Diari del 03 d'abril del 2017

SERVEI DE
PERRUQUERIA
CANINA
OBRIM TOTS
ELS DIES DE
L’ANY
Ens trobaràs a
846 366
Andorra
Els millors productes per
a la vostra mascota
PERRUQUERIA
3a planta
APRIMA’T
SENSE PASSAR GANA
Sota control mèdic
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10 ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA)
DESCOMPTE
del 10%
presentant
aquest anunci
www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
Ser el propietari del seu cotxe pot començar aquí i ara...
NECESSITA FINANÇAMENT?
Vingui al BSA
www.bsa.ad
Dimarts, 3 D’abril Del 2018 Núm. 3.527 / aNy 15
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estètica obesitat
C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella
PRIMERA VISITA GRATUÏTA
(presentant aquest anunci)
Informació i petició d‘hores Tel: 00 376 800040
BÒTOX · HIALURÒNIC · LÀSER
CARBOXITERÀPIA · MESOTERÀPIA
Un sol val per tractament Vàlid ﬁns 30/04/2018.
Val 100€
Aquest val exclou qualsevol altre descompte
OPINIÓ
Vota per Andorra
eusebi nomen
Exconseller general
Del contraban a la
sobirania fiscal
Jaume
bartumeu
cassany
President de
Socialdemocràcia i
Progrés d’Andorra
L’hoteleria, el sector que més
vulnera les normes de treball
L’any passat es van incoar 142 expedients sancionadors des de Treball per un import de 678.000 euros
AVuI és NOtícIA pàgina 3
cOmú D’eNcAmP
Diada de sant romà de les bonsANDOrrA pàgina 14
els accidents laborals s’incrementen un
3,36% durant el 2017 i arriben a 3.721
ANDOrrA pàgina 7
eNtreVIstA A
manel arajol
pàgines 8 i 9
“Fa deu anys
que cobrem
el mateix
preu de
l’hora”
ANDOrrA pàgina 10
l’ocupació hotelera
durant la Setmana
Santa voreja el 90%
ANDOrrA pàgina 13
Detingut un home
mentre robava en un
pis de Sant julià

2 Dimarts, 3 D’abril Del 2018
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
Andorra la Vella
Farmàcia Pasteur
Av. Meritxell, 84 - Tel. 800 970
Pas de la Casa
Farmàcia del Pas
C/ Major, 1 - Tel. 755 860 - 352 711
Quina paraula catalana
hem d’emprar per evitar el
barbarisme *atesorar?
Hem d’emprar atresorar o
tresorejar.
El país atresora una gran
tradició gastronòmica.
Pizzeria - asador
ITALIAda Corrado
Telèfon: (+376) 861 088 - (+376) 346 118
Prat de la Creu 29 - Andorra la Vella
Principat d’Andorra
Que no et diguin ximpleries,
el secret de l’autèntica pizza italiana
és que no té secret:
Respecte per la tradició italiana
Forn de llenya
Massa mare
Pizzers professionals italians
Productes vinguts d’Itàlia d’alta qualitat.
Per cadascuna de les pizzes
que t’emportis a casa tens
una beguda gratuïta inclosa.
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
Sabores del Sur
AMB LA COL·LABORACIÓ DE:AMB LA COL·LABORACIÓ DE:
D E L 2 3 D E M A R Ç A L 2 2 D ’ A B R I L
INFONEU Aquesta previsió i cotes poden
variar en funció de les
condicions meteorològiques.
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Circuit de fons
Pistes obertes
Qualitat de la neu
Accessos
Telèfon estació
150/270
3/5
Dura
Oberts
14/15
27/28
739 600
70-110
12 km
4/4
Pols
Oberts
741 444
140/200
3/5
Pols
Oberts
30/30
44/44
878 000
70/23
2/5
Primavera
Oberts
64/70
111/127
872 900
EL TEMPSEL TEMPS
DIA VARIABLE A L’ESPERA D’UN FRONT ACTIU
El dia ha de ser variable amb núvols i clarianes, i algun
ruixat aïllat, a l’espera de l’arribada a la nit d’un front que
serà actiu durant el dimecres, amb nevades. Avui, però,
temperatures agradables i vent del sud-oest moderat als
cims. Que tinguin un BonDia.
Avui 16
6
10
6
2
0
mín.
mín.
mín.
Sol Variable Ruixat Núvol alt Cobert Plugim Pluja Tempesta Neu Ruixat neu
max.
max.
max.
dimecres
dijous
Canillo
1/11
Pas de la Casa
-3/7Encamp
3/13
Ordino
2/12
La Massana
3/13
Escaldes-Engordany
5/15
Andorra la Vella
6/16
Sant Julià de Lòria
5/17
La Seu d’Urgell
4/18
Puigcerdà
1/11
L’Ospitalet
0/10

3Dimarts, 3 D’abril Del 2018
Avui és notícia
www.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.comwww.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.com
Fem més fàcils
els moments
més difícils
Durant l’any passat, l’àrea d’Ins-
pecció de Treball va incoar 142
expedients sancionadors. L’Ho-
teleria és el sector econòmic que
més vulnera les normes sobre
les condicions generals i de se-
guretat a la feina i, conseqüent-
ment, el més sancionat, tal com
es reflecteix en les estadístiques
publicades els darrers anys. Val a
dir que l’any passat va baixar el
nombre d’actuacions del servei
d’Inspecció de Treball més d’un
26% i també les sancions, gaire-
bé un 24%. Per contra, la quan-
titat de l’import de les sancions
proposades s’ha incrementat
més d’un 26%.
Anem per parts. De les 745
inspeccions realitzades, 410 van
ser per vigilar el compliment de
les condicions generals, i 335
van ser per qüestions de segu-
retat.
Els 142 expedients sanciona-
dors van suposar un import de
678.228 euros, quan l’any ante-
rior per 177 sancions es van co-
brar 538.197 euros.
PER SECTORS
Hoteleria va ser el sector en què
més expedients sancionadors
va incoar el departament d’Ins-
pecció de Treball. En total, van
ser 51 multes, de les quals 30
corresponien a incompliments
relatius a les condicions generals
de treball, i la resta són incom-
pliments de la seguretat i la salut
a la feina.
El segueix el sector d’Altres
serveis, amb 32 sancions, de les
quals tretze són relatives a les
condicions generals i la resta, a
la seguretat laboral. Indústria
és el tercer al rànquing, amb 26
expedients sancionadors, dels
quals només nou són per condi-
cions generals i la resta, per no
complir la norma en salut i segu-
retat en el treball. Finalment hi
ha Construcció i Comerç, sectors
que tenen setze sancions cadas-
cun. I Agricultura tanca el ràn-
quing, amb només una multa.
CONDICIONS GENERALS
El departament d’Inspecció de
Treball va rebre 112 denúncies
per incompliment de les condici-
ons generals a la feina; es va fer
una inspecció d’ofici, i 297 ins-
peccions posteriors. També es
van inspeccionar 101 centres de
treball per vigilar el compliment
d’aquestes condicions generals.
L’import de les 67 sancions per
incompliment d’aquestes con-
dicions generals ascendeix a
347.012 euros.
SEGURETAT I SALUT
Pel que fa als controls de les me-
sures de seguretat i salut labo-
rals, es van fer 335 inspeccions
en 124 centres de treball. En
aquest àmbit, el servei d’Inspec-
ció de Treball va tenir coneixe-
ment de 52 accidents laborals en
tot l’any passat. Per altra banda,
i per controlar el compliment de
la llei 34/2008 de la seguretat i
la salut en el treball, es van fer
nou inspeccions d’ofici de segu-
retat o per accident laboral, i 46
controls d’ofici en convocatòries
d’empreses, per denúncies o ofi-
cis de condicions generals. Tot
això va derivar en 75 expedients
sancionadors, que sumen un im-
port de 331.216 euros.
Així com en la vigilància del
compliment de les condicions
generals de treball s’ha compro-
vat que han baixat el total de les
sancions en tots els sectors, no
ha passat el mateix en el com-
pliment de les normes de salut i
seguretat en el treball. Tot i que
són 75 multes, tres menys que
l’any anterior, cal remarcar que
l’Hoteleria i serveis han incre-
mentat les vulneracions d’aques-
ta norma.
EXPEDIENTS A LA BATLLIA
Entre un 2% i un 5% dels expedi-
ents que s’han incoat pel depar-
tament d’Inspecció de Treball
passen a la Batllia, segons les
dades dels cinc anys que van del
2012 al 2016. Els de l’any passat
no s’han comptabilitzat perquè
es troben en diferents fases de
tramitació.
Molts, més d’un 30%, solen
tenir al·legacions, i un 15% se-
gueixen amb un recurs de repo-
sició, però els que arriben a la
Batllia són pocs. L’any que més
n’hi va haver va ser el 2014 i
només en van ser set, dels quals
tres van tenir un recurs al Supe-
rior. Els anys que n’hi va haver
menys van ser el 2012 i el 2016,
quan n’hi va haver tres. La gran
majoria obtenen una sentència
favorable al Govern.
CONSULTES
Pel que fa a les consultes, se-
gons el departament de Treball
durant l’any passat es van aten-
dre 21.461, de les quals 5.554
van ser per atenció presencial
i 15.907, per telefònica. A més,
el lloc web treball.ad va obtenir
83.956 visites. Les que es fan de
manera presencial al departa-
ment de Treball són, en la gran
majoria, les de contractacions
de menors (2.350 consultes) i
acomiadaments (452). Per via
telefònica, n’hi ha moltes sobre
permisos no retribuïts (2.492),
vacances (2.132), i també del
càlcul de salari (1.494) i sobre
el desistiment del treballador
(1.416).
Hoteleria continua sent el sector que
més vulnera les normes de treball
L’any passat es van incoar 142 sancions des de Treball, que van suposar un import total de 678.228 euros
Inspecció de Treball
Pepa Gallego
andorra la Vella expedients sancionadors: 142
32
1
16
26
16
51
Agricultura
Hosteleria
Altres serveis
Comerç
Indústria
Construcció
Import total de les sancions proposades 678.228,36 €

OPINIÓ4 Dimarts, 3 D’abril Del 2018
Els accidents laborals es van incrementar
més d’un 3% durant l’any passat, i van su-
perar els 3.700 en total en el conjunt de
l’economia. D’aquesta manera, l’exercici
2017 s’ha tancat amb un augment de si-
nistres en aquest àmbit menor del que es
preveia en el primer semestre, quan la pu-
jada era de més del 6,5%. La xifra global
d’accidents es manté per sota dels 4.000 a
l’any,is’haaconseguitbaixardesdel2011,
segonslesestadístiquesdelaCaixaAndor-
rana de Seguretat Social (CASS). Es tracta,
malgrat tot, d’un volum d’accidents labo-
rals amb el qual no hem d’estar contents,
sinó que s’ha de continuar treballant per
reduir-los en la mesura que sigui possible.
De fet, Inspecció de Treball va portar a
terme l’any passat 335 inspeccions en 124
empreses i, del total d’expedients sancio-
nadors que van incoar, una bona part es
refereixen a l’incompliment de la norma-
tiva de seguretat i salut en el treball. Hi ha
unalleiqueregulaaquestamatèriaiespot
considerar similar a la d’altres països del
nostre entorn. Això sí, com més recursos
s’esmercin perquè la regulació es conegui
i s’apliqui de manera correcta, més resul-
tats positius s’assoliran. En aquest sentit,
la prevenció és la millor política a seguir
per reduir els costos que acaben suposant
accidents laborals.
Lleuger repunt d’accidents laborals
EDITORIAL
Desconec si ho ha fet ja o en-
cara no. Vull pensar que sí,
que amb l’afany, a voltes obs-
cè, de voler agradar i quedar
bé amb l’executiu de Madrid
ja estarà fet. No obstant, en
haver coincidit amb els dies
festius de Setmana Santa tinc
dubtes i em fa por que la nos-
tra diplomàcia no hagi estat,
en aquesta ocasió, prou dili-
gent. Si s’ha fet, res a dir. En
cas contrari, urgiria que avui
mateix, sens falta, es fes la
tramesa corresponent, no si-
gui que després arribés massa
tard i fóssim dels darrers paï-
sos a fer-ho. O el que es pitjor,
que Madrid pugui incloure’ns
a la llista negra dels estats que
no ho hem fet.
Per tot plegat, i en nom del
Govern i del poble andorrà,
convindria que el cap de Go-
vern, Antoni Martí, tal com
es fa habitualment en aquests
casos, fes arribar al seu homò-
leg espanyol una carta en què
expressa les més profundes
condolences, i la solidaritat
per una pèrdua tan sentida
com la de Crist. A més, com a
pràctica habitual en aquest ti-
pus de cartes, caldria que s’hi
inclogués el prec de traslladar
aquest condol i solidaritat als
familiars del difunt.
I és que veient la forma tan
sentida –i té mèrit, tenint en
compte que la tan sagrada,
a voltes, Constitució diu que
Espanya és un Estat aconfes-
sional– com han viscut els
nostres veïns aquesta terrible
pèrdua, que faria aconsellable
també que els ministres Xa-
vier Espot, Èric Jover i Olga
Gelabert fessin arribar unes
línies als seus homòlegs, i les
banderes onejant a mig pal a
totes les casernes militars –i
també en algun altre edifici
oficial– és el mínim gest que
es pot fer.
Un gest amb
el dol dels
nostres veïns
Cal treballar per redUir
aqUests sinistres
DONANT LA NOTA
Josep Marticella
Les estacions de Vallnord
han registrat enguany la
millor Setmana Santa dels
últims anys, amb més de
65.000 visitants durant les
passades festes.
12345
Manel Ara
A falta de les dades definiti-
ves, la Unió Hotelera calcu-
la que l’ocupació als establi-
ments hotelers s’ha situat
globalment en el 85% du-
rant la Setmana Santa.
12345
J.M. Rascagneres
Per acabar recomanant
apujar l’edat de jubilació
i augmentar la cotització,
com a mesures per garantir
la pensió, no calien tant de
temps ni tants estudis.
12345
Josep Miquel Vila
El Comú de Sant Julià de
Lòria afirma que manté en-
cara el projecte del ràfting,
tot i que les successives
previsions que fa després
s’incompleixen.
12345
OPINIONS A LES XARXES
Creu Roja Andorrana
@creuroja
Moltes #gràcies a tots els qui ahir vau
venir a donar sang! 61 donacions
superant qualsevol previsió! Entre tots
sumem!
Andorra la Vella
@AndorraCapital
El campanar de l’església de Sant Esteve
llueix aquest vespre, i tota la nit, de color
blau. La parròquia se suma així als actes
del Dia de Conscienciació de l’Autisme
MARC segAlés
Periodista
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
la VeU del poble s. a.: president Ferran naudi d’areny-plandolit | Gerent ricard Vallès
direCtor Julià rodríguez | Cap de redaCCiÓ andrés luengo | redaCCiÓ Marc segalés, Mireia suero, Víctor duaso, pepa Gallego, Maria pilar adín | CorreCCiÓ bruna Generoso
MaqUetaCiÓ lídia Jo, reinaldo Márquez, soraya borlido | FotoGraFia Jonathan Gil | CoMerCial i adMinistraCiÓ Joan nogueira, albert Usubiaga, Virginia Yáñez
distribUCiÓ premsa distribució | iMpressiÓ imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.telèfon: 808 888 | Whatsapp: 666 555 | adreça electrònica: bondia@bondia.ad | Web: www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BONDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SOCIETAT LA VEU DEL POBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BONDIA. No obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BONDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BONDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. No es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL POBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit legal and. 114-2004
TUITENQUESTA
Creus que Andorra la Vella
ha de tenir un estatus de
capitalitat?
sí
No
59%
41%

OPINIÓ 5Dimarts, 3 D’abril Del 2018
Soc llicenciat en belles arts, de
manera que em sabran disculpar
si els dic que de lleis entenc bas-
tant poc. De totes maneres, hi ha
certes coses que em fa la sensa-
ció que haurien d’estar dins dels
paràmetres del sentit comú, que
ja sabem que de vegades no és el
més comú dels sentits i bla, bla,
bla.
En aquests últims dies vam
poder llegir diverses notícies que
tenen a veure amb diversos de-
lictes i les seves conseqüències,
cosa que ens mostra que vivim
en un país molt segur i tranquil,
però que està lluny de ser Dis-
neyland.
D’una banda, la Fiscalia de-
mana dos anys de presó, part
condicional, per a una noia de
nacionalitat espanyola a qui acu-
sa d’un delicte major d’introduc-
ció i possessió de droga pel tràfic
il·lícit i per un delicte menor de
consum, per haver-la trobat amb
10 grams de cocaïna.
De l’altra, demanen un any i
quatre mesos condicionals per a
un jove de 24 anys, per una ona-
da de furts que va cometre entre
el gener i l’octubre del 2014 al
Centre Esportiu els Serradells, a
Andorra la Vella.
Fins aquí, coses que succeei-
xen dins dels paràmetres nor-
mals d’un lloc amb un nombre
considerable de persones. Però
el desconcertant és la notícia de
la condemna al raper belga Nat-
han Ito Kavuanda per abús sexu-
al: cinc anys amb només dos de
presó ferma i dels quals Kavuan-
da ja n’ha complert més d’un. Els
tres restants són substituïbles
per quinze anys d’expulsió del
Principat, a més de la imposició
de 9.000 euros d’indemnització
a la víctima en concepte de res-
ponsabilitat civil.
Com deia abans, no entenc de
lleis, però m’agradaria que algú
em respongués quina classe de
condemna és una en què més del
50% del temps que correspon-
dria estar a la presó es pot can-
viar amb la invitació a marxar
del país, tenint en compte que a
sobre l’acusat no viu aquí?
Podem debatre si cinc anys
són molts o pocs, però em sem-
bla que el que està en joc aquí és
una qüestió bastant més subs-
tancial i important. Si al final
es confirma el canvi dels últims
tres anys per l’expulsió definiti-
va... Arruïnar psicològicament la
vida a una persona només costa
dos anys, i després te’n pots anar
tranquil·lament a casa teva?
No és millor que aquests
quinze anys d’expulsió els com-
pleixi un cop acabats els cinc
anys de condemna real? Per què
aquesta pressa perquè un crimi-
nal abandoni el país?
Perquè tots ja sabem que vi-
vim en un país segur i tranquil,
però també som conscients que
no és Disneyland..., no?
La comunicació cloroform de
DA explica històries, gaire-
bé contes de la vora del foc, i
s’estalvia una explicació clara
i sincera del que està passant
en les relacions amb França i la
Unió Europea. No volen parlar
clar perquè la veritat no ajuda
la seva popularitat. S’estimen
més sembrar el dubte.
El professor de filosofia de
l’École Polytechnique Michaël
Fœssel ha escrit en una de les
seves Chroniques Philosophi-
ques à Libération que hi ha una
degradació del debat polític,
dominat pels demagogs indi-
ferents als fets i que sempre
estan a punt de qualsevulla
manipulació verbal per aconse-
guir alguns vots més. I això és
el que tenim a Andorra aquesta
primavera del 2018.
El govern de Toni Martí ens
explica una història, un conte,
sobre les relacions amb França
i la Unió Europea.
En el context actual, amb la
crisi econòmica i financera que
patim, hem de manifestar la
nostra inquietud davant l’am-
plitud del fenomen de desin-
formació que ens ve al damunt
amb la comunicació cloroform
que promou el govern de DA.
Arrossegats per algunes pre-
misses errònies i marcats pel
tacticisme, la pressa, la impro-
visació, el partidisme i la por
de parlar clar als que els han
votat, Martí i els seus minis-
tres favorits van explicant uns
relats que es pretenen assentar
en falses idees.
Idees que, per moltes proves
en contra que es presentin, per
molt sovint i estrepitosament
que les seves prediccions hagin
fallat, sempre tornen. I conti-
nuen tenint la capacitat de de-
formar la política.
El ministeri d’Economia del
Govern francès va fer arribar a
la Unió Europea una objecció
de principi a l’establiment d’un
acord d’associació amb Andor-
ra si no augmentava el preu de
venda del tabac a Andorra per
acostar-lo al preu de venda a
França i fer així inviable, per
no ser ja rendible, el contraban
des d’Andorra cap al nord.
Tant és així que Martí va ha-
ver d’anar a demanar compren-
sió a París. A la presidència de
la República el van adreçar cap
a Bercy, la seu del ministeri de
Finances.
La visita a Andorra del dia
16 de març del ministre fran-
cès va ser tot un exemple de
surrealisme. Aplicant al peu
de la lletra el que els france-
sos defineixen tan bé com la
langue de bois va dir en roda
de premsa que la preocupació
del seu Govern és el contraban
de tabac procedent d’Andorra,
però que França respecta la
sobirania fiscal andorrana i no
demana pas un augment de la
imposició al tabac.
Per la seva banda, el Di-
rector regional de les Duanes
franceses manifestava que es
reforçaria la vigilància duanera
francesa sobre el contraban de
tabac “... amb l’aplicació d’una
tolerància zero...” a la frontera
d’Andorra.
Al capdavall, la situació és
prou clara: França ha exigit i
exigeix que es combati i s’aturi
el contraban de tabac. Per fer-
ho no n’hi haurà pas prou amb
reforçar la vigilància duanera –
Andorra no disposa de mitjans
humans per augmentar-la gai-
re– i caldrà combatre el contra-
ban reduint radicalment el di-
ferencial de preu amb França.
És a dir que el que es dema-
na a Andorra és augmentar
la imposició del tabac amb la
finalitat que el diferencial de
preu sigui tan mínim que ja no
faci interessant l’activitat dels
contrabandistes.
Des del Govern ens diuen
que la sobirania fiscal andor-
rana està sana i estàlvia: ningú
ens la tocarà..., però augmen-
tarem els impostos tal com
se’ns està demanant amical-
ment.
És a dir que no és pas que
Martí parli d’un problema que
Andorra no tindria –que ens
imposen una modificació de la
imposició sobre el tabac–, sinó
que explicant sopars de duro
intenta escapar-se d’un proble-
ma que sí que té el país: s’acaba
l’actual comerç del tabac.
Ens anuncien que anem cap
al desastre pressupostari. I per
tranquil·litzar-nos ens dema-
nen paciència.
És el discurs de la impotència.
Martí i els ministres
favorits expliquen
uns relats assentats
en idees falses
Disneyland
Canviar la meitat de la
pena per l’expulsió del
país, quina classe de
condemna és?
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
martin blanco
Artista visual
Del contraban a la sobirania fiscal
Les incerteses augmenten si es confonen realitat i somni
Jaume bartumeu cassany
President de Socialdemocràcia i Progrés d’Andorra
Segons això, arruïnar
la vida d’una persona
només ‘costa’ 2 anys
de presó

OPINIÓ6 dimarts, 3 d’abril del 2018
Amics i amigues, aquest arti-
cle, si m’ho permeteu, serà una
mica diferent. No serà com els
de cada mes, sinó d’agraïments.
Uns agraïments molt especials
a una de les persones més im-
portants de la meva vida. Si soc
el que soc avui en dia és gràcies
a ell. Estic parlant del meu avi,
un home fort, carismàtic, ama-
ble, divertit enamorat dels seus
i d’aquest, el seu país, Andorra.
Amb uns ideals i uns objectius
de vida molt clars: ser feliç i fer
feliços els seus.
Si soc el que soc jo avui és en
part gràcies a ell. I és que mai
oblidaré el dia que li vaig expli-
car que m’implicaria en política
amb el Partit Socialdemòcrata.
Amb un somriure als llavis i els
ulls mullats, l’única cosa que
em va dir i demanar és que fes
que aquesta Andorra tiri enda-
vant, fos el més justa possible i
que, així, ell se sentiria la per-
sona més orgullosa del seu net.
Jo, de sempre, he sabut que a
ell li encantava la política i que
si jo ho feia bé ell podria sen-
tir-se representat en els meus
actes, en les meves idees i en la
meva passió per aquest món. I
així ho intento fer des del dia
que m’ho va demanar. No m’ho
vaig pensar dues vegades i no
sé on em portarà aquest bonic
i motivant projecte de la polí-
tica, però sí que sé de ben se-
gur que si aconsegueix fer una
Andorra més justa i més social
hauré complert el meu primer
objectiu, que no és cap altre que
complir el que ell em va dema-
nar i, així, que se senti orgullós
de mi. Desgraciadament, ell ja
no és amb nosaltres. La malal-
tia se l’ha emportat però, fins
i tot aquí, ens ha donat a tots
una darrera lliçó de vida, però
la més important de totes: llui-
tar fins al final, i és que aquesta
ha de ser la nostra filosofia de
vida. Tirar endavant, malgrat
totes les dificultats que trobem
hem de tirar sempre endavant i
així ho faré.
Tot el que he fet fins ara, ho
he fet perquè ho sentia necessa-
ri, tot allò sobre el que he escrit
fins ara ho he fet perquè crec
que és allò que hem de defen-
sar entre tots i allò que portarà
aquesta Andorra a ser millor. I
és que no hi ha major premi que
ensenyar tots els meus articles,
tot allò que fèiem des de la Jo-
ventut Socialdemòcrata o des
del mateix partit, mostrar-li
tots els projectes en els quals
m’implicava dintre del partit i
sentir que cada dia estava més
feliç de veure’m gaudir fent
allò que més m’agrada i fent-
ho com a ell li agrada i veure
aquell somriure que treia dis-
simuladament perquè continu-
és endavant en la defensa dels
drets de qui més ho necessita
i dels més dèbils d’aquest país.
Així doncs, vull que aquest ho-
menatge sigui etern i que a par-
tir d’avui tots els articles que
escrigui, tots els actes que fem
en què jo estigui involucrat o
simplement cada vegada que
les nostres lluites socials, eco-
nòmiques, polítiques per una
Andorra millor es transformin
en victòria seran un homenat-
ge envers ell i la seva visió d’una
Andorra millor, més justa i més
gran.
Gràcies padrí per fer de nos-
altres el que som avui en dia.
Sense tu no hauria estat pos-
sible. I parlo en nom de la teva
dona, de tots els teus fills, els
teus nets, la teva besneta, els
teus joves, els teus nebots, cu-
nyats, cosins, amics, etc. Tots
et recordarem com la persona
que tenia dues passions: la teva
família i el teu país i no vull dir-
te adeu perquè una persona no
mort mai si la continues recor-
dant i a tu no t’oblidarem mai.
Ara toca continuar fent feina
que això és el que t’hauria agra-
dat a tu.
Les solucions per a Andorra
no sorgiran de dinars o sopars
regats amb abundants vins i
culminats amb llargues sobre-
taules de fum, licors i càbales
de sumes i restes de vots. Els
vapors etílics poden facilitar
eufòrics repartiments de bo-
tins electorals, però no servei-
xen per crear el valor econòmic
o social que Andorra necessita
urgentment.
Per sort per a Andorra, veig
persones intel·ligents que par-
len discretament per unir for-
ces al voltant d’un programa de
salvació nacional.
Avui els proposo analitzar
tres punts que, entre altres im-
portants qüestions, definiran
el model d’una plataforma que
estarà present a les properes
eleccions i que, finalment, do-
narà la possibilitat als electors
de votar per Andorra.
1. Primer Andorra o primer
Brussel·les?
A les properes eleccions
tindrem per un costat al grup
format per PS, SDP i DA clara-
ment convençuts que el futur
d’Andorra passa primer per
Brussel·les. Per altre costat tin-
drem els del “sí però no” que ni
són euroescèptics ni deixen de
ser-ho. Per sort, veig que es co-
mença a treballar seriosament
en una proposta clara d’encaix
entre Andorra i la UE dins del
marc del Tractat de Lisboa, de
manera intel·ligent i assumible
per a Andorra. Aquesta solució
passa per un posicionament es-
tratègic amb la plataforma que
va guanyar amb rotunditat a les
darreres eleccions a Mònaco:
Prioritat Mònaco! I, sobretot,
passa per estudiar la solució
que Brussel·les ha d’acceptar
per a Gibraltar en el marc de la
negociació del Brexit. Seguint
el plantejament del nou parla-
ment de Mònaco o el de l’equip
de negociació del Brexit amb
Gibraltar, Andorra pot assolir
una bona relació amb la UE a
partir d’un marc en què Andor-
ra segueixi sent Andorra.
2. Tenir diferenciació o ser
homogèniament homologat?
A les properes eleccions
tindrem per un costat el grup
format per PS, SDP i DA clara-
ment convençuts que el futur
d’Andorra ha de seguir pel camí
d’una Andorra homogèniament
homologada. Un camí que ha
portat a la destrucció dels prin-
cipals pilars econòmics que per-
metien un model social sanejat.
Per un altre costat tindrem els
polítics del “sí però no”, que
massa sovint han fet costat a
les votacions de DA. Per sort,
veig que es comença a treballar
seriosament en una propos-
ta clara d’un model econòmic
guanyador que suporti un sòlid
model social. Un model de dife-
renciació com han sabut fer dos
petits estats europeus. Parlo de
dos dels països amb major PIB
per càpita: Liechtenstein i Mò-
naco. L’un basat en l’absència
d’IRPF i un intel·ligent model
societari que no permet les irri-
tants estructures BEPS per les
quals erròniament va apostar
Andorra. L’altre basat en un
potent model de fundacions,
trusts i altres figures pensades
per donar seguretat jurídica
més que per reduir pressions
fiscals, que també, i acompa-
nyat d’un intel·ligent model
d’innovació. Ara no entraré en
els detalls del model d’èxit per
a Andorra, però serveixi com a
resum que no té cap sentit que
Mònaco i Liechtenstein tinguin
uns resultats econòmics i un
confort social garantits, men-
tre que Andorra va a menys fins
al punt que, si seguim amb DA,
fins la CASS té data de caduci-
tat.
3. Seguretat jurídica o justí-
cia polititzada?
A les properes eleccions tin-
drem per un costat DA, que viu
en una creixent judicialització
de la vida andorrana i necessi-
ta una Justícia polititzada. Per
adornar-nos de l’extrem a què
hem arribat, fixi’s que Andorra
és l’únic país del món on s’està
construint una seu de Justícia
que sembla més gran que l’hos-
pital. Estem malalts de plets
perquè es legisla malament i
es governa pitjor. Però el pitjor
és que la política pesa massa a
l’hora de decidir qui mana, qui
puja i qui baixa a la Justícia. La
Fiscalia no pot ser un extensió
del despatx del cap de Govern.
A les propers eleccions tindrem
un DA amb massa cognoms
polítics a la Justícia. A l’altre
costat tindrem els que callen o
que no posen una solució sobre
la taula. Per sort veig que es co-
mença a treballar seriosament
en una proposta que garanteixi
la independència de la Justícia,
amb un robust model de carre-
ra professional en què els bons
professionals de la Justícia –
que hi són– es puguin desenvo-
lupar per mèrits professionals
sense haver de cedir el pas als
qui tenen bagatge polític. Sense
independència judicial un país
entra en les dinàmiques d’espo-
li econòmic i de fractura social
que impossibiliten el creixe-
ment econòmic i social.
El millor de tot és que veig
grups parroquials a sis de les
set parròquies, que es sentirien
molt còmodes donant suport a
una plataforma nacional amb
aquestes propostes. De forma
que les matemàtiques del difícil
sudoku electoral andorrà po-
drien funcionar. Encara millor,
aquesta plataforma estarà
oberta a totes les persones in-
dependents i a totes les sigles
que comparteixin aquesta so-
lució per a Andorra. Pot fun-
cionar amb qualsevol grup de
persones al davant. La solució
per a Andorra no depèn de per-
sones, depèn del model. Les
properes eleccions han de ser
de programa, no de persones.
PS, SDP i DA estan
clarament convençuts
que el futur del país
passa per Brussel·les
Va ser un home fort,
amable, carismàtic,
enamorat dels seus i
del seu país, Andorra
L’únic que em va
demanar és que
lluités per construir
un país més just
L’altre gran dilema és
homogeneïtzació o
diferenciació; PS, SDP
i DA ho tenen clar
TRIBUNA TRIBUNA
eusebi nomen
Exconseller general
pere baró
Coordinador de Joventut Socialdemòcrata d’Andorra
En homenatge
Si soc el que avui soc és gràcies a ell: el meu avi
Vota per Andorra
Veig persones intel·ligents que volen unir forces al voltant d’un programa de salvació
nacional; una de les qüestions decisives serà: primer Andorra, o primer Brussel·les?

Andorra
L’any 2017 es va tancar amb un
total de 3.721 accidents labo-
rals, fet que suposa un incre-
ment d’un 3,36% de la sinistra-
litat a la feina respecte de l’any
passat, quan es van registrar
3.600 sinistres.
Aquesta xifra a més consolida
el repunt dels accidents labo-
rals ja apuntat el 2016 quan es
va trencar la tendència a la bai-
xa iniciada el 2011, amb l’única
excepció del 2014, en què hi va
haver un lleuger increment. Tot
i aquest nou augment, menor
del que es podia preveure a la
fi del primer semestre de l’any,
quan es registrava un creixe-
ment de la sinistralitat laboral
del 6,6% en relació amb els sis
primers mesos del 2016, l’any
passat tampoc es va arribar als
4.000 accidents, xifra que es va
aconseguir rebaixar per primer
cop el 2011 i que no s’ha tornat
a superar en els darrers sis anys.
El nombre de baixes deriva-
des d’aquests accidents laborals,
segons les dades fetes públiques
per la Caixa Andorrana de Se-
guretat Social (CASS), s’eleva a
1.838, un 1,37% més que l’any
2016, quan es van comptabi-
litzar 1.813 baixes. Pel que fa a
la durada mitjana de les baixes,
l’any passat va ser de 50 dies,
dos dies més que els dos darrers
exercicis (2016 i 2015), i la xi-
fra més alta des del l’any 2013,
quan la durada mitjana de les
baixes va ser de 54 dies.
A més a més, el 2017 una
persona va perdre la vida com
a conseqüència d’un accident
laboral en el sector de la Cons-
trucció, una situació que no es
produïa des del 2012, quan la
CASS va comptabilitzar també
una defunció arran d’un acci-
dent laboral, en aquest cas al
sector Administració pública,
defensa i seguretat social.
Pel que fa als sectors d’acti-
vitat amb una major acciden-
talitat, el 2017 va liderar el
rànquing el del Comerç i la re-
paració de vehicles de motor, en
què es van registrar fins a 740
accidents laborals, un 2% més
que el 2016. En segon lloc, es
troben els 725 sinistres regis-
trats al sector d’Altres activitats
socials i de serveis prestats, amb
un creixement de la sinistralitat
del 13,4% en relació amb l’any
anterior. El podi el tanca el sec-
tor de la Construcció, en què el
repunt de l’activitat s’acompa-
nya també d’un increment del
nombre d’accidents laborals, en
aquest cas d’un 2,9%, per situ-
ar-se en 606 sinistres.
El quart lloc del rànquing és
per a l’Hoteleria, amb 447 si-
nistres, tot i que va registrar un
descens del 6,8% del nombre
d’accidents respecte del 2016,
seguit ja a força distància pel
sector de les Activitats immo-
biliàries, 329 sinistres, i el d’Ad-
ministració pública, defensa i
seguretat social, en el qual es
van comptabilitzar fins a 247
accidents.
En canvi, entre les activitats
amb menys sinistralitat, trobem
els organismes extraterritorials,
sector en el qual l’any passat no
es va registrar cap accident, i rè-
gims especials –el grup relatiu
als assalariats contractats en el
marc dels programes de treball
temporal–, en què es van comp-
tabilitzar dos accidents, que van
generar, però, dues baixes, amb
una mitjana de 26 dies de dura-
da.
Treball domèstic a la comu-
nitat (10 accidents), Producció
i distribució d’energia elèctrica
(10) i Educació (14) són els al-
tres grups amb un menor nom-
bre d’accidents i, lògicament,
també de baixes, tot i que en el
cas concret de l’Educació, les sis
baixes generades van registrar
una durada mitjana de 70 dies, i
va esdevenir així el sector amb la
durada de les baixes més llarga.
Quant al nombre de baixes la-
borals derivades dels accidents,
i a diferència d’altres anys en
què els sectors amb més acci-
dents no havien estat els que
més baixes havien generat, són
els sectors amb més sinistres els
que van comportar més baixes
laborals l’any passat. Així, el sec-
tor del Comerç i reparació de ve-
hicles de motor va registrar 385
baixes, amb una durada mitjana
de 48 dies, en la Construcció es
van comptabilitzar 347 baixes,
d’una durada mitjana de 50
dies, mentre que en el cas del
grup d’Altres activitats socials i
serveis prestats, les baixes labo-
rals van ser 289 amb una durada
de 53 dies.
Els accidents laborals augmenten
un 3,36% el 2017 i arriben a 3.721
Els diferents sinistres van comportar fins a 1.838 baixes temporals amb una durada mitjana de 50 dies
CASS
M.S.
AndorrA lA VellA
Les xifres de l’any passat confirmen el repunt de la sinistralitat ja apuntat el 2016.
jonAthAn gil
El conseller general del Partit
Socialdemòcrata (PS) Pere López
vol que Govern aclareixi com
afectaràlasentènciadelTribunal
Constitucional que anul·la part
de la Llei qualificada de transfe-
rències als comuns a la distribu-
ció de diners prevista enguany a
les corporacions parroquials. Per
això, ha presentat una demanda
d’informació mitjançant la qual
reclama que se li faci arribar qui-
na era la previsió inicial, com ha
canviat després de la resolució
de l’organisme i, si l’executiu ja té
una proposta per adaptar el text,
com quedaria el repartiment.
En l’escrit tramitat a Sindica-
tura, López demana en primer
lloc un “recull de totes les dades
que, segons la Llei (...) de trans-
ferències als comuns, han de ser-
vir aquest 2018 per a la distribu-
ció dels diners segons els criteris
establerts al text, desglossades
per Comú i per criteri de reparti-
ment”. Posteriorment, sol·licita
“la previsió de transferències a
realitzar enguany” segons els cri-
teris del text original, previ a la
sentència del TC, informació que
es demana també segons criteri i
parròquia.
El parlamentari vol que se li
faciliti “la previsió de transferèn-
cies a realitzar enguany des del
Govern als comuns, després de
la sentència del TC”. Finalment,
demana que “en cas que Govern
hagi adoptat una proposta per
adaptar la Llei qualificada de
transferències a la sentència (...)”
se li trameti “la previsió de trans-
ferències a realitzar (...) seguint
els criteris que quedin establerts
amb aquesta modificació”.
López va deixar clara la volun-
tat de “presentar als ciutadans”
les dades, ja que “pensem que és
un debat important” i que “cal
explicar per què el nostre model
és més just”. Al seu entendre el
debat serà important “no només
ara, després de la dura sentèn-
cia”, sinó també “en la campa-
nya” dels propers comicis gene-
rals.
El PS pregunta per les xifres de
les transferències als comuns
Consell general
Redacció
AndorrA lA VellA

ANDORRA8 Dimarts, 3 D’abril Del 2018
L’APED és una associació
que ja existia.
L’associació va ser creada
fa anys per gent que encara
treballa al món de la neu, però
n’hi ha d’altres que no per unes
desavinences, crec, amb el sec-
tor o amb altres associacions.
Estava aturada i només va cal-
dre tornar-la a activar. Es va
parlar amb els socis fundadors i
no hi van veure cap inconveni-
ent. Vam acordar una junta. Em
van proposar ser-ne president
i la idea no em va entusiasmar,
perquè ja vull més tranquil·litat.
Però vaig acceptar i vaig posar
com a condició que a la junta
hi havia d’haver una persona
representativa de cada escola i
de col·lectius importants, com
argentins, xilens, anglesos i tot-
hom que vulgui venir. Això seria
per engegar-ho, però de cara a
la propera temporada es farien
eleccions i es presentarien can-
didatures i jo no m’hi presenta-
ria.
Per què hi ha hagut la neces-
sitat de reactivar l’associa-
ció?
Hem parlat amb molta gent.
A causa dels esdeveniments que
van passar entre les estacions i
l’associació de monitors que hi
ha [l’AAME], la gent no estava
contenta amb el canvi que hi va
haver en els contractes. La idea
és intentar reconduir el tema.
La feina de monitor d’esquí és
molt puntual, de quatre o cinc
mesos. No ens podem equiparar
amb un treballador que treballa
els dotze mesos. Per això, cal
fer uns convenis perquè el re-
glament laboral estableix uns
dies festius fixos, però potser
a tu t’interessa fer festa quan
et ve de gust i saps que ho pots
fer perquè l’escola t’ho permet,
mentre que altres setmanes en
què hi ha molta feina t’interes-
sa treballar per guanyar diners.
És un règim especial que s’ha
de negociar amb els grups par-
lamentaris i amb les escoles i
camps de neu.
Com hauria de ser la nova
forma de funcionar?
Com a col·lectiu especial,
hauríem d’arribar a poder ren-
dibilitzar al màxim aquests dies
de treball. Si tota la temporada
fos igual, no hi hauria proble-
ma, però a la realitat hi ha set-
manes de molta feina i d’altres
de molt poca. Per què no inten-
tem que els festius siguin mò-
bils i, si algú vol fer festa cada
setmana, ho pugui fer, però si
vol treballar i traslladar la festa
a una setmana morta, també ho
pugui fer? Això ens interessa a
nosaltres i a les estacions.
Com es podria fer encaixar
amb la legislació?
Si estem equiparats al Codi
de relacions laborals no funci-
ona. D’aquí ve que haguem de
fer un conveni i puguem tenir
uns règims especials, com ara el
COEX o d’altres.
Un conveni a negociar amb
Ski Andorra?
Evidentment.
Ja s’ha començat a parlar
amb la patronal?
Està molt embrionari. De fet,
la setmana que ve farem una
assemblea amb la gent que ja
s’ha associat i també els que es
vulguin informar. Serà a partir
d’aquí que començarem a tre-
ballar. Demanarem una reunió
amb Ski Andorra, amb el Go-
vern, amb els grups parlamenta-
ris... Ara hi ha la llei de relacions
laborals a sobre de la taula i, per
tant, és el moment de parlar-ne
per incloure les especificitats de
la feina del monitor.
Quines disfuncions han com-
portat els nous contractes?
El que hem notat molt, i tam-
bé ho han notat les escoles, és
que el fet de tenir un contracte
amb set dies de feina i un de
festa obliga els grups a canviar
de monitor. Això ha provocat
queixes de clients que no ho ve-
uen normal perquè hi ha grups
que han canviat tres vegades
de monitor. També en les clas-
ses requerides hi ha clients que
deixen de fer algun dia perquè
el monitor fa festa, un fet que
perjudica l’escola i el monitor.
Cal que ens posem d’acord per
millorar la qualitat de servei,
la imatge i el país. De fet, l’any
passat hi havia monitors que
en signar el contracte ja deien
el dia que farien festa. Tal com
està aquest any és molt més
complicat, i més encara si hi
afegeixes la gent que es lesiona
i està de baixa. No és que vagi
a favor de l’escola. El que cal és
anar tots junts i que hi guanyem
tots.
Amb quins altres problemes
es troben els monitors?
Fa molts anys que no s’ha
apujat el preu de l’hora i l’hem
de tornar a negociar. Més que
negociar un augment de l’hora
puntual, que estaria bé, creiem
que seria més important asse-
gurar-nos uns augments i que
durant els 10 o 15 pròxims anys
no hi haguem de pensar. Que
cada any hi hagi un augment
de l’IPC, un augment lineal o
“Fa deu anys que cobrem el mateix
però no volem un augment puntual”
El nou president de l’Associació de Professionals de l’Esquí i Dis-
ciplines Associades (APED), Manel Arajol, remarca la necessitat de
treballar conjuntament per millorar el sector. Aposta per acordar un
conveni col·lectiu entre monitors i estacions perquè les condicions la-
borals s’adaptin a les especificitats del sector i defensa un increment
salarial a llarg termini i més facilitats per als temporers.
Manel Arajol, president de l’APED
M.S.C.
AnDorrA lA VEllA
El règim especial s’ha
de negociar amb els
grups parlamentaris i
els camps de neu
Hi ha queixes de
clients perquè hi ha
grups que han canviat
tres cops de monitor
Veig futur a la
professió tot i que
és cert que el dia 8
d’abril s’ha acabat
jonAtHAn gil

ANDORRA 9Dimarts, 3 D’abril Del 2018
el que s’acordi. Això hauria de
permetre que no passi el que ha
passat ara, que fa deu anys que
estem cobrant el mateix preu
de l’hora. Acordar un augment
puntual seria pa per avui i gana
per demà.
De quant hauria de ser
aquest increment del preu
de l’hora?
Potser es podria mirar si
s’hagués augmentat fa deu anys
fins ara a quant arribaríem... No
tenim cap proposta concreta i
entenem que serà complicat fer
amb un any el que no s’ha fet
durant deu. Per això és impor-
tant aquest increment amb una
previsió de més anys.
Amb qui s’hauria de negoci-
ar aquest increment?
Suposo que hi intervindria
Ski Andorra, però cada estació
és la que hauria de decidir. Amb
tot, seria ideal arribar a les ma-
teixes condicions a tot arreu,
però això és més complicat.
Veurien bé l’establiment
d’un preu mínim de l’hora
del monitor per a totes les
estacions?
Els monitors cobren diferent
segons les titulacions, antigui-
tats... Es podria parlar tot. Per-
què també és important que
un diplomat cobri més que un
iniciador, fet que ja passa tot i
que la diferència és poca. Amb
això no vull dir que l’iniciador
ha de cobrar menys, sinó que
el diplomat ha de cobrar més. I
tampoc és el mateix un monitor
que parli una llengua o un que
en parli quatre.
Darrerament s’ha parlat
molt de les dificultats dels
temporers per trobar habi-
tatge.
Amb el problema de l’habitat-
ge, que aquest any ha estat més
greu, intentarem col·laborar
i intentar millorar aquest as-
pecte. Tot i així, penso que és
un dels punts en què estarem
més lligats de mans perquè hi
ha molts aspectes que no con-
trolem. Les estacions també hi
haurien de col·laborar. I a això
s’hi afegeix el fet que hi ha pisos
que estan convertits en pisos
turístics. Cal buscar una solució.
A banda, si ets membre de l’as-
sociació també estem treballant
perquè tinguis avantatges co-
mercials. Grandvalira ja ens ha
dit que ens donarà un forfet per
a cada associat, Vallnord suposo
que serà igual i mirarem boti-
gues d’esports o d’altres. A més,
estem oberts a qualsevol apor-
tació.
Hi ha alguna altra millora
que afecti els treballadors
estrangers?
Com que volem englobar tot-
hom, i també els monitors de
fora, una cosa a fer és negociar
amb l’Efpem per solucionar la
situació amb què es troben mo-
nitors de fora que quan venen a
convalidar el títol tenen molts
dies d’espera. Caldria reduir al
màxim aquests terminis perquè
fins que no el tens convalidat
no pots treballar. Un monitor
diplomat, que és el màxim, si
ja té el títol convalidat tampoc
caldria que l’hagués de conva-
lidar cada any. Cal agilitzar-ho.
Perquè, si un monitor ve un
dilluns i no pot treballar fins al
dilluns següent, això suposa un
perjudici per a ell i també per a
l’estació, ja que el pot necessitar.
Sobre això, cal parlar-ne amb
l’Efpem.
Altres temes que es podrien
tractar són les cobertures de la
CASS –m’han comentat que els
fills menors dels temporers no
tenen cobertura durant els pri-
mers dos mesos–, o poder-nos
jubilar abans tenint en compte
que és una feina molt física. Tot
això són propostes que no s’han
treballat. Cal intentar facilitar
qualsevol aspecte que afecti els
monitors i que això també sigui
bo per a les escoles, perquè els
monitors necessiten les esco-
les, però les escoles necessiten
els monitors i, per això, cal que
ens entenguem i intentem no
enfrontar-nos. Hi haurà discus-
sions i negociacions, però cal
intentar col·laborar conjunta-
ment i al final qui hi sortirà gua-
nyant és el país.
L’Associació Andorrana de
Monitors d’Esquí (AAME)
va denunciar casos d’intru-
sisme per Carnaval. L’APED
ha constatat situacions
d’aquest tipus?
Primer demanaria què és
intrusisme. Si és que necessi-
to monitors perquè fan festa
i truco a La Molina, per exem-
ple, perquè em deixi monitors i
se’ls dona el permís de treball i
es posen a treballar, això no és
intrusisme. El que sí que és trist
és que hi hagi monitors que
treballen legalment aquí que
han vingut de fora, quan hi ha
monitors que són aquí i fan fes-
ta perquè els hi obliga el regla-
ment laboral. No hem detectat
casos de persones que treballin
il·legalment i, si ho detectéssim,
seríem els primers a denunci-
ar-ho.
En el cas dels temporers,
consideren que les estacions
aposten per contractar mo-
nitors amb nivells formatius
baixos per pagar menys?
No, això no és veritat. L’esco-
la de Pal jo diria que és on hi ha
més diplomats, i són diplomats
d’Andorra i estrangers. Hi ha
gent que en fa 10 i 15 que ve i
que cobren el mateix que jo, per-
què són de màxim nivell. I no
per això els diuen que no, per-
què això implica teòricament
un millor servei o més segur.
I també hi ha nois joves d’An-
dorra que sí que són nivells 1 i
que es continuaran formant. Jo
li veig futur a la professió. Tot i
que és cert que hi ha un proble-
ma i és que el dia 8 d’abril s’ha
acabat i fins al desembre, què
fem? Hi ha gent que té feina,
d’altres que no, d’altres fan la
doble temporada i van a Xile,
Argentina, Nova Zelanda o al
Japó... El que és cert és que hi
ha gent que potser un any han
fet de monitors i l’altre ja no
tornen perquè han trobat una
feina, han muntat una empresa
o s’han fet autònoms. Però no
és perquè al monitor no li vagi
bé, sinó perquè s’han d’assegu-
rar un futur. I això no és culpa
de l’escola, ni dels monitors. És
perquè és així. Però el que hem
de fer és, entre tots, intentar
millorar-ho. A Andorra tenim
bones referències i cal intentar
millorar-ho.
“La finalitat [amb l’AAME] segurament deu ser la
mateixa, però el camí és molt diferent”
A l’inici, l’APED es va mostrar crítica amb les
accions que havia fet l’AAME. Per què?
L’AAME va fer una reunió informativa en què
podien anar-hi els socis i no socis. Hi vaig anar,
vaig fer una pregunta, i no me la van contestar i
em van dir per què no callava. Ens van exposar
que l’assemblea per majoria havia decidit
denunciar els contractes i jo vaig demanar
quanta gent hi havia a l’assemblea, ja que era
una decisió important, però mai no m’ho van
aclarir. No estic d’acord amb l’AAME, en com
fan les coses. L’AAME de seguida denuncia,
tot i que en són ben lliures. A més, tenen
alguns associats que no treballen de monitors
o no ho són. D’altres només hi són pel segell
ISIA... Crec que hi ha coses més importants si
realment volen defensar la professió. Per això
nosaltres hem tirat per aquest camí.
Tot i així les reivindicacions són força similars.
Diria que la finalitat segurament deu ser
la mateixa, però el camí és molt diferent. Un
exemple és el que ha succeït amb l’associació
argentina, Aadides, que va fer uns comentaris
i ara l’AAME vol fer una denuncia davant de
l’ISIA. Em sembla que és complicar-ho molt
tot. Per què no intentem entendre’ns, seure i
parlar? Crec que aquesta és la via i cal anar
per aquí.
Hi ha hagut alguna trobada amb l’AAME?
No. Nosaltres farem el nostre camí i, si volen
alguna cosa, ja ens ho diran. Ningú diu que
només hi pugui haver una o dues associacions.
En pot sortir una altra o tres més. Si podem
treballar pel bé de la professió, del país i de
la neu, encantats. Si parlem de segons quines
coses, a mi no m’hi trobaran.
De cara a la temporada que ve, serà possible
tenir aquest nou conveni col·lectiu?
Espero que sí. Això caldrà treballar-ho
després del final de la temporada d’esquí. No
ho deixarem per a l’any que ve. I, de cara a
l’any que ve, el que hem d’enfocar és que hi
hagi eleccions i que algú s’hi vulgui presentar
i vulgui continuar tirant això endavant. La
prioritat serà defensar els monitors, però
sempre amb vista que funcioni tot. Perquè
aquest any ha estat problemàtic el tema de
les festes. Amb els contractes, encara avui
hi ha molta gent que no ha entès la nòmina,
compensatòries..., és molt complicat. Cal anar
cap a un model en què si algú no vol fer mai
festa que ho pugui fer i, si algú vol fer festa
cada diumenge, que també ho pugui fer. També
s’ha de dir que l’estació no ens ha obligat mai
i si algú ha decidit fer festa se l’hi ha continuat
donant feina.
joNATHAN gIL

El projecte d’unir la zona de
l’Hortell amb la Coma amb un
nou telecabina és el més impor-
tant i emblemàtic dins del pla
director de l’estació d’Ordino-
Arcalís, un pla que ja està en
marxa i que no hauria de patir
modificacions tot i l’entrada de
Saetde a la societat com a acci-
onista majoritari en detriment
del Comú. La idea és iniciar les
obres del giny tan bon punt
tanqui l’estació i s’acabi la tem-
porada d’hivern, perquè sigui ja
una realitat la propera tempo-
rada. El cost inicial d’aquest te-
lecabina voreja els 6,4 milions,
segons consta al pla director, i
esdevindrà de gran importància
especialment quan hi hagi poca
neu a la zona de l’Hortell, ja que
garantirà que tant debutants
com esquiadors més avançats
puguin seguir gaudint de l’esta-
ció, va defensar el director d’Or-
dino Arcalís, Xabier Ajona. Així
mateix, és un giny que també
canviarà la concepció de l’esta-
ció durant l’estiu. Un cop entri
en funcionament, la carretera
d’accés a la Coma (una part de
la qual és la pista Megaverda i
on es troba l’emblemàtica escul-
tura de l’O) es tallaria al trànsit
rodat de vehicles, sempre que
s’arribi a un acord amb el titu-
lar de la via, que és el Govern. Si
s’acorda el tancament serà, per
tant, una carretera reservada
als ciclistes, que podran emular
els corredors professionals que
van participar a les edicions del
1999, 2009 i 2016 del Tour de
França. D’aquesta manera, i tal
com va destacar Ajona, aquest
port de muntanya es converti-
rà en l’únic final d’una etapa del
Tour que es podrà fer sense la
companyia de vehicles motorit-
zats. “Seria atractiu i exclusiu”,
va garantir.
Així mateix, connectar les
dues zones amb el telecabina
també a l’estiu, projecte que
hauria de ser una realitat el
2019, també aconseguiria des-
congestionar la zona d’aparca-
ment de la Coma, on en dies
punta arriben a passar-hi fins a
800 vehicles, va assegurar Ajo-
na. Seria, a més, una manera de
rendibilitzar la inversió del tele-
cabina també durant la tempo-
rada estival, va plantejar Ajona,
tenint en compte que s’haurà
de pagar un forfet per utilitzar
el giny. El nombre de visitants a
la Coma és de prop de 100.000,
i el preu del forfet (que inclourà
també un passatge al telecadira
de Creussans o les Basses) serà
de 9 euros, segons el pla direc-
tor. El funcionament del tele-
cabina de la Coma també ha de
permetre allargar les tempora-
des d’esquí.
Arcalís, únic final d’una etapa del
Tour sense vehicles motoritzats
Estacions
La carretera d’Arcalís es tallarà al trànsit a l’estiu amb el nou telecabina de la Coma.
vallnord
Agències
andorra la vElla
Les reserves d’última hora po-
den fer pujar la mitjana d’ocu-
pació d’aquesta Setmana Santa,
segons ha declarat el president
d’Unió Hotelera d’Andorra
UHA), Manel Ara. Fins al di-
marts, 27 de març, la previsió
d’ocupació mitjana dels esta-
bliments associats a UHA era
d’un 85%, aproximadament,
però amb les reserves d’última
hora pot augmentar fins al 90
o al 95%. A les parròquies de
Canillo, Encamp i Ordino, l’ocu-
pació era, des del 27 de març,
del 100%. “Les parròquies altes
tenien assegurat el ple”, però
Andorra la Vella i Sant Julià de
Lòria encara tenien força habi-
tacions disponibles. Ara creu,
però, que aquestes darreres re-
serves han funcionat molt bé,
de manera que “dissabte i diu-
menge no es trobaven habita-
cions ni a Escaldes-Engordany
ni a Andorra la Vella”. Les pre-
visions meteorològiques desfa-
vorables feien preveure en un
principi una petita davallada de
l’ocupació, però finalment no-
més va ser dissabte el dia que va
fer més mal temps. La qual cosa,
segons el president d’UHA, pot
haver reactivitat aquestes reser-
ves de darrera hora.
Quant a la procedència dels
visitants, Ara ha assenyalat que
majoritàriament són de proxi-
mitat, concretament espanyols.
Els preus de les habitacions
també han pujat respecte de
l’any passat, la qual cosa pot fer
que quedi compensada la factu-
ració i sigui similar a la del 2017.
Pel que fa a les vendes en el
sector del Comerç, la presiden-
ta de la Federació d’Associaci-
ons de Comerciants (FACA),
Susagna Venable, ha assenyalat
que la primera impressió és que
“han anat malament”. Venable
ha declarat que ja fa temps que
es constata un canvi d’hàbits
dels turistes que venen a visi-
tar el país. En aquest sentit, ha
afirmat que “la gent ve a pas-
sar un cap de setmana, no ve
a comprar”. “Les prioritats, ha
remarcat, són en primer lloc
l’allotjament i després el menjar.
Comprar no és una prioritat”.
Tot i que les xifres oficials
es donaran avui, les primeres
impressions fan pensar que no
s’ha arribat al volum de vehicles
que s’esperava que entressin
aquesta Setmana Santa: 88.000.
Ahir, la sortida del país per la
frontera del riu Runer no va
presentar excessives complica-
cions i des de les sis de la tarda
el trànsit era fluid. En canvi, a la
frontera franco-andorrana hi va
haver cues considerables des del
migdia a causa d’un accident a la
RN-22 pel cantó francès entre
un vehicle i una moto. Durant
dues hores aquesta carretera va
estar tallada al trànsit, fet que
va provocar retencions quilo-
mètriques que durant la tarda
es van anar a desfent.
Setmana Santa
M.P.A.
andorra la vElla
L’ocupació hotelera voreja el 90%
gràcies a les reserves d’última hora
El sector del Comerç fa una valoració negativa de les vendes fetes durant aquestes festes
les estacions de vallnord reben més de 65.000
esquiadors, un 70% més que en altres ocasions
les estacions de vallnord-Pal arinsal i de
vallnord-ordino arcalís tanquen una Setmana
Santa molt positiva perquè han incrementat en
més d’un 70% la xifra d’ocupació respecte de
les temporades passades, segons informen en
un comunicat. les instal·lacions de les valls
del nord han rebut entre el 24 de març i el 2
d’abril 65.000 esquiadors, han tingut més de
2 metres de neu als dominis i tots els serveis
oberts. Concretament, a vallnord-Pal arinsal,
un total de 49.300 persones han triat les
pistes d’esquí de la Massana per passar els
dies de Setmana Santa. això suposa un 33%
més respecte de la previsió de persones que
l’estació esperava.
Per la seva part, a vallnord–ordino arcalís
l’afluència ha pujat un 7%, fins a superar
les 15.500 persones. Això, juntament amb
l’increment del 19% de la despesa per
esquiador, fa que aquest domini consideri que
aquesta “hagi estat la millor Setmana Santa
dels darrers anys”.
vallnord

publicitat 11Dimarts, 3 D’abril Del 2018

publicitat12 Dimarts, 3 D’abril Del 2018

ANDORRA 13Dimarts, 3 D’abril Del 2018
REMODELACIÓ AVINGUDA MERITXELL:
CANVIS EN EL TRÀNSIT
La zona habitual per a vianants entre migdia i
mitjanit quedarà prohibida al trànsit les 24 hores
a partir del 3 d’abril i mentre durin les obres
d’embelliment.
Es manté la circulació rodada a l’avinguda
Meritxell entre la plaça Rebés i el pont de la
Rotonda (únicament en aquest sentit).
Els vehicles provinents del carrer Dr. Mitjavila es
desviaran cap al carrer Prat de la Creu.
Efectius de la policia van de-
tenir dissabte passat un home
com a presumpte autor d’un
delicte contra el patrimoni
(furt amb força), ja que se’l va
enxampar dins d’un pis mentre
estava robant, segons va infor-
mar ahir el cos de seguretat.
Els fets van tenir lloc 20 mi-
nuts abans de mitjanit, quan es
va advertir la policia que s’ha-
vien sentit sorolls a l’interior
d’un pis i que la porta estava
forçada. Els agents van entrar a
l’immoble i al seu interior van
trobar l’home, a qui se li va lo-
calitzar un tornavís amb punta
plana de grans dimensions i
una barra de ferro d’obra, així
com vuit xecs bancaris en blanc
i diferents claus que havia aga-
fat de l’interior del domicili.
Aquesta és una de les divuit
detencions que va portar a ter-
me el cos de seguretat la set-
mana passada, entre les quals
també destaca la detenció, di-
mecres a la nit, d’una parella
per un presumpte delicte de
maltractaments en l’àmbit do-
mèstic, després que s’agredis-
sin mútuament en un domicili
particular, i també per tinen-
ça d’estupefaents, ja que se’ls
va trobar en possessió de 0,7
grams de cocaïna, 2,5 grams de
marihuana, 0,6 grams d’haixix
i una cigarreta també d’haixix.
D’altra banda, en aquest cas
dissabte al Pas de la Casa, la
policia va detenir una dona que
va realitzar una compra amb
moneda falsa. Els fets tenir lloc
cap a les tres de la tarda quan
des d’un establiment es va avi-
sar la policia que una dona ha-
via pagat amb tres bitllets de
50 euros falsos. Poc després,
els agents van rebre l’avís que
una dona havia fet una com-
pra fraudulenta amb un bitllet
fals de 50 euros. La policia va
localitzar i controlar la interes-
sada, que portava a sobre cinc
bitllets més falsos de 50 euros.
La dona va ser detinguda com
a presumpta autora d’un delicte
contra el tràfic jurídic, emissió
de moneda falsa.
La policia va detenir també
una dona per amenaces i injú-
ries a una altra en una terrassa
d’un local d’oci, dos homes per
un delicte contra el tràfic jurí-
dic després d’identificar-se amb
una identitat falsa i un home
per desobediència a una ordre
d’expulsió. Així mateix, nou
persones van ser detingudes
per conduir sota els efectes de
l’alcohol, i una més quan inten-
tava entrar al país en possessió
d’1,2 grams de cocaïna i 4,8
grams d’haixix.
Detingut un home mentre robava
en un pis de Sant Julià de Lòria
La policia deté una parella per un delicte de maltractament després que s’agredissin mútuament
Successos
La policia va portar a terme divuit detencions la setmana passada.
jonathan gil
Redacció
andorra la vella
La policia francesa ha deco-
missat a Tolosa 2.319 pa-
quets de tabac de contraban,
una mercaderia procedent
del Pas de la Casa, segons
recollia ahir La Dépêche du
Midi, citant fonts policials.
Segons el rotatiu francès,
una patrulla de la brigada
contra el crim feia el segui-
ment de dos homes, de 19
i 60 anys, que sovint recu-
peraven paquets de l’interi-
or d’una bústia de correus.
Finalment, a principis de la
setmana passada, se’ls va
controlar i durant la investi-
gació se’ls va trobar el tabac,
8.000 euros en metàl·lic i
300 grams de resina de càn-
nabis. Els agents van dete-
nir els dos homes, que van
passar a disposició judicial.
El preu d’un cartró de tabac
a Andorra és d’uns 35 euros,
mentre que a França val uns
80 euros.
Comís de
2.300 paquets
de tabac a
Tolosa
Agències
toloSa
Contraban

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:
Sabores
SurdelSur
D E L 2 3 D E M A R Ç A L 2 2 D ’ A B R I L
L’església de Sant Romà de les
Bons va obrir ahir, Dilluns de
Pasqua, les portes per acollir
una missa. A continuació, el veï-
nat de les Bons i de la resta de la
parròquia d’Encamp va celebrar
a l’exterior un aperitiu, amb vi,
fuet i pa. L’aplec el van amenit-
zar els caramellaires, una dese-
na de joves encampadans que
van interpretar algunes can-
çons, com l’himne andorrà. El
cònsol d’Encamp, Jordi Torres
Arauz, i consellers de Comú,
com Jordi Troguet, no es van
perdre l’aplec. Tampoc hi va
faltar un altre veí encampadà:
el ministre d’Ordenament Ter-
ritorial, Jordi Torres Falcó. El
bon temps va acompanyar la
primera de les celebracions dels
aplecs encampadans de la tem-
porada. La propera festa tindrà
lloc l’1 de maig a Sant Jaume
dels Cortals.
El cònsol major d’Encamp,
Jordi Torres, va explicar, en el
transcurs de l’aplec, que el Go-
vern té la voluntat de tancar el
projecte de llei de reforma de la
Llei qualificada de transferèn-
cies als comuns durant el mes
d’abril, per poder-la entrar a
tràmit parlamentari com més
aviat millor i que el Consell
General la pugui aprovar i, per
tant, la llei es pugui aplicar. To-
tes les administracions han de
mantenir una segona reunió
per tancar els serrells de l’acord.
Torres va argumentar que tots
els líders comunals han vist bé
la idea de fer el repartiment a
parts iguals, fins i tot Andorra
la Vella i Sant Julià de Lòria,
que són els comuns que més
han criticat els criteris d’atorga-
ment de les transferències.
Les Bons celebra la seva diada
amb una missa i caramelles
El cònsol explica que la modificació de la llei de transferències es tancarà a l’abril
Encamp
Els caramellaires d’Encamp van amenitzar la diada a Sant Romà de les Bons.
AgènciEs
Agències
EncAmp
El Centre de Tractament de
Residus (CTR) va rebre des
del mes de juliol i fins al febrer
d’aquest any un total de 4.435
tones de residus procedents
de la Cerdanya, i ha estat el
mes de gener del 2018, amb
767,58 tones, quan se n’han
rebut més. L’any passat el CTR
va rebre una quantitat total de
44.178,24 tones de residus, la
xifra més important dels dar-
rers anys. Tots els mesos les
quantitats recepcionades van
estar al voltant de les 3.500
tones, a excepció de l’agost i el
desembre, quan es va superar
aquesta xifra. L’any passat els
residus de la Cerdanya van ser
el 6,7% del total i enguany re-
presenten el 16,46%.
Des del ministeri de Medi
Ambient i Sostenibilitat es su-
bratlla que aquesta importació
es va fer durant aquests mesos
“amb total normalitat, es van
complir els acords pactats”,
i que no hi va haver cap inci-
dència destacable. També es
posa en relleu que la produc-
ció elèctrica que es deriva de la
importació d’aquests residus
suposa un augment de la ràtio
de kWh venuts per tona trac-
tada d’un 10,3%. Cal destacar
que el volum de residus que
es van tractar l’any passat al
CTR de la Comella, les 44.178
tones, és la xifra més alta dels
darrers anys. De fet, supera
en 6.771 les del 2016, que ja
va ser un any en què es va no-
tar un increment de l’activitat.
Per mesos, es pot comprovar
que al llarg de l’any les tones
recepcionades pel CTR van
estar al voltant de les 3.500, a
excepció dels mesos d’agost i
desembre, quan es va superar
aquesta xifra. Concretament,
al desembre, el total de re-
sidus rebuts a la planta de la
Comella va ser de 4.458,23 i a
l’agost, de 4.175,88 tones. Al
setembre, hi va haver menys
activitat, amb 3.058,18 tones.
El CTR rep des del juliol
4.435 tones de residus
procedents de la Cerdanya
Agències
AndorrA lA vEllA
medi ambient

Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA 4 NOVES FREQÜÈNCIES
SERVEI I ATENCIÓ 24 HORES
SORTIDES DIÀRIES
07.30 11.00 13.00 15.00 17.30 20.00 23.00
07.45 11.15 13.15 15.15 17.45 20.15 23.15
06.15 08.15
09.30
09.45
10.15 11.45 13.45 15.45 18.15 20.45
21.30
21.45
22.15 23.45
AEROPORT BCN T1
PLANTA 0
AEROPORT BCN T2
ENTRE TERMINAL B I C
BARCELONA
ESTACIÓ DE SANTS
BARCELONA ANDORRA
SORTIDES DIÀRIES
08.1506.15 11.15 13.15 15.15 18.15 20.15 22.15
ANDORRA LA VELLA
ESTACIÓ AUTOBUSOS
08.2506.25
03.30
03.40 11.25 13.25 15.25
16.30
16.40 18.25 20.25 22.25
SANT JULIÀ
PLAÇA LAURÈDIA
BARCELONAANDORRA
RESERVES: +376 805 151COMPRES ON-LINE: www.andorradirectbus.es
Pirineus
Les estacions d’esquí lleidata-
nes han venut aquesta Setmana
Santa uns 150.000 forfets, un
76% més que l’any anterior, se-
gons les dades facilitades pel Pa-
tronat de Turisme de la Diputa-
ció de Lleida. Tot i que el temps
canviant propi de la primavera,
amb ratxes fortes de vent, dis-
sabte, i baixes temperatures, ha
tingut més afectació en l’àmbit
del turisme actiu i dels esports
d’aventura, també ha impedit
que s’apleguessin encara més es-
quiadors al Pirineu. Als comple-
xos, alguns dels quals tancaran
la temporada el proper 8 d’abril,
els gruixos i la qualitat de la neu
han afavorit la venda de forfets
en aquests deu dies, tant per a
la pràctica de la modalitat al-
pina com de nòrdic. El conjunt
d’estacions d’esquí del Pirineu
de Lleida han estat obertes per
aquesta Setmana Santa amb uns
bons gruixos de neu. Tot i que la
climatologia no es va mostrar
del tot favorable en alguns dels
dies d’aquesta Setmana Santa,
el nombre de forfets venuts en-
tre el 24 de març i el 2 d’abril ha
estat d’uns 150.0000, un 76%
més que la Setmana Santa de
l’any 2017, que es va tancar amb
85.000 forfets.
La temporada d’esquí 2017-
2018 entra a la recta final, amb
els centres d’alpí oberts fins al
pròxim diumenge, 8 d’abril, i
amb uns bons gruixos de neu
de qualitat immillorable per
a la pràctica de l’esport blanc
després de les intenses nevades
caigudes aquest hivern. Només
l’estació de Tavascan, en la mo-
dalitat d’alpí, ha tancat el diu-
menge, 1 d’abril, mentre que la
de nòrdic romandrà oberta fins
al dia 8. Per la seva banda, l’es-
tació de nòrdic de Virós-Vallfer-
rera tancarà el dia 2. El complex
de Sant Joan de l’Erm allargarà
la temporada fins al 8 d’abril i
les estacions d’Aransa, Lles de
Cerdanya i Tuixent-La Vansa, a
partir del dia 2 d’abril, continu-
aran obertes només els caps de
setmana fins que tinguin neu
suficient per a l’esquí.
Pel que fa a l’ocupació hote-
lera, les dades provisionals fa-
cilitades pel Patronat de Turis-
me de la Diputació de Lleida la
situen, a les zones turístiques,
al voltant del 95% de mitja-
na en els dies festius que van
del Dijous Sant fins al Dilluns
de Pasqua. D’aquesta manera,
des del Patronat han qualificat
aquest índex de molt positiu i
han destacat que les previsions
fetes inicialment per l’ens s’han
complert. El director del Patro-
nat de Turisme, Juli Alegre, va
expressar la seva satisfacció pel
resultat d’aquestes vacances de
Setmana Santa a les zones tu-
rístiques de la demarcació de
Lleida.
Les estacions d’esquí venen 150.000
forfets durant la Setmana Santa
Aquesta xifra d’afluència d’esquiadors suposa un 76% més que la registrada en el mateix període l’any passat
Turisme
Agències
lleida
Esquiadors a l’estació d’esquí de Masella durant aquesta Setmana Santa.
agències
Les falles de la Pobla de Segur,
al Pallars Jussà, tindran per pri-
mera vegada aquest any presèn-
cia de dones, que baixaran les
torxes enceses de la muntanya
el pròxim 17 de juny. Així es va
aprovar per majoria a l’assem-
blea extraordinària de l’Associ-
ació Cultural de Fallaires i Pu-
billes de la Pobla de Segur que
organitza la festa, que va deba-
tre i votar la proposta que van
fer dues sòcies de 18 anys. La
tradició de la Pobla té una carac-
terística que la fa peculiar res-
pecte de les altres baixades de
falles del Pirineu, i és que les pu-
billes esperen els fallaires quan
baixen de la muntanya a l’en-
trada del poble i fan junts l’últi-
ma part del recorregut fins a la
plaça de la Pedrera, on llancen
les teies a la foguera. A la resta
de festes del foc de l’Alta Riba-
gorça i els Pallars fa anys que la
presència femenina està norma-
litzada, tot i que en poblacions
com Taüll, on van baixar dones
per primera vegada el 2008, la
seva incorporació a la festa no
va estar exempta de polèmica.
Des de la junta destaquen que
“a partir d’ara, a les falles de la
Pobla de Segur, tant homes com
dones podran exercir el rol que
més els convingui, sense alterar
l’estructura de la festa, que de-
mana que les parelles estiguin
formades per una persona ves-
tida de fallaire i una de pubilla”.
A la sortida de l’assemblea les
dues noies pioneres van mostrar
la seva satisfacció pel resultat i
confien que els canvis “cohesio-
nin la festa i la facin més gran”.
La petició ha generat contro-
vèrsia i l’assemblea extraordinà-
ria es va fer a porta tancada i no
es va permetre que els mitjans
de comunicació prenguessin
imatges ni tal sols de l’inici de la
sessió.
La Pobla de Segur tindrà per
primera vegada dones fallaires
Tradicions
Agències
la pobla de segur

Cultura
A poc a poc li anem escrivint
la biografia al Dodge Fargo de
Fontaneda. Ja saben: el vehi-
cle històric que jeu abandonat
rere una tàpia i que Velles Cases
s’ha proposat salvar abans que
es desintegri del tot. La setma-
na passada li confirmàvem el
nom –s’havia especulat que fos
un Hotchkiss però no, és sens
dubte un Fargo, com es veu cla-
rament al morro– i li posàvem
matrícula –AND 0194, molt
probablement l’autobús més an-
tic que es conserva al país. I ara
és el moment d’identificar els
seus primers propietaris.
Els teníem més a prop del que
podíem sospitar: Casimir Arajol
pare i Robert Cassany, tots dos
socis en aquella aventura pione-
ra que va ser la companyia Cas-
sany & Arajol que, a la segona
meitat dels anys 40, va obtenir
la concessió de la línia que anava
d’Andorra la Vella fins a l’Ospita-
let i Acs-dels-Tèrmes. La Hispa-
no Andorrana, fundada a prin-
cipis dels anys 50, va heretar la
línia de l’Ospitalet i Acs, i és en
aquesta a què estaven adscrits
els dos Fargo, com a mínim, que
formaven part de la flota: el 194
de Fontaneda i el 223 que tenen
aquí al costat, una mica més nou
que el seu germà. “El meu pare
hi feia de conductor, i el senyor
Cassany, de cobrador”, diu Casi
Arajol.
L’origen d’aquesta història cal
posar-lo en la línia Andorra-la
Seu que als anys 30 explotava
Francesc Arajol, i que en morir
aquest va heretar Casimir Ara-
jol pare. El 1938 es va traslladar
amb la família i temporalment
a Acs, i aquí es va llogar com a
xofer per a la companyia d’un
tal M. Dupont que feia la línia
d’Acs a Tolosa: “Devia ser en tor-
nar a Andorra que va obtenir la
concessió fins a Acs que explota-
ven ell i Robert Cassany”. Amb
algun entrebanc bèl·lic, com ara
el vehicle que –recorda Arajol
fill– va ser cremat pels alemanys
a finals de la II Guerra Mundial
i que van haver d’abandonar a
Acs. Val a dir que Cassany & Ara-
jol no era l’única companyia que
viatjava cap amunt: també ho
feia l’Huguet de Sant Julià, que
anava fins a la Tour de Querol
passant per Pimorent i Porta.
Eren els temps heroics de
ginys com l’Isobloc d’aquí dalt,
rara avis que muntava el motor
a la part posterior del vehicle.
D’aquesta època són també les
peregrinacions a Lourdes que
organitzava mossèn Lluís Pujol
i que invariablement Casi Arajol
conduïa per desig exprés dels ro-
meus. I uns anys abans, de l’epi-
sodi del juliol del 1936, quan
una altra vegada Casi Arajol va
conduir les catorze novícies i la
mare superiora del convent de
la Sagrada Família de la Seu que
el juliol del 1936 s’havien refu-
giat a les Monges –el desapare-
gut edifici del carrer de la Vall,
a la capital–, i que al setembre
d’aquell any ell mateix es va en-
carregar de conduir fins a Gèno-
va.
No va ser amb el Dodge Far-
go que ara ens ocupa i que molt
probablement data dels primers
anys 50, just quan arrenca la
Hispano Andorrana amb Jo-
sep Serra, (a) Parrilla, la vídua
d’Amadeu Codina, Francesc
Molné, Josep Pol, un Vila d’Or-
dino, Josep Isern i, ja ho hem
dit, Arajol i Cassany. El garatge
el van tenir inicialment als bai-
xos de la casa Isern de la capi-
tal –on avui hi ha el McDonalds
de l’avinguda Meritxell– i els
bitllets els venia Eduard Rossell
en una primitiva taquilla que hi
havia sota la rectoria i que tam-
bé feia de garatge. Obria a les sis
del matí, abans i tot, i l’autobús
sortia a les set; era el més ma-
tiner de tots, i hi pujaven so-
bretot els viatgers que volien
empalmar a Acs amb els trens
de Tolosa i París. A l’hivern, en
el trajecte de tornada carregava
els esquiadors del primer boom.
Aquella primera flota de la His-
pano Andorrana la integraven
una desena de vehicles de les
marques Saurer, Berliet i Iso-
bloc, a banda dels Fargo. Tots
ells, recorda Casi Arajol, carros-
sats d’origen, a diferència dels
primitius Ford dels anys 30.
I mentre esperem que Velles
Cases engegui la campanya de
micromecenatge per salvar la
relíquia de Fontaneda –hi tindrà
molt a veure la possible impli-
cació dels ministeris de Cultura
i Ordenament Territorial– Alan
Ward ja ha identificat el mo-
tor del Fargo de Fontaneda: un
Fordson 4D –dièsel atmosfèric
de quatre cilindres en línia, amb
una potència de 50 CV– de prin-
cipis dels anys 50 i que s’acos-
tumava a muntar en tractors i
barques. I també, és clar, en els
artefactes que s’atrevien a desa-
fiar el Port d’Envalira.
Dodge Fargo: una biografia
Identifiquem els primers propietaris de l’històric autobús abandonat a Fontaneda: Robert Cassany i Casimir Arajol
Patrimoni
A. Luengo
andorra la Vella
A dalt, el Fargo matrícula AND 223, germà del de Fontaneda, i que també feia la línia d’Andorra la Vella a l’Ospitalet i Acs-dels-Tèrmes
que van obrir Cassany i Arrajol i que als primers anys 50 es va integrar a la Hispano Andorrana; a baix, un Isobloc de l’etapa anterior.
arxiu gruP montmantell / casi arajol
el Fargo de Fontaneda
tenia un germà, l’and
223, també de la
Hispano andorra

cultura 17Dimarts, 3 D’abril Del 2018
Amb la col·laboració de:
Inscripcions
NOMÉS en línia
fins al 20 d’abril
a les 12.00 h
Per a més informació:
www.esports.ad
www.salut.ad
Recollida de samarretes,
dorsals i xips
del 7 al 12 de maig
Punt informació de l’Illa Carlemany
Trofeus
Per als 3 primers classificats
de cada categoria
Sorteig de premis entre els inscrits
que acabin les curses
- 15 vals de compra de 150 € cada un
9a cursa
popular
DIA DE L’ESPORT
PER A TOTHOM
13.05.2018
Diuen que per recrear els úl-
tims dies de la vida de Van Gogh
–aquest és grosso modo l’argu-
ment de Loving Vincent, a partir
de la investigació que emprèn
Armand Goulin– la productora
del film va reclutar 120 pintors
professionals que no tenien ex-
periència prèvia en el cine d’ani-
mació i que van crear en total els
65.000 fotogrames de què consta
el llargmetratge. Tots, quadres a
l’oli, a una mitjana de dotze qua-
dres per segon de metratge, i tots
ells inspirats en teles del mateix
Van Gogh. A aquest ritme, no és
estrany que el rodatge d’aquesta
pel·lícula absolutament insòlita
s’allargués durant set anys. Per
això, i perquè els directors, Do-
rota Kobiela i Hugh Welchman,
van suar tinta per reunir el pres-
supost per a un projecte arrisca-
díssim, que podria haver caigut
fàcilment en el kitsch, però que
ha tingut una excel·lent (i justi-
ficada) acollida de crítica –millor
llargd’animacióalsúltimspremis
del cine europeu– i públic, amb
uns ingressos que han multipli-
cat per quatre els cinc milions de
dòlars que va costar.
Loving Vincent és, en fi, la
proposta més marciana de la
programació de primavera del
Cineclub, que arrenca demà amb
La llamada, comèdia musical que
va ser una de les sensacions de
la cartellera espanyola de tardor,
i que té un dels seus màxims
atractius en Handia (30 de maig),
rodada en euskera i dirigida per
Aitor Arregi i Jon Garaño, i la
gran triomfadora de l’última edi-
ció dels premis Goya del cine es-
panyol, en què aquest biopic que
recrea la història real de Joaquín
Eleizegui, l’home més alt d’Eu-
ropa –feia 2,43 metres, i estem
parlant del segon terç del segle
XIX– va arrasar amb una dese-
na de guardons. Atenció també
al documental Muchos hijos, un
mono y un castillo, dirigit per Gus-
tavo Salmerón (9 de maig).
Van Gogh, animat i a l’oli
La programació de primavera obre amb ‘La llamada’; el 2 de maig,‘Loving Vincent’
Redacció
andorra la vella
Cineclub de les valls
Cançoncer, manouche i punky.
Així és el cartell de La Fada per a
l’abril. Un cartell que arrenca el
cap de setmana amb dos clàssics
de la casa: la rockera castellana
Rebeca Jiménez, que compa-
reix amb l’últim disc, Tormenta
y mezcal, acabat de sortir del
forn (6 d’abril), i la cançó d’au-
tor amb tocs folk del madrileny
Fito Mansilla, que estrena tam-
bé disc, La memoria incendiaria,
en què ha col·laborat Marwan.
Serà l’endemà, 7 d’abril. La set-
mana següent, un altre habitu-
al, Daniel Cros, acabat de tor-
nar de gira llatinoamericana,
amb No más canciones tristes (13
d’abril), i gir anarcopunk amb
David Mateos, àlies Mateólika,
de la corda del Sobrino del Di-
ablo i que debuta per aquí dalt
amb La revolución es una bonita
palabra (14 d’abril). La progra-
mació del mes es completa amb
Love It, que arrenca la tempora-
da a La Fada (20 d’abril), Ferran
Exceso (21), Mr. Rodríguez (27)
i Et-Co (28). La dosi mensual de
jam, amb l’Espai de Música Mo-
derna, el 25.
Rebeca Jiménez, Daniel Cros
i Love It, a La Fada Ignorant
directe
Redacció
andorra la vella
pROGRamaCIó
la llamada
4 d’abril
nelyubov (sin amor)
16 de maig
the killinG of a sacred deer
18 d’abril
handia
30 de maig
lovinG vincent
2 de maig
aus dem nichts (en la sombra)
6 de juny
muchos hijos,un monoy un...
9 de maig
the party
13 de juny

Esports
Play-off pel títol. Aquest és el
màxim objectiu. No n’hi ha cap
més després de quedar-se sen-
se poder disputar la Copa del
Rei i ser eliminats sense opci-
ons de jugar el Top-16 de l’Eu-
rocup. La segona volta del Bàs-
quet Club MoraBanc, després
de guanyar dissabte per 100 a
77 el Tecnyconta Saragossa, és
gairebé immaculada, amb vuit
dels seus últims nou partits
guanyats. Un bàsquet sòlid i,
en moltes ocasions, força coral.
Aquest és el signe d’identitat
d’un equip que només té un ob-
jectiu entre cella i cella, a nou
jornades per al final de la com-
petició regular. Ara l’equip diri-
git per Joan Peñarroya afronta
dos partits consecutius fora de
casa i en dues pistes ben com-
plicades: la del Baskonia i la
del San Pablo Burgos. Aquests
desplaçaments els fa el BC Mo-
raBanc situat en sisena posició
de la Lliga ACB, amb 15 victò-
ries i 10 derrotes. En les vuit
temporades que el club andor-
rà ha militat a la Lliga ACB, mai
no havia estat tant amunt a la
jornada 25.
Els números parlen per
si sols de la bona ratxa dels
de Peñarroya, però la igualtat
a la classificació no deixa que
cap equip aixequi el peu de
l’accelerador si no vol que un
altre el sobrepassi. La lectura
optimista és que el BC Mora-
Banc està a dues victòries del
FC Barcelona Lassa, el tercer
classificat, i a un triomf del Va-
lència Bàsquet, el quart. L’Her-
balife Gran Canària, el cinquè,
té les mateixes victòries, però
el basket-average ja perdut, i
immeditament després hi ha
el Montakit Fuenlabrada, amb
el mateix balanç que els cana-
ris i els andorrans, mentre que
l’Unicaja Màlaga i l’Iberostar
Tenerife estan a només una
victòria.
De fet, aquests dos equips
s’enfronten diumenge. Els de
Peñarroya tornen a jugar a
casa el 15 d’abril contra el Mo-
vistar Estudiantes, liderat per
l’israelià de passaport i nord-
americà de naixement Sylven
Landesberg. Després d’aquest
partit contra els estudiantils
tocarà visita a la pista del RE-
TAbet Bilbao Basket; rebran el
Monbus Obradoiro de l’exca-
pità, David Navarro; visitaran
l’FC Barcelona Lassa; després,
nou partit al Poliesportiu d’An-
dorra contra el Delteco GBC,
desplaçament a Màlaga per
jugar contra l’Unicaja; i final-
ment, visita del València per
abaixar el teló de la competició
regular. Calendari exigent però
que permet somiar, i més que
més quan l’equip està rutllant
en tots els sentits.
Contra el Tecnyconta Sa-
ragossa, el BC MoraBanc va
tornar a demostrar un atac
fluid en què tots van sumar,
fins i tot el pivot nord-americà
Colton Iverson, que va jugar
minuts de qualitat. I no tot
va ser atac, també hi va haver
defensa, en ocasions al límit i
amb moltes mans i ajudes. A
més a més, el base madrileny
Jaime Fernández va semblar
tenir oblidades les molèsties
musculars mentre que Sanè,
que només va jugar 4 min 55
s, va poder descansar pensant
en el proper partit contra el
Baskonia després de notar una
punxada a l’entrenament previ
al partit contra els aragonesos.
Tots els jugadors van anotar
dissabte i, fins i tot, l’escorta
andorrà Guille Colom, que va
tornar a jugar uns minuts quan
el partit ja estava més que sen-
tenciat i va anotar 4 punts amb
moltíssima desimboltura i amb
ganes d’agradar.
BASKONIA, EL PROPER RIVAL
Pedro Martínez (tècnic del
Baskonia) i Joan Peñarroya es
tornaran a veure les cares. Un
duelinteressantalesbanquetes
perquè Martínez va dirigir du-
rant quatre temporades Peñar-
roya. Van coincidir a Manresa,
entre la temporada 1991-92
i la 1993-94, i també durant
uns partits a l’Ourense en la
2000-01. A Manresa, Martínez
va comptar com a ajudant amb
Salva Maldonado, actualment
a l’Estudiantes). Peñarroya, en
entrevistes anteriors a mitjans
espanyols, sempre ha dit que
amb Martínez havia jugat les
seves millors temporades com
a professional, amb 13,5 punts
en el primer any, 11,9 en el se-
gon i 12,6 en el tercer.
El tècnic català del Baskonia
va arribar al club vitorià amb
0 victòries i 4 derrotes a l’Eu-
rolliga, i l’ha classificat per als
play-off amb un balanç de 16
victòries i 9 derrotes. Per tant,
Martínez, actualment campió
de la Lliga ACB amb el Valèn-
cia Basket, va rentar la cara de
l’equip que abans dirigia l’ex-
base argentí Pablo Prigioni.
Un Baskonia que acumula 11
victòries consecutives en ACB
i Eurolliga.
Sisens, a nou partits per acabar
El MoraBanc, que afronta ara dos partits seguits com a forà, mai havia ocupat aquesta posició en la 25a jornada
Bàsquet
Víctor Duaso
andorra la Vella
el despertar de John Shurna
Sempre ha agradat molt l’ala pivot nord-americà
John Shurna. És d’aquests 4 que tant enamoren
en el bàsquet modern. Bona mà, amb una
mecànica de tir força ortodoxa, i erigint-se sempre
en una amenaça exterior. l’exjugador del Joventut
de Badalona i el València Basket va arribar per
ser el recanvi de qualitat i del georgià Beqa
Burjanadze. Va venir del Cedevita Zagreb i, sense
tenir un paper transcendent, fins ara els seus
números ens estaven deixant freds a tots. de fet,
tothom pensava que seria l’elegit per deixar lloc
a Landing Sanè, però el club va confiar en ell i
dissabte passat contra el Tecnyconta Saragossa
va jugar el seu millor partit amb la samarreta del
BC MoraBanc: 21 punts, amb 3 de 4 en tirs de
2, 4 de 6 de triples, 3 rebots i 21 de valoració.
en tres temporades a la lliga aCB, dissabte va
arribar als 1.000 punts,ja que estava a només 21
d’arribar-hi, i els va anotar contra els aragonesos.
Per la seva banda, oliver Stevic està a 11 crèdits
de valoració per arribar als 1.000 en quatre
temporades a la lliga aCB.
aCB PhoTo / alBerT MarTín
la millor posició a la jornada 25 a l’acb
Temporada lloc balanç
1992-93 13è 12-13
1993-94 6è 15-10
1994-95 7è 14-11
1995-96 18è 7-18
2014-15 15è 8-17
2015-16 11è 11-14
2016-17 8è 12-11
2017-18 6è 15-10

esports 19Dimarts, 3 D’abril Del 2018
Esquí estil lliure
Carlitos Aguareles, esquiador
d’estil lliure de la Federació
Andorrana d’Esquí (FAE), va
finalitzar en quarta posició en
el seu retorn a la competició
després de la greu lesió al ge-
noll. L’esquiador d’estil lliure
es va quedar a les portes del
podi a la Copa d’Europa de la
República Txeca. Per la seva
banda, Pau Rabassa va fallar
en les dues baixades.
Aguareles, 4t
en el seu retorn
Esquí fora pista
Handbol
El noruec Stinius Skjotskift
i Anastasia Anufrikova, en
esquí d’estil lliure, i David
Vicente i Marion Gouwy, en
surf de neu, es van imposar
a la Jam Extreme, organit-
zada per l’esquiador fora
pista Dani Fornell. Un total
de 122 participants van fer
salts espectaculars a les ca-
nals de Port del Rat de Va-
llnord.
La selecció cadet d’handbol va
finalitzar en sisena posició al
Torneig Nacional d’Handbol
Villa de Agreda. El combinat
andorrà va perdre el primer
partit contra Zarautz per 26
a 10. En el segon partit, el Ta-
razona es va imposar per 27 a
10 als andorrans, que després
van véncer per 15 a 20 al BM
Uharte. En el partit per al cin-
què lloc, van perdre als penals
de nou contra el Tarazona.
La Jam Extreme,
exitosa
La selecció
cadet, sisena
Podi per a Mireia Mimi Gutiér-
rez. La primera espasa de l’es-
quí alpí femení va aconseguir
la segona posició a l’eslàlom FIS
que es va disputar a Prapoutel
7 Laux. El triomf va ser per a la
italiana Martina Peterlini per
només sis dècimes. En el segon
eslàlom, Mimi Gutiérrez, que
havia sigut tercera a la primera
mànega, va sortir del traçat a la
segona i no va poder acabar.
Per la seva banda, Matías
Vargas, esquiador de la FAE,
es va imposar al supergegant
dels Nacionals Espanyols que
es van disputar a Sierra Neva-
da. Vargas va fer un temps d’1
min 23,10 s. Robert Solsona va
ser vuitè; Xavi Cornella, 10è; Al-
bert Pérez, 12è; Pol Suárez, 16è;
Nico Castro, 21è; i Albert Tor-
res, 29è. No van acabar Lucas
López i Àlex Rius.
En el supergegant femení
dels Nacionals Espanyols de
Sierra Nevada, la millor andor-
rana va ser Laura Arnabat en
finalitzar en 9a posició, a 2,41 s
de la primera, la catalana Júlia
Bargalló. Clàudia Mijarez va ser
11a i Xènia Rodríguez, 13a.
Cande Moreno no va acabar.
En un gegant a Sainte-Foy-
Tarentaise, Verdú va ser 10è, a
2,08 s del primer, el francès Vic-
tor Guillot.
‘Mimi’ Gutiérrez, segona a
l’eslàlom FIS de Prapoutel
Esquí alpí
Redacció
andorra la vElla
El Futbol Club Andorra continua
posant remei a les nombroses
baixes i per al partit de diumen-
ge a Balaguer podrà comptar
amb un nou jugador: Nourddin
El Morabiti Talibe. L’extrem, de
23 anys, militava al Solsona del
grup 5 de segona catalana i com-
partia equip amb l’exjugador de
l’FC Andorra Oriol Roch. El Mo-
rabiti Talibe havia fet set gols en
17 partits jugats i va marcar en el
seu últim partit amb el Solsona
contra el Cervera, que va acabar 2
a 4 a favor dels de Miquel García.
Aquest fitxatge s’uneix al de Jor-
di Rubio, incorporació avançada
pel BonDia.
Nourddin El Morabiti Talibe
fitxa per l’FC Andorra
Futbol
V. D.
andorra la vElla
Nourddin El Morabiti Talibe, nou fitxatge.
Fc andorra
‘Mimi’, al segon esglaó del podi.
FaE
A partir de la temporada 1986-
87, el VPC Andorra va decidir
deixar de competir a Espanya
per fer-ho a França, en el comi-
tè del Rosselló. Des de 1993 es
troben al comitè Migdia-Piri-
neus a la promoció d’honor –la
setena del rugbi francès. L’ex-
president del club Pep Escolà
tenia entre cella i cella fer el
canvi, però no va comptar amb
els suports necessaris. El seu
substitut, Paul Alieu, s’ho està
plantejant un cop finalitzada
la temporada. El també juga-
dor internacional dels isards no
era partidari de mudar-se quan
Escolà n’era el màxim mandata-
ri, però ha canviat d’opinió un
cop acabada la temporada. “Ara
parlarem i farem un estudi per
mirar si és bo quedar-se a Fran-
ça o anar a Espanya. És cert que
abans no n’era partidari, però
ara crec que sí perquè el nivell
està pujant [a Espanya] i no ju-
guen un rugbi tan dur com els
francesos”, assegura Alieu.
En cas de decidir-se per Es-
panya, el primer equip del VPC
Andorra té plaça assegurada
a la Divisió d’Honor Catalana
Vueling –la tercera divisió del
rugbi espanyol–, que ha tingut
com a campió de la Lliga regu-
lar l’RC Sitges, on milita Albert
Pérez Tarrado, internacional
amb els isards. “Ara mateix es-
tic obert a tot. He jugat tota
la meva vida a França, però fa
anys que estem estancats i ne-
cessitem un canvi. Si tenim el
mateix pressupost podrem ser
allà dalt i pujar a la segona es-
panyola. Alguns dels jugadors
que volien plegar potser s’ho
repensen per enfrontar-se a un
nou repte”, indicar el màxim
mandatari del club, que a prin-
cipis de maig intentarà tancar
una reunió amb Govern i tam-
bé pretén fer una assemblea i
deixar aquesta decisió en mans
de la junta, els socis i també els
jugadors.
Pel que fa a aquests últims,
tenen contracte fins al mes de
maig i encara no s’ha parlat amb
cap d’ells per oferir-los renova-
cions o baixes. La continuïtat
del georgià Ramas Jinashvili
és una incògnita després de fer
una bona temporada. “És un
gran jugador i tècnicament és
molt bo, però encara no hem
parlat amb ningú”. A Divi-
sió d’Honor Catalana Vueling
no obliguen a tenir un segon
equip i és un punt també a fa-
vor. “En cas de fer-lo, jugarien
a tercera catalana. També seria
un nou repte per a tots ells”. I
què n’opinen els jugadors del
primer equip d’aquest canvi?
Alieu ho té clar. “El 80% de la
plantilla vol jugar a Espanya,
tot i que s’ha de mirar tot i tot”.
La temporada del VPC An-
dorra ha arribat al final. Els de
Jonathan Xepi García i David
Kirikaixvili van finalitzar en si-
sena posició a la poule 1 de pro-
moció d’honor, amb set partits
guanyats i nou derrotes. Aques-
ta posició els va donar l’opció
de disputar les fases d’ascens,
però l’equip andorrà va perdre
diumenge a Montech contra el
Coquelicots Montechois Rugby
per 28 a 14. El VPC ha decidit
no jugar la Copa Pirineus i els
isards tenen via lliure per pre-
parar el partit del 5 de maig
contra Croàcia. “L’objectiu era
mantenir-nos i hem aconseguit
jugar les fases finals. Per tant,
la temporada ha estat positiva i
faig un bon balanç de tot el que
ha estat aquesta temporada”,
conclou Alieu. Propera parada
al rugbi espanyol?
El VPC no tanca la porta a Espanya
El president Paul Alieu assegura que el 80% dels jugadors volen deixar de jugar a França
rugbi
Víctor Duaso
andorra la vElla
El VPC Andorra tanca una temporada amb l’objectiu assolit, la permanència.
jonatHan gil
Paul Alieu
El 80% de la plantilla
vol jugar a Espanya,
tot i que s’ha de
mirar tot i tot

20 Dimarts, 3 D'abril Del 2018
Classificats
VEHICLES
* Skoda Fabia 1.0 MPI 75cv Ambition: 12.800 € - 2.500 € oferta comercial març. Equipament de sèrie: aire acondicionat, 6 airbags, ESC incloent ABS,
ASR, MSR i Dual Rate, Front Assistance, regulador i limitador de velocitat, TPM: control pressió pneumàtics, connexió USB + Aux.in + carta SD,
sistema de telèfon Bluetooth, sistema Start & Stop, retrovisors ext. elèctrics i calefactats, tanca centralitzada amb comandament, ràdio “Swing”,
seient darrere separat 1/3 – 2/3, seient conductor regulable en alçada, ordinador Maxi-Dot, vidres elèctrics davant. Garantia 5 anys o 100.000 km.
Matriculació i IGI inclosos. Oferta vàlida fins el 30 de març per vehicles disponibles. Model foto: Skoda Fabia 1.0 MPI 110cv Clever.
SKODA FABIA
1.0 MPI 75cv Ambition
10.300 €*
Segueix-nos al
GARANTIA 5 ANYS

classificats 21Dimarts, 3 D'abril Del 2018
DIVERSOS
VENDA DE LLENYA
- Roure. Comanda mínima: 1/2 m3
(el
preu inclou també el
transport i la col·locació).
- Confecció de coms.
- Sacs d’encenalls.
transport i la col·locació).
835 800
IMMOBLES
L L O G U E R S
801 065www.eurofinques.com
R E C O M A N A T S
Carrer Callaueta, 3. Andorra la Vella.
(A 50 metres sortida darrere Escale)
comercial@eurofinques.com
AndorrA lA VellA
(roureda de Sansa)
2 hab., 70 m2
, ÀTIC TOTALMENT
REFORMAT, MOBLAT, 1 bany, traster,
acabats de qualitat, molt lluminós.
(Ref. 4256) 227.212 €
Cerquem
immobles
per llogar
Publicitem el seu
immoble, analitzem les
característiques del
llogater proposat i si ho
desitja administrem la
seva propietat.
SAnT JUlIÀ (Centre)
3 hab., 106 m2
, 2 banys, per
estrenar, acabats de qualitat, pàr-
quing opcional, exterior. (Ref 4304)
285.000 €
enCAMP
1 hab. MoBlAT (zona H. Montecarlo),
1 bany, pàrquing i traster. (Ref. 3655)
500 €. no S’ACCePTen AnIMAlS
lA MASSAnA (Sispony)
XAleT, 4 hab. dobles, 296 m2
+
413 m2
parcel·la + 9 m2
terrassa.
2 banys, 1 lavabo, gran saló, vistes
impressionants. (Ref 4282)
800.000 €
AndorrA lA VellA
(rotonda ToBIrA)
2 hab. dobles. 68 m2
, PER ESTRE-
NAR. Pàrquing opcional. Sol i vistes.
Tot exterior. (Ref. 2534)
284.000 €
enCAMP (les Bons)
estudi de 38 m2
,TOTALMENT REFOR-
MAT I MOBLAT.Terrassa. Pàrquing i
traster. Prop del Funicamp (Ref. 4252).
oPorTUnITAT d'InVerSIÓ Per A
lloGUer TUrÍSTIC. 95.000 €
CAnIllo (Urb. ribagrosa)
2 hab. 60 m2
, (53 m2
terrassa), edificació
molt recent, qualitats de luxe, 1 bany,
exterior amb vistes Pq. oPorTUnITAT
d'InVerSIÓ Per A lloGUer TUrÍSTIC.
(Ref 1750) 133.000 €
enCAMP (CArrer lA VenA)
oPorTUnITAT.
2 hab., 67 m2
, 1 bany, safareig, tot
exterior, parquet, construcció recent,
Pàrquing i traster. (Ref 3654)
227.000 € noU PreU 199.500 €
AndorrA lA VellA
(Can Manel)
4 hab. 101 m2
, edificació recent,
qualitats de luxe, 2 banys, armaris
encastats, 2 pàrquings. (Ref 4276)
320.000 €
CAnIllo (Incles) 1 hab. doble,
50 m2
, MOBLAT I EQUIPAT, vistes,
exterior, construcció recent, pàrquing i
traster. oPorTUnITAT: InVerSIÓ Per
A lloGUer TUrÍSTIC. No necessita
cap reforma. (Ref. 4233) 90.000 €
CAnIllo (la Sella)
2 hab. 71 m2
, 60 m2
, terrassa,
NOU, parquet, llar de foc,
2 pàrquings, traster. (Ref. 4209)
215.000 €
IMMOBLES
PELLETERIA ORFI
Liquidació total
per tancament:
Visons,
astrakans,
moutons i cuirs
Av. Dr. Mitjavila, 1
Andorra la Vella
869 262
ANDORRA LA VELLA
PÀRQUING SITUAT AL COSTAT
DE LA LLACUNA, ZONA PLAÇA DE
LES ARCADES.
PREU: 80 €
ANDORRA LA VELLA
PÀRQUING MOLT CÈNTRIC,
SITUAT A LA ZONA DEL CENTRE
COMERCIAL ANDORRA 2000
PREU: 95 €
TEL. 321 248
800 €
Pis situat a Sacalma - Escaldes
Apartament de 2 hab, bany
complet nou, exterior, parquet,
assolellat, cuina equipada,
pàrquing i traster.
PK i TR, Urb. SACALMA
Pis reformat a Escaldes -
Engordany Zona Fiter i Rosell
Apartament de 4 habitacions,
2 banys, menjador ampli,
cuina tancada, cèntric.
ACCEPTEN ANIMALS,
NOU A ESTRENAR
1.200 €
880 €
Pis reformat a Andorra la Vella
Zona av. Meritxell Apartament
de 3 habitacions, 2 banys,
menjador ampli, cuina oberta de
disseny, moblat d'alta gamma,
balcó, despatx i inclou pàrquing.
LUXE, CÈNTRIC, BALCÓ, PQ
700 €
2.800 €
Pis NOU Escaldes -
zona Fiter i Rosell
Apartament de 2 hab.,
1 bany amb banyera,
menjador ampli, cuina
semioberta, finestres triples
NOU, 2 HAB.
Pis NOU Escaldes -
zona Fiter i Rosell
Apartament de 3 hab.,
2 banys amb banyera,
menjador ampli, cuina
semioberta, finestres
triples, safareig.
NOU, 3HAB
Consulta la nostra WEB:
www.bondia.ad
i sempre estaràs al dia!
O segueix-nos a:
diaribondia
Diari Bondia Andorra
@bondia
Tel. +34 643 032 978
Novetat dominicana
230 pits. Gordeta viciosa.
Francés. La Seu D’Urgell
BUSCo FoToS
delS CArnAVAlS
d’AndorrA lA VellA I
d'eSCAldeS - enGordAnY
(AnYS 2015 i 2016)
SI TenIU FoToS,
PodeU enVIAr-leS A:
fotograficarxiu.and@gmail.com

Diari del 03 d'abril del 2017

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (8)

Similar to Diari del 03 d'abril del 2017

Similar to Diari del 03 d'abril del 2017 (20)

More from bondiand

More from bondiand (20)

Diari del 03 d'abril del 2017