Introducció a la filosofia i història de la filosofia antiga

1. U.D.1. Introducció a la filosofia i
història de la filosofia antiga
Professor Ferran Polo

2. La filosofia naix
a l'antiga Grècia.
La seua etimologia és grega
FILO = AMOR
SOFIA= SAVIESA

3. Des dels grecs fins al segle XIX dir filosofia
era dir ciència i saber.

4. La filosofia del segle
XVII-XVIII crea els
fonaments
conceptuals i els
principis
metodològics de les
ciències.
En aquesta època no
hi ha una separació
clara entre filosofia i
ciència.

5. La filosofia és la mare de les
ciències.
Al segle XVII es produeix la revolució científica
gràcies al moviment filosòfic de recerca d'un
mètode que ens porte al coneixement.

6. Actualment la filosofia tracta
temes per als quals la ciència
no té una resposta clara.
Les qüestions que eren
filosòfiques, quan passen a
tindre resposta objectiva,
deixen de ser filosòfiques i
passen a ser científiques.
La filosofia obri el camí de la
ciència.

7. La filosofia també és una
història del pensament
humà, dels distints
sistemes filosòfics, de la
diversitat d'idees, de com
les opinions, les creences,
les ciències i el que es
consideraven veritats han
anat canviant.

8. Un altre sentit del terme filosofia és la
d'una actitud crítica i autocrítica.
La filosofia com a
reflexió i dubte
necessari, per exemple
replantejar-se el per què
fem les coses i si les
coses podrien ser d'una
altra manera

9. LES BRANQUES DE LA FILOSOFIA
EPISTEMOLOGIA Què és el coneixement?
ÈTICA Què és el bé? Què hem de fer?
ONTOLOGIA Què és la matèria?
FILOSOFIA DE LA RELIGIÓ Existeixen els déus? Hi ha vida després
de la mort?
FILOSOFIA POLÍTICA Com organitzar la societat?
FILOSOFIA DEL DRET Què és la justícia?
ESTÈTICA Què és la bellesa?
FILOSOFIA DE LA HISTÒRIA La història de la humanitat té alguna
finalitat?
FILOSOFIA DEL
LLENGUATGE
Quines relacions hi ha entre llenguatge i
realitat?
FILOSOFIA DE LA MENT Quina relació hi ha entre la nostra ment i el nostre
cos? Realment som lliures?
FILOSOFIA DE LA FÍSICA Què és el temps? Què és l'espai? Tenen

10. Les branques de la filosofia:
Hi ha una part de la
filosofia que sí que és
ciència pura: la lògica
que és l'estudi de com
argumentar i de com
arribar a unes
conclusions partint d'una
sèrie de premisses.

11. FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA
● Quin són els criteris
que diferencien la
ciència de la
pseudociència?
● Quin són els criteris
que ha de seguir
una investigació
per a ser científica?

12. Filosofia de la física, de la
biologia o d'altres ciències.
Algunes especulacions
filosòfiques que actualment es
fan els científics: Què és la vida?
Podríem fabricar un ordinador amb
consciència com un ésser viu? El
temps té un inici i un fi? Què hi havia
abans del big bang? Fora de
l'univers hi ha altres universos? Quin
serà el futur del nostre univers?

13. Filosofia política i filosofia del dret
● Pot legitimar i justificar
l'ordre social o pot servir per
a criticar-lo, promoure canvis
i fins i tot generar
revolucions.
● La filosofia política està
darrere de la revolució
francesa i de la
independència dels EUA.
● Sense filosofia, potser hi
hauria encara més injustícies
socials.

14. Ètica: reflexió filosòfica sobre la
conducta humana.
● Què és el bé?
● Com ser feliços?
● Com ser bones
persones?
● Quin sentit li
podem donar a la
vida?

15. Bioètica i deontologia
professional.
● Reflexió ètica sobre
la investigació
científica, sobre les
diverses aplicacions
de les noves
tecnologies i sobre
l'àmbit laboral i
especialment en el
professional de la
salut.

16. LA FILOSOFIA NAIX EN EL SEGLE VI aC com a
insatisfacció i dubte davant dels mites de les
religions.

17. Els mites són explicacions dels
fenòmens naturals a partir
d'elements sobrenaturals.
● Els mites són
narracions col·lectives
que es transmeten de
generació en
generació.
● Serveixen per a crear
una visió comú de la
cosmovisió, de la vida I
de la natura i per a
justificar les lleis i els
costums.

18. La ciència es va
desenvolupar a partir
de la filosofia empirista
del segle XVI-XVII i en
els últims segles està
tombant mites i donant
respostes científiques
utilitzant com a mètode
l'observació.

19. La filosofia naix a Grècia al segle VI aC

20. El primer filòsof, Tales fou Tales de
Milet
● Part de la seua
família era grega i
l'altra era fenícia.
● Fou un polímata ja
que desenvolupa les
matemàtiques, la
física, l'astronomia i la
filosofia.

21. Alguns filòsofs es plantejaren la
insuficiència dels mites i les
religions tradicionals, perquè són
contradictòries.

22. Algunes de les religions i dels déus que
durant molts anys foren adorats per milions
de persones hui estan extingides, només
queden les runes dels seus temples.

23. La religió oblidada que es practicava
antigament a la Marina Alta: Pla de
Petracos 5000-6000 aC.

24. Existeixen milers de religions al món, algunes
són practicades per uns pocs centenars de
persones en tribus remotes, altres són
seguides per milions de persones.

25. Cristianisme, Islam i judaisme
comparteixen l'antic testament i
tenen mites comuns.
● Els jueus creuen que el
messies ha de vindre.
● Els cristians creuen
que els messies ja ha
vingut i que tornarà.
● Els musulmans creuen
que Déu després
d'enviar a Jesús ha
enviat a Mahoma.

26. Hi ha milers de religions, però només unes poques són
practicades per milions de persones.
Les grans religions són cultes nous que han substituït a altres antics.

27. La intolerància davant d'aquells que qüestionaven
els mites ha fet perdre moltes vides humanes.
En molts moments predominava la ignorància, el
fanatisme i no hi havia llibertat d'expressió.

28. Els mites també serveixen per a
justificar lleis i costums.

29. La Bíblia i l'Alcorà són textos religiosos
amb gran quantitat de mites.
● El fonamentalisme
religiós (prendre com a
veritat absoluta els
textos religiosos) és
perillòs.
● En l'antic testament
s'ordena matar als
infidels i a les dones que
no arriben verges al
matrimoni (macabeus i
deuteronomi).

30. Les legitimacions del poder amb
arguments mítics no ens són tan
llunyanes.

31. El desenvolupament de la
filosofia va acompanyat
del desenvolupament de la
tolerància, de la llibertat de
pensament i d'expressió.
L'augment de la
racionalitat i la caiguda
dels mites va seguida del
progrés científic i de la
millora moral de la
humanitat.

32. La filosofia és admetre el
debat, el diàleg, la crítica i
l'intercanvi d'idees; acostumar-
se a donar arguments per a
defensar el propi punt de vista i
per a persuadir; ser autocrític i
flexible i permetre que una
persona (o nosaltres mateixos)
canvie d'idees si considera que
estava equivocada.

33. La filosofia naix a la Jónia al segle VI aC

34. Els primers filòsofs són també els
primers físics. S'anomenen
presocràtics.
● Tales, Heràclit,
Parmènides,
Pitàgores,
Demòcrit i
molts més.
● Problemes de
quin són
l'origen de la
matèria i de
com són
possibles els
canvis.

35. Arkhé: matèria primera de la qual
estan fetes totes les coses
● Tales: aigua
● Anaximandre: to apeiron
● Anaximenes: àire
● Xenofanes: terra i aigua
● Pitàgores: el número 1 i les
seqüències matemàtiques
● Heràclit: foc i logos
● Empèdocles: 4 elements
● Anaxàgores: homeomeries
● Demòcrit: àtoms i buit

36. Com és possible el canvi?
● Heràclit: la guerra és el
pare de totes les coses.
● Parmènides: el ser és i
el no ser no és. Res que
és pot deixar de ser ni el
que no és pot arribar a
ser.
● Empèdocles: 4 elements
que es combinen entre
ells.
● Demòcrit: moviment i
combinació d'àtoms i
buit

37. COSMOVISIÓ
● Anaximandre (VI aC) la
terra és plana.
● Pitagòrics (VI i V aC):
esfèrica i es mou.
● Anaxàgores V aC: el sol
és una roca incandescent
i il·lumina la lluna.
● Aristòtil (IV aC) la terra I
l'univers són esfèrics.
● Aristarc de Samos (III aC):
la terra gira al voltant del
sol.
● Eratòstenes (III ac): radi
exacte de la terra.

38. Altres coneixements i teories dels
presocràtics
● Matemàtiques (especialment
trigonometria)
● Astronomia càlcul d’eclipsis
(Tales 585aC)
● Crítiques a la religió
tradicional, però alguns
inventen noves religions
(Xenòfanes, Pitàgores i
Empèdocles).
● Descripcions anatòmiques
Alcmeó i Diògenes d'Apolònia

39. Al poc temps naix la democràcia.
● Era una democràcia
directa, basada en el
repartiment de
càrrecs per sorteig.
● Assemblees on tots
els ciutadans voten.
● Fa necessari debatre
i dialogar.

40. SOFISTES SEGLE V a.C
● Ensenyen a
argumentar i a parlar
davant l'assemblea.
● Reflexionen sobre
filosofia política i
ètica.
● Punt de vista
humanista, relativista
i escèptic.
● Protàgores, Gòrgies i
Críties entre altres.

41. Sofistes
segle V aC
● Sofistes: Existeixen els
déus? Fama d'agnostics i
ateus
● Què és realment just?
● És legítim desobeir?
● El llenguatge és exacte?
● Les classificacions
(conceptes) són naturals o
culturals (problema
relativisme)?
● Els esclaus són realment
inferiors?
● Què és la bellesa?

42. Sofistes: agnosticisme i ateisme
● Protàgores: “sobre els
déus no puc dir si
existeixen o no, perquè la
qüestió és massa fosca i
la vida humana massa
breu”.
● Pròdic i Críties: “els déus
són creacions per a
introduir la por a infringir
les lleis fins i tot quan
ningú es veu”.

43. Protàgores (485-411aC)
● Amic de Pericles.
● Redacta constitució
democràtica de Turios.
● Relativisme: l'home és la
mesura de totes les
coses.
Gòrgies (485-380):
● Hi ha distància entre el
llenguatge (conceptes), la
percepció (el que veiem) i
la realitat (el que realment
existeix). Escepticisme.

44. Aspàsia de Milet: primera filòsofa
● Parella de Pericles,
líder polític atenés,
algunes fonts afirmen
que li redactava els
discursos.
● Mestra en retòrica.
● No coneguem les
seues teories.

45. Sòcrates i Plató fan debat amb els
sofistes.
● Plató, segle IV, funda
l'acadèmia, escola de
filosofia,
matemàtiques i
ciència que durarà
quasi 1000 anys.
● Plató important per la
influència posterior
que va tindre
especialment en
l'edat mitjana.

46. Plató (427-347 aC)
● Influït pels pitagòrics:
ànima és eterna i té vida
prèvia que pot arribar a
recordar.
● Món efimer material
versus món de les idees
etern.
● El cos és la presó de
l'ànima.
● Organtitzar la societat
amb model pròxim a
l'espartà.

47. Aristòtil (384-322 aC) desenvolupa
la ciència antiga
● Mètode empíric (però
amb poca
matematització).
● Nombrosos tractats i
llibres, utilitzats durant
2000 anys.
● Liceu centre
d’ensenyament que
perdura durant segles.
● Mestre d'Alexandre el
Magne i Ptolomeu
Sòter.

48. Biblioteca i museu d'Alexandria.
● Funcionava com
universitat i
biblioteca finançada
per la dinastia
fundada pel faraó-
emperador
Ptolomeu Sòter
(alumne d'Aristòtil).
● Grans progressos
ciència hel·lenística
anatomia, física,
matemàtiques,
astronomia,
geografia i
enginyeria.

49. Ciència hel·lenística
● Teofrast: ciències
naturals, biologia i
botànica. Professor del
Liceu d'Aristòtil.
● Hiparc de Nicea: ús
astrolabii posició
estrelles i
constel·lacions.
● Aristarc de Samos:
heliocentrisme, la terra
gira.

50. Ciència hel·lenística
● Eratòstenes de
Cirene: calcula amb
gran exactitud el
diàmetre de la
circumferència
terrestre.
● Utilitza inclinació
d'ombres el dia de
sant Joan i càlcul
trigonomètric.

51. Ciència hel·lenística
● Euclides: axiomatització
de les matemàtiques.
● Apol·loni de Perge:
fórmules geomètriques
de còniques, el·líptiques
I paràboles.
● Arquimedes:
aproximació al número
pi amb més decimals
fins segle XVII.

52. Ciència hel·lenística
● Arquimedes de
Siracusa inventa
bomba d'aigua
(caragol
d'Arquimedes).
● Sistema de
palanques i llei física.
● Hidrostàtica i càlcul
de densitats i
flotabilitat.

53. Ciència hel·lenística
● Medicina amb
vivisseccions: Erasístrat
i Heròfil.
● Estrató: estrats
geològics, peripatètic
director de la biblioteca
d'Alexandria.
● Estrabó: geografia.
● Polibi: història i cicles de
règims.

54. Ciència hel·lenística
● Ctesibi, Filó de
Bizanci i Heró:
enginyers estudien ús
de la pressió,
màquina de vapor,
autòmates i bombes
d'aigua.
● Construcció de ports,
construccions
militars, grues i
màquines de guerra.

55. Durant el segle IV
i III aC es
desenvolupen
múltiples escoles
filosòfiques:
estoics, cínics,
hedonistes i
escèptics.

56. Cínics: Antístenes, Hipàrquia i
Diògenes de Sinope
● Seguir la llei natural i
menysprear aquelles
convencions socials que no
són racionals.
● Menysprear les riqueses,
amb poc es pot viure bé.
● Diògenes “el Sòcrates boig”.
● Els agrada escandalitzar.
Podrien ser considerats
“protoanarquistes”
individualistes.

57. Epicur i hedonisme clàssic
● El bé són els plaers
que produeixen
felicitat i que no tenen
“efectes secundaris”
nocius. Per exemple,
llegir un llibre,
passejar amb els
amics.
● Cobrir les necessitats
naturals.
● Fugir dels luxes i dels
excessos.

58. Epicur tetrafàrmac com a teràpia
● Ser feliç és fàcil.
● No tindre por a la
mort.
● Els dolor són
curts.
● Recordar coses
bones.

59. ESTOÏCISME
● Tradició presocràtica
del foc com arkhé.
● Els fenòmens físics
estan determinats. Per
tant no podem escapar
al nostre destí.
● La llibertat és interior
en les coses que
sentim i pensem.
Podem assumir el destí
amb serenitat com fa el
savi i evitar patiments.
Ser com una roca
resistint les
adversitats.

60. Estoïcisme: precedent de teràpies
cognitives (Albert Ellis).
● Ataràxia: buscar la
tranquil·litat i el no alterar-
se.
● L'objectiu no és la felicitat,
sinó evitar els grans
patiments.
● Resistir els colps.
● Epictet: no és tant important
el que et passa, sinó el com
interpretes i valores el que
et passa.

61. En època romana es manté la filosofia
grega i la ciència hel·lenística.
● Atenes i Alexandria
continuen com a
centres d'estudi i
cultura.
● Molts professors que
treballen a Roma són
grecs.
● Marc Aureli
emperador filòsof.
● Filosofia estoica,
Sèneca i Epictet.

62. En ciència es mantenen els
coneixements dels grecs.
● Heró d'Alexandria enginyeria,
bombes d'aigua i aire
comprimit (neumàtica).
● Vitruvi: arquitectura.
● Galé i Cels: medicina.
● Dioscòrides: botànica i
fàrmacs.
● Pappus d'Alexandria:
geometria i matemàtiques.
● Sosigenes calendari julià amb
anys de traspàs (“bisiestos”.

63. Lucreci poema “De rerum natura”
● Manté tradició
presocràtica atomista.
● Manté tradició hedonista
iniciada per Epicur.
● No tindre por a la mort.
● Els dolors duren poc.
● Recordar coses
agradables.
● Els déus no intervenen
ni es preocupen pels
humans.

64. Neoplatonisme
● A partir del segle IIIdC
filosofia elaborada per
Plotí.
● Il·luminació interior.
● Sintetitza elements
misticics, religiosos i
filosòfics.

65. Es manté els coneixements científics i
tècnics d'època hel·lenística, però
també proliferen pseudociències i les
pràctiques supersticioses.
● Astrologia, màgia,
alquímia, tractaments
mèdics amb cap
eficàcia com les
sangries.
● És multipliquen els
cultes religiosos
exòtics i els corrents
místics.

66. Cristianisme a l'imperi romà
● En alguns moments
perseguits.
● A partir del 313 dC,
edicte Milà,
l'emperador Constantí
és cristià.
● El 380 edicte de
Tessalònica (Teodosi)
es reprimeix les
religions paganes.

67. La creu era el càstig que els romans
reservaven als rebels, per exemple a
Jesús i a Espartac.
● Les rebel·lions en
les províncies eren
freqüents, fins i tot
dins d’Itàlia.
● Espartac i l’exèrcit
d’esclaus: 6000
crucificats.

68. Jesús va tindre problemes amb les autoritats
jueves (Herodes) i romanes (Poncio Pilatos).
● Va protagonitzar
avalots en el
temple principal
de Jerusalem .
● Expulsió dels
mercaders i
canvistes.

69. I la multitud dels que creien era
d'un cor i d'una ànima (...) tenien
totes les coses en comú (...) Així
que no hi havia entre ells cap
necessitat; perquè tots els que
tenien terres o cases, les venien, i
portaven el benefici de la venda, i
el dipositaven als peus dels
apòstols; i es repartia a cadascú
segons la seva necessitat.
Nou Testament, Fets dels apòstols
cap. 4:32-35

70. Convertir-se en cristià suposava
tindre certa “seguretat social”.
● El cristià feia donacions
a la comunitat, a canvi
quan tenia necessitat
rebia.
● El cristianisme es va fer
molt popular entre les
classes baixes i els
esclaus.
● Els últims d’este món
seran els primers en
entrar al cel.

71. Els primers cristians menyspreaven als
politeistes i a l’autoritat imperial.
● Els emperadors eren
considerats déus en
vida.
● Durant els primers
300 anys sovint eren
ignorats, però també
es visqueren episodis
de persecucions i
martiris.

72. Segle IV i V fusió entre cristianisme i
poder imperial romà.
● Inestabilitat política i guerres
civils. L’emperador Constantí
es guanya el recolzament
dels cristians i a canvi els
afavoreix (edicte de Milà
313).
● Classes altes ocupen els
llocs més importants de la
jerarquia. No cal renunciar a
les riqueses, simplement es
dona una mica d'almoina.

73. Prohibició i intolerància cap a
les religions paganes
(edicte de Tesalònica 380 dc)
● Destrucció de
temples i
biblioteques.
● Conversions
forçades.
● Assassinats de
filòsofs (Hipàtia) i
altres obligats a
exiliar-se (Simplici)

74. «Pares de l’església» creen teologia
síntesi entre filosofia i religió
● Apologetes cristians i
«pares de l’església»
critiquen als filòsofs
pagans, però aprofiten i
copien les idees que els
són útils.
● Orígenes, Tertullianus,
Boetius, Ambrosi de
Milà, Agustí d’Hipona,
Isidoro de Sevilla,
Crisóstom.

75. Segle IV i V dC es produeix la fusió entre filosofia de
Plató, Plotí (neoplatonisme) i cristianisme.
● Agustí d’Hipona (354-
430 dC): teoria de la
«il·luminació interior»
per la fe que ens
permet arribar al món
de les idees (Plató)
que Déu va utilitzar
com a model en la
creació (Gènesi).

76. Fi filosofia antiga amb arribada al
poder dels cristians (segle IV) i
caiguda de l'imperi romà (segle V).