartes
René descartesRené descartes
René descartes
 
Descartes 2
Descartes 2Descartes 2
Descartes 2
 
René (1).pdf
René (1).pdfRené (1).pdf
René (1).pdf
 
René Descartes
René DescartesRené Descartes
René Descartes
 
Racionalisme+ teoria descartes
Racionalisme+ teoria descartes Racionalisme+ teoria descartes
Racionalisme+ teoria descartes
 
Presentació Hume
Presentació HumePresentació Hume
Presentació Hume
 
Unitat 2 (2)
Unitat 2 (2)Unitat 2 (2)
Unitat 2 (2)
 
Hume. Critica de les idees metafísiques
Hume. Critica de les idees metafísiquesHume. Critica de les idees metafísiques
Hume. Critica de les idees metafísiques
 
Descartes10[1]
Descartes10[1]Descartes10[1]
Descartes10[1]
 
Descartes.pdf
Descartes.pdfDescartes.pdf
Descartes.pdf
 
Esquema hume
Esquema humeEsquema hume
Esquema hume
 
Teoria De Les Idees
Teoria De Les IdeesTeoria De Les Idees
Teoria De Les Idees
 
René descartes
René descartesRené descartes
René descartes
 
Resummeditacions
ResummeditacionsResummeditacions
Resummeditacions
 
Idealisme i realisme
Idealisme i realismeIdealisme i realisme
Idealisme i realisme
 
David Hume i la realitat externa.
David Hume i la realitat externa.David Hume i la realitat externa.
David Hume i la realitat externa.
 
La filosofía epistemológica de David Hume
La filosofía epistemológica de David HumeLa filosofía epistemológica de David Hume
La filosofía epistemológica de David Hume
 
L´escepticisme
L´escepticismeL´escepticisme
L´escepticisme
 

More from Anna Sarsanedas

Capítulo 8.pptx
Capítulo 8.pptxCapítulo 8.pptx
Capítulo 8.pptx
Anna Sarsanedas
 
Els primers filòsofs
Els primers filòsofsEls primers filòsofs
Els primers filòsofs
Anna Sarsanedas
 
Aspectos bioéticos del utilitarismo negativo
Aspectos bioéticos del utilitarismo negativoAspectos bioéticos del utilitarismo negativo
Aspectos bioéticos del utilitarismo negativo
Anna Sarsanedas
 
Filosofía e Internet
Filosofía e InternetFilosofía e Internet
Filosofía e Internet
Anna Sarsanedas
 
Estudi psicologia
Estudi psicologiaEstudi psicologia
Estudi psicologia
Anna Sarsanedas
 
La teoria ètica i política de Plató
La teoria ètica i política de PlatóLa teoria ètica i política de Plató
La teoria ètica i política de PlatóAnna Sarsanedas
 
Aprenentatge
AprenentatgeAprenentatge
Aprenentatge
Anna Sarsanedas
 
Introducció a la Psicologia
Introducció a la PsicologiaIntroducció a la Psicologia
Introducció a la Psicologia
Anna Sarsanedas
 
Hume moral
Hume moralHume moral
Hume moral
Anna Sarsanedas
 
Filosofia política època moderna
Filosofia política època modernaFilosofia política època moderna
Filosofia política època modernaAnna Sarsanedas
 
Introduccio Nietzsche
Introduccio NietzscheIntroduccio Nietzsche
Introduccio Nietzsche
Anna Sarsanedas
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
Aristòtil
Anna Sarsanedas
 
Sofistes i Sòcrates
Sofistes i SòcratesSofistes i Sòcrates
Sofistes i Sòcrates
Anna Sarsanedas
 
Nietzsche
NietzscheNietzsche
Nietzsche
Anna Sarsanedas
 
La Il·lustració
La Il·lustracióLa Il·lustració
La Il·lustració
Anna Sarsanedas
 
PresentacióLlibre
PresentacióLlibrePresentacióLlibre
PresentacióLlibre
Anna Sarsanedas
 
La revolucio científica s.XV-XII
La revolucio científica s.XV-XIILa revolucio científica s.XV-XII
La revolucio científica s.XV-XII
Anna Sarsanedas
 

More from Anna Sarsanedas (20)

Capítulo 8.pptx
Capítulo 8.pptxCapítulo 8.pptx
Capítulo 8.pptx
 
Els primers filòsofs
Els primers filòsofsEls primers filòsofs
Els primers filòsofs
 
Aspectos bioéticos del utilitarismo negativo
Aspectos bioéticos del utilitarismo negativoAspectos bioéticos del utilitarismo negativo
Aspectos bioéticos del utilitarismo negativo
 
Filosofía e Internet
Filosofía e InternetFilosofía e Internet
Filosofía e Internet
 
Terapies Psicològiques
Terapies PsicològiquesTerapies Psicològiques
Terapies Psicològiques
 
Estudi psicologia
Estudi psicologiaEstudi psicologia
Estudi psicologia
 
La teoria ètica i política de Plató
La teoria ètica i política de PlatóLa teoria ètica i política de Plató
La teoria ètica i política de Plató
 
Aprenentatge
AprenentatgeAprenentatge
Aprenentatge
 
Introducció a la Psicologia
Introducció a la PsicologiaIntroducció a la Psicologia
Introducció a la Psicologia
 
Hume moral
Hume moralHume moral
Hume moral
 
Filosofia política època moderna
Filosofia política època modernaFilosofia política època moderna
Filosofia política època moderna
 
Introduccio Nietzsche
Introduccio NietzscheIntroduccio Nietzsche
Introduccio Nietzsche
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
Aristòtil
 
Sofistes i Sòcrates
Sofistes i SòcratesSofistes i Sòcrates
Sofistes i Sòcrates
 
Filosofia Roma
Filosofia RomaFilosofia Roma
Filosofia Roma
 
Positivisme
PositivismePositivisme
Positivisme
 
Nietzsche
NietzscheNietzsche
Nietzsche
 
La Il·lustració
La Il·lustracióLa Il·lustració
La Il·lustració
 
PresentacióLlibre
PresentacióLlibrePresentacióLlibre
PresentacióLlibre
 
La revolucio científica s.XV-XII
La revolucio científica s.XV-XIILa revolucio científica s.XV-XII
La revolucio científica s.XV-XII
 

René Descartes

  • 1. RENÉ DESCARTES (1596-1650) El Racionalisme
  • 2.
  • 3. Crani de Descartes en el Musée de L'Homme a París El cos de Descartes va romandre a Suècia 16 anys. Quan, finalment, les seves restes mortals van arribar a França, reclamades pels seus admiradors i amigues, es va obrir el taüt i es va descobrir que faltava el crani. Segons va arribar a afirmar Cristina de Suècia en les seves Memòries, el va sostreure un oficial anomenat Isaac Planstrom...
  • 4.
  • 5.
  • 6. LES REGLES DEL MÈTODE Revisar tot el procés per estar segurs de no haver omès res. Conduir per ordre els pensaments, dels més simples als més complexos. Dividir les idees complexes en parts simples. Acceptant les més evidents com a vertaderes. Cal no admetre res que pugui ser dubtós i n omés acceptar com a vertader allò clar i distint. 4. ENUMERACIÓ 3. SÍNTESI 2. ANÀLISI 1. EVIDÈNCIA
  • 7.
  • 8.
  • 9.
  • 10.
  • 11.  
  • 12.
  • 13. RES COGITANS SUBSTÀNCIA PENSANT I què penso?
  • 14. RES COGITANS SUBSTÀNCIA PENSANT PENSO IDEES ADVENTÍCIES FACTÍCIES INNATES Provenen dels sentits: arbre, casa,... Provenen de la imaginació: unicorn, centaure, ET... Provenen de la nostra ment i emergeixen de la pròpia facultat de pensar. Són clares i distintes. OBJECTIVES / SUBJECTIVES? DÉU PERFECCIÓ EXTENSIÓ SUBSTÀNCIA CAUSA NOMBRE JO Aplicació de la segona regla de l’ANÀLISI
  • 15. LES TRES SUBSTÀNCIES De l’anàlisi de les idees Descartes dedueix l’existència de tres substàncies o coses ( res ). La substància és una realitat que existeix de tal manera que no necessita cap altra realitat per existir . Meditacions metafísiques , 3. RES COGITANS RES INFINITA RES EXTENSA Substància perfecta . Correspon a Déu o a la idea de quelcom perfecte de tal manera que no és possible que no existeixi, essent l'existència la màxima perfecció; això no vol dir, però que existeixi tot allò del qual nosaltres en tenim pensament o idea fora de la nostra ment. Demostrar l'existència de Déu no es fàcil i al final Descartes afirma que Déu ha d'existir si més no per tal d'avalar el nostre coneixement. Substància imperfecta , però dotada de raó. Correspon al pensament, a tot el que no és material, a la ment, ànima o esperit... Substància finita i creada . Correspon a tot el que és material i extens: el conjunt dels cossos del món material. Descartes distingeix entre qualitats primàries (tamany, figura, moviment...) i qualitats secundàries (colors, sons, olors...).
  • 16. RES INFINITA Demostrar l’existència de Déu és important per invalidar la hipòtesi del Geni Maligne i garantir l’existència de la veritat. PROVA GNOSEOLÒGICA ntre les idees innates, hi ha la idea de Deu com a ésser perfecte i infinit ( Prova gnoseològica ). És clar que la idea d'un ésser perfecte i infinit no pot provenir d'algú imperfecte; l’autor d’aquesta idea no puc ser jo, criatura finita i imperfecta, només pot tenir com a causa un ésser infinit i perfecte que és Deu i és ell qui ha posat en mi la idea d’una substància infinita. ntre les idees innates, hi ha la idea de Deu com a ésser perfecte i infinit ( Prova gnoseològica ). És clar que la idea d'un ésser perfecte i infinit no pot provenir d'algú imperfecte; l’autor d’aquesta idea no puc ser jo, criatura finita i imperfecta, només pot tenir com a causa un ésser infinit i perfecte que és Deu i és ell qui ha posat en mi la idea d’una substància infinita. Entre les idees innates, hi ha la idea de Déu com a ésser perfecte i infinit. És clar que la idea d'un ésser perfecte i infinit no pot provenir d'algú imperfecte; l’autor d’aquesta idea no puc ser jo, criatura finita i imperfecta, només pot tenir com a causa un ésser infinit i perfecte que és Déu i és ell qui ha posat en mi la idea d’una substància infinita. Descartes dona un altra prova que és una nova versió de l’argument ontològic , el més famós i controvertit de tots els intents de demostració de l’ existència de Déu . Va ser formulat per primera vegada per Anselm de Canterbury al segle XI. Aquest argument pretén provar l’ existència de Déu partint de la idea mateixa de Déu ..
  • 17. RES INFINITA PROVA COSMOLÒGICA ntre les idees innates, hi ha la idea de Deu com a ésser perfecte i infinit ( Prova gnoseològica ). És clar que la idea d'un ésser perfecte i infinit no pot provenir d'algú imperfecte; l’autor d’aquesta idea no puc ser jo, criatura finita i imperfecta, només pot tenir com a causa un ésser infinit i perfecte que és Deu i és ell qui ha posat en mi la idea d’una substància infinita. ntre les idees innates, hi ha la idea de Deu com a ésser perfecte i infinit ( Prova gnoseològica ). És clar que la idea d'un ésser perfecte i infinit no pot provenir d'algú imperfecte; l’autor d’aquesta idea no puc ser jo, criatura finita i imperfecta, només pot tenir com a causa un ésser infinit i perfecte que és Deu i és ell qui ha posat en mi la idea d’una substància infinita. Origen del meu ésser imperfecte (contingència, duració i conservació) no pot ser un altre que un ésser perfecte. Déu com a causa del meu ésser i de tot el que existeix. Descartes dona un altra prova que és una nova versió de l’argument ontològic , el més famós i controvertit de tots els intents de demostració de l’ existència de Déu . Va ser formulat per primera vegada per Anselm de Canterbury al segle XI. Aquest argument pretén provar l’ existència de Déu partint de la idea mateixa de Déu ..
  • 18. RES INFINITA ntre les idees innates, hi ha la idea de Deu com a ésser perfecte i infinit ( Prova gnoseològica ). És clar que la idea d'un ésser perfecte i infinit no pot provenir d'algú imperfecte; l’autor d’aquesta idea no puc ser jo, criatura finita i imperfecta, només pot tenir com a causa un ésser infinit i perfecte que és Deu i és ell qui ha posat en mi la idea d’una substància infinita. ntre les idees innates, hi ha la idea de Deu com a ésser perfecte i infinit ( Prova gnoseològica ). És clar que la idea d'un ésser perfecte i infinit no pot provenir d'algú imperfecte; l’autor d’aquesta idea no puc ser jo, criatura finita i imperfecta, només pot tenir com a causa un ésser infinit i perfecte que és Deu i és ell qui ha posat en mi la idea d’una substància infinita. PROVA ONTOLÒGICA Descartes dona un altra prova que és una nova versió de l’argument ontològic , el més famós i controvertit de tots els intents de demostració de l’ existència de Déu . Va ser formulat per primera vegada per Anselm de Canterbury al segle XI. Aquest argument pretén provar l’ existència de Déu partint de la idea mateixa de Déu .. Descartes dóna un altra prova que és una nova versió de l’argument ontològic , el més famós i controvertit de tots els intents de demostració de l’ existència de Déu . Va ser formulat per primera vegada per Anselm de Canterbury al segle XI. Aquest argument pretén provar l’ existència de Déu partint de la idea mateixa de Déu .. Sant Anselm el formulà així: Tots els homes tenen una idea de Déu , i entenen que és un ésser tal que és impossible pensar-ne un de més gran que ell. Un ésser així ha d’existir no només en el nostre pensament sinó també en la realitat, ja que si només existís en el pensament en podríem pensar un de més gran que ell, que tendria la perfecció de l’ existència . En conseqüència Déu ha d’existir en la realitat Sant Anselm el formulà així: Tots els homes tenen una idea de Déu , i entenen que és un ésser tal que és impossible pensar-ne un de més gran que ell. Un ésser així ha d’existir no només en el nostre pensament sinó també en la realitat, ja que si només existís en el pensament en podríem pensar un de més gran que ell, que tIndria la perfecció de l’ existència . En conseqüència Déu ha d’existir en la Realitat. En el Discurs el filòsof francès ens l’exposa de la manera següent: “ ... tornant a examinar la idea que posseïa d’un ésser perfecte, trobava que l’ existència hi era compresa, de la mateixa manera que en la idea de triangle s’hi comprèn que els seus tres angles són iguals a dos rectes, o a la d’una esfera en què totes les parts són equidistants a un centre, i fins i tot de manera encara més evident; i, en conseqüència, és tan cert, almenys, que Déu , que és l’Ésser perfecte, és o existeix, com ho pugui ser qualsevol demostració de geometria”.
  • 19. DÉU COM A GARANTIA DE VERITAT ntre les idees innates, hi ha la idea de Deu com a ésser perfecte i infinit ( Prova gnoseològica ). És clar que la idea d'un ésser perfecte i infinit no pot provenir d'algú imperfecte; l’autor d’aquesta idea no puc ser jo, criatura finita i imperfecta, només pot tenir com a causa un ésser infinit i perfecte que és Deu i és ell qui ha posat en mi la idea d’una substància infinita. ntre les idees innates, hi ha la idea de Deu com a ésser perfecte i infinit ( Prova gnoseològica ). És clar que la idea d'un ésser perfecte i infinit no pot provenir d'algú imperfecte; l’autor d’aquesta idea no puc ser jo, criatura finita i imperfecta, només pot tenir com a causa un ésser infinit i perfecte que és Deu i és ell qui ha posat en mi la idea d’una substància infinita. Descartes dona un altra prova que és una nova versió de l’argument ontològic , el més famós i controvertit de tots els intents de demostració de l’ existència de Déu . Va ser formulat per primera vegada per Anselm de Canterbury al segle XI. Aquest argument pretén provar l’ existència de Déu partint de la idea mateixa de Déu .. Un cop demostrada l’ existència de Déu com a ésser perfecte i bondadós es pot rebutjar la hipòtesi del geni maligne: un ésser perfecte no ens ha pogut donar una facultat de coneixement que ens condueixi a error. “Quan la nostra raó reconeix alguna cosa de forma clara i nítida, no s’equivoca. Perquè un Déu perfecte no ens enganyaria” (J. Gaarder: El món de Sofia ). Déu és en el sistema cartesià GARANTIA DE LA VALIDESA DEL CONEIXEMENT : l' existència de Déu m'assegura que les idees clares i distintes que tenim sobre la realitat exterior són veritables. Sant Anselm el formulà així: Tots els homes tenen una idea de Déu , i entenen que és un ésser tal que és impossible pensar-ne un de més gran que ell. Un ésser així ha d’existir no només en el nostre pensament sinó també en la realitat, ja que si només existís en el pensament en podríem pensar un de més gran que ell, que tendria la perfecció de l’ existència . En conseqüència Déu ha d’existir en la realitat Fins ara ha arribat, de forma racional, a la conclusió que ell és una substància pensant i que existeix un ésser perfecte. Només a través de la raó es pot conèixer l' existència de l'ànima i de Déu ; aquells filòsofs que es basen en les coses sensibles i només creuen en allò que poden tocar i veure, difícilment podran assolir aquest coneixement.
  • 20. RES EXTENSA Descartes es proposa examinar si existeixen les coses materials o món exterior. Fins ara ha demostrat que és una cosa que pensa i que hi ha una substància infinita o Déu que garanteix el pensament. Però també té la idea clara i distinta de ser un cos extens i no pensant. Com en pot estar segur? RES EXTENSA ntre les idees innates, hi ha la idea de Deu com a ésser perfecte i infinit ( Prova gnoseològica ). És clar que la idea d'un ésser perfecte i infinit no pot provenir d'algú imperfecte; l’autor d’aquesta idea no puc ser jo, criatura finita i imperfecta, només pot tenir com a causa un ésser infinit i perfecte que és Deu i és ell qui ha posat en mi la idea d’una substància infinita. ntre les idees innates, hi ha la idea de Deu com a ésser perfecte i infinit ( Prova gnoseològica ). És clar que la idea d'un ésser perfecte i infinit no pot provenir d'algú imperfecte; l’autor d’aquesta idea no puc ser jo, criatura finita i imperfecta, només pot tenir com a causa un ésser infinit i perfecte que és Deu i és ell qui ha posat en mi la idea d’una substància infinita. Ara bé, no sent Déu capaç d'enganyar, és patent que no m'envia aquestes idees immediatament per si mateix, ni tampoc per mitjà d'una criatura que posseeixi la realitat d'aquestes idees....Doncs no havent-me donat Déu cap facultat per a conèixer que això és així, sinó molt al contrari, una poderosa inclinació a creure que les idees parteixen de les coses materials, no hi veig com podria disculpar-se l'engany si, en efecte, aquestes idees partissin d'un altre punt o fossin productes d'altres causes i no de les coses materials.“ M editacions metafísiques,IV Descartes dona un altra prova que és una nova versió de l’argument ontològic , el més famós i controvertit de tots els intents de demostració de l’ existència de Déu . Va ser formulat per primera vegada per Anselm de Canterbury al segle XI. Aquest argument pretén provar l’ existència de Déu partint de la idea mateixa de Déu .. Déu garanteix l’existència de la res extensa . Realitat material MECANICISME
  • 21. RES EXTENSA PROBLEMA DEL DUALISME CARTESIÀ: L’home està composat per dues substàncies: el cos és una màquina acoblada a un esperit . COS RES EXTENSA MATÈRIA ntre les idees innates, hi ha la idea de Deu com a ésser perfecte i infinit ( Prova gnoseològica ). És clar que la idea d'un ésser perfecte i infinit no pot provenir d'algú imperfecte; l’autor d’aquesta idea no puc ser jo, criatura finita i imperfecta, només pot tenir com a causa un ésser infinit i perfecte que és Deu i és ell qui ha posat en mi la idea d’una substància infinita. ntre les idees innates, hi ha la idea de Deu com a ésser perfecte i infinit ( Prova gnoseològica ). És clar que la idea d'un ésser perfecte i infinit no pot provenir d'algú imperfecte; l’autor d’aquesta idea no puc ser jo, criatura finita i imperfecta, només pot tenir com a causa un ésser infinit i perfecte que és Deu i és ell qui ha posat en mi la idea d’una substància infinita. Descartes dona un altra prova que és una nova versió de l’argument ontològic , el més famós i controvertit de tots els intents de demostració de l’ existència de Déu . Va ser formulat per primera vegada per Anselm de Canterbury al segle XI. Aquest argument pretén provar l’ existència de Déu partint de la idea mateixa de Déu .. ESPERIT RES COGITANS PENSAMENT MECANICISME DETERMINISME RES COGITANS LLIBERTAT Glàndula Pineal Descartes va considerar la glàndula pineal, «una petita glàndula situada cap a la meitat de la substància del cervell», com el nexe d'unió entre l'ànima i el cos, que a través de la sang i els nervis relacionen la res cogitans amb el cos o res extensa, orienta el moviment i influeix sobre l'ànima. (En l'actualitat se sap que la glàndula pineal o epífisi conté cèl·lules pigmentàries que reaccionen als canvis lumínics, i és la responsable de la segregació de l'hormona melatonina, que regula els ritmes vitals i els estats de son).
  • 22. CRÍTIQUES A DESCARTES Antoine Arnauld: problema de la circularitat Déu-evidència implícita en la circularitat Déu-cogito: Descartes diu que només estem segurs que són vertaderes les coses que concebem clarament i diferentment, perquè Déu existeix i ho garanteix. Però no podem estar segurs que existeix Déu, si no el concebem amb tota claredat i distinció; per tant, abans d'estar segurs de l'existència de Déu, hem estar-ho de que és vertader tot el que concebem amb claredat i distinció». ntre les idees innates, hi ha la idea de Deu com a ésser perfecte i infinit ( Prova gnoseològica ). És clar que la idea d'un ésser perfecte i infinit no pot provenir d'algú imperfecte; l’autor d’aquesta idea no puc ser jo, criatura finita i imperfecta, només pot tenir com a causa un ésser infinit i perfecte que és Deu i és ell qui ha posat en mi la idea d’una substància infinita. ntre les idees innates, hi ha la idea de Deu com a ésser perfecte i infinit ( Prova gnoseològica ). És clar que la idea d'un ésser perfecte i infinit no pot provenir d'algú imperfecte; l’autor d’aquesta idea no puc ser jo, criatura finita i imperfecta, només pot tenir com a causa un ésser infinit i perfecte que és Deu i és ell qui ha posat en mi la idea d’una substància infinita. Descartes dona un altra prova que és una nova versió de l’argument ontològic , el més famós i controvertit de tots els intents de demostració de l’ existència de Déu . Va ser formulat per primera vegada per Anselm de Canterbury al segle XI. Aquest argument pretén provar l’ existència de Déu partint de la idea mateixa de Déu .. IDEES EVIDENTS DÉU EXISTEIX Són VERITAT perquè COGITO DÉU garantia IDEES clares i distintes És l’existència de DÉU la que ens assegura que el COGITO és VERITAT o és el COGITO i l’EVIDÈNCIA que ens asseguren que DÉU existeix? SOLIPSISME
  • 23. OBJECCIONS A DESCARTES ntre les idees innates, hi ha la idea de Deu com a ésser perfecte i infinit ( Prova gnoseològica ). És clar que la idea d'un ésser perfecte i infinit no pot provenir d'algú imperfecte; l’autor d’aquesta idea no puc ser jo, criatura finita i imperfecta, només pot tenir com a causa un ésser infinit i perfecte que és Deu i és ell qui ha posat en mi la idea d’una substància infinita. ntre les idees innates, hi ha la idea de Deu com a ésser perfecte i infinit ( Prova gnoseològica ). És clar que la idea d'un ésser perfecte i infinit no pot provenir d'algú imperfecte; l’autor d’aquesta idea no puc ser jo, criatura finita i imperfecta, només pot tenir com a causa un ésser infinit i perfecte que és Deu i és ell qui ha posat en mi la idea d’una substància infinita. Descartes dona un altra prova que és una nova versió de l’argument ontològic , el més famós i controvertit de tots els intents de demostració de l’ existència de Déu . Va ser formulat per primera vegada per Anselm de Canterbury al segle XI. Aquest argument pretén provar l’ existència de Déu partint de la idea mateixa de Déu .. Frans Burman: circularitat Déu-memòria. Només podem confiar en la nostra memòria si sabem que un Déu veraç i bondadós ens la va donar, però per saber si Déu existeix i és veraç i bondadós necessitem confiar en la nostra memòria. MEMÒRIA DÉU EXISTEIX És VERITAT perquè Thomas Hobbes: Si Déu garanteix el coneixement, d’on prové l’error? Es pot rebutjar totalment l’experiència?
  • 24. RESPOSTA A LES OBJECCIONS ntre les idees innates, hi ha la idea de Deu com a ésser perfecte i infinit ( Prova gnoseològica ). És clar que la idea d'un ésser perfecte i infinit no pot provenir d'algú imperfecte; l’autor d’aquesta idea no puc ser jo, criatura finita i imperfecta, només pot tenir com a causa un ésser infinit i perfecte que és Deu i és ell qui ha posat en mi la idea d’una substància infinita. ntre les idees innates, hi ha la idea de Deu com a ésser perfecte i infinit ( Prova gnoseològica ). És clar que la idea d'un ésser perfecte i infinit no pot provenir d'algú imperfecte; l’autor d’aquesta idea no puc ser jo, criatura finita i imperfecta, només pot tenir com a causa un ésser infinit i perfecte que és Deu i és ell qui ha posat en mi la idea d’una substància infinita. Descartes dona un altra prova que és una nova versió de l’argument ontològic , el més famós i controvertit de tots els intents de demostració de l’ existència de Déu . Va ser formulat per primera vegada per Anselm de Canterbury al segle XI. Aquest argument pretén provar l’ existència de Déu partint de la idea mateixa de Déu .. Resposta de Descartes : l’error en el coneixement prové de la VOLUNTAT L’esperit humà té dues facultats ENTENIMENT VOLUNTAT A vegades dominada per les PASSIONS (COS) RAÓ S’ha de sotmetre S’han d’eliminar (ESTOÏCISME)
  • 25.
  • 26.