... És la mentida del benestar pels animals explotats, doble perquè les mesures de benestar són una mentida que oculta tortures que són la raó de ser del sistema o perquè, senzillament, el benestar desapareix quan s’acaba la gravació dels anuncis promocionals. La granja idíl·lica dels anuncis de televisió és la mateixa dels contes i les pel·lícules infantils, la que encara apareix als llibres de text, al costat dels zoos i circs amb animals que riuen tancats a gàbies difuminades. L’especisme és una vacuna que ens posen durant la infància i que només necessita uns recordatoris periòdics com els anuncis de Danone i Central Lechera Asturiana...

1. Adoctrinament.
Les vaques donen llet, però no són màquines
de donar llet. Són animals dels què vivim i
ens en sentim orgullosos. Els cuidem, els
donem estima… Ramadera.
Dues campanyes publicitàries d’empreses
làcties, pràcticament idèntiques, ens tornen a
mostrar la llar de la vaca que riu, amb vedelles
que, només arriben al món, reben el caliu de
l’abraçada d’un ramader que sap que senten,
entenen, reconeixen. Altra vegada aquest
mon idíl·lic que amaga la realitat de la selecció
i els encreuaments a la recerca de més
producció per dia; de les mamelles a punt
d’esclatar, les mastitis i la resta de patiments
que genera eixa genètica forçada; dels
tractaments amb antibiòtics i altres
medicaments que intenten contrarestar
aquests efectes (sempre amb la vista posada
en la producció); de les inseminacions i parts
anuals per tindre la llet que “dóna” una
femella lactant;de la curta vida dels mascles
nascuts d’aquestes vaques i destinats a
l’escorxador;o del trist final de les vaques que,
amb només 5 anys i físicament desfetes,
acaben convertides en carn d’hamburguesa1.
Inflamació per infecció de les mamelles d'una vaca.
La mastitis és una malaltia molt comú a les granges.
Les granges es converteixen en decorats per a
maquillar i disfressar una realitat èticament
insostenible.
Les víctimes, obligades a
representar aquesta farsa en benefici del Mascles als boxes d'engreix d'una granja lletera
de Mallorca. Passaran uns 4 mesos a aquests xicotets
sistema que les condemna, ens evoquen el espais i seran enviats a l'escorxador. Investigació
muntatge del camp de Theresienstadt2, el d'AnimaNaturalis.
gueto amable que el règim nazi utilitzava per a fer propaganda mentre perpetrava l’Holocaust.
Tenen la mateixa funció d’acomodar consciències, ja siga de qui vol una resposta especista a les
denúncies animalistes, de qui vol un clau roent on agafar-se, de qui també necessita una disfressa
per a la seua connivència, de qui comença a tindre dubtes…
Origen de la lecheDanone – GanaderíaCapón – Chantada,
Lugo:http://www.youtube.com/watch?v=E9uqXQlF6dc
Central Lechera Asturiana_2
(2012):http://www.youtube.com/watch?v=C49JKB1Jbuw&feature=player_embedded
Theresienstadt: Ein Dokumentarfilm aus dem jüdischen
Siedlun:http://www.youtube.com/watch?v=OlIMAJF3kic
És la mentida del benestar pels animals explotats, doble perquè les mesures de benestar són una
mentida que oculta tortures que són la raó de ser del sistema o perquè, senzillament, el benestar
desapareix quan s’acaba la gravació dels anuncis promocionals. La granja idíl·lica dels anuncis de
televisió és la mateixa dels contes i les pel·lícules infantils, la que encara apareix als llibres de text,
al costat dels zoos i circs amb animals que riuen tancats a gàbies difuminades. L’especisme és una
vacuna que ens posen durant la infància i que només necessita uns recordatoris periòdics com els
anuncis de Danone i Central Lechera Asturiana.
Animalisme.cat, Alimentació sostenible (IV): ous, lactis i mel.
http://animalismecat.blogspot.com.es/2011/02/alimentacio-sostenible-iv-ous-lactis-i.html
2 http://ca.wikipedia.org/wiki/Theresienstadt
1

2. Les activitats escolars de l’Aquàrium de
Barcelona figuren al programa de l’ajuntament de
la ciutat (PAE)3. La que porta per títol “Visita
guiada a l’Aquàrium de Barcelona”, es presenta
com a una forma de donar a conèixer la biologia
marina, d’observar la natura i de fomentar el
respecte de l’entorn natural en general i del marí
en particular4. “Mira, un peix!” va dirigida a
mostrar les característiques morfològiques i
fisiològiques dels peixos i les seues adaptacions
biològiques. Inclou tallers per a fer abans i
després de la visita que podrien estar relacionats
amb les disseccions de peixos a les aules5.
Dissecció d'una cavalla a una escola catalana.
A la mateixa pàgina de l’Ajuntamenttrobem
l’oferta del Zoològic. Segons diuen, a l’activitat que es presenta com a “Problemàtica de l’extinció
d’algunes espècies”, s’analitzen els motius, es debat sobre la situació i es parla de les possibles
solucions tant a nivell general com en l’acció individual. Després d’aquest profund anàlisi, els
xiquets i xiquetes passen a veure els animals en perill d’extinció que el Zoològic de Barcelona
mantéa les seues gàbies, tancats per sempre6.
A Ondara (Marina Alta) es troba una de les moltíssimes granges escola del país. Es diu Baladre, i
ofereix una relació directa amb els animals de les seues instal·lacions: cavalls, cabres, ovelles,
conills, gallines, oques o perdius. Les fotos7 mostren una porca amb les seues cries, coloms, un ós
rentador, un ofidi… Segons indiquen a la seua pàgina, els xiquets i xiquetes coneixen les distintes
espècies: alimentació, reproducció i, fins i tot, costums. Els parlen de les atencions que requereix
la seua interacció amb els humans. També aprenen a fer aliments amb productes d’origen animal
com galetes, coques o iogurts.
Només són uns exemples entre les moltes activitats escolars per a totes les edats que serveixen per
a inocular l’especisme, per a normalitzar
la percepció de l’ús i l’explotació d’animals
quan els xiquets i xiquetes aprenen. Són
exercicis de domesticació al servei del
sistema
de
dominació
especista,
heteropatriarcal i classistaque no integren
la crítica ni les alternatives que podrien
servir per a oferir formació en lloc
d’adoctrinament. De forma conscient o
inconscient i a causa del seu propi
especisme, el professorat i les famílies no
plantegen els dubtes, les pors i les
polèmiques que sorgeixen davant d’una
activitat de divulgació de l’animalisme,
malgrat que aquesta sempre serà oberta,
fonamentada i amb tots els seus
Garrins envasats al buit a un congelador del Carrefour.
continguts científicament verificables, que
sempre estarà a anys llum de les
ocultacions interessades, les mitges veritats i les mentides descarades de la indústria d’ús i
explotació animal.
La doctrina del Zoo de Barcelona no parla dels enormes territoris dels elefants africans, dels tigres
de Bengala o dels ossos polars que viuen als seus recintes minúsculs. La gent de l’Aquàrium no
3
http://w10.bcn.es/APPS/wprpae/general/homeInit.do?method=cargar
4
http://w10.bcn.es/APPS/wprpae/general/verActividadDestacadaDatosGenerales.do?method=visualizarDatosGenerales&indice=0
No tinc constància verificada d’aquesta relació.
http://w10.bcn.es/APPS/wprpae/general/verActividadDestacadaDatosGenerales.do?method=visualizarDatosGenerales
&indice=3
5
6
http://w10.bcn.es/APPS/wprpae/general/verActividadDestacadaDatosGenerales.do?method=visualizarResto&retorno=1
7
http://www.baladre.com.es/fotos_va.html

3. parlade l’elevada mortaldat dels animals captius a les seues peixeres, fet que converteix aquest
tipus de recintes en destí de milers i milers d’individus que vivien al mar en llibertat 8. A la granja
escola, no parlen del destí final de la pràctica totalitat dels porquets com els de les seues fotos. A
tot arreu, construeixen la mentida que sosté la pràctica especista i omple el calaix de la indústria,
que pot fer anuncis com els de les vaques felices.
Una companya que va créixer a una de les llars de la vaca que riu a Galícia conta que, moltes
vegades, va veure com els vedells de les vaques marxaven sols, en un camió. Les nits següents, les
vaques ploraven, despertaven la gent de la casa amb els seus mugits desesperats fins que alguna
persona, que podia haver estat ella mateixa, baixava a les quadres i li pegava amb una vara per a
que callara. Aquests vedells marxaven a “l’engreix”, un infern amb forma de granja intensiva
especialitzada en la producció de carn que comprava la seua “matèria prima” a les vaqueries9. És
una història real, sense la disfressa ni maquillatge dels anuncis.
Si creuen en la bondat i en la justícia del paradigma especista, no haurien d’ocultar les practiques
intrínseques a aquest paradigma ni fonamentar-se en mentides. Si ho fan, és per a que el sistema
d’explotació i de consum continue incrementant la producció i els beneficis a través de consciències
acomodades, sense topar amb consciències informades, crítiques i combatives. Si es permet que
aquesta estratègia es dirigisca a la infància i es fonamente a l’escola, estem adoctrinant les futures
generacions per a que reproduïsquen aquesta cadena.
TVAnimalista.com, 19.03.2012, CAPS i ZooGAL: Aquaris, fonts d’estrès i malalties.
http://www.tvanimalista.com/2012/03/19/caps-i-zoogal-aquaris-font-destres-i-malalties/
9 Xoxe Gómez Parga,
8
http://www.facebook.com/photo.php?fbid=1659814249595&set=a.1524517667265.2074017.1064323842&type=3&theater