Diari del 5 de febrer del 2018

APRIMA’T
SENSE PASSAR GANA
Sota control mèdic
Si t ’ho
proposes,
POTS
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10 ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA)
www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
També ens trobarà www.bsa.ad
Mésserveis,
més banca,
més online!
els 100 primers
Ara,atenció al
client24h en
elnostreper l.
Pensi en el futur
PLANS DE PENSIONS BSA
Dilluns, 5 De febrer Del 2018 núm. 3.490 / Any 14
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estètica obesitat
LA MILLOR MEDICINA ESTÈTICA
C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella
PRIMERA VISITA GRATUÏTA
(presentant aquest anunci)
Informació i petició d‘hores Tel: 00 376 800040
FACIAL
Bòtox · Àcid hialurònic · Fils tensors
Rejoveniment · Antiarrugues
CORPORAL
Carboxiteràpia · Intralipoteràpia
Làser rejoveniment · Estries
OBESITAT
Tractament dietes normo-proteiques
OPINIÓ
Del mestre Millet al
mestre Bitllet
alfred llahí
Periodista i
escriptor
Ja fa 25 anys!
meritxell
mateu
Assessora
d’empreses
JONahtaN gIl
aNDOrra pàgina 14
recaptació de 5.875 € als encants
de Sant antoni d’escaldes-engordany
avuI és NOtícIa pàgina 3
els bancs concedeixen més
préstecs hipotecaris el 2017Les operacions i el seu import s’han incrementat en alguns casos un 60% respecte de l’exercici anterior
ENtrEvIsta a
marc vilallonga
pàgines 8 i 9
“Si apugen
els impostos
serà culpa del
govern”
cultura pàgina 17
corto maltés i ‘Barón
rojo’, a la massana
còmic
aNDOrra pàgina 7
Els productes agrícoles
i artesans es donaran
a conèixer als visitants

2 Dilluns, 5 De febrer Del 2018
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
Andorra la Vella
Farmàcia Guitart
C/ Prat de la Creu, 59-65 - Tel. 825 033
Pas de la Casa
Farmàcia del Pas
C/ Major, 1 - Tel. 755 860 - 352 711
Com es diu fajo en català?
Es diu feix.
Tenia un feix de bitllets a la
butxaca.
Que diguin el que vulguin,
que la veritable pizza surt
del forn de llenya.
I saps on pots trobar l’únic
forn de llenya de la capital
Al Restaurant Itàlia!
Pizzeria - asador
ITALIAda Corrado
Per cadascuna de les pizzes
que t’emportis a casa tens
una beguda gratuïta inclosa.
Telèfon: (+376) 861 088 - (+376) 346 118
Prat de la Creu 29 - Andorra la Vella
Principat d’Andorra
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
Menjar ecològic, sense gluten i sense lactosaMenjar ecològic, sense gluten i sense lactosa
De l’1 al 18 de febrerDe l’1 al 18 de febrer
Menjar ecològic, sense gluten i sense lactosa
INFONEU Aquesta previsió i cotes poden
variar en funció de les
condicions meteorològiques.
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Circuit de fons
Pistes obertes
Qualitat de la neu
Accessos
Telèfon estació
85/165
2/5
Pols
Oberts
15/15
28/28
739 600
40-80
12 km
4/4
Pols
Oberts
741 444
90/110
2/5
Pols
Oberts
30/30
44/44
878 000
70/140
2-3/5
Pols
Oberts
69/70
127/127
872 900
EL TEMPS
BORRASCA ACTIVA AMB NEVADES
Avui continua la pertorbació que està afectant tota
la península Ibèrica. L’aire fred s’ha barrejat amb la
humitat del Mediterrani i fa que les precipitacions
siguin molt abundants. La inestabilitat ha de conti-
nuar tot el dia amb més precipitació a la cara sud. La
visibilitat serà bastant escassa en altura pels núvols
baixos i la formació de boires. La nevada serà intensa
per damunt dels 800 a 1.100 metres. Per tant, a mitja
i alta muntanya les acumulacions de neu poden ser
de més de 50 a 100 centímetres de neu nova. El vent
bufarà moderat del sud-oest i les temperatures seran
baixes. Que tinguin un BonDia.
Avui 5
5 4
-2
-2 -4
mín.
mín. mín.
max.
max. max.
dimArts dimecres
-9/-4
-5/0
-3/2
-2/4
-2/5
-2/5
-3/2
-4/1
-5/0
-3/2
-1/6
-3/2
-1/6

3Dilluns, 5 De febrer Del 2018
Avui és notícia
Treballem per fer més fàcils els moments més difícils ...
• Incineracions
(concessió oﬁcial)
• Trasllats internacionals
• Repatriaments
• Venda i col·locació de làpides
• Servei de floristeria
nacional i internacional
• Gestió integral de tràmits per defunció
C/ dels Escalls, 9, baixos. AD700 Escaldes-Engordany • Tel.: +376 • 86 66 32 • 80 71 80 • Fax: + 376 86 68 32 • 80 71 72
El repunt de l’economia i la re-
activació del mercat immobilia-
ri va comportar que l’any passat
hi hagués més demanda de crè-
dits hipotecaris i que les enti-
tats en concedissin també més.
En el cas de MoraBanc, el di-
rector de Banca Comercial de
l’entitat, Xavier Riestra, explica
que “el balanç d’operacions hi-
potecàries 2017 ha estat molt
positiu”, ja que s’ha constatat
un creixement “important”
tant en el nombre d’operacions
com en el seu import. En aquest
sentit, Riestra va precisar que el
creixement en aquests dos con-
ceptes en el darrer any 2017 ha
estat d’un 60%.
Pel que fa a les causes de l’in-
crement, el dirigent de Mora-
Banc va destacar una suma de
factors, com són “una reactiva-
ció del mercat immobiliari, els
tipus d’interès baixos, la pujada
del preu dels lloguers” i, en el cas
concret de l’entitat, “la possibili-
tat d’oferir finançament gràcies
als bons nivells de liquiditat i sol-
vència que tenim”.
Riestra va incidir també en el
“protagonisme” que han tingut
les hipoteques a tipus fix, que
“fa pocs anys eren gairebé ine-
xistents, i aquest darrer any re-
presenten un 30% de les hipote-
ques” que ha concedit MoraBanc.
“La previsió d’una recuperació
alcista amb una pujada dels tipus
en un futur i el fet d’assegurar
que la quota hipotecària no s’in-
crementarà per aquest motiu són
els atractius que valoren els cli-
ents en aquest tipus d’hipoteca”,
destaca Riestra, i el que explicaria
el canvi de tendència.
Finalment, el director de Ban-
ca Comercial de MoraBanc expli-
ca que “l’increment de les hipo-
teques no és un fet aïllat”, i que
en el cas de l’entitat “els préstecs
al consum també han augmen-
tat en el darrer any, i ho han fet
en un 50% respecte de les dades
del 2016”. Per tot plegat, Riestra
assegura que “la demanda crei-
xent de finançament per part de
la societat ens deixa entreveure
un bon ritme en l’activitat eco-
nòmica a Andorra”, i incideix
en la capacitat de l’entitat a po-
der-hi donar resposta “gràcies al
balanç fort i l’alta solvència de
MoraBanc”.
Des d’Andbank, el sotsdirec-
tor general de Banca País, Josep
Maria Cabanes, assegura que el
2017 “s’ha observat una tendèn-
cia de recuperació de demanda
d’hipoteques, després d’una
aturada deguda a la conjuntura
econòmica global”. En aquesta
línia, Cabanes es mostra conven-
çut que “aquesta conjectura de
reactivació de l’economia sem-
bla que duu la població a pensar
un altre cop en la possibilitat de
compra, i sembla que hi ha una
estabilització en aquest sentit”.
Tot i això, el dirigent d’Andbank
manté que “no podem dir que hi
hagi una reactivació molt gran
en aquests dos anys, però sí que
veiem una estabilització del sec-
tor i de la demanda”.
Cabanes va explicar que “el
2016 es van concedir un total
de 37 hipoteques per un import
de 5,9 milions d’euros”, mentre
que l’any passat “va disminuir
l’import a 4,5 milions d’euros,
però en canvi la concessió va ser
de 38 hipoteques”.
Tot i la constatació d’una “pe-
tita recuperació del sector im-
mobiliari”, Cabanes va explicar
que “l’operativa de concessions
ha canviat tant pel que fa a noves
normatives en l’àmbit global com
a termes operatius”, per la qual
cosa “actualment les adjudicaci-
ons són més particulars i s’estu-
dia i valora cada cas”.
També Crèdit Andorrà ha
constatat aquest augment de les
demandes de préstecs hipoteca-
ris, que han comportat també
que l’any passat se’n concedissin
més que el 2016. “Hi ha hagut
un increment en el volum i en el
nombre d’operacions de préstecs
hipotecaris el 2017 respecte al
2016, i s’espera que aquesta ten-
dència continuï el 2018”, asse-
gura el director de l’àrea de Ban-
ca Comercial de Crèdit Andorrà,
Guy Bazile, per qui “es constata
una major demanda d’hipote-
ques, com un símptoma de recu-
peració econòmica”.
Per la seva part, BancSabadell
d’Andorra també ha constatat
“una evolució molt positiva de
les hipoteques durant el 2017
gràcies a la moderada recupera-
ció econòmica”, segons explica el
director general de BSA, Josep
Segura, que assegura que “hem
vist un creixement important en
aquest aspecte”.
A més, Segura, que xifra l’in-
crement d’operacions hipotecà-
ries del banc el 2017 en un 60%
respecte de les realitzades el
2016, remarca que també s’ha
“percebut un increment impor-
tant de tots els tipus de préstec
tant de consum com hipoteca-
ris”, i precisa que els hipotecaris
“representen al voltant dels dos
terços dels imports de préstec a
particulars”.
Igual que els dirigents de les
altres entitats, Segura atribueix
l’increment de préstecs hipote-
caris, i també els de consum, a
la recuperació econòmica i al fet
que hi hagi uns tipus d’interès
baixos, “dos factors que han fet
que els clients s’animin a dema-
nar hipoteques”. Pel director ge-
neral de BSA, “també influeixen
els preus dels immobles, ja que
actualment estem en una fase
en què la combinació dels preus
dels habitatges i dels tipus d’in-
terès té com a resultat unes quo-
tes accessibles per a les famílies
amb ingressos recurrents i una
certa estabilitat econòmica”.
La major demanda, però, no
ha fet canviar el tarannà de l’en-
titat a l’hora de concedir préstecs
hipotecaris. “La nostra filosofia
sempre s’ha basat en la prudèn-
cia, cada cas s’analitza individual-
ment i s’analitza de manera prio-
ritària la capacitat de retorn dels
clients”, remarca Segura, que pre-
veu també un 2018 positiu pel
que fa a les operacions de prés-
tecs. “Aquest any anem en la línia
dels anteriors, per ara els tipus
d’interès es mantindran igual,
tot indica que la recuperació eco-
nòmica continuarà i la previsió és
que el 2018 continuï en la matei-
xa línia de l’any anterior”, destaca
el director general de BSA.
Quant a Vall Banc, des de l’en-
titat no es va facilitar cap dada ni
comentari amb relació a l’evolu-
ció del mercat hipotecari.
Les entitats bancàries concedeixen
més préstecs hipotecaris el 2017
En alguns casos les operacions i el seu import s’han incrementat en un 60% respecte del 2016
Economia
M.S.
andorra la VElla
El repunt de l’economia ha comportat un augment de la demanda de crèdits hipotecaris, però també de préstecs al consum.
jonathan gil

OPINIÓ4 Dilluns, 5 De febrer Del 2018
La Veu deL PobLe S. a.: PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit | GeReNT Ricard Vallès
dIReCToR Julià Rodríguez | CaP de RedaCCIÓ andrés Luengo | RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, Víctor duaso, Pepa Gallego, Maria Pilar adín | CoRReCCIÓ bruna Generoso
MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido | FoToGRaFIa Jonathan Gil | CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució | IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 | Whatsapp: 666 555 | adreça electrònica: bondia@bondia.ad | Web: www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
La darrera enquesta del CRES exposava
que el coneixement de la població amb re-
lació als productes agrícoles i artesans del
país havia disminuït respecte al 2012. Per
aquesta raó, és positiu que, tal com han
explicat des de la direcció d’Agricultura, es
vulgui potenciar aquest tipus de produc-
tes entre els nou milions de visitants que
cada any venen a Andorra. Aquesta és una
possibilitat de la qual s’havia parlat des
que es van començar a posar en marxa al-
guns dels primers productes agrícoles que
es van comercialitzar, com la trumfa an-
dorrana. Per això no s’entén que no s’ha-
gi optat per aquesta via fins al moment,
quan ja aleshores es parlava de l’objectiu
que els visitants es poguessin emportar
de tornada a casa productes típics andor-
rans. La marca de productes agrícoles i
artesans es va crear el 2014, i agrupa actu-
alment una vintena de microproductors.
Evidentment les quantitats que aquestes
empreses poden treure al mercat són re-
lativament reduïdes, però si es porta a
terme una major promoció segurament
podran arribar a incrementar les vendes
i la seva activitat serà més rendible. L’ad-
ministració ha acompanyat des de l’inici
aquest sector, però el cert és que a vegades
fa la impressió que no s’ha avançat prou i
que cal encara més suport.
Més suport per als productes agrícoles i artesans
EDITORIAL
És l’únic jugador que té con-
tracte de temporer i està pas-
sant a davant de tots els que
ocupen la seva posició. Lan-
ding Sané va arribar recoma-
nat per Andrew Albicy. Van
jugar tots dos junts amb el Le-
vallois Metropolitans París. En
el seu primer partit amb el BC
MoraBanc contra el San Pablo
Burgos se’l va veure perdut.
Era normal, ja que uns dies
abans havia jugat amb el Gris-
sin Bon Reggio Emilia, el seu
anterior equip, un partit d’Eu-
roCup. Les prestacions de Sané
han pujat com l’escuma. És un
ala pivot obert. D’aquests que
tant agraden al bàsquet actual.
Això sí, molt físic i molt intens
defensivament. Contra l’FC
Barcelona Lassa va anotar 17
punts amb 4 de 5 en triples,
contra el Montakit Fuenlabra-
da, 11 punts, i dissabte contra
el potent Reial Madrid va ser
el millor, amb 24 punts –6 de
10 en triples– i 30 de valoració.
Acaba contracte el 4 de març
i jo, si fos Francesc Solana, ja
estaria treballant per a la seva
renovació, fins a final de tem-
porada o un any més, ja que
és un jugador que marca les
diferències. no és bo fer com-
paracions, però el rendiment
d’alguns jugadors obliga a fer-
les. John Shurna, amb contrac-
te fins a final de temporada, ja
fa dies que no encaixa i és més
per rendiment individual que
no pas de confiança de l’entre-
nador. La dificultat de Solana,
en el cas de fer espai per a Sané,
és saber com pot trencar el
contracte fins a final de curs de
Shurna. De moment, l’arribada
de Sané, en comptes de servir
com a despertador i espavilar
Shurna, ha fet l’efecte contrari.
L’ha esborrat. Sané és la cara
en la millora d’aquest equip i
Shurna, em sap greu, és la creu.
Sané acaba
contracte el
4 de març...
eLS PRoduCTeS SÓN PoC
CoNeGuTS PeLS VISITaNTS
DONANT LA NOTA
Joan Peñarroya
El BC MoraBanc Andorra
va obtenir dissabte passat
una important victòria da-
vant el Reial Madrid i va
sumar, així, el tercer triomf
consecutiu.
12345
Josep Pol
La Creu Roja Andorrana
tancarà el menjador social
a finals del primer trimes-
tre d’aquest any, però do-
narà alternatives a les per-
sones que ho necessitin.
12345
Ladislau Baró
El grup parlamentari de-
mòcrata continua marejant
la perdiu sense resoldre el
tema de la representació al
Consell d’Europa, i es limita
a criticar els altres.
1234 5
Landry Riba
El Govern potenciarà els
productes agrícoles i ar-
tesans del país entre els
visitants per impulsar l’ac-
tivitat de la vintena de mi-
croproductors.
12345
OPINIONS A LES XARXES
Escaldes-Engordany
@comuee
Renovem el conveni d’agermanament
de la gent gran i els infants amb el @
ConcellodeLalin. 🖋
Comú de la Massana
@comudelamassana
Els cònsols de la Massana han rebut
la visita de cortesia del raonador del
ciutadà.,Marc Vila.
TUITENQUESTA
Trobes bé que el preu del bus pugi
un 1,7% i el del taxi, un 1,8%?
A: Sí
B: No
víCToR duaso
Periodista
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
a: 5% B: 95%

OPINIÓ 5Dilluns, 5 De febrer Del 2018
Aquest darrer divendres, 2 de
febrer, es van complir 25 anys
d’ençà que el Consell General va
aprovar en sessió plenària i per
unanimitat la Constitució, que el
poble andorrà va referendar amb
un 74,2%, un mes i mig més tard,
el 14 de març del 1993.
Ningú pot negar que la Consti-
tució va suposar un punt i a part
per a la vida legal, social, institu-
cional i internacional del nostre
país. S’han escrit moltes pàgines
sobre aquest fet històric i ben
segur que se n’escriuran moltes
més. El cert és que va ser un re-
vulsiu per al país, i avui, amb la
perspectiva d’un quart de segle
de vida constitucional, s’ha de
reconèixer, almenys des del meu
punt de vista, el gran esperit de
consens i de sentit d’Estat que va
imperar entre els consellers i con-
selleres generals, polítics i actors
de l’època que hi van contribuir.
Dit això, és ben sabut que
l’esmentat esperit de consens i
de comprensió política assolits
i visualitzats el 2 de febrer del
1993 no van ser espontanis, ni
de bon tros. Van ser fruit de la ge-
nerositat política i del diàleg que
cadascun dels actors hi van anar
posant al llarg dels mesos de ne-
gociació i de redacció de la Carta
Magna.
De fet, sembla que la repre-
sentativitat territorial prevista va
iniciar un desacord profund amb
l’esborrany de text constitucional
que s’havia pactat el 19 de de-
sembre del 1992. Es veu que als
ulls d’una majoria de parròquies,
llevat de les parròquies centrals i
d’una part d’Encamp, el sistema
electoral previst feia perillar la
representativitat històrica de les
parròquies petites dins del Con-
sell General. No entraré a valo-
rar-ho, ja que la majoria d’actors
que ho van viure ho podran ex-
plicar molt millor que una servi-
dora, però sí que em permeto de
felicitar-los a tots per haver sabut
trobar i plasmar dins del text una
via de consens satisfactòria per al
conjunt del país.
El resultat és que la meitat
dels consellers, catorze, s’elegei-
xen seguint el sistema de llista
proporcional de tot el territori,
mentre que l’altra meitat s’elegeix
per majoria simple per parrò-
quia, a saber, dos consellers per
parròquia. És un sistema innova-
dor unicameral amb la meitat de
consellers procedents de censos
electorals diferents. I això per
preservar, d’una banda, la pervi-
vència política i institucional de
les parròquies, sigui quina sigui
la seva població i, d’altra banda,
la introducció de la representati-
vitat a nivell nacional. Personal-
ment, penso que aquest sistema
assenyala un reconeixement a les
parròquies, que es reivindiquen
anteriors a l’Estat, en tant que
elements de cohesió històrica del
país.
Val a dir que el Principat va
bastir el seu text constitucional,
fent-hi encabir el llegat i la tra-
dició històrics i institucionals del
país i posant-hi els fonaments
d’un Estat modern, tal com es
recull a l’article 1-1. “Andorra és
un Estat independent, de Dret,
Democràtic i Social” o a l’article
52 “El Consell General es com-
pon d’un mínim de vint-i-vuit
i d’un màxim de quaranta-dos
consellers generals, la meitat dels
quals s’elegeixen a raó d’un nom-
bre igual per cadascuna de les set
parròquies i l’altra meitat s’ele-
geix per circumscripció nacional”.
Feliç aniversari!
Ja fa 25 anys!
El consens que va portar la Constitució va ser fruit de la generositat política i el diàleg
Desprésdevuitanysd’instrucció,
fa vint dies es coneixia la sentèn-
cia del Cas Palau, un trist cas de
corrupció que va tenir lloc entre
els anys 1990 i 2009 entorn del
Palau de la Música Catalana de
Barcelona i que va desviar prop
de 26 milions d’euros, perpetrat
per Fèlix Millet, entre d’altres.
Amb 82 anys, el fundador de la
Fundació Orfeó Català-Palau
de la Música Catalana haurà de
complir nou anys i vuit mesos de
presó per malversació de diners
públics, apropiació indeguda,
falsedat en document mercantil,
falsedat comptable, tràfic d’influ-
ències, blanqueig de diners...
CaldirqueFèlixMillet(aquest
ambiciós i poc ortodox empre-
sari que utilitzava el Palau per
blanquejar diners i finançar il-
legalment Convergència Demo-
cràtica de Catalunya en lloc d’or-
ganitzar concerts) era renebot
del Mestre Millet (Lluís Millet
i Pagès), un dels fundadors de
l’Orfeó Català el 1891 i professor
de música del meu pare, Enric
Llahí.
Potser heu vist l’escultura de
bronze que Josep Salvadó Jas-
sans (que també va exposar la
seva obra a les galeries d’art de
la meva família) va fer-li l’any
1991 i que avui s’alça al costat
del Palau en homenatge al com-
positor i músic català. Doncs ves
per on, el mestre Millet, sota el
patronatge de Crèdit Andorrà
i dins dels actes de commemo-
ració del Centenari de Pompeu
Fabra, el 6 de juliol de 1968, va
dirigir al Teatre Cristall d’Escal-
des un Gran Concert de Gala de
l’Orfeó Català, amb obres com El
Cant de la senyera, El pastoret, In
paradisum o la cançó de bressol
Son, soneta, vine ara, d’ell mateix.
També d’altres, com Sota de l’om
i la Cançó nostra (de Morera), El
caçador i la pastoreta (de Botet),
Fum, fum (de Tomàs), La nina
bella (de Pérez Moya), ElegíaEter-
na (de Granados), Hivern, vós sou
fort desplasent (de Debussy), Pel
maig qui ve (de Jannequin), Je-
sús està escoltant (de Dawson), la
Roseta (de V. d’Yndy), l’Ave Maria
(de des Prés) i La mort de l’escolà
(de Nicolau).
La nit del concert que, segons
la meva mare, estava ple de gom
a gom, hi van actuar amb l’Orfeó
la soprano Sonia Albadalejo i el
baríton Josep López Esparber.
L’endemà, l’Orfeó Català va cele-
brarlasevafestaanyaldelDiadel
Cantaire tot fent un romiatge al
nostre estimat Santuari de Me-
ritxell, on va cantar la Pregària
de Millet “en filial homenatge a
la Patrona de les Valls, guardiana
excelsa de la fe, dels costums i de
la llengua del nostre poble”.
Doncs bé: disten només 50
anysentreaquestpreciósconcert
dirigit pel Mestre Millet i l’entra-
da a la presó del seu renebot Fè-
lix Millet, que també visitava el
nostre país, però per “dirigir” els
seus comptes bancaris... Que en
dona de voltes, la vida!
Del mestre Millet al
mestre Bitllet
L’avi de Fèlix, Lluís,
va dirigir el 1968
una gala de l’Orfeó
al Cristall d’Escaldes
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
jonathan gil
alfred llahí
Periodista i escriptor
meritxell mateu
assessora d’empreses

OPINIÓ6 Dilluns, 5 De febrer Del 2018
M’acuso de voler un sistema
electoral més just i proporcio-
nal, que fomenti la participació
en comptes de l’abstencionisme
i la desafecció política, i uns
mecanismes que ens permetin
demanar responsabilitats pels
actes il·lícits que puguin come-
tre els governants en l’exercici
dels seus càrrecs.
M’acuso d’intentar fer res-
pectar els meus drets laborals i
els dels meus companys, i de vo-
ler que la nova llei de la Funció
Pública no ens retalli els com-
plements d’antiguitat amb la
promesa d’uns complements de
millora i de carrera professional
que no desenvolupa. Que no
s’ajorni l’avaluació de la nostra
eficiència i s’aclareixi qui, com i
quan es farà, en comptes d’esta-
blir-ho per decret i sense debat
parlamentari.
M’acuso de voler que s’escol-
ti els nostres delegats sindicals
als organismes que serveixen
per posar-nos d’acord amb els
nostres dirigents, que no se’ls
menystingui com a interlocu-
tors, i que no es pressioni els
representants dels treballadors
perquè signin informes amb els
quals no estan d’acord.
M’acuso de desitjar que tots
els treballadors d’Andorra, tant
els de l’administració com els de
l’empresa privada, siguin trac-
tats com a persones i tinguin
ben regulats i garantits uns
drets i llibertats que reconeix
la Constitució. Que enguany
no només en celebrem el vint-
i-cinquè aniversari, sinó que
també haguem sigut capaços
d’exercir-los per respectar-nos
i fer-nos respectar com a perso-
nes.
M’acuso de voler que molts
treballadors autònoms no ha-
gin d’assumir una cotització a
la CASS i una pressió fiscal des-
mesurades en relació amb els
seus ingressos, en espera que es
compleixi la promesa d’un siste-
ma més just i proporcional.
M’acuso de voler que els nos-
tres governants facin alguna
cosa perquè els joves, les famí-
lies i les persones que venen a
viure i treballar a Andorra tro-
bin un pis amb un cost adequat
al salari que reben, i que els
propietaris d’habitatges també
tinguin garanties d’una gestió
que no els perjudiqui. Que es
preguin seriosament des d’ara
mateix la qüestió de l’habitatge,
que ha esdevingut un problema
greu perquè no han estat capa-
ços de dedicar-hi ni un minis-
teri ni tan sols un departament
que se n’ocupi.
M’acuso de necessitar una
premsa lliure o que, almenys,
no s’instal·li en la manipulació
i la calúmnia per expressar la
seva tendència editorial. Que es
preocupi d’oferir un mínim ri-
gor informatiu, com penso que
és el cas del mitjà on he decidit
publicar aquest escrit. Que en
llegir el titular d’una portada
no m’hagi de preguntar si l’ha
pensat el responsable del diari o
el partit que governa.
Entre el nostre món de les emo-
cions hi ha la nostàlgia. La nos-
tàlgia no és només un record,
sinó vivències que mai s’obliden,
que enriqueixen la nostra expe-
riència vital i que aporten sentit
a la nostra vida.
De vegades identifiquem
la nostàlgia amb una mena
d’enyor, de mancança. Fins i tot
el significat grec de la paraula:
nostos –retorn– i algos –dolor
o patiment–, ho donen a enten-
dre.
A mi no m’agrada, no estic
d’acord amb aquest sentit de la
paraula. Quan escoltes la música
de la teva època, estàs tornant
a reviure els episodis de la vida
que associes a aquesta música;
quan sents la veu d’aquell locu-
tor de ràdio a qui ni tan sols li
poses cara (recordeu Aquí Ràdio
Andorra?), recordes què acostu-
maves a fer quan a través de la
ràdio arribava aquella veu que
t’anunciava que era l’hora de
esmorzar, o que eren les dotze
(l’Àngelus!); quan contemples
les imatges que fa tants anys vas
veure per la televisió, no pots
evitar que se t’escapi un somriu-
re i rius de la fila que fèiem amb
la indumentària dels vuitanta.
Això no representa cap pati-
ment!
Acostumem a tenir aquests
sentiments quan recordem co-
ses que ens han aportat quel-
com, que no han estat tan ba-
nals, tan intranscendents com
per oblidar-les. Per tant, es trac-
ta d’episodis importants en la
nostra vida. Si els oblidem, se’ns
escapa una part de l’existència.
La nostàlgia gairebé sem-
pre ens evoca experiències i
circumstàncies viscudes amb
altres persones, ens vincula a
l’entorn, ens reafirma i ens iden-
tifica.
Definitivament, a mi no em
fa mal la nostàlgia, més aviat
és un bàlsam al qual recórrer de
tant en tant. Fa poc ho he tornat
a fer perquè mossèn Blai s’ha
mort i aquest fet m’hi ha dut.
Recordo amb molt afecte a
mossèn Blai, Blai per a mi i per
a molts d’altres. Jo no havia co-
negut mai un capellà tan especi-
al. Des de la meva infantesa he
viscut entre monges i capellans,
però no he estat mai de religions
ni d’eclesiàstics. Sempre m’han
interessat més les persones que
les seves circumstàncies. Ell
m’escoltava com mai ningú ho
havia fet, intentava posar-se
al meu lloc quan li qüestionava
decisions de l’Església que em
semblaven insòlites o detesta-
bles i patia de debò per la gent
(l’assassinat dels advocats del
carrer Atocha de Madrid li va
costar una úlcera).
El Blai i la Maria han format
part d’una etapa de la meva
vida que recordo amb especial
emoció. Jo acabava d’arribar a
Andorra i tot era nou. Els so-
gres, els amics i els veïns em van
obrir les portes de bat a bat. Em
vaig sentir acomboiada i alhora
sorpresa per tot allò que anava
descobrint al voltant de la pla-
ça Santa Anna d’Escaldes. Allí
els cotxes es deixaven sempre
oberts, hi arribava l’autobús de
la Hispano-Andorrana de la Seu
i giraven els Clípols. De tant en
tant, alguns turistes assedegats
s’apropaven a la font, es crema-
ren la boca amb l’aigua calenta
que hi brollava. L’hotel Pla, el
Muntanya, el bar Central de la
Maria, la fleca del Vilaginés, cal
Fusilé... i tota la gent d’aquell
Escaldes dels setanta i els vui-
tanta.
Cada vegada que alguna
d’aquelles persones se’n va (el
Dot, la Júlia, la Conxita i el Vi-
cens, el Miquel Haro, la Paquita,
la Llusieta i molts d’altres) la
nostàlgia torna... i a mi em tro-
ba agraïda.
La nostàlgia
Jo m’acuso
TRIBUNA
TRIBUNA
amparo soriano
Historiadora
Una treballadora de l’administració
Agències
Evocar el passat no ha de ser un exercici dolorós, com sembla indicar l’etimologia
A mi la nostàlgia no
em fa mal; és més
aviat un bàlsam a què
recorro de tant en tant
M’acuso de desitjar
que els treballadors,
tots, tinguin els drets
regulats i garantits
M’acuso de desitjar
una premsa lliure
que no s’instal·li en
la calúmnia
Fa poc ho he tornat
a fer perquè mossèn
Blai s’ha mort i
aquest fet m’hi ha dut

Andorra
Vols viatjar a Irlanda
per aprendre anglès?
Vine a la reunió diumenge 25 de febrer
a l’hotel Eurostars Andorra Centre
a les 18.00h.
Agrairem que confirmis la teva assistència a
info@learn-away.com
www.learn-away.com
Nens a partir de 8 anys i adults
with
Nens a partir de 8 anys i adults
El Govern treballarà per poten-
ciar els productes agrícoles i
artesans del país entre els turis-
tes. Aquesta és una de les vies
que es vol seguir per impulsar
la marca Productes Agrícoles i
Artesans d’Andorra, creada l’any
2014, i que agrupa una vintena
de microproductors. El direc-
tor d’Agricultura, Landry Riba,
va remarcar que fins ara s’ha
fet una comunicació “difusa”.
“Ens hem fet visibles, però sen-
se anar a buscar un consumidor
concret”, afirma. Veient que, a
diferència d’anys precedents, la
diversitat de productes no s’es-
pera que creixi de forma gaire
important (es preveu guanyar
un o dos productors més en un
any), es considera que ha arribat
el moment d’apuntar millor la
comunicació. En aquest sentit,
Riba va explicar que el fet de sa-
ber els volums, els preus i què
es pot oferir dona certa capaci-
tat de veure el públic objectiu al
qual es poden adreçar.
És per aquest motiu, i amb
la voluntat de guanyar consu-
midors entre els visitants, que
el departament d’Agricultura
preveu treballar amb Andorra
Turisme per constatar els dife-
rents perfils, els gustos que te-
nen i com arribar-hi. Riba va as-
senyalar que el Principat “té un
territori limitat, però és un país
que rep 9 milions de visitants a
l’any, un fet que ofereix un mer-
cat propi molt gran” i que suposa
un “valor afegit”.
Aquesta és una de les accions
per impulsar els productes agrí-
coles i ramaders del país que,
segons una enquesta del CRES,
han caigut en coneixement res-
pecte de l’any 2012. El director
d’Agricultura va afirmar que
“ens costa trobar una explicació
lògica” als resultats d’aquest es-
tudi, tenint en compte que fins
al 2013 no s’havia fet cap pro-
moció de les produccions locals,
excepte de la carn d’Andorra.
Aixídoncs,haestatdesdefacinc
anys que s’han començat a fer
esdeveniments col·lectius amb
diferents productors, s’ha creat
la marca Productes Agrícoles i
Artesans d’Andorra, el segell de
recepta tradicional o el segell de
qualitat del vi, entre d’altres. Per
aquest motiu, Riba va apuntar
que en aquest període hi ha ha-
gut un “procés que no havia exis-
tit abans” però, pel que sembla,
“en lloc de generar coneixement
hem generat desconeixement”,
un fet que “no obeeix a cap lò-
gica”. El director d’Agricultura
també va apuntar que potser la
manera en què es van presentar
les preguntes no va diferenciar
suficientment el que és marca
(l’element que fa que alguna cosa
sigui visible) i el segell (que dona
garanties, a banda de visibilitat),
i es constata que hi ha “una bar-
reja”. Per això, una altra de les
accions que s’han definit és co-
municar de forma més precisa el
que hi ha darrere de cada segell.
La intenció, doncs, és explicar
les garanties que dona al consu-
midor a través del mateix pro-
ducte, de l’etiquetatge o també
en el punt de venda (en aquest
darrer cas a través del personal
dels comerços).
Amb relació a la marca col-
lectiva, s’han plantejat diferents
accions que cal acabar d’analit-
zar. Una d’aquestes accions és
que la marca tingui presència
a les xarxes, un fet que permet
vehicular de forma més precisa i
portar els productes davant dels
consumidors. Riba va remarcar
que es considera que per donar
a conèixer aquesta oferta el que
cal és un conjunt d’accions. El
que no es planteja són campa-
nyes de comunicació, tenint en
compte que es tracta de produc-
cions petites i no es vol generar
una demanda que els productors
no podran afrontar. Segons el
producte, hi ha marge de crei-
xement (com ara, la cervesa o
el vi). En el cas de les patates,
es pot augmentar la superfície,
però les condicions del país no-
més donen per a una collita. I
amb relació als ramaders, la llei
limita el nombre d’animals.
L’enquesta del CRES exposava
que el coneixement dels produc-
tes agrícoles i ramaders baixava
del 77,9%, el 2012, al 61,8%, el
2017. El que més queia eren les
trumfes, que passaven del 71%
al 44,4%.
Aposta per potenciar els productes
agrícoles i artesans entre els visitants
El Govern preveu analitzar el públic objectiu per millorar la comunicació i buscar un consumidor concret
Microproductors
M.S.C.
andorra la Vella
La marca col·lectiva agrupa a hores d’ara una vintena de productors.
JonaTHan GIl
Comunicar què hi
ha darrere de cada
segell
Això es vol fer a través del
mateix producte, de l’eti-
quetatge o al punt de ven-
da (gràcies al personal que
atén el client).
Presència de la
marca col·lectiva a
les xarxes
La presència a les xarxes
ha de permetre vehicular
de forma precisa i portar
el producte davant dels
consumidors.
Adreçar la
comunicació a un
consumidor concret
Fins ara s’ha fet una co-
municació difusa i la in-
tenció és analitzar el pú-
blic objectiu que es vol
atacar.
Landry Riba
el país rep 9 milions
de visitants a l’any, fet
que ofereix un mercat
propi molt gran
Fins ara ens hem fet
visibles, però sense
anar a buscar un
consumidor concret

ANDORRA8 Dilluns, 5 De febrer Del 2018
Des de l’Associació d’Asses-
sors Tributaris d’Andorra,
quins són els principals ne-
guits que copseu que encara
té el contribuent, persona
física o jurídica, tot i que el
marc tributari ja tingui uns
quants anys de recorregut?
Té un recorregut de quatre
anys ben bons i podem parlar
d’un marc impositiu directe
consolidat. Això és un fet. Es-
tem en una etapa de consolida-
ció dels impostos. El mateix mi-
nistre de Finances, Jordi Cinca,
insisteix en aquesta consolida-
ció del model i, traduït, vol dir
anar-lo fent evolucionar, però
amb petits ajustos. Quan parles
amb clients, amb professionals
liberals, botiguers i empresaris,
la principal preocupació és, pri-
mer, la por que el tipus imposi-
tiu vagi pujant. Al final, és que
la pressió fiscal no es vagi incre-
mentant. I la segona preocupa-
ció és que, de fet, tot això és nou
i ha suposat per a ells una sèrie
de càrregues i obligacions admi-
nistratives que, en alguns casos,
han tingut impacte en despeses.
Però aquesta qüestió ja està as-
sumida i ha quedat en el fet que
no posin més càrregues admi-
nistratives.
Però si ens creiem el que diu
el Govern no hi haurà un in-
crement dels impostos.
Correcte. El que ha dit vàries
vegades el Govern a través del
ministre de finances, però tam-
bé del cap de Govern, Antoni
Martí, l’any passat almenys, és
que estem en un marc impositiu
directe consolidat, i també par-
len del marc fiscal, en general,
homologable. Per tant, no hi ha
previsió de crear noves figures
impositives, com pot ser un im-
post sobre successions o dona-
cions. I pel que fa a l’increment
de la pressió fiscal, també han
insistit que no és la voluntat
d’aquest Govern.
Però una cosa són les inten-
cions o promeses polítiques
i l’altra és la tendència que
hi ha dins de l’entorn en què
Andorra vol formar part.
Si mirem la tendència, estic
d’acord amb tu. Segons l’in-
forme del 2016 d’Estadística,
la pressió fiscal andorrana és,
segons l’OCDE, d’un 25,2%.
Aquesta pressió fiscal ja co-
mença a ser una pressió fiscal
moderada. Quan parlo amb
organismes o en conferències i
ponències pel món, en univer-
sitats o escoles, no parlo d’una
pressió fiscal baixa, Andorra no
és un país amb una pressió fis-
cal baixa. Andorra té un marc
fiscal amb una pressió modera-
da. La prova és que el 25,2% vol
dir que, pel que fa als impostos
directes i indirectes, un contri-
buent andorrà acaba assumint,
sobre un ingrés de 100, això, 25.
Són nivells de països amb pres-
sió fiscal competitiva, però no
baixa.
Si ens comparem amb França
i Espanya, per exemple?
A França es multiplica per
2,5, més d’un 60% de pressió
fiscal, i a Espanya és d’un 40%.
Encara hi ha marge. Però si ho
comparem amb l’any anterior, el
2015, ja es veu que hi ha un salt
significatiu de gairebé un punt
percentual perquè s’hi han in-
corporat els impostos directes.
A les arques públiques del Go-
vern, el 46% prové d’impostos
indirectes, el 35%, d’impostos
de contribucions especials i co-
titzacions, i la resta correspon
als impostos directes. La línia
és fina i Andorra ha de treballar
estratègicament per mantenir
un diferencial que sigui acceptat
pels països veïns. La UE no ha
qüestionat en absolut els tipus
impositius del 10%. El que dis-
cuteixen són alguns tipus prefe-
rencials que s’han de modificar
i que Andorra ha acceptat de
fer. Per tant, s’ha de mantenir
aquest diferencial competitiu
no només perquè els empresaris
puguin competir a Andorra i a
fora de la millor manera possi-
ble, sinó també per orientar el
Principat cap a un centre de ser-
veis internacionals; una mena
de hub per atraure’ls és amb un
marc fiscal competitiu i segur.
Però també es parla que pel
fet d’entrar en un marc euro-
peu els sistemes fiscals ten-
diran cap a l’homogeneïtza-
ció, cap als mateixos tipus.
D’entrada Andorra no és
membre de la UE, i l’estratègia
que està seguint és mantenir un
peu a fora i posar-ne un altre a
dins. Això té força avantatges.
L’acord d’associació no implica
una pèrdua de sobirania fiscal,
però sí que s’adquireixen com-
promisos i, a canvi, es tindran
contraprestacions. Al final An-
dorra està accedint a un mercat
únic, amb més de 500 milions
de persones, i el fet que les em-
preses andorranes puguin com-
petir, com les espanyoles o les
franceses, lliurement des d’An-
dorra, representa grans avan-
tatges. El que sí que implica és
acceptar el cabal comunitari des
d’un punt de vista normatiu,
que no de tipus.
I això comporta...
Que hi ha una sèrie de codis
de conducta i de mesures per
lluitar contra règims preferen-
cials i sistemes o acords fiscals
que poden ser perniciosos. Això
està molt monitoritzat. Andor-
ra acaba de passar el filtre i ens
han posat en una llista intermè-
dia. Els que ho veuen de manera
pessimista diuen que és una llis-
ta grisa, però en realitat el que
se’ns està dient és que Andorra
ho ha estat fent tot bé fins ara,
i que únicament s’han detectat
una sèrie de règims preferen-
cials, que entenem que alguns
qüestionen. Actualment An-
dorra està modificant això i la
UE ha dit que, si es fa el 2018,
automàticament passa a la llista
blanca.
“Si apugen els impostos a curt termini
serà culpa del Govern i no de la UE”
Expert en fiscalitat i vicepresident de l’Associació d’Assessors Tributaris
i Fiscals, coneix bé com s’està assentant el marc impositiu. Ens explica
que hem deixat de ser un país amb fiscalitat baixa, però que hem de
continuar mantenint un diferencial en el mercat global al qual estem
entrant, sempre amb un peu a dins i l’altre a fora. A més, comenta
quina repercussió té la tipificació del delicte fiscal per als assessors.
Marc Vilallonga, advocat fiscalista i vicepresident de l’AATF
Pepa Gallego
AndorrA lA VellA
la principal
preocupació és la
por que el tipus
impositiu pugi
Andorra no és
un país amb una
pressió fiscal baixa,
és moderada
l’acord d’associació
no implica una
pèrdua de sobirania
fiscal
jonAThAn gil

ANDORRA 9Dilluns, 5 De febrer Del 2018
Però, insisteixo, aquesta en-
trada a aquest marc implica-
rà a la llarga tendir cap als
tipus dels països de la UE?
Òbviament, els països de la
UE sí que poden tendir cap a
l’harmonització de la pressió
fiscal, ajustant des del tipus
més baix al tipus més alt. És
un debat que està sobre la tau-
la, però no està clar dins de la
mateixa UE, ja que hi ha opini-
ons diferents. Potser a la llarga
sí que s’ha d’anar incrementant
el tipus fiscal, però serà d’aquí a
més de set anys, avui no és una
preocupació. El primer factor
que els tipus vagin a l’alça és el
Govern. Per exemple, si no es
racionalitza l’impost, si no es fa
una gestió acurada de les despe-
ses... l’estructura de l’Estat ha
de continuar fent esforços cap
a l’eficiència. Si això es fa amb
el nivell de càrrega impositiva i
nivell de recaptació que tenim
avui, és suficient.
Està dient que si d’aquí a
tres anys s’incrementen els
impostos vol dir que el Go-
vern, sigui quin sigui, no els
ha gestionat bé?
Pot ser això. Si s’incremen-
ten els impostos a curt termini
serà per culpa del Govern i no
per la UE.
Parlem ara de la llista blan-
ca. Diu que passar-hi serà
automàtic si adaptem les
mesures BEPS?
Sí. Els que són a la llista de
trànsit és perquè s’ha detectat
que tenen certs règims o dispo-
sicions en els seus marcs fiscals
que són qüestionats com a rè-
gims fiscals i poden fer mal a la
competència lleial. Tot això està
escrit en uns codis de conduc-
ta de la UE que parlen sobre la
competència fiscal lleial i des-
lleial. En el cas concret d’Andor-
ra, van veure que tot estava bé,
tant els tipus impositius com el
marc fiscal, van dir que era ho-
mologable, i també van veure la
transparència i el fet que tenim
mecanismes d’intercanvi d’in-
formació en matèria tributària.
Per tant, tot ho teníem bé, però
van detectar que alguns dels
règims preferencials en el si de
l’impost de societats podien ser
considerats com a règims perni-
ciosos. Aleshores, cal remarcar
que l’avaluació es va fer a finals
de l’any 2016 i el projecte de llei
de modificació del règim de l’ISI
es va entrar durant el 2017. La
UE va dir que tots els països
que hi ha a la llista intermèdia
que emetin les revisions en els
punts que estan qüestionats
durant aquest any passaran au-
tomàticament a la llista blanca.
Ara, però, és a tràmit parla-
mentari i s’ha traslladat a la
comissió de finances per es-
tudiar les esmenes.
Sí. Ara, després de l’aturada
pel tema del grup mixt, comen-
çaran a debatre aquest i altres
assumptes. Però sí que s’apro-
varà durant aquest any. Entenc
que sí.
I un cop estiguem a la llista
blanca, de què ens curarem?
Li contestaré fent-li una pre-
gunta: què suposaria que fós-
sim a la llista grisa o negra?
Ara ja hi som. Què significa
passar al costat dels bons?
És molt important. Si volem
competir, si volem continuar el
que estem fent, no podem ser,
per supervivència, en una llista
negra perquè el món, malaura-
dament, fa que, si figures ara
en una llista negra, cap banc del
món vol treballar amb tu. No
som autosuficients. Segons la
meva opinió personal, hem de
continuar tenint un peu a fora
i l’altre a dins, i sense fer enfa-
dar a ningú intentar progressar.
Però ens hem d’adaptar a l’en-
torn.
Però també hi ha veus con-
tràries o que qüestionen
aquestes passades i diuen
que Andorra perd un cert
atractiu.
Que ho argumentin perquè
és molt fàcil criticar-ho. Hem
de ser seriosos. Fa vint anys, si
haguéssim volgut signar conve-
nis de no doble imposició, se-
gurament hauríem pogut posar
impostos diferents, que només
tributessin a la gent de fora.
Avui en dia, els països amb els
quals ens toca firmar convenis,
que són els països veïns, tenen
una fiscalitat molt sofisticada
i amb una pressió fiscal tribu-
tària amb un estàndard molt
elevat. Pot ser que França i Es-
panya tinguin signats CDI dels
anys 50 amb alguns Emirats
Àrabs o alguns països africans,
que són convenis diferents i
potser no exigien tenir un IRPF.
Sí, però, que s’ha de mirar per
què i en quin entorn es van fir-
mar. Va ser per una voluntat ge-
oestratègica. Són països rics, te-
nen petroli, matèries primeres.
Nosaltres quin interès tenim
per firmar convenis? Per tant,
hi ha gent que vol entrar en un
debat que és pobre. Avui en dia
Andorra és un país pobre i l’únic
que tenim és el diferencial.
Diferencial de tipus?
Diferencial de tot. Diferen-
cial fiscal, perquè és un motor
per al turisme, per a les com-
pres, perquè la gent pujarà pel
fet de tenir un tipus més baix.
Però cada vegada aquest dife-
rencial es va reduint més. I, per
tant, ara hem de treballar per
continuar amb el diferencial i
oferir turísticament coses dife-
rents. Aquests darrers dos anys
la gent ha vingut a Andorra i
ha pernoctat més que abans; la
despesa s’ha incrementat amb
els hotels i restaurants, però ha
baixat en compres. El postesquí
és un diferencial. El sector co-
mercial haurà d’evolucionar per
ser competitiu. És com tenir un
tax-free per defecte i aquest fet
incentiva. Andorra és un país
de serveis. I si la neu és una
matèria primera, fràgil, hem
d’intentar estratègicament ser
competitius.
Parlant dels CDI, quines re-
percussions estan tenint?
Estan funcionant bé, les nor-
mes del joc són molt clares i els
convenis s’estan aplicant. Tant
el de França com el d’Espanya.
El portuguès es va firmar l’any
passat i hauria d’entrar en vigor
aquest any. Els convenis són
interessants perquè Andorra
pugui atreure inversió estran-
gera, i la gent només parla bé,
dels CDI.
Canviant de tema, la tipifi-
cació del delicte fiscal, qui-
nes conseqüències immedia-
tes pot tenir?
El que hem intentat fer
des de l’associació és difondre
l’existència del delicte fiscal.
Les conseqüències poden ser
importants perquè abans, si
deixaves d’ingressar una quo-
ta, sempre et movies en l’àmbit
de les sancions administratives
però no tenies risc de presó.
Avui en dia, si la quota defrau-
dada supera els 75.000 euros
pots acabar imputat i processat
per un delicte fiscal i, si supera
els 150.000, a més, per un de
blanqueig. Des de l’AATF hem
fet formacions sobre el delicte
fiscal perquè en siguin consci-
ents.
I això ha comportat algun
canvi de conducta?
Si ara t’assabentes que algun
client intenta amagar certs in-
gressos, es tracta d’un fet delic-
tiu i els assessors poden tenir
responsabilitats. Els assessors
i, en definitiva, qualsevol per-
sona que tingui indicis d’un fet
delictiu ho ha de comunicar a la
policia. I si un assessor ajuda o,
fins i tot, recomana alguna ac-
ció d’amagar-ne, ja parlem de
figures de coautoria del delicte.
Per tant, això ho vam traslladar
als associats, i vam insistir que
un assessor que pugui fer ma-
les pràctiques o inciti el client a
evadir també pot incórrer en el
delicte fiscal.
Finalment, des de l’AATF,
veieu que hi ha algun tribut
que encara està verd a nivell
d’assessoria?
Del que sí que es queixen els
assessors és en el tema dels pa-
pers, des d’un punt de vista de
l’aplicació telemàtica i informà-
tica, és que de vegades no acaba
de funcionar. Quan funciona,
tot va molt bé; però molts cops
no ho fa.
Es tracta d’una queixa que ja
ve des de l’inici de l’aplicació
del nou marc tributari.
Sí, però s’ha de dir que, en
general, el Govern està evolu-
cionant i hi està invertint. Ara
per ara, de les gestions pre-
sencials, res a dir-ne, la gent
és encantadora. Pots fer cua o
no fer-ne. Des de l’atenció al
contribuient, ho estan fent bé.
L’aplicatiu tecnològic és el que
s’ha d’anar afinant.
jonathan gil
avui en dia andorra
és un país pobre i
l’únic que tenim és
el diferencial
Els assessors poden
tenir responsabilitats
si saben que un
client amaga diners
l’aplicació
informàtica de tributs
de vegades no acaba
de funcionar bé

Madrid Palma de Mallorca
Aeroport
Andorra-La Seu
Marseille
Madrid Palma de Mallorca
Aeroport
Andorra-La Seu
Marseille
Madrid Palma de MallorcaPalma de MallorcaPalma de MallorcaPalma de Mallorca
Volem des de l’aeroport
Andorra-La Seu
Des del 9 de març
ﬁns a l’1 d’abril del 2018
Tel.: +34 973 351 135
viatgesregina@andbus.net http://viajesregina.teamgroup.es
Informació i reserves
Et recollim?
Servei
porta a porta
Tel.: +376 803 789 / +34 973 984 016 @andorrabybus Andbus andorrabybus
La consellera general del Par·
tit Socialdemòcrata (PS), Rosa
Gili, ha tramitat una deman·
da d’informació mitjançant
la qual vol que se li faciliti, si
és que ja està tancat, el con·
veni col·lectiu negociat entre
la direcció i els treballadors
del centre de tractament de
residus (Ctrasa), segons va in·
formar ahir la formació en un
comunicat.
La parlamentària recorda
que fa un any i mig el Govern
va informar que s’estava tre·
ballant en aquest acord, del
qual es vol tenir una còpia
per fer la tasca de control, en
aquest cas, a una societat de
titularitat pública.
La consellera general soci·
aldemòcrata ha fet la petició
aquesta setmana via demanda
d’informació. En concret, sol·
licita que li sigui facilitada la
“còpia del conveni col·lectiu
que regula els aspectes labo·
rals dels treballadors de Ctra·
sa”.
Gili ha recordat que aquesta
qüestió ja “s’havia parlat du·
rant una sessió parlamentària
que s’estava treballant en el
conveni a dins l’empresa”. En
concret, va ser durant una ses·
sió de control a l’executiu ce·
lebrada a finals de l’any 2016
on, justament, es va abordar el
clima laboral que hi havia dins
de la planta incineradora de la
Comella arran d’una sèrie de
baixes que hi va haver.
La parlamentària del Par·
tit Socialdemòcrata explica
que, si aquest acord col·lectiu
ja està tancat, “volem tenir·hi
accés dins del marc de control
a Govern o, en aquest cas, a
una institució pública”.
El PS vol una còpia del conveni
col·lectiu dels empleats del forn
Consell General
Redacció
andorra la vella
Gili recorda que és
una qüestió que ja
es va abordar en una
sessió de control
Liberals d’Andorra (LdA) se·
guirà treballant per millorar la
qualitat de vida de la gent gran.
Aquest és el missatge que els
consellers generals de la for·
mació Jordi Gallardo i Judith
Pallarés van fer arribar a Lluís
Sàmper, secretari de la Federa·
ció de la Gent Gran del Princi·
pat d’Andorra, en la reunió que
van mantenir divendres passat,
segons va informar ahir LdA en
un comunicat.
Durant la trobada, els parla·
mentaris liberals van poder es·
tudiar amb deteniment el docu·
ment amb les 34 propostes que
la Federació de la Gent Gran ha
elaborat per millorar la qualitat
de vida dels padrins i padrines.
La reunió també va servir per
poder ajustar les esmenes que
el grup parlamentari presenta·
rà al contracte de continuïtat
laboral per a persones majors
de 65 anys, que preveu el nou
Codi de relacions laborals, des·
prés d’escoltar les explicacions
d’aquest col·lectiu.
Gallardo va constatar que
“les pensions han perdut po·
der adquisitiu els darrers anys”
i comparteix amb la Federació
de Gent Gran que “cal establir
un import mínim per a les pen·
sions de jubilació i revalorar
les actuals per tal que la gent
gran no perdi poder adquisitiu
a mesura que passen els anys”.
El conseller general també
comparteix la necessitat d’im·
plantar la figura del tercer pa·
gador de la CASS: “accelerar els
tràmits per disposar del tercer
pagador milloraria la situació
de molts padrins i padrines que
no poden avançar el cost d’una
despesa sanitària que posteri·
orment els retornarà la CASS”.
A més, aquesta mesura “no su·
posa un sobrecost per a la segu·
retat social”, subratlla Gallardo.
Altres propostes que des de
LdA es consideren prioritàries
són augmentar el suport que
reben les persones en situació
de dependència, per aconseguir
en la mesura que sigui possible
que puguin disposar d’autono·
mia personal. També preocupa
la situació de les dones vídues
que han de sobreviure amb la
seva pensió, sovint molt més
baixa que la de l’home, i només
amb una part de la pensió del
marit. En aquest sentit, Gallar·
do explica que “caldria treballar
per aconseguir que les dones
vídues poguessin triar quina de
les dues pensions volen cobrar
com a principal, si la pròpia o la
del marit”.
Per últim, un altre dels as·
pectes en els quals s’haurà de
posar el focus és la situació dels
autònoms a l’hora de jubilar·se,
ja que un cop comencen a rebre
la pensió han de seguir cotitzant
a la CASS el 22% dels ingressos,
mentre que els assalariats no·
més cotitzen el 3%, “una situació
que considerem injusta i caldrà
solucionar”, conclou Gallardo.
LdA es compromet a treballar per
la qualitat de vida de la gent gran
Gallardo lamenta que les pensions perdin poder adquisitiu i proposa fixar un import mínim
Partits
Un moment de la trobada de Jordi Gallardo i Judith Pallarés amb el secretari de la Federació de la Gent Gran, Lluís Sàmper.
liberals d’andorra
Redacció
andorra la vella
empreses
El despatx Pere Lopez Eco·
nomistes ha entrat a formar
part com a nou membre de
Morison Ksi després de la re·
unió anual celebrada a Mèxic,
segons ha informat la societat
enuncomunicat.MorisonKsi
és una associació global que
proporciona serveis professi·
onals de la màxima qualitat a
nivell internacional. Compta
amb 163 firmes membres es·
collides específicament per la
qualitat i l’energia dels seus
professionals i dels seus pro·
cediments de treball amb vo·
cació d’oferir serveis d’abast
internacional per a l’optimit·
zació de la gestió empresarial
a través de 351 oficines a 84
països. Amb les dades que es
recullen a l’International Acco-
unting Bulletin, corresponents
a l’any 2016, Morison Ksi és
la novena associació a nivell
mundialquantafacturacióila
setena considerant el nombre
de professionals en plantilla.
Per a Pere López Economistes
ser una firma membre de Mo·
rison Ksi representa tant la
possibilitat d’oferir serveis de
la millor qualitat, com poder
acollir clients internacionals
a Andorra i ser un suport per
a la internacionalització de les
empreses andorranes.
Pere López
Economistes,
nou membre de
Morison Ksi
Redacció
andorra la vella

#conand
2n Congrés
de Ciberseguretat
d'Andorra
2018
Aforament limitat. Consulta els horaris i registra’t a: www.conand.ad
5 i 6 de febrer, de 9 h a 19 h
Tallers sobre internet segur per a les escoles
7 de febrer, a les 18.30 h
Ponència:
“Pare, mare: vull un mòbil”
7 i 8 de febrer, de 9 h a 19 h
Ponències sobre ciberseguretat legal,
bancària i informàtica forense
Lloc: Centre de Congressos d’Andorra la Vella
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
255x167_ATEL_Conand_Bondia.pdf 1 1/2/18 10:10
L’objectiu que sempre es marca
l’àrea de Seguretat Viària de la
policia és el de víctimes mortals
zero a les carreteres. Per això,
entre altres mesures, el cos en-
gega una sèrie de campanyes de
sensibilització i de controls que,
segons han informat, es prete-
nen reforçar per reduir la sinis-
tralitat.
Amb relació a aquestes cam-
panyes, el cos policial ha adqui-
rit un nou vehicle, un tot terreny
4x4, amb una retolació que el fa
ser molt visible de lluny i que
servirà per a l’assistència a acci-
dents i oferirà una senyalització
molt cridanera del punt on s’ha
produït el sinistre. Des de l’àrea
de Seguretat Viària també es
preveu utilitzar-lo per a controls
i campanyes.
Les campanyes més habituals
són les dels controls d’alcoholè-
mia de l’estiu i el període de so-
pars i festes nadalenques, que
habitualment són ordenades pel
mateix ministre d’Interior. Però
també s’efectuen campanyes de
control de velocitat, en funció
del lloc i de les demandes de
l’ACA, dels serveis de circulació
comunals, o informacions que
rep la policia sobre llocs on no
se sol respectar. Per altra banda,
hi ha les campanyes temàtiques,
que poden variar cada any, i que
es gestionen segons els tipus
d’infraccions que més es cons-
taten, com l’ús del telèfon mòbil
al volant o avançaments impru-
dents de motocicletes, entre
d’altres.
Les campanyes amb més con-
trols i més sancions solen ser les
d’alcoholèmia i, des del cos, tam-
bé expliquen que es multipli-
quen els recursos per portar-les
a terme, en relació amb les altres
campanyes. A més, val a dir que
comporten sancions que poden
passar de sancions administrati-
ves a penals.
PISTOLA RADAR
Pel que fa a l’excés de velocitat,
la principal causa de sancions de
trànsit, des de la policia expli-
quen que cal conscienciació per-
què els conductors facin seu el
missatge que anar més ràpid pot
comportar tenir un accident,
i no només haver de pagar una
multa. Amb tot, l’àrea de Segu-
retat Viària destaca que l’evolu-
ció de nous radars en els darrers
anys “ha estat notable”, i destaca
també la seva darrera adquisició,
“la pistola radar, que ha fet que
es puguin fer més controls en
trams urbans, perquè funcional-
ment és molt fàcil de transpor-
tar”, diuen des del cos. La policia
destaca que tant els radars fixos
com els de tram han fet reduir la
velocitat en els punts on s’han
instal·lat.
Seguretat viària
La policia constata que en els punts on s’han instal·lat radars, fixes o de tram, s’ha reduït la velocitat.
jonathan gil
P.G.
andorra la vella
La policia vol incrementar els
controls per reduir la sinistralitat
El cos adquireix un nou vehicle amb una retolació cridanera per assistir als accidents
les campanyes amb
més controls i més
sancions són les
d’alcoholèmia

Tal com succeeix amb Caldea,
el Comú d’Escaldes-Engordany
considera que ha d’ostentar la
presidència de Capesa, la com-
panyia subministradora d’aigua
potable de la parròquia. Així ho
vatraslladarlacorporacióal’em-
presa abans d’acabar el 2017.
La cònsol major, Trini Marín,
remarca que, si el cònsol fos el
president del consell d’adminis-
tració, el Comú tindria “més po-
testat” i això li permetria “forçar
una mica més la màquina” si en
el futur s’han de fer estudis, no-
ves captacions o altres millores.
El Comú defensa que hauria
de tenir la presidència perquè és
el soci que té més participació,
perquè es guanya en transpa-
rència (“tot i que ara ja ho és”),
perquè quan hi ha alguna inci-
dència amb el subministrament
d’aigua la responsabilitat recau
en la corporació, i perquè “la
parròquia va creixent, avançant
i cal que l’administració doni
suport” al consell d’administra-
ció de Capesa. Per tal que això
sigui possible, caldrà modificar
els estatuts de la companyia. La
previsió és que aquest procés es
pugui materialitzar en l’assem-
blea anual que se celebra cap al
mes de juny. Les modificacions
al consell d’administració, en
què avui el Comú té dos repre-
sentants, no requeririen de cap
aportació econòmica per part
de la corporació. L’equip de Ma-
rín és optimista i creu que no
hi haurà cap problema per fer
aquest canvi. “És una de les co-
ses que voldria deixar establer-
ta” en acabar el mandat, va re-
marcar la mandatària comunal.
Marín va posar en relleu que
aquesta decisió en cap cas vol dir
que el servei no s’estigui donant
actualment amb garanties o que
hi hagi problemes en la gestió.
Així, apunta que la intenció és
ajudar, diu que “la feina s’ha
anat fent” i que “en el subminis-
trament d’aigua tot funciona”.
Per això va agrair la tasca desen-
volupada pel consell d’adminis-
tració i, en concret, per qui n’ha
estat president fins ara i direc-
tor, Eduard López Mirmi.
Qüestionada sobre si Cape-
sa hauria de ser una empresa
comunal, tenint en compte que
la competència és de la corpora-
ció, la cònsol major escaldenca
va assenyalar que per fer-ho el
procediment és complicat i, a
més, no hi ha greus problemes
en el servei. En aquest sentit
va remarcar que els accionistes
haurien d’estar d’acord que l’ai-
gua fos gestionada per l’admi-
nistració i cobrir l’import que
això suposa, un cost elevat, va
avançar. Una situació diferent
seria en el cas que l’empresa no
complís amb les seves funcions.
“Si fos un desastre, l’obligació de
Capesa seria traspassar la gestió
al Comú”, va declarar. Però la re-
alitat no és aquesta. “Fins avui,
el subministrament d’aigua ha
estat correcte, hem gaudit d’ai-
gua bona i també econòmica”,
va exposar.
La cònsol major també es va
referir a la partida d’1,3 mili-
ons d’euros que havia previst el
Comú al pressupost per a l’am-
pliació de capital de Capesa.
Marín va explicar que s’ha de-
cidit eliminar perquè finalment
Capesa ha pogut autofinançar
els nous dipòsits i la nova ETAP.
En tot cas va deixar clar “si hi
hagués alguna dificultat, allà
estarem” perquè l’aigua és una
responsabilitat del Comú. “Si
hi hagués una necessitat es dei-
xarien els diners”, va indicar, al
mateix temps que va recordar
que per fer l’ampliació de capi-
tal cal que tots els socis hi esti-
guin d’acord, i això fins ara no
ha estat possible.
En compliment del que disposen els apartats 4 i 5 de l’article 15 dels estatuts de la
Societat de Gestió Col·lectiva de Drets d’Autor i Drets Veïns del Principat d’Andorra
(Sdadv), el president de l’Sdadv, Juan Diego Camúñez, convoca l’Assemblea General
Ordinària, que se celebrarà el dimarts, 6 de març del 2018, a les set de la tarda, en
primera convocatòria, i a les vuit, en segona convocatòria.
L’Assemblea General tindrà lloc a l’Ediﬁci Administratiu Prat del Rull, Sala Esteve
Comes, planta baixa, d’Andorra la Vella, amb l’ordre del dia següent:
1. Lectura i aprovació, si s’escau, de l’acta de l’assemblea general anterior.
2. Informe i aprovació, si s’escau, de l’estat de comptes de l’any 2017.
3. Designació, si s’escau, d’auditor de l’estat de comptes de l’any 2017.
4. Eleccions dels membres del nou consell d’administració, a excepció del repre-
sentant dels titulars d’obres plàstiques i fotogràﬁques, atès que el seu mandat
no s’ha exhaurit.
5. Informació sobre l’evolució de l’Sdadv.
6. Torn de paraules.
Per a qualsevol aclariment o informació complementària, podeu contactar amb
l’Sdadv a través del correu electrònic sdadv@sdadv.ad.
CONVOCATÒRIA ASSEMBLEA
GENERAL ORDINÀRIA DE L’SDADV EL
6 DE MARÇ DEL 2018.
El Comú demana la presidència de
Capesa per tenir “més potestat”
Això permetrà guanyar en transparència i donar més seguretat en el subministrament del servei
Escaldes-Engordany
Els nous dipòsits de Capesa s’han pogut finançar sense l’aportació del Comú.
JONATHAN GIL
M.S.C.
ANdOrrA LA vELLA
Trini Marín
La feina s’ha
anat fent i en el
subministrament
d’aigua tot funciona
Si fos un desastre,
l’obligació de Capesa
seria traspassar la
gestió al Comú
Andbank ha recaptat 5.956 eu-
ros amb la venda de les polse-
res solidàries contra el càncer,
dissenyades per Nerea Aixàs,
que es va fer el 19 d’octubre,
el Dia mundial del càncer de
mama, i durant tot el mes de
desembre, segons ha anunciat
l’entitat en un comunicat.
La recaptació es destinarà
a la Fundació d’Estudis i Re-
cerca Oncològica, FERO, una
fundació privada que té com
a objectiu contribuir al desen-
volupament de la investigació
del càncer. Gràcies al finança-
ment de donants particulars,
la fundació ha posat en marxa
nombrosos laboratoris d’in-
vestigació científica. El projec-
te posa èmfasi en la investiga-
ció traslacional, és a dir, en la
transmissió dels resultats de
la investigació bàsica a la clí-
nica.
Andbank recapta prop de 6.000
euros per a la fundació FERO
Solidaritat
La presidenta de FERO, Piru Cantarell, amb representants d’Andbank i de la fundació.
ANdbANk
Redacció
ANdOrrA LA vELLA

La població escolar d’Andorra
està estabilitzada en els gairebé
11.000 alumnes els darrers cur-
sos. I malgrat això, el nombre de
sol·licituds per demanar un ajut
escolar que fan les famílies amb
fills i que passen per dificultats
econòmiques està disminuint.
Aquest curs 2017-2018 el mi-
nisteri d’Educació ha concedit
1.384 beques (encara no és la
xifra definitiva, ja que durant
els propers mesos se’n poden
acceptar algunes més), fet que
representa un 18,30% menys
que el curs 2016-2017, segons
dades facilitades pel mateix
ministeri. Llavors se’n van con-
cedir 1.694, i ja es venia d’una
disminució en relació amb el
curs anterior, quan les beques
s’havien elevat fins a les 1.736.
L’evolució a la baixa d’aquestes
ajudes es pot entendre també
pels indicis de recuperació de
l’economia en general els últims
cursos, i després d’un període
dur de crisi al país.
De fet, si el que es compara
és el nombre de sol·licitants
d’ajuts a l’estudi i no el nombre
de beques concedides, la dismi-
nució encara és més pronunci-
ada. Han demanat aquestes be-
ques 1.516 sol·licitants durant
el curs en vigor, per les 1.888
del curs 2016-2017 (un 19,7%
menys) i les 1.976 del curs
2015-2016. En canvi, el curs
2014-2015 la demanda va ser
de 1.887 persones. És a dir, el
pic de sol·licitants va ser al curs
2015-2016.
Cal tenir en compte que el
període per sol·licitar una beca
escolar aquest curs va tenir lloc
del 24 de maig al 30 de juny del
2017. Fora d’aquests períodes
només es concedeixen beques
“quan es requereixi suport eco-
nòmicpúblicpercircumstàncies
familiars greus sobrevingudes
per causa justificada”, tal com
consta a l’edicte de la convoca-
tòria publicat al BOPA el maig
passat. Pel que fa als imports
globals de beques, evidentment
els percentatges de disminució
són força correlatius amb els de
les que s’han concedit. Aquest
curs, el Govern hi ha destinat
gairebé 1,2 milions d’euros,
mentre que l’any passat la xifra
va elevar-se fins als gairebé 1,5
milions. La disminució és del
19%.
Pel que fa al curs escolar ac-
tual, les 1.384 beques accep-
tades representen un 91% del
total sol·licitat. I de les que sí
que han estat acceptades, 1.376
corresponen a alumnes que es-
tudien dins del país, mentre
que vuit són d’alumnes que ho
fan fora de les fronteres andor-
ranes. En aquest sentit, es cons-
tata una important disminució
de les beques concedides per a
alumnes a l’estranger, ja que el
curs passat n’eren 22, i fa dos
cursos s’elevaven fins a les 31.
Finalment, i pel que fa a les be-
ques que es concedeixen a famí-
lies que resideixen al Principat,
la majoria de les beques són per
a menjador (1.294) i per a ma-
terial (1.236). El ministeri n’ha
concedit 641 per a transport,
i tres per a l’esquí. Les propor-
cions són similars a les d’anys
anteriors.
Tal com consta a l’edicte pu-
blicat al BOPA per informar de
la convocatòria dels ajuts a l’es-
tudi, estan destinats a alumnes
des de maternal fins a formació
professional i dels tres sistemes
educatius. Cal que els joves si-
guin andorrans o que les seves
famílies tinguin autorització de
residència i treball.
Les sol·licituds per a beques
escolars disminueixen un 19%
Aquest curs el Govern hi ha destinat 1,2 milions d’euros; el passat, 1,5 milions
Educació
La població escolar d’Andorra està estabilitzada en prop d’11.000 alumnes.
jonathan gil
Agències
andorra la vElla
Informació i reserves:
atcarinsal@vallnord.com T. +376 878 078
50 €
per adult
30 €
per nen
XALET IGLOO
passeig amb ratrack + SOPAR AL
les 1.384 beques
acceptades
representen el 91%
del total sol·licitat
La Festa de la Neu reuneix
centenars de seguidors a Pal
El Piolet, la violeta i l’andi van ser protagonistes, juntament
amb l’amfitrió de la casa, Pocoyó, a la Festa de la Neu
celebrada ahir a vallnord-Pal arinsal. Els personatges més
entranyables de Ràdio i Televisió d’Andorra van compartir el
matí amb centenars de seguidors a la plaça de la Caubella de
Pal. En l’exhibició slopestyle, hi van participar una quarantena
d’snowboarders i esquiadors nacionals i forans.
vallnord
vallnord-Pal arinsal
El menjador social de cal Fo-
call, que gestiona la Creu Roja
andorrana, deixarà de donar
servei a finals d’aquest primer
trimestre de l’any. Les perso-
nes que necessitin ajuda per
satisfer els seus àpats diaris
tindran al seu abast una alter-
nativa, ja que des de la Creu
Roja s’establirà un conveni
amb diferents restaurants
del Principat perquè aques-
tes persones hi puguin anar
a menjar, i sigui l’ONG qui es
faci càrrec del pagament. La
decisió s’ha pres, segons el di-
rector general de l’ONG, Jordi
Llansó, perquè des que es va
posar en marxa, el 2013, el
volum de persones que el fan
servir i, per tant, d’àpats que
s’han donat, ha anat a la bai-
xa. D’aquesta manera, com
ha remarcat Llansó, l’any que
el servei es va posar en fun-
cionament es va atendre 207
persones i es van servir més
de 8.000 àpats. La xifra ha
anat davallant i l’any passat hi
va haver un total de 78 usua-
ris, als quals es va servir 1.750
àpats. Els diners que es desti-
nen al menjador es podran re-
conduir cap a altres projectes.
El menjador social de cal
Focall deixarà de funcionar
per la disminució d’usuaris
Agències
andorra la vElla
Creu roja

Una seixantena de persones
van participar durant el cap
de setmana passat als tallers
d’alimentació saludable que
l’Associació Andorrana contra
el Càncer (Assandca) va or-
ganitzar per commemorar el
Dia mundial contra el càncer.
Es tracta d’una de les acti-
vitats centrals del Pla d’acci-
ons anual que l’entitat desen-
volupa, amb el patrocini de
Vall Banc, amb l’objectiu de
donar eines a les persones per
millorar la seva qualitat de
vida, sensibilitzar la societat
amb la malaltia, i reivindicar
una atenció sanitària i un su-
port social a les persones que
la pateixen.
Sota el títol Alimentació
intel·ligent, els participants a
les quatre sessions programa-
des durant el dissabte i el diu-
menge van descobrir els fona-
ments d’uns hàbits de cuina
saludable, que comencen per
la introducció en l’elaboració
de la dieta diària de productes
i aliments amb propietats que
milloren la salut de l’organis-
me.
L’espai de La Cuina de Bo-
mosa, a Andorra la Vella, va
ser l’escenari de l’activitat,
que ha comptat amb la par-
ticipació de Marc Gil, nutrici-
onista i dietista de Bio Bio a
l’Hospital Nostra Senyora de
Meritxell, i Eduard Caraban-
tes, cuiner especialitzat en
cuina ecològica. Cada un dels
tallers ha començat amb un
recorregut previ per conèixer
l’àmplia gamma d’aliments i
productes que es poden incor-
porar al cistell de la compra
per implementar una alimen-
tació nutritiva, equilibrada i
que reverteixi en una millora
de la salut i el benestar gene-
ral.
Els tallers, de caràcter in-
teractiu, han consistit en
l’elaboració de cinc receptes
d’ingredients amb grans pro-
pietats nutritives, que els par-
ticipants han pogut elaborar i
tastar. El dietista, Marc Gil,
s’ocupava de fer els comenta-
ris i explicacions nutricionals
dels plats i de resoldre tots
els dubtes dels participants.
D’altra banda, el cuiner Edu-
ard Carabantes va vetllar per
l’execució de les receptes.
Els assistents van valorar
positivament la qualitat de la
informació rebuda, la rapide-
sa d’execució de les receptes i
la facilitat amb què es poden
aplicar a la vida quotidiana
per obtenir una dieta equili-
brada i saludable, segons va
explicar l’entitat en un comu-
nicat.
Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA 4 NOVES FREQÜÈNCIES
SERVEI I ATENCIÓ 24 HORES
SORTIDES DIÀRIES
07.30 11.00 13.00 15.00 17.30 20.00 23.00
07.45 11.15 13.15 15.15 17.45 20.15 23.15
06.15 08.15
09.30
09.45
10.15 11.45 13.45 15.45 18.15 20.45
21.30
21.45
22.15 23.45
AEROPORT BCN T1
PLANTA 0
AEROPORT BCN T2
ENTRE TERMINAL B I C
BARCELONA
ESTACIÓ DE SANTS
BARCELONA ANDORRA
SORTIDES DIÀRIES
08.1506.15 11.15 13.15 15.15 18.15 20.15 22.15
ANDORRA LA VELLA
ESTACIÓ AUTOBUSOS
08.2506.25
03.30
03.40 11.25 13.25 15.25
16.30
16.40 18.25 20.25 22.25
SANT JULIÀ
PLAÇA LAURÈDIA
BARCELONAANDORRA
RESERVES: +376 805 151COMPRES ON-LINE: www.andorradirectbus.es
El dia no va hi acompanyar,
però la plaça de l’Església de
Sant Pere Màrtir d’Escaldes es
va anar omplint de gent a me-
sura que avançava la subhasta
dels Encants de Sant Antoni.
A la vora de mig centenar de
persones de totes les edats
van acudir a la cita d’ahir diu-
menge, que enguany era més
especial perquè coincidia amb
la celebració del 40è aniversa-
ri de la parròquia escaldenca.
En total es van recaptar 5.875
euros, que es destinaran a Cà-
ritas parroquial.
Els assistents van oferir
imports elevats pels disset
lots que hi havia, que estaven
formats, principalment, per
embotits, licors, vi i productes
dolços de pastisseria, com bri-
oixos i coques. El màxim que
es va pagar van ser 800 euros
per un lot que, a banda dels
productes alimentaris, tam-
bé incloïa un quadre de Lluís
Bardají cedit per la família de
l’artista. A més, de manera es-
pecial, i per commemorar els
40 anys de la parròquia, els
dos últims lots es van sortejar,
per tal que hi pogués partici-
par més gent.
Els encarregats de cantar les
apostes van ser Antoni Vidal i
Josep Anton Albós, dues de les
veus dels Encants d’aquests
darrers anys, juntament amb
Octavi Font i Emili Pérez, en-
tre d’altres. Amb ells, el Comú
d’Escaldes va voler retre ho-
menatge a totes aquelles per-
sones que han fet de subhas-
tadores i han col·laborat amb
aquesta tradició centenària.
El cònsol menor, Marc Cal-
vet, es va mostrar satisfet amb
la recaptació i va manifestar
que era similar a la dels últims
anys. I, tot i que no hi ha hagut
el joc d’altres edicions a l’hora
de fer apostes, va voler agrair
la participació de les famílies
que es desplacen fins a la pla-
ça. “Retrobar tradicions com
aquesta i més per aquests 40
anys és una tradició agrada-
ble i simpàtica”, va destacar el
cònsol, que espera que aquest
sigui un any especial. De mo-
ment, l’únic que va avançar
Calvet és que estan preparant
alguna cosa especial per a l’en-
trada a Escaldes per l’avinguda
del Fener.
La festa dels Encants de
Sant Antoni va finalitzar amb
quatre danses de l’Esbart San-
ta Anna, en què han participat
tant els més petits com els més
grans de l’entitat, i que van
ballar just quan la neu comen-
çava a fer acte de presència
Cal recordar que fins a fi-
nals de febrer es pot visitar,
a la plaça Santa Anna, l’expo-
sició fotogràfica amb imatges
dels Encants des del 1936 fins
a l’actualitat, per commemorar
la festivitat i, també, els ciuta-
dans que la van iniciar, com
Margarit i Fermín Vidal.
Els Encants de Sant Antoni
recapten prop de 6.000 euros
Mig centenar de persones assisteix a la cita davant l’església de Sant Pere Màrtir
Escaldes-Engordany
Redacció
andorra la vElla
Antoni Vidal i Josep Anton Albós van cantar ahir les apostes a la placeta de Sant Pere màrtir.
jonathan gil
als tallers es
van elaborar cinc
receptes amb grans
propietats nutritives
Unes seixanta persones
participen als tallers
de cuina d’Assandca
Entitats
Alguns dels assistents als tallers, que s’han fet el cap de setmana.
assandca
Redacció
andorra la vElla
Els presents van
oferir imports elevats
pels disset lots que
es van subhastar
El cònsol menor,
Marc calvet, es
mostra satisfet amb
la recaptació

Jo viure en
un móon mes sa
COMPROMESOS AMB EL FUTUR · ODS 3: SALUT I BENESTAR
Impulsem un programa per mantenir la gent gran activa, desenvolupem activitats relacionades
amb la salut i la qualitat de vida, patrocinem els Special Olympics Andorra i col·laborem amb
el Banc d’aliments de Càritas. Perquè el futur que tots volem es comença a construir aquí i
avui. Amb tota la il·lusió del món.
www.compromesosambelfutur.com
www.creditandorra.ad
Intermón Andorra es troba “en
procés de liquidació” després
de 22 anys de funcionament.
En aquests termes es manifesta
l’actual president, Josep Escaler
qui, precisament, també va ser
el primer president que va tenir
l’entitat. Segons Escaler, així es
va decidir en la darrera assem-
blea general extraordinària ce-
lebrada el mes de desembre de
2017. L’entitat tenia fins ara
la seva seu al carrer Ciutat de
Valls, número 27, d’Andorra la
Vella.
El motiu principal de la clau-
sura del comitè d’Oxfam In-
termón és “la manca de relleu
generacional”, la qual cosa fa
difícil la renovació dels seus
membres, segons assenyala el
seu president. Intermón An-
dorra s’està donant de baixa del
registre d’associacions i de la
Plataforma d’ONG d’Andorra,
i properament ho farà d’alguns
altres dels compromisos que te-
nia adquirits. Des de fa un parell
de mesos ja no s’accepten dona-
cions.
Intermón Andorra es va crear
el 1995 amb la finalitat de do-
nar suport econòmic a projec-
tes de cooperació internacional
i realitzar programes educatius
de sensibilització i d’incidència
en l’opinió pública en el Princi-
pat d’Andorra. La relació d’In-
termón Andorra amb Oxfam
Intermón es feia a través d’un
contracte de col·laboració. Úl-
timament, assenyala Escaler,
cada subseu és força autònoma.
Escaler considera que la pre-
sència pública de l’entitat al país
ha estat força notòria al llarg
de tot aquest temps. En aquest
sentit, recorda la celebració de la
Festa de la Solidaritat i els con-
certs solidaris en col·laboració
amb diverses entitats del país.
Escaler també agraeix les ajudes
del Govern, d’entitats bancàries
i d’altres col·lectius per als seus
projectes de cooperació interna-
cional al llarg d’aquest temps.
Un dels presidents que In-
termón Andorra va tenir força
anys va ser César García, que
considera que Intermón Oxfam
“ha fet una bona feina durant
aquest temps”. García desta-
ca el compromís incondicional
dels voluntaris. En aquest sen-
tit, en recorda un de molt actiu
que s’ha mantingut fidel fins als
seus 95 anys. Preguntat sobre
els moments més reexits, al seu
parer, d’aquests 22 anys, n’asse-
nyala les anomenades “visites
del sud”, en les quals cada any
una persona que estava treba-
llant a països com Burkina Faso,
Nicaragua o el Perú, era convida-
da a fer xerrades a les escoles i a
altres àmbits per compartir ben
de prop la seva tasca humanità-
ria. També recorda com a molt
impactant la campanya d’emèr-
gència que la Plataforma d’ONG
d’Andorra va portar a terme per
als damnificats del tsunami que
va assolar el sud-est asiàtic i en
la qual es van recollir 750.000
euros, “una quantitat que no
haguéssim pogut ni imaginar”.
Oxfam Intermón és una fun-
dació creada pels jesuïtes. El
1964 la institució realitza un
canvi d’orientació, amb un en-
focament cap a la denúncia i la
defensa de la justícia. A la dè-
cada dels 70 adopta un caràcter
totalment laic i independent. El
1997, Intermón decideix incor-
porar-se a Oxfam Internacional.
Oxfam Intermón és una funda-
ció que treballa en 47 països en
projectes de desenvolupament,
acció humanitària, comerç just i
mobilització social.
Intermón Andorra tanca portes
després de 22 anys de creació
La manca de ‘relleu generacional’ n’és la causa, segons el seu president
Entitats
La sensibilització de l’opinió pública del Principat ha estat un dels seus objectius.
bondia
M.P.A.
andorra la vElla
l’entitat va decidir
la dissolució en una
assemblea general
extraordinària
FEDA torna a organitzar vi-
sites guiades a la central, que
només es pot visitar entre fe-
brer i abril perquè la produc-
ció s’atura. L’activitat té lloc
el primer diumenge de cada
mes, amb reserva prèvia, ja
que les places són limitades
per a grups d’entre vuit i deu
persones. Amb el preu de l’en-
trada al MW Museu de l’Elec-
tricitat (cinc euros), la visita
continua a la central. La visita
comença pel museu i es re-
munta als orígens de FEDA,
que són a Fhasa, l’empresa
que va aconseguir la concessió
dels salts d’aigua per produir
electricitat, i que li va concedir
el Consell General l’any 1929.
L’exposició permanent tracta,
precisament, de tot aquest
procés. Després del context
històric, el grup visita la cen-
tral hidroelèctrica, on hi ha
dos generadors originals del
1934 que encara funcionen
i produeixen electricitat. Un
dels assistents a la visita guia-
da d’ahir, Xavier Mercader, del
Vendrell, i enginyer elèctric
de professió, en va sortir molt
satisfet i va admetre que va
quedar gratament sorprès de
comprovar que els generadors
del 1934 encara funcionen.
L’activitat es completa amb
el visionat de la pel·lícula del
1935 Andorra, la república més
petita del món, que mostra com
era el Principat fa més de 80
anys.
Es reprenen les visites a la
central elèctrica el primer
diumenge de cada mes
AgRedacció
andorra la vElla
FEda
El Punt d’informació juvenil
(PIJ) d’Encamp ha preparat
per a aquest febrer dos tallers,
Connecta, comunica i educa i Re-
laxa’t. El primer, que tindrà lloc
el pròxim 17 de febrer de les
deu del matí a la una del mig-
dia, i que porta per títol Connec-
ta, comunica i educa, consistirà
a ensenyar als pares i mares a
comunicar amb els fills de ma-
nera eficient a través de les tèc-
niques de visualització, pensa-
ment útil i endinsant-se en les
preguntes clau que permeten
comunicar-se amb els fills ado-
lescents. El taller és gratuït i
està limitat a deu places. El se-
gon taller, Relaxa’t, estarà divi-
dit en dues parts. En la primera
es farà una breu introducció
sobre com els treballs manuals
poden ajudar en moments d’es-
très. La segona part consistirà
en la realització d’una manta
XXL amb les mans sense neces-
sitat d’utilitzar agulles. Aquest
taller tindrà lloc el pròxim 24
de febrer de les deu del matí
a la una del migdia i també és
de franc, està obert a un públic
jove i limitat a deu places.
El Punt d’Informació
Juvenil organitza dos tallers
Encamp
Redacció
andorra la vElla

16 Dilluns, 5 De febrer Del 2018
Pirineus
El Museu de les Papallones de
Catalunya, ubicat a la pobla-
ció de Pujalt, al Pallars Sobirà,
està tancat i sense data d’ober-
tura. Un desacord en la gestió
del museu entre l’Ajuntament
de Sort, titular de l’edifici, i
els promotors i propietaris del
fons, Alfons G. Dolsa i Maria
Teresa Albarrán, han posat fi a
quinze anys de funcionament
del museu a Pujalt.
La impossibilitat d’arribar a
un acord entre ambdues parts
per crear una figura legal per
poder explotar i gestionar
aquest museu amb totes les
garanties que exigeix la nor-
mativa ha portat al tancament
de l’equipament. Els propieta-
ris del fons, de més de 25.000
exemplars de papallones i al-
tres insectes, se l’han endut.
La voluntat de Dolsa i Al-
barrán és seguir al Pirineu i
amb aquesta idea estan ja ul-
timant les negociacions per
portar la col·lecció en un nou
espai.
L’alcalde de Sort, Raimon
Monterde, ha explicat que han
marxat de Pujalt els promo-
tors i la col·lecció, però el nom
del museu s’ha quedat: Museu
de les Papallones de Catalu-
nya. Ara, des de l’Ajuntament
estan treballant per buscar-li
altres usos i s’espera poder-li
donar contingut en els mesos
vinents per mantenir-lo en
funcionament.
Pallars Sobirà
Agències
Sort
El Museu de les Papallones
de Catalunya tanca les portes
Una sala del nou edifici del museu.
agèncieS
El primer vol organitzat pel tu-
roperador Quality Travel per
portar esquiadors a les estacions
d’Andorra aquesta temporada
d’hivern va aterrar ahir a l’aero-
port de Lleida-Alguaire. L’avió va
sortir d’Estocolm i va fer escala
a la localitat de Jönköping. Va
aterrar a les 13.17 (amb set mi-
nuts de retard), amb 101 perso-
nes a bord i es va endur 75 pas-
satgers de tornada a Suècia, uns
turistes que havien arribat fa
una setmana a l’aeroport de Bar-
celona. El dia de l’estrena només
va arribar un vol, però a partir
del dia 18 i fins al 25 de març
n’aterraran dos cada diumen-
ge, procedents de sis localitats:
Malmö, Göteborg, Estocolm,
Växjö, Linköping i Jönköping.
El propietari de Quality Travel,
Ulf Östmark, va confirmar que
la companyia preveu portar
uns 2.500 esquiadors suecs que
passaran una setmana sencera
a Andorra. Östmark va expli-
car que el perfil dels clients són
sobretot parelles de més de 40
anys amb un bon nivell d’esquí
que busquen una alternativa als
Alps i que esperen trobar una
meteorologia més favorable i
més hores de llum que no pas
les que tindrien a les estacions
del nord del país escandinau en
aquesta època. Per a la pròxima
temporada s’estudia incloure
l’estació aranesa de Vaquèira-
Beret com a destinació. Les
connexions de vols xàrter amb
Suècia són la principal novetat
d’aquest hivern a l’aeroport llei-
datà i se sumen a les que opera
la companyia Neilson des del
Regne Unit, que van començar el
21 de desembre. En canvi, s’han
perdut els vols d’esquiadors de la
companyia israeliana Arkia que
enllaçaven Alguaire i Tel-Aviv.
Els primers esquiadors suecs arriben
a Alguaire amb destinació Andorra
El turoperador suec Quality Travel preveu portar uns 2.500 passatgers fins al 25 de març
turisme
Agències
alguaire
‘Bateig’ del primer avió organitzat pel turoperador Quality Travel, ahir.
agèncieS
Salut
El Departament de Salut ha
confirmat que s’ha detectat
un cinquè cas de sarna a la
Seu d’Urgell, que se suma als
quatre que s’han diagnosti-
cat aquesta setmana a l’Ins-
titut La Valira de la capital
alturgellenca. El Servei de
Vigilància Epidemiològica ha
especificat que s’està seguint
el protocol de tractament i
prevenció per als pacients
i els seus familiars i que el
problema es considera “en
vies de control”. La cinquena
afectada pot ser la mare d’un
dels tres alumnes a qui es va
detectar aquesta malaltia de
la pell causada per un paràsit.
L’altra afectada pot ser una
monitora del centre educatiu.
Es detecta un
cinquè cas de
sarna a la Seu
d’Urgell
Agències
la Seu d’urgell

Cultura
Tres anys, tres, feia que Joan Pie-
ras li anava al darrere. I al final,
és clar, s’ha sortit amb la seva:
Corto Maltés serà la gran estrella
de la 22a edició de la Massana
Còmic, que aquest any es retar-
da una setmana per no coincidir
amb el saló de Barcelona i que
tindrà lloc els dies 27, 28 i 29
d’abril. I ho serà amb les planxes
d’Equatoria, la segona aventura
de la nova etapa del personatge
creat per Hugo Pratt, ressuscitat
el 2015 i a quatre mans pel guio-
nista madrileny Juan Díaz Cana-
les –que ho és també de la sèrie
Blacksad, que anys enrere ja va
tenir el seu reglamentari raconet
a la Massana– i l’il·lustrador ba-
daloní Rubén Pellejero, a qui els
habituals del Saló recordaran del
2002, quan va desfilar per la Clo-
seta amb Dieter Lumpen.
Doncs ara tornen amb un nou
episodi, el que fa catorze de la
sèrie, en què el nostre heroi pre-
ferit canvia els aires polars de
Sota el sol de mitjanit per la calor
asfixiant d’un remot racó d’Àfri-
ca, l’Equatoria del títol, on Corto
se’n va a buscar ni més ni menys
que la petja del Preste Joan, amb
cameos de Churchill i Kavafis, el
traficant d’esclaus Tippu Tip, el
contrabandista Henry de Mont-
freid i el coronel Richard Mei-
nertzhagen, ornitòleg eminent i
consumat genocida. Britànic, per
cert. I tots ells, personatges reals.
Tampoc no hi falta una hero-
ïna a l’altura de Corto –la intrè-
pida Aïda, inspirada en la perio-
dista nord-americana Ida Treat,
que en un moment determinat li
proposa d’escriure un reportatge
sobre ell al National Geographic:
“No tinc cap intenció de conver-
tir-me en un aventurer de paper”,
li contesta. I amb tots aquests
ingredients han cuinat Pellejero i
CanalesunCortofidelal’original,
diu Pieras, que conserva el taran-
nà àcrata i la sempiterna cigarre-
ta als llavis (!), però que no n’és
una còpia literal sinó una revisió
actualitzada.
Serà en qualsevol cas una oca-
sió d’or per demanar-li en perso-
na sobre el mural del camí de les
Escoles que va caure anys enrere,
víctima de la mateixa correcció
política –versió andosina– que
ara obliga a despenjar dels mu-
seustelesdeBalthusicompanyia.
Li ho demanarem a Corto i tam-
bé a l’altra bèstia que desfilarà pel
Saló: Manfred von Richtoffen,
el Barón Rojo, el major as de la I
GuerraMundial,amb80victòries
confirmades. El també madrileny
Carlos Puerta en firma un monu-
mental biopic en tres volums –El
baile de las ametralladoras, Lluvia
de sangre i Torreones y dragones–
que el retrata com un depredador
sense escrúpols, dotat de poders
quasi paranormals que li perme-
ten anticipar els moviments dels
seus enemics –i abatre’ls–, i que
ha aixecat certa polèmica entre la
legió d’admiradors del Baró.
Puerta –perquè se’n facin una
idea: el primer il·lustrador d’Ala-
triste, abans que Mundet– apos-
ta pel dibuix hiperrealista amb
tirada pel gore, i el resultat –ho
veuran a l’abril– és espectacular.
La tercera proposta del Saló tam-
bé té rerefons bèl·lic, en aquest
cas la II Guerra Mundial: el barce-
loní José María Beroy –quasi un
clàssic que ha desfilat per Ram-
bla, Creepy, Zona 84, Cairo, Cimoc
i El Jueves– il·lustra a A la sombra
delconvoyi amb guió de Kid Tous-
saint el cas real de l’anomenat
comboi número 20, que la nit del
19 d’abril del 1943 va sortir de
la localitat belga de Malinas en
direcció a Auschwitz amb 1.639
jueus a bord. A mig camí, i en un
fet absolutament insòlit en la in-
fausta memòria de l’Holocaust,
va ser atacat per un escamot de la
Resistència, i dos centenars dels
deportats van aconseguir esca-
par.
El cartell de la Massana Còmic
el completa l’aragonès Álvaro Or-
tiz, amb Rituales. De moment,
és clar, perquè falta un cinquè
nom que podria ser –només po-
dria– el Bartolomé Seguí de Ta-
tuaje, la sensacional versió que
l’il·lustrador mallorquí i el guio-
nista Hernán Migoya han fet de
l’aventura fundacional de la saga
Carvalho. La reglamentària con-
ferència de la SAC tindrà aquest
any com a protagonistes Álvaro
Pons, l’autor de La cárcel de papel,
i Diego Cara, que ho és de Tebe-
olandia: entre ells dos i Pieras ho
saben tot, però tot, sobre el tebeo,
el còmic i la il·lustració. Monu-
mental.
Corto i ‘Barón Rojo’: dos asos al Saló
El cartell de la 22a edició el completen José María Beroy, amb ‘A la sombra del convoy’, i Álvaro Ortiz, amb ‘Rituales’
La Massana Còmic
A. Luengo
La Massana
Corto Maltés, a ‘Equatoria’, la segona aventura del personatge d’Hugo Pratt ressuscitat per Juan Díaz Canales i Rubén Pellejero.
norMa
José María Beroy revisita a ‘A la sombra del convoy’ l’atac a un tren amb deportats jueus perpetrat el 19 d’abril del 1943 a Malinas.
norMa
Carlos Puerta converteix Richtoffen en un depredador sense escrúpols i dotat del do de l’anticipació a la trilogia ‘Barón Rojo’.
norMa

cultura18 Dilluns, 5 De febrer Del 2018
Diu que la conselleria de Cul-
tura –eren els temps precons-
titucionals– li havia encarregat
una monografia històrica sobre
la nissaga dels Areny-Plandolit.
Que va ser així com va caure a
les seves mans una caixa amb
la voluminosa correspondència
que la Sumpta va tenir el temps
i l’esma d’escriure en els seus 32
anys de vida. I que va quedar
tan enganxat al personatge, que
a poc a poc li va anar sortint la
novel·la amb què el 1997 va gua-
nyar el Fiter i Rossell. Columna
va publicar Últim estiu a Ordino
l’any següent, i el cas és que,
mentre que la monografia que
és a l’origen de tot plegat es va
quedar al calaix, la novel·la s’ha
convertit en un dels títols fun-
dacionals de la ficció andorrana
contemporània, immediata-
ment després del Borís i les Set
lletanies de Morell, i immedia-
tament abans de la trilogia més
o menys negra d’Albert Villaró
a compte de l’inspector Andreu
Boix.
Doncs d’aquella primera edi-
ció d’Últim estiu a Ordino fa ja
vint anys, i l’autor ho ha volgut
celebrar amb una edició revisa-
da que publica Editorial Andor-
ra i que es presentarà l’1 de març
a la casa d’Areny-Plandolit, en el
primer dels actes commemo-
ratius del 20è aniversari, que
s’allargaran tot el 2018, i que
organitzen el Comú d’Ordino, el
ministeri de Cultura i Editorial
Andorra. Serà la 4a edició de la
novel·la –les dues primeres, a
càrrec de Columna; la tercera,
el 2014 i ja a Editorial Andorra,
amb il·lustracions de Sergi Mas
i en un estoig que incloïa també
El museu de l’elefant. La diferèn-
cia, diu, és que aquesta neix amb
vocació de “definitiva”: Peruga
n’ha posat al dia l’ortografia,
n’ha corregit algun anacronis-
me que un historiador com ell
no podia tolerar, i n’ha eliminat
certs fragments que, en la seva
opinió, alentien el ritme sense
aportar res d’imprescindible a la
trama.
El lector sobirà decidirà si ho
ha fet bé, regular o malament,
però el que és indiscutible és
que Últim estiu a Ordino s’ha
convertit en el seu best-seller
particular. Per què? Ell atribueix
l’èxit de la criatura al personat-
ge de Sumpta, la segona filla de
Don Guillem i la seva segona es-
posa, Carolina Plandolit i Pelati,
nascuda el 1860 i traspassada el
1892. Una existència vuitcentis-
ta i tràgica, redimida finalment
per l’escriptura i que, diu Peru-
ga, “de seguida capta la simpa-
tia del lector, com va captar la
meva”. No és l’únic personatge
novel·lesc que ha donat la nissa-
ga. Ell mateix va reprendre el filó
a El museu de l’elefant, a compte
llavors de Pau-Xavier –metge,
taxidermista, mag, hipnotista
i, de passada, germà petit de la
Sumpta– i en la segona entrega
d’un cicle literari que ell consi-
dera definitivament clausurat:
“A la casa d’Areny-Plandolit hi
ha moltes altres històries, i de
moltes d’elles n’he anat donant
pistes a les meves novel·les.
Però jo ja no les escriuré”.
TOTA LA
SEGONA VOLTA
I EL PLAYOFF
PER NOMÉS
99 EUROS
Informa’t al 885900 o a www.bca.ad
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
anuncio_bondia_255x167_2aVolta.pdf 1 4/1/18 21:42
Vint anys amb la Sumpta
La reedició d’‘Últim estiu a Ordino’ obrirà els actes pel 20è aniversari de la novel·la de Peruga
Literatura
A. L.
andorra La veLLa
Joan Peruga, en la presentació d’‘Alcanadre’, el març del 2016, la seva quarta i última novel·la.
jonathan giL

Diari del 5 de febrer del 2018

Diari del 5 de febrer del 2018

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (19)

Similar to Diari del 5 de febrer del 2018

Similar to Diari del 5 de febrer del 2018 (20)

More from La Veu del Poble, S.A.

More from La Veu del Poble, S.A. (20)

Diari del 5 de febrer del 2018