L'Hel·lenisme Pau Garcia ,  Emili Aldea ,  Albert Mola ,  Ferran Patau  i Guillem Patau
Índex 1.Què és l'Hel·lenisme? 2.Mapa conceptual 3.Epicureisme 4.L'Esceptisisme
1.Què és l'Hel·lenisme? L’hel·lenisme(parlar com un grec) és aquell període que està marcat des de la mort d’Alexandre el Gran fins a la conquesta de Grècia pels Romans. Aquesta època està caracteritzada per: -Les polis eren nuclis independents, que lluitaven contra les altres per la seva expansió. -La societat no es pot basar sobre els fonaments, de la política que Aristòtil havia anomenat la més arquitectònica de les ciències. -El poder del món Grec es basava en la política. -Dins de la filosofia hel·lenística hi ha diferents “escoles”: L’epicureisme, l’estoïcisme i l’escepticisme.
2.Mapa conceptual(resum)  
3.Epicureisme -L’ epicureisme, estava constituït per no solament una classe social, sinó per totes. I la seva funció bàsica era la de orientar el control i l’equilibri de la pròpia personalitat, en conclusió, per ser feliç .  El creador va ser Epicur. -L’Epicur dóna molta importància al cos, és a dir, que el cos és l’única cosa real i és la veritable mesura de les coses. -Per ells, ells dos fonaments de la vida eren el plaer i el dolor.  Principi d’autarquia En la vida, tot es basa en decisions, que aquestes són les responsables de generar la nostra autarquia   i autosuficiència. Epicur anomenava ataràxia la decisió de la teva manera de ser i pensar davant les coses naturals o antinaturals, molt presents en el món en que vivim.
4.L'Esceptisisme L’escepticisme  és un pensament filosòfic que el que pretén és fer un anàlisi rigorós i crític del coneixement humà. El sofistes mes importants d’aquest corrent són Protàgores i Gòrgies. Està caracteritzat per: -L’ataràxia, la tranquil·litat de l’esperit. -Voler arribar a coneixements absoluts. -no poden conèixer les coses en si, ja que tot són percepcions. -No es podien basar en la raó, ja que estava basada en les sensacions. - Tot extern a nosaltres, és irrellevant. -Però, tot i que no podem conèixer res en si, ens tenim que decidir el més probable.

L hel lenisme

  • 1.
    L'Hel·lenisme Pau Garcia, Emili Aldea , Albert Mola , Ferran Patau i Guillem Patau
  • 2.
    Índex 1.Què ésl'Hel·lenisme? 2.Mapa conceptual 3.Epicureisme 4.L'Esceptisisme
  • 3.
    1.Què és l'Hel·lenisme?L’hel·lenisme(parlar com un grec) és aquell període que està marcat des de la mort d’Alexandre el Gran fins a la conquesta de Grècia pels Romans. Aquesta època està caracteritzada per: -Les polis eren nuclis independents, que lluitaven contra les altres per la seva expansió. -La societat no es pot basar sobre els fonaments, de la política que Aristòtil havia anomenat la més arquitectònica de les ciències. -El poder del món Grec es basava en la política. -Dins de la filosofia hel·lenística hi ha diferents “escoles”: L’epicureisme, l’estoïcisme i l’escepticisme.
  • 4.
  • 5.
    3.Epicureisme -L’ epicureisme,estava constituït per no solament una classe social, sinó per totes. I la seva funció bàsica era la de orientar el control i l’equilibri de la pròpia personalitat, en conclusió, per ser feliç . El creador va ser Epicur. -L’Epicur dóna molta importància al cos, és a dir, que el cos és l’única cosa real i és la veritable mesura de les coses. -Per ells, ells dos fonaments de la vida eren el plaer i el dolor. Principi d’autarquia En la vida, tot es basa en decisions, que aquestes són les responsables de generar la nostra autarquia i autosuficiència. Epicur anomenava ataràxia la decisió de la teva manera de ser i pensar davant les coses naturals o antinaturals, molt presents en el món en que vivim.
  • 6.
    4.L'Esceptisisme L’escepticisme és un pensament filosòfic que el que pretén és fer un anàlisi rigorós i crític del coneixement humà. El sofistes mes importants d’aquest corrent són Protàgores i Gòrgies. Està caracteritzat per: -L’ataràxia, la tranquil·litat de l’esperit. -Voler arribar a coneixements absoluts. -no poden conèixer les coses en si, ja que tot són percepcions. -No es podien basar en la raó, ja que estava basada en les sensacions. - Tot extern a nosaltres, és irrellevant. -Però, tot i que no podem conèixer res en si, ens tenim que decidir el més probable.