Tenen molta dèria per fer llistes amb els grans èxits animalistes, amb els que també fan publicacions específiques del tipus “el govern municipal impulsa” / “el PP vota en contra i impedeix”. Ja he explicat altres vegades que els titànics èxits han de consistir necessàriament en desconnexions, en deixar de fer coses contra els animals sense que costen diners ni exigisquen gestió, seguiments o, encara menys, pressupost!! Si preguntàrem els “animalistes del canvi” roig-verds-morats, segur que a la majoria se’ls escaparia que els diners són per a les coses importants. I, clar, acaben posant a la llista d’èxits desconnexions d’ajuntaments que fan trastades amb la gestió, o gestions que no entren ni amb calçador. El millor exemple de tots és el de l’Ajuntament de València i la seua flamant Regidoria de Benestar Animal, que ni tan sols és regidoria: nasqué com a medalleta adscrita a Cultura, la cosa veritablement important, i s’ha transformat en mal de cap permanent de la regidora de Cultura, Glòria Tello, a qui no deixem eixir tranquil·la a les seues fotos...

1. de1 4
Tropes indígenes.
Jesús Frare.
Fa temps que les maquinàries electorals aliades reclutaren les seues tropes indígenes
animalistes. Aquestes maquinàries tenen la necessitat de pintar de bonic la inevitable coalició
que ha de sorgir de la seua diversitat de paperetes: després de les dues eleccions
“generals” (20D2015 i 26J2016) ens han deixat clar que, bàsicament, fer fora el PP és el millor
que ens poden oferir i que hem de rebaixar molt, però molt i molt, les nostres expectatives. Que
hem de donar gràcies si aconsegueixen constituir la coalició, saltant els murs que representen els
aparells de la democràcia liberal
postfranquista, borbònica-moderada, eixa
que té “PSOE” com a marca.
Els seus animalistes s’encarreguen de
cantar les excel·lències dels “governs del
canvi” al nostre terreny. En eixa tasca
destaquen els i les de Podem, que poden
arribar al País Valencià de qualsevol racó
de l’estat o poden ser de casa. Ací,
després del pacte del Botànic, la
constitució d’una de les seues coalicions
perifèriques i la devoció que tenen per
Mónica Oltra, a nivell local han acabat
confonent-se i treballant per a un
Compromís arrelat al territori, estructurat i
habitual a eixos “governs del canvi”, a
diferència del que passa amb les
propostes electorals locals que
organitzaren o integren les gents de
Podem.
A mi, massa sovint, em recorden aquell
legionari tan morenet i de cabells tan rulls
que, un dia de les meues tres setmanes de
mili, li posà a un company el seu xapiri i li
demanà que se n’anara amb ells, mentre
li feia magarrufes i li movia amb força la

2. de2 4
barbeta per a que ballara la borla. Ara, tot això es fa a les xarxes socials i, en lloc de legionaris
amb la camisa de la comunió oberta fins al melic, ho fan influencers que només volen que
estiguem informats.
Tenen molta dèria per fer llistes amb els grans èxits animalistes, amb els que també fan
publicacions específiques del tipus “el govern municipal impulsa” / “el PP vota en contra i
impedeix”. Ja he explicat altres vegades que els titànics èxits han de consistir necessàriament
en desconnexions, en deixar de fer coses contra els animals sense que costen diners ni
exigisquen gestió, seguiments o, encara menys, pressupost!! Si preguntàrem els “animalistes del
canvi” roig-verds-morats, segur que a la majoria se’ls escaparia que els diners són per a les
coses importants.
I, clar, acaben posant a la llista d’èxits desconnexions d’ajuntaments que fan trastades amb la
gestió, o gestions que no entren ni amb calçador. El millor exemple de tots és el de l’Ajuntament
de València i la seua flamant Regidoria de Benestar Animal, que ni tan sols és regidoria: nasqué
com a medalleta adscrita a Cultura, la cosa veritablement important, i s’ha transformat en mal de
cap permanent de la regidora de Cultura, Glòria Tello, a qui no deixem eixir tranquil·la a les seues
fotos.
Després del pacte de govern municipal, arribà la fi dels circs amb animals salvatges a la ciutat de
València. Certament, fou un bon pas endavant i fou immediat, encara que es donà amb eixa por
a generar rebuig que els animalistes no sentirem mai dels partidaris sense complexos de l’abús
d’animals. Com sempre, havíem de valorar tot el que la mesura tenia de positiva, acceptant les
seues limitacions: deixava fora els animals domèstics i no impedia que els circs s’instal·laren amb
els animals esclaus de sempre, que no podrien utilitzar als espectacles i que havien d’amagar de
la vista.
I ací s’acaben les desconnexions
exitoses. La dels bous al carrer fou
un nyap que tingué de tot:
pomposos anuncis i declaracions de
l ’ a l c a l d e i l a re g i d o r a , q u e
s’arronsaren davant els primers
titulars de premsa i acabaren pactant
amb el PSOE una limitació als
embolats i bous en corda. Mentre
Ribó declarava que fins ací havíem
arribat en aquesta legislatura, ens
intentaven amagar els bous
embolats que ja havien autoritzat a
la pedania de Benimàmet i els1
espectacles de bous al carrer a dins
de la plaça de bous que no han
deixat d’autoritzar, amb el fals
pretext que no tenen altra opció per
obligacions legals (la llei dóna als
ajuntaments potestat per a no fer-
ho ).
2
La de la fi de la matança permanent
de coloms dins dels programes de
“control de plagues” és un hoax
recorrent que, recentment, ha tornat
a la llista d’èxits de Podem
Animalista amb el rescat d’una
notícia que presenta uns antics
colomars instal·lats a uns pocs parcs
Animalisme CAT, Jesús Frare, 14/06/2016, La tribu animalista davant el “gran” consens, http://1
animalismecat.blogspot.com.es/2016/06/la-tribu-animalista-davant-el-gran.html
Animalisme CAT, Jesús Frare, 12/06/2016, Potestats dels Ajuntaments per a decidir sobre la celebració de linxaments2
de bous al carrer, http://animalismecat.blogspot.com.es/2016/07/potestats-dels-ajuntaments-per-decidir.html
Nota de 2016 de la penya Amics del Bou de Benimàmet.
Us podeu imaginar un text amb animalista amb aquest repte?

3. de3 4
de la ciutats, utilitzats com a esquers per a capturar animals amb xarxa, com a novíssimes
instal·lacions fetes per aquest govern . Sospitosament, la notícia de gener vingué quan3
circulaven rumors sobre captures de coloms “secretes”, fetes de matinada i amb tota la discreció
de la que eren capaces les persones operàries de la contracta de control de plagues que, per
altra banda, continua tenint els coloms dintre dels seus objectius.
I, pel que fa a la gestió, la situació és terrible. Una de les notícies de 2015 sobre la fi dels circs
amb animals recordava el programa electoral de Compromís: “la primera proposta passa per
‘facilitar espais i instal·lacions adequades de titularitat pública a la ciutat, declarats com a nucli
zoològic per a establir protectores d’animals amb amples i adequades instal·lacions. A més
d’acatar la recomanació legal que aconsella que els municipis treballen preferiblement amb
protectores i no amb gosseres, ja que les primeres respecten la vida dels animals i les segones
els sacrifiquen” . Estem a poc que es consume tot el contrari del que s’afirma a aquest4
compromís electoral.
El 2015, el nou govern tenia al davant un gran problema pel que fa al rescat i refugi dels animals
domèstics abandonats a la ciutat, que no s’havia dotat de més instal·lacions que el Centre
d’Adopcions d’Animals de Benicalap, una simple readaptació de la vella gossera/cambra de gas/
crematori i que, per tant, no pot assumir el volum d’abandons d’un municipi tan gran sota el
principi de sacrifici zero. Les protectores que l’han gestionat des de 2003 hagueren de sumar a
aquesta mancança en infraestructures les retallades que, al 2010, s’aprofitaren del pretext de la
crisi . Amb la retallada també desaparegué el pla d’esterilització felina i, per tant, s’han sumat 65
anys sense cap forma de control de població a totes les colònies de la ciutat.
Quina ha estat la resposta del nou Ajuntament? No revertir la situació, perquè cal pressupost per
a fer-ho, i culpar de totes les deficiències la protectora encarregada del servei. S’han destinat
uns pocs diners a maquillar aquesta realitat i s’ha anunciat a bombo i plateret un pla
Valencia Noticias, Redacció, 01/01/2017, Bienestar Animal realiza la primera captura de palomas para dar uso a los3
palomares ecológicos, http://www.vlcnoticias.com/bienestar-animal-realiza-la-primera-captura-de-palomas-para-dar-
uso-a-los-palomares-ecologicos/
Valencia Plaza, E.P.M., 23/07/2015, El Circo Mundial deja Valencia tras 41 años por el veto a los animales, http://4
epoca1.valenciaplaza.com/ver/161707/circo-mundial-abandona-valencia-41-años-veto-animales-.html
Ajuntament de València, redacció, 23/03/2010, Lourdes Bernal: “El Ayuntamiento de Valencia continuará ofreciendo el5
servicio de recogida de animales en las noches, fines de semana y festivos con guardias localizadas”, https://
www.valencia.es/ayuntamiento/noticias_accesible.nsf/Noticiascastcat/9D18AAE97602B0C7C12576F0002F3B53?
OpenDocument&lang=1&nivel=2&bdOrigen=&idApoyo=

4. de4 4
d’esterilització felina que sumà, el 2016, la ridícula quantitat de 20.000€, abans de destapar-se
amb la convocatòria d’un concurs per un nou plantejament del servei que, a banda de unificar-lo
amb el del centre d’avifauna de Nazaret, el tornarà a mans de les empreses privades que fan
negoci amb la vida dels animals . La revista de caça Jara y Sedal ho celebrava amb un6
contundent titular: “cop de maça a l’animalisme a València” . Res més a afegir.7
I, davant de tot això, la ciutat de València continua sent habitual a la llista d’èxits del soldats i dels
grans líders que es declaren “fans” de Ribó i Compromís i que, com han demostrat en altres
ocasions, poden disparar abans de preguntar contra la gent animalista crítica amb la seua
aposta. Ens han deixant molt clar que les aparences serveixen tant o més que les realitats i que,
en tot cas, eixes realitats no poden contradir els discursos centralistes elaborats a Barcelona i,
sobre tot, a Madrid.
Si, la resposta animalista #alavalenciana de Glòria Tello ha estat envoltar-se d’una xicoteta cort
forastera que li riu les gràcies, per a la que el País Valencià és perifèria generadora de hastags,
publicacions i entrades a eixa llista d’èxits que, al pas que anem, ensenyarà tot el llautó de les
tropes indígenes.
Animalisme CAT, Jesús Frare, 02/04/2016, València sense canera, http://animalismecat.blogspot.com.es/2017/04/6
valencia-sense-canera.html
Jara y Sedal, redacció, 24/04/2017, Mazazo al animalismo en Valencia: el Ayuntamiento pone fin al monopolio de la7
protectora de animales, http://revistajaraysedal.es/mazazo-animalismo-valencia-fin-protectora/
Glòria Tello als actes antitaurins d’Animanaturalis (Falles 2017).