Plató i política

1. Unitat 3: Què podem fer? (política platònica)

2. Intel·lectualisme polític L´obra de Plató no pot deslligar-se del temps que la va veure nàixer. L´obra platònica és abans de tot una meditació sobre el fracàs de la democràcia d´Atenes. Plató confessa a la Carta VII que fou la decepció que li produí el mal funcionament de la política del seu temps la que desvetllà la seva inclinació per la filosofia. Fou, més concretament, el fet de la condemna a mort del seu mestre Sòcrates . La seva obra, escrita en forma de diàleg , està dedicada a la memòria del seu mestre . L´objectiu era construir a través de la filosofia un ordre social que mai no afavorís condemnes injustes com la que va patir Sòcrates .

3. Intel·lectualisme polític Plató portarà l´ intel.lectualisme moral del seu mestre fins a les seves conseqüències últimes. Com el seu mestre, considerava que la causa de la crisi d´Atenes era de caràcter moral: la ciutat recuperaria el seu prestigi si els filòsofs, els savis, aconseguien el poder o les autoritats es deixaven guiar pels consells de la filosofia . Segons Plató , el manteniment i la construcció d´un ordre social just havia d´estar en mans d´aquells que són coneixedors del significat de la paraula justícia, la virtut superior . Només els filòsofs, per tant, podien dictar les lleis més adequades per a la ciutat .

4. Intel·lectualisme polític Argument analògic (la confiança en els experts). Aquest argument qüestionava el principi d´ isonomia política de la democràcia. “ Si ens embarquem en una nau tripulada per ignorants en l´art de la navegació, el més segur és que acabem naufragant. De la mateixa manera, no podem confiar la conducció de la nau de l´Estat, el govern de la ciutat, aquells que desconeixen el que significa el bé polític.”

5. Intel·lectualisme polític Intel·lectualisme moral Intel·lectualisme polític Sòcrates Només és virtuós i es comporta correctament qui coneix la virtut, el bé. Plató Només pot governar amb justícia qui coneix la justícia. Amb la filosofia com a fonament del poder polític, el ciutadà quedà en disposició d´aconseguir allò que la sofística no pogué donar-li: la veritable perfecció moral. Plató presentà la seva filosofia com el remei que podia salvar la ciutat. La filosofia platònica neix com a resposta a la crisi moral i política que vivia la polis grega.

6. Moral, psicologia i política Per reinstaurar l´ordre a la ciutat, calia abans la reorganització moral dels individus que la constituïen, és a dir, una reestructuració interna dels ciutadans. Aquesta reorganització interna prenia com a base una psicologia que dividia l´ànima en tres tendències: tendència racional tendència irascible tendència apetitiva Aquesta tipologia suposa una evolució en la psicologia platònica respecte al Fedó . Mentre en aquest últim diàleg, Plató només reconeixia en l´ànima una única tendència, la racional, en la República, recull a més altres dues tendències.

7. Moral, psicologia i política La tendència racional és la que impulsa l´ànima a retornar al món espiritual del qual és originària. La tendència irascible indueix l´ànima a posar en pràctica accions temeràries, fina al punt de posar en perill la pròpia existència. La tendència apetitiva està lligada a les activitats reproductives, fisiològiques i productives de l´existència humana. Aquestes tres tendències són anomenades ànimes , a cada ànima li correspon un tipus de virtut diferent: Ànima racional prudència Ànima irascible fortalesa Ànima apetitiva temprança

8. Moral, psicologia i política La justícia individual , la virtut suprema, s´aconseguirà quan les tendències inferiors de l´ànima quedin subordinades a la tendència superior, la racional. L´harmonia de les tres virtuts conduirà a la justícia. Si la justícia individual s´aconsegueix quan la part irracional se sotmet a la guia de la raó, la justícia col·lectiva , la justícia de la ciutat, s´havia d´aconseguir quan els ciutadans millors, els filòsofs , els que acostumen a fer servir més la raó, aconsegueixin el poder i aquest fos respectat per la resta de ciutadans.

9. Moral, psicologia i política Segons la psicologia platònica, en cada ésser humà predomina un tipus d´ànima o tendència de l´ànima. Aquesta creença explicava la desigualtat natural de les capacitats humanes que podia ser el fonament d´una estructuració social: uns han nascut per a filòsofs, uns altresd per a guerrers i uns altres per a treballadors. La justícia col·lectiva s´aconseguirà quan cadascú faci el que li és més propi : Filòsof governar Guerrer Defensar la ciutat treballador Tasques productives

10. Moral, educació i política La justícia a la ciutat estarà assegurada quan tothom accepti la funció que li correspon, el lloc social al que la naturalesa li ha destinat. En el fons, la imatge de l´estat no deixa d´ésser una imatge engrandida de l´ànima individual humana i l´ànima individual una imatge a petita escala de l´estat. L´ educació dins l´estat dissenyat per Plató tindrà com a objectiu fonamental l´enfortiment d´aquesta societat jerarquitzada. Cada individu, ateses les seves capacitats innates, des d´infant havia d´ésser educat per a la futura funció social que havia de desenvolupar. El mite de la caverna, per exemple, volia il·lustrar l´educació especial que havia de rebre el filòsof.

11. Moral, educació i política La pedagogia filosòfica estava descrita com un procés en què l´aspirant a filòsof de forma gradual havia de preparar i acostumar la seva ànima a la contemplació dels objectes més sublims: les idees. L´educació estava al servei d´un sistema polític que pretenia que els individus acceptessin el lloc social que la naturalesa i posteriorment la societat els havia prefixat

12. Com organitzar el rusc humà Ensenyament grec tradicional : Transmissió dels mites elaborats per la poesia d´ Homer i d´ Hesíode . Aquests mites donen una imatge negativa dels herois, que haurien de ser els models de conducta, i dels déus, sovint responsables de comportaments violents i immorals. En un moment de la República , concretament en el llibre X, justifica l´expulsió dels poetes de la societat justa, perquè la poesia és l´activitat que més s´oposa als principis bàsics de la seva filosofia: la paraula poètica s´adreça a les passions en comptes de la raó i promou comportaments extremadament allunyats al ideal moral que propugna la filosofia platònica. (veure pàgina 46 del llibre)

13. Com organitzar el rusc humà Ensenyament sofista : Transmissió d´estratègies i metodologies útils per a l´aconsecució de l´èxit davant els tribunals i les assemblees (la matèria més important és la Retòrica). El comportament del deixeble del sofista s´acomodarà millor a les decisions promogudes per la utilitat egoista que no pas a les que depenen de la veritat.

14. Com organitzar el rusc humà Ensenyament platònic : Fonamentat en una teoria psicològica segons la qual els individus neixen amb unes tendències congènites que són el punt de partida d´una educació orientada a la classificació dels individus en tres classes socials ben diferenciades i separades, cadascuna obligada a complir unes funcions específiques amb les que s´assegura la perpetuació i el funcionament harmònic i just del grup social.

15. Com organitzar el rusc humà Aquest ensenyament desenvolupa un pla d´estudis ajustat als diferents moments en què es divideix el procés dialèctic explicitat per Plató al mite de la caverna i la metàfora de la línia . L´objectiu final és formar una classe dirigent ( guardians-filòsofs-reis ) que no identifiqui el poder amb interessos personals, compromesa i fidel exclusivament als interessos comuns, generals del col·lectiu.

16. FORMACIÓ EDAT CLASSE SOCIAL PART DIALÈCTICA MATÈRIES OBJECTIUS EDUCACIÓ GENERAL CARÀCTER FINS ALS 20 ANYS TOTES LES CLASSES SOCIALS 1 i 2 MÚSICA Formació de la part sensible de l´ànima EDUCACIÓ FÍSICA Formació de la part irascible de l´ànima: disciplina corporal, higiene i dieta saludable EDUCACIÓ SUPERIOR INTEL·LIGÈNCIA 20 –30 anys GUARDIANS 3 MATEMÀTIQUES Preparació per a la Dialèctica 30-35 anys 3 DIALÈCTICA Preparació per a la contemplació de la idea de Bé 35 anys 4 Contemplació de la idea de Bé A partir dels 35 anys 5 Preparació per al retorn al fons de la caverna. Servei al col·lectiu 50 anys Només aquells guardians que han sobreviscut i han destacat en la seva tasca socials i filosòfica 5 Guiar a la societat segons el model de la idea de Bé (transformar-la, millorar-la, moralitzar-la)