1. DAVID HUME (1711-1776) Va néixer a Edimburg, (Escòcia) l'any 1711 i morí 1776, també a Edimburg.

2. Estudià dret, sense vocació.

3. De jove va tenir una important depressió nerviosa, diagnosticada pel metge com a "malaltia dels instruïts" i per a la qual se li va prescriure com a medicina: "un règim a còpia de cervesa" que incloïa: "una pinta anglesa de vi claret cada dia" i passejades a cavall.

4. Va treballar un temps com a secretari i, amb els rèdits de la seva petita renda, va marxar a França a estudiar filosofia a Reims i després al col·legi de Jesuïtes de La Fléche, (1736). APUNTS BIOGRÀFICS DE DAVID HUME Amb el Tractat, Hume apareixia com un filòsof escèptic, perquè afirmava que no podien conèixer la existència de Déu (Mr.Hume l’ateu).

5. Això provocà que més endavant no se li permetés ser professor a la Universitat d'Edimburg, ni a la de Glasgow, i es va guanyar la vida primer com a tutor del jove marqués d'Anandale (que estava boig) i després com a secretari del general James St. Claire.

6. Va ser bibliotecari a la Universitat d'Edimburg i a la seva època el llibre que se li valorà més fou la seva "Història d'Anglaterra", i no cap llibre filosòfic.

7. Com a secretari de l'ambaixada britànica de París (1763), establí el contacte entre els empiristes britànics i els enciclopedistes francesos (J.J. Rousseau).

8. Amb el triomf del partit liberal Hume va ser anomenat secretari pels afers d'Escòcia i va passar els últims anys de la seva vida a Edimburg.D. HUME: CARACTERÍSTIQUES GENERALS I INFLUÈNCIES La seva pretensió és transformar les ciències a partir de la investigació de les operacions que realitza l'enteniment quan coneix. Aquest objectiu prové del problema filosòfic predominant de l'època: trobar els fonaments sobre els quals poder establir el coneixement científic.Crítica el racionalisme i segueix les idees de l'empirismeantic: R. Bacon, G. Occam. També té present el problema de la inducció de F. Bacon i el materialisme de T.Hobbes. La seva influència més propera és la de l'empirisme de J.Locke i G.Berkeley; i el mètode experimental de I.Newton. L'experiència és el límit del coneixement humà. Critica la pretensió científica de la metafísica. Proposa una nova filosofia basada en la naturalesa humana.

9. ObjectiuInvestigar COMpensala ment humanaNetejar la filosofia de conceptesbuits de contingutempíric

10. “Tractat de la naturalesa humana” 1739 (Resum: “Abstract”)aplicar el mètode inductiu newtonià a la “ciència de l’home”Hume preténunificar totes lesciènciesla ciència de la naturalesa humanaa partir de les lleis d’associació d’idees“Investigació sobre l’enteniment humà” 1748abandona els objectius de l’etapa anteriorHumeelaboraruna anàlisi de l’entenimenthumàobjectiufixarelslímits de la capacitat de coneixementqüestions de feta partir dela distinció entrerelacions d’ideesEl filòsof il·lustrat“Investigació sobre els principis de la moral” 1751 Humeabandona el seuprojecte anteriordefensa una teoria ètica revolucionària: l'emotivisme. L’origen de les idees ètiques (morals) són els sentiments o emocions i no la raó.utilitzant un mètodees dedica a estudismésparticularsdescriptiuhistòricDAVID HUME(1711-1776)PROJECTE FILOSÒFIC

11. Pregunta filosòficaperò també psicològica. Primer filòsof en fer una psicologia del coneixementD’onprocedeixen les idees que tenim en la ment?Totcontingut mental procedeix de l’experiènciaAristòtilOccamBaconLa mentésinicialment una tabula rasa, un «whitepaper»Hume defensa un plantejament EMPIRISTANo hi ha coneixementsinnats“Empeiria” = experiència sensible = dades, continguts que s’obtenen a través delssentits

12. Crítica al racionalisme i punt de partida epistemològic:- La negació de les IDEES INNATES: “whitepaper”, segons LOCKE (“quam tabula rasae”, deiaAristòtil)L’EXPERIÈNCIA COM A CRITERI: ELEMENTS DEL CONEIXEMENT o PERCEPCIONS:1.- IMPRESSIONS: Percepció viva. Origen: SENTITS (internso externs)2.- IDEES: Percepciómenys viva, feble. Origen: memòria o imaginació.Diferènciaamb la nociód’Ideaen Locke,Descartes, Platón o Hegel, etcTotes les idees són còpies d’impressions. Principi de la còpia o “CRITERI EMPIRISTA DE SIGNIFICAT”: per a saber siuna idea ésvertadera cal determinar la impressió de quèprocedeix

13. QUIN ÉS L’ORIGEN DEL CONEIXEMENT? Tot el coneixement prové de l‘EXPERIÈNCIA. NO hi ha IDEES INNATES. Tots els continguts mentals són PERCEPCIONS i aquestes provenen de l’EXPERIÈNCIA. Segons el seu origen

14. IMPRESSIONS&IDEAS“By the term impression … I mean all our more lively perceptions, when we hear, or see, or feel, or love, or hate, or desire, or will.”“all our ideas … are copies of our impressions.” Any idea that we have can be ‘traced back’ to some impression or conjunction of impressions; “all the materials of thinking are derived either from our outward or inward sentiment: the mixture and composition of these belongs alone to the mind and will.”

15. LES IDEES

16. LES IDEESLes idees no estan desconnectades en la ment, sinó que estan associades formant una xarxa conceptual. Aquesta xarxa es construeix d’acord a uns principis o lleis (mecanismes mentals)LLEIS D’ASSOCIACIÓ D’IDEESSemblança: asssociem idees que comparteixentretsContigüitat: les idees que un cops’hanpresentat juntes tendeixen a associar-se d’aquesta maneraCausa-efecte: la reiterada successió de dos fenòmensprodueixen la ment la idea de «conjuncióconstant» o forçavinculant entre ells.

17. COM ES FORMEN LES IDEES COMPLEXES? IMAGINACIÓFANTASIACOMBINA I UNEIXIDEES SIMPLESLLEIS D’ASSOCIACIÓSEMBLANÇACAUSA - EFECTECONTIGÜITAT

18. ELS PRINCIPIS DEL CONEIXEMENTPrincipi empiristaL’experiència és l’origen i el límit del nostre coneixement.Només coneixem directament les nostresrepresentacions mentals, no les coses.Principid’immanènciaTotes les idees són còpies d’impressions.Principi de còpiaper tantno idees innates.les idees no estandesconnectadesen la mentPrincipi d’associació d’ideesles idees estan associadessemblançaSegons unes lleis de contigüitatcausa-efectePrincipi de negació de les idees generalsNo existeixen idees generalsi abstractesNominalisme

19. Hume’s fork “Ockham's Razor”"Tots els objectes de la raó o investigació humanes poden ésser dividits naturalment en dues classes, a saber, relacions d'idees i qüestions de fets. Investigació... Secció IV, 20"Hume's Fork”

20. COM CONEIXEM? QUIN TIPUS DE CONEIXEMENT PODEM OBTENIR?RELACIONS D’IDEES I QÜESTIONS DE FETRelacions d’ideesProposicions intuïtives o demostrativament certes.Les proposicions contràries impliquen contradicció.Poden descobrir-se pel simple pensament.Permeten l’elaboració de raonaments demostratius.Qüestions de fetManquen de l’evidènciade les relacionsd’idees.Només es poden establir a partir de l’experiència.Permeten només l’elaboració de raonaments probables.Humes’inspira en Leibniz per feraquestadistinció

21. COM CONEIXEM? QUIN TIPUS DE CONEIXEMENT PODEM OBTENIR?

22. Relacions d’ideesIntuïtivament o demostrativament vertaderes

23. Descobertes només per l’enteniment [a priori]

24. No poden ser negades sense contradicció

25. “Hom descobreix proposicions d'aquesta classe per la mera operació del pensament, sense dependència del que existeixi arreu de l'univers." Investigacions...*exemples de Hume : 3 x 5 = 30 : 2Teorema de PitàgoresEXPLICATIVES

26. UNIVERSALS

27. NECESSÀRIES

28. A PRIORI

29. NO CONTRADICTÒRIES32 + 42 = 52(9 + 16 = 25)54hipotenusa3

30. Qüestions de fet «Que el sol no sortiràdemà no és una proposiciómenysintel·ligible ni implica méscontradicció que l'afirmació que sortirà. Debades, doncs, intentaríemdemostrar la sevafalsedat»FENOMENISMEAMPLIEN EL NOSTRE CONEIXEMENT

31. SÓN PARTICULARS

32. SÓN CONTINGENTS

33. SÓN A POSTERIORI, DEPENEN DE L’EXPERIÈNCIA

34. SÓN SUBJECTIVES

35. NO ES BASEN EN EL PRINCIPI DE NO CONTRADICCIÓ (SEMPRE ÉS POSSIBLE EL CONTRARI D’UNA QÜESTIÓ DE FET (o d’existència)CRÍTICA A LA METAFÍSICA "Si convençuts d'aquests principis donem un cop d'ull a les biblioteques, quins estralls caldrà que fem? Si agafem, per exemple, algun volum de teologia o de metafísica escolàstica, preguntem-nos: és que conté algun raonament abstracte sobre la quantitat o el nombre? No. És que conté algun raonament empíric sobre els fets d'existència? No. Confieu-lo llavors a les flames, car no pot contenir més que sofisteria i il·lusió" Investigació... Secció XII, 132

36. HUMECrítica a la metafísica

37. Crítica de les idees metafísiquesDe quina impressió deriven les idees?PRINCIPI DE CÒPIATotes les idees que hi ha en la ment humana han de tenir el seu fonament en les impressions sensiblesMetá-physis: allò que estàmésenllà del món natural. Per a Plató i Aristòtil representa el saber vertader i méscomplexPer a Hume representen un pseudoconeixement o una superstició. Cal eliminar-les de l’àmbit de la ciència i recloure-les en la creençaI si no ho tenen?IDEES METAFÍSIQUESCAUSALITATJOSUBSTÀNCIADÉUCrítica delsconceptesfonamentals de la filosofia

38. CRÍTICA AL PRINCIPI DE CAUSALITAT «Tots els raonaments sobre la qüestió de fet semblen basar-se en la relació de causa-efecte. Solament mitjançant aquesta relació podem ultrapassar l'evidència de la nostra memòria i els nostres sentits. Si tu vas a preguntar-li a un home per què creu en una qüestió de fet que no és present, per exemple, si el meu amic és a casa seva o a França, et donarà una raó; i aquesta raó representarà algun altre fet, com una carta seva rebuda o el coneixement dels seus antics propòsits i promeses. Un home que trobés un rellotge o qualsevol altra cosa a una illa deserta, conclouria que alguna vegada hi havia hagut homes.» Hume. Investigació sobre el coneixement humà, Secció IV, 22

39. HIPÒTESI D’ADAM«Si un home, per exemple Adam, hagués estat creat amb l’enteniment vigorós, però sense gens ni mica d’experiència, mai no hauria pogut inferir el moviment de la segona bola a partir del moviment i de l’impuls de la primera. No hi ha res que la raó vegi en la causa que sigui capaç de fer-ne inferir l’efecte. Tal inferència, si fos possible, equivaldria a una demostració, en fonamentar-se simplement en la comparació d’idees. Però cap inferència de la causa a l’efecte pot valer com a demostració, i de tot això en tenim aquesta prova evident la ment pot concebre sempre que qualsevol efecte es deriva de qualsevol causa, i que a qualsevol esdeveniment en pot seguir un altre qualsevol: tot allò que concebem és possible, almenys en un sentit metafísic; però on sigui que tingui lloc una demostració, el contrari és impossible i implica una contradicció. No hi ha, doncs, cap demostració per a la conjunció causa i efecte.» ABSTRACT

40. Crítica de la idea de causa i efecteQuinésl’origen de la idea de causalitatcom a connexiónecessària?Es tracta d’una relació d’idees?Si fos una RI, llavors es tractaria d’un coneixement a priori i analíticSi fos una RI, sense tenir cap experiència previa, seria possible determinar quins efectes tindrà en el futur un determinat fenomenLa causalitatno pot ser una RILa connexió entre fenòmensno pot ser descobertaper la simple raóCapment, ni humana ni divina potdeterminar, a priori , és a dir, senserecurs a l’experiènciaquinsefectes van aparellatsambquines causes

41. CRÍTICA AL PRINCIPI DE CAUSALITAT Importància de la noció de causalitat necessària en la filosofia (Aristòtil, filosofia escolàstica, Descartes, Locke, Berkeley...) i en la nova ciència (possibilitava la predicció).

42. El principi de causalitat (Aristòtil: tot efecte es correspon a una causa determinada) estableix una relació causa-efecte necessària entre els esdevenimentsde què tenim experiència.

43. Quan la ciència explica els fets, establim relacions de causa-efecte. Però, és legítima aquesta relació? Prové d’alguna impressió? És el resultat d’una connexió necessària entre els fenòmens?Unió inevitable entre fenòmensA B (si no es dóna A nopot donar-se B i al revés) BAABCrítica: no tenim una impressió que correspongui a la suposada idea de connexió necessària entre dos fenòmens.