3. ÍNDEX
0. Fitxa tècnica
1. Biografia de l’autor
2. Descripció formal
3. Temàtica
4. Models i influències
4.
5. 0. Fitxa tècnica
Títol: David
Autor: Donatello (Florència, 1386-1466)
Cronologia: 1444-1446
Tipologia: escultura exempta
Material: bronze
Mides: 1’58 m.
Estil: renaixentista
Tema: bíblic
Localització: Museo Nazionale del Bargello (Florència)
6.
7.
8. 1. Biografia de l’autor
Donatello, autor més famós del S.XV
Aprenentatge basat sota les ordres de Ghiberti.
Juntament amb Brunelleschi van fer obres importants per a la
catedral de Florència.
Es traslladà cap a Roma al 1430 i al 1432.
Entre 1443 i 1453 va viure a Pàdua.
L’any 1454 va tornar a Florència.
9.
10. 2. Descripció formal
Escultura de bronze
Representació d’un jove nu, dret, amb cabell
llargs i calçat amb unes botes fins a l’alçada
dels genolls.
A la mà esquerra duu una pedra.
A la mà dreta aguanta una espasa.
La cama dreta suporta tot el pes del cos en
tensió.
11.
12. 2. Descripció formal
La cama esquerra descansa sobre el cap de Goliat.
La nuesa permet contemplar el suau modelatge del cos.
Aquesta composició presenta un joc de corbes
compositives que dibuixen una anatomia perfecta.
Compensació de volums a partir d’un contrapposto i
recrea la corba praxiteliana.
El rostre transmet una sensació de serenitat gràcies a
les proporcions molt treballades de les faccions. Cert
amanerament.
13.
14. 3. Temàtica
Tema bíblic de David i Goliat.
Donatello fa una interpretació teològica a través de la victòria de
David vers Goliat com la victòria de Jesús sobre Satanàs (del bé
sobre el mal).
Històricament s’ha interpretat l’elm amb visera i ales de Goliat
com una al·lusió als ducs de Milà, que amenaçaven a la ciutat de
Florència.
Alguns crítics argumenten que no es tracta de la victòria de
David sobre Goliat, sinó la representació del déu pagà Mercuri
amb el cap del gegant Argos.
També és el símbol de Florència.
22. 4. Models i influències
Donatello va agafar com a referència els models de l’estatuària grega
clàssica.
Aquesta influència s’observa en la representació d’un cos nu, en la
utilització de la corba de Praxíteles i un lleuger contrapposto, les
suavitat i delicadesa dels contorns i les faccions dels personatge.
Aquesta escultura es considerada com la primera obra nua fosa en
bronze.
Donatello va trencar amb els estereotips tradicionals gòtics i va alliberar
l’escultura de les limitacions del marc arquitectònic.
El mateix autor es considerat com el primer en inaugurar els nous cànons
de bellesa renaixentista i a recuperar l’estudi de la perfecció del cos humà.
