L'habitació vermella, Henri Matisse. Obra inclosa a les PAU 2014.
Presentació digital emprada per explicar aquesta obra i el fauvisme al IES Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet.
L'habitació vermella, Henri Matisse. Obra inclosa a les PAU 2014.
Presentació digital emprada per explicar aquesta obra i el fauvisme al IES Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet.
DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/
Presentació dels diferents estils pictòrics que es desenvolupen a Europa al llarg del segle XIX, des de el neoclassicisme i el romanticisme fins el postimpressionisme.
Com a exemple de cada un d’aquests estils, s’han utilitzat les obres seleccionades per les proves PAU 2020 corresponents al període. També s’han inclòs enllaços de pàgines web, altres presentacions i vídeos que permeten aprofundir en el coneixement d’aquests obres.
Presentació molt útil per preparar les PAU 2020 corresponent a aquest període.
Atenció: Tant per visualitzar les animacions, com per activar els enllaços d’ampliació, es recomanable descarregar la presentació.
És la manifestació artística més rica i abundant s.XVII i XVIII
Adoptarà un caràcter propagandístic, sobretot la de temàtica religiosa. Significarà el triomf del Naturalisme
2. 11.7 LA PINTURA: DE LA NORMA A L’ANTINORMA
• Les arrels cal buscar-les a Giotto.
• El veritable renovador és Masaccio,
s’oposa a la tradició gòtica i està en línea
amb les investigacions de Brunelleschi i
Alberti.
• La Trinitat de Masaccio recull les lleis de
la perspectiva matemàtica. Anticipa la
concepció de l’espai i les solucions
arquitectòniques de Brunelleschi.
3. • Interès pel volum, la
perspectiva, el tractament
• Resumeix els principals trets de les robes.
de la nova pintura a la • Enmarcat tot en un
capella Brancacci. context clàssic: harmonia,
proporció, simetria.
• Els pintors miren de • La temàtica: continua la
religiosa, però
representar el cos humà i les
s’introdueixen molts temes
cares de manera realista. pagans.
• Estèticament:importància
• Interès per la natura i el del dibuix. Buscan la
paisatge, sense detallisme profunditat i
enquadrament de les
flamenc.
figures.
• Tècniques: fresc, tremp i a
finals s.XV, l’oli.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11. “Jo vaig ser abans el que
vosaltres sou i el que sóc ara
vosaltres també ho sereu”
12. La pintura florentina
• Florència capital de la pintura:
Masaccio, Fra Angèlico, Filippo Lippi,
Paolo Ucello i Botticelli.
• Apareixen altres centres. Urbino: Piero
della Francesca (llegenda de la Creu a
Arezzo)
13. Les escoles del nord
• Les trobem a Venècia, Pàdua,
Màntua i Ferrara, totes:
1. sota la influència dels corrents
nòrdics de Van der Weyden i
2. per la recuperació del llenguatge de
les ruïnes el món romà.
14.
15.
16.
17. • Andrea Mantegna, Camera degli sponsi a
Màntua.
• A Venècia: Giovanni Bellini
• A Ferrara; Cosme Tura
• A Roma: il Perugino i Il Pinturicchio,
antecedents de la pintura del Cinquecento de
Rafel i Miquel Àngel.
18. En Cinquecento
• Noves tècniques: pintura a l’oli.
• Nou suport: la tela
• Ús del clarobscur (zones ombrejades
i zones il·luminades de les figures)
• Es qüestiona l’ús de la perspectiva
lineal, ara es farà servir – Leonardo-
el sfumato i la perspectiva aèria.
21. • Miquel Àngel: accentua el concepte
de terribilità a la Capella Sixtina.
• Rafael: a les Estances Vaticanes,
introdueix solucions manieristes
(moviment dels personatges i
dramatisme). El segueix Giulio
Romano a Màntua.
• Disputa entre el dibuix (florentins,
parmesans i romans) i el color
(venecians)
22. • Florència deixa de ser la capital artística i
Roma agafa el relleu fins el sacco di Roma.
Dispersió d’artistes i Florència torna a tenir
paper amb artistes manieristes:
– Pontormo
– Bronzino
– Rosso Fiorentino
Parma amb:
– Correggio
– Il Parmigianino
23. • Venècia: Escola pictòrica molt peculiar.
Trets
– Unitat cromàtica més gran, perd el dibuix.
– Exaltació de la riquesa (grans palaus, rics
vestits, joies…)
– Valoració del paisatge i ús de l’arquitectura
clàssica com a marc.
– Distorsió de les figures.
– Ruptura de la simetria renaixentista, punt de
fuga fora del quadre, més d’un punt de fuga…
