El terme sorgueixa començaments del segle XIX
amb un to despectiu. Designava l’etapa breu
d’imitació aparent del models de Grècia i Roma
en què es produeix un art:
Intel·lectualista, academicista i impersonal.
L’interès per l’antiguitat grecoromana, pel
model polític republicà, per les teories
filosòfiques del món clàssic, pel sistema de
vida… es va estendre a Europa a partir de la
2a ½ del segle XVIII, és eque s’anomenarà
el neoclassicisme.
3.
• Cansament deles formes decoratives del
rococó, crisi estètica. Cansament dels
excessos decoratius.
• Abandonar la imaginació i sometre l’art a la
raó, buscant equilibri i harmonia de les
formes clàssiques.
• Es basen en models grecs, els consideren
superiors i més purs que els models
romans.
• No és exactament una simple imitació del
passat, revisió i adaptació al segle XIX
4.
. Volia serun art modern, compromès amb el seu
temps.
• Diderot: “la finalitat del tot home honest que agafa
la ploma, la paleta o el cisell és fer atractiva la
virtut i ridícul i odiós el vici”
• L’academicisme, va ser un tret fonamental en
aquest període. Coincideix amb l’esperit
racionalista (il·lustrat) del moment. Així com el
rebuig al decorativisme rococó.
Els revolucionaris varen veure en aquest platejament
estètic la forma de suprimrir qualsevol referència a l’antic
règim.
Única sortida: cercar un nou estil o bé la imitació del passat
Art neoclàssic es la prolongar fins el període napoleònic i
l’estil imperi.
La caiguda de l’antic règim francès el 1789
Les troballes arqueològiques de Pompeia (1748) i Herculà
(1719)
7.
Publicació de laHistòria de l’art de l’antiguitat de Winckenmann
L’epicentre del nou moviment va ser França i després es va
estendre per a tot Europa i va afectar l’arquitectura,
l’escultura i la pintura.
8.
Arquitectura neoclàssica
trets
La columnarecupera la seva antiga
importància. Ordre dòric.
Desaparició progressiva d’edificis
religiosos i gran importància dels públics.
Napoleó fa com els romans.
Predomini de la còpia per damunt
la imaginació renovadora
9.
Arquitectura neoclàssica
trets
La columnarecupera la seva antiga
importància. Ordre dòric.
Desaparició progressiva d’edificis
religiosos i gran importància dels públics.
Napoleó fa com els romans.
La cùpula es feia insustituïble, els
models eren moderns (st Pere
Vaticà)
Predomini de la còpia per damunt
la imaginació renovadora
VignonVignonVignonVignon. La Madeleine.Par. La Madeleine. Par. La Madeleine. Par. La Madeleine. Paríííís 1728.s 1728.s 1728.s 1728.
Havia de ser el temple de la Glòria, finalment es va convertir en església.
InfluInfluInfluInfluèèèènciesnciesnciesncies de Palladio,dePalladio,de Palladio,de Palladio, tanttanttanttant en cases de laen cases de laen cases de laen cases de la ciutatciutatciutatciutat comcomcomcom
del campdel campdel campdel camp
MuseuMuseuMuseuMuseu de ladelade lade la ResistResistResistResistèèèènciancianciancia. Munich. Munich. Munich. Munich
28.
Ventura RodrVentura RodrVenturaRodrVentura Rodrííííguez.guez.guez.guez. FaFaFaFaççççanaanaanaana catedral de Pamplonacatedral de Pamplonacatedral de Pamplonacatedral de Pamplona.
Arquitectura neoclàssica a
Espanya
29.
Sabatini. Puerta deSabatini.Puerta deSabatini. Puerta deSabatini. Puerta de AlcalAlcalAlcalAlcalàààà. Madrid. Madrid. Madrid. Madrid
Palacio de lasCortes espaPalacio de las Cortes espaPalacio de las Cortes espaPalacio de las Cortes españñññolas.1850olas.1850olas.1850olas.1850
Textos del llibre HISTÒRIA DE L’ART. Ed Vicens Vives, 2010