Si no has trobat el teu exemplar d'avui, descarrega't en PDF l'edició d'aquest dimecres. Us desitjem un Bondia !! :)

1. APRIMA’T
SENSE PASSAR GANA
Sota control mèdic
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10 ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA)
DESCOMPTE
del 10%
presentant
aquest anunci
www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
Dijous, 8 De març Del 2018 Núm. 3.512 / aNy 15
C/ Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t
AD 500 Andorra la Vella Tel: 00 376 800040
Conferència sobre els
PEELINGS
M È D I C S
amb la
Dra. Sanjuan Almacellas
08 de Març
a les 18:30h
SERVEI DE
PERRUQUERIA
CANINA
OBRIM TOTS
ELS DIES DE
L’ANY
Ens trobaràs a
846 366
Andorra
Els millors productes per
a la vostra mascota
PERRUQUERIA
3a planta
OPINIÓ
L’Andorra que desvesteix
sants per vestir rics
eusebi
nomen calvet
Exconseller general
Oblidades, oprimides
i invisibles: us recordem
elena aRanDa
Assessora literària
OcI deLs PIrINeus
AvuI és NOtícIA pàgina 3
embellir meritxell s’encareix
un 45% i costarà 11 milions
L’oposició alerta que pot créixer l’endeutament i tem que les obres s’allarguin més enllà dels 4 mesos previstos
un casino de 17 milions al centre
ANdOrrA pàgina 9
ANdOrrA pàgina 7
El pla Renova rep
317 sol·licituds l’any
2017, un 38% més
esPOrts pàgina 19
Moussa Diagne
demana disculpes als
seus companys
un músic belga acusat d’abús sexual
s’enfronta a una pena de 6 anys de presó
ANdOrrA pàgina 8

2. 2 Dijous, 8 De març Del 2018
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
Escaldes-Engordany
Farmàcia Carlemany
Av. Carlemany, 83 - Tel. 805 444
Pas de la Casa
Farmàcia del Pas
C/ Major, 1 - Tel. 755 860 - 352 711
El mot dona
Actualment dona s’escriu
sense accent en qualsevol
dels seus significats.
Et dona les gràcies.
És una dona increïble.
Pizzeria - asador
ITALIAda Corrado
Telèfon: (+376) 861 088 - (+376) 346 118
Prat de la Creu 29 - Andorra la Vella
Principat d’Andorra
Vols tastar l’autèntica pizza italiana però no
pots anar fins a Itàlia?
Cap problema, vine a… Italia.
Amb els seus pizzers 100% italians,
el seu forn de llenya i els seus
productes importats directament d’Itàlia,
t’ofereix l’oportunitat de degustar-la.
Per cadascuna de les pizzes
que t’emportis a casa tens
una beguda gratuïta inclosa.
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
SORTEGEM
AQUEST COTXE
TARGETA DINÀMICA
AMB LA
**
Fes només 4 compres mínimes de
30€ i entraràs en el sorteig d’un
Hyundai i20 5P MPI 1.2 85 CV
INFONEU Aquesta previsió i cotes poden
variar en funció de les
condicions meteorològiques.
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Circuit de fons
Pistes obertes
Qualitat de la neu
Accessos
Telèfon estació
145/250
3/5
Pols
Oberts
15/15
28/28
739 600
80-130
12 km
4/4
Primavera
Oberts
741 444
140/200
3/5
Pols
Oberts
29/30
43/44
878 000
130/210
3/5
Pols
Oberts
69/70
127/127
872 900
EL TEMPS
NÚVOLS ALTS EN AUGMENT I VENT DEL SUD-OEST
Durant el dia d’avui, els núvols alts augmentaran a cau-
sa d’una pertorbació que afectarà el sud de la Península
Ibèrica. Difícilment hi haurà precipitacions, però sí que
esperem que el vent giri a component sud-oest i sigui mo-
derat. Les temperatures pujaran. Que tinguin un BonDia.
Avui 10
13
14
0
2
3
mín.
mín.
mín.
Sol Variable Ruixat Núvol alt Cobert Plugim Pluja Tempesta Neu Ruixat neu
max.
max.
max.
divendres
dissabte
Canillo
-3/6
Pas de la Casa
-7/2Encamp
-1/8
Ordino
-2/7
La Massana
-1/8
Escaldes - Engordany
0/9
Andorra la Vella
0/10
Sant Julià de Lòria
-1/11
La Seu d’Urgell
-2/11
Puigcerdà
-3/6
L’Ospitalet
-4/6

3. 3Dijous, 8 De març Del 2018
Avui és notícia
www.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.comwww.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.com
Fem més fàcils
els moments
més difícils
Les obres d’embelliment de
l’avinguda Meritxell seran un
45% més cares del previst inici-
alment. Això suposarà que tota
la intervenció pugi a uns 11
milions d’euros. Ahir, el Comú
d’Andorra la Vella ja va adjudi-
car els treballs de tres trams per
un import de 8 milions d’euros.
A més, va acordar convocar un
nou concurs urgent per al lot
que no es va poder adjudicar per
les exigències del plec de bases
(que està estimat que costi 1,6
milions d’euros) i es va aprovar
un suplement de crèdit de 3,4
milions per fer front a aquest
increment del preu de l’actu-
ació. La majoria confia que la
millora es pugui fer en els qua-
tre mesos previstos i així els
hi han confirmat les empreses
constructores.
L’oposició considera que
aquesta desviació respecte de
l’estimació inicial, calculada
per l’empresa responsable del
projecte, hauria requerit aturar
l’adjudicació. La consellera del
PS Dolors Carmona va alertar
que la intervenció s’ha encarit
quasi la meitat i va avisar que
això comportarà més endeu-
tament. Va remarcar que tot
això és fruit d’un plec de bases
que obliga a fer les obres en un
termini molt curt i creu que les
empreses, sabent que no el po-
dran complir, han inclòs les pe-
nalitzacions en l’oferta. Per tot
plegat va retreure al Comú la
manca de planificació i l’elevada
despesa en aquesta avinguda en
detriment d’altres zones. Des
de CdI+LdA es comparteixen
aquestes observacions. El con-
seller Víctor Pintos creu que el
“nyap de plec de bases” i la po-
sició “capritxosa” de la majoria
han portat a un sobrecost res-
pecte dels càlculs “mai viscut”.
Jordi Minguillón també va acu-
sar l’equip demòcrata de “llen-
çar els diners” per la tossuderia
de no voler fer marxa enrere. A
més, va alertar que si hi ha im-
previstos l’encariment pot ser
finalment del 60%. Tot això, a
costa de generar més endeuta-
ment, va dir, i va remarcar que
qui ho acabarà pagant seran els
ciutadans. Minguillón tampoc
creu que es compleixin els ter-
minis i va avisar que “ens troba-
rem el 4 d’agost amb el Cirque
du Soleil i tota l’avinguda oberta
de punta a punta”.
La cònsol major va acceptar
que el preu estimatiu estava mal
calculat perquè les empreses te-
nen ara més feina i el termini ha
condicionat. Tot i així, no pre-
veu demanar responsabilitats
a l’empresa redactora del pro-
jecte i va deixar clar que el cost
és assumible pel Comú, i més
tenint en compte els ingressos
imprevistos pels expedients
prescrits a la Batllia i les trans-
ferències. Marsol va concloure
que l’embelliment no es pot de-
morar més i que cal fer-lo ràpid.
L’embelliment de Meritxell s’encareix
un 45% i costarà 11 milions d’euros
L’oposició alerta que això farà créixer l’endeutament i tem que les obres s’allarguin més enllà del termini previst
Comú d’Andorra la Vella
M.S.C.
AndorrA lA VellA
El consell de Comú d’Andorra la Vella va aprovar adjudicar les obres de tres trams de Meritxell, ahir.
C.AlV/t.l.
l’alberg de la Comella s’ofereix en concessió al
British College perquè hi faci un centre educatiu
BritishCollegeoverseashaestatlaconcessionària
de les instal·lacions de l’alberg de la Comella,
on preveu obrir a partir del setembre un centre
d’ensenyament britànic per a alumnes de tres
anys fins a la universitat. La inversió inicial serà
d’1,8 milions tot i que de cara al 2021 preveu
aixecar un nou edifici addicional i ampliar la
coberta exterior. Per Marsol, el nou centre oferirà
un plus per a Andorra i va destacar que és una
oferta necessària si es vol apostar per la inversió
estrangera i gent que canvia sovint de residència.
l’oposició, però, hi està en total desacord. el PS
remarca que s’ha perdut un equipament públic
per una activitat elitista que funciona bé a nivell
de màrqueting, però no respon a les necessitats
de la parròquia, que s’està convertint en “Andorra
la Vella SlU”. CdI+ldA també va retreure la
privatització d’un edifici pagat pel ciutadà i que
donarà un 1,3% de rendiment i va acusar dA de
ser la dreta més rància.
Venda d’un terreny
a Borda Nova
ElComúvaacordarpossibi-
litar la venda d’una parcel-
la a Borda Nova. Abans
pactarà amb el Govern eli-
minar el projecte energètic
que s’hi vol ubicar.
392.181 € per a
l’avinguda d’Enclar
Es destinaran 392.181
euros a la construcció
d’un passeig de 8 metres
a l’avinguda d’Enclar, amb
voravies i un carril bici.
L’obra finalitzarà al juliol.
Informació a
l’oposició
Marsol va dir que després
que l’oposició filtrés a la
premsa els punts que s’ha-
vien d’aprovar en el consell
d’ahir no els donarà més
informació que “l’estricta”.

4. OPINIÓ4 Dijous, 8 De març Del 2018
La Veu deL PobLe S. a.: PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit | GeReNT Ricard Vallès
dIReCToR Julià Rodríguez | CaP de RedaCCIÓ andrés Luengo | RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, Víctor duaso, Pepa Gallego, Maria Pilar adín | CoRReCCIÓ bruna Generoso
MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido | FoToGRaFIa Jonathan Gil | CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució | IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 | Whatsapp: 666 555 | adreça electrònica: bondia@bondia.ad | Web: www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
L’adjudicació de les obres d’embelliment
de l’avinguda Meritxell s’ha convertit en
un exemple de la mala gestió que pot fer
una administració. Les obres de la que en-
cara és la principal artèria comercial del
país són vistes com a molt importants no
només pels veïns i comerciants de la zona,
sinó també per la resta de ciutadans de la
parròquia.Lail·lusióinicialquetothomte-
nia dipositada en l’embelliment d’un espai
que s’ha anat degradant clarament els úl-
tims anys s’ha anat esvaint per la manera
coms’hanfetlescoses.Iésqueresultaque
només s’han pogut adjudicar tres trams
previstos, i ara s’ha de fer un concurs amb
caràcter d’urgència per al quart, ja que les
empreses no podien repetir, i tot amb la
pressa que suposa que les obres han de co-
mençar a principis d’abril i estar acabades
en quatre mesos. A més, s’ha produït un
encariment important dels treballs, xifrat
en un 45% més del que es preveia al plec
de bases. Així, el cost s’eleva ja a 11 mili-
ons d’euros, fet que sens dubte es pot no-
tar en la tresoreria del Comú. no és d’es-
tranyar, doncs, que l’oposició posi el crit al
cel amb aquesta manera de fer les coses de
la majoria demòcrata, que ara amenaça de
facilitar el mínim d’informació als altres
grups i addueix que es filtra als mitjans de
comunicació.
L’embolic de les obres de Meritxell
EDITORIAL
És fascinant la pulsió iconoclas-
ta d’una certa esquerra i de la
tropa d’ànimes belles que li riu
les gràcies. Ho diem a comp-
te de l’aute de fe disfressat de
festa cívica que l’alcaldessa de
Barcelona va muntar l’altre
dia per fotre d’una vegada fora
l’escultura d’Antonio López, a
qui se li retreu ara, amb segle i
mig de retard, que fes fortuna
amb el tràfic d’esclaus. Com el
besavi d’Artur Mas, per cert.
no defensarem des d’aquí un
negrer convicte i confés, només
faltaria, i menys encara després
d’haver assistit a la defenestra-
ciódeMiquelMateu,l’artífexde
Fhasa, del carrerer escaldenc, i
a la retirada de la medalla d’or
que el consistori de la Seu havia
concedit el 1966 a Franco. Tot
plegat forma part d’aquesta dè-
ria per reescriure la història des
de la comoditat dels nostres ju-
dicis i prejudicis d’homes (i do-
nes) del segle XXI i, si és possi-
ble, corregir-la i millorar-la fent
que guanyin els bons –com a Jo
soc aquell que va matar Franco i
El sindicat de l’oblit– i netejant
de passada la mala consciència
col·lectiva. no hi ha res com ser
fill o, millor encara, net, bes-
net d’un negrer, d’un banquer
o d’un industrial vuitcentista
dels de cigar i barret de copa, i
renegar de la parentela sense
renunciar al còmode vitalici he-
retat. Si tant ens avergonyim de
Mateu, no sé, podríem tancar
FEDA, la seva gran obra andor-
rana. De passada, oblidar-nos
de la física de newton, que al
cap i a la fi va formular la llei de
la gravitació universal gràcies
a les rendes de la Companyia
dels Mars del Sud, conspicua
esclavista. I deixar de llegir el
gran Gil de Biedma, amb poltro-
na al consell d’administració de
Tabacos de Filipinas, fundada
–quina casualitat– per Antonio
López. Per no parlar de mossèn
Cinto. La feinada que se’ls ha
girat a totes les colaus del món.
Contra Jaime
Gil de biedma
eLS TRebaLLS S’haN
eNCaRIT uN 45%
DONANT LA NOTA
Carles Miquel
El pla Renova per millorar
el parc immobiliari va re-
gistrar l’any passat 317 sol-
licituds, xifra que suposa
un 38% més que en l’exer-
cici anterior.
12345
Èric Jover
El ministeri d’Educació ha
impulsat activitats a les
escoles perquè els alumnes
coneguin la Constitució,
que enguany compleix 25
anys de la seva aprovació.
12345
Conxita Marsol
L’oposició ha de tenir com
més informació millor dels
projectes del Comú per fer
la seva feina, encara que la
cònsol digui que no els en
facilitarà perquè es filtra.
12345
Jordi Cinca
El ministre va treure im-
portància al fet que els còn-
sols rebutgessin les mesu-
res per afavorir l’habitatge
de lloguer i va anunciar una
nova trobada amb ells.
12345
OPINIONS A LES XARXES
ComitèOlimpicAndorrà
@AndorraOlimpic
Ahir va tenir lloc la signatura del con-
veni entre els comuns i @AndorraOlim-
pic, que implica una aportació total de
168.000€ per als Jocs
Escaldes-Engordany
@comuee
Darrers detalls per acabar el nou pont
de la Plana! #EscaldesEngordany
#millorantlaparròquia
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
Andrés luEngO
Periodista
TUITENQUESTA
Creus que les obres de
l’avinguda Meritxell es poden
enllestir en els 4 mesos
previstos pel Comú?
sí
nO
18%
82%

5. OPINIÓ 5Dijous, 8 De març Del 2018
Sé que fa molt de temps que es-
peres un escrit com aquest. Ho
necessites. En els meus temps de
crisi existencial, acostumava a
estar totalment perdut. No tenia
rumb. La meva vida, que podrí-
em simbolitzar com un vaixell
perdut al mar, mancava d’una
direcció fixa a la qual arribar. No
disposava de claredat mental per
visualitzar els meus horitzons
de vida. No sabia res de mi ni de
la meva existència. I, aleshores,
pensava que era perquè no tenia
talent, perquè hi havia persones
més preparades o intel·ligents
que jo, perquè la sort em donava
l’esquena, perquè la societat en
la qual m’havia tocat viure era
molt complicada, o perquè hi ha-
via persones de condició moral
baixa, per no dir una altra cosa,
que m’impedien triomfar i ser
feliç com jo pretenia.
Ara tu, que t’has decidit a
llegir aquest petit escrit, estàs
dient-te internament: “Sí, això
mateix em passa a mi, em sento
igual que tu et senties”. Et com-
prenc perfectament. He viscut
i sentit la mateixa angoixa. És
l’angoixa existencial, el buit,
aquest neguit per la vida i pel seu
significat. D’això en van parlar
els famosos filòsofs existencia-
listes: Kierkegaard, Heideggerd,
Sartre, Camus, i un gran elenc de
ments brillants.
Tots ells van reflexionar i in-
vestigar sobre aquesta experièn-
cia humana tan transcendental
quehemviscutenalgunmoment
de la nostra vida. I tots ells van
concloure que en el recorregut
que fa un individu per trobar-se
amb aquest ideal que dignifiqui
la seva vida es genera una vasta
transformació personal, en què
aprens la lliçó de l’actitud correc-
ta, l’actitud del poder personal.
L’angoixa, per tant, t’ensenya.
Estigues tranquil, llavors, estàs
en el camí correcte, encara que
no ho vegis.
La por que sents t’impedeix
veure els fonaments de la nova
actitud que s’està creant en tu,
però t’asseguro que aquesta in-
certesa que colpeja la teva esta-
bilitat és la mateixa que sembra
les arrels invisibles d’una nova
personalitat poderosa i plena
de força. Aquesta fase de la teva
vida t’obliga a aprendre noves
formes de comportament per fer
front a aquest dolor tan incòmo-
de. Dins teu estan integrant-se
la paciència, la serenitat, la va-
lentia, la decisió, la il·lusió, l’ac-
ceptació, la seguretat, l’entusias-
me. Formes d’actuar, d’entendre
les circumstàncies de la vida,
una lògica actitudinal mitjan-
çant la qual podràs aconseguir
tot allò que desitgis. Aquests són
els principis bàsics, els valors
humans que faran de la teva vida
un creixement constant.
L’ansietat t’atabala, et tanca el
pit i t’impedeix respirar. Aguan-
ta, cerca en ella el missatge ocult
i observa des de fora com estàs
canviant, com comences a tenir
una altra natura, un altre espe-
rit, una altra visió. Estàs fent
una metamorfosi. Mudes de pell
perquè l’entorn així t’ho exigeix,
i aquesta exigència t’està fent ser
una altra persona totalment di-
ferent a la que eres. I encara que
no siguis conscient d’això, creu-
me que estàs deixant de ser tu i
convertint-te en un altre.
En aquesta experiència vital
que estàs vivint, el mestre, dis-
fressat d’angoixa existencial,
que recorre les teves entranyes i
et tanca en una presó, t’ensenya
els fonaments i secrets d’una ac-
titud reeixida, necessària per so-
breviure als obstacles de la vida.
Has d’aprendre a aprendre del
moment que vius. No pots anar
en contra de la llei de la dualitat.
Res existeix sense el seu contra-
ri; és en el contrari que trobes
el sentit al que ets. La tristor
dona sentit a l’alegria, i és des
del fet d’estar trist que aprenc a
alegrar-me. La malaltia li dona
valor a la salut, la pobresa a la
riquesa, el desamor a l’amor, la
guerra a la pau, i inevitablement
l’angoixa existencial et força a
descobrir el tresor de la veritable
actitud humana.
No ploris. Calma’t, asseu-te,
ment freda, tingues clar que
aquesta circumstància és pas-
satgera, enfoca’t en ella i aprèn.
Estàs passant de ser un innocent
nen a un valuós ésser humà.
El valor de l’angoixa existencial
Comprenc perfectament el teu neguit, la teva por i el teu buit perquè els he viscut i sentit
Res existeix sense el
seu contrari; és en
el contrari on trobes
sentit al que ets
L’angoixa ensenya;
estàs en el camí
correcte encara que
no ho vegis
“Us asseguro que algú se’n recor-
darà de nosaltres en el futur”.
AquestacitaobreLasolvidadas,
d’Ángeles Caso. El llibre és un in-
ventari de dones creadores al llarg
de la història. O, més concreta-
ment, al llarg del període cronolò-
gic, tan aparentment desèrtic en
qüestió de noms propis femenins,
que va del segle XII fins al XVII.
L’autora explica els entrebancs
amb què es trobaven les artistes
i autores per, ja no només crear,
sinó significar-se. D’una banda,
les dones “gairebé no van escriu-
re, pintar o composar música per-
què els homes –que establien per
descomptat les normes– no s’ho
permetien”; i, de l’altra, perquè
els erudits i pensadors del mo-
ment no es cansaven d’assenyalar
la (mai científicament contras-
tada) incapacitat intel·lectual de
la dona per encarar cap activitat
fora de l’espectre domèstic.
“L’única raó per la qual la pre-
sència de les dones en qualsevol
dels camps de la creació ha estat
moltíssim menor que la dels ho-
mes és la mateixa per la qual la
presència de les dones ha estat
moltíssim menor que la dels ho-
mes en qualsevol altra activitat
pública, prestigiosa i capaç de
proporcionar diners: l’opressió
masculina”.
Estic d’acord que la paraula
opressió no llueix gens maca. Si
n’hi ha una altra que defineixi
millor aquesta circumstància,
estic disposada a canviar-la. Però
no em vull perdre en matisos se-
màntics o retòrics. Perquè com
Virginia Woolf descriu a Una ha-
bitació pròpia, totes aquelles opi-
nions tan desafortunades contra
les dones ara ens farien riure si
no fos perquè “un dia van arren-
car llàgrimes” a moltes de les nos-
tres àvies i “que van plorar fins a
saciar-se”.
Per sort, a Las olvidadas s’hi
recullen els noms de moltes pio-
neres que se’n van sortir. Moltes
més de les que la desmemòria
històrica s’ha encarregat d’invi-
sibilitzar i silenciar. No ha estat
fins fa poques dècades que els es-
tudis han començat a revelar que
“el nombre de pintores, escul-
tores, dramaturgues, poetesses,
assagistes, novel·listes o compo-
sitores que han existit en la his-
tòria ha estat molt més gran del
que ens havien explicat. I molt
més important per la qualitat del
seu treball”.
Que no restin mai més a l’om-
bra els noms de Hildegarda de
Bingen, de Cristina de Pisan, de
Lucrezia Cornaro Piscopia, Sofo-
nisba Anguissola i Isabel de Va-
lois, Juana de Contreras, Luisa
Roldá o Artemisia Gentileschi,
entre moltes altres. I que no
brollin més llàgrimes dels ulls de
les nostres àvies. No és de justícia
que hagin hagut de passar tres
mil anys perquè, com recorda
Caso, “la frase de Safo de Lesbos a
les seves companyes poetes s’ha-
gi convertit en realitat”.
Us recordem ara.
Oblidades, oprimides
i invisibles: us recordem
“L’única raó per la
qual la presència de
creadores és molt
menor és l’opressió”
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
ELENA ARANDA
Assessora literària
DAviD muRiAs
Filòsof

6. OPINIÓ6 Dijous, 8 De març Del 2018
Avui a Andorra, ni es crea rique-
sa ni la prioritat és la creació
de nous generadors de riquesa.
L’actual lluita entre famílies es
centra a desviar cap a casa seva
el poc negoci que queda. Desves-
tir sants per vestir rics. Desviar
l’aigua als seus molins, a costa de
deixar secs els molins dels altres.
Posem-ne tres exemples:
1. Banca. Per si algú encara
no és conscient de la realitat, la
normativa de Basilea III no dei-
xa altre camí que la fusió dels
tres bancs andorrans en un únic
banc. Un procés que s’endevina
poc pacífic i que ha començat per
eliminar l’únic banquer de nivell
amb seny. S’ha obert la guerra
per la presidència d’aquest únic
banc. Una lluita amb grisos as-
pirants de les grans famílies a
què es suma algun polític sense
cognom tradicional. No es tre-
balla per una millor banca per a
Andorra, sols es lluita per que-
dar-se amb el control sobre la
poca riquesa que es crearà.
2. Esquí. Agafem el cas de la
plataforma de Soldeu. El Go-
vern argumenta que la platafor-
ma s’ha fet per imposició de la
FIS. La famosa carta de la FIS
no exigeix aquesta plataforma.
En realitat comença per deixar
molt clar que el projecte de la
plataforma es va comunicar a la
FIS abans de la presentació de la
candidatura, de manera que la
FIS no ha imposat res. La FIS no
podia exigir aquesta plataforma
perquè és incompatible amb les
directius mediambientals per a
les copes del món, segons la re-
solució del 39è congrés de la FIS
a Rio del juny de 1994. La FIS no
pot exigir la construcció sobre un
riu de muntanya d’una platafor-
ma de 17.000 metres quadrats
de formigó, amb 450 places de
pàrquing per a vehicles privats i
una galeria comercial. De fet, no
ho podria permetre.
La plataforma de Soldeu no
soluciona el tap de trànsit del
Tarter ni desviarà gaires esquia-
dors que entren pel Pas o Grau
Roig. La utilitat indiscutible
d’aquesta plataforma seria pura-
ment comptable. La construcció
de la plataforma incorpora 450
places de pàrquing i una impor-
tant galeria comercial. D’aquesta
manera, es dona valor econòmic
a uns terrenys que eren una llera
de riu difícilment edificable. La
hipotètica entitat bancària que
tingués aquests terrenys com a
garantia hipotecària milloraria
el compliment de les exigències
de Basilea III i evitaria impor-
tants provisions comptables. Els
clars perdedors són els comerços
de Canillo, que veuran com els
clients es desplacen a la zona
comercial de la plataforma. La
resta de veïns de Canillo veuran
com els comptes del Comú em-
pitjoren per la inversió/endeu-
tament futur a què s’exposen.
Un clar exemple de com actua el
poder per vestir rics desvestint
sants.
3. Hotels i comerços. Soc un
dels que ha rebut la proposta in-
versió d’un grup promotor espa-
nyol que posa a la venda una part
d’un dels suposats sis gratacels
vinculats al casino i que aniria
al solar que hi ha entre la Dama
de Gel i l’Illa Carlemany. Segons
aquesta proposta d’inversió, se-
ria un gratacel de dinou pisos i
quatre plantes soterrànies amb
una galeria comercial de luxe
a la planta baixa, vuit plantes
d’hotel i la resta serien habitat-
ges. Posen a la venta la galeria
comercial i l’hotel, per al qual
disposen de cartes d’intenció de
quatre grups hotelers disposats
a llogar-lo. Aquest oferta dona
per feta la ubicació del casino i
les sinergies amb l’hotel i la zona
comercial d’aquest edifici entre
la Dama de Gel i l’Illa. És evident
que aquest projecte desplaça-
ria el centre comercial i hoteler
d’Andorra. No crearia riquesa,
la desplaçaria. Obriria la revalo-
rització dels solars de l’avinguda
del Consell de la Terra i de les
Nacions Unides en detriment de
les actuals zones comercials. Un
altre exemple de desplaçament
del negoci cap a unes famílies, en
detriment d’altres.
I podria seguir, com amb els
girs a l’esquerra eliminats a favor
de rotondes davant de la compe-
tència.
La solució per aturar aquest
desvergonyiment és evident.
Sols els aturaran els vots. Però
Andorra necessita una nova pro-
posta política independent, que
treballi per Andorra i no pels pri-
vilegis de les famílies polítiques
que ara lluiten per les engrunes.
Ruanda, país de l’Àfrica centreori-
ental ubicat a la regió dels Grans
Llacs, es caracteritza per una cons-
tant històrica molt accentuada, la
pobresa. L’any 1994 va patir una
tragèdia que desencadenà una
gran desestabilització i que marcà
profundament la història del país.
A hores d’ara no s’hi viu un con-
flicte armat, però realment podem
considerar, tal com alguns diri-
gents polítics afirmen, que el país
viu en una situació real de pau?
La memòria col·lectiva està
marcada pel període d’extrema
violència que esclatà l’any 1994 i
que es coneix com el Genocidi de
Ruanda; un fet que es conside-
ra únic pel seu abast, la violència
extrema dels assassinats i la par-
ticipació massiva de la població
en les massacres. En tan sols tres
mesos perderen la vida 800.000
persones. Els hutus en el seu in-
tent d’exterminar els tutsis van
acabar amb un 75% de la població
d’aquestaètnia.Moltsexpertshan
afirmat que no s’ha produït una
justarendiciódecomptes,jaqueel
Tribunal Penal Internacional per a
Ruanda ha condemnat únicament
61 persones. Aquest fet que ens
podria fer reflexionar sobre com
deu ser de dolorosa la convivència
entre aquestes dues ètnies, amb
tants retrets i culpabilitats sense
resoldre.
Combésabem,lapaunoésúni-
cament l’absència de guerra, sinó
que s’han de complir una sèrie de
condicions. Per exemple, s’han de
superar les carències d’amplis sec-
torsde la població. Unrequisitque
Ruanda no aconsegueix, ja que
és un dels països amb l’índex de
desenvolupament humà més baix
del món, és a dir, amb molt anal-
fabetisme, una baixa taxa d’esco-
larització i una esperança de vida
que ronda els 50 anys.
D’altra banda, per considerar
un territori com a pacífic, ha de
comptar amb una economia de-
senvolupada, que es pugui soste-
nir de forma autònoma. Ruanda
viu predominantment del sector
agrícola i és totalment dependent
de les exportacions. Les condi-
cions laborals són nefastes i no
compta amb desenvolupament
tecnològic. Per tant, una altra pre-
missa que no compleix.
Pel que fa la situació política,
molts actors han denunciat el rè-
gim de forma reiterada i han posat
de manifest nombroses mancan-
ces democràtiques. Paul Kagame
fa més de disset anys que és al po-
der després d’aconseguir la presi-
dència mitjançant un cop d’estat i
ser reescollit en diferents ocasions
(en què s’ha recriminat la falta de
mecanismes de supervisió en el
recompte de vots). A més a més,
Kagameestàacusatd’havercomès
crims de guerra durant la invasió
ruandesa al Congo. D’aquesta ma-
nera, podríem entreveure que el
país tampoc compliria una de les
premisses més essencials, ser un
règim democràtic.
Així doncs, ens podem pregun-
tar: què passa realment a Ruanda?
I és possible que la resposta ens
la doni Diana Rwigara, principal
opositora de Paul Kagame, que
utilitzà aquestes paraules per defi-
nir el país “Rwanda is like a pretty
girlwithalotofmakeupbuttheinsi-
de is dark and dirty”.
L’Andorra que desvesteix
sants per vestir rics
L’absència de guerra
no és garantia de pau
Les normatives
mediambientals són
incompatibles amb la
plataforma de Soldeu
TRIBUNA
TRIBUNA
ANNA SOLÉ
Graduada en ciències polítiques i de l’administració
nevasa
euSebi NOmeN cALvet
exconseller general
Prop de 800.000 persones van morir en tan sols tres
mesos del 1994: es coneix com el Genocidi de Ruanda
El casino al Clot d’Emprivat no crearà riquesa, sinó que la desplaçarà

7. 7Dijous, 8 De març Del 2018
Andorra
La convocatòria 2017 del pro·
grama Renova d’ajuts per a la
millora del parc immobiliari,
l’eficiència energètica dels edi·
ficis i l’ús de les energies reno·
vables va rebre fins a 317 sol·
licituds, un 38% més respecte
de les 230 que es van rebre l’any
anterior. Així ho va explicar ahir
el cap de l’Oficina de l’energia i
el canvi climàtic, Carles Miquel,
que va remarcar que l’import
de les sol·licituds va créixer un
50%.
Així mateix, Miquel va fer una
valoració molt positiva d’una
iniciativa ja “del tot consolida·
da” que, des dels seus inicis, el
2011, ha comportat actuacions
per valor de 45,1 milions d’euros
en les diferents convocatòries en
què s’ha sol·licitat un import en
subvencions de fins a 5,6 mili·
ons d’euros. Aquestes xifres, va
destacar Miquel, representen
que “cada euro invertit per l’exe·
cutiu repercuteix en 8,12 euros
en el teixit econòmic del país”.
Pel que fa a la convocatòria
per a aquest any, que compta
amb una dotació d’1,5 milions
d’euros més 150.000 euros su·
plementaris que es destinaran
a ajudes a la instal·lació de pla·
ques fotovoltaiques, Miquel va
explicar que des de l’executiu es
pretén fomentar aquelles actua·
cions globals en edificis i les re·
formes que tinguin major efecte
sobre l’eficiència energètica i la
reducció del consum més que no
pas aquelles actuacions més pe·
tites, com el canvi de finestres,
per exemple, que han represen·
tat el 75% de les actuacions del
pla en aquests anys.
Per aquest motiu, Miquel va
destacar que s’ha creat la bran·
ca Renova+, que va adreçada a
aquelles actuacions de millora
global de l’edifici encaminades a
obtenir la certificació energètica
de l’edificació A o B. Per aquest
motiu, s’augmenten els topalls
de subvenció, i es passa dels
95.000 als 125.000 euros, amb
un percentatge de subvenció
del 30%, en el cas que s’assolei·
xi la certificació A, i es passa de
80.000 a 100.000 euros, amb
un percentatge de subvenció del
25%, en el cas de la certificació
B.
Pel que fa al programa clàssic,
també s’incideix en aquelles ac·
tuacions que tinguin un major
impacte. D’aquesta manera, les
millores en façanes i cobertes
es podran subvencionar entre
un 14% i un 18% en funció del
nivell de millora, mentre que es
penalitzaran les actuacions so·
bre finestres i es limitarà el per·
centatge de subvenció entre un
5% i un 14%.
Pel que fa a la nova línia d’aju·
des a la instal·lació de plaques
fotovoltaiques, el Renova fv,
Miquel va explicar que es can·
via totalment el plantejament
de l’ajuda tenint en compte les
disposicions del projecte de llei
d’impuls de la transició ener·
gètica i del canvi climàtic, que
preveu que es permeti l’autocon·
sum.
En aquest sentit, el cap de
l’Oficina de l’energia i el canvi
climàtic va precisar que, en lloc
de subvencionar la compra de
l’energia produïda, es vol afavo·
rir la generació distribuïda, el
consum de proximitat i l’apro·
fitament d’energies renovables,
motiu pel qual se subvencionarà
la instal·lació d’equips d’aprofi·
tament d’energia solar fotovol·
taica amb un percentatge del
40% i un topall de 20.000 euros.
El pla Renova rep 317 sol·licituds el
2017, un 38% més que l’any anterior
La convocatòria 2018 vol potenciar les actuacions globals en edificis i la instal·lació de plaques fotovoltaiques
Consell de ministres
M.S.
andorra la Vella
El cap de l’Oficina de l’energia i el canvi climàtic, Carles Miquel, va fer ahir balanç del Renova i en va explicar les novetats per al 2018.
jonathan gil
Govern i comuns, aquesta ve·
gada amb tècnics de diferents
departaments de l’Administra·
ció, es tornaran a reunir demà
per abordar possibles mesures
per fer front a la problemàtica
de l’habitatge. Així ho va con·
firmar ahir el ministre porta·
veu, Jordi Cinca, que va voler
treure ferro a la negativa de les
corporacions locals, expressada
després de la reunió de cònsols
de dimarts, a rebaixar l’ITP i a
reduir les cessions econòmi·
ques en el cas de les promocions
destinades al mercat de lloguer
i va assegurar que la trobada
amb el cap de Govern i el titular
d’Afers Socials, Justícia i Interi·
or, en el marc de la mateixa reu·
nió de cònsols, va ser “genèrica
i enunciativa per començar a
treballar”.
En aquest sentit, Cinca va as·
segurar que des del Govern “es
mantenen totes les propostes”
que va fer el ministre Xavier
Espot durant el debat del pres·
supost al Consell General, i que,
precisament, en la reunió de
demà “s’aprofundirà en cadas·
cuna”. Així, va continuar el por·
taveu de l’executiu, serà ales·
hores quan “es podrà veure si
són viables o si cal descartar·ne
alguna” o, fins i tot, si se’n po·
den proposar d’altres. I és que
per Cinca la problemàtica de
l’habitatge cal abordar·la amb
un “ampli ventall de mesures” i
“des de molts àmbits”.
En aquesta línia, i interpel·
lat sobre si una de les possibles
solucions podria passar per la
regulació dels allotjaments tu·
rístics i el control dels pisos il·
legals que preveu la nova llei,
el ministre va avançar que a fi·
nals de març estarà ja enllestit
el reglament que ha de regular
precisament el funcionament i
les condicions d’aquests apar·
taments turístics. El ministre
va precisar que un cop tancat
es farà arribar als agents impli·
cats, i també a les corporacions
parroquials, amb la idea que, en
un termini de quinze dies, hi
puguin fer les aportacions que
considerin escaients perquè a
final d’abril “el reglament pugui
veure la llum”.
M.S.
andorra la Vella
Nova trobada amb els comuns
pel problema de l’habitatge
Un estalvi
del 2% de
la demanda
tèrmica
El cap de l’Oficina de
l’energia i el canvi climàtic,
Carles Miquel, va explicar
que s’ha portat a terme
una avaluació de les
actuacions dutes a terme
en el marc del renova, des
de l’inici al 2011 i fins a
l’agost de l’any passat, que
han permès aconseguir un
estalvi d’11,8 gWh/any (el
2017), fet que representa
un 2% de la demanda
tèrmica nacional.
en el cas de les
emissions, s’ha assolit una
reducció de 3.160 tn Co2/
any (2017), al voltant de
l’1% de les emissions no
absorbides del país i que
s’ha permès l’estalvi de
l’equivalent a 1.184.000
litres de gasoil l’any.

8. ANDORRA8 Dijous, 8 De març Del 2018
La Fiscalia demana fins a sis
anys de presó ferma per a un
músic del grup belga de hip-hop
afro que el febrer de l’any passat
va actuar al festival Snowbreak
del Pas de la Casa. Se l’acusa de
ser autor d’un presumpte delic-
te d’acte sexual sense consenti-
ment. La defensa, en canvi, re-
clama la lliure absolució i posada
en llibertat del processat, de 23
anys, que roman a la Comella
des de febrer de l’any passat,
perquè considera que l’acte se-
xual sí que va ser consentit. Els
fets van ocórrer el dia 7 de febrer
de l’any passat, coincidint amb la
celebració d’aquest festival, que
aplega centenars de belgues a la
localitat encampadana.
Segons la versió de l’acusat
belga, estava dormint a l’habita-
ció de l’hotel quan un dels seus
companys del grup el va desper-
tar i li va dir que un tercer mem-
bre de la banda havia tingut re-
lacions sexuals amb una dona.
L’home va baixar acompanyat
de l’altre membre del grup i va
veure la dona estirada en un sofà
de l’habitació de l’hotel. Llavors,
es va treure els pantalons i li va
preguntar a ella si estava bé i la
dona va dir que sí i van tenir
relacions sexuals, segons va dir.
Ell, però, va ejacular fora de la
vagina. Segons la versió del pro-
cessat, la dona estava desperta i
fins i tot va canviar de postura i
“es va posar en una posició més
confortable”. Primer, diu que la
va masturbar amb els dits i des-
prés la va penetrar amb el penis
per la vagina. Diu que, segons
l’actitud de la dona, “pensava
que tenia llum verda”.
Per la seva banda, la víctima,
també belga, que va declarar per
videoconferència des del con-
solat de Brussel·les, va explicar
que havia vingut a Andorra per
esquiar amb unes amigues. Que
havia estat de festa i de concert
a la nit, que van conèixer els
membres d’aquest grup musical
i que van anar tots plegats a l’ho-
tel. Allà les amigues van decidir
marxar i ella es va quedar i va te-
nirrelacionssexualsconsentides
amb un dels membres del grup
amb qui havia estat parlant tota
la nit. Ella diu que es va quedar
adormida al sofà de l’habitació
de l’hotel i que es va despertar
quan va notar que sortia alguna
cosa de la seva vagina. Alesho-
res, va veure l’acusat. En aquella
habitació, a més, hi havia una
tercera persona, el company que
havia acompanyat l’acusat. A poc
a poc la dona es va posar nervi-
osa, ja que no estava segura de
si havien abusat d’ella els altres
dos. Va trucar a una amiga i a la
policia. La van traslladar al cen-
tre mèdic del Pas i com que no hi
havia ginecòleg per practicar-li
les proves la van dur a l’hospital.
Segons la víctima, el mànager
del grup li va trucar posterior-
ment i li va oferir diners a can-
vi que retirés la denúncia. “Vaig
trucar a la presó per preguntar a
l’acusat si realment ell m’havia
penetrat i em va dir que sí”, va
comentar la víctima.
PROVES
De fet, la clau per determinar el
delicte major d’acte sexual amb
accés carnal via vaginal no con-
sentit és saber si la víctima, tal
com diu ella, estava adormida o
no. Si estava adormida, es po-
dria tractar de relacions no con-
sentides i, fins i tot, presump-
tament pactades entre els tres
membres del grup, com es va in-
tuir per part dels arguments de
la Fiscalia o del mateix tribunal.
La defensa, però, vol demostrar
que estava desperta.
La víctima no tenia pensada
la indemnització a reclamar, i va
ser ahir quan es va afegir a la sol-
licitada pel ministeri fiscal, que
l’ha fixada en 12.000 euros per
perjudici moral.
A l’habitació on van ocórrer
els fets hi havia una càmera de
vigilància i durant el judici cele-
brat ahir es van reproduir una
diversitat de vídeos en els quals
es veu com l’acusat s’abaixa els
pantalons davant dels companys
mentre la dona està estirada (no
es veu si està adormida o no) al
sofà. L’acte sexual, però, no va
durar més de tres minuts, tal
com es marca a la gravació. Les
seqüències no són seguides i en
un altre vídeo la víctima s’aixeca
del sofà, es vesteix i li recrimina
al músic amb el qual havia con-
sentit les relacions el que havia
passat.
La defensa, a més, considera
que l’acusat, tot i que a la presó
ha perdut molts quilos, en el mo-
ment dels fets en pesava més de
110 i, per tant, veu contradictori
que la víctima durant la declara-
ció a la policia va dir que l’havia
espantat per treure-se’l de sobre
i, en canvi, ahir va dir que estava
dormint i que quan es va desper-
tar ja el va veure dempeus.
La resta dels membres del
grup van actuar com a testimo-
nis i alguns van confirmar que
com a músics era una pràctica
habitual tenir relacions sexuals
amb la mateixa dona diferents
membres del grup.
Per la seva banda, dos foren-
ses que van veure el vídeo van
considerar poc habitual l’actitud
de la víctima després de la pre-
sumpta relació sexual no con-
sentida, perquè al vídeo es veu
com des del sofà agafa el mòbil
amb una actitud presumpta-
ment tranquil·la. Tot i això,
sabent després la versió de la
víctima, que va dir que s’havia
despertat confosa, van manifes-
tar que l’actitud podia estar jus-
tificada.
Gravacions
Al lloc dels fets hi havia una
càmera de vigilància que va
gravar gran part de l’acte
denunciat.
La víctima dormia?
La clau està a provar si la
víctima realment dormia,
com diu ella, o es va deixar
fer, com diu el processat.
Pràctica habitual
Segons membres del grup,
era una pràctica habitual
tenirtotsellsrelacionsamb
una mateixa dona.
No transcripció
Algunes converses de les
gravacions no estan trans-
crites.
LES CLAUSUn músic belga acusat d’abús
sexual s’enfronta a 6 anys de presó
Els fets van ocórrer a l’habitació d’un hotel del Pas i el grup actuava al festival Snowbreak 2017
Tribunals
L’acusat formava part d’un grup musical que va actuar al festival Snowbreak 2017 al Pas de la Casa.
snowbreak
P.G.
andorra la vella
el president del tribunal veu indicis de criminalitat en
la resta dels membres i la Fiscalia no ho denuncia
el president del tribunal, Josep Maria Pijuan,
es va mostrar ahir molt enfadat durant el
transcurs del judici. en el qüestionari fet a la
resta dels membres del grup que havien estat
al lloc dels fets aquella nit de febrer, Pijuan
va intuir que hi podia haver declaracions i
actes incriminatoris contra ells, ja que van
veure com l’acusat s’abaixava els pantalons
i, a més, eren a l’habitació. això no només es
veu a les declaracions transcrites davant de
la policia i la batllia, sinó també en els vídeos
que va enregistrar la càmera que hi havia a
l’habitació on va ocórrer aquesta relació sexual,
presumptament no consentida. “si continuem
per aquí haurem d’aturar el judici perquè la
resta de membres del grup podrien acabar
incriminats” per haver estat presents durant
el delicte, va dir Pijuan. a més, el president del
tribunal li va preguntar directament a la fiscal si
volia continuar per aquí i li va demanar si volia
incriminar-los, i la fiscal va dir que no.
Per altra banda, Pijuan també es va queixar
d’altres parts procedimentals, després de
comprovar que algunes declaracions escrites
davant de la batllia no corresponien literalment
al que en vídeos es va projectar ahir a la sala del
judici. a més a més, just ahir va ser quan se li va
demanar a qui va actuar com a traductor si podia
traduir el que la víctima deia a les gravacions
que van servir com a prova. el traductor en va
poder traduir alguna part, però no tota per no
poder sentir-ho bé. el president del tribunal,
però, va manifestar que aquestes traduccions
haurien d’haver figurat a la instrucció del cas.

9. ANDORRA 9Dijous, 8 De març Del 2018
del 12 al 18 de març de 2018
Organització
El projecte de l’aliança entre el
Grup Cierco i el grup francès
Partouche per optar a la conces·
sió de la llicència del casino Oci
dels Pirineus preveu la creació
de fins a 162 llocs de treball de
manera directa, i mig miler més
d’indirectes, amb una inversió
de 17 milions d’euros.
Així ho van explicar ahir Hi·
gini Cierco Palau i el director ge·
neral de Partouche, Fabrice Pai·
re, en la presentació del projecte
de casino, que es preveu ubicar
en la parcel·la de l’antic Hotel
Sàlvia de l’avinguda Meritxell
i que tindria també un segon
accés des del carrer Prat de la
Creu, un equipament que s’esti·
ma que pugui rebre 100.000 cli·
ents l’any, que comportarien per
al país uns 350.000 visitants, i
que preveu uns ingressos de 13
milions anuals amb un benefici
net de dos milions.
Cierco, que va explicar que
amb la ubicació i el doble accés
que preveu el projecte es busca
“revitalitzar una zona que tra·
dicionalment ha estat un pol
d’atracció i que les darrers anys
ha perdut una mica d’embranzi·
da!”, va detallar les característi·
ques de l’edifici previst, que es
destinarà únicament al casino,
si bé comptarà amb un restau·
rant, bars i una sala d’especta·
cles.
Així, l’edifici, amb una su·
perfície per al públic de 2.130
metres quadrats, comptarà amb
cinc pisos i una terrassa i tres
plantes subterrànies d’aparca·
ment amb una capacitat per a
50 vehicles. A més, segons va
precisar Cierco, un acord amb
el Comú d’Andorra la Vella per·
metria al complex disposar de
60 places suplementàries a dos
aparcaments comunals propers.
Així, el casino disposarà de
quinze taules de joc, 160 màqui·
nes d’atzar i 60 terminals elec·
trònics de jocs tradicionals, tot
distribuït en tres pisos, amb una
superfície total destinada al joc
de 1.300 metres quadrats, un
dels quals serà per a fumadors.
A l’últim pis, el projecte pre·
veu una sala d’espectacles amb
capacitat per a 300 persones en
la qual s’hi programarien con·
certs, fires, exposicions, teatre,
tornejos de pòquer, entre d’al·
tres, ja que les activitats paral·
leles al joc són un altre dels
punts forts del casino d’Oci dels
Pirineus.
En aquest sentit, Cierco, que
va destacar la “professionalitat”
del grup Partouche i la “sorpre·
sa” que els ha causat la seva “for·
ma de treballar”, va precisar que
es tracta d’un partner que “té
molta cura de tots els detalls,
del joc, evidentment, però tam·
bé de la restauració i els esdeve·
niments”. En definitiva, “és un
casino però també tota l’oferta
complementària que l’envolta”,
va dir Cierco, que va assegu·
rar que en aquest aspecte Par·
touche “estem convençuts que
són els millors”.
Quant a la construcció de
l’edifici, Cierco va explicar que
es pretén que l’establiment, que
en cas que acabi sent l’escollit
podria ja obrir les portes el ge·
ner del 2020, “trenqui amb els
codis tradicionals de la decora·
ció i de l’atmosfera dels casinos
clàssics”. Per això, sorprendrà
el visitant amb una “decoració
luxosa”, caracteritzada per l’ús
del verd, la fusta i els quadres
de plomes amb la voluntat que
el client “se senti com si estigués
enmig de la natura”.
En l’àmbit gastronòmic, el
xef francès Jean·François Malle
serà l’encarregat de supervisar
tota l’oferta, centrada en una
barreja de cuina francesa i me·
diterrània de proximitat, igual
com fa amb la resta d’instal·
lacions d’aquestes característi·
ques del grup Partouche.
Oci dels Pirineus preveu crear 162
llocs de treball invertint 17 milions
El projecte del Grup Cierco i Partouche estima rebre 100.000 clients i portar 350.000 visitants
Casino
Higini Cierco Palau i el director general de Partouche, Fabrice Paire, de forma telemàtica, van presentar ahir el projecte.
Jonathan gil
M.S.
andorra la vella
45 anys
d’història i
una ‘espina’
clavada
el grup Partouche és una
empresa amb 45 anys
d’història, que gestiona 43
casinos que compten amb
més de 5.700 màquines
d’atzar, a més de 120
restaurants i 15 sales
d’espectacles. Cotitza a
la Borsa de París i l’any
passat va facturar fins a
639 milions d’euros i va
obtenir un benefici net de
45 milions. l’interès de
la societat per venir al
Principat, com va recordar
el seu director general,
Fabrice Paire, no és pas
nou,ja que “ho vam intentar
fa deu anys i aleshores no
va poder ser”.
Paire va explicar que
l’objectiu del projecte (que
estaria participat en un
51% per Partouche, en
un 10% per subscripció
popular i la resta –al
voltant del 35%– pel grup
Cierco) és competir amb
els casinos de Barcelona
i tolosa, a la vegada que
aprofitar les sinergies
amb la resta de casinos
del grup per poder atraure
clients cap a andorra. en
aquest sentit, Paire, que
va destacar que Partouche
compta amb gairebé un
milió de clients que tenen
la targeta de fidelització del
grup, va incidir en l’interès
de treballar sobretot en
el mercat rus i xinès, dos
tipus de clients amb qui el
grup ja treballa en altres
establiments i que estan
funcionant “molt bé”.
l’equipament pretén
revitalitzar la zona de
l’avinguda Meritxell i
Prat de la Creu

10. ANDORRA10 Dijous, 8 De març Del 2018
L’executiva de Demòcrates per
Andorra ha encomanat a la co-
missió econòmica del partit
que analitzi la situació actual
de l’habitatge a Andorra amb
l’objectiu de proposar mesures
que complementin el conjunt
d’accions previstes des del Go-
vern, segons es recull en un co-
municat, després de la reunió
celebrada ahir. Paral·lelament
a aquest treball, els membres
de l’executiva van acordar tam-
bé programar una nova sessió
informativa d’actualitat oberta
a la militància amb la finalitat
que el ministre d’Afers Socials,
Justícia i Interior, Xavier Espot,
expliqui el detall de les mesures
anunciades la setmana passada
al Consell General. L’executiva
també va aprovar iniciar una
ronda de visites a les parròqui-
es per recollir les aportacions
del territori i plantejar les líni-
es estratègiques del programa
electoral i iniciar un treball de
forma conjunta.
DA analitzarà la situació actual
de l’habitatge i farà propostes
Política
Reunió de l’executiva de Demòcrates per Andorra, ahir.
jonathan gil
Redacció
andorra la vella
Acció Feminista es va presentar
de manera oficial ahir a la tarda
a La Fada Ignorant. En el marc
d’un ambient festiu i d’una sala
plena de gom a gom, les tres do-
nes escollides com a portaveus
per a l’ocasió, Mónica Coste,
Laura Dallerès i Aurora Baena
van anar desgranant el passat,
el present i el futur d’aquest
“col·lectiu transversal de dones
feministes d’Andorra”, com es
pot llegir en el manifest prepa-
rat per a la commemoració del
Dia internacional de la dona. La
finalitat principal d’Acció Femi-
nista és treballar de forma acti-
va “per posar fi a les desigual-
tats que –encara avui– vivim al
país”.
La intenció del col·lectiu és
anar recollint adhesions durant
tot el mes de març i la primera
setmana d’abril a través de la
campanya iniciada a la plata-
forma Change.org i fer arribar
les seves propostes i les adhesi-
ons aconseguides –a dia d’avui,
1.500– al Govern d’Andorra i
als grups parlamentaris, perquè
les tradueixin en accions con-
cretes i les incloguin en l’elabo-
ració dels seus programes i llis-
tes electorals.
A continuació, es crearan
comissions de treball per apro-
fundir en els diferents àmbits
que recull el manifest –qualitat
democràtica, economia, edu-
cació, salut i benestar, i drets
laborals– i poder constituir-se
així en interlocutores vàlides en
qüestions de gènere amb els or-
ganismes oficials.
Pel que fa a l’acte d’ahir,
Mónica Coste va ser l’encarre-
gada d’obrir-lo la presentació,
i va fer referència a la tradició
anterior al col·lectiu, des de la
seva experiència personal com
a membre de l’Associació de Do-
nes d’Andorra i de l’Associació
de Dones Migrants i d’Andorra.
Coste va explicar que el mani-
fest que es llegirà demà, en un
principi constava de vuit pàgi-
nes, i que finalment van quedar
resumides en la presentació
final, que es pot trobar des del
dia 1 de març a les xarxes soci-
als. També va expressar el desig
“que totes les dones d’Andorra
hi participin, és un moviment
obert i esperem aconseguir més
suports per tot el que volem
fer.”
Laura Dallerès es va referir
al present, i va recordar l’acte
que es fa aquesta tarda, a les
tres, a la plaça Lídia Armengol,
que consistirà en la lectura del
manifest redactat per una cin-
quantena de dones i una con-
centració per donar suport a la
Marxa Mundial de les Dones.
Dallerès també va subratllar
la procedència diversa de les
persones que constitueixen el
grup: “dins del moviment hi ha
dones de totes les edats i ideo-
logies” i “tothom hi és convidat
per lluitar per a la igualtat de
drets i equiparar aquests drets
entre homes i dones. Tenim
molt camí a fer”. Un camí que
volen fer amb la participació
dels homes que comparteixen
aquesta causa“.
Per la seva banda, Aurora
Baena va remarcar el treball
de futur que es pensa fer des
d’aquest moviment, perquè les
preocupacions de les dones no
es quedin només en uns actes
puntuals amb motiu del 8 de
març o en l’àmbit privat. Baena
també va anunciar que a partir
del 9 de març començaran a or-
ganitzar-se en comissions per
anar treballant cadascun dels
punts que recull el manifest,
que és “una declaració d’inten-
cions, i que la puguin tirar en-
davant “entre totes”. Baena va
dir que la intenció “és crear de-
bat perquè el feminisme és una
qüestió social”.
En la gènesi d’Acció Femi-
nista es van trobar primer una
dotzena de dones. Després,
gràcies a les xarxes socials i al
boca-orella, s’hi van anar ad-
herint fins a cinquanta dones
per compartir inquietuds des
de mitjans de gener, i fa uns
quinze dies van fer una reunió a
La Llacuna, en què va acabar de
prendre peu la proposta, va ex-
plicar la periodista Noemí Ro-
dríguez, membre del col·lectiu.
A més de la lectura del ma-
nifest, amb motiu del Dia in-
ternacional de la dona treballa-
dora, el col·lectiu ha preparat
uns petits vídeos que es poden
veure a les xarxes socials i que
reflecteixen la pluralitat i les
reivindicacions del moviment.
Acció Feminista traslladarà les seves
propostes i adhesions al Govern
També les faran arribar als grups parlamentaris perquè les incloguin en els seus programes
dia de la dona
Un moment de la presentació d’Acció Feminista, ahir a la tarda, a La Fada Ignorant.
jonathan gil
M.P.A.
andorra la vella
Mónica Coste Laura Dallerès Aurora Baena
volem que totes les
dones d’andorra
hi participin, és un
moviment obert
dins del moviment
hi ha dones de totes
les edats i amb
ideologies diferents
la intenció és crear
debat perquè el
feminisme és una
qüestió social

11. publicitat 11Dijous, 8 De març Del 2018

12. ANDORRA12 Dijous, 8 De març Del 2018
Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA 4 NOVES FREQÜÈNCIES
SERVEI I ATENCIÓ 24 HORES
SORTIDES DIÀRIES
07.30 11.00 13.00 15.00 17.30 20.00 23.00
07.45 11.15 13.15 15.15 17.45 20.15 23.15
06.15 08.15
09.30
09.45
10.15 11.45 13.45 15.45 18.15 20.45
21.30
21.45
22.15 23.45
AEROPORT BCN T1
PLANTA 0
AEROPORT BCN T2
ENTRE TERMINAL B I C
BARCELONA
ESTACIÓ DE SANTS
BARCELONA ANDORRA
SORTIDES DIÀRIES
08.1506.15 11.15 13.15 15.15 18.15 20.15 22.15
ANDORRA LA VELLA
ESTACIÓ AUTOBUSOS
08.2506.25
03.30
03.40 11.25 13.25 15.25
16.30
16.40 18.25 20.25 22.25
SANT JULIÀ
PLAÇA LAURÈDIA
BARCELONAANDORRA
RESERVES: +376 805 151COMPRES ON-LINE: www.andorradirectbus.es
La campanya solidària entre As-
sandca i les farmàcies del Grup
Galeno, que va tenir lloc del 6 al
16 de febrer amb motiu del Dia
mundial contra el càncer i el Dia
internacional del càncer infantil,
haaconseguitrecaptaruntotalde
994 euros. Concretament, s’han
recollit 900 euros per la venda
de productes de La Roche Posay
en totes les farmàcies del Grup
Galeno, i un total de 94 euros per
la venda de crispetes solidàries,
que Cinemes Illa va posar a dis-
posició dels clients de Farmàcia
Galeno d’Illa Carlemany al preu
d’un euro per cada capsa durant
una tarda sencera. La campanya
és una altra de les accions que se
suma al grapat de col·laboracions
que Galeno organitza anualment
en benefici d’Assandca, tot i que
és la primera vegada que s’acon-
segueix recaptar una xifra tan
alta. Cinemes Illa Carlemany s’ha
volgutsumarenguanyperprime-
ra vegada a aquesta campanya de
col·laboració.
1.000 € per a Assandca de les
farmàcies Galeno i Cinemes Illa
Solidaritat
L’entrega del xec de farmàcies Galeno a Josep Saravia, president d’Assandca.
illa carlemany
Redacció
andorra la vella
Sol·licitar el carnet de transport
escolar o la seva renovació per al
curs 2018-2019 a última hora
tindrà una penalització econò-
mica per als usuaris, que paga-
ran més car el carnet, ja sigui
d’un o de dos trajectes. I és que
des de l’executiu es volen evitar
“les aglomeracions i col·lapses”
que es produeixen al servei de
Tràmits amb les sol·licituds i
renovacions a última hora i, a
la vegada, potenciar també que
aquest tràmit es faci cada cop
més per via telemàtica.
Així ho va explicar ahir el
ministre portaveu, Jordi Cinca,
que va precisar que per a aque-
lles sol·licituds o renovacions
que, de forma presencial, es fa-
cin entre el 21 de març i l’11 de
maig o, en el cas de les telemàti-
ques, entre el 21 de març i el 21
de maig, el cost del carnet d’un
trajecte serà de 107,13 euros,
mentre que el de dos trajectes
costarà 214,27 euros.
Per contra, per a totes
aquelles sol·licituds o renovaci-
ons, presencials i telemàtiques,
que es facin amb posterioritat
a les dates anteriors i fins al 28
de juny, data límit per fer-les,
el preu del carnet de transport
escolar per a un trajecte serà de
160,70 euros, mentre que el de
dos costarà 321,41 euros.
Cinca va fer aquestes mani-
festacions després del consell de
ministres en què es van aprovar
els preus del carnet de transport
escolar per al curs 2018-2019,
per als alumnes d’ensenyament
maternal, primera ensenyança,
segona ensenyança i batxillerat
(de la zona B). En aquest sen-
tit, i penalitzacions al marge, el
ministre va destacar que per als
usuaris les noves tarifes tenen
un increment del 2,6% en rela-
ció amb les de l’any passat, és a
dir, el corresponent a l’Índex de
preus al consum.
No obstant, Cinca va recor-
dar que els preus del trans-
port escolar es fixen tenint en
compte l’increment de l’IPC del
transport, en aquest cas, d’un
3,6%. Així, el Govern n’assumi-
rà el diferencial, un fet que ele-
varà el percentatge de subvenció
d’aquest servei fins al 81,66%.
També en l’àmbit educatiu,
el ministre portaveu va infor-
mar que el ministeri d’Educació
i Ensenyament Superior ha fet
pública ja la convocatòria de la
prova oficial de batxillerat pro-
fessional (Pobpro) del sistema
educatiu andorrà, per a la qual
els candidats podran fer la ins-
cripció corresponent al servei
de Tràmits de Govern entre el
22 de març i el 25 d’abril vinent.
La majoria de les proves tindran
lloc entre els dies 11 i 15 de juny
al Centre de Formació Professi-
onal a Aixovall, i els resultats es
faran públics el 22 de juny.
D’altra banda, Cinca va in-
formar que amb motiu del 25è
aniversari de la Constitució des
del ministeri s’han impulsat
una sèrie d’accions i activitats a
les escoles per donar a conèixer
als alumnes dels tres sistemes
educatius els articles de la Carta
Magna i els valors democràtics
associats.
D’aquesta manera, dilluns
vinent tots els centres de pri-
mera ensenyança exposaran els
seus treballs, unes mostres que
s’inauguraran a les quatre de la
tarda amb una cantada simultà-
nia de l’himne nacional.
Renovar el carnet de transport
escolar a última hora serà més car
Cantada simultània de l’himne nacional a les escoles per celebrar els 25 anys de la Constitució
educació
El ministre portaveu, Jordi Cinca, en la compareixença d’ahir.
jonathan gil
M.S.
andorra la vella
canvi en el
protocol dels
concursos de
places
després de la sentència
del tribunal Superior que
anul·la el concurs que el
govern va fer el 2016 per
consolidar una vintena
de places de docents
eventuals, Funció Pública
modificarà el protocol
dels concursos de places
perquè, si és necessari
que el comitè de selecció
delegui part del procés,
possibilitat prevista
al reglament, aquesta
delegació es faci sempre
per escrit. així ho va explicar
el ministre portaveu, jordi
Cinca, que va confirmar
que l’executiu presentarà
un incident de nul·litat
davant el Superior per
mirar d’evitar que aquesta
sentència pugui posar en
risc els llocs de treball de
les persones contractades
a través d’aquest concurs.
així mateix, el ministre
va voler deixar clar que
malgrat que la delegació
de part del procés, com
remarca el Superior en
la sentència, no es va fer
per escrit, aquest fet “no
afecta en res ni altera” el
resultat del concurs.

13. ANDORRA 13Dijous, 8 De març Del 2018
NKOLONDOM-EL CAMERUN
Construcció d’un edifici per a l’hospitalització de malalts en fase terminal al Centre Mèdic Catòlic de
Nkolondom. El projecte pretén donar acollida als malalts més greus i facilitar les cures de proximitat als
malalts que viuen lluny del centre mèdic.
Responsable: Germana Basilia Ruiz
Aportació del Govern d’Andorra: ..................................................................................................... 40.000 €
Aportació de Mans Unides: ............................................................................................................. 12.931 €
ZIGUINCHOR-EL SENEGAL
Renovació de l’aula d’informàtica del centre de secundària Paula Montal a Ziguinchor.
Responsable: Germana Rosa M. Lleonart ........................................................................................ 5.524 €
USUI-EL SENEGAL
Adquisició d’un vehicle 4x4 per atendre els desplaçaments de malalts greus als centres mèdics més
propers, així com el transport de materials de construcció i aliment per als animals de les granges que
supervisen els escolapis.
Responsable: Miquel Betbesé......................................................................................................... 15.000 €
SOKONE-EL SENEGAL
Rehabilitació de l’escola bressol Les lapins bleus.El projecte preveu renovar els sanitaris del centre,
arreglar les fissures de les parets, adequar el pati, revisar l’estat de la teulada i adquirir material pedagògic
i mobiliari.
Responsable: Carles Gil-Saguer..................................................................................................... 19.614 €
SIGUIRI-GUINEA CONAKRY
Construcció d’una aula a l’escola de la Missió Catòlica de Siguiri, amb una ràtio molt elevada d’alumnes a
cada classe.
Responsable: Pare Rafel Sabé ......................................................................................................... 7.000 €
TEGUCIGALPA-HONDURES
Aquest projecte es desenvolupa al centre infantil Virgen del Valle i té dos objectius: assegurar una
alimentació equilibrada als nens que assisteixen al centre i que pateixen desnutrició; i donar suport
als nens que pateixen discapacitat mitjançant una educació inclusiva, i formar els docents i també els
familiars en l’estimulació d’aquests nens.
Responsable: Pare Patricio Larrosa................................................................................................ 19.827 €
APORTACIÓ AL PROJECTE DE MANS UNIDES DIOCESANA
UGANDA: Millora de les infraestructures a l’escola St Bruno Butema Primary school .................. 12.500 €
TOTAL CAMPANYA 2018............................................................................................................. 132.396 €
Tel : 869.865 · www.mansunides.ad · Delegació de Mans Unides a Andorra
PROJECTES
CAMPANYA 2018
La setzena edició del Consell
General dels Joves, que compta
amb la participació d’alumnes
de segona ensenyança de tots
els centres educatius del país, va
aprovar ahir la proposició de llei
de modificació de la Constitució
per permetre tenir més d’una
nacionalitat, una de les qüesti-
ons que van generar més debat.
En les intervencions es va argu-
mentar que el fet de tenir més
d’una nacionalitat permetria
implicar en les eleccions els re-
sidents que fa anys que viuen al
país i que se senten andorrans
però que no volen renunciar a la
nacionalitat d’origen.
També consideren que això
ofereix un avantatge a l’hora
de viatjar, aconseguir visats o
fer una estada d’estudis, i que
també és un element per acabar
amb la desigualtat en què es tro-
ben els estrangers que no volen
renunciar a la seva nacionalitat.
En la sessió plenària, que va
tenir lloc ahir, també es va do-
nar el vistiplau al text referent
al dret d’asil en què es proposa
que el Govern s’adhereixi a les
Convencions de Ginebra i a tots
els seus protocols, així com que
redacti un projecte de llei que
reculli els principals aspectes
d’aquests convenis. D’altra ban-
da, els membres del Consell Ge-
neral dels Joves van donar su-
port a la proposició de llei per a
la igualtat entre homes i dones.
Durant el debat, es va constatar
la preocupació dels joves per
a les addiccions i el consum de
drogues. Cal recordar que es va
presentar una proposició de llei
per a la creació d’un centre per a
menors amb addiccions i també
una proposició de llei per reduir
el consum de drogues entre els
adolescents i/o joves. Aquesta
darrera va ser refusada.
En declaracions a ATV, el sín-
dic general, Vicenç Mateu, va
declarar que hi ha una sensibili-
tat manifesta per part dels ado-
lescents i els joves de tenir una
obertura d’esperit, fraternitat i
solidaritat amb la resta de la hu-
manitat. “Tots som iguals, com
diu la Constitució però, encara
que ho digui, no és sobrer que
hi hagi lleis específiques que ho
reclamin”, va concloure.
Com és tradicional, abans
de la sessió plenària els parti-
cipants es van fer la tradicional
fotografia davant de les escales
de la Casa de la Vall. Ahir també
es va dur a terme el lliurament
de premis del concurs de cartells
que es convoca cada any coinci-
dint amb aquest esdeveniment.
El Consell General dels Joves aprova
permetre la doble nacionalitat
També dona suport a l’acollida de refugiats i a una llei per la igualtat entre homes i dones
Sessió plenària
Redacció
andorra la vella
Un moment del Consell General dels Joves que va tenir lloc ahir.
jonathan gil
Pelegrinatge
El cap de setmana vinent,
el grup de folklore Casa de
Portugal es desplaçarà del
Principat d’Andorra fins al
Santuari de Fàtima per par-
ticipar al setzè pelegrinatge
organitzat per la Federació
de Folklore Portuguès. En-
guany, una comitiva for-
mada per cinc membres
del grup integraran l’aplec
de més de 3.000 folkloris-
tes abillats amb els vestits
regionals i arribats de les
diferents regions del terri-
tori lusità i del Principat.
El grup de folklore Casa de
Portugal participa en aques-
ta trobada des de l’any 2009.
Un cop finalitzat el pelegri-
natge, els membres del grup
convidaran la Federació de
Folklore Portuguès a visitar
el Principat a finals d’abril,
coincidint amb les celebra-
cions del 22è aniversari de
la formació.
El grup de
folklore Casa
de Portugal
anirà a Fàtima
Redacció
andorra la vella

14. ANDORRA14 Dijous, 8 De març Del 2018
La nova targeta e-parq del Comú
d’Encamp entra avui en funcio-
nament amb nous descomptes i
prestacions. La principal nove-
tat és que l’usuari que l’adqui-
reixi gaudirà d’un 50% de des-
compte, no només en les tarifes
dels aparcaments horitzontals
amb barrera, sinó també en
les tarifes de les zones blaves i
verda. Així, a partir d’ara, serà
l’única targeta que es podrà
utilitzar tant als aparcaments
com a les zones blaves i verdes.
De fet, la targeta e-parq va en-
trar en funcionament, des de fa
aproximadament un any, per als
aparcaments amb barrera, amb
un estalvi del 50% i una hora
gratuïta per als aparcaments
d’Encamp, Terres Primeres de
Baix, Sant Miquel, Complex,
Arínsols, Prat de l’Areny, Pra-
da de Moles i Espialassos. Ara,
aquesta mateixa targeta servirà
per pagar l’estacionament a les
zones blaves, A i B, i a la zona
verda C, amb un estalvi del 50%
de la tarifa. Això suposa que la
targeta e-parq tindrà dues recàr-
regues per separat, una per als
aparcaments horitzontals amb
barrera, amb un cost inicial de
30 euros, i una altra per als par-
químetres, amb un dipòsit ini-
cial de 5 euros més el preu que
l’usuari decideixi recarregar.
Aquesta targeta es pot acon-
seguir al servei de tràmits del
Comú, al servei de circulació, a
l’oficina de turisme i a les ofici-
nes d’aparcament. Les recàrre-
gues es poder fer als caixers dels
aparcaments i als parquímetres.
Segons la consellera de Cir-
culació del Comú d’Encamp,
Laura Mas, l’adaptació dels
aparcaments i els nous parquí-
metres a aquest sistema de pa-
gament ha suposat una inversió
de 300.000 euros. “És la prime-
ra targeta que permet pagar els
diversos tipus d’aparcament”,
va remarcar Mas. També va in-
formar que els usuaris que ja te-
nien la targeta e-parq la podran
canviar per la nova a les oficines
d’aparcament sense cap tipus
de cost. Des del llançament de
la targeta e-parq el mes d’abril
passat, se n’han venut 321.
altres novetats
Una altra de les novetats que va
presentar ahir Laura Mas va ser
la nova vinyeta de zona blava,
una etiqueta que s’ha de posar
al vidre del davant del vehicle,
que permetrà aparcar en zones
d’estacionament regulat per
parquímetres en les zones bla-
ves residencials B –queden, per
tant excloses les zones blaves
d’altra rotació que corresponen
a les avingudes Joan Martí i
François Mitterrand.
L’adquisició d’aquesta vinye-
ta es pot fer amb un abonament
que pot ser anyal, de 300 euros,
o semestral, de 175 euros. Si la
vinyeta es lliura després de co-
mençar l’any o el semestre, el
preu serà proporcional al nom-
bre de mesos naturals que res-
tin per acabar l’any o el semes-
tre. Podran adquirir l’etiqueta
els residents a la parròquia i els
donarà dret només a aparcar
al carrer o la zona on visquin
sense haver de posar un tiquet
addicional. Mas va destacar que
s’ha optat per crear aquest nou
mètode “perquè els veïns pu-
guin tenir més rotació i perquè
els surti més econòmic”. Mas va
apuntar que aparcar tot el dia
amb la nova modalitat surt a 83
cèntims, mentre que sense la
vinyeta el cost puja a 4,5 euros
al dia.
La consellera també va do-
nar a conèixer que començarà
a funcionar un nou sistema per
pagar les sancions de circulació
en línia, disponible tant per a
residents com per a turistes.
A més, va anunciar que d’aquí
a un parell de mesos hi haurà
a disposició dels usuaris una
aplicació que permetrà fer la
reserva d’estacionament amb el
telèfon mòbil. També va avan-
çar que abans de finals d’any els
caixers dels aparcaments amb
barrera disposaran de mòduls
de pagament amb targeta de
crèdit.
Encamp
La nova targeta ‘e-parq’ i els nous parquímetres instal·lats a la parròquia d’Encamp.
m.p. a.
M.P.a.
andorra la vElla
La nova ‘e-parq’ suposa un estalvi del
50% en totes les zones d’aparcament
El Comú ha invertit 300.000 euros en els nous parquímetres i en l’adaptació dels pàrquings
El Cheese Day torna a l’Illa Car-
lemany el proper dissabte 10 de
març, a partir de les 11.30, a la
planta baixa. Es tracta d’una jor-
nada sencera dedicada al món
del formatge a càrrec novament
de la formatgeria La Antigua de
Fuentesaúco (Zamora), especi-
alitzada en l’elaboració artesa-
nal de formatges amb llet crua
d’ovella. El dia s’encetarà amb
un taller molt didàctic destinat
als infants, La Antigua Educa,
en què aprendran a elaborar
formatge. Per al públic adult,
hi haurà el taller No te cortes, a
partir de les sis de la tarda, en
el qual es donaran consells i
recomanacions de com tractar
els diversos tipus de formatges
i de com tallar-los. Al migdia, a
la una, tindrà lloc la degustació
de tapes de formatge; i, a partir
de les set, els visitants apren-
dran amb els experts del món
del formatge a preparar còctels
amb els formatges com a prota-
gonistes.
La segona edició del Cheese Day
arriba a l’Illa Carlemany
Gastronomia
L’Illa Carlemany acollirà a la planta baixa la segona edició del Cheese Day.
jonathan Gil
redacció
andorra la vElla
aparcaments amb
barrera
L’ús de la targeta e-parq
comporta una hora gra-
tuïta i un estalvi del 50%
de les tarifes dels apar-
caments Encamp, Terres
Primeres de Baix, Sant
Miquel, Complex, Arín-
sols, Prat de l’Areny, Prada
de Moles i Espialassos.
Zona blava ‘a’
L’ús de la targeta e-parq
suposa un estalvi del 50%
de la tarifa, que és de 0,75
euros l’hora, a l’avinguda
Joan Martí i l’avinguda
François Mitterrand.
Zona blava ‘B’
L’ús de la targeta e-parq
suposa un estalvi del 50%
de la tarifa, que és de
0,50 euros l’hora. Aques-
ta zona comprèn els car-
rers de la Vena, Mirador
d’Encamp, Riu Blanc,
Sant Miquel, d’Engolas-
ters, René Baulard, 14
de Març, Bellavista, dels
Avellaners, dels Ajustants,
de la Palanca, Príncep Ben-
lloch, del Solà, del Pedral,
les Arribes, Pas de la Casa,
la Valireta, Hort de Godí,
del Doro, antiga carretera
general 2, carretera de Vila
i carretera dels Cortals.
Zona verda ‘C’
L’ús de la targeta e-parq
suposa un estalvi del 50%
de la tarifa, que és de 0,35
euros l’hora, als aparca-
ments amb parquímetres
de Riberaigües, la Palan-
queta, Prat del Pont, del
Mitjorn, del Tremat, Prat
de les Bons, i Feixes del
Funicamp.
les prestacions

15. ANDORRA 15Dijous, 8 De març Del 2018
DIUMENGE 18 DE MARÇ
A les 12:30H
MORABANC
ANDORRA
UCAM
MURCIA
Entrades a la venda a www.bca.ad
i a les oficines del club
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
anuncio_bondia_255x167_UCAM.pdf 1 27/2/18 13:47
FormacióComunicació
El Servei de Joventut del
Comú d’Andorra la Vella or·
ganitza, per tercer any con·
secutiu, un cicle de xerrades
adreçades a aquells joves que
busquin feina per a l’estiu.
Enguany s’han programat
dues sessions: per a avui i
per al 22 de març a La Cen·
tral, a les sis de la tarda. En
la xerrada d’aquest dijous,
els joves podran conèixer les
ofertes laborals que s’oferei·
xen des de l’àrea de Museus
del ministeri de Cultura del
Govern d’Andorra i des del
Comú d’Andorra la Vella.
Els professionals que im·
parteixen aquestes xerrades
formatives per trobar feina
són Eduard Tarrés, del mi·
nisteri de Cultura; Josep
Tudó, cap d’àrea d’Activitats
esportives i de lleure del
Comú d’Andorra la Vella; i
Olga López, cap de Servei a
la infància, també del Comú.
El Centre Esportiu d’Ordino
estrena un nou lloc web en
el qual es posen en relleu les
planificacions i l’oferta d’ac·
tivitats dirigides. L’objectiu
és millorar la comunicació
amb els usuaris. El lloc ofe·
reix una imatge renovada sis
anys després de la creació
de l’anterior web i amb el
mateix domini www.ceo.ad,
que havia quedat obsolet.
En portada, ara es desta·
quen els principals esdeve·
niments esportius que te·
nen lloc a la parròquia. El
menú principal s’estructura
en instal·lacions, activitats
i tarifes. Segons va explicar
el conseller de Turisme i Es·
ports, Jordi Serracanta, es
pretén que l’usuari trobi la
informació de manera ràpi·
da i senzilla. També va avan·
çar que es treballa per oferir
la reserva de classe en línia a
través del web.
Xerrades per
trobar feina
adreçades als
joves del país
Estrena del
nou web del
Centre Esportiu
d’Ordino
Redacció
andorra la vella
Redacció
andorra la vella
El conseller general del Partit
Socialdemòcrata (PS) Gerard
Alís vol més informació sobre els
entrebancs burocràtics que, ara
mateix, posen en seriós perill el
programa Vacances en pau que
organitza l’Associació d’Amics
Solidaris amb el Poble Sahrauí
(Adsaps), segons ha denunciat
la mateixa entitat, que ha adver·
tit del risc que enguany no pugui
arribar cap infant al país.
Per això, en l’escrit tramitat a
Sindicatura Alís demana al Go·
vern “quins són els motius pels
quals enguany els nens sahrauís
no poden venir a Andorra, tal
com havien fet en anys anteri·
ors”, i pregunta també “quines
gestions ha realitzat (...) per so·
lucionar els problemes burocrà·
tics que impedeixen l’arribada
dels infants”. A més, també vol
saber si l’executiu “ha mantin·
gut reunions (...) amb represen·
tants de l’Adsaps i de la delega·
ció del Sàhara a Catalunya per
tractar la problemàtica”. En cas
de resposta afirmativa, vol sa·
ber “quines solucions han estat
plantejades”.
El parlamentari del PS també
demana “per què no és possible
signar, tal com demanen des de
l’Adsaps, un conveni amb Espa·
nya que permeti l’arribada dels
nens sahrauís”. Per últim, sol·
licita a Govern si té previst “ges·
tionar o fer actuacions perquè,
de cara a anys vinents, la situ·
ació es recondueixi i, per tant,
els nens puguin tornar a venir
al país”. En cas de resposta afir·
mativa, demana quines serien.
D’altra banda, i a petició dels
cinc consellers de UL·Indepen·
dents de la Massana del grup
mixt, Sindicatura ha acordat
prorrogar el termini per a la pre·
sentació d’esmenes al projecte
de llei de modificació de la Llei
de l’Institut Nacional Andorrà
de Finances i al projecte de llei
qualificada de modificació de la
Llei 9/2012 de modificació de la
Llei qualificada d’immigració,
segons recollia ahir el Butlletí
del Consell General. El nou ter·
mini finalitzarà el 16 de març.
També a petició dels matei·
xos consellers generals, Sin·
dicatura va acordar prorrogar
el termini per a la presentació
d’esmenes al projecte de llei de
l’esport. El nou termini acabarà
el 4 d’abril vinent.
El PS demana pels impediments
per al programa Vacances en pau
Pròrroga del termini per presentar esmenes a la modificació de la llei de l’INAF
Consell General
El conseller general del PS Gerard Alís.
JonaTHan GIl
Redacció
andorra la vella

16. 16 Dijous, 8 De març Del 2018
La Sala Sant Domènec de la Seu
es va omplir dimarts al vespre
per escoltar la xerrada de la
monja i activista social sor Lu-
cía Caram, que va explicar el
projecte solidari Invulnerables,
que es porta a terme en dife-
rents ciutats del país per lluitar
contra la pobresa i l’exclusió
social de les famílies, sobretot
dels infants. La conferència va
estar acompanyada per l’expo-
sició de fotografies #Invulne-
rables Tot és possible, situada a
l’absis de la mateixa Sala Sant
Domènec. La mostra també es
podrà visitar fins al proper dia
16, al vestíbul del centre cultu-
ral Les Monges. L’exposició està
composta per un recull d’imat-
ges dels fotògrafs Sunsi Albets,
Joan Locubiche, Víctor López i
Rubén Quintas que mostren els
somnis d’infants en situació de
vulnerabilitat.
Pirineus
El president de la Diputació de
Lleida, Joan Reñé, va entre-
gar ahir a Rishon Lezion (Is-
rael) una carta extraviada de
l’any 1944 d’una víctima de la
persecució dels jueus durant
la II Guerra Mundial. Es trac-
ta d’una missiva que es dirigia
a Rachel Gewürz de part de la
seva germana bessona, Fanny
Gewürz, que es va enviar des de
Sort, on havia arribat clandesti-
nament. Rachel no va arribar a
rebre el document que, després
d’un llarg recorregut per l’Estat
espanyol, Portugal i Egipte, es
va trobar ara fa un any entre
la documentació dels fills dels
antics propietaris d’una pen-
sió on s’havia allotjat Fanny
Gewürz. En el marc del projecte
Perseguits i Salvats, l’historiador
Josep Calvet s’ha encarregat de
localitzar la família Gewürz a
Israel per retornar el document
a la seva destinatària.
Rachel Gewürz va aconseguir
emigrar a Palestina l’any 1939,
mentre que Fanny Gewürz va
quedar-se a França fins que el
1944 va escapar cap a Espanya
formant part d’una expedició
de joves jueus que creuà cami-
nant el Pirineu de Lleida. Fanny
Gewürz va ser detinguda el
maig de 1944 però, gràcies a les
gestions d’una organització jue-
va de suport als refugiats, es va
allotjar a la pensió Martín Cases
de Sort. Dies després d’instal-
lar-s’hi va escriure l’emotiva
carta a la seva germana, li va
comunicar la nova situació i li
va expressar el seu desig de re-
unir-se a Palestina.
Rachel Gewürz, actualment
Rachel Furstenberg, de 92 anys,
va rebre la carta acompanya-
da del fill de la difunta Fanny i
la resta de la família. El fill de
Rachel Furstenberg, Udi Firs-
tenberg, es va mostrar sorprès
i ha explicat que rebre la carta
74 anys després “els fa feliços”
i que és “com un somni”. “És
important per a la meva mare
perquè significa cloure un cer-
cle de la seva vida”, va apuntar
Firstenberg en declaracions a
l’Agència Catalana de Notícies
(ACN). En aquest sentit, va su-
bratllar que la carta informava
que la germana de la seva mare
havia sobreviscut de la persecu-
ció durant la II Guerra Mundial
i que volia retrobar-se amb la
mare de Firstenberg. “La meva
mare mai va rebre la carta per-
què va ser retornada a Espa-
nya”, va lamentar Firstenberg.
“Avui és un dia molt feliç perquè
finalment l’hem rebut”, va con-
cloure Firstenberg. Tot i això, va
lamentar que la carta s’hagi tro-
bat deu anys després de la mort
de la persona que la va escriure.
El president de la Diputació
de Lleida, Joan Reñé, va definir
la jornada com un “acte de justí-
cia”. Reñé va constatar la relle-
vància històrica del document
perquè “representa” un testi-
moni de primera mà de com van
ser les fugides pels Pirineus du-
rant la persecució per part dels
nazis. Reñé va considerar que
l’entrega del document, “que
es va enviar en uns moments
crítics”, posa en valor la histò-
ria i el contingut moral i humà
“excepcional” que representa
la carta. “És important que es
destaqui una història poc expli-
cada, en què milers de persones
van creuar els Pirineus durant
la II Guerra Mundial per salvar
les seves vides”, va recordar.
Lliuren una carta extraviada durant
l’Holocaust a la seva destinatària
La missiva es trobar ara fa un any a Sort i l’acte d’entrega va tenir lloc ahir a Israel
Història
Agències
RisHon lezion
la seu d’Urgell
Tots els centres educatius de
la Seu d’Urgell han programat
la seva respectiva jornada de
portesobertesabansques’ini-
ciï el període de preinscripció
de segon cicle d’educació in-
fantil, primària i ESO per al
nou curs escolar 2018-2019.
L’objectiu de les jornades
de portes obertes, així com
les trobades i les visites als
centres, és donar a conèixer
a les famílies urgellenques el
seu funcionament, els serveis
que ofereixen i el projecte de
centre o el caràcter propi de
cadascun.
L’escola Albert Vives ha or-
ganitzat per al dissabte 17 de
març la seva jornada de portes
obertes, de dos quarts d’onze
del matí a la una del migdia. A
lesdotzedelmigdiadelmateix
dissabte tindrà lloc una xerra-
da informativa. Val a dir que
també es podrà visitar l’esco-
la en horari escolar trucant i
concertant visita. Pel que fa a
l’escola Pau Claris, celebrarà la
seva jornada de portes ober-
tes el diumenge 18 de març,
de les deu del matí a la una
del migdia. També es podrà
visitar l’escola en horari esco-
lar trucant i concertant visita.
La Salle celebrarà una jornada
d’escola oberta el divendres 6
d’abril, i el dissabte 7 d’abril
celebrarà la jornada de portes
obertes per a educació infan-
til, primària i ESO a partir de
dos quarts deu del matí.
Jornades de
portes obertes
als centres
educatius
Redacció
la seU d’URgell
Sor Lucía Caram presenta el
projecte solidari ‘Invulnerables’
la seu d’Urgell
Un moment de la conferència que va oferir sor Lucía Caram.
a.s.U.
Redacció
la seU d’URgell
El president de la Diputació de Lleida, Joan Rañé, lliura la carta a Rachel Gewürz, ahir a Rixhon Lexion (Israel).
gUillem Roset

17. 17Dijous, 8 De març Del 2018
Cultura
“Era exactament el que ens fal-
tava per cobrir la postproduc-
ció i tenir un primer muntatge
a temps per inscriure’l a Sitges,
que ha sigut sempre el nostre ob-
jectiu”. Álvaro Rodríguez Areny
es referia ahir amb aquestes
paraules als 5.000 euros que la
Societat de drets d’autor i drets
veïns (Sdadv) ha injectat en con-
cepte de subvenció a Le Blizzard,
el segon curt del director encam-
padà, rodat al desembre entre
el Coll de la Botella i els Cortals
d’Encamp. Una pel·lícula de gè-
nere –a mig camí entre la fan-
tasia, la ciència-ficció i el cine
bèl·lic– que retorna a la II Guerra
Mundial i a l’epopeia dels passa-
dors per explicar la peripècia de
Marie, refugiada francesa que
forma part d’una partida de fu-
gitius que es perd a la muntanya
i que s’hi deixarà la pell per recu-
perar la filla, desapareguda, ai,
amb el torb.
Tot això ja ho sabíem. La no-
tícia és que Areny va tancar just
ahir el muntatge d’imatge. És a
dir, que ja disposa d’un primerís-
sim muntatge, l’esquelet del que
serà el curt definitiu, i que a par-
tir d’ara s’endinsa en la postpro-
ducció. Ras i curt: anar vestint
aquest esquelet amb els efectes
visuals, el disseny sonor, el color,
la música i els crèdits. Una fase
decisiva que no hauria pogut
arrencar sense la providencial
subvenció de la Sdadv: “Sense
aquests diners, tindríem tot el
material a l’ordinador però hau-
ríem hagut d’aturar el projecte”.
S’entén, per tant, que
ahir estigués exultant, i que
mantingués el calendari que ha-
via avançat al desembre: tenir
el muntatge definitiu al juny, a
temps per inscriure la criatura
a Sitges. I la criatura ja ha co-
mençat a prendre forma: el me-
tratge de Le Blizzard oscil·larà
finalment entre els dotze i els
tretze minuts, inclosos els crè-
dits. Sensiblement més curt de
l’inicial previst perquè –diu– una
primera versió que s’enfilava fins
al quart d’hora “necessitava més
ritme en algunes parts i vam ha-
ver de retallar”. Una pura qües-
tió de “timing”, insisteix, que no
afecta el tall de la pel·lícula i que
els permetrà, a més, optar a certs
festivals de gènere que no adme-
ten curts per sobre dels quinze
minuts de metratge.
Com recordarà el lector, les
expectatives al desembre, just
després del rodatge –tres jor-
nades maratonianes, totes tres
en exteriors, amb un equip de
mig centenar de persones i un
elenc que completen Isak Férriz,
Àlex Moreu, Rachel Lascar, Yuri
D. Brown, Boris Cartes i Irene
Quero–, les expectatives, dèiem,
eren altíssimes: “Hem rodat una
pel·lícula de Hollywood, però en
petit; vint vegades més gran que
Wolves. Què dic, vint!? Cent!”,
deia aleshores Areny. Ho conti-
nua pensant després de tres me-
sos digerint el material? “Com
a creador se’m fa molt difícil
jutjar-ho de forma objectiva; hi
ha aspectes que són espectacu-
lars, i d’altres que potser no em
semblen tan potents. Però falten
elements –els efectes visuals, el
disseny de so, el color, la músi-
ca– que multiplicaran sens dubte
el resultat final”.
L’estrena al país la manté tam-
bé per al juliol: dos anys i mig
després de Wolves, perquè ens
adonem del que costa aixecar un
projecte que no és tan modest
com sembla. Le Blizzard ha sigut
possible gràcies a una combina-
ció de patrocini públic –als 5.000
euros de la Sdadv se’ls ha d’afe-
gir els 10.600 del ministeri de
Cultura, 2.500 del Comú d’En-
camp, i 2.000 més del Fòrum
Nacional de la Joventut– i també
privat, inclosa la campanya de
micromecenatge que va recaptar
3.800 euros a Verkami. Amb tot
això s’ha arribat fins aquí. I falta-
rà per lligar el disseny de crèdits,
la cartelleria i la distribució. Però
no cal ser un visionari per veure
que Le Blizzard ha començat a
bufar. No el senten al clatell?
El torb comença a bufar
Els 5.000 euros que li ha injectat la Sdadv permetran a Rodríguez Areny tancar ‘Le Blizzard’ a temps per a Sitges
Cine
A. Luengo
enCamp
L’actriu Aida Folch caracteritzada com a Marie, la fugitiva de ‘Le Blizzard’, en un ‘frame’ del curt.
‘le blizzard’
el 21 de març, concert de la Societat d’autors al Harlem
Le Blizzard és probablement el més aparatós
dels projectes que han merescut un pessic
de les subvencions culturals i artístiques en
format audiovisual i musical –aquest és el
nom oficial de la convocatòria. Però n’hi ha
quatre més, tal com es va comunicar als
socis de l’entitat en l’assemblea general
que va tenir lloc dimarts al vespre: el
cantautor Quim Salvat ha rebut una bossa
de 7.600 euros per enregistrar dos dels
seus nous temes, Gràcies, que rodarà
aquí mateix, i 21 set, escrit a benefici de
l’associació de malalts d’alzheimer (aama)
i que gravarà al maig als estudis abbey
Road de Londres. També s’ha endut un ajut
de 7.200 euros White Heaven Vocal Grup,
el sextet swing de Juli barrero, per produir
el vídeo d’un espectacle en viu de la banda,
mentre que Ominira, el tercet de pop-rock
d’Èric Segura, alexis rossell i adrià mentí
n’ha obtingut 5.500 per al making-off del
videoclip de Barbatus, i love it, l’experiment
manouche de Carina Ventura, Hèctor Pérez
i Landry Riba, 2.800 per a la realització del
clip d’Eye Of The Tiger, un dels temes del
seu primer disc.
Fins aquí, les subvencions anuals de la
Sdadv, que es presentaran oficialment en
un concert que tindrà lloc el 21 de març
al Harlem de la capital. La coordinadora
de l’entitat, Anna Ubach, va confirmar ahir
que la Sdadv ja ha començat a recaptar
les tarifes per l’ús de material musical
en locals de copes, a partir de 30 euros
mensuals segons la superfície del local,
vigents des de l’1 de juliol. Al mateix temps,
també s’han començat a recaptar els drets
per la música en viu: 6 euros per nit de
concert, independentment del nombre de
bandes que hi actuïn, en el cas dels locals,
i el 3,5% sobre la recaptació –o sobre el
cost de producció, si són gratuïts– en el
cas dels programats pels comuns. Tots
s’hi han adherit, deia ahir Ubach, “tot i que
estem acabant de firmar els contractes”.
La mateixa situació en què es troben els
locals de nit, que des de fa mesos estan
rebent la visita del comercial de la Sdadv,
que comprova que efectivament es tracti
d’un local on es punxa música i se li explica
la llista de tarifes acordades per la Sdadv.

18. cultura18 Dijous, 8 De març Del 2018
www.entre-muntanyes.com / comunicacio@entre-muntanyes.com
Peruga, la Sumpta i els lectors,
a la Casa d’Areny-Plandolit
El club de lectura de les Valls del Nord, que organitzen les
biblioteques d’Ordino i la Massana, va organitzar ahir al vespre
una sessió especial pel seu emplaçament: la Casa d’Areny-
Plandolit, on l’escriptor Joan Peruga va parlar amb els lectors
d’Últim estiu a Ordino, que té precisament com a protagonista
una de les filles de Guillem de Plandolit, Sumpta. L’activitat
s’ha fet coincidir amb la reedició de la novel·la, dos decennis
després de la seva publicació, i la trentena d’assistents
van conèixer de primera mà com es va gestar la història,
sorgida d’un encàrrec sobre la família Areny-Plandolit que es
va convertir en la biografia novel·lada de la Sumpta després
que l’autor descobrís un plec de cartes creuades amb el seu
germà, mossèn Joaquim.
aGèncieS
Literatura
Ho advertien al novembre, amb
motiu de l’estrena de Quin/a
cony/a, el novè i últim especta-
cle de la companyia: era possi-
ble, molt possible, que Líquid
Dansa es llancés de forma més
o menys imminent a l’aventura
exterior. Doncs dit i fet: Vero
Pérez, Mònica Vega, Anna Fra-
ses i Judith Villaró s’estrenaran
el 6 d’abril a la Sala Sant Domè-
nec de la Seu, en el primer dels
dos bolos de la minigira que han
lligat aquesta primavera. El se-
gon serà el 12 d’abril a la Sala de
festes del Complex d’Encamp, i
de nou amb Quin/a cony/a, es-
pectacle que combina el teatre
amb dosis generoses de dan-
sa, com és norma de la casa, i
que hi afegeix uns quants tocs
de vodevil a compte del regla-
mentari equívoc. La cosa va de
tres amigues entre la trentena,
la quarantena i una mica més
enllà –Xènia, Sus i Laura– que
faran costat a una quarta, Gali,
a qui se li ha posat entre cella i
cella d’obrir un sex-shop. Quin/a
cony/a, en fi, recupera set tem-
porades després els personat-
ges d’Això té cony/a, i els posa
davant d’una cruïlla existencial
i vital: la maternitat, que com
sap tothom que l’hagi, si no
patit, com a mínim experimen-
tat, ho canvia tot de dalt a baix
i per sempre, sexe inclòs. Gali
és una dona satisfeta amb la
seva sexualitat desimbolta; Xè-
nia acaba de sortir d’un divorci
més o menys traumàtic; Sus és
mare recent; i Laura no té cap
intenció de ser-ho. I les quatre,
de nou a les ordres de Sergi Va-
llès, es dediquen a parlar més o
menys obertament dels dubtes,
tabús, reticències i pors que
tots arrosseguem. Decidida-
ment terapèutic, i especialment
recomanable per a les mares en
la quarentena. I per als pares.
Líquid Dansa lliga una minigira de
dos bolos amb ‘Quin/a cony/a’
Arrenca el 6 d’abril a la Sant Domènec de la Seu; el 12, al Complex d’Encamp
Teatre
Vero Pérez, Judith Villaró,Anna Frases i Mònica Vega, com a Sus, Laura, Xènia i Gali.
L. d.
Redacció
eScaLdeS-.enGordany