Filosofia de Plató

1. 427 aC - 348 o 347 aC

2. Els objectes i fenòmens que ens envolten són canviants i aparents. Només en les idees, que es capten amb els ulls de la ment, es troba la vertadera realitat.

11. IDEA

12. VAIXELL

14. De les idees o Intel·ligible: Realitat de les idees a la qual arribem des de la raó, on es troben les coses autèntiques, que no canvien, immutables i eternes. Definicions eternes. És el món de la ciència i la veritat. Accessible a la raó. De les coses o Sensible: Realitat en constant esdevenir, en canvi, mutabilitat, és el món de l’opinió de les coses. Té una gran influència heraclitiana. Accessible als sentits. . MÓN

17. IDEES DELS VALORS IDEES MATEMÀTIQUES IDEES DE LES COSES COSES SENSIBLES BÉ MÓN INTEL·LIGIBLE (cosmos noetós) MÓN SENSIBLE (cosmos oretós) Concepte de bolet

20. DEMIÜRG Es troba per sota de les idees i és la causa eficient que ordena l’univers IDEES EXEMPLARS Són la realitat, la única realitat que sempre ha existit, els models de tot JORA És la causa material de tot, ilimitada, la matèria primera que pren forma quan es delimita seguint el model de les idees exemplars

21. Participació (méthexis): Les coses participen en diferents graus de les idees Imitació (mimesis): Les coses imiten les idees en quant a que són copies imperfectes d‘elles Relació de les idees i les coses Una teoria no exempta de problemes “ Plató distingeix els termes [mimesis i méthexis], utilitzant mimesis per l’art i la poesia que, per ell, imiten les coses. La méthexis, per contra, indica que les coses per elles mateixes participen de les idees, com l’artesà que fabrica objectes que participaran més o menys en la idea” Patrick Chatelion Counet

22. 4. Teoria platònica del coneixement Símil de la línia

24. Símil de la línia

26. 6. Realitat i coneixement

30. El cavall blanc es pot dominar i representa les passions nobles El cavall negre és desobedient i representa les males passions L’auriga és l’ànima, que ha d’aconseguir guiar els dos cavalls Les ànimes es troben al món intel·ligible i quan els cavalls es descontrolen i l’ànima no és prou pura, cauen al món sensible. La unió de cos i ànima és accidental i temporal ànimes cos

34. Concupiscible Irascible Racional Desig Voluntat Raó Instints primaris Passions nobles Pens. reflexiu Cavall negre Cavall blanc Àuriga Baix ventre Tòrax Cap Desmesura Ira Racionalitat Temperança Coratge Prudència i justícia Supervivència Protegir Seguretat Dirigir o guiar

39. Ascendent (sinagogué): Procés racional que condueix a la ment humana des dels conceptes relatius i particulars a les idees absolutes mitjançant la conciliació d’arguments oposats. Descendent (diàiresi): Visió sintètica de la realitat de les coses a la llum de les idees absolutes en l’estat de la noesi o coneixement intuïtiu. Dialèctica Matemàtiques: Ciència de la mesura relativa (es fa en l’estat de dianoia o raonament discursiu) Dialèctica : Ciència de la mesura absoluta (es fa en l’estat de noesi o intuïció racional) Ciències

40. Plató estableix una relació entre nivell de coneixement i la classe social. Cada ànima és governada per parts diferents en funció de l’ofici (classes socials naturals) És un sistema meritocràtic, cadascú fa la feina per la que està preparat

44. Artesans Guardians Reis filòsofs Treballadors Defensors Governants Família Fills No família Ànima concupiscible Ànima irascible Ànima racional

46. “ A menys que els filòsofs regnin els estats […] no hi haurà, estimat Glaucó, la fi dels mals per als estats ni tampoc, crec, per al gènere humà” Plató . República

55. TEORIA DE LES IDEES (Metafísica) TEORIA DEL CONEIXEMENT (Epistemologia) TEORIA DE L’ÀNIMA ÈTICA POLÍTICA

56. Aquesta és, doncs —vaig dir jo—, estimat Glaucó, la imatge completa que cal aplicar a les paraules que s’han dit abans; tot associant el món que se’ns apareix a través de la vista amb l’habitatge dels presoners, i la llum del foc que hi ha amb l’energia del sol. I si compares la pujada cap a dalt i la contemplació dels objectes de dalt amb l’ascens de l’ànima cap al món intel·ligible no et desviaràs pas de la meva conjectura. […] És aquesta, doncs, la meva manera de veure la qüestió: en el món intel·ligible la darrera idea és la del Bé i amb prou feines pot ser percebuda; un cop la percebem, però, hem de concloure que és la causant de tot el que hi ha de recte i de bell en tots els éssers; en el món visible és ella la que va engendrar la llum i el seu astre sobirà; en el món intel·ligible, ella és la proveïdora de veritat i d’intel·ligència, i cal que la contempli aquell que es proposi actuar assenyadament tant en la vida privada com en la pública. PLATÓ. República, 517

57. 1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (entre 40 i 80 paraules). [2 punts] 2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les paraules o expressions següents (entre 5 i 15 paraules en cada cas): [1 punt] a ) «món intel·ligible» b ) «idea» 3. Per què compara Plató «l’ascens de l’ànima cap al món intel·ligible» amb una mena d’alliberació i d’ascens per a uns presoners? Feu referència als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text. [3 punts] 4. Compareu la concepció platònica del bé amb una altra concepció del bé que es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts] 5. Creieu que Plató té raó quan defensa que el veritable coneixement no prové dels sentits? Raoneu la resposta. [2 punts]