El jurament dels Horacis és una obra de Jacques-Louis David realitzada el 1784, uns anys abans de la Revolució Francesa. El quadre fa 330 x 425 cm i es conserva al Museu del Louvre. Se'l considera el paradigma de la pintura neoclàssica.

1. Liz Valeria Macías 2btxB

2.  DADES DE L'OBRA
 Títol: El jurament dels Horacis
 Pintor/a: Jacques- Luís David
 Cronologia: 1784
 Estil: Neoclassicisme francès
 Tècnica: oli
 Suport: tela
 Localització original: Saló 1785
 Localització actual: Museu del Louvre, París.
 Dimensions: 3,30 m x 4,27 m
 Gènere: èpic, històric

3.  CONTEXT HISTÒRIC ARTÍSTIC
 Encàrrec del rei Lluís XVI de França.
 És una al·legoria sobre la lleialtat a l'estat i, per
tant, al monarca.
 El jurament dels Horacis es va convertir en una de
les imatges representatives de l'època.

4.  CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS DE L'ESTIL
 Sentiment patriòtic
 Temàtica històrico-simbolista
 Tornada als models clàssics
 Claredat expositiva
 Utilització d’una llum vibrant i del joc
de llums i ombres

5. BIOGRAFIA DEL PINTOR
 Jacques-Louis David (París, 30
d'agost de 1748 – Brussel·les, 29 de
desembre de 1825)
 Es converteix en el millor representant de
la pintura Neoclàssica.
 Va pintar un nombre important de quadres
per a Napoleó
 Es va exiliar a Brussel·les, on moriria l'any
1825.

6. RELACIÓ AMB LA RESTA DE LA SEVA OBRA
La intervenció de les
Sabines, 1799
Napoleó al seu estudi,
1812
Coronació de Napoleó
1805-1807

7. ANÀLISI FORMAL DE L'OBRA
 Composició: tancada, simètrica. Assigna a cada figura o grup una de les tres
arcades del fons.
1. La zona de l'esquerra: la dels els germans
Horacis, que simbolitzen la fidelitat i estan
inspirats en soldats romans. En postura de la
“salutació romana” amb el braç estès i el
palmell cap avall.
Els tres arcs del fon divideixen
l’obra en tres zones

8. 2. La zona central: el pare és el
personatge central i el que realitza
l'acció principal, prenent jurament als
seus fills, mentre sosté les tres espases
amb les seves mans, obligant al
compliment del deure amb la pàtria.
3. La zona de la dreta: les dones i
nens. Apareixen tres dones ploroses:
de blanc, Camil·la, i al seu costat,
Sabina; al fons la mare dels germans
Horaci, amb els dos fills de Sabina.

9.  Perspectiva: frontal i lineal.
 Línies compositives:verticals, diagonals i sobretot triangulars

11.  Elements plàstics:
 Traç de la pinzellada:concreta, delicada i perfilada.
 Dibuix:domini de la línia sobre el color. Perfila amb una gran
delicadesa totes les figures a través d’un modelatge anatòmic perfecte.
 Tonalitats: hi predominen les tonalitats grises, ocres i vermelles. Els
colors foscos són utilitzats per al fons, i els clars per a les figures.
 Llum: tota l’escena està banyada per una llum tènue.
• Proporcions: compleix els
cànons clàssics
• Moviment: braços, dones
reclinades, cames obertes
(triangle).
• Expressió: obediència,
honor, tragèdia.

12. ICONOGRAFIA I TIPOLOGIA DE L'OBRA
La família romana dels Horacis es troba unida a la família de la ciutat
veïna d'Alba Longa dels Curiacis
Tres germans bessons Horacis Tres germans bessons Curiacis
germana Camila germana Sabina

13.  Tracta d'un assumpte dramàtic i moral situat en el segle VII aC.
Roma i Alba Longa es disputaven el domini de l’Itàlia central. Per
dirimir quina de les dues ciutats seria la vencedora decidiren que
lluitarien entre ells tres germans de cada bàndol. Per par de Roma
els Horacis i per part d’Alba Longa els Curiacis.
 David evoca el moment en que els tres germans Horacis juren davant
del seu pare que combatran fins a la mort contra els tres guerrers
Curiacis, per decidir quin bàndol serà el vencedor de la guerra pel
control de la Itàlia central.
•A la lluita, Horaci venç després de
la mort dels seus dos germans i
dóna mort als tres Curiacis. De
tornada a Roma, rep els elogis de
tots, menys els de la seva germana
Camil·la, que li reprotxa
amargament la mort del seu amat.
Horaci mata la seva germana,
acusant-la de falta de patriotisme.

14. Dient-li:
«Vés-te’n amb el teu amor frustrat, amb el teu promès, sense recordar els teus
germans morts i el que encara viu, sense recordar la teva pàtria. Així morís qualsevol
romà que plori la mort d’un enemic».

15. FUNCIÓ DE L'OBRA SIGNIFICAT DE L'OBRA
 La funció és clarament
propagandística: El deure envers la
pàtria està per sobre dels
sentiments personals.
 Estètica i cívica.
 Patriotisme és a dir amor a la
Patria.
INFLUÈNCIES
Anteriors: rococó (Braucher); Altar de Pérgam, l’Ara Pacis,
Rafael, Caravaggio
Posteriors:romàntics (Gros i Ingres).