Diari del 29 de gener del 2018

APRIMA’T
SENSE PASSAR GANA
Sota control mèdic
Si t ’ho
proposes,
POTS
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10 ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA)
www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
També ens trobarà a www.bsa.ad
Mésserveis,
més banca,
més online!
els 100 primers
Ara,atenció al
client24h en
elnostreper l.
Pensi en el futur
PLANS DE PENSIONS BSA
Dilluns, 29 De gener Del 2018 núm. 3.485 / Any 14
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estètica obesitat
LA MILLOR MEDICINA ESTÈTICA
C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella
PRIMERA VISITA GRATUÏTA
(presentant aquest anunci)
Informació i petició d‘hores Tel: 00 376 800040
FACIAL
Bòtox · Àcid hialurònic · Fils tensors
Rejoveniment · Antiarrugues
CORPORAL
Carboxiteràpia · Intralipoteràpia
Làser rejoveniment · Estries
OBESITAT
Tractament dietes normo-proteiques
OPINIÓ
La nova zona única d’IVA
que canviarà Andorra
eusebi
nomen
calvet
Ex-conseller
general
Urgències
Jordi
gallardo
Vicepresident
del grup
parlamentari
liberal
una turista pateix ferides
greus en caure del tobotronc
La dona va sortir projectada d’una de les vagonetes en un revolt en no portar cordat el cinturó de seguretat
ANdOrrA pàgina 10
VALLNOrd
esPOrts pàgina 18
la prova vertical tanca una edició de
la Font blanca que fa un pas endavant
eNtreVIstA A
JOSEP ÀNGEL MORTÉS
pàgines 8 i 9
“Ens hauria
agradat altres
propostes a
part de la de
Saetde”
AVUI és NOtícIA pàgina 3
Torres veu l’heliport com
un revulsiu per a Encamp
i la Cabeca
ANdOrrA pàgina 6
Els metges proposaran
una nova organització
per al servei d’Urgències

2 Dilluns, 29 De gener Del 2018
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
Escaldes-Engordany
Farmàcia Tristaina
Av. Fiter i Rossell, 29 - Tel. 847 900
Pas de la Casa
Farmàcia de les Pistes
Av. d’Encamp, 9 - Tel. 856 580 - 645 555
Com es diu fisgar en
català?
Es diu tafanejar.
No m’agrada tafanejar.
Pizzeria - asador
ITALIAda Corrado
El primer pas per fer una pizza italiana són
pizzers italians i un forn de llenya.
Vine al restaurant Itàlia, allà ho trobaràs.
El Pasquale, el Gianluca i el propietari
Corrado, professionals de la pizza.
Us hi esperem!
Per cadascuna de les pizzes
que t’emportis a casa tens
una beguda gratuïta inclosa.
Telèfon: (+376) 861 088 - (+376) 346 118
Prat de la Creu 29 - Andorra la Vella
Principat d’Andorra
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
Preus vàlids fins al 31 de gener. Excepte error tipogràfic o fi d’existències. Oferta destinada al consumidor final.
PREUS
IRRESISTIBLES
INFONEU Aquesta previsió i cotes poden
variar en funció de les
condicions meteorològiques.
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Circuit de fons
Pistes obertes
Qualitat de la neu
Accessos
Telèfon estació
75/155
3/5
Pols
Oberts
13/15
28/28
739 600
30-70
8 km
3/4
Dura
Oberts
741 444
90/110
3/5
Pols
Oberts
30/30
43/44
878 000
70/130
3/5
Pols
Oberts
69/70
126/127
872 900
EL TEMPS
ANTICICLÓ AMB TEMPERATURES D’HIVERN
Iniciem la setmana sense precipitacions de neu i
sota el domini de les altes pressions a tot el Pirineu.
Així ha de ser l’anticicló que durant tres dies porti
el comandament de la situació meteorològica. Avui
el que esperem és un dia esplèndid i assolellat tant
al llarg del matí com durant la tarda. Gairebé no hi
haurà nuvolositat. Les temperatures seran fredes a
primera hora del matí i es recuperaran durant el dia.
Han de ser, però, valors normals per una jornada de
sol al mes de gener. Vent fluix de direcció entre est
i nord-est. Les properes matinades començarà a ha-
ver-hi inversió tèrmica durant les nits. Que tinguin
un BonDia.
Avui 12
13 11
-1
-1 0
mín.
mín. mín.
màx.
màx. màx.
dimArts dimecres
-8/2
-5/7
-3/9
-1/11
-1/12
-2/11
-3/9
-4/8
-5/6
-8/9
-4/13

3Dilluns, 29 De gener Del 2018
Avui és notícia
Treballem per fer més fàcils els moments més difícils ...
• Incineracions
(concessió oﬁcial)
• Trasllats internacionals
• Repatriaments
• Venda i col·locació de làpides
• Servei de floristeria
nacional i internacional
• Gestió integral de tràmits per defunció
C/ dels Escalls, 9, baixos. AD700 Escaldes-Engordany • Tel.: +376 • 86 66 32 • 80 71 80 • Fax: + 376 86 68 32 • 80 71 72
L’emplaçament de l’heliport na-
cional a la zona de Tresoles és
vist com un element positiu per
part del Comú d’Encamp i els
promotors de la zona residenci-
al La Cabeca, la més propera a la
infraestructura. En aquest sen-
tit, el cònsol major d’Encamp,
Jordi Torres, va remarcar que
tot i que la instal·lació es pro-
jecta en un indret molt proper
a Escaldes-Engordany i Andorra
la Vella, “no deixarà de ser una
infraestructura que tindrem a
la nostra parròquia, amb una
urbanització en vies de cons-
truir-se”. Per això es va mostrar
convençut que pot ser un revul-
siu, “no gaire important pel po-
ble d’Encamp però sí a nivell de
parròquia”.
Torres va afirmar que ja en les
primeres converses que es van
mantenir amb el Govern per
construir l’heliport a Tresoles es
va constatar que la més propera
als terrenys elegits és una zona
industrial, en la qual no hi ha
cap habitatge. “És una zona in-
dustrial dura i per això hi té una
cabuda important l’heliport”, va
destacar. Quant a la urbanitza-
ció residencial que es troba més
a prop de la instal·lació, a hores
d’ara, és La Cabeca. Per això
l’opció de construir la infraes-
tructura en aquest indret va ser
traslladada als promotors de la
urbanització, que ho van veure
“interessant”. El cònsol major
va explicar que per a aquests
pot ser un punt a favor tenir un
heliport nacional a pocs minuts
de La Cabeca si finalment s’hi
acaben ubicant hotels o altres
infraestructures. Així va argu-
mentar que, depenent del turis-
ta, “el primer que aquest busca
és proximitat” i va afegir que “si
tens una urbanització propera a
l’heliport pot ser un factor posi-
tiu per al desenvolupament de la
urbanització”.
Torres va acceptar que el
sobrevol pot afectar el poble
d’Encamp però va advertir que
“si hem de ser tan tiquismiquis,
potser no faríem un heliport
enlloc”. Així mateix va lamentar
l’alarma que hi ha sempre que
es parla de construir la infraes-
tructura “quan, a dia d’avui, ja
estan volant”. El cònsol major va
recordar que el Comú d’Encamp
ha analitzat l’opció de Tresoles
des del primer moment que el
Govern ho va plantejar. Fins ara
s’han fet dues reunions amb el
ministre d’Ordenament Territo-
rial en les quals ha estat present
la majoria i la minoria. A més
va exposar que a mesura que
s’han anat tenint els informes
aquests han estat traslladats a
la corporació. El posicionament
del Comú d’Encamp ha estat
sempre que si tots els informes
són favorables “no hi hauria cap
inconvenient”.
Torres va remarcar que s’es-
tà treballant en el projecte però
que fins que no es tinguin els es-
tudis aeronàutics no es donarà
el tret de sortida al pla especial.
L’heliport és vist com un revulsiu per
a la parròquia d’Encamp i La Cabeca
El cònsol major diu que els promotors de la urbanització consideren positiu tenir la instal·lació a pocs minuts
Infraestructures
M.S.C.
andorra la Vella
La zona on es planteja ubicar l’heliport nacional.
JonaTHan GIl
Previsió d’urbanitzar un 80% de la Cabeca
en un termini de quatre anys
els treballs d’urbanització de la zona residencial
la Cabeca, ubicada just al costat del túnel de
les dos Valires, segueixen en marxa. el projecte
urbanístic estava desglossat en fases i en dos
sectors importants i es preveia tenir urbanitzat
el 80% del pla parcial en un termini de quatre
anys. Així, un cop finalitzades aquestes tasques,
la urbanització ja disposarà dels carrers
construïts i estarà dotada de tots els serveis i,
per tant, ja es podrà començar a edificar.
des del Comú d’encamp es desconeix
si els promotors preveuen començar la
construcció dels edificis un cop els terrenys
estiguin urbanitzats. en aquest sentit, Torres va
assenyalar que l’interès sorgeix quan ja hi ha
els vials enllestits i es va mostrar confiat que
un cop això succeeixi es començaran a bastir
els immobles.
la Cabeca té una superfície de 155.000
metres quadrats i 500.000 metres de sostre i
és el desenvolupament més gran que s’ha fet
mai a andorra. Per aquest motiu és necessari
realitzar-la per fases. la previsió inicial era
construir-hi hotels i comerços però també
oficines i habitatges. Per això es posarà a
disposició d’inversors privats.
Jordi Torres
Pot ser un revulsiu
no gaire important
per a encamp però sí
per a la parròquia

OPINIÓ4 Dilluns, 29 De gener Del 2018
La Veu deL PobLe S. a.: PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit | GeReNT Ricard Vallès
dIReCToR Julià Rodríguez | CaP de RedaCCIÓ andrés Luengo | RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, Víctor duaso, Pepa Gallego, Maria Pilar adín | CoRReCCIÓ bruna Generoso
MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido | FoToGRaFIa Jonathan Gil | CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució | IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 | Whatsapp: 666 555 | adreça electrònica: bondia@bondia.ad | Web: www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
Una dona de 54 anys va resultar ahir fe-
rida en caure d’una de les vagonetes del
Tobotronc, una de les principals atracci-
ons de naturlàndia. La dona, que anava
amb una altra persona menor d’edat al
davant que no va patir cap dany, va ser
projectada de la instal·lació en un revolt
des d’una alçada de dos metres i un cop
a terra va rodar cinc o sis metres més
fins a topar contra la tanca de seguretat.
Una vegada a l’hospital, va ser ingressa-
da a la unitat de cures intensives (UCI),
ja que pateix un traumatisme toràcic
amb múltiples fractures a la part costal
esquerra i un traumatisme cranial. Tot i
que encara s’ha de tancar la investigació
sobre els motius que han pogut provo-
cat l’accident, tot apunta que la dona no
portava cordat el cinturó de seguretat
no és malauradament la primera vega-
da que es produeix un accident d’aquest
tipus al Tobotronc i ara el que cal és que
s’aclareixin ben exhaustivament els mo-
tius que el poden haver provocat. Una
instal·lació d’aquestes característiques
ha de tenir el màxim de mesures de se-
guretat perquè les persones que la uti-
litzin no puguin patir cap tipus de lesió.
Potser la conclusió és que tot ha funci-
onat correctament, però el cert és que
algú n’ha sortit seriosament perjudicat.
Un nou accident al Tobotronc
EDITORIAL
CaLdRà aCLaRIR bé eLS
MoTIuS de L’aCCIdeNT
DONANT LA NOTA
Jonaina Salvador
Prop de 700 espectadors
van desfilar durant el cap
de setmana per l’Auditori
Claror de Sant Julià de Lò-
ria en l’estrena de la Tem-
porada d’òpera.
12345
Èric Jover
El projecte de llei del cos
especial d’educació recull,
entre altres punts, l’elabo-
ració cada quatre anys d’un
pla estratègic de recursos
humans.
1234 5
Enric Ordóñez
Una dona va resultar ahir
a la tarda ferida en ser pro-
jectada des d’una de les va-
gonetes del Tobotronc, una
de les principals atraccions
de naturlàndia.
1234 5
Josep A. Mortés
El Comú d’ordino preveu
que en un termini de dos o
tres mesos podrà procedir
a l’adjudicació definitiva a
Saetde com a nou soci d’Ar-
calís.
12345
OPINIONS A LES XARXES
Andorra la Vella
@AndorraCapital
El multicampionat que celebra cada
any la gent gran ja té guanyadors i ahir
es van entregar els premis a la Casa
Pairal.
Casa Auvinyà winery
@casaauvynya
Dg 7C Temps de moviment al celler ,
a les costes tots dormen. La lluna ens
visita a les 17h45 !
TUITENQUESTA
Trobes bé que no es pugui tallar
la llum sense avisar abans els
serveis socials?
A: Sí
B: No
A: 76% B: 24%
“A alguns els pot semblar des-
proporcionat, però és una pena
que s’hagi de recordar als par-
laments nacionals un requi-
sit mínim com el que un dels
membres titulars sigui una
dona”. La frase és de la dipu-
tada belga Petra de Sutter i el
parlament nacional a qui va
dirigit el llastimós recordatori
és malauradament el d’Andor-
ra. El lloc és l’Assemblea Parla-
mentària del Consell d’Europa
(APCE) on la setmana passada,
i per dir-ho suaument, la dele-
gació andorrana va tenir un pa-
per força galdós.
I és que el nomenament de
Víctor naudi com a membre
titular de la delegació i el pas
de Judith Pallarés a membre
suplent aprovat pel Consell Ge-
neral el 18 de gener passat, un
canvi “purament tècnic” segons
paraules de la mateixa delega-
ció andorrana, resulta que topa
amb el reglament de l’APCE,
per qui la qüestió de la igualtat
de gènere sembla clar que és un
compromís fort.
La culpa de la situació? Diu
el president de la delegació an-
dorrana, i sortosament l’APCE
ha comprat l’argument i el com-
promís de rectificació, que “les
pressespergarantirlarepresen-
tativitat de les forces parlamen-
tàries” després que el grup mixt
–a qui pel que sembla se’l pot
culpar gairebé de qualsevol cosa
que passi–, hagi multiplicat per
dos els seus integrants. Potser
sí que s’ha volgut córrer massa,
però més enllà de les presses no
hi ha també una qüestió de des-
coneixement del propi regla-
ment de l’APCE? I és que ningú,
ni el síndic, ni el president de la
delegació andorrana però tam-
poc cap conseller general, va ser
capaç d’advertir abans de votar
que la candidatura que es pro-
posava no complia amb el regla-
ment de l’APCE.
un error per
culpa de les
presses?
MArC SEgAléS
Periodista
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5

OPINIÓ 5Dilluns, 29 De gener Del 2018
Molt s’ha parlat aquests darrers
dies del servei d’urgències i les
llargues cues o retards que han
hagutdepatirelsusuarisd’aquest
servei. Tampoc es pot oblidar la
pressió que de ben segur han ha-
gut de suportar els professionals
mèdics i administratius, que han
hagut d’atendre les persones que
s’han vist obligades a adreçar-se
a aquest servei i s’han trobat la
saturació denunciada.
Manquen facultatius i això
està provocant una pèrdua de la
qualitat del servei que rebem els
usuaris,ilesexplicacions perpart
del ministeri de sanitat han estat
insuficients. Segons s’ha explicat
des del SAAS, faltarien per cobrir
nou vacants de personal mèdic,
un fet que, afegit al moment de
màxim rendiment del servei
d’urgències que es produeix en
aquesta època pels accidents d’es-
quí i els processos de grip, provo-
ca la saturació del servei.
Davant d’aquesta situació –
previsible, atès que el nombre
de professionals necessaris és
conegut, com també pel fet que
l’hivern és un moment de pics
de feina al servei d’urgències– el
ministeri al·lega que el problema
és de comunicació. Aquesta ex-
plicació no és gens acceptable;
la veritat és que no s’ha dut a
terme una bona planificació. La
comunicació no pot suplir les
vacants necessàries, ni reduir les
hores extraordinàries que alguns
metges han de realitzar per pal-
liar la manca d’efectius, ni evitar
les llargues cues d’un servei que
hauria de respondre com el seu
nom diu amb rapidesa i immedi-
atesa.
La realitat és que a més a més
del problema de manca d’efec-
tius, és evident que hi ha un pro-
blema de gestió del servei que
els treballadors de l’àrea d’infer-
meria i personal mèdic d’urgèn-
cies van manifestar públicament
mitjançant el seu escrit del 16
de gener. De fet, el problema ha
comportat dimissions de profes-
sionals, i és en part l’explicació
de l’elevada rotació de personal
mèdic del servei d’urgències. I no
pas la comunicació.
La necessitat de professionals
al servei d’urgències ve de lluny,
i malauradament encara no s’ha
resolt tot i la voluntat de contrac-
tar personal qualificat. Una vo-
luntat que, sembla, està topant
amb la feixuga burocratització
del propi sistema de contracta-
ció. Aquesta situació hauria de
servir també per demostrar que
el sector privat fa molt de temps
que reclama una revisió dels
processos i un alleugeriment
administratiu en els tràmits de
contractació del tot necessari.
La situació s’ha intentat resol-
dre mitjançant la creació d’una
comissió que determinarà o pro-
posarà quines millores caldrien
perquè el servei funcioni millor.
La pregunta és: ha calgut es-
perar la saturació del servei per
demanar els professionals in-
terns? Que no són precisament
aquests professionals qui millor
coneixen les mancances i les
possibilitats del servei? Quan ja
ha esclatat la situació, quan ja és
insostenible, quan els usuaris es
queixen, quan els professionals
no aguanten més..., és llavors
quan s’ha d’intentar trobar ple-
gats la solució?
Segurament val més tard que
mai. Ara bé, fa la sensació, a par-
tir de fets i no suposicions, que
la sanitat del país està pitjor que
mai, i no és exclusivament atri-
buïble a la manca de recursos, és
per l’absència clara d’una política
sanitària per part del Govern,
que continua naufragant enmig
d’una reforma sanitària que no
se sap a on ens porta.
Urgències
El problema no és de comunicació, com al·lega el SAAS, sinó de falta de metges Luis Harss, autor de Los nues-
tros, un dels primers analistes
del boom llatinoamericà –algú
que hi entén una mica i admi-
rador de Cortázar, Borges i tot
el món pel qual circula Gálvez
des de fa temps–, va dir a la
contraportada de Cartes mor-
tes que l’andorrà té “agilitat de
malabarista, però sempre amb
l’ull posat en algun abisme” i
que construeix aquella estranya
i intensa novel·la (això d’estra-
nya i intensa és meu) com “un
poema amb l’aparent lògica de
la demència”.
L’abisme, la demència, els
malabarismes, i també les car-
tes, tornen a ser constants i
importants a Arnes, el recull de
contes que inquieta, incomoda,
angoixa i fa remoure al sofà un
lector que ha de tenir tantes ga-
nes de marxa com el de Cartes
mortes. I fetge, un fetge en molt
bon estat.
Arnes no és una lectura plàci-
da per prendre el te amb cupca-
kes. És un cop a l’estómac, que
ens presenta personatges esgar-
rifosos i fastigosos, un món ple
de desequilibrats que, sovint,
beu de referents americans tan
cultes com ara Salinger (l’home-
natja, diu, a Tatuatge inacabat:
primer conte seu ambientat a
Andorra?) o tan populars com
la cançó All the pretty little hor-
ses. I també transita per un món
on cohabiten Dalí i Van Gogh
amb els seus germans morts.
Arnes inclou tres contes so-
bre vils assassins, assassins de
nens, la màxima crueltat. I dos,
Els de Berta (la màxima brutali-
tat contra les dones) o Els nens
cranc (un exercici d’estil i de rit-
me per conduir a la bogeria) en
els quals apareixen de nou els
universos primitius, essencials i
simbòlics que tan bé va explotar
a Res no és real.
Potser Gálvez va ser antropò-
leg en una altra vida, va fer ex-
pedicions per descobrir tribus
amb ritus i llengües ancestrals,
formes de vida cruels i sangui-
nàries en els quals l’home s’en-
fronta a un destí tràgic.
Arnes consolida l’univers li-
terari de Gálvez, narrador hàbil
amb l’estil, original en el plan-
tejament dels temes i els per-
sonatges, que ha arribat a allò
tan difícil com és tenir un món
propi, en definitiva, i que es fa
preguntes essencials, una re-
cerca dins l’ésser humà, ara des
d’una angoixa terrible, des d’un
escepticisme immens. No hi ha
esperança.
Després de llegir sobre as-
sassins en sèrie que tallen nens
a quarts i els rosteixen al forn,
Fragments de paisatge, compar-
tit amb l’artista Mònica Armen-
gol resulta balsàmic. El llibre
parteix de les aquarel·les d’Ar-
mengol, preses al natural en
paisatges andorrans i després
treballades, reconvertides fins a
l’essència i gairebé l’abstracció,
en unes petites obres optimis-
tes, tranquil·les, càlides.
Gálvez –versàtil i hiperactiu–
hi aporta uns textos poètics,
senzills. Prats de dall, cortals,
daines... però no ho pot evitar
i se li escapa alguna imatge que
també passa pel fetge: “La calor
daliniana fonia els gossos i en
deixava només una bassa de lí-
quid inexplicable i una pellerin-
ga desbotida”.
Sort que aquí ningú entra al
forn.
Nens al forn i prats de dall
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
jonathan gil
roser porta
Filòloga i periodista
Jordi gallardo
Vicepresident del grup parlamentari liberal

OPINIÓ6 Dilluns, 29 De gener Del 2018
El 18 de gener passat, la Comissió
Europea va tirar endavant la cre·
ació d’una nova zona única d’IVA.
Això vol dir que tota venda dins
del mercat únic europeu s’haurà
de fer segons l’IVA aplicable en
el país del comprador. Per evitar
fraus i distorsions es confirmen
definitivament uns tipus mínims
d’IVA.
Si Andorra signa l’acord d’as·
sociació per accedir al mercat
únic, la nova normativa de la
zona única d’IVA afectarà l’activi·
tat econòmica d’Andorra per dos
costats:
1. En primer lloc, Brussel·les
posa fi a l’actual sistema on una
factura de venda, per exemple
d’una empresa espanyola a una
empresa francesa, sigui sense
IVA. La nova normativa de zona
única d’IVA obliga que, quan una
empresa d’Espanya faci una ven·
da a una empresa o particular
de França, la factura s’haurà de
fer amb l’IVA aplicable a Fran·
ça. L’empresa espanyola cobrarà
aquest IVA del seu client francès,
el liquidarà a la hisenda espanyo·
la i, seguidament, la hisenda es·
panyola compensarà l’IVA amb la
hisenda francesa. D’aquesta ma·
nera Brussel·les s’assegura que
tota venda dins del mercat únic
europeu quedi subjecta a IVA.
Per tant, si Andorra s’associa
al mercat únic europeu i obté
la lliure circulació de béns i ser·
veis, passaria a tenir l’obligació
de cobrar IVA de tot client situat
a qualsevol punt del mercat únic
europeu. Seguidament, liquidar
aquest IVA amb la hisenda an·
dorrana, que compensaria amb la
hisenda del país del comprador.
Per tant, si Andorra signa l’acord
d’associació s’acabaran les expor·
tacions amb IVA zero i també les
importacions amb IVA zero. Les
vendes des d’Andorra a qualsevol
país del mercat únic tindrien el
mateix IVA que el corresponent
al país del comprador.
2. En segon lloc, per evitar
deslocalitzacions i fraus, Brussel·
les confirma unes regles de joc
igualitàries per a tothom dins del
mercat únic europeu. Es confir·
ma definitivament el tipus gene·
ral mínim de l’IVA d’un 15%. Els
estats membres del mercat únic
europeu podran aplicar un tipus
reduït del 0% a uns productes.
També podran establir uns altres
tipus reduïts entre el 0% i el 5% i
dos tipus reduïts més entre el 5%
i el 15%.
Però Brussel·les exigeix que
la mitjana de l’IVA suportat pel
conjunt de béns i serveis dins
d’un territori del mercat únic si·
gui del 12%. Brussel·les també
exigeix una llista de béns i ser·
veis que han d’estar forçosament
subjectes a un tipus igual o su·
perior al 15%, entre ells: tabac,
carburants, alcohol, jocs d’atzar,
electrònica i serveis financers. Els
sonen familiars?
En aquest escenari d’una zona
única de l’IVA dins del mercat
únic europeu, sembla tècnica·
ment impossible i políticament
improbable que Brussel·les per·
meti un acord d’associació amb
Andorra –que obri la lliure cir·
culació de béns i serveis entre el
mercat únic europeu i Andorra–
mentre Andorra tingui un IVA
(IGI) del 4,5%. Seria massa fàcil
fer esquemes de deslocalització
d’IVA. Evidentment, ens poden
donar un parell d’anys de propi·
na. Però si volem entrar amb total
llibertat al mercat únic europeu
tot indica que haurem de tenir un
IVA general mínim del 15% i una
mitjana mínima d’IVA del 12%.
Pregunto als empresaris an·
dorrans si ho podran suportar.
Els preus en els nostres comer·
ços i establiments turístics estan
al límit per ser competitius amb
els veïns. Per tant, qualsevol in·
crement de l’IVA (IGI) per apro·
par·nos als mínims establerts
per Brussel·les, serien a càrrec del
marge del comerç o establiment
turístic d’Andorra. Poden aquest
motors econòmics andorrans
absorbir un increment d’uns 10
punts de l’IGI? Em sembla que
no. Crec que aquests motors eco·
nòmics es veurien obligats a im·
posar retallades als lloguers o als
sous dels empleats, o tancar.
Toni Martí es manté al poder
comprant relacions amb diners
públics. Ha incrementat el pres·
supost per pagar el que ha de
pagar. Ha creat tots els impos·
tos del menú. Ha apujat la pres·
sió fiscal al 25,2%, similar a la
dels Estats Units. Però el dèficit
segueix viu i el deute públic su·
perarà el límit de la regla d’or. El
seu model d’obertura econòmica
es confirma com un sistema de
deslocalització fiscal fortament
perseguit per la normativa BEPS
de l’OCDE. El resultat és que sols
han vingut empresaris per obrir
comerços que fan competència
dins del mercat andorrà.
Toni Martí ha deixat Andor·
ra sense model econòmic, sense
model fiscal competitiu i amb
més factures de clients polítics
que ingressos. En aquestes con·
dicions, l’acord d’associació amb
zona única d’IVA porta a la invi·
abilitat econòmica i a la desapari·
ció d’Andorra com a estat sobirà.
I fixi’s que ni he parlat del tabac!
Encara hi ha solució. Mònaco ens
demostra una solució brillant,
Liechtenstein ens demostra una
altra solució brillant. Simplement
cal una regeneració política. An·
dorra necessita un projecte amb
contingut que vagi més enllà del
miserable clientelisme de vots
per mantenir famílies polítiques.
El 21 de gener va cloure –enca·
ra que algun diari ja la donava
per tancada fa unes setmanes–
l’exposició fotogràfica Retrats
Músics Andorra, des del 28 de
novembre del 2017 a la sala Ar·
talRoc. I amb aquesta exposició
també es tancaven quatre in·
creïbles, intensos i inoblidables
anys.
Aquestes línies son, sobre·
tot, per donar les gràcies a to·
tes aquelles persones que d’una
manera o altra ens han ajudat a
portar a terme aquest gran pro·
jecte.
Sí, un gran projecte (una ex·
posició de 66 retrats de gran
format, un magnífic llibre i un
inoblidable i emotiu concert). I
ho dic amb satisfacció, amb or·
gull, alt i clar, per si algú encara
en té dubtes. I sí, s’ha de dir, i
sobretot, agrair, la inestimable i
important aportació econòmica,
que tant des de l’estament pú·
blic com des del privat ens ha ar·
ribat, i sense la qual, i no és dis·
cutible, el projecte hagués estat
totalment inviable. Però també,
i per mi tant o més important,
gràcies al desig infrangible de
tota la gent implicada, des dels
quatre fotògrafs, el Lluís, el Ro·
bert, el Jose i jo mateix, a tota
la gent que darrere bambolines
ens han ajudat i atès en totes
les nostres necessitats i deman·
des; als 66 músics que van posar
pacientment davant la nostra
càmera i, sobretot, als 23 que
van acudir a la crida de l’Oriol i
el Toni per portar a terme l’his·
tòric concert a l’auditori nacio·
nal d’Andorra. També a totes les
hores robades al marge dels nos·
tres ja ajustats horaris laborals,
familiars i altres compromisos
del dia a dia, a les reunions fetes
a hores intempestives, al des·
gast dels nostres artells trucant
a no sé quantes portes, ja sigui
per poder tancar el pressupost
o que els músics s’involucressin
en el concert; a no sé quantes
nits en blanc donant voltes a in·
comptables temes i problemes, i
per què no dir·ho també, gràcies
a aquella profunda satisfacció
de saber que estàvem escrivint
una pàgina més de la petita gran
història cultural del nostre país,
tot i que, com sol passar moltes
vegades, només es reconeixerà
per la sorpresa veu d’un futur
historiador. I tot, com va escriu·
re el Manel Gibert al pròleg del
llibre, per amor a l’art.
No han faltat pals a les rodes
ni pedres al camí, però ho hem
fet, tots, i hem demostrat que a
Andorra es poden fer grans pro·
jectes transversals i de país.
I com a colofó final del pro·
jecte, el dissabte 13 de gener,
23 músics ho van donar tot per
ficar la cirereta al projecte. No
ho van tenir fàcil. Era un expe·
riment en tota regla, un gran i
genial experiment. Vuit temes
de la memòria musical del país,
tan dispars com una sardana, un
cant popular, un parell de temes
d’Eurovisió i, com no, l’himne
nacional, tots arranjats per po·
der ser interpretats per grups
formats aleatòriament per mu·
sics clàssics i del pop rock, molts
dels quals no havien tocat mai
junts. Per si fos poc, van sortir a
l’arena sense la possibilitat d’ha·
ver fet un assaig general, i no
perquè no ho haguessin desit·
jat, no. Gràcies, nois, vaig gaudir
i de debò, i quan tot va acabar
i ens vau fer pujar a l’escenari,
per fi em vaig poder deixar anar
i l’emoció em va envair. No ho
oblidaré mai.
Gràcies a tots, del primer a
l’últim. A tots els que heu fet
possible aquest gran somni.
La nova zona única d’IVA que canviarà Andorra
S’ha acabat, c’est fini, it’s over
Toni Martí ha deixat
Andorra amb més
factures de clients
polítics que ingressos
TRIBUNA
PeP aguareles
Fotògraf
TRIBUNA
eusebi nomen calvet
Ex-conseller general
Si volem entrar al
mercat únic ens
espera un IVA general
mínim del 15%
Hem demostrat entre
tots que es poden
fer projectes grans,
transversals, de país

Andorra
La comissió especial d’Urgènci-
es que s’ha creat per anar soluci-
onant els principals problemes
d’aquest servei de l’Hospital
Nostra Senyora de Meritxell
–que es basen principalment
en una manca de personal des-
tacada– va prendre el primer
contacte dimecres passat. En
aquesta primera reunió els
metges i treballadors d’Urgèn-
cies van explicar a la direcció
del SAAS els principals neguits
que tenen davant la falta de
personal. La propera setmana
està prevista la segona reunió
en què els professionals d’Ur-
gències exposaran una propos-
ta que passa per canviar en un
futur l’estructura d’organització
del servei. “Es tracta d’un canvi
de sistema en l’àmbit més pro-
fessional i d’organització”, va
manifestar Marcos Gutiérrez,
un dels metges que és portaveu
d’aquesta comissió. Segons Gu-
tiérrez, les necessitats actuals
del servei han canviat i s’ha de
replantejar un nou esquema.
La proposta serà estudiada i
analitzada pel SAAS, que ja ha
reconegut també que cal un nou
paradigma estructural.
Anem per parts. La nova co-
missió està formada per quatre
metges d’urgències, quatre in-
fermeres, un auxiliar i un tècnic
sanitari, amb representants de
la direcció del SAAS. En aquesta
comissió es va plantejar, el pas-
sat dimecres, tots els problemes
que deriven d’uns torns de 12
o 24 hores als quals s’afegeixen
hores extra “sense cap planifica-
ció”, expliquen. Des de direcció
es va assegurar que el proper di-
jous, 1 de febrer, s’incorporarà
un nou metge d’urgències, i està
previst, encara sense confirmar
al 100%, que durant el febrer
se n’incorpori un altre. Cal re-
cordar que la plantilla actual és
d’uns 17 metges quan es preveu
que en fan falta 28. Aquella ar-
ribada d’onze professionals que
des de la mateixa direcció es va
dir que estaven gestionant els
tràmits burocràtics per poder
exercir al Principat, no està as-
segurada a hores d’ara.
Per tant, la problemàtica de
la sobrecàrrega de feina (que es
quantifica en més de 200 hores
mensuals, quan hauria de ser
unes 166 hores), la no planifica-
ció, i en conseqüència les hores
d’espera llargues i el mal ambi-
ent laboral provocat per tot el
que s’ha esmentat, continuarà.
Des de direcció només s’ha
informat que estan fent tot el
possible perquè aquestes noves
contractacions siguin una reali-
tat, però tal com diu Gutiérrez,
confirmada al 100% només hi
ha la del metge que s’incorpora
l’1 de febrer.
NOVES NECESSITATS
Independentment d’aquest in-
crement de personal, els metges
d’urgències també volen redac-
tar una proposta amb diversos
ítems per canviar l’estructura
organitzativa. Aquest canvi es
basarà, segons Gutiérrez, a ana-
litzar les necessitats actuals del
servei, que diu que han canviat.
“Després de la crisi, torna a ha-
ver-hi més turisme, i cada cop hi
ha més gent gran en la població.
Aquest segment té més neces-
sitats especials, amb patologi-
es més cròniques, necessita un
temps més llarg a urgències que
una patologia de trauma, per
exemple”, va comentar el metge
d’urgències.
Noves necessitats però tam-
bé canvi en les funcions que
requeriran més personal diari.
Segons Gutiérrez, en l’actuali-
tat el mateix metge que atén a
Urgències també ha de sortir
amb ambulància o helicòpter
a acompanyar un pacient. “Un
professional que ha de fer tan-
ta cosa no pot estar a sobre del
pacient”, va dir. Per tant, el que
es vol plantejar en aquesta pri-
mera proposta inicial de canvi
de paradigma d’organització del
servei és crear una plantilla més
gran diària. Actualment el ser-
vei d’Urgències l’atén tres met-
ges de dia amb la figura d’un
coordinador i tres de nit, sense
coordinador. La proposta ani-
ria encaminada a incrementar
aquestes xifres.
Un cop elaborada aquesta
proposta i presentada la pro-
pera setmana a la direcció del
SAAS, aquesta l’estudiarà. Men-
trestant, la comissió treballarà
per millorar l’estat actual del
servei amb les noves incorpora-
cions que vagin aconseguint-se
de nous metges d’urgències al
servei.
Aquesta nova organització i
nou paradigma del servei d’Ur-
gències “vol anar cap a una as-
sistència més professional i més
planificada”, va dir Gutiérrez,
però en cap cas repercutirà en
un canvi de cara a l’usuari. Se-
gons el portaveu de la comissió
d’urgències, el que es vol fer és a
nivell intern organitzatiu.
Amb tot, cal destacar que a la
comissió no hi figura el cap del
servei, el doctor Josep Gómez,
ni se l’ha convocat. Gómez va
ser criticat pels mateixos tre-
balladors perquè segons alguns
professionals no va saber ges-
tionar la fuga que es va produir
de metges d’urgències.
TEMPS D’ESPERA
Aquesta manca de personal, fal-
ta d’organització, i increment
d’hores extra “ve d’anys i provo-
ca mal ambient laboral, influeix
en els professionals i de cara
als companys i als pacients es
nota”, va dir Gutiérrez.
A més, també destaca que
abans en èpoques de més aflu-
ència com l’hivern, sempre hi
havia un metge de reforç que
ara no hi és. I per tot, en mo-
ments de màxima afluència com
el Nadal el temps d’espera pot
ser de sis hores. Un temps que
no millorarà de cara al proper
mes amb la incorporació d’un o
dos professionals mèdics més,
perquè per tenir una millor or-
ganització i planificació en fan
falta deu més.
Els facultatius proposaran una nova
organització per al servei d’Urgències
La comissió creada per trobar solucions per al bon funcionament d’aquesta àrea planteja un canvi d’estructura
SAAS
Pepa Gallego
AndorrA lA VellA
Ara per ara, només hi ha assegurada al 100% la incorporació d’un metge més a Urgències, que es farà efectiva l’1 de febrer.
jonAthAn gil
Marcos Gutiérrez
es tracta d’un
canvi de sistema
en l’àmbit més
professional
el mal ambient
repercuteix en els
professionals i en el
pacient
Hores extra
Els professionals arriben
a superar les 200 hores
mensuals.
Falta de planificació
No tenir planificació del
servei crea mal ambient
laboral i sobrecàrrega
d’hores
Temps d’espera
Amb màxima afluència, el
temps d’espera a Urgènci-
es pot arribar a sis hores.
Sense suport
Abans en èpoques de mà-
xima afluència el servei
disposava d’un metge de
suport, i ara no.
Principals
problemes

ANDORRA8 Dilluns, 29 De gener Del 2018
A la meitat del mandat quin
balanç en pot fer?
Un balanç positiu des del
punt de vista que hem acom-
plert més del 70% del progra-
ma, i això a mitjans de mandat
és una cosa molt positiva. Així
que estem molt satisfets i molt
contents, i a partir d’aquí ens
queda complir amb el 30% que
ens falta en els dos anys que
queden de mandat. Tot i que a
part de l’acompliment del pro-
grama hi ha hagut també pro-
jectes que no hi eren i s’han fet,
de manera que penso que s’està
fent una molt bona tasca per
part de tot l’equip comunal.
S’han trobat amb alguna
sorpresa que no esperaven
que hagin hagut d’afrontar?
La veritat és que no. Vam
entrar com una candidatura de
continuïtat i així ha estat. Una
continuïtat molt tranquil·la, en
cap moment ens hem trobat
cap sorpresa i, de fet, ha estat
tot molt fàcil.
De cara a aquest any s’ha
aprovat un pressupost en
què la inversió creix un 50%,
per què ara aquest salt?
Hi ha una inversió important
perquè es fa una renovació del
centre esportiu i també hi ha
la partida per al projecte de les
escoles velles, del qual la part
important de l’obra es fa du-
rant aquest any i per això s’in-
crementa més el pressupost. El
2016 hi va haver unes inversi-
ons reals de 850.000 euros, el
2017 1,4 milions i per a aquest
any es dobla. Però també hi ha
la inversió en la Casa de la Mun-
tanya. De fet, va tot una mica
lligat, perquè el que és l’espai de
la Casa de la Muntanya on hi ha
la ludoescola es traslladarà a les
escoles velles, i aquí s’hi ubica-
ran serveis com l’oficina de tu-
risme, que ara és al CEO i que es
traslladarà al centre del poble.
És a dir, una inversió comporta
l’altra.
A l’inici de mandat apostava
per anar reduint l’endeuta-
ment, i en canvi per aquest
any hi ha pressupostat un
dèficit d’1,4 milions.
El mandat passat es va fer
molt bona tasca en aquest sen-
tit, que s’havia de fer. S’estava al
170%, incloent l’endeutament de
Secnoa evidentment, i eren uns
vint milions i escaig. S’ha anat
rebaixant any a any i l’objectiu
és arribar al final del 2019, in-
cloent l’endeutament de Secnoa
tot i que cal veure què passa ara,
amb 17,5 milions d’euros si tot
continua com fins ara. Si parlem
del deute del Comú, eliminant
Secnoa, acabaríem el mandat al
2019 amb 12,5 milions. Per tant,
vol dir que s’hauria fet una molt
bona tasca tot i fent inversions,
d’una forma prudent com no pot
ser d’una altra manera. I així,
a poc a poc i amb la millora de
l’economia, poder anar tirant en-
davant els projectes. I si s’acaba
tancant l’operació d’Arcalís amb
Saetde, això ens permetria tam-
bé que tots els diners que es des-
tinen a l’estació es puguin desti-
nar a inversió a la parròquia.
El Comú té pendent una
transferència d’1 milió d’eu-
ros corresponent a les trans-
ferències que no es van con-
gelar l’any passat.
És un imprevist positiu que
ens permetrà, segurament, po-
der avançar altres projectes.
Parlava de projectes com el
del CEO o el de les escoles ve-
lles. Què suposa aquest dar-
rer per a la parròquia?
Suposa primer de tot recu-
perar un edifici que estava en
desús, per poder rehabilitar-lo i
recuperar-lo. Cal recordar que la
façana de l’edifici està protegida
per Patrimoni. A més, permetrà
centralitzar-hi tot el que és l’es-
cola d’art. Esdevindrà el centre
cultural de la parròquia, hi hau-
rà la biblioteca, l’escola d’art,
la ludoescola... Ho tindrem tot
centralitzat i a més a més al
costat de les escoles. Per tant,
tindrem tota una zona molt cò-
moda per als pares i per als fills,
que el setembre vinent hauria
d’estar ja en funcionament.
En quin estat es troba el pro-
jecte de la xarxa de calor?
Hi ha també una part im-
portant de pressupost, més de
300.000 euros, i s’està treba-
llant conjuntament amb FEDA
per veure de quina forma es
pot desenvolupar tot. És un
projecte que pot ser molt inte-
ressant, ja que ja s’està recupe-
rant energia al centre esportiu,
i poder-la aplicar a altres edi-
ficis públics de la parròquia i
que fins i tot privats poguessin
connectar-s’hi és quelcom molt
positiu.
Hi ha algun termini per po-
der-ho posar en marxa?
La idea és poder-ho tenir ac-
tiu entre aquest any i el que ve, i
tenir-hi connectats tots els edi-
ficis públics.
Què pot aportar el projecte
de la Casa de la Muntanya?
És un projecte que perme-
trà potenciar tots els temes de
muntanya i poder-ho fer amb
l’entorn que tenim. Crec que
és gairebé una obligació per
part nostra. Centralitzar aquí
aquest centre de la muntanya
crec que és important. Lligat
al tema d’informació i turisme
però també hi hauria, a nivell
d’empreses i professionals, un
coworking. De fet, serien tots
els àmbits que es puguin tractar
de muntanya, ja no de parrò-
quia sinó també de país, cen-
tralitzats en un espai al mig del
poble que també ens ajudarà a
dinamitzar el centre del poble.
Amb Govern i Patrimoni
s’està treballant per donar
un ús a Casa Rossell, què hi
vol el Comú?
A Ordino tenim la sort de
tenir tot el patrimoni de Casa
Rossell. A part de l’edifici hi ha
els terrenys, que ja s’estan uti-
litzant per diferents aspectes,
i per nosaltres és molt impor-
tant poder donar un ús i una
activitat que diferenciï el centre
del poble i que beneficiï tota la
parròquia. Crec que és un espai
inigualable a tot el país i estem
treballant amb Govern per tro-
bar una activitat que pugui arri-
bar a aquest objectiu que tenim.
No puc avançar res perquè hi
estem treballant, però sí que
tant per part de Govern com
per part nostra hi estem a sobre
per, com a mínim, aquest any
poder donar una mica les línies
del que podia ser aquest espai.
El fet que l’interior de l’edi-
fici estigui buit facilita
l’obra que s’hi pugui fer?
“Tot apuntava a Saetde tot i que ens
haurien agradat altres propostes”
El cònsol major d’Ordino, Josep Àngel Mortés, fa un repàs de la feina
feta durant la primera meitat del mandat en què assegura que ja s’ha
assolit més del 70% del programa electoral. Mortés es mostra satisfet
per l’oferta de Saetde per entrar a Arcalís, una oferta que compleix
amb el plec de bases i que ara s’està analitzant per fer l’informe pre-
ceptiu abans de formalitzar l’adjudicació definitiva.
Josep Àngel Mortés, cònsol major d’Ordino
M.S.
OrdinO
Amb la reforma
competencial s’ha
estat tot l’ambiciosos
que es podia ser
Tenir aquest inversor
per Arcalís i el pla
director vol dir que
s’ha fet bona tasca
Si parlem de deute
del Comú, sense
Secnoa, acabarem el
2019 en 12,5 milions
JOnAThAn gil

ANDORRA 9Dilluns, 29 De gener Del 2018
És una llàstima que al seu
moment es desfessin de les
parts interiors. Però diria que
és un avantatge perquè està
protegit el que és l’exterior
però l’interior es pot tocar tot
el que es vulgui. Per tant, és un
avantatge a l’hora d’ubicar-hi
qualsevol projecte.
I en quina línia hauria
d’anar? Perquè hi hauria
tota la part cultural a les
escoles velles, la Casa de la
Muntanya...
Hauria de ser un projecte
que dinamitzi la parròquia i per
tant de cara tant a la gent del
país com al turista: un projecte
que posés en valor el patrimoni
com a tal. En aquest sentit, sí
que hi ha un projecte, que està
ja gairebé tancat, per tenir si és
possible ja de cara a l’estiu tot el
que seria la il·luminació exteri-
or de l’edifici. Aquí ja es posaria
en valor aquest patrimoni.
I pel que fa a l’edifici de l’an-
tic Hotel Casamanya?
L’edifici és del Quart d’Ordino
i com sabeu protegit. Al seu mo-
ment va haver-hi una proposta i
voler arribar a un acord entre el
Quart i el Comú per poder ubi-
car-hi Casa Comuna. Pels motius
que fossin no es va poder assolir
l’acord, i el Comú va fer la in-
versió a l’edifici actual i per tant
difícilment es podria fer ara una
inversió per anar cap allà. Sí que
és cert que estem treballant con-
juntament amb el Quart d’Ordi-
no perquè no deixa de ser un bé
públic i tenim també l’obligació
de treballar conjuntament per
intentar trobar-hi una activitat i
donar-hi una sortida. És una pri-
oritat alta perquè si en un edifici
no s’hi fa res es va degradant i
després la inversió encara ha de
ser més forta.
Estem parlant de projectes
en un radi molt reduït i molt
cèntrics. Què passa amb la
resta de la parròquia?
Hi ha també inversions per
tota la parròquia. Per exemple
l’aparcament a la Cortinada,
que es començarà a fer els pro-
pers mesos després de l’acord a
què s’ha arribat amb el Govern,
Andbank i el Comú d’Ordino. El
banc farà uns vials per accedir
als terrenys, Govern en tindrà
també una part, que farà que
els seus terrenys tinguin també
accés directe a la carretera i el
Comú guanyarà un aparcament
públic les obres del qual les pa-
garà l’entitat privada. És una in-
versió important però l’acord és
molt bo ja que per al Comú no
suposarà res i es guanyarà un
aparcament a una zona compli-
cada en aquest sentit.
Respecte a Arcalís: al final
només s’ha presentat Sa-
etde. Els ha sorprès o era ja
el que s’esperaven?
Hi havia un termini fins al 15
de desembre, després es va am-
pliar fins al 15 de gener. Si en
tot aquest temps cap de les em-
preses que van retirar el plec de
bases no ha vingut a consultar
tota la documentació era d’es-
perar que només s’hi presentés
un. I és que difícilment et pots
presentar a un concurs d’aquest
tipus sense consultar les mun-
tanyes d’informació que hi ha.
A partir d’aquí tot apuntava a
Saetde, tot i que ens haurien
agradat també altres propostes:
quan més n’hi ha més varietat
tens i més pots triar la proposta
que s’adigui a les necessitats del
Comú. Però, d’entrada, estic sa-
tisfet de tenir aquesta proposta,
que ja puc avançar que reuneix
els requisits formals i ara estem
en fase d’anàlisi i fer l’informe
corresponent abans de fer l’ad-
judicació definitiva.
I això pot tardar...
Dos o tres mesos tranquil-
lament.
El plec preveia que s’execu-
ti el pla director del Comú,
però podria el nou soci ma-
joritari proposar-ne alguna
modificació?
Precisament això era una de
les parts importants del plec.
El pla director es va aprovar
fa un any i era que l’inversor
que vingués havia de complir
tant amb les inversions que hi
havia previstes i els terminis.
Així, la primera era el telecabi-
na de l’Hortell, uns set milions
d’euros d’inversions. Per tant, i
s’ha dit al plec, s’ha de complir
aquest pla director però també
és cert que hi ha una presa de
decisions que es fan conjunta-
ment amb el Comú i l’inversor,
en aquest cas el futur accionis-
ta, i no pel nombre d’accions
que tinguem. Així, el pla es pot
variar sempre que ens posem
d’acord les dues parts, el Comú
i Saetde. El fet de poder tenir
aquest inversor en concret per
Arcalís, i tenir el pla director fet
d’abans vol dir que s’està fent
molt bona tasca. Anys enrere
hauria estat més difícil perquè
no hi havia tota aquesta feina
feta. Ara s’han alineat els astres
per poder tirar endavant aquest
projecte i esperem arribar a bon
port perquè és un dels objectius
més importants d’aquest man-
dat. És un llast que tenim de
fa molts anys i com deia abans
tot el que s’invertia allà dalt no
s’invertia a la parròquia.
Un benefici per a les arques
del Comú.
Sí, perquè s’haurà de fer in-
versions importants a Arcalís
que ara no es poden fer, i per
tant els diners que el Comú des-
tinava a Arcalís els destinarà a
fer inversions a la parròquia. Al
final convertirem un cercle vi-
ciós en un cercle virtuós, i això
és la part més important. Serà
bo per a tots, no només per a la
parròquia sinó pel país. Al final
la neu és el motor econòmic del
país.
No sé si l’entrada de Saetde
a Secnoa pot comportar can-
vis a Vallnord, tot i que ja es
comercialitza per separat.
Pot arribar a tenir algun im-
pacte, sí. En quina mesura? No
t’ho sabria dir en aquests mo-
ments. Segur que l’estratègia
de Secnoa en aquests moments
amb tota seguretat no serà la
mateixa que quan entri la nova
societat. I no ho serà perquè és
una societat del país, que té es-
tacions d’esquí que funcionen
perfectament i que s’ha de crear
el màxim de sinergies possibles
entre Secnoa i Saetde. I per tant
podria arribar a canviar objec-
tius que hi havia dintre de Va-
llnord però Secnoa hi continu-
arà estant a dins. Però no em
puc avançar a com es dibuixarà
el futur de Vallnord perquè no
tinc una vareta.
Tenint en compte com han
estat les relacions entre Sa-
etde i el Comú d’Encamp els
preocupa o tenen clar que a
Ordino serà diferent?
No et diré si han estat bones,
ni dolentes, ni pitjors o millors.
Tampoc he estat a dins i no co-
nec les negociacions entre Sa-
etde ni el Comú d’Encamp ni
els continguts dels acords que
tenen signats. Per tant no et
puc donar cap opinió. El que sí
que et puc dir és que nosaltres
intentarem que les relacions
siguin al màxim de fluides pos-
sibles.
Com està anant de moment
la temporada?
Tot i el temps i els tanca-
ments que hi ha hagut estem
complint amb els pressupostos
i, vistos els esdeveniments, po-
dem estar contents.
Un dels handicaps de l’esta-
ció ha estat l’accés. Ja s’han
pogut notar les primeres
millores que s’hi han fet?
Una de les millores impor-
tants, per evitar els efectes de
les allaus, és que s’està ja tre-
ballant en una segona fase a
la zona del Corb. El Govern ja
va aprovar uns plurianuals als
pressupostos de manera que
al 2019 quedarien acabades
les obres de protecció d’allaus i
per tant tindríem resolt un dels
elements que ens compliquen
cada temporada diversos dies, i
això ja és una cosa molt positi-
va. Després també l’eixample de
carretera des de la Cortinada al
Serrat: quan tinguem ja el dar-
rer tram, que ja està adjudicat,
acabat serà també molt positiu.
Què comporta la reforma
competencial per a Ordino?
Què es guanya o es perd?
Crec que no és un tema de
què sortim guanyant o perdent.
La reforma competencial és un
tema de país, que ens afecta a
tots i, d’alguna forma, el que
s’ha fet és marcar unes regles
de joc diferents amb les quals
tothom rebi el que ha de rebre,
no perquè no ho fes, perquè el
que es va fer va estar molt bé
però han passat molts anys i les
coses canvien o s’han d’adaptar.
Segurament comporta menys
diners per a totes les parròqui-
es, però totes hem fet un esforç
important i demostrat que em
sabut administrar i gestionar
amb menys diners. També ens
obligarà a tots a fer les coses
d’una altra manera perquè
s’ha de complir una sèrie de
requisits per poder tenir part
d’aquestes transferències.
Creu que ha estat una re-
forma prou ambiciosa o que
s’ha perdut realment una
oportunitat?
Al final s’ha tancat amb el
consens de tots els comuns i
això ja és un tema complicat
d’assolir. Per tant, s’ha estat el
suficientment ambiciosos que
es podia ser en aquell moment.
És la millor reforma que es
podia fer tenint en compte
les circumstàncies?
Segurament sí.
jonathan gil

Tel.: +376 803 789 / +34 973 984 016
#TheWaytoGo
Servei porta
a porta
Et recollim?
Andbus andorrabybus@andorrabybus
El Partit Socialdemòcrata (PS)
celebrarà dimarts vinent al
vespre la primera d’una sèrie
de reunions polítiques que vol
fer a totes les parròquies tant
per apropar les seves propos-
tes i la feina que s’està fent des
de la formació a la ciutadania
com per recollir les inquietuds,
dubtes, preguntes i, també,
propostes dels assistents. L’acte
tindrà lloc al centre cultural La
Llacuna, a partir de dos quarts
de nou del vespre, i està obert a
tota la població.
La voluntat de la reunió po-
lítica és abordar amb les perso-
nes que s’hi apropin diferents
temes. En concret, pel que fa a
l’actualitat comunal, es vol trac-
tar el projecte de remodelació
de l’avinguda Meritxell en com-
paració amb l’estat d’altres zo-
nes d’Andorra la Vella i de San-
ta Coloma, així com la situació
dels aparcaments i dels punts
d’entrada a la parròquia. També
es parlarà d’assumptes de caràc-
ter nacional, com ara les dificul-
tats per trobar habitatge a preu
assequible i els canvis laborals
que vol tirar endavant Demò-
crates per Andorra (DA) amb el
Codi de Relacions Laborals i la
nova Llei de Funció Pública.
Una de les claus de l’acte,
però, és la voluntat de donar
torns oberts de paraula perquè
els assistents puguin plantejar
les seves reflexions, siguin de
temes nacionals o parroquials.
Des del PS es considera clau po-
der apropar-se a la ciutadania i
facilitar la seva participació en
la vida política, així com escol-
tar i copsar quines són les seves
principals preocupacions i tam-
bé possibles idees o propostes
que es puguin incorporar poste-
riorment a l’activitat de la for-
mació.
Andorra la Vella serà només
la primera de les parròquies on
es faran aquestes reunions po-
lítiques. La voluntat és fer-ne a
totes al llarg dels mesos vinents
per poder arribar a tota la ciu-
tadania.
Reunions del PS per escoltar
les inquietuds de la ciutadania
Política
Redacció
andorra la vella
Una turista de 54 anys, veïna de
Sabadell, va resultar ferida ahir
després d’haver sortit projecta-
da del Tobotronc. Els bombers
van rebre l’avís a les 14.06 ho-
res d’un particular que baixava
pel giny al trineu del darrere de
l’accidentada. Els fets van tenir
lloc a la cinquena corba, gairebé
a l’inici del recorregut. Els bom-
bers van precisar que va caure
des de dos metres d’alçada i
després hauria rodolat uns cinc
o sis metres fins a topar contra
una de les tanques de seguretat
del giny, van afegir des de Na-
turlàndia.
La ferida va ser evacuada
pels bombers en helicòpter,
degut a l’indret on es troba-
va i en desconèixer la gravetat
de les lesions. També fins allà
s’hi va desplaçar un metge. En
el moment de l’evacuació, la
dona presentava policontusi-
ons i estava conscient. Un cop
a l’Hospital Nostra Senyora de
Meritxell, els metges van deci-
dir ingressar-la a l’UCI, ja que
va patir un traumatisme torà-
cic amb múltiples fractures a la
part costal esquerra i un trau-
matisme cranial. El pronòstic és
greu, tal com es va informar des
del centre hospitalari.
A banda dels equips de res-
cat, també es van desplaçar fins
a Naturlàndia els efectius de la
policia, que van iniciar les in-
vestigacions per determinar les
causes de l’accident. El cos no
va poder ahir avançar cap hipò-
tesi. El que sí que van exposar
tant els bombers com el parc
és que tot apunta que la turista
no duia el cinturó de seguretat
lligat per motius que es desco-
neixen. Així, Naturlàndia va re-
marcar que en el mateix trineu
de l’accidentada hi viatjava una
menor, familiar de la primera,
que va resultar il·lesa ja que ella
sí que portava el cinturó de se-
guretat cordat. El parc va asse-
gurar que es van seguir tots els
protocols de seguretat en la col-
locació dels cinturons però, per
causes desconegudes, la passat-
gera el portava descordat en el
moment de l’accident. Fonts
policials també van constatar
que el cinturó de seguretat fun-
cionava correctament, però que
el portava descordat.
El sinistre va obligar a aturar
el funcionament del Tobotronc
de les 14.15 a les 15.45 hores,
segons van informar des de Na-
turlàndia.
Els accidents que es van pro-
duir en el passat al Tobotronc
van comportar fins i tot la cre-
ació d’una plataforma.
Ferida greu una turista després de
sortir projectada del Tobotronc
Naturlàndia va informar que no duia el cinturó lligat tot i que es van seguir tots els protocols
accident
La dona va ser evacuada en helicòpter pels bombers.
v.d.
M.S.C./Agències
andorra la vella
l’avís el va donar
un particular que
baixava amb el trineu
de darrere
Ingressada a
l’UCI
La dona va patir un trau-
matisme toràcic amb múl-
tiples fractures a la part
costal esquerra i un trau-
matisme cranial.
Trasllat en
helicòpter
La ferida va ser evacuada
pels bombers en helicòp-
ter. També fins al lloc dels
fets s’hi va desplaçar un
metge.
Caiguda des de
dos metres
Va caure des d’una alçada
de dos metres i després
va rodolar entre cinc i sis
metres fins a la tanca de
seguretat.
Aturada del
funcionament
L’accident va obligar a
aturar el funcionament
del Tobotronc entre les
14.15 i les 15.45 hores.

* Informate’n a www.creditwallet.ad i descarrega l’aplicació de Crèdit Wallet a
Guanya un
Samsung S8
amb Crèdit
Wallet*
Amb Crèdit Wallet de Crèdit Andorrà pots pagar directament
amb el mòbil com si fos la teva targeta. Ràpid i fàcil.
Només necessites disposar d’un mòbil Android 4.4 o superior
amb tecnologia NFC, tenir descarregada l’aplicació Crèdit Wallet i
disposar d’una targeta Mastercard de Crèdit Andorrà.
A més, ara sortegem 3 Samsung S8 entre tots aquells clients que
hagin realitzat compres a través de Crèdit Wallet.
Un d’ells pot ser teu! A què esperes?
Crèdit Wallet
Si portes el mòbil, portes diners
Mobilitat
Les cues i el trànsit dens han
estat protagonistes d’aquest
darrer cap de setmana de
gener al país. Segons infor·
mava ahir al vespre el servei
de Mobilitat, des de la una
de la tarda es registraven sis
quilòmetres de cua des de la
rotonda d’Aixovall fins a la
frontera del riu Runer. I es
preveia que s’allargarien les
cues durant algunes hores
més.
Pel que fa a la sortida del
país direcció França, els tres
quilòmetres de cua que hi
havia des del migdia es van
acabar cap a un quart de vuit
de la tarda. L’entrada a En·
camp i a Canillo a dos quarts
de vuit de la tarda era encara
densa pels qui retornaven de
pistes.
Les retencions per entrar
a Andorra el dissabte, cap a
quarts de dues del migdia,
van arribar a ser de fins a
vuit quilòmetres entre el
Principat i la Seu d’Urgell. La
neu caiguda la nit de dijous
i el matí de divendres sens
dubte ha pogut influir en
l’arribada de més visitants
al país. De fet, dissabte a la
tarda els pàrquings situats a
l’entorn de l’Illa Carlemany
lluïen el rètol de ‘complet’.
Cues per entrar
i sortir del país
durant el cap
de setmana
Redacció
andorra la vella
L’aparició d’una esquerda just
al punt on es projecta l’Estació
Transformadora i Repartidora
d’energia (ETR) de la Gonarda
ha posat en alerta els habi·
tants de la zona. Remarquen
que es tracta d’un terreny molt
inestable i per això temen que
les obres de construcció de la
instal·lació puguin desencade·
nar una esllavissada. En aquest
sentit recorden que l’any 1993,
quan s’estava executant la se·
gona fase dels edificis del Turó
de l’Aldosa, ja se’n va produir
una que va obligar a aturar les
obres durant un any. És per
això que creuen que aquest
és un episodi que cal tenir
en compte a l’hora de decidir
l’emplaçament de l’ETR.
El portaveu de la platafor·
ma Aldosa Veïns, Javier Iri·
arte, va explicar que just pel
damunt de la urbanització hi
ha la pista forestal que puja
cap als terrenys on es vol cons·
truir l’estació. Al Turó de l’Al·
dosa hi viuen 29 persones i es
trobarà a una distància d’entre
50 i 100 metres de la instal·
lació. Calculen que en les obres
de desmunt que caldrà dur a
terme per construir·hi l’ETR,
entre 800 i 1.000 camions
hauran de circular per aquesta
pista amb la runa. Aquest mo·
viment de vehicles remarquen
que suposarà un perill ja que
podria comportar una nova
esllavissada que afectaria els
immobles que hi ha just a sota.
La plataforma Aldosa Veïns
assenyala que l’estudi sobre la
zona on es pretén emplaçar
l’ETR és molt reduït i no s’ha
analitzat just aquest indret
on fa 25 anys ja es va produ·
ir una esllavissada. Indiquen,
però, que la pista forestal per
la qual haurà d’accedir tota la
maquinària per dur a terme les
obres de la instal·lació s’està
inclinant “cap a l’esquerra”. Per
això afirmen que aquest és un
element per descartar aquesta
ubicació.
A més, la plataforma està
pendent de reunir·se amb el
grup parlamentari liberal i
amb consellers generals de
Ciutadans Compromesos per
demanar·los que donin suport
a l’esmena del PS al pressupost
del 2018 que proposa retirar
la partida per l’ETR i estudiar
una ubicació alternativa. Amb
DA no esperen trobar·se ja
que ni tan sols van respondre
la sol·licitud d’una reunió fa
mesos.
Els veïns temen que l’obra de l’ETR
pot provocar una nova esllavissada
Una esquerda a la pista forestal que va fins als terrenys on està projectada els posa en alerta
Mobilització ciutadana
La zona de la pista forestal on ha aparegut una esquerda, just al davant de l’ETR.
aldoSa veÏnS
M.S.C.
andorra la vella
recorden que el
terreny és inestable
i ja hi va haver un
esfondrament el 1993

El president del grup parla-
mentari liberal, Jordi Gallardo,
acompanyat del conseller gene-
ral Ferran Costa, es va reunir di-
vendres amb tècnics de la Fede-
ració Andorrana d’Esquí (FAE)
per conèixer la situació de l’es-
port blanc al país, les seves pro-
postes per millorar la formació
d’esquiadors i la situació dels
esportistes d’alt rendiment, se-
gons va informar ahir LdA.
La formació de nous esquia-
dors és la base per poder acon-
seguir esportistes d’alt nivell
que representin el país en com-
peticions internacionals. Preci-
sament en aquest punt, Gallar-
do va subratllar que “des de la
formació es creu en la necessi-
tat de donar suport als espor-
tistes més joves, per tal que no
siguin els motius econòmics els
que evitin, ja des de petits, que
els infants no puguin accedir
al desenvolupament esportiu”,
i va recordar que “el grup libe-
ral ha presentat una esmena al
pressupost en aquest sentit”.
Actualment, el cost per una
família amb un fill o filla que
estigui apuntat a clubs d’esquí
i participi en competicions és
d’uns 8.000 euros anuals, se-
gons van indicar des de la FAE,
un cost que no sempre totes les
famílies poden assumir.
Relacionat amb l’aspecte eco-
nòmic, Gallardo va exposar la
necessitat de facilitar les apor-
tacions econòmiques del sector
privat cap a l’esport. Una de les
opcions passaria per “la pos-
sibilitat d’exempcions fiscals
per les ajudes que les empreses
privades facin a les federacions
esportives” va explicar.
D’altra banda, un dels as-
pectes que preocupa els tècnics
de la FAE és la situació dels es-
portistes d’alt nivell. En aquest
sentit, van apuntar que “cal un
reconeixement de l’estatus de
l’esportista d’alt nivell” que els
permeti disposar de facilitats a
l’hora de cursar estudis univer-
sitaris i d’accedir al mercat de
treball.
Des de la Federació Andorra-
na d’Esquí van plantejar que un
pas endavant podria ser establir
convenis internacionals perquè
els esportistes d’alt rendiment
andorrans puguin entrar a les
universitatsdeFrançaiEspanya
amb les mateixes facilitats que
ho fan els esportistes d’aquests
dos països. També voldrien que
aquests futurs convenis inclo-
guessin l’accés als centres d’alt
rendiment esportiu i centres
especialitzats en recuperació de
lesions.
LdA vol incrementar el suport
econòmic als esportistes joves
Gallardo i Costa es reuneixen amb tècnics de la FAE per recollir els seus neguits
Partits
Redacció
andorra la vella
Un moment de la trobada dels consellers generals Jordi Gallardo i Ferran Costa amb els tècnics de la FAE.
liberals d’andorra
El ministre d’Educació i Ense-
nyament Superior, Eric Jover,
ja disposa d’un avantprojecte
de llei del cos especial d’edu-
cació, que han rebut també els
representants del col·lectiu, ja
que el ministre té la voluntat
que el text pugui ser consen-
suat amb els actors implicats.
La llei ha de servir, entre
d’altres, per definir la carrera
professional dels integrants del
cos docent. Entre els aspectes
que recull hi ha que l’àrea res-
ponsable del personal del mi-
nisteri competent en matèria
d’educació ha d’elaborar, cada
quatre anys, un pla estratègic
de recursos humans del cos
especial d’educació que ha d’in-
cloure, com a mínim, l’anàlisi
de les disponibilitats de per-
sonal existent; l’establiment
dels objectius generals de les
polítiques de recursos humans,
línies estratègiques i accions
a portar a terme, incloent-hi
una programació temporal; la
previsió de les necessitats de
personal; la inclusió de meca-
nismes d’avaluació durant el
període d’execució del pla i, en
finalitzar el període de vigència
d’aquest, plans de successió. Es
marca que les previsions i les
accions del pla tenen caràcter
orientatiu.
Pel que fa al personal, es
posa en relleu que les places
dels llocs de treball del cos
especial d’educació seran pro-
veïdes, per regla general, amb
treballadors públics de caràc-
ter indefinit i es determina
que el sistema de selecció del
personal es basarà en els prin-
cipis de mèrit, capacitat i com-
petència, amb la voluntat que
el procés sigui objectiu i es pu-
guin escollir els professionals
més ben preparats. El procés
de selecció, s’afegeix en el re-
dactat, ha de garantir els prin-
cipis de transparència, objec-
tivitat, publicitat, igualtat i
concurrència. A més, es posa
en relleu que es poden aplicar
mesures de discriminació po-
sitiva per facilitar la integració
de persones amb discapacitat.
Es recull, també, que a ban-
da de les proves específiques
que siguin necessàries per a
l’accés a la plaça es tindran en
compte aspectes com ara el
perfil multilingüe del candidat,
l’experiència laboral en les pla-
ces ocupades amb anterioritat
o les capacitacions adquirides
en cursos de formació que si-
guin d’interès per a la plaça que
s’ha de cobrir, entre d’altres.
Un altre dels aspectes so-
bre els quals incideix el text
és el de formació. Així, es de-
termina que els membres del
cos especial d’educació tenen
“el dret i el deure de formació
continuada”. I, precisament
perquè puguin exercir aquest
dret, es fixa que l’adminis-
tració ha d’organitzar cada
any activitats de formació en
“nombre i amb varietat sufi-
cient” per atendre les necessi-
tats del personal.
També es determina que el
pla de formació ha de potenci-
ar polítiques de formació per a
la integració i l’adaptació dins
de l’administració general i el
cos d’educació i a un nou lloc
de treball, i facilitar l’amplia-
ció i l’actualització contínues
de coneixements generals i
específics.
L’avantprojecte de llei
preveu un pla de recursos
humans cada quatre anys
Agències
andorra la vella
Cos d’educació

Informació i reserves:
atcpal@vallnord.com T. +376 878 078
35 €
per persona (IGI inclòs)
LLUNA PLENA
gaudeix de SOPAR AMB
2 i 28 de febrer a partir de
Pla de la Cot, Pal
Els euros commemoratius an-
dorrans corresponents a l’any
2017 s’emetran durant aquest
mes de febrer. Hi haurà dos
dissenys de monedes de dos eu-
ros: una, amb l’himne del país,
i una altra, amb el lema Andor-
ra, el país dels Pirineus. De cada
moneda se n’emetran 85.000
unitats. La moneda de l’him-
ne commemora el centenari de
l’adopció del tema El gran Car-
lemany com a himne nacional,
acordada pel Consell General
l’any 1917. Amb tot, l’himne,
escrit pel bisbe Benlloch i mu-
sicat per Enric Marfany, no es
va interpretar fins a la diada de
Meritxell de 1921.
El disseny és una reproducció
de les primeres notes i, al vol-
tant, hi ha una decoració floral i
la inscripció “Himne Andorrà”.
A la part superior del disseny
també hi consta l’any d’emissió,
2017, i la inscripció “100 anys
de l’himne d’Andorra”. L’altre
disseny del 2017 conté el logo-
tip de la marca Andorra, el lema
Andorra, el país dels Pirineus, i
l’any d’emissió, el 2017. Els tres
elements són la marca oficial, la
imatge del país.
L’emissió de monedes com-
memoratives del 2017 arriba
amb retard, i quasi se solapa-
rà amb l’emissió de la moneda
commemorativa dels 25 anys de
la Constitució, que s’emetrà uns
dies abans del 14 de març. La
quantitat prevista és de 75.000
unitats. El disseny de la peça de
dos euros inclou el Monument
als homes i a les dones d’Andorra,
d’Emili Armengol, situat a la
plaça del Consell General. L’es-
cultura commemora la voluntat
expressada per la ciutadania,
en el referèndum celebrat el 14
de març de 1993, d’esdevenir
un estat constitucional, demo-
cràtic i social, com consta en
l’article 1 de la Constitució. A
la moneda també hi ha una si-
lueta del mapa d’Andorra amb
el lema de l’Estat, Virtus Unita
Fortior. Entorn del disseny de la
moneda hi figuren les inscripci-
ons “25è aniversari de la Cons-
titució (1993-2018)” i el nom
d’Andorra.
L’acord monetari entre el
Principat d’Andorra i la Unió
Europea, firmat el 2011, atorga
a Andorra el dret d’emetre una
quantitat anyal de monedes
d’euros. L’any 2014 va encunyar
els primers euros andorrans,
amb els seus dissenys, amb un
valor d’uns 2,5 milions d’euros.
L’emissió de les monedes de dos
euros del 2017 es farà al febrer
La moneda commemorativa del 25è aniversari de la Constitució serà al març
Economia
El centenari de l’himne d’Andorra i el lema ‘Andorra, el país dels Pirineus’ són els motius de les monedes de dos euros del 2017.
agènciEs
Agències
andorra la vElla
El departament de Medi Am-
bient del Govern va rebre al
llarg de l’any 2017 un total de
44 fotodenúncies. Es tracta
de la modalitat a través de la
qual els ciutadans poden fer
arribar a l’administració la
constatació d’algun tipus de
problema al medi. Cal destacar
que aquesta xifra és lleugera-
ment inferior a la registrada el
2016, quan n’hi va haver 52.
Del total de fotodenúncies
rebudes se n’han resolt 24, la
qual cosa significa que el per-
centatge de resolució ha estat
del 55%. 17 més es troben
en curs, és a dir, el 38,6% i 3
(6,8%), en espera.
Concretant, el total de fo-
todenúncies rebudes, el 41%
(18) estaven relacionades amb
les deixalles o terra i pedres
abandonades; 12 (el 27%)
eren sobre contaminació de
rius o estanys; i unes altres
4 (9%), sobre edificis, barra-
ques, naus o terrenys en mal
estat o abandonats. Tres van
ser sobre zones naturals de-
gradades i també han estat
tres les que han denunciat
publicitat o enllumenat urbà
molest. També n’hi ha hagut
una sobre vehicles abando-
nats i una altra sobre fum i/o
pols. Dues més han estat per
altres motius. De fet, a través
de les fotodenúncies rebudes
el 2017 es van obrir 39 punts
negres.
El projecte de fotodenúncia
es va posar en marxa el 2012
en el marc de l’Estratègia Na-
cional del Paisatge com a eina
per identificar punts negres al
paisatge. Els ciutadans poden
enviar les seves imatges a tra-
vés de la pàgina web de www.
mediambient.ad i, a més, tenen
la possibilitat de demanar que
se’ls informi del seguiment
que es fa de la seva denúncia
i poden seguir-la en aquesta
mateixa web.
Medi ambient ha tramitat
44 fotodenúncies i n’ha
resolt 24 al llarg del 2017
Medi ambient
La web ‘www.mediambient.ad’ permet cursar i seguir l’estat de les fotodenúncies.
govErn d’andorra
Agències
andorra la vElla
aquesta emissió
se solaparà amb
la dels 25 anys
de la constitució
El 41% dels casos
estaven relacionats
amb deixalles, terra
i pedres llençades

publicitat14 Dilluns, 29 De gener Del 2018

Pirineus
Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA 4 NOVES FREQÜÈNCIES
SERVEI I ATENCIÓ 24 HORES
SORTIDES DIÀRIES
07.30 11.00 13.00 15.00 17.30 20.00 23.00
07.45 11.15 13.15 15.15 17.45 20.15 23.15
06.15 08.15
09.30
09.45
10.15 11.45 13.45 15.45 18.15 20.45
21.30
21.45
22.15 23.45
AEROPORT BCN T1
PLANTA 0
AEROPORT BCN T2
ENTRE TERMINAL B I C
BARCELONA
ESTACIÓ DE SANTS
BARCELONA ANDORRA
SORTIDES DIÀRIES
08.1506.15 11.15 13.15 15.15 18.15 20.15 22.15
ANDORRA LA VELLA
ESTACIÓ AUTOBUSOS
08.2506.25
03.30
03.40 11.25 13.25 15.25
16.30
16.40 18.25 20.25 22.25
SANT JULIÀ
PLAÇA LAURÈDIA
BARCELONAANDORRA
RESERVES: +376 805 151COMPRES ON-LINE: www.andorradirectbus.es
L’Associació Pirineus Creatius,
amb el suport del programa eu-
ropeu Erasmus i l’Ajuntament
d’Organyà i la col·laboració de
diverses institucions i entitats,
ha obert el període d’inscripci-
ons a la segona edició del Rock
the Mountains, una iniciativa
que, del 9 al 19 de març, aple-
garà a Organyà 32 joves artistes
de Catalunya, Sardenya, Irlan-
da, Bulgària, Ucraïna i Geòrgia.
El projecte dona continuïtat al
que va tenir lloc ara fa dos anys
i que va obtenir un gran èxit de
participació. L’objectiu és que
aquests joves coneguin la vida
als Pirineus i, alhora, compar-
teixin diferents cultures i tra-
dicions musicals. Així, es vol
crear un ambient positiu per a
l’expressió artística i el creixe-
ment personal dels participants
a partir d’activitats artístiques i
de la música en particular.
Organyà tornarà acollir una nova
edició del Rock the Mountains
Música
Rock the Mountains pretén crear un ambient positiu per a l’expressió artística.
c.c.a.u.
Redacció
la seu d’urgell
alt urgell
La mil·lenària Fira de Sant
Ermengol de la Seu d’Urgell
ha estat convidada a la 167a
Fira de la Candelera de Mo-
lins de Rei, que celebrarà els
dies 2, 3 i 4 de febrer aquesta
població del Baix Llobregat.
Concretament, la Fira de
Sant Ermengol serà present
en aquesta tradicional fira
de Molins de Rei amb un
estand on s’aprofitarà per
donar a conèixer també la
gastronomia de l’Alt Urgell,
amb l’objectiu de posar-la en
valor a nivell de país. També
hi tindran lloc dues activitats
perquè el públic molinenc
pugui degustar el formatge
que s’elabora a la comarca de
l’Alt Urgell, una proposta que
compta amb la col·laboració
del col·lectiu Menja’t l’Alt Ur-
gell i la Cooperativa Cadí. La
Fira de la Candelera de Mo-
lins de Rei –declarada “d’in-
terès nacional” per la Ge-
neralitat de Catalunya l’any
2002– té la gastronomia com
a protagonista destacada en
aquesta 167a edició.
La Fira de
Sant Ermengol,
convidada a
Molins de Rei
Redacció
la seu d’urgell
En el marc del programa de
regularització i formalització
d’ingressos documentals ende-
gat per l’Arxiu Comarcal de l’Alt
Urgell, el president del Consell
Comarcal de l’Alt Urgell, Jesús
Fierro, d’una banda, i els ger-
mans Carme i Jaume Planella,
de l’altra, van signar a finals de
l’any passat el contracte de ces-
sió en comodat del fons del seu
pare, Miquel Planella i Gimó.
El contracte formalitza tant la
cessió i custòdia del fons com la
utilització de la seva documen-
tació amb finalitats d’investiga-
ció, recerca i difusió per part de
l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell.
El fons, que ha anat ingres-
sant paulatinament a l’Arxiu
Comarcal entre els anys 2012
i 2016, es troba integrat per
146.187 imatges, aproxima-
dament, distribuïdes en 877
positius en paper, fonamental-
ment en blanc i negre; 7.810
diapositives (color); 9.500 ne-
gatius fotogràfics en diferents
formats (principalment 6x6 i
pas universal); 60 pel·lícules en
format súper 8; un conjunt de
documents textuals la majoria
dels quals partitures musicals i
un extraordinari volum d’imat-
ges digitals que representen,
aproximadament, 128.000 fit-
xers –una part destacada dels
quals duplicats en un nombre
de còpies indeterminades i en
procés d’identificació– proce-
dents tant de fotografies realit-
zades per Miquel Planella com
del resultat de la digitalització
i col·lecció de milers d’imatges
de desenes de fons aliens d’en-
tre els quals destaca pel volum
i importància històrica una
part dels fons fotogràfics de
Guillem de Plandolit i Maravi-
lla (Francesc Portella). L’abast
cronològic predominant de la
documentació cobreix el perío-
de comprès entre 1940 i 2010.
L’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell acull
el fons de Miquel Planella i Gimó
Està format per més de 146.000 imatges, 60 pel·lícules, 128.000 fitxers i altres documents
documents
Signatura del contracte de cessió del fons Miquel Planella i Gimó a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell.
consell coMarcal alt urgell
Redacció
la seu d’urgell

Cultura
Serà a la primavera o com a molt
tard a l’estiu, aprofitant que la
reforma i ampliació prevista al
cementiri de Soldeu s’ha acabat
retardant. La nova intervenció
consistirà a excavar la part de la
fossa comuna que s’estén al llarg
del mur i que va quedar pendent
en la campanya de setembre,
quan Regirarocs va exhumar les
restes de dos individus a l’angle
sud-est del cementiri, la més
pròxima a l’aparcament. L’objec-
tiu, és clar, tornarà a ser en pri-
mera instància mirar de localit-
zar les restes del sergent Charles
B. Peacock –l’aviador nord-ame-
ricà que va desaparèixer l’octu-
bre del 1943 en algun lloc prop
de Soldeu i de qui mai no es van
recuperar les restes– i, si això no
és possible, com a mínim iden-
tificar algun dels individus que
puguin recuperar-se per datar
les restes fins ara exhumades.
Tot això serà si les dues parts
implicades –d’una banda, Re-
girarocs i Claude Benet, els
impulsors d’aquesta aventura
arqueològica inèdita per aquí
dalt; i de l’altra, el Comú de Ca-
nillo– es posen d’acord per posar
fil a l’agulla abans que la refor-
ma del cementiri s’endugui les
restes que puguin quedar a la
fossa comuna. Les gestions, diu
Benet, conviden a l’optimisme, i
sembla que tant el Comú com els
veïns de Soldeu han entès la sin-
gularitat d’una intervenció com
aquesta. Si finalment apareixen
les restes de Peacock, que Benet
confia que sigui l’individu “mu-
erto de muchos días” –segons
diu literalment el llibre d’òbits
de la parròquia– localitzat el
setembre del 1953 a la zona de
les Marrades Mortes i enterrat a
Soldeu, seria com si ens toqués
la loteria arqueològica. I encara
hi ha esperances. Si no, l’excava-
ció haurà servit per exhumar els
cossos de com a mínim dos indi-
vidus a qui ara toca posar nom
i cognoms per una pura qüestió
d’humanitat.
informe antropològic
Precisament, l’antropòloga ca-
talana Núria Armentano –la
mateixa que ha estudiat les res-
tes de Santa Coloma– enllestia
la setmana passada l’informe
sobre l’excavació de Soldeu. El
cert és que no hi ha sorpreses
respecte al que ja havia avançat
sobre el terreny: cap dels dos
individus exhumats al setembre
correspon a Peacock. Una iden-
tificació negativa que ha estat
possible gràcies a les dues fitxes
dentals conservades als arxius
de l’exèrcit nord-americà –aquí
al costat en tenen una, en rigo-
rosa primícia– i que Armentano
ha pogut comparar amb les res-
tes de Soldeu. Les conclusions de
l’antropòloga deixen poc marge
al dubte: les restes de l’individu
1, el primer que va ser localitzat,
enterrat a tocar del mur i que va
suscitar les esperances inicials,
corresponen a “un individu de
sexe masculí, d’edat propera als
35 anys i de 169,8 centímetres
de talla”. Peacock feia 176 centí-
metres i havia nascut el 1914 a
la localitat de Morristown (Nova
Jersey), així que tenia 29 anys
quan va desaparèixer.
El més concloent és l’anàlisi
de la fitxa dental: a Peacock li
havien extret tres peces –un mo-
lar i dos premolars– que encara
conservava l’individu de Soldeu,
que en canvi va aparèixer amb
una pròtesi que Peacock no hau-
ria d’haver dut. En antropologia
forense, remata Armentano,
“una única discrepància dental
inexplicable ja es considera una
identificació negativa”. I descar-
ta igualment possibles errors de
registre perquè en les dues fitxes
dentals “coincideixen les extra-
ccions”: “En qualsevol cas, es
tracta d’un nombre massa elevat
de discrepàncies”.
Així que no és Peacock, però
ni Remolins ni Benet renuncien
a posar-li nom, en aquest indivi-
du número 1. L’aparició, associa-
da a l’enterrament, de restes de
les botes de muntanya i d’una
moneda de 5 cèntims de franc
en circulació fins al 1941, però
sobretot, el fet que els tres ponts
d’or que conserva “no semblen
tenir origen espanyol i sí, en
canvi, relacionable amb Alema-
nya” –diu l’antropòloga– avala la
hipòtesi que ens trobem davant
d’un fugitiu de primera hora –al
1941 encara no s’havien orga-
nitzat les xarxes de passadors–
“probablement un jueu d’origen
alemany”. Però aquest extrem,
que aventura Benet, ja és pura
especulació, i aquest és preci-
sament un dels enigmes que es
pretén resoldre amb una segona
campanya.
Pel que fa al segon individu
que va aparèixer al setembre, en
un estrat una mica inferior i en
un estat de conservació nota-
blement més precari –el del fals
Peacock era excepcionalment
bo–, la principal novetat és que
es tracta d’una dona –i no d’un
home, com inicialment s’havia
dit–, “d’edat adulta avançada”
i que feia 160 centímetres d’al-
çada, òbviament “incompatible
amb l’esquelet de Charles B. Pe-
acock donades les discrepàncies
de sexe, edat i talla”.
Peacock: segona oportunitat
Els impulsors de l’excavació gestionen amb el Comú una nova campanya per localitzar les restes de l’aviador
Andorra a la II Guerra Mundial
a. luengo
cAnIllo
reGIrArocs
L’antropòloga Núria Armentano inspecciona les restes de l’individu número 2 exhumades al cementiri de Soldeu: es tracta d’una
dona “d’edat adulta avançada” i que feia 160 centímetres; al costat, el fals Peacock, un home de 35 anys i 170 centímetres d’alçada.
reGIrArcos
La fitxa dental de Peacock presenta un grapat de discrepàncies amb les restes de l’indivi-
du número 1: amb una sola n’hi ha prou per a una identificació negativa, diu Armentano.
la segona campanya
excavarà la part de la
fossa que no es va
obrir al setembre
l’antropòloga conclou
que cap dels dos
individus recuperats
correspon a Peacock

cultura 17Dilluns, 29 De gener Del 2018
Ho ha tornat a fer: Andorra Lí-
rica va aconseguir la proesa de
portar el cap de setmana al Cla-
ror prop de 700 espectadors, re-
partits en les dues funcions de
l’Elisir d’amore. Un 80% de l’afo-
rament, en una entrada compa-
rable a la de la Viuda alegre i la
Traviata i que demostren –opi-
na Jonaina Salvador, ànima de
la Temporada– que el públic té
“ganes d’òpera”. Mèrit seu i dels
patrocinadors públics i privats
que hi han cregut, perquè ens ho
arriben a dir fa tan sols cinc anys
–un cartell regular d’òpera!? A
Andorra!?– i els hauríem pres
per marcians.
Doncs ho ha tornat a fer. És
clar que l’Elisir és un bombo-
net, diran. Però precisament per
això hi havia més a perdre que
no a guanyar. Començant per
l’ocurrència aquesta de treure’s
un cor de la màniga. I com que
a Salvador totes li ponen, fins i
tot això li va sortir bé. Rodó. Era
arriscat perquè ha tingut tan
sols tres mesos per posar-lo en
marxa, perquè les veus són totes
noves, sense experiència prèvia,
i perquè el cor té a l’Elisir un pa-
per –el poble– destacadíssim:
només descansa en les àries dels
protagonistes: “Van sorpren-
dre per les qualitats escèniques,
com es posen al paper, i com es
va compenetrar amb Jeanetta
–la mezzo valenciana Estíbaliz
Ruiz– amb qui han tingut molt
bon feeling durant els assajos: es
va notar. Eren el poble, no un cor
que fa de poble”.
Doncs això és només el co-
mençament perquè el cor serà
també part essencial del tercer
i últim muntatge de la tempo-
rada: La Corte del Faraón, els
dies 12 i 13 de maig. Aquesta
mateixa setmana començaran
els assajos, i per anar matant el
cuquet, el 17 de març cantaran
El Gran Carlemany a la prèvia del
MoraBanc-Múrcia de l’ACB.
Però tornem al Claror, que –
cor de banda– va tenir els seus
moments estel·lars en les àri-
es de Dulcamara (Udite udite, o
rustica), Nemorino (Una furtiva
lagrima) i, és clar, Adina (Prendi),
així com en el duo de Dulcamara
i Adina (Una tenera occhiatina).
L’escriptura de Donizetti, que
intercala moments dramàtics
en una òpera essencialment cò-
mica, hi ajuda molt. Però també
la doble direcció –musical i escè-
nica– que ha estrenat en aquest
muntatge el mestre Riccardo
Serenelli, un dels fruits de la col-
laboració amb l’associació Ope-
ra Villa in canto de la localitat
italiana de Recanati. L’altre van
ser les animacions que es van
projectar durant la funció, i que
van tenir –com els subtítols–
una molt bona acollida entre el
públic.
Salvador, en fi, estava especi-
alment satisfeta amb l’afluència
de públic jove –és el futur, diu, i
l’han treballat a consciència amb
les sessions a l’Escola Meritxell i
amb els assajos presencials amb
alumnes de l’Institut Espanyol,
en una experiència pilot que es
repetirà– i amb la customització
del Centre Cultural, que va obrir
per a l’ocasió l’entrada noble,
amb catifa vermella i vitrines
amb elements de muntatges an-
teriors –les perruques de Tutto
Mozarts, les màscares de La gata,
el vestuari flamenc de Carmen.
Tot ajuda a crear afició, diu amb
l’entusiasme habitual. I no és
que ho estigui aconseguint. És
que ho ha aconseguit.
DISSABTE 3 DE FEBRER
A les 19:00H
MORABANC
ANDORRA
REAL
MADRID
Entrades a la venda a www.bca.ad
i a les oﬁcines del club
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
anuncio_bondia_255x167_RM.pdf 1 29/12/17 11:03
L’elixir de l’èxit
Prop de 700 espectadors desfilen pel Claror en l’estrena del cor a la Temporada d’Òpera
Andorra Lírica
Redacció
sAnt juLià de LòriA
El cor de la Temporada, en acció, ahir al Claror: el formen una quarantena de veus entre els 6 i els 80 anys.
jonAthAn giL

Esports
Les dues cares de la moneda.
La Font Blanca va tenir un dia
on va sortir creu i ahir va sortir
cara. La màxima cita de l’esquí
de muntanya, la tercera prova
de la Copa del Món del calendari
de l’ISMF, va tenir les munta-
nyes del país com a protago-
nistes. Dissabte, tot i els grans
esforços de l’organització, es va
cancel·lar la prova individual
per les condicions meteorològi-
ques. El mal regust de boca que
va deixar aquesta adversitat, la
Federació Andorrana de Mun-
tanyisme (FAM) se’l va poder
treureahiramblaprovavertical.
Bon temps, bones condicions de
neu i, sobretot, molt aficionat
a aquest esport que els últims
anys està patint un boom. “És un
balanç agredolç, una mica. La
cancel·lació de dissabte ens va
costar a tots molt de pair i ens
va afectar bastant, però vam re-
conduir totes les energies per la
prova vertical i ens ha sortit una
cursa amb imatges boniques
del país que s’han pogut veure
per tot el món”, va assegurar
el president de la FAM, Jaume
Esteve, que es congratulava pel
pas que s’havia fet des de l’ens i
també des dels voluntaris –sem-
pre força entregats. “S’ha fet un
pas endavant. Això sí, les valo-
racions les farem després. Hi ha
hagut molta gent per aquí dalt i
han estat gaudint de la prova”.
A la vertical de la Copa del
Món, a la pista de les Marrades
d’Arinsal, es va imposar el jove
alemany Anton Toni Palzer amb
un temps final de 27’09” i a cinc
segons va creuar la meta el jove
esquiador de muntanya italià
Davide Magnini. La victòria de
Palzer significa la segona en una
prova de Copa del Món d’aquest
curs ja que també va guanyar a
la primera, a Wanlong (Xina).
Un cop assolit el triomf, Palzer
ho va celebrar de manera molt
efusiva. “M’ho mereixia i més
després dels problemes que vaig
patir el cap de setmana anteri-
or a Suïssa”. També va felicitar
l’organització de la Font Blanca.
“Han estat magnífics”. El podi el
va tancar l’italià Robert Anto-
nioli. El primer dels andorrans
va ser Jordi Solé, que va acabar
en 36è lloc amb 30’45”. Darrere
seu entrava Gerber Martín amb
30’47” i l’últim dels corredors
de la FAM va ser Xavi Areny en
41a posició amb 31’51”. “He fet
una prova de menys a més. M’he
trobat molt bé durant la cursa.
He acabat amb forces i he acon-
seguit guanyar alguna posició”,
va indicar el corredor de la FAM,
Jordi Solé. En sènior espoir,
David Pérez va ser tretzè amb
32’17” i Euan Prieto, 14è amb
32’25”. En categoria júnior, el
millor andorrà va ser Carles Ser-
ra en 12è lloc amb 32’50” i des-
prés van arribar Sergi Casabe-
lla, 16è, i Arnau Soldevila, 17è.
En aquesta categoria va vèncer
l’italià Andrea Prandi.
En categoria femenina abso-
luta, triomf de la jove francesa
Axelle Mollaret amb un crono
final de 31’37”. La francesa ar-
ribava a la Font Blanca després
de penjar-se l’or a Wanlong i
fer plata a Suïssa. La segona va
ser la sueca i parella de l’absent
Kilian Jornet, Emelie Forsberg.
De fet, Kilian Jornet va seguir
la prova via streaming ja que ell
mateix ho va tuitejar. La tercera
va ser la suïssa Victoria Kreuzer.
I a banda de la Copa del Món,
la Font Blanca també acollia la
Park Piolets Copa d’Andorra que
va comptar amb la participació
de 100 esquiadors de munta-
nya. En la prova masculina ab-
soluta, la victòria va ser per al
balear Pere Rullan, que va fer un
temps de 29’46”. El segon va ser
el català Jordi Alís (30’31”) i el
tercer el madrileny Noel Burgos
(31’09”). David Albós va ser el
millor andorrà amb un 10è lloc
(33’04”) i Marc Font va ser 26è
(35’55”). En noies, el primer
lloc va ser per a l’esquiadora de
muntanya de la Pobla de Segur,
Marta Riba, amb un crono de
35’48”. El segon lloc va ser per
a la incombustible, Sophie Du-
sautoir, a només un segon de
la catalana. La tercera va ser
la catalana Maria Illa. En joves
promeses, categoria cadet, hi
va haver victòries andorranes
amb Oriol Olm en nois i Andrea
Sinfreu en noies. La Font Blan-
ca torna el curs vinent i ho farà
amb la necessitat de treure’s
l’espina d’haver pogut només
organitzar una prova. De mo-
ment, però, s’ha fet un pas més
a nivell de públic, segons afirma
la FAM.
La Font Blanca fa un altre pas més
La cursa vertical de la Copa del Món, l’única que es fa ja que la individual es va cancel·lar, deixa bones sensacions
Esquí de muntanya
Redacció
andorra la VElla
La Font Blanca 2018 va deixar un regust agredolç ja que es va cancel·lar la prova individual i ahir sí que es va fer la vertical.
Vallnord
COPA D’ANDORRA Masculí
1. Pere rullán (Espanya)
... 29’46”
2. Jordi alís (Espanya)
... 30’31”
3. noel Burgos (Espanya)
... 31’09”
10. David Albós (FAM)
... 33’04”
26. Marc Font (FAM)
... 35’55”
COPA DEL MÓN VERTICAL Femení
1. axelle Mollaret (França)
... 31’37”
2. Emelie Forsberg (Suècia)
... 32’15”
3. Victoria Kreuzer (Suïssa)
... 32’24”
COPA D’ANDORRA Femení
1. Marta riba (Espanya)
... 35’48”
2. Sophie Dusautoir (FAM)
... 35’49”
3. Maria Illa (Espanya)
... 38’13”
COPA DEL MÓN VERTICAL Masculí
1. anton ‘Toni’ Palzer (alemanya)
... 27’09”
2. davide Magnini (Itàlia)
... 27’14”
3. robert antonioli (Itàlia)
... 27’21”
36. Jordi Solé (FAM)
... 30’45”
37. Gerber Martín (FAM)
... 30’47”
41. Xavi Areny (FAM)
... 31’51”
fONT bLANCA 2018
Jaume Esteve
Anton ‘Toni’ Palzer
S’ha fet un pas
endavant. Hi ha
hagut molt de públic
gaudint de la prova
l’organització
de la Font
Blanca ha
estat magnífica

esports 19Dilluns, 29 De gener Del 2018
Bàsquet
El BC MoraBanc va sumar la
segona victòria consecutiva en
vèncer dissabte a la difícil pista
del Montakit Fuenlabrada per
77 a 85. Els de Joan Peñarroya,
que dilluns comptarà amb el
nou fitxatge Colton Iverson, es-
tan a només una victòria de les
posicions del play-off pel títol i
dissabte a les 19 hores reben la
visita del líder de la Lliga ACB,
el Reial Madrid, que només ha
perdut un partit de lliga.
El MoraBanc, a
una del ‘play-off’
Esquí alpí
Mireia Mimi Gutiérrez i Joan
Verdú van quedar fora de les Co-
pes del Món que van disputar.
La primera va competir a l’eslà-
lom de Lenzerheid (Àustria) i el
segon va participar al gegant de
Garmirsch-Partenkirchen (Ale-
manya). Per la seva banda, Nico
Castro va ser el millor andorrà a
l’eslàlom Citadine de Val d’Isère
amb un temps total d’1’33”45 a
4”22 del primer, el francès Thi-
bault Paoly.
Sense sort en
la Copa del Món
La sub-18, 1a
a Montauban
El VPC femení sub-18 va
assolir la primera posició al
torneig que es va disputar
a Montauban (França). Les
andorranes es van imposar
per 15 a 0 al Rodez i després
per 24 a 12 al Pays du Sud i
van tancar la seva participació
a Montauban superant l’equip
amfitrió per 7 a 0. El segon
classificat va ser el Pays du
Sud i el tercer, el Rodez.
VPC andoRRa
Rugbi femení
Nova proesa del Futbol Club
Andorra. L’equip dirigit per
Candi Viladrich, amb moltíssi-
mes baixes, va sumar la sisena
jornada consecutiva sense per-
dre i aquesta vegada va empatar
1 a 1 al difícil terreny de joc de
l’Igualada. Els andorrans, amb
dos juvenils a l’onze inicial i tres
a la banqueta, van igualar el gol
inicial d’Eric González al minut
16 i ho van fer al minut 90 amb
un gol del juvenil Eric Vales –el
cosí de l’internacional Marc Va-
les–. El proper partit contra la
Rapitenca, el tretzè.
Un gol del juvenil Eric Vales
fa sumar un punt a l’FCA
Futbol
L’FC Andorra continua en ratxa.
FC andoRRa
Irineu Esteve, en acció.
agEnCE zooM
Cinquena victòria consecutiva
del VPC Andorra a l’Estadi Na-
cional. Espectacular la ratxa de
l’equip dirigit pel binomi format
per Jonathan Xepi García –que
ahirvajugarambelsegonequip–
i per David Kirikaixvili –que va
ser una peça important dins
del terreny de joc per al primer
equip– que es va imposar per 33
a 23 al Seilh Aussone Fenouillet
–un partit que es va ajornar el 7
de gener per les nevades. Els an-
dorrans estan intractables com a
locals. Ahir en va ser un exemple
més, si bé l’inici de partit no va
convidar a l’optimisme amb un
assaig als 50 segons no transfor-
mat per part del Seilh. La reacció
va ser gairebé immediata amb
un assaig de Dani Raya transfor-
mat pel georgià Ramas Jinashvi-
li. L’alegria va durar ben poc amb
un nou assaig i aquesta vegada sí
que va ser transformat per part
del Seilh. Amb el 7 a 12, els mi-
llors moments del VPC van arri-
bar i va ser gràcies a la direcció
de joc, en moltes ocasions espec-
tacular, de Ramas Jinashvili. El
georgià va assistir Nico González
sense mirar i assaig transformat
per Ramas per deixar el 14 a 12.
Abans del descans, assaig de
Dani Raya amb transformació
de Ramas i nou assaig de Nico
González i transformat pel geor-
già (28 a 12).
A la represa, el Seilh va jugar
molt millor i el VPC es va rela-
xar massa i a punt va estar de
rebre un bon disgust. Dos cops
de càstig consecutius i un assaig
sense transformar van deixar un
emocionant 28 a 23. Quan tot
pintava pitjor va arribar l’assaig
del president, Paul Alieu, des-
prés d’una passada de l’altre ve-
terà David Kirikaixvili. El proper
partit serà contra l’US Lezat, el
líder, però el partit no es jugarà a
l’Estadi Nacional sinó en territo-
ri francès.
Dominadors (com a locals)
El VPC suma el cinquè triomf seguit a l’Estadi Nacional en vèncer el Seilh Aussone
Rugbi
El VPC Andorra continua en ratxa a l’Estadi Nacional i ahir va superar el Seilh.
jonathan giL
Víctor Duaso
andoRRa La VELLa
El líder de la Lliga Multisegur
Assegurances, el Vall Banc FC
Santa Coloma, i el seu màxim
perseguidor, la UE Engordany,
no van fallar a la jornada 14.
Els colomencs es van imposar
per 0 a 2 a la sensació agra-
dable de la temporada, l’Inter
Club Escaldes. El primer gol
el va marcar Marc Rebés i va
tancar el marcador Chus Sosa
amb un xut espectacular. La
UE Engordany continua a tres
punts en superar per 0 a 1 la
UE Santa Coloma amb un gol
al minut 79 de Sebas Gómez
de penal provocat per Luigi
San Nicolás. La sorpresa de la
jornada 14 la va donar el Pe-
nya Encarnada, que amb els
nous fitxatges va mostrar mi-
llora, i va sumar el seu primer
punt en empatar 2 a 2 contra
l’FC Lusitans. El cuer va re-
accionar i va igualar un 0 a 2
advers.
El líder i el seu màxim
perseguidor no fallen
Futbol
La UE Engordany continua perseguint el líder, el Vall Banc FC Santa Coloma.
jonathan giL
Redacció
andoRRa La VELLa
VPC
Andorra
Seilh Aussonne
Fenouillet
33 23
UE Santa Coloma UE Engordany
0 1
CF Igualada FC Andorra
1 1
Esquí de fons
L’esquiador de fons de la Fe-
deració Andorrana d’Esquí
(FAE), Irineu Esteve, va fina-
litzar en 45a posició als 15
quilòmetres mass start de la
Copa del Món de Seefeld (Àus-
tria). Esteve va fer un temps
de 32’58” a 1”20 del primer, el
suís Dario Cologne. La prope-
ra prova d’Irineu Esteve serà
a Suïssa amb la disputa dels
Campionats del Món sub-23.
Irineu Esteve,
45è a Seefeld

Diari del 29 de gener del 2018

Diari del 29 de gener del 2018

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (15)

Similar to Diari del 29 de gener del 2018

Similar to Diari del 29 de gener del 2018 (20)

More from La Veu del Poble, S.A.

More from La Veu del Poble, S.A. (20)

Diari del 29 de gener del 2018