Aqui podeu trobar el diari d'avui en format PDF. Que tingueu un Bondia!!! :)

1. WWW.BONDIA.AD/TEL.808888/FAX828888DILLUNS,22DEJULIOLDEL2013/NÚM.2.356/ANY10
NOU PLA DE JUBILACIÓ
100% Capital Garantit
3% rendibilitat garantida*
*3% TAE fins el 31/12/2016
1 hora gratuïta
20% descompte
en l’hora
RESERVA-LA
1 hora gratuïta
TARGETA VIP
un estiu en família
a la muntanya?
familyganes de
#ganesdemuntanya
www.familyparkcanillo.com www.golfsoldeu.com
T'AGRADA EL GOLF I LA NATURA?
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
Anunci Golf+Family 190x78 OK.pdf 1 10/06/13 15:43
ESPORTS Pàgina 17
Iñaki Rubio
Leiva i Galicia guanyen
l’Andorra Triatló
Leiva i Galicia no troben a
faltar la natació i s’imposen
a l’Andorra Triatló, en el qual
prenen part, finalment, uns
800 participants.
ANDORRA Pàgines 6 i 7
El president de Socialdemocràcia i Pro-
grés d’Andorra (SDP), Víctor Naudi, diu,
en relació amb la feina feta pel Govern,
que les grans reformes “estan pendents
i el que apliquen realment és que ‘qui
dia passa any empeny’”.
“Les grans reformes valentes que
havien d’emprendre estan pendents”
L’AGIA veu en la multipropietat
una via per donar sortida als
habitatges buits
AVUI ÉS NOTÍCIA Pàgina 3
L’associació de veïns de Santa
Coloma demana que es facin
les obres de canalització
ANDORRA Pàgina 8
El departament de Patrimoni
Natural constata aquest any la
reproducció de llúdrigues
ANDORRA Pàgina 9
Deu pastors participaran en el
25è Concurs de gossos d’atura
de Canillo aquest diumenge
ANDORRA Pàgina 11
Josep Pozo: “Volem rodar
llargmetratges aquí destinats
al mercat internacional”
CULTURA Pàgines 14 i 15
Ferran Teixidó acaba al 27è lloc
a la Skyrace dels Campionats
d’Europa de Canazei
ESPORTS Pàgina 17

2. DILLUNS, 22 DE JULIOL DEL 2013D’INTERÈS2
RESTAURANT TIC-TAPA
CUINA PERMANENT
oberta de les 12.00 a les 2.30 hores
Menú dilluns
Primer plat
Amanida de tomàquet amb tonyina
Espàrrecs blancs amb pernil de gla
Gaspatxo andalús
Canelons de verdura amb formatge
Piquillo farcit de marisc
Segon plat
Salmó a la planxa amb salsa d’all i julivert
Calamars a la planxa amb salsa
d’all i julivert
Galtes al forn
Medalló de filet de porc amb foie gras
Postres a triar, beguda, cafè i ‘xupito’
MENÚ DIARI
MENÚ CARTA
MENÚ DEL XEF
MENÚ DE TAPES X 2
MENÚ MARISCADA X 2
MENÚ GRAELLADA DE CARN X 2 10,90 €+ IGI
Fem tot tipus de celebracions Escaldes-Engordany Tel.: +376 81 39 69
C/ de l’Alzinaret n. 9
Tel. 819 839
Andorra la Vella
Arranjaments
de roba
Arranjaments
Preuseconòmics
EL TEMPS
dimarts
dimecres
7/18
11/25
12/26
13/27
12/27
14/28
12/26
11/25
10/23
12/27
13/28
meteo@bondia.ad
Escorrialles de tronades
A poc a poc farà més calor
Sens dubte que les tronades caigudes el cap de
setmana han estat de primera categoria. Fortes
ventades, pedregades com si hagués nevat i
patacs d’aigua que han provocat inundacions.
No cal dir que el juliol del 2013 està passant a
les estadístiques com un dels més plujosos en
anys. Tot verd i poc sol. Doncs avui en tindrem
un xic més, d’aquest astre rei. Moltes clarianes,
però que es veuran amagades una mica aques-
ta tarda, moment en què apareixeran nous rui-
xats. Ja no seran ni tan extensos ni duradors ni
tan intensos com els de dies enrere. I ha de fer
més bonança, avui fins als 27 o 28 de màxima
a Sant Julià. Demà a la tarda, més ruixats, però
sembla que després l’estiu amb força ens voldrà
abraçar uns dies. Que tingueu un BONDIA.
Lluna plena
06.35 h
21.25 h
7/18
12/26
12/27

3. 3dilluns, 22 de juliol del 2013
La reducció de la població del
Principat ha portat a un incre·
ment del volum d’habitatges
buits. Per aquest motiu, el col·
legi professional d’Agents i
Gestors Immobiliaris (AGIA)
remarca la necessitat d’explorar
i desenvolupar totes les fórmu·
les possibles per ocupar el parc
immobiliari. Una de les sortides
que des del col·lectiu es creu que
podrien portar activitat és la
multipropietat. En aquest sentit
es va expressar el president de
l’entitat, Joan Carles Camp, que
va indicar que “caldria tornar
a posar-ho a sobre de la taula”.
Actualment no hi ha cap llei
que ho reguli i, per tant, les re·
clamacions del col·lectiu són
que es legisli el règim de temps
compartit.
Camp va indicar que per po·
der comprar un apartament per
vacances es dividiria en principi
en 52 setmanes, permetent que
els compradors poguessin ad·
quirir les setmanes que desitges·
sin. Aquesta seria una fórmula
adreçada al turisme. El president
de l’AGIA va afirmar que “pen·
sem que seria una petita sortida”
i va afegir que “si amb això po·
dem ocupar un percentatge del
parc, benvingut serà”.
Una altra via que troben inte·
ressant són les segones residènci·
es. Camp va explicar que fins ara
hi havia força clients espanyols
que llogaven un apartament per
venir a esquiar durant l’hivern o
fins i tot al llarg de tot l’any. Per
aquest motiu va assenyalar que
caldria incentivar les segones
residències. Camp remarca que
cal ser imaginatius i mirar totes
les fórmules per ocupar el parc
immobiliari actual, ja que els ha·
bitatges no es podran omplir ni
que s’apliqui una forta rebaixa
als preus. Altres mètodes serien
les residències passives i la in·
versió estrangera, uns àmbits en
què ja s’està fent passos.
L’AGIA veu en la multipropietat una via
per donar sortida als habitatges buits
sector immobiliari
m. s. c.
Andorra la Vella
El col·lectiu demana legislar el règim de temps compartit i que s’incentivin les segones residències
tati masià
El col·legi d’Agents i Gestors Immobiliaris remarca que cal buscar altres fórmules davant la pèrdua de població.
Camp demana agilitzar al màxim l’obtenció de permisos
per invertir al Principat per no frenar els compradors
La nova llei d’inversió estrangera ha comportat
un control més gran dels clients que no són na-
cionals interessats a comprar immobles. Les tas-
ques per verificar que aquesta inversió no prové
d’activitats il·lícites han derivat en un retard en
l’obtenció de permisos. Tot i que el president de
l’AGIA entén aquestes mesures, ja que “en cap
cas no podem permetre tenir un país de pirates
o sortir a les notícies perquè vénen persones no
desitjables a invertir”, també creu que “cal bus-
car mecanismes més eficients i ràpids”.
En aquest sentit remarca que qualsevol com-
pra, fins i tot la d’un habitatge, té una part que és
compulsiva. Això fa que si els tràmits es dilaten
en el temps, s’acabin perdent vendes. El termi-
ni per obtenir una autorització administrativa és
avui de 60 dies (en un principi havia estat més
llarg), però sovint se sol demanar informació
complementària. Camp va afegir que, a més,
abans els clients no havien de presentar un cer-
tificat d’antecedents penals, mentre que ara sí.
Això fa que “com més coses demanes, els fre-
nes”. Per aquest motiu remarca que tot el que
sigui agilitzar i afavorir qualsevol sector de l’eco-
nomia és important, sobretot en un context com
el que vivim avui.
La qüestió és que s’ha donat el fet de perso-
nes que visiten Andorra i s’interessen per com-
prar-hi un habitatge. Però per fer-ho se’ls dema-
na molts tràmits i això facilita que se’n desdiguin.
El preu del
lloguer es
redueix uns
2 euros el m2
El preu del lloguer s’ha
reduït entre 1,7 euros i 2
euros per metre quadrat
en els darrers anys. Així,
s’ha passat dels 8 i 9 eu-
ros el metre quadrat a què
s’havia arribat fa uns anys
als 7 euros o fins i tot per
sota. Camp explica que
alguns propietaris estan
llogant habitatges per sota
del llindar de rendibilitat.
En aquest sentit indica que
això passa perquè a alguns
privats els costa pagar les
despeses comunitàries.
Per no haver-hi de fer front,
o perquè siguin menys
oneroses, miren de llogar al
preu que sigui per no des-
prendre’s d’aquells diners.
Per ara no s’ha registrat un
augment de la morositat.
Preus adaptats a la mida de la seva empresa.
Tracte directe i personal
TRUQUI’NS!
Tel. 845 008 - info@vafegit.com
C/ Baixada del Molí, 3, bloc C, 1r 1a
AD500 Andorra la Vella
• Comptabilitats
• Reformulació de comptes
• Planificació fiscal
• Declaracions d’impostos (IGI, IS, IAE...)
• Nòmines
• Assessorament empresarial

4. OPINIÓ4 DILLUNS, 22 DE JULIOL DEL 2013
LA VEU DEL POBLE S. A. PRESIDENT Carles Naudi d’Areny-Plandolit SECRETARI Ferran Naudi d’Areny-Plandolit GERENT Thomas Kampfraat
BONDIA DIRECTOR Marc Segalés CAP DE REDACCIÓ Marta Fernández REDACCIÓ Joan Josep Blasco, Mireia Suero, Esther Jover, Julià Rodríguez CORRECCIÓ M.Àngels Sala MAQUETACIÓ Lídia Jo, Cecilia Cogliati FOTOGRAFIA Tatiana Masià,
Iñaki Rubio, COMERCIAL I ADMINISTRACIÓ Ricard Vallès, Joan Nogueira,Virginia Yáñez DISTRIBUCIÓ Premsa distribució TRANSPORT Trans Integral Seu SL.
Carrer Maria Pla, 28, 1a planta. Andorra la Vella .Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 Adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web:www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció de Tribuna. L’opinió del BONDIA es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
DipòsitLegalAND.114-2004
Des de principis d’any, una de les notíci-
es que han aixecat polseguera en l’àmbit
de la cultura ha estat la negativa de Ja-
vier Marías a acceptar el premi nacional
de narrativa, dotat amb 200.000 euros.
L’escriptor madrileny va argüir que el
fet de córrer perill de ser etiquetat com
un escriptor afavorit per un Govern (el
que fos) que el premiés amb diners pú-
blics li restaria credibilitat i independèn-
cia, i a més va afegir que una bona colla
d’escriptors que en el passat el varen
merèixer mai el van rebre, fet que cons-
tatava, segons Marías, el caràcter capri-
ciós i voluble d’aquestes distincions. Si
parlem de rebuigs sonats de guardons,
un dels arquetips –per la seva insistèn-
cia en el compromís– més paradigmàtics
és el de Jean-Paul Sartre, que el 1964 no
va acceptar el Nobel. El pensador fran-
cès, que també s’havia negat a rebre la
Legió d’Honor el 1945, va ser clar i ro-
tund: “Un escriptor només ha d’actuar a
través del seu propi mitjà, que és la pa-
raula escrita.” Fins i tot va arribar a dir
que, si recollia el premi, això implicaria
perdre la seva identitat de filòsof.
Al món del cinema també trobem
exemples de rebuigs de les distincions.
És coneguda la negativa de Woody Allen
–amb l’excepció de l’any dels atemptats
a les Torres Bessones– a acudir als Os-
cars, i això que n’ha guanyat un grapat.
La seva explicació no pot ser més prosai-
ca: coincideix amb el dia de la setmana
en què assaja amb el seu grup de jazz.
Un altre dels nos que es recorden en la
indústria és el de Marlon Brando, quan
va guanyar l’estatueta el 1972 per inter-
pretar Vito Corleone a El padrí. En el seu
lloc, va enviar a recollir el guardó l’ac-
triu d’origen indi Sacheen Littlefeather,
que es va manifestar en contra del trac-
tament del seu poble a Hollywood.
Però això del “no, gràcies” no és ex-
clusivament cosa d’artistes. El rus Gre-
gori Perelman va rebutjar el 2006 la
medalla Fields, màxima distinció en
el camp de les matemàtiques, que li va
ser concedida per ser un dels principals
experts en l’enigma Poincaré. Després
rebutjaria també un guardó dotat amb
un milió de dòlars i que concedia l’Ins-
titut Clay.
Un assumpte semblant és el d’Ale-
xander Grothendieck, que va dir que no
al premi Craaford, el 1988, dotat amb
unes 800.000 corones (uns 15 milions de
les pessetes d’aleshores) perquè en tenia
prou amb el seu sou de professor per
viure. El comitè valorava la seva investi-
gació fonamental en geometria algebrai-
ca, ja que tenia aplicacions pràctiques
en comunicacions per satèl·lit i altres
camps matemàtics.
Totes aquestes mostres de rebuig de-
noten unes conviccions fèrries davant
disjuntives que a priori demanarien ho-
res de tribulacions, però que en el cas
dels afectats no sembla que els fes tre-
molar gaire el pols. Parlar, però, de les
virtuts honorables del rebuig seria un
gest vacu si es caigués en la temptació
de no esmentar totes les penalitats que
també comporta. El recorregut podria
iniciar-se en el pla biològic, quan l’espe-
rança d’un pacient a qui han trasplantat
un òrgan veu com el seu organisme re-
butja el nou element, o el rebuig –degu-
dament ocultat per qui el profereix per
por de mostrar una versió deshumanit-
zada d’ell mateix– que en el seu dia va-
ren patir els seropositius, o els afectats
per alguna malaltia mental severa, o els
homosexuals o els immigrants que en-
cara el pateixen. Els dos últims casos es-
mentats potser manifesten d’una forma
més evident, pel seu caràcter quotidià,
la penosa impermeabilitat en la qual pot
incórrer l’ésser humà, quan queden in-
crustades en la seva psique una sèrie de
certeses que no mereixen corroboració i
que assoleixen la categoria de prejudi-
cis. Aquesta mena de rebuig visceral re-
ticent a una anàlisi curosa ens allunya de
les llums que un dia foren capaces d’es-
vair l’obscurantisme de les supersticions
i la irracionalitat, a la qual sistemes polí-
tics absolutistes i delegacions territorials
divines van treure molt de rèdit.
Es podria argumentar que els rebuigs
de Marías, Sartre, Allen, Brando, Perel-
man i Grothendieck gaudeixen del coixí
que suposa tenir una posició de privile-
gi, i que no es pot extrapolar al gruix de
la població, ja que aquesta disposa d’un
marge escàs de maniobra per poder per-
metre’s refusar segons què. Hi hauria
part de raó en aquesta afirmació, és ben
cert que les servituds i la precarietat a
la qual la vida ens aboca fan que pugui
resultar difícil romandre inalterable da-
vant una situació favorable, malgrat que
es qüestioni la seva raó de ser. Però en
el gest d’aquestes personalitats rau el
possible antídot d’un verí que un dia
nosaltres mateixos ens vàrem inocular.
En dir no, en optar pel rebuig, es tren-
ca una llarga cadena de complicitats i
transigències submises que se’ns havien
presentat com a fenòmens no subjectes a
debat, fets de la mateixa substància que
el vent, l’aigua o les pedres, que mai go-
saríem qüestionar per la inevitabilitat de
la seva existència, i no és així. La història
ens diu que els drets humans, les lleis
justes i la conquesta d’un benestar de
què sols gaudien uns pocs s’inicià amb
un rebuig, amb un no, amb una mà tre-
molosa que va prémer el canell de qui
sostenia el fuet.
Marías i companyia vindiquen l’es-
pai sagrat on es preserven les idees in-
subornables, les que no es deformen
ni es veuen alterades per fenòmens ex-
terns. Ho fan de la manera més estranya
possible, negant un premi que s’atorga
amb bona fe i afabilitat. Jo no ho veig
com un desdeny –malgrat que puc en-
tendre que s’interpretés en aquests
termes–, més aviat ho entenc com una
oda a la coherència. Davant l’opció fà-
cil –i legítima– de deixar-se seduir per
la dolça harmonia de l’adulació i el re-
coneixement, i sucumbir a dictàmens
suposadament infal·libles que establei-
xen la dimensió de la vàlua i la dignitat,
s’acullen al mantra dels homes lliures,
que sols han de retre comptes a les con-
viccions pròpies, homes que trepitgen el
món descalços i estan en contacte amb
les irregularitats del sòl, i amb una veu
perfectament clara conclouen que, ben
mirat: No, gràcies.
DES DE SHERWOOD
No, gràcies
JORDI SERRET I ESTOPÀ
ENQUESTA DE LA SETMANA
¿S’han de depurar responsabilitats per l’afer del
portal web de la CASS?
Envia un SMS al 789 amb la teva
resposta ENQ SI o bé ENQ NO
Cada dimarts el resultat de l’enquesta es publicarà
en aquest espai i entre els participants se sortejarà
un bateig de kàrting.
EDITORIAL
El col·legi professional d’Agents i Gestors Im-
mobiliaris (AGIA) reclama que s’avaluïn les
fórmules que puguin servir per ocupar molts
dels pisos buits que hi ha al país arran de la re-
ducció de la població i posen en relleu que la
multipropietat seria una de les possibles solu-
cions. D’aquesta manera, assenyalen que a tra-
vés d’aquesta possibilitat podrien ser ocupats
aquests habitatges per turistes que vinguessin
a passar les seves vacances al país. El cert és
que seria una de les propostes que caldria ava-
luar, i més tenint en compte que podria supo-
sar, alhora, una altra possibilitat per als nostres
visitants i que podria acabar sent molt atrac-
tiva com a complement a les ja existents. A
més a més d’avaluar aquestes opcions i d’altres
per donar sortida als habitatges que es troben
buits, des del col·legi professional també dema-
nen una agilització dels tràmits perquè tots els
que vénen a invertir al país ho puguin fer amb
més facilitat ja que pot passar que massa trà-
mits els facin fer-se enrere. Aquesta agilització
és evident que cal conjugar-la amb el necessari
control d’aquestes inversions, però de ben segur
que es poden fer millores. Per tant, seria inte-
ressant que des de l’executiu es tin-
guessin en compte aquestes i altres
demandes del sector.
Millores per al sector immobiliari

5. publicitat 5Dilluns, 22 de juliol del 2013

6. 6 DiLLUNS, 22 DE JULIOL del 2013
El principal problema que pre-
ocupa avui als ciutadans és la
crisi. ¿Què n’opina?
La crisi i els problemes socials
que provoca ha de ser la princi-
pal preocupació de qualsevol po-
lític en aquest moment. Hi hem
de donar resposta immediata per
ajudar aquelles persones que es-
tan patint i a més buscar soluci-
ons econòmiques per sortir de la
crisi com més aviat millor.
El Govern creu veure una certa
recuperació econòmica en les
xifres d’obertures de comerços i
l’increment de turistes...
Les xifres s’han d’analitzar
sempre amb coneixement de
causa i s’han de poder comparar
els resultats d’obertura amb els
tancaments, però no s’ha d’obli-
dar que una cosa és l’estadística
i una altra és la traducció en llocs
de treball generats. Per tant, se-
ria interessant saber això perquè
el que estem veient és que cada
dia hi ha més locals comercials
tancats.
El Govern ho ha basat tot en
una sola carta com és l’obertura
econòmica i finalment hem con-
vingut tots que pot ser una cosa
bona però a llarg termini, però
mentrestant no han buscat solu-
cions per fer front al dia a dia. No
han pres gaires mesures per reac-
tivar l’economia i l’únic que han
tirat endavant són bàsicament els
programes que en el seu dia ja
va engegar el Govern socialde-
mòcrata, com el de la rehabilita-
ció d’edificis o les ajudes als em-
prenedors.
Evidentment cal anar per
aquí, però tampoc és una cosa
que s’hagi potenciat massa. Pen-
so que s’estan conformant mas-
sa a basar-ho tot en l’obertura,
quan més enllà d’aquesta hi ha
altres aspectes a abordar, com
per exemple la simplificació ad-
ministrativa: s’ha parlat molt
d’agilitzar els tràmits, però a la
pràctica no s’acaba d’aconseguir
avançar. Encara tenim moltes di-
ficultats, per exemple, en els trà-
mits duaners.
No s’ha avançat gaire en la refor-
ma de l’administració en aques-
ta legislatura, però tampoc es va
fer en la passada...
Només vull recordar que a
nosaltres no ens van votar els
pressupostos i, per tant, teníem
les solucions però ens faltaven els
mitjans. Però sí que vam reduir
els terminis de pagament de l’ad-
ministració i vam agilitzar alguns
tràmits. I el que veiem ara és que
el Govern segueix també per
aquesta línia però en dos anys
realment no han fet moltes co-
ses, tot i l’àmplia majoria de què
disposen.
Ja estem a les portes que hi hagi
un casino i ara sembla que ja no
ho critica ningú, com va passar
durant molts anys...
El tema de casino sí o casino
no crec que ja ha passat, igual que
ha succeït amb els impostos. Jo
entenc que el casino ha de ser un
atractiu més i un complement de
l’oferta turística, però el que em
preocupa és que es facin les coses
bé. Entenc que no hauria d’estar
situat al centre i hauria de tenir
un sistema mixt de funcionament
en què el Govern tingués un am-
pli control per evitar la ludopa-
tia dels nostres ciutadans, ja que
si es posa al centre la regulació
haurà de ser més estricta per no
afavorir el vici que, en definitiva,
és el joc. Cal veure com serà final-
ment el projecte de llei del joc que
reguli aquesta matèria. Un casino
no ha de ser necessàriament do-
lent en si mateix, sempre que les
coses es facin bé.
El gran tema de l’estiu és l’IRPF.
¿Com veu el projecte de llei que
s’ha donat a conèixer?
El positiu és que finalment,
tot i que tard, disposarem d’un
IRPF, que nosaltres creiem que
no hauria de ser massa complex
i per això ens preocupa que ja des
del principi es parli d’exempci-
ons. Nosaltres som els primers
que vam parlar d’un 10% com
una fiscalitat acceptable pels in-
terlocutors internacionals. No es
poden carregar els salaris baixos i
per això nosaltres parlàvem d’un
mínim de 40.000 euros per pagar
i ells han posat 24.000 euros.
Em preocupa les exempci-
ons, tot i que entenem que els
col·lectius més febles no haurien
de tributar, però no hauria de
ser massa complex en aquesta
primera etapa perquè pot donar
peu a la picaresca i, d’altra banda,
les empreses estan ara amb més
dificultats. Creiem, en definitiva,
que ha de ser una fiscalitat justa i
senzilla, i adaptada a les nostres
necessitats.
¿La llei de la CASS és la que
s’esperava o és només una refor-
meta, com s’ha afirmat?
Caldrà veure si hi ha retalla-
des de prestacions, ja que si n’hi
ha, malament anem. Fins ara
el Govern ha demostrat que no
dominava el dossier perquè des
del president de la CASS fins als
mateixos ministres van començar
a crear alarma dient que el sis-
tema era insostenible i advocant
“Totes les grans reformes valentes que
havien d’emprendre estan pendents”
Víctor naudi, president de socialdemOcrÀcia i progrés d’Andorra
JUlià rodríguez
Andorra la Vella
TATI MASIÀ
El president de Socialdemocràcia i Progrés d’Andorra (SDP),Víctor Naudi, ma-
nifesta, en relació amb la feina feta pel Govern en els dos primers anys de le-
gislatura, que “totes les grans reformes valentes que havien d’emprendre es-
tan pendents i el que apliquen realment és que ‘qui dia passa any empeny’”.
Naudi afirma “que el problema és que s’ha demostrat que no tenen programa
i l’únic que han fet és impulsar alguns dels nostres projectes”.
“S’ha parlat molt
d’agilitzar els tràmits
administratius, però
no s’acaba d’avançar”
“El casino no hauria
d’estar al centre i hauria
de tenir un ampli
control del Govern”
“És positiu que,
finalment, tot i que tard,
disposarem al país
d’un IRPF”

7. andorra 7DiLLUNS, 22 DE JULIOL del 2013
perquè tothom se n’anés al sector
privat a fer-se una asseguran-
ça. Això ja va ser un primer mal
auguri de com anaven les coses.
Ara s’han adonat que potser la
situació no era tan greu, com ja
havíem dit nosaltres, sinó que
es tractava de gestionar millor i
amb rigor.
Estem en la mateixa situació,
però amb la diferència que ja han
passat dos anys i ens diuen que
per garantir aquesta sostenibi-
litat només traspassen aquest 2
per cent de la branca general a la
branca de jubilació i allarguen el
problema. El que nosaltres cre-
iem que s’ha de fer és apujar les
cotitzacions, com ja diu la matei-
xa llei actual, o allargar l’edat de
jubilació amb unes condicions.
No estan afrontant aquest debat
i em preocupa perquè demostra
que no tenen solucions i que el
que faran és retallar prestacions,
per això haurem de ser cautelo-
sos perquè creiem que la majoria
d’elles s’han de mantenir.
¿Es demostra així que una àm-
plia majoria no és sinònim d’ac-
tuacions concretes i ràpides en
els grans temes pendents?
Veiem que s’estan dilatant tots
els grans temes problemàtics del
país, com la reforma de la CASS
o les pensions dels funcionaris,
qüestió en la qual han anat abai-
xant el llistó, no han tocat la Llei
de la funció pública, que és indis-
pensable i, pel que fa a la delimi-
tació de competències amb els co-
muns, van molt al ralentí, tal com
van dir els mateixos cònsols...
I finalment, pel que fa a la
sanitat, on hi ha un desgavell
de por no només en les profes-
sions liberals, sinó que fins i tot
contracten un megacrac que ha
estat processat i no se n’adonen i
fan marxa enrere. Per tant, totes
les grans reformes valentes que,
segons van dir, havien d’empren-
dre estan pendents i el que apli-
quen realment és que qui dia passa
any empeny.
¿Quin és, així doncs, el proble-
ma perquè no s’avanci en aques-
tes grans reformes pendents
al país?
El problema és que s’ha de-
mostrat que no tenen programa i
que l’únic que han fet és repren-
dre alguns dels projectes que
nosaltres vam impulsar i han se-
guit els nostres passos. En l’únic
punt que estan fent coses és en
les relacions exteriors i també en
l’àmbit fiscal.
¿Què pensa de l’error tècnic que
hi va haver a la web de la CASS
que va deixar al descobert les
dades de molts afiliats?
Jo diria que el consell d’admi-
nistració estava més preocupat
per les retallades que no pas per
millorar la qualitat del servei.
Hem de veure què ha passat exac-
tament i que se sàpiguen quines
han estat les causes per treure’n
una conclusió, però sí que intu-
ïm que si haguéssim apostat per
la signatura electrònica, la llei de
la qual es va aprovar en l’anterior
legislatura, possiblement aquest
problema de seguretat no s’hau-
ria produït.
Sí que s’està complint la prome-
sa de DA d’apujar el pressupost
de turisme i ara s’ha portat, per
exemple, el Cirque du Soleil...
L’únic que fan és anar pagant
factures. Primer van dir que do-
blarien el pressupost i després no
ho van fer. No tenien un projec-
te concret tampoc. Portar aquest
espectacle pot estar molt bé, però
en principi veig que està més des-
tinat a la gent del país que al tu-
risme i crec que la gent que puja
torna a baixar a la nit.
Caldrà veure el resultat final,
però em fa l’efecte que no hi hau-
rà un increment de les pernocta-
cions. Parlem amb els hotelers i
amb els comerciants i ens expli-
quen que cada dia les coses estan
pitjor. Veiem que es gasten diners
i bàsicament es fa a Catalunya i
al sud de França, i penso que els
nostres veïns ja ens coneixen i
hem d’anar més enllà i no centrar
els esforços en uns llocs que ja
ens coneixen.
També aquí estem veient, així
doncs, que de solucions n’han
aportat ben poques i, per exem-
ple, s’ha deixat de banda el tema
de la classificació hotelera, que
és de cabdal importància per-
què s’ha d’actualitzar sobre la
base dels temps en què som. S’ha
d’acabar d’una vegada per totes
amb aquestes guerres que hi ha
de preus a la baixa, que l’únic que
fan és desmerèixer la qualitat de
les nostres cadenes hoteleres, que
són de primera qualitat i amb un
parc enorme i no s’entén com hi
ha uns preus tan baixos. Per tant
hi ha alguna cosa que no funcio-
na i ens consta que el sector està
disposat a actuar i és un tema que
ja hauria d’estar solucionat a ho-
res d’ara.
“Veiem que s’estan
dilatant tots els grans
temes problemàtics
que hi ha al país”
“El Govern no té
programa i l’únic que ha
fet és reprendre alguns
dels nostres projectes”
“Portar el Cirque du
Soleil està més destinat
a la gent del país
que als turistes”
“Volem comptar amb totes les persones que no estan
afiliades a un partit i que són de tarannà progressista”
Segons les últimes dades, Socialdemocràcia
i Progrés ja té més d’un centenar d’afiliats.
¿Quin és el balanç que pot fer des de la creació
de l’associació?
El que es pot dir és que hem entrat en una
normalitat i estem treballant. Fa quinze dies vam
fer el primer consell nacional ordinari i vam posar
en marxa tota una sèrie de decisions, tot i que
ara som a l’estiu. Hem d’acabar de formalitzar
la constitució de l’associació al Govern i ja hem
constituït algun grup de treball per donar suport
al nostre grup parlamentari en l’anàlisi dels pro-
jectes de llei com el de l’IRPF o el de la CASS.
A més, estem acabant els treballs de condiciona-
ment d’un local, que volem que sigui un lloc de
trobada no només per als afiliats, sinó per a tota
la ciutadania o per a persones que necessitin un
espai per fer les seves trobades. El que volem ara
és donar-nos a conèixer i participar de la vida col·
lectiva, més enllà de la vida política habitual de
tots els partits.
¿En què es diferencia un partit dels de sempre
d’una associació o un moviment com el que
han volgut constituir?
Més enllà de la diferenciació jurídica de si és un
partit o és un moviment, el que sí que hem volgut
amb aquest sistema és que hi hagi més facilitats
per als futurs afiliats o simpatitzants perquè se
sentin més lliures. Les bases d’un partit sempre
són més rígides i obliguen més a fer uns passos.
Nosaltres el que volem és que la gent no se senti
tan encotillada com en un partit i, per tant, tindrà
més llibertat quan es convoquin reunions. El que
volem és que hi hagi un model participatiu i crear
debat, però no només a dins de la nostra associ-
ació, sinó també a fora. I que aquelles persones
que no vulguin afiliar-se inicialment també puguin
venir quan es tracti algun tema que els interes-
si. Nosaltres creiem que això és el que toca ara,
tenint en compte que la imatge dels partits, no
només aquí sinó a tot arreu, està molt malmesa i
la ciutadania s’està constituint en grups o en mo-
viments socials. Així volem eixamplar les formes
de funcionar.
A algú que vingui de fora, ¿com li explicaria
que hi pugui haver dues formacions que es
qualifiquen de socialdemòcrates a Andorra?
Nosaltres no fem comparacions i ens centrem
a defensar els nostres valors, que són els de la
socialdemocràcia. Tot i així, també som consci-
ents que hi ha qüestions que s’han de reveure i
hem d’aportar un nou discurs i una nova forma
d’entendre les coses. Ens hem de centrar a donar
solucions a la ciutadania i el que volem és comp-
tar amb totes les persones que no estan afiliades
a un partit i que són de tarannà progressista per
tirar endavant aquest projecte. Som en una èpo-
ca de canvis i sempre hem defensat una sèrie de
principis de l’Estat i ara més que mai ho continu-
em fent, donant respostes àgils a les que avui dia
són les inquietuds dels ciutadans.
¿Com analitza ara, ja amb una certa distància,
el trencament que hi va haver al Partit Social-
demòcrata?
De vegades hi ha diferències de funcionament
en qualsevol tipus de moviment polític o a la so-
cietat en general que creen desavinences en la
forma de treballar o simplement problemes per-
sonals entre membres del mateix grup. Per tant,
continuar treballant així era impossible i per això
de forma lliure i decidida entre tots vam optar per
anar per camins diferents. No renunciem, però,
als nostres principis ideològics i crec que el tren-
cament era inevitable i l’hem solucionat de la for-
ma menys traumàtica.
¿L’objectiu ara seria aglutinar el màxim de su-
port per comparèixer a les properes eleccions
generals?
La finalitat és defensar les idees i unes maneres
d’actuar, i la forma de plasmar això és evidentment
participar en les eleccions per poder-les defensar.
Tot i així, ara l’objectiu primer no és aquest, sinó
que el que volem és continuar treballant perquè
tenim membres al Consell General i als comuns i
hem de seguir defensant els programes amb els
quals van ser elegits en el seu dia. També toca
treballar en solucions de país per fer front a la crisi
econòmica i repensar l’Estat del benestar fins allà
a on es pugui i fer d’Andorra un país millor. Arribat
el moment, però, ja decidirem responsablement
com ens presentem a les eleccions, però primer
ens toca treballar.
TATI MASIÀ

8. ANDORRA8 DILLUNS, 22 DE JULIOL DEL 2013
GUIADESERVEIS
L’Associació de Veïns i Comer-
ciants de Santa Coloma va de-
manar ahir, a través d’un comu-
nicat, que es facin les obres de
canalització a la zona. Després
que en una setmana s’hagi ha-
gut de tallar l’avinguda d’Enclar
tres cops a causa de la important
acumulació d’aigua a la via, criti-
quen que malgrat que s’hagi pre-
vist una partida d’1,7 milions per
realitzar les obres de canalitza-
ció, “no veiem cap moviment”.
A la vegada, consideren conveni-
ent que tant des del Govern com
des del Comú d’Andorra la Vella
s’intensifiqui la intervenció dels
cossos especials per prevenir
situacions com les viscudes dis-
sabte i també ahir.
Els veïns reclamen les
obres de canalització
AGÈNCIES
Una imatge de l’avinguda d’Enclar inundada aquest dissabte.
REDACCIÓ
ANDORRA LA VELLA
SANTA COLOMA
A finals de mes es compleix un
any de la posada en funciona-
ment del túnel de les Dos Va-
lires, que uneix les parròquies
d’Encamp i de la Massana.
L’àrea de Mobilitat ha constatat
un “augment progressiu” dels
vehicles que utilitzen aques-
ta infraestructura, ja que si
bé durant els primers mesos,
corresponents al 2012, es van
registrar uns 110.000 vehicles
mensuals de mitjana, de gener
a juny del 2013 la mitjana ha
augmentat fins als 124.000.
El cap de l’àrea, Josep Es-
caler, explica aquest augment
pel fet que la infraestructura
ha estat més utilitzada durant
la temporada de neu, i també
perquè els conductors i els pro-
fessionals del transport “es van
acostumant a utilitzar la infra-
estructura”.
Les previsions inicials eren
que el túnel tingués una aflu-
ència diària d’uns 5.000 vehi-
cles, la meitat per cada sentit,
i segons Escaler la mitjana dels
mesos corresponents al 2012
va ser de 3.569, mentre que
enguany s’ha incrementat fins
als 4.070. Curiosament, durant
l’any passat el nombre de vehi-
cles per sentit estava equilibrat,
mentre que aquest any el sen-
tit més utilitzat és el d’Encamp
cap a la Massana, amb una mit-
jana de 65.000 vehicles mensu-
als, mentre que el sentit de la
Massana cap a Encamp té una
mitjana de 59.000 vehicles.
El mes amb un pas de vehi-
cles més elevat va ser el març,
amb 146.000, seguit dels me-
sos de gener i febrer. En can-
vi, de cara a l’estiu l’afluència
ha tornat a baixar, i el mes de
juny d’enguany s’han registrat
107.000 vehicles, 54.000 en sen-
tit la Massana i 53.000 en sentit
Encamp. Escaler ha indicat que
la voluntat és que el nou tú-
nel permeti descongestionar el
trànsit d’Escaldes-Engordany,
però ha afegit que de moment
la disminució encara no és gai-
re significativa. A més, també
s’està estudiant quin impacte
està tenint o pot tenir en un
futur en el trànsit del túnel del
Pont Pla.
Pel que fa als vehicles de
mercaderies perilloses, el sentit
més utilitzat també és el d’En-
camp cap a la Massana, ja que
de baixada, com que van buits,
utilitzen la CG-3 per tornar a
les parròquies centrals. El tràn-
sit d’aquest tipus de vehicles
també ha anat en augment,
passant del centenar que es va
registrar a l’agost als 280 vehi-
cles del febrer.
Creixen progressivament
els usuaris del Dos Valires
De gener a juny la mitjana mensual ha estat de 124.000 vehicles
AGÈNCIES
ANDORRA LA VELLA
MOBILITAT
El sentit més utilitzat és
el que va d’Encamp a la
Massana, amb 65.000
automòbils mensuals
La consellera general del grup
mixt i membre del consell nacio-
nal de Socialdemocràcia i Progrés
d’Andorra (SDP) Sílvia Bonet ha
adreçat al president de la comis-
sió legislativa de Sanitat i Medi
Ambient, Xavier Montané, una
carta mitjançant la qual li dema-
na que convoqui una reunió de
la comissió “per examinar la pro-
posta de convocar la ministra de
Salut i Benestar a una sessió infor-
mativa sobre la seguretat i confi-
dencialitat dels arxius de dades
de la Caixa Andorrana de Segu-
retat Social”. Amb la finalitat “de
conèixer l’abast de la qüestió i les
mesures adoptades després de
fer-se pública”, Bonet exposa al
president de la comissió legislati-
va que el “grup parlamentari ha
cregut necessari instar la convo-
catòria d’una sessió informativa
de la ministra de Salut i Benestar
davant la comissió”.
Bonet vol la compareixença
de la ministra de Salut
DADES DELS AFILIATS A LA CASS
REDACCIÓ
ANDORRA LA VELLA

9. andorra 9Dilluns, 22 de juliol del 2013
El departament de Patrimoni
Natural del Govern ha consta-
tat aquest any reproducció en
llúdrigues, un fet destacable
ja que posa en relleu la millo-
ra en la qualitat de les aigües.
D’aquesta manera, el cap de
l’àrea de Fauna i Hàbitats de
Patrimoni Natural, Jordi Solà,
exposa que aquest fet demos-
tra que aquest animal ha trobat
un hàbitat favorable al país i es
tracta, per tant, d’una “bona no-
tícia” no només pel fet que això
suposi un increment d’aquests
animals al país sinó perquè
precisament posa de manifest
alhora una millor qualitat me-
diambiental.
Tal com explica Solà, fa un
parell d’anys que es va consta-
tar una presència de llúdrigues
al país i en les observacions que
han anat fent els experts al llarg
d’aquest temps s’ha pogut con-
firmar, ja aquest any en concret,
que hi ha hagut reproducció.
Per tant, aquestes observacions
han servit per confirmar, en un
primer moment, la presència
d’aquest animal al Principat, i
ara, que es reprodueix, és a dir,
que en principi es tracta d’una
espècie que va en augment.
Solà explica que tant els
banders com els tècnics de Pa-
trimoni Natural, quan surten a
fer tasques a la natura, anoten
a la base de dades relativa a
observacions d’animals tot allò
remarcable i això permet fer de-
terminades constatacions, com
per exemple la davallada del
volum de conills que s’ha do-
nat des de fa un temps. De fet,
aquesta disminució va obligar,
fa unes setmanes, el Govern a
incloure els conills com a espè-
cie no caçable, ja que, tal com
comenta Solà, a tot Europa les
poblacions de conills estan molt
minvades arran de dues malal-
ties que els afecten i a Andorra
també s’havia notat un descens
de les poblacions. I això era així
malgrat que la Federació de
Caça i Pesca feia repoblacions
cada any amb nous exemplars.
La minva constant d’aquests
animals va fer prendre la deci-
sió que no es poguessin caçar,
ja que a més a més cal tenir en
compte que el descens de co-
nills també té impacte en altres
espècies, com ara els predadors
que s’alimenten d’aquests ani-
mals, i que estan patint, per
tant, aquest descens.
Patrimoni Natural constata
la reproducció de llúdrigues
fauna
bondia
Patrimoni Natural ha confirmat la reproducció de llúdrigues.
Es tracta d’un fet que ve a remarcar la millor qualitat de les aigües
m. f.
Andorra la Vella
Després de tot un cap de set-
mana de celebració, la festa
major de Canillo arriba avui
al darrer dia. Ahir el plat fort
de la jornada va ser la tradi-
cional baixada de trastos, en
què els participants van po-
der demostrar les seves habi-
litats per pilotar els aparells
més estranys. Aquest acte va
generar, de fet, una gran ex-
pectativa.
Els actes d’avui arrencaran
a les dotze del migdia amb el
dissetè concurs de cuina, que
té com a tema l’elaboració ca-
solana i la degustació de ta-
pes. Tant els que hi participin
com els curiosos podran veu-
re aquest concurs a la plaça
Montaup.
Ja a la tarda, concretament
a dos quarts de cinc, tindrà
lloc el partit de futbol sobre
gel. A dos quarts de sis, l’or-
questra Saturno oferirà un
ball de tarda per als padrins i
una hora després arrencarà la
tarda esportiva amb els par-
tits de solteres contra casades
i de solters contra casats. A les
set de la tarda tindrà lloc la
cantada de cançons populars.
I ja a la nit, concretament a
dos quarts d’onze, tindrà lloc
el ball de nit amenitzat per
l’orquestra Saturno i el tradi-
cional ball del fanalet, amb
què es posarà el punt final a
la festa d’aquest any.
Canillo clou avui la
seva festa major
iñaki rubio
Un moment de la baixada de trastos, ahir.
Redacció
canillo
actes populars

10. PUBLICITAT10 DILLUNS, 22 DE JULIOL DEL 2013
CASH DE CARNS
HORARI: DE DIMECRES A DISSABTE DE 10.30 H A 20.30 H
DIUMENGES DE 9.00 H A 15.00 H
CARRETERA DE LA COMELLA, 45 - ANDORRA LA VELLA
Entrecot de vedella sense os
Rostit de cuixa de xai
Canelons casolans amb beixamel 6 unit
Cuixa de pollastre groc
Hamburguesa mixta x 2 unitats
Costella i mitjana de xai
3 safates d’embotit
Turnedó de filet de bou
PROMOCIONS VÀLIDES FINS
A ACABAR EXISTÈNCIES
PREUS VÀLIDS DEL
24 AL 28 JULIOL 2013
11,90 €/kg
1,40 €
SAFATA 25,90 €/kg
9,90 €/kg
8,95 €
SAFATA
4,868 €
SAFATA
1,00 €
LOT
17,90 €/kg
2,90 €/kg
Safata barbacoa 1.000 gr
Telèfons per a encàrrecs:
80 69 00
80 69 03
Safata barbacoa 1.600 gr
P GRATUÏT
Ctra. de la Comella
Av. Salou
Av. Tarragona
C.E. Serradells
PROMOCIONS VÀLIDES FINSPROMOCIONS VÀLIDES FINSPROMOCIONS VÀLIDES FINS
PROMOCIÓ
DIUMENGE
28 JULIOL
1 POLLASTRE L’AST
1 BOTELLA DE CAVA
BRUT NATURE
500 GR. D’ENSALADA
RUSSA
6,16 €
SAFATA

11. andorra 11Dilluns, 22 de juliol del 2013
Una desena de pastors i un to-
tal de dotze cans prendran part,
diumenge vinent als planells de
Mereig, en el 25è Concurs de
gossos d’atura de Canillo. Amb
motiu d’aquest aniversari, s’ha
organitzat una exposició al Pa-
lau de Gel, que fa un recorregut
per les 24 edicions anteriors. A
més de fotografies, s’hi poden
contemplar estris relacionats
amb la ramaderia i tots els car-
tells que ha tingut el concurs.
En aquesta ocasió hi pren-
dran part deu pastors i dotze
gossos, entre els quals un repre-
sentant de la ramaderia france-
sa. La consellera d’Agricultura
i Paisatge de Canillo, Simona
Naudi, ha recordat que feia anys
que no hi havia presència fran-
cesa al concurs, la qual cosa és
un motiu de satisfacció.
Per celebrar els 25 anys del
concurs s’ha organitzat un so-
par de muntanya per dissabte
vinent i també un esmorzar amb
els pastors abans de començar la
competició. L’exposició, inaugu-
rada ahir, també s’inclou en els
actes de celebració. En aquesta
mostra s’hi poden observar fo-
tografies i estris diversos rela-
cionats amb la ramaderia. Des
dels bastons que fan servir els
pastors fins a pentinadors i una
filosa, entre altres eines. L’expo-
sició es completa amb els 24 car-
tells que han anunciat el concurs
de gossos edició rere edició.
L’exposició la van inaugurar
el cònsol major, Josep Mandicó,
i la consellera d’Agricultura i
Paisatge, Simona Naudi, acom-
panyats d’altres membres de la
corporació; consellers generals
de la parròquia, com Martí Sal-
vans i Celine Mandicó, i el mi-
nistre d’Economia i Territori,
Jordi Alcobé.
Mandicó va recordar els orí-
gens del concurs, assenyalant
que hi havia escepticisme entre
la població respecte a l’èxit de la
convocatòria i, malgrat això, ha
estat un èxit i aquest any se’n
celebra la 25a edició. Naudi va
explicar que és complicat fer en-
trar les ovelles al tancat, i més
al migdia, quan normalment
és l’hora en què es fan anar els
animals a la muntanya, per jus-
tificar l’escepticisme inicial. La
corporació confia, tal com va
apuntar Naudi, que el temps
acompanyi el cap de setmana
vinent, que no plogui, i així el
concurs torni a ser un èxit.
El 25è Concurs de gossos
d’atura aplegarà deu pastors
canillo
agències
L’exposició recull tota una sèrie d’estris que utilitzaven els pastors.
Una exposició al Palau de Gel fa un recorregut per les 24 edicions
AGÈNCIES
Andorra la Vella
Les activitats programades
amb motiu de la festa major a
la població massanenca d’Erts
van acabar ahir diumenge,
després de tres dies de cele-
bració. Els actes de la darrera
jornada festiva es van inici-
ar a dos quarts de dues amb
una missa solemne, a la qual
va seguir un aperitiu. Posteri-
orment, hi va haver animació
infantil amb coca i xocolata.
I per acabar es va celebrar un
concert de festa major i cançó
catalana amb Gran Casino.
La festa major d’Erts es va
allargar tot el cap de setmana.
El tret de sortida es va donar
divendres a les vuit del vespre
amb el repic de campanes i
una botifarrada popular.
Els organitzadors havien
preparat un seguit de pro-
postes amb activitats adre-
çades a persones de totes les
edats, des dels més petits fins
als més grans, algunes de les
quals es van veure afectades
per la pluja i el mal temps de
tot el cap de setmana.
Erts posa el punt final a
tres dies de celebració
de festa major
Redacció
Andorra la Vella
la massana
tati masià
La festa major d’Erts va acabar ahir després de tres dies d’activitats.

12. 12 Dilluns, 22 de juliol del 2013
La Universitat d’estiu Ramon
Llull de Puigcerdà ha reunit
durant aquesta setmana més
de 350 alumnes a la vintena
de cursos que ha ofert. El pre-
sident de l’Associació Univer-
sitària de Cerdanya (Aucer),
Francesc Armengol, que orga-
nitza els cursos juntament amb
la Universitat Ramon Llull,
ha manifestat que “el nombre
d’inscrits i la qualitat de l’ofer-
ta fan que la Universitat d’estiu
de Puigcerdà estigui plenament
consolidada”.
Armengol ha agraït “la gran
resposta als cursos, tenint en
compte l’actual context compli-
cat per a la majoria d’univer-
sitats d’estiu”. Armengol creu
que les xifres posen de manifest
“l’aposta per la qualitat per so-
bre de la quantitat” i la satisfac-
ció dels alumnes amb l’experi-
ència dels anys anteriors.
A més, el president de l’Au-
cer ha valorat molt positivament
l’èxit de les jornades professio-
nals “ja que no es pot entendre
el coneixement a les aules sense
transferir-lo als professionals”.
En les jornades professionals hi
han participat 25 psicòlegs, una
cinquantena d’infermeres i uns
100 metges del col·legi de met-
ges de Barcelona.
El programa també ofereix
temàtiques com ara constel·
lacions familiars, història, histò-
ria de l’òpera amb el prestigiós
crític Roger Alier i meteorolo-
gia amb l’home del temps de
TV3 Eloi Cordomí. En l’àrea de
salut, un dels grans eixos de la
Universitat d’estiu, destaquen
el de tècnica d’embenats neuro-
musculars i el d’etnobotànica.
Els cursos es complementen
amb un ampli ventall d’activi-
tats obertes a tothom, com la lli-
çó inaugural a càrrec del jutge
Santiago, la nit dels estels a la
Molina amb l’Agrupació Astro-
nòmica de Sabadell i la cloen-
da a càrrec de l’excorresponsal
de TV3 a Washington Antoni
Bassas.
Els cursos amb més inscripci-
ons han estat els de mindfulness,
control de les emocions i òpe-
ra, que han superat els límits
d’assistència i han tingut fins a
35 alumnes.
La Universitat d’estiu de la URL
aplega més de 350 alumnes
puigcerdà
agències
puigcerdà
agències
Un dels cursos de la Universitat d’estiu de la URL a Puigcerdà.
El grup municipal de Progrés a
l’Ajuntament d’Oliana ha pre-
sentat una proposta de plenari
per forçar el ministeri de Defen-
sa del Govern central a condici-
onar l’antiga caserna de la guàr-
dia civil, segons va informar la
formació. A la moció s’insta la
resta del consistori a iniciar un
expedient d’ordre d’execució
d’obres des de l’Ajuntament
al ministeri perquè faci els tre-
balls de manteniment mínims
de l’antiga caserna de la guàr-
dia civil, ja que suposa un perill
per als veïns.
Progrés recorda que els pro-
pietaris de terrenys, construcci-
ons, instal·lacions i altres béns
immobles estan obligats a com-
plir els deures de conservació i
de rehabilitació establerts per la
Llei d’urbanisme, per la legisla-
ció sectorial aplicable i per les
ordenances locals. I, en aquest
sentit, adverteix que, en cas que
no es facin les actuacions ne-
cessàries, l’Ajuntament podria
actuar subsidiàriament i fer re-
percutir el cost de les obres al
mateix ministeri de Defensa.
Així mateix, en la nota feta
pública, la formació afirma que
les negociacions per a l’adqui-
sició de l’antiga caserna de la
guàrdia civil per part de l’Ajun-
tament estan aturades per la
falta d’acord. I considera que
aquest fet “ha agreujat l’estat de
degradació i de falta de mante-
niment de la caserna i perjudica
greument la imatge del poble,
fet que requereix trobar una so-
lució urgentment”.
Davant d’aquesta situació, i
tenint en compte que des de les
darreres ventades ha augmen-
tat més el perill pel deteriora-
ment de la teulada i de la matei-
xa estructura, Progrés recorda
que l’incompliment del deure
de conservació de terrenys, ur-
banitzacions, edificacions, rè-
tols i instal·lacions en general
en condicions de seguretat està
tipificat com a infracció greu
per la Llei d’urbanisme.
La mateixa normativa d’ur-
banisme assenyala que els ajun-
taments poden ordenar a les
persones propietàries l’execu-
ció de les obres necessàries per
donar compliment al manteni-
ment comentat.
Progrés vol que s’expedienti Defensa
pel deteriorament de l’antiga caserna
oliana
psc-progrés
L’antiga caserna de la guàrdia civil d’Oliana.
El grup diu que el consistori pot iniciar el procés per ordenar l’execució de les obres
Redacció
oliana
ccau
S’obre el termini
per demanar
els ajuts de
menjador
Redacció
la seu d’urgell
El Consell Comarcal de l’Alt
Urgell obrirà demà el termini
de recepció de sol·licituds per
a l’obtenció dels ajuts socioe-
conòmics de menjador escolar
per al curs 2013-2014, per a
alumnes escolaritzats a dins
del seu propi municipi. Els in-
teressats a acollir-se a aquests
ajuts tindran de temps fins al
dia 2 d’agost per demanar-los.
Les bases de la convocatòria
es poden consultar a la pàgi-
na web del Consell Comarcal
(www.ccau.cat) o a les mateixes
oficines de la institució.
Enguany els ajuts de men-
jador escolar experimentaran
un increment significatiu, ja
que el mínim passarà del 25%,
vigent fins al curs passat, al
50%. Els ajuts màxims seran
del 75%, tot i que, de forma
excepcional i previ informe
favorable dels Serveis Socials,
poden arribar fins al 100% del
cost del servei.

13. PIRINEUS 13DILLUNS, 22 de juliol del 2013
www.repte70000.org
el repte
de la unibella
Aquest estiu marxa de vacances amb la Unibella!
Envia'ns una foto amb la teva Unibella a la platja, a la
muntanya, en una gran ciutat o de ruta en bicicleta. Sortegem
dues càmeres Casio Exilim EX-N1!
FES LA TEVA FOTO, ENVIA-LA I GUANYA!
L’Informe 2012 de Càritas d’Ur­
gell posa en relleu que s’ha in­
crementat el percentatge global
d’ajuts econòmics a les famíli­
es. Per zones, a la Seu d’Urgell,
l’ajut s’ha incrementat un 119%,
repercutint en 175 famílies. A
Puigcerdà s’ha donat acollida a
142 famílies i l’ajut econòmic s’ha
augmentat un 42%. A Balaguer
s’ha hagut de fer l’esforç més no­
table, i s’ha incrementat un 293%
l’ajut econòmic que es va donar
l’any anterior per poder atendre
636 famílies.
Les dades mostren que a la
Seu d’Urgell s’ha incrementat
l’ajut econòmic i s’han atorgat
ajudes directes per valor de
70.176 euros, que s’han dedicat
a satisfer despeses de les famíli­
es relacionades amb els lloguers,
els subministraments, el material
escolar i la salut. Aquest suport
econòmic directe s’ha vist com­
plementat amb el suport del pro­
grama Aliments per la Solidaritat
(un centre de distribució d’ali­
ments en què participen el Con­
sorci d’Atenció a les Persones de
l’Alt Urgell, Creu Roja, La Seu
Solidària i Càritas), on han reco­
llit i distribuït més de 93.000 qui­
lograms d’aliments bàsics (68.810
d’excedents de la UE i 25.170 de
recollides locals). D’aquesta aju­
da alimentària se n’han benefici­
at 135 famílies de l’Alt Urgell.
La Seu i el seu projecte pioner
a la diòcesi de recollida solidària
de roba han aplegat 33.679 qui­
lograms de roba durant el 2012,
dels quals se n’han reciclat i re­
tornat a la vida útil 4.446, a tra­
vés de la botiga de segona mà
Grapats. En aquest sentit, s’han
lliurat bitllets gratuïts per recollir
roba per un valor de 3.244 euros.
En aquesta parròquia dinou per­
sones han estat voluntàries per
dur a terme la tasca.
A banda, a Puigcerdà s’ha
obert un nou centre per digni­
ficar el servei als usuaris i ajus­
tar-se a les necessitats de la zona.
Gràcies a aquest nou local s’ha
posat en marxa el programa de
formació i inserció sociolaboral,
pel qual van passar 24 persones
el 2012. El servei d’acolliment ha
donat suport a 118 famílies, que
han rebut ajuts directes per un
valor de 7.941 euros, per poder
satisfer despeses d’habitatge,
subministraments, material esco­
lar o salut.
L’acolliment s’ha reforçat amb
el lliurament d’aliments bàsics
als usuaris. En aquest sentit, se
n’han recollit uns 15.000 quilo­
grams. A més, s’han recollit a
Puigcerdà 11.479 quilograms de
roba, dels quals 3.115 s’han recu­
perat i retornat a la vida útil.
Càritas incrementa en un 119% les
ajudes a famílies de la Seu i comarca
solidaritat
agències
Una assemblea de Càritas d’Urgell.
El programa d’aliments ha permès recollir fins a 93.000 quilograms el 2012
Redacció
la seu d’urgell
tradicions
‘El Retaule de
Sant Ermengol’
es farà del 3
a l’11 d’agost
Redacció
la seu d’urgell
Un any més, del 3 a l’11
d’agost, el claustre de la cate­
dral de la Seu d’Urgell obrirà
les portes cada nit a les deu
per acollir les representaci­
ons d’El Retaule de Sant Er-
mengol, espectacle escènic
que mostra la vida de sant
Ermengol, bisbe de la Seu
entre els anys 1010 i 1035 i
una de les figures clau de la
història medieval de Catalu­
nya, segons ha informat l’or­
ganització del muntatge, en
què prenen part un centenar
d’urgellencs, ja sigui com a
actors, tots ells amateurs, o
com a personal tècnic.
Les entrades anticipades
es poden trobar a les oficines
de l’Espai Ermengol i al Con­
sell Comarcal de l’Alt Urgell,
al preu de tretze euros. Po­
den adquirir-se també abans
de l’espectacle, a la mateixa
entrada del claustre, al preu
de quinze euros.

14. 14 Dilluns, 22 de juliol del 2013
¿Com s’instal·la Imminent Pro-
duccions a Andorra?
A Andorra no hi ha mercat
cinematogràfic. Si fas una pro-
ducció pensant en el mercat an-
dorrà pràcticament no existeix,
ni tampoc existeix com a mercat
de venda perquè només hi ha
unes sales de cinema. Buscàvem
crear un projecte que es po­gués
desenvolupar aquí però amb una
perspectiva absolutament inter-
nacional.
¿Quina feina heu fet fins ara?
Des del passat novembre hem
participat en la producció de la
pel·lícula Viatge a Surtsey, que
s’estrenarà al setembre o a l’octu-
bre. Paral·lelament hem desenvo-
lupat Nick, una història pensada
per ser filmada a Ordino, però
ens cal molta neu i ens esperem
al febrer o el març del 2014.
I, com que el que volem és ro-
dar llargmetratges aquí destinats
al mercat internacional, hem pre-
parat el projecte Solos RPG (Role
Play Game), un film de terror psi-
cològic. Solos neix en el moment
en què vaig anar a Sud Ràdio per
mirar unes localitzacions per a
un encàrrec i hi vaig descobrir un
escenari natural. Vaig pensar que
s’hi havia de fer alguna cosa i he
escrit Solos pensant en Sud Ràdio.
Però el més important no és
pensar en un escenari, sinó pen-
sar històries que puguin ser ro-
dades en escenaris naturals que
tenim aquí. Molta gent pensa que
vam muntar Imminent Producci-
ons per una qüestió fiscal, però
no és així, tot i que és un dels
condicionants.
Per això es va fer l’obertura eco-
nòmica, ¿no?
Sí, i si compares les facilitats
que tens aquí amb les d’Espa-
nya, França o Itàlia, t’adones que
l’avantatge fiscal és interessant,
però no és el motiu principal. Em
podia haver instal·lat aquí i pro-
duir projectes a fora, però això
no afavoreix el desenvolupament
d’una indústria a Andorra. El
que hem de fer és crear produc-
tes pensats per ser rodats aquí,
captar inversió estrangera, man-
tenir un calendari de producció
amb certa continuïtat i, sobretot,
el desenvolupament d’una in-
dústria. Això implica començar
amb la formació i obrir a Andor-
ra una escola d’audiovisual, que
englobi el cinema, i captar projec-
tes que siguin susceptibles de ser
rodats al Principat. Podem oferir
a productores externes al país
finançament per complementar
projectes a canvi que siguin ro-
dats al Principat.
¿I l’Andorra Film Comission?
Em penso que està bastant
aturada, però crec que l’An­dorra
Film Comission a escala nacional
és imprescindible per afavorir la
captació de projectes. Acabem de
fer un rodatge cent per cent nos-
tre, el curtmetratge Clodette, que
dura 20 minuts i que tècnicament
i artísticament és com un llarg, i
hem hagut de fer tots els tràmits:
immigració, duana, permisos...
Ha estat un màster!
Sí que hi ha suport institucio-
nal, però hem de desenvolupar
una indústria que sigui creïble.
El que cal primer és un pla de
formació. En els nostres tallers de
formació ens hem adonat que hi
ha gent interessada a formar-se
i quedar-se aquí, però ara no ho
pot fer. Nosaltres no estem fent
un pla de formació per a la gent
de fora perquè vingui, que també
estaria bé, sinó per a gent d’aquí
que es vol quedar. I en això som
pioners. Hem fet un primer taller
intensiu de dos mesos i ara en
fem un altre de quinze dies, que
comença aquest dilluns, dia 22.
Del primer taller n’ha sortit el
curtmetratge Clodette.
Sí, i he de reconèixer que ens
vam complicar la vida. Volíem
rodar una producció pròpia
amb els alumnes inscrits en què
tots participessin activament.
Els alumnes han participat en el
guió, la direcció... I jo he tutelat
el projecte.
Hem de formar gent que sigui
útil per a produccions com les
nostres o per a d’altra gent que
vulgui implantar-se a Andorra.
Perquè una empresa vingui aquí,
a més dels avantatges fiscals, hi
ha més condicionants. Per exem-
ple, aquí no pots llogar maquinà-
ria ni càmeres professionals, ni
un equip d’il·luminació... Tam-
poc trobem tècnics especialitzats
i això implica que cada vegada
que rodes has de fer pujar gent:
immigració, duana i allotjament
ho encareixen molt.
A Andorra ja hi ha molta gent
que es dedica al món audiovisu-
al, petites productores.
Sí, i es podrien afavorir d’un
desenvolupament com aquest.
Es podrien establir com a empre-
sa de serveis, per exemple, com a
edició d’imatges. Però si no tens
una certa continuïtat, clients po-
tencials, no té sentit. Si hi ha ro-
datges sovint més d’una s’especi-
alitzarà i s’oferirà a la gent que ve
a rodar.
El segon taller d’iniciació al ci-
nema comença avui dilluns.
Sí, és un intensiu de quinze
dies perquè al setembre rodarem
el curtmetratge. Farem la mateixa
proposta que en el primer taller
però ja al cent per cent integrada
al rodatge del curt. Per exemple,
farem el guió mentre aprenem
com es fa. És una iniciació i els
alumnes aprenen que no tot és
un camí de roses, les jornades de
treball són molt llargues....
¿Quina edat tenen els alumnes?
tati masià
“Volem rodar llargmetratges aquí
destinats al mercat internacional”
josep pozo, productor, guionista i director de cinema (imminent produccions)
e. j. m.
ordino
Fa menys d’un any que Josep Pozo (Lleida, 1967), amb una llarga trajectòria
en el cinema documental, de ficció i d’animació, va obrir a Ordino la produc-
tora Imminent Produccions. La seva prioritat és la formació i la distribució
internacional de productes rodats al Principat. La productora novella ja ha
participat en el film ‘Viatge a Surtsey’, ha rodat el curtmetratge ‘Clodette’ i en
breu començarà a gravar a Andorra dues pel·lícules: ‘Solos RPG’ i ‘Nick’.
“Buscàvem crear
un projecte d’aquí
amb perspectiva
internacional”
“Vaig escriure
el guió de ‘Solos’
pensant en l’escenari
de Sud Ràdio”
“L’Andorra Film
Comission a
escala nacional és
imprescindible”

15. CULTURA 15Dilluns, 22 de juliol del 2013
No ens posem límit. I, sobre-
tot, no cal que tinguin experièn-
cia. Que tothom estigui còmode
i que sàpiga que és una peça im-
portant de l’engranatge del curt.
No és tant com un negoci, sinó
que es tracta, si estem defensant
un pla de formació, de ser els pri-
mers a donar exemple.
¿I quina trajectòria tindrà ara
Clodette?
Tenim un conveni amb Magi-
cal Media de Lleida, que pertany
a l’Ajuntament i a la Universitat
de Lleida i és un complex en què
s’han invertit vuit milions d’eu-
ros, amb equipament de molta
qualitat. Clodette ha estat la pri-
mera col·laboració, s’està mun-
tant allà, i estarà acabat a finals
de juliol. Al setembre o a l’octu-
bre voldríem fer una projecció
privada de Clodette i del nou curt-
metratge que farem en el nou ta-
ller als cinemes Illa, i convidarem
la gent que hi ha participat i que
ens ha donat suport.
¿Ja hi haurà temps de muntar el
segon curt?
És que serà més petit. No
menys important, però serà cent
per cent fet per nosaltres. Hem
demanat al Govern l’adquisició
de material propi per poder ro-
dar sense tantes despeses. Des-
prés també farem tallers especia-
litzats en guió, càmera...
¿Clodette rodarà per festivals?
¿A Ull-Nu, per exemple?
No el podem presentar per-
què jo en sóc el codirector i estic
fora de les bases. Però tenim inte-
rès a col·laborar amb Ull-Nu, hi
podríem projectar els nostres tre-
balls. Amb el curt que farem ara,
que vull que sigui dirigit al cent
per cent pels alumnes, potser ar-
ribem a temps de participar-hi.
Per a Clodette, el següent pas és el
circuit de festivals i la distribució.
Un curt no té la distribució d’un
llarg, no té les mateixes possibili-
tats d’explotació comercial, però
tampoc és el seu objectiu. No fas
un curt per guanyar diners sinó
per mostrar habilitat.
Volem vendre sobretot l’àrea
Tag, que és la nostra secció de
formació. Volem formar i pro-
moure el talent local i la millor
manera és fent feines que es pu-
guin mostrar fora. Apostem fort
per la formació, tampoc volem 50
alumnes, preferim grups reduïts.
Ara bé, ens estem movent per te-
nir un espai més gran i fer alguna
cosa més massiva.
¿I Nick?
N’he escrit el guió i el volia
dirigir, però com que també di-
rigiré Solos negocio amb una di-
rectora americana perquè s’en-
carregui de Nick. És la història
d’un nen que és expulsat d’un
col·legi dels Estats Units i ve a
Andorra per viure amb la seva
germanastra. El nen ve amb un
expedient conflictiu, té proble-
mes d’imaginació, i això fa que la
vida dels altres es compliqui. Es
tracta d’enfrontar la tranquil·litat
d’un poble com Ordino, en un
país molt segur, amb un nen que
porta un conflicte.
Tots els nostres projectes es ro-
den en anglès i quan plantegem
una història ha d’encaixar amb
el país i amb la llengua. ¿Per què
en anglès? Perquè ens garanteix
un circuit internacional. Si fas
un producte de qualitat des del
punt de vista tècnic, d’imatge i
guió, rodar en anglès et garanteix
el màxim de territoris de venda.
Perquè això és un negoci.
Si rodem en català ens limi-
tem molt i no anem als principals
mercats. Però hi ha una petita
participació de català. No rodem
a Andorra com si fos el Canadà,
és Andorra, però les nostres his-
tòries estan dissenyades perquè
es justifiqui el rodatge en anglès
i al país.
¿Nick és un llargmetratge? ¿Te-
niu el càsting?
Sí, és un llarg, i el càsting és
d’actors anglesos i americans. El
nostre projecte són petites pel·
lícules de baix pressupost amb
actors desconeguts però molt
experimentats. Podem tenir un
producte d’amortització segura,
de rendibilitat molt gran, tenint
en compte el baix cost i el recor-
regut internacional.
Molta gent no veu el cinema
com un negoci seriós, però real-
ment és un negoci amb un con-
trol exhaustiu del finançament,
i tens molts referents sobre pro-
duccions similars a la teva que et
poden servir de guia a l’hora de
fer el pla de negoci, com amortit-
zo i recupero la inversió. Penso
que si tens la capacitat de produir
molta qualitat a cost baix els nú-
meros sempre surten.
¿Quant és baix cost?
Pel·lícules que estiguin per
sota dels 711.000 euros del cost
de producció. A Andorra no
existeix un conveni de cinema,
i ens regim pels convenis de
França i Espanya. Els salaris són
raonables i els rodatges són més
curts, sense molts canvis de lo-
calitzacions ni molts actors. Nick
es rodarà a Ordino, Solos a Sud
Ràdio. Sense ser pel·lícules turís-
tiques, la promoció que pots do-
nar al país és el fet que facis una
producció de qualitat que tingui
èxit internacional i que sigui des­
envolupada i rodada al cent per
cent a Andorra. És una eina per
exportar talent.
La pel·lícula Solos ja té pàgina
web (www.solosrpg.com).
La rodarem al setembre. Ja
tenim pràcticament el càsting
tancat i és una coproducció An-
dorra-Espanya-Mèxic. Es roda
quinze dies a Andorra i quatre
dies a Mèxic, i la postproducció
es farà entre Magical Lleida i Bar-
celona. Hi surten cinc actors prin-
cipals i dos de secundaris.
¿I què passa a Solos?
Quatre joves de diferents pa-
ïsos són convocats a l’estació de
Sud Ràdio. Un ve d’Anglaterra,
un altre dels Estats Units, una
de Barcelona i una de les noies
representa que és andorrana, i
la interpreta una actriu catalana,
i així es justifica el seu accent a
l’hora de parlar anglès. Els actors
són dos americans, dos anglesos i
una catalana. I els secundaris se-
ran espanyols.
¿És una pel·lícula per a tots els
públics?
L’edat s’estableix un cop està
feta la pel·lícula, però suposo que
serà de 13 cap amunt, tot i que el
públic objectiu estarà entre els 25
i els 45 anys. Com que no és una
pel·lícula violenta, confio a obte-
nir un tots els públics, i per a Nick
també, o almenys a partir de 13
anys.
Em referia si és més per a ado-
lescents, com El secret dels 24 es-
glaons, pel·lícula que es va rodar
a Andorra.
Aquesta pel·lícula és de Kar-
ma Films i nosaltres en som co-
productors a Viatge a Surtsey, i
ells coproductors nostres de Nick
i Solos. Cada pel·lícula és per a un
públic, però la cultura cinemato-
gràfica ha canviat molt i ara un
nen de 13 anys pot veure films
que abans no podia.
¿Qui treballa a Imminent Pro-
duccions?
Jo en sóc el coordinador, faig
una tasca més creativa, i també
m’encarrego de buscar produc-
tors associats. Desenvolupo gui-
ons i els dirigeixo. També hi ha
una persona que fa de producció
associada, una altra que fa gestió
de producció i en breu incorpora-
rem un cap de producció que ve
de Los Angeles. Passem d’una a
quatre persones en menys d’un
any. És una instal·lació de pro-
ducció i la nostra perspectiva és
l’explotació del nostre treball.
Tenim més idees però hem
d’anar a poc a poc i, a més, hem
fet un gran esforç financer. Si
ens va bé, obrirem en un parell
d’anys oficina a Los Angeles, on
ja tinc molts vincles, per vendre
producte autòcton ja que és on hi
ha la indústria del cinema. Jo vull
aportar el meu granet de sorra,
contribuir a dinamitzar la indús-
tria aquí, i és important que s’hi
afegeixi més gent per demostrar
que pot ser una indústria impor-
tant per al PIB del territori d’aquí
uns anys.
tati masià
“No rodes un
curtmetratge per
guanyar diners sinó
per mostrar habilitat”
“Volem formar i
promoure el talent local
i la millor manera és
mostrant feines a fora”
“Les nostres històries
estan justificades
perquè es rodin aquí
i en anglès”
Filmax va
creure en ‘El
Cid, la leyenda’,
ideat per Pozo
Un dels projectes més des-
tacats del director i produc-
tor Josep Pozo ha estat el
llargmetratge d’animació El
Cid, la leyenda (Filmax Ani-
mation, Cartoon Produc-
tions), venut en 48 països
i que va obtenir diversos
premis internacionals, en-
tre els quals hi ha el premi
Goya a la millor pel·lícula
d’animació del 2003.

16. PUBLICITAT16 DILLUNS, 22 DE JULIOL DEL 2013
Ctra. Os de Civís · AD600 · Aixovall · Principat d’Andorra
Tel.: +376 816 256 / 359 817
Tast i aperitiu gratis
(bodes, aniversaris,
sopars d'empresa)
Obert a la nit dijous divendres i dissabte
A 50 m dreta
direcció
Aixovall
BUFET LLIURE
CADA DIA
PREU: 11,50€
(IGI INCLÒS)
OBERT A LA NIT
DIJOUS, DIVENDRES
I DISSABTE
BUFET LLIURE
CADA DIA
PREU: 11,50€
(IGI INCLÒS)
OBERT A LA NIT
DIJOUS, DIVENDRES
I DISSABTE
tra. Os de Civís · AD600 · Aixovall · Principat d’Andorra
Tast i aperitiu gratis
ESPECIAL
ANIVERSARIS
I GRUPS
PREU: 12,50€
(IGI INCLÒS)

17. 17Dilluns, 22 de juliol del 2013
El més destacat dels corredors
andorrans a la Skyrace dels
Campionats d’Europa de Cana-
zei va ser Ferran Teixidó, que va
finalitzar en la 27a posició.
La cursa tenia un recorregut
de 22 quilòmetres i 1.750 metres
de desnivell positiu. Teixidó va
completareltraçatambuntemps
de 2.18.24 hores. “He pujat molt
bé i en la baixada hi havia molta
neu. Tampoc no et jugues tota la
temporada aquí per baixar a ar-
riscar i fer-te mal. Et deixes anar,
però hi ha gent que arrisca molt
i van rapidíssims”, va exposar
Teixidó, que va perdre posicions
durant el descens. Marc Casal va
acabar 20è amb 2.19.09 i Òscar
Casal, 34è (2.19.32). Joan Valls
es va veure obligat a retirar-se
a causa d’un esquinç de segon
grau al turmell.
El campió va ser el català Kili-
an Jornet, que va cobrir la distàn-
cia amb un registre de 2.00.11. El
van seguir els italians Marco de
Gasperi (2.00.14) i Tadei Pivk
(2.04.10). En categoria femenina
es va imposar la sueca Emelie
Forsberg amb 2.26.52.
En la cursa vertical d’aquests
Europeus, Teixidó va ser 11è
amb 36.10, Marc Casal va fina-
litzar 32è amb 39.17 minuts; Òs-
car Casal, 35è (39.32), i Valls, 46è
(40.39). El campió va ser Jornet
(32.43). En fèmines es va impo-
sar la italiana Antonella Confor-
tola amb 41.02.
Ferran Teixidó acaba al 27è
lloc a la Skyrace dels Europeus
curses de muntanya
Redacció
Andorra la Vella
dolomites skyrace
Els participants de la Skyrace es van trobar neu en el recorregut.
Uns 800 participants finalment
es van reunir a l’Andorra Tri-
atló, l’etapa al Principat de les
Wild Wolf Triathlon Series by
Polar, la quarta del calendari
d’aquest circuit. La modificació
en el traçat per la suspensió del
segment de natació va fer que
es convertís en un duatló. Però
aquest element no li va fer per-
dre atractiu a la cita. Els favo-
rits no van fallar i Jaume Leiva i
Claudia Galicia van ser els gua-
nyadors del recorregut llarg.
La prova no es va desenvolu-
par tal com estava programat en
un principi perquè la tempera-
tura de l’aigua del llac d’Engo-
lasters, on s’havia de disputar
el primer tram de natació, era
massa freda. Estava per sota
dels 13 graus, que és la tempe-
ratura mínima marcada per la
seguretat dels triatletes, així que
es va haver de suspendre. Es va
prendre la decisió divendres i es
va avisar amb antelació tots els
participants. D’aquesta manera
es reprogramava el recorregut.
La modalitat olímpica s’iniciava
amb una cursa a peu de 5,6 qui-
lòmetres, per seguir amb 32 km
de bicicleta i 10 km més a peu.
En esprint les distàncies van ser
la meitat cadascuna (2,3 km -
16 km - 5 km).
En l’olímpica els principals
favorits no van fallar i van ocu-
par les posicions de podi. Leiva
va sortir beneficiat del canvi.
El campió d’Espanya de mitja
marató de l’any passat, tot i ar-
rossegar molèsties físiques, va
aprofitar les seves capacitats per
treure distància als seus princi-
pals rivals en les curses a peu.
Es va adjudicar la prova amb
un temps de 2.02.21 hores. La
segona posició va ser per a Al-
bert Parreño amb 2.09.05. En els
últims quilòmetres en bicicleta
es va veure condicionat per una
punxada. La tercera plaça de la
classificació la van compartir
Xavi Llobet i Santi Pellejero, que
van travessar junts la línia d’ar-
ribada, situada al parc Central.
En categoria femenina la vic-
tòria va ser per a Claudia Gali-
cia, que signar un registre de
2.24.50. La van acompanyar al
podi Maite Arraiza (2.25.33) i
Tabita Caballero (2.40.57).
En la modalitat esprint es va
imposar en masculí Pol Samsó
amb un temps d’1.01.39. Aconti-
nuació es van classificar Miguel
Daporta (1.02.40) i Diego Robles
(1.02.50). En femení el triomf
va ser per a Alba Pardo amb un
crono d’1.18.22. La van seguir
Mireia Martí (1.20.09) i Anna
Saura (1.22.04).
Per a l’Andorra Triatló hi
havia inscrits més de 900 par-
ticipants, cosa que permetia
superar en la segona edició les
xifres de la primera, però al vol-
tant d’un centenar d’inscrits no
van prendre la sortida. De cara
a l’any vinent, amb l’esdeveni-
ment més consolidat en el calen-
dari de triatlons, s’espera arribar
al miler de participants.
Leiva i Galicia no troben a faltar la
natació i s’imposen a l’Andorra Triatló
triatló
Redacció
Andorra la Vella
Les baixes temperatures del llac d’Engolasters no van permetre que es fes el primer tram
iñaki rubio
Un grup de participants de la prova a l’avinguda Salou durant el tram en bicicleta.

18. ESPORTS18 Dilluns, 22 de juliol del 2013
Enfrontaments directes i al-
gun error van fer que la segona
ronda de l’Open internacional
d’Andorra portés alguns dels
principals favorits al títol a no
guanyar les seves respectives
partides. Amb només dues
de disputades, hi ha 35 juga-
dors amb dos punts després
d’adjudicar-se els dos primers
enfrontaments.
La principal sorpresa de la
jornada va ser la derrota de
l’argentí Fernando Peralta, que
es troba en el tercer lloc del
rànquing del torneig. Va cau-
re davant l’escocès Neil Berry.
Tenia un avantatge quasi deci-
siu, però va perdre per temps.
No va fer el moviment número
40 pensant que havia arribat al
control quan en realitat li falta-
va una jugada. Tenia anotada
a la plantilla una jugada més i
això el va portar a la confusió. El
cap de sèrie número 1, el vene-
çolà Eduardo Iturrizaga, va fer
taules amb l’escocès Iain Swan.
Entre els que sumen dos punts
hi ha un escaquista andorrà. Es
tracta de David Nordwood, que
va superar l’espanyol Francisco
Javier Cuenca.
ibarra guanya el gran prix
Amb la participació de 77 ju-
gadors, la immensa majoria
participants en l’Open, es va
disputar una nova edició del
Gran Prix, torneig de partides
ràpides que es va desenvolupar
a la plaça del Poble d’Andorra
la Vella. Fins a quatre jugadors
van finalitzar empatats amb
6,5 punts. El millor coeficient
de desempat va portar que es
proclamés campió l’espanyol
José Carlos Ibarra. El van se-
guir Eduardo Iturrizaga, Joerg
Wegerle i Adrien Demuth. El
millor andorrà va ser Òscar de
la Riva, que va acabar en la no-
vena posició amb 6 punts.
La segona ronda de l’Open
porta les primeres sorpreses
escacs
feva
Ibarra recull el premi que l’acredita com a guanyador del Gran Prix.
Ibarra va guanyar el Gran Prix en tenir millor coeficient en el desempat
Redacció
Andorra la Vella
motociclisme
Cyril Despres
participarà en
el Ral·li dos
Sertoes
Redacció
Andorra la Vella
Per seguir fent evolucionar la
seva nova Yamaha YZ450F,
Cyril Despres participarà al Bra-
sil en el Ral·li dos Sertoes, prova
en la qual ja ha estat present en
anys anteriors i que ha guanyat
en dues ocasions, el 2006 i el
2011. Servirà per seguir posant
la moto en les millors condici-
ons de cara al Ral·li Dakar. El
pilot resident està treballant
conjuntament amb Yamaha en
l’evolució i els reglatges de la
màquina perquè sigui al mà-
xim de competitiva en tots els
terrenys. La prova brasilera es
desenvolupa del 25 de juliol al
3 d’agost i consta de deu etapes.
També hi haurà alguns dels seus
principals rivals que es trobarà a
principis d’any al Dakar, com el
català Marc Coma.
Continua la progressió d’Àlex
Loan al Le Mans Prototype Cha-
llenge. En la tercera prova del
calendari, al circuit austríac de
Red Bull Ring, va aconseguir la
segona plaça, que reforça la ter-
cera que havia assolit en la cita
anterior, a Imola.
El pilot lauredià sortia des
de la primera línia de la graella
de sortida de la seva categoria.
No va poder mantenir la plaça
capdavantera, però va saber de-
fensar la segona durant les tres
hores de cursa. “Ha estat impos-
sible poder recuperar la prime-
ra posició després de trobar-me
molts vehicles davant meu. Ho
he intentat però no he pogut
arribar-hi”, va indicar Loan,
remarcant que el resultat el fa
estar “content. M’he sentit molt
bé. He tingut molt bones sen-
sacions i tot ha anat bé. L’equip
està satisfet i jo he notat, una
cursa més, la meva progressió”.
A Àustria estrenava com-
pany, el belga Nico Verdonck.
Van finalitzar a cinc segons dels
guanyadors i van ser vuitens en
la classificació conjunta de totes
les categories. L’estrena amb el
seu nou company va ser positi-
va. “Fa molts anys que està a la
competició. Hem fet una bona
feina. Ens hem compenetrat
molt bé tot i que no ens conei-
xíem. Ell sap molt bé el que ha
de fer i com, i això ho fa més
fàcil tot. Algú com ell m’ajuda
molt en el meu aprenentatge
per poder millorar més en cada
cursa.”
Àlex Loan puja al segon caixó
del podi en el Red Bull Ring
automobilisme
aymara
Loan continua destacant al Le Mans Prototype Challenge.
Redacció
Andorra la Vella
foje
Millor marca
personal per a
Bringué en els
200 estils
Redacció
Andorra la Vella
Guillem Bringué tancava la
participació andorrana en
el Festival olímpic de la jo-
ventut europea (FOJE) de la
ciutat holandesa d’Utrecht.
El nedador participava en la
prova de 200 metres estils, en
què va signar un registre de
2.19,99 minuts. Amb aquest
crono rebaixa la millor mar-
ca que posseïa en més d’un
segon i mig. Va finalitzar en
la 31a posició. Aquesta edició
del FOJE va concloure amb
Rússia com la primera de la
classificació del medaller,
amb un total de 56 metalls,
dels quals 30 són d’or, 14 de
plata i 12 de bronze. La sego-
na posició va ser per a la Gran
Bretanya amb 31 i la tercera,
per a França amb 22.
Exitosa va ser la participació de
les seleccions, tant masculina
com femenina, en els Campi-
onat d’Europa C sub-18 dis-
putats al Principat. Les noies
de Manel Sánchez van procla-
mar-se campiones, mentre que
els de Xavi Luque van acabar
tercers.
El combinat femení va pen-
jar-se la medalla d’or després
de vèncer en la final a Malta
per 51-41. El matx va tenir di-
ferents alternatives en un co-
mençament, però després de
la mitja part les andorranes es
van posar al davant per no per-
dre l’avantatge tot i els intents
maltesos. El bronze va ser per
a Gal·les, que va superar Gi-
braltar (66-39).
El conjunt masculí va ob-
tenir el bronze en superar de
forma clara Mònaco per 70-50.
Després que els dos primers
períodes fossin cadascun per
a un dels dos equips, a partir
del tercer el domini andorrà es
va fer evident. L’or va ser per
a San Marino, que va vèncer
en la final Moldàvia (100-103),
amb una pròrroga inclosa.
El femení es penja l’or
i el masculí el bronze
albert martín
Jugadores i cos tècnic van celebrar la victòria a la pista.
Redacció
Andorra la Vella
bàsquet

19. CLASSIFICATS 19DILLUNS, 22 DE JULIOL DEL 2013
Immobles
VENDA DE LLENYA
- Roure. Comanda mínima: 1/2 m3
(el
preu inclou també el
transport i la col·locació).
- Confecció de coms.
- Sacs d’encenalls.
835 800
Diversos
DISPOSEM DE MOBILIARI DE
BOTIGA I MANIQUINS DE
MOLT BONA QUALITAT A
PREU D'OCASIÓ (estat impecable)
Interessats: 33 25 26
ENGLISHANGLÈS
Per recuperar
aquest estiu?
Nivells:
Principiants de
qualsevol edat, ESO
i Batxillerat
Marina Pastor
No ho dubtis i truca’m al
(+376) 337 811
S’ofereixen classes
particulars de suport fins a
4 persones, horaris flexibles
i possibilitat de mobilitat.
Horaris flexibles
Les classes inclouen:
· Vocabulari
· Gramàtica
· Pronunciació i conversa
Isabella
travesti oriental
La més viciosa
i completa
24 hores - Visa - Sortides
La Seu d’Urgell
693 681 525 / 973 989 518
FLORES
FRESCAS
des de 30 €
Edifici nou a 200 m. del Funicamp. Aca-
bats d’alta qualitat, calefacció elèctri-
ca. Apartaments de 2 dormitoris i 1 bany,
amb 1 plaça de pàrquing opcional per
apartament. Adaptats per a minusvàlids.
Preu: 550 € /mes
Per a visites, truqueu al 73 73 73 o envieu un missatge electrònic a comercial@cisa.ad
PISOS NOUS DE LLOGUER A ENCAMP
Es lloguen pisos d’una habitació,
moblats i equipats, a Anyós (al costat
del Centre Esportiu).
Preu: des de 350 €
737 171 (Esther)
alquilandorra@gmail.com
DIRECTE DE PROPIETARI
ES LLOGA PIS REFORMAT A ESCALDES
(A PROP DE L'HOSPITAL)
4 HAB. AMB ARMARIS ENCASTATS, CUINA NOVA
EQUIPADA, BANY COMPLET I BANY AUXILIAR,
TERRASSA, ASSOLELLAT.
TEL. 825 949 – 345 515 – 869 976
LLOGUERS CÈNTRICS Tel. 862 540
2 habitacions: 420 €
Pis de 3 dormitoris: 500 €, calefacció a part
VENDA Casa adossada, Urb. La Plana,
llar de foc, 3 habitacions, 2 banys, 1 bany
auxiliar, terrassa, garatge. 500.000 €
DIRECTE DE PROPIETARI, ES LLOGA:
PISOS REFORMATS AL C/ ESTEVE DOLSA PUJAL
D’ANDORRA LA VELLA
- Pisos de 2 dormitoris a partir de 450 €
- Pis moblat de 2 dormitoris. Preu: 595 €
INFORMACIÓ: Tel. 800 600 (Sra. Imma)

20. CLASSIFICATS20 DILLUNS, 22 DE JULIOL DEL 2013
infoimgest@gmail.com · www.andorracanillopark.com
3-4 hab.
VENDA
a partir de
175.000 €
a partir de
3-4 hab.
LLOGUER
a partir de
500 €/mes
a partir de
CALEFACCIÓ
AMB BIOMASSA
50% D'ESTALVI
EN EL REBUT DE
CALEFACCIÓ
ESCALDES-ENGORDANY
Ref.1251Àticcèntric,3h.,1bany,1banyaux.,salómenjadorambterrassavistes,sol............600€
Ref.1245Pis,81m2
,3h.,2banys,safareig,cuinaamericana,pàrquingitraster,vistesisol......620€
Ref.1242Pisseminou,50m2
,1h.,1bany,cuinaoberta,safareig,vistes,pàrquingitraster.....450€
Ref.1217Pis,100m2
,3h.,1bany,cuinaindep.,amplisalómenjador,pàrquingopcional.........600€
Ref.119282m2
,1h.,1bany,cuinatancada,amplimenj.,pq.,solivistes.Despesesincloses 680€
Ref.1191Pis,55m2
,1h.doble,bany,cuinasemioberta,pq.itraster.Despesesincloses.........560€
Ref.1048Àtic,83m2
,3h.,1b.,cuinaindep.,safareig,vistes,sol.Despesesincloses................650€
Ref.1126Pismoblatiequipat,1h.,1b.,cuinaamericana,pq.,amplimenjadoritraster..........500€
Ref.100451m2
,1h.,bany,armaris,despesesincloses,assolellat,pàrquing,moblat...............550€
Ref.558Pis,65m2
,2h.,bany,cuinasemioberta,safareig,pq.opcional,despesesincloses......550€
ANDORRALAVELLA
Ref.1266Cèntric,68m2
,2h.,2bany,cuinaindep.,sol,pq.opcional,despesesincloses..........575€
Ref.1164Pis,85m2
,reformat,2h.,1bany,safareig,cuinaindep.,parquetterrassa,traster.....525€
Ref.1263Àticreformatde60m2
,1h.,bany,cuinaindependent,amplisalómenjador...........400€
Ref.0002Pisseminou,65m2
,2h.,1bany,cuinaamericana,1bany,pàrquingitraster...........590€
Ref.1258Pisde75m2
+15m2
deterrassa,2h.,1b.,cuinaindependent,amplisalómenjador750€
Ref.1226Pis,65m2
,2h.,1bany,cuinaind.,safareig,exterior,reformat...................................500€
Ref.1189Pis,40m2
,1h.,1b.,cuinaindep.,bensituat,amplimenj.Moblatiequipat.............450€
Ref.1164Pis,45m2
,moblatiequipat,amplimenjador,1h.,bany,cuinatancada,pàrquing .600€
Ref.1133Pisreformat,85m2
,2hab.,1bany,cuinatancada,1bany,aplecentre....................600€
Ref.1087Àticde90m2
,2h.,2banys,cuinatancada,lluminós,armaris.Despesesincloses.....750€
ENCAMP
Ref.1267Pisde55m2
,estilrústic,1hab.,cuinaoberta,llardefoc,pàrquing............................400€
Ref.1228Pisde42m2
,1h.,1b.,amplimenj.,pàrquingitraster,vistes,sol..............................420€
Ref.1165Piscèntric,55m2
,1h.,amplimenj.,moblatiequipat,pq.,tr.,senseagència...........400€
Ref.958Àtic,80m2
,2hab.,2banys,cuina,amplimenj.,armaris,aparcament,solivistes......600€
SANTJULIÀDELÒRIA
Ref.1204Piscèntric,75m2
,3h.,bany,cuinaindep.,terrassa,solivistes...................................400€
Ref.997Loftde30m2
,situatenzonaresidencialmolttranquil·la..............................................360€
Ref.503Pisde50m2
,1h.,1bany,cuinaamericana,amplisalómenjador,pàrquing.................450€
LAMASSANA
Ref.1271Cèntric,2hab.,2banys,cuinaoberta,amplisalópàrquingitraster...........................500€
Ref.1220Pisde50m2
,1cuinaoberta,amplisalómenjador,solivistes...................................400€
Ref.1067Àticambaltellde50m2
,1cuinaamericana,amplisalómenjador,solivistes..........500€
Pis a Escaldes-Engordany
de 2 habitacions (1 do-
ble, 1 individual), 1 bany
i terrassa.
Preu: 130.000 €
Pis a Andorra la Vella (San-
ta Coloma) de 107 m2
,
3 habitacions dobles, 1
bany (opcional un altre
bany), cuina oberta i equi-
pada, safareig i bany, tot
exterior. 1 aparcament in-
clòs al preu. (Ref. 1000)
Preu: 214.000 €
OPORTUNITAT! Sota àtic
de 95 m2
al centre d’An-
dorra la Vella, 3 habitaci-
ons (2 dobles i una suite),
2 banys complets, cuina
office tancada i moblada,
aparcament. (Ref. 1184)
Preu: 235.000 €
OPORTUNITAT! Parcel-
la a Sant Julià de
310 m2
amb permisos
al Comú i projecte. Su-
perfície edificable d’uns
207 m2
. PB + 2. Sol i vis-
tes. (Ref. 413)
Preu: 140.000 €
OPORTUNITAT! Pis cèn-
tric a Andorra la Vella,
exterior, semireformat,
2 dormitoris, 1 bany
complet, cuina oberta
reformada. (Ref. 1235)
Preu: 105.000 €
OPORTUNITAT!! Pis a
Andorra la Vella, 96 m2
,
4 habitacions, 2 banys,
vistes, assolellat, terras-
sa i una plaça d’aparca-
ment. Preu negociable.
(Ref. 585).
Preu: 220.000 €
LLOGUER
VENDALLOGUERS
IMMOBILIÀRIA
Compra, venda, lloguers, traspassos, gestió d'immobles
Telèfon: 801 055 - www.granvalira.com
info@granvalira.com
C/ l'Aigüeta, ed. Centre, n. 23, local 6, Andorra la Vella
ANDORRA LA VELLA
REF. 4392: 58 m2
, 2 dormitoris, cuina,
menjador, 1 bany, safareig. Calefacció
inclosa. PREU: 570 €
REF. 4038: Pis de 65 m2
, 2 dormitoris
dobles, 1 bany complet, cuina, saló
menjador. Garatge. CALEFACCIÓ IN-
CLOSA. PREU: 600 €
REF. 4353: Pis de 70 m2
, 2 dormitoris,
1 bany, 1 bany auxiliar, menjador. Cui-
na tancada, menjador, balcó. Garatge
opcional a 75 €. PREU: 450 €
REF. 3335: Pis de 91,17 m2
, 3 dormi-
toris, 2 banys, cuina, menjador. Balcó.
Reformat. Garatge opcional a 52 €.
PREU: 700 € (ZONA ELECLER)
REF. 4417: Pis de 135,63 m2
, 2 dormi-
toris dobles, 2 banys, cuina, menjador,
plaça de garatge i traster (ZONA PLA-
ÇA DEL POBLE). PREU: 900 €
REF. 4498: Àtic de 100 m², 3 dormi-
toris, 2 banys, cuina, menjador, 2 ter-
rasses, garatge i traster. Vistes i sol.
PREU: 895 €
REF. 4354: ZONA LYCÉE. Pis de 90 m2
,
3 dormitoris, 2 banys, 1 bany aux.,
menjador. Cuina, saló menjador. Garat-
ge opcional a 75 €. PREU: 550 €
ESCALDES-ENGORDANY
REF. 4443: Pis de 65 m2
, 2 dormitoris,
1 bany, safareig, cuina, menjador, ga-
ratge. PREU: 580 €
REF. 4347: Pis de 95 m2
, 3 dormitoris,
2 banys, cuina, safareig, saló menja-
dor, garatge. PREU: 600 €
REF. 4381: Pis de 60 m2
, 2 dormitoris,
1 bany, cuina, saló menjador. Garatge.
MOBLAT. PREU: 450 €
REF. 4440: Pis, 113 m2
, 2 dormitoris, 2
banys, cuina, menjador, llar de foc, ter-
rassa, garatge i traster. MOBLAT (Urb.
LA PLANA). PREU: 800 €
REF. 4442: Local comercial de
30m2
moltbensituat(av.Fener).PREU:
600 €
LA MASSANA
REF. 4300: Xalet de 130 m2
, 3 dor-
mitoris, 1 bany, cuina, saló menjador
amb llar de foc, terrassa de 250 m2
,
garatge per a 2 cotxes. PREU: 900 €
REF. 3948: Pis, 65 m2
, 2 dormitoris, 1
bany, cuina americana, menjador, ga-
ratge i traster.Vistes i sol. PREU: 575 €
REF. 4349: Àtic de 50 m2
, 2 dormi-
toris, 1 bany, cuina, menjador, 2 ter-
rasses, sol i vistes, garatge i traster.
PREU: 550 €
ENCAMP
REF. 3451: Pis de 40 m2
, moblat, 1
dormitori, 1 bany, cuina americana
i equipada, saló menjador. Garatge.
PREU: 300 €
REF. 4425: Pis de 70 m2
, 2 dormitoris,
1 bany, cuina, menjador, plaça de ga-
ratge. MOBLAT. PREU: 550 €
REF. 3937: Pis, 52 m2
, 1 dormitori, 1
bany, cuina, menjador. Plaça de garatge
i guardaesquís. Moblat. PREU: 450 €
REF. 4500: Pis moblat, 1 dormitori, 1
bany, cuina americana, menjador, bal-
có, vistes i sol. GARATGE OPCIONAL.
PREU: 235 €
SANT JULIÀ DE LÒRIA
REF. 4072: Pis de 50 m2
, 1 dormitori, 1
bany, cuina americana, saló menjador.
Garatge. PREU: 400 €
REF. 4338: Pis de 130 m2
, 3 dormito-
ris, 2 banys, cuina tancada, menjador,
balcó. Plaça de garatge. PREU: 565 €
CONSULTEU LA NOSTRA ÀMPLIA GAMMA D’OFERTES DE LLOGUER I VENDA A LA NOSTRA PÀGINA WEB: www.granvalira.com
VENDA OFERTES
ANDORRA
REF. 4473: Ocasió, pis de 60 m2
, 2 dor-
mitoris, 1 bany, cuina tancada, saló men-
jador, balcó. Cèntric. PREU: 105.000 €
REF. 4499: Pis, planta baixa, 2 dormito-
ris, 1 bany complet ,cuina independent,
saló menjador amb jardí de 80 m2
i un
pati de 20 m2
, plaça de garatge.
PREU: 255.000 €
ENCAMP
REF. 4389: Sota àtic de 70 m2
, 2 dormi-
toris dobles, 1 bany complet, cuina gran,
saló menjador, plaça de garatge i traster
PREU: 115.000 €
REF. 4501: Pis de 47 m2
, 1 dormitori, 1
bany, cuina americana, saló menjador,
terrassa de 20 m2
, plaça de garatge.
PREU: 75.000 €

21. CLASSIFICATS 21DILLUNS, 22 DE JULIOL DEL 2013
L L O G U E R S
NOVA ADREÇA:
Av. Riberaygua, 39, 4a
Andorra la Vella Fax: 86 19 80
comercial@eurofinques.com
M O B L A T S ( L L O G U E R S ) O P O R T U N I T A T S
801 065www.eurofinques.com
ESCALDES-ENGORDANY
1 habitació doble, nou, cuina equipada
(Ref. 3277). 480 €
2 habitacions, nou, molt cèntric, qualitat
(Ref. 3046). 790 €
ANDORRA LA VELLA
3 habitacions,luxe,cuina office independent,
pàrquing (Ref. 3271). 800 €
ENCAMP
1 habitació doble, prop del Funicamp
(Ref. 1918). 400 €
2 habitacions dobles, impecable, terrassa,
pàrquing (Ref. 2802). 450 €
1 habitació, qualitat, exterior, pàrquing
(Ref. 3295). 450 €
2 habitacions dobles, impecable, sol, vistes,
pàrquing (Ref.1851). 600 €
LA MASSANA
Estudi (centre) reformat, cuina equipada
(Ref. 2971). 350 €
2 hab. dobles, parquet, reformat, terrassa,
pàrquing (Ref. 3129). 500 €
2 habitacions dobles, totalment equipat
(Ref. 2454). 400 €
SANT JULIÀ DE LÒRIA
1 habitació, nou, 73 m2
, sol i vistes (Ref.
2654). 500 €
CANILLO
1 habitació (Pleta d’Incles), equipat, pàrquing
(Ref. 2999). 400 €
2 habitacions, ampli menjador, nou, sol i vis-
tes. Pàrquing i traster (Ref. 3362). 450 €
ÀTIC,2 habitacions (l’Aldosa),1 bany, terras-
sa, sol, pàrquing (Ref. 2940). 500 €
ÀTIC, 2 habitacions (el Tarter), 1 bany, pàr-
quing (Ref. 3115). 550 €
3 hab. Ampli menj., nou, cuina independent,
vistes. Pàrquing i traster (Ref. 3144). 650 €
ESCALDES-ENGORDANY
1 habitació (nou), 1 bany, pàr-
quing (Ref. 3365). 350 €
2 habitacions, 1 bany, cuina tan-
cada, pàrquing (Ref. 3391). 450 €
3 habitacions, cèntric, cuina tan-
cada (Ref. 2151). 650 €
4 habitacions, 145 m2
, tot exterior
(Ref. 3426). 750 €
ÀTIC, 3 habitacions dobles. Nou,
cèntric, cuina tancada, qualitat
(Ref. 3302). 850 €
ANDORRA LA VELLA
1 hab. doble, cuina equipada, ex-
terior (Ref. 2098). 400 €
2 hab., cuina independent, cale-
facció inclosa (Ref. 2991). 520 €
3 hab. (molt cèntric), cuina inde-
pendent (Ref. 3361). 700 €
4 hab., ampli menj., cuina office,
pàrq. i traster (Ref. 2505). 825 €
LA MASSANA
1 hab., ampli menjador, exterior,
pàrq. i traster (Ref. 2490). 425 €
2 habitacions, ampli menjador,
nou, pàrquing i traster. 600 €
3 habitacions dobles, amplíssim
menjador, cuina office, pàrquing i
traster (Ref. 2766). 700 €
ENCAMP
1 habitació, nou, pàrquing i guar-
daesquís (Ref. 1852). 450 €
2 habitacions, nou, pàrquing i
guardaesquís (Ref. 1857). 600 €
CANILLO
ÀTIC, 1 hab. (entre SOLDEU i EL
TARTER), nou, amb altell, pàrquing
i traster (Ref. 1792). 400 €
1 habitació, 1 bany, cuina
(Ref. 2904). 400 €
2 habitacions, 1 bany, cuina. Pàr-
quing (Ref. 2056). 450 €
SANT JULIÀ DE LÒRIA
1 hab., ampli menj., 1 bany , cuina
tancada, pàrq. (Ref. 3033). 450 €
2 hab., ampli menj., 1 bany, pàr-
quing i traster (Ref. 3203). 550 €
3 habitacions, ampli menjador, 2
banys, cuina tancada, pàrquing i
traster (Ref. 3385). 595 €
3 hab., ampli menj., 2 banys, pàr-
quing i traster (Ref. 3121). 650 €
ORDINO
2 hab., llar de foc, terrassa, pàr-
quing i traster (Ref. 2169). 600 €
3 habitacions, nou, llar de foc, 2
banys, cuina tancada, pàrquing i
traster (Ref. 3318). 750 €
ESCALDES (AV. CARLEMANY), LOCAL
COMERCIAL, 300 M2
(SORTIDA DE FUMS),
APTE PER A RESTAURACIÓ
(REF. 3424). 3.000 EUROS (NEGOCIABLE)
ANDORRA LA VELLA (Escale)
OPORTUNITAT
(Ref.3.378) 135.000 euros
75 m2
, 2 habitacions dobles, 1 bany, ampli
menjador, terra de parquet, safareig, terrassa,
completament moblat.
CONJUNT RESIDENCIAL DE PRAT DEL MIG A LA MASSANA
EDIFICI EN PROMOCIÓ: ELS 2 PRIMERS MESOS NOMÉS ES PAGA LA MEITAT DEL LLO-
GUER*! PISOS AMB TOTS ELS ELECTRODOMÈSTICS, PÀRQUING I TRASTER INCLOSOS
REF. 00065. Dú-
plex d’obra nova
per estrenar de
75 m², 1 habi-
tació doble amb
armari encastat
més estudi de
18 m², 1 bany,
cuina equipada,
safareig equipat,
menjador, traster
i garatge.
Preu: 545 €/mes
REF. 00061. Pis se-
minou de 50 m²,
1 habitació doble
amb armaris en-
castats, 1 bany,
cuina equipada,
menjador, garat-
ge i traster. Preu:
395 €/mes
* només per a residents andorrans
ANYÓS - REF. 00612 - CONJUNT RESIDENCIAL ORIOSOS 3
Espectacular casa de 340 m², 3 habitacions (1 suite, 2 dobles) més cap de casa amb bany i
terrassa, 3 banys, cuina amb sortida a jardí, safareig, menjador, terres de parquet, jardí de
110 m², garatge per a 5 cotxes, armaris, ascensor a tota la casa, calefacció amb geotèrmia,
llar de foc, assolellat. Magnífiques vistes a la vall. Acabats de primera qualitat.
PREU: 2.000 €/mes
CONJUNT RESIDENCIAL DE TERRES DE MIRÓ
Lloguer Venda
ORDINO REF. 00867
Al centre d’Ordino, pis de 120 m², 3 habitaci-
ons (1 suite), armaris encastats, cuina equipa-
da, saló menjador amb llar de foc i sortida al
balcó. MAGNÍFIQUES VISTES. 1 plaça
d’aparcament i 1 traster.
PREU: 550.000 €
VALL D’INCLES REF. 00670
Planta baixa de 65 m² + 20 m² de terrassa.
2 habitacions, 1 bany, 1 safareig. Saló menja-
dor amb llar de foc i cuina oberta i equipada.
1 plaça d’aparcament.
PREU: 95.000 €
SANT JULIÀ, CTRA. DE CERTERS
REF. 000787
XALET. Sol tot el dia i vistes panoràmiques.
270 m², gran saló menjador, cuina amb sortida
a la terrassa. 3 suites, safareig i traster. Garat-
ge. Acabats d’alta gamma.
PREU: 1.150.000 €
REF. 00038
Pis de 70 m², SEMINOU, 2 habitacions amb
armaris encastats, 1 bany, cuina, safareig,
menjador amb sortida a balcó, terres de
parquet, garatge i traster inclosos.
Preu: 600 €/mes
REF. 00041
Àtic dúplex de 140 m² SEMINOU, 3 habita-
cions amb armaris encastats (1 en suite), 2
banys a la primera planta, altell amb estudi
amb bany complet, cuina, safareig, menja-
dor, terres de parquet, 2 terrasses, 2 places
de garatge i traster. Preu: 940 €/mes
ANYÓS REF. 00113
Casa adossada de 330 m² + jardí de 100 m².
acabats d’alta gamma, GEOTÈRMIA, DOMÒ-
TICA, ascensor, 3 hab. dobles més el cap de
casa diàfan. Gran saló menjador amb sortida a
la terrassa i jardí. Garatge per a 5 cotxes.
PREU: 845.000 €
LA MARGINEDA REF. 00660
VISTES PANORÀMIQUES, orientació SUD. Magní-
fic xalet de 645 m². Ampli saló menjador amb llar
de foc i sortida a la terrassa, jardí i zona de bar-
bacoa. 6 habitacions (2 suites), 4 banys complets.
Cuina office equipada, garatge per a 5 cotxes,
pràctic de golf i celler. PREU: A CONSULTAR
CANILLO REF. 00442
Àtic amb vistes espectaculars a la vall i situació
privilegiada, a 5 minuts del telecabina. Sol tot
el dia, moblat i equipat, 1 habitació, 1 bany,
armaris encastats. Plaça d’aparcament i traster.
PREU: 79.000 €

22. CLASSIFICATS22 DILLUNS, 22 DE JULIOL DEL 2013
www.cisa.ad ·73 73 73
VENDA i LLOGUER d’apartaments, xalets, estudis, edificis...
Centre de serveis immobiliaris Cisa Grup · Av. Sant Antoni, 32 · AD400 La Massana · Tel.: 73 73 73 · comercial@cisa.ad
www.twitter.com/cisaandorra www.facebook.com/CISA.Andorra
Centre de serveis immobiliaris Cisa GrupCentre de serveis immobiliaris Cisa Grup
ANDORRA - REF. 1436
Apartament de 2 dormitoris
dobles completament refor-
mat a Santa Coloma, al costat
del Col·legi Janer. Pàrquing
i traster.
200.000 €
SISPONY
REF. 1387
Estudi a ple centre de 50 m². Menjador amb
llar de foc,zona dormitori que es podria tan-
car, sol tot el dia.Terrassa amb bones vistes.
Cuina independent. 2 trasters. Ideal per a va-
cances i/o inversió.
OFERTA!!! 49.500 €
LA MASSANA
REF. 1450
Apartament en bon estat a ple centre.
100 m², 3 dormitoris dobles, cuina amb safa-
reig. Bones vistes i sol tot el dia. Directe per
entrar a viure-hi. Pàrquing i traster.
OFERTA!!! 211.500 €
ARINSAL
REF. PR001
Estudi en construcció al costat del telecadira.
Cuina americana equipada. Bany amb dutxa.
Bones vistes i sol.Ideal per a inversió i vacan-
ces. Possibilitat de pàrquing i traster.
OFERTA!!!! 73.450 €
LA MASSANA - REF. 1564
Apartament al centre de la
Massana. 1 dormitori doble.
Saló menjador ampli amb llar
de foc.Terrassa amb bones vis-
tes.Aparcament i traster.
135.000 €
PAL - REF. 1287
Àtic d’estil rústic completa-
ment reformat, bones vistes,
sol tot el dia. Dos dormitoris
dobles. Cuina independent amb
accés a terrassa. Garatge per a
2 cotxes i traster.
220.000 €
ENCAMP - REF. 1541
Apartament al costat de les es-
coles. 1 dormitori doble, saló
menjador amb cuina oberta.
Terrassa amb vistes excel·lents.
Aparcament i traster.
105.514 €
ESCÀS - REF. 1558
Dúplex de 90 m², 2 dormito-
ris, 1 bany + WC.Terrassa amb
bones vistes sobre la Massana
i sol tot el dia.Ampli saló men-
jador i cuina americana amb
sostres alts i bigues de fusta.
226.792 €
ORDINO - REF. 1567
Apartament nou de 200 m².
3 dormitoris, 2 banys.Terrassa
de 85 m² amb vistes immillo-
rables i sol tot el dia. Menja-
dor amb llar de foc.Acabats de
luxe. 2 pàrquings i 2 trasters.
585.000 €
LA MASSANA - REF. 1527
Estudi al costat del telecabina
de la Massana. Bones vistes i
sol. Reformat. Possibilitat de
comprar o llogar plaça d’apar-
cament. Ideal per a inversió o
vacances.
99.000 €
ANYÓS - REF. R1080
Apartament amb un gran jardí.
En perfecte estat, per entrar-hi
a viure directament. 2 dormi-
toris, gran saló menjador amb
sortida al jardí. Disposa de ga-
ratge i traster.
443.155 €
SISPONY - REF. 1560
Apartament amb jardí, 90 m².
Ampli saló menjador, 2 dor-
mitoris dobles, 2 banys, cuina
independent, bones vistes. Pàr-
quing i traster.
160.000 €
LA CABANOTA
Àtic al centre de la Massana
de 3 dormitoris. Terrassa amb
excel·lents vistes. Pàrquing i
traster.
550 € / mes
LORIEN
Apartament d’1 dormito-
ri a l’entrada de la Massana.
Pàrquing i traster. Bones vistes i
sol. Impecable.
450 € / mes
EL TARTER - REF. 1518
Apartament estil rústic a cinc
minuts de les pistes. 2 dormi-
toris, 2 banys.Totalment moblat
i equipat. Pàrquing, traster i llar
de foc.Terrassa gran.
450 € / mes
DUQUESA
Apartament d’1 dormitori amb
terrassa a l’entrada d’Arinsal,
construcció recent, estat impe-
cable. Pàrquing i traster. Moblat
i equipat.
450 € / mes
EL VEDAT
Apartament de 2 dormitoris, 2
banys, a Escàs, completament
reformat, estil modern.Terrassa
amb bones vistes i sol.Pàrquing,
moblat i equipat.
550 € / mes
ANYÓS - REF. CIV11
Apartament de 2 dormitoris
i 2 banys al costat del centre
de bellesa Carita. Bones vistes,
terrassa i llar de foc al menja-
dor. Pàrquing i traster.
575 € / mes
LLOGUERS