material història de l'art

1. ART NEOCLÀSSIC
Lourdes Escobar

2. Introducció
Dos fets històrics de gran transcendència, marquen el pas de
l’època moderna a l’època contemporània: la revolució
francesa al 1879 i la revolució industrial. Van engegar
processos de transformació social, política i econòmica que
es van desenvolupar al llarg del segle XIX.
La burgesia i el proletariat capgiren les estructures
econòmiques i productives tradicionals.
Els canvis, rebutjats per les monarquies absolutes, conduiran,
després de la derrota de Napoleó, a onades revolucionàries
que faran inevitables l’avenç del liberalisme, les democràcies
i la consolidació dels nacionalisme oposats als grans imperis:
1820, 1830, 1848.

3. Entre els processos revolucionaris cal destacar la unificació
d’Itàlia i d’Alemanya.
La revolució industrial va ser possible a l’utilització de noves
formes d’energia i tecnologia, va anar paral·lela a una població
creixent, a l’expansió de les ciutats, a nous models agrícoles, a
canvis en els tipus de transports i a noves maneres d’entendre
la producció.
La població europea menjava millor, la seva salut observaba
canvis en la higiene i la medicina que l’ afavorien, però les
classes populars van començar a ser conscients del paper que
jugaven en el nou model de societat i les seves demandes
d’una societat més justa es van escampar per tota Europa.
A nivel artístic, Roma i Paris es converteixen en centres de
referència. S’uneixen Anglaterra i Alemanya.

4. 2ª ½ S. XVIII, S. XIX, S. XX
ART DEL SEGLE XIX
Romanticisme
Realisme
Impressionisme
Simbolisme
Neoclassicisme ART 2ª ½ S.XVIII-XIX
ART DEL SEGLE XX
Primeres avantguardes 1º ½ S. XX
Segones avantguardes i útimes tendències 2ª ½ S. XX
Edat
CONTEMPORÀNIA

5. Neoclassicisme
Les troballes arqueològiques de ciutats romanes
sepultades, nous estudis teòrics sobre la cultura i l’art
de Grècia i Roma, l’interés pels models republicans,
i per les teories filosòfiques del món clàssic, els seus
sistema de vida… provocaren un retorn als models
clàssics, d’aquí el terme: neoclassicisme.
Els pensadors il·lustrats recuperen formes de pensar i
organitzar el món de l’Antiguitat Clàssica.

7. El terme va sorgir amb una
connotació pejorativa i es
va utilitzar per designar un
art imitació, impersonal i
intel·lectual per oposició
als excesos del barroc i el
rococó.

8. El neoclàssic, va voler abandonar la imaginació i sotmetre
l’art al predomini de la raó, l’equilibri i l’harmonia ideal
de les formes clàssiques.
Considera el models grecs superiors, més purs i menys
preocupats per representat la realitat. Així els converteix
en la seva base.
L’art neoclàssic no és una imitació, s’ha d’entendre com
una revisió, una reinterpretació adaptada al món del segle
XIX.
El neoclassicisme i la il·lustració van de la mà. Es rebutja
l’excès de decoració tìpic de l’aristocràcia decadent,
s’imposa el racionalisme i l’academicisme: ajustar l’art a
unes normes establertes.

9. https://www.slideshare.net/AnnaGirona/la-illustrac
i

11. Neoclassicisme
Edat
Contemporània
s.
XIX
Arquitectura
Pierre Vignon
Jean-Germain Soufflot
Jean Chalgrin
Leo von Klenze
Juan de Villanueva
Escultura
Antonio Canova
Bertel Thorvalsen
Pintura
Jaques-Louis David: el jurament del horacis
Jean-August-Dominique Ingres
Raphael Mengs

12. Arquitectura
- Va rebutjar les ornamentacions
supérflues.
- versions simplificades dels models
grecs, etruscos, romans i egipcis. Per
exemple, les columnes es van
substituir per pilars i els murs es van
deixar llisos o es van recobrir amb
motius senzills en estuc.
- es potencia la construcció d’edificis de
caràcter públic i espais urbans:
biblioteques, mercats, museus, pòrtics,
places…
- també columnes commemoratives,
arcs de triomf a la manera romana i
edificis religiosos com esglésies o
panteons.

13. Arquitectura
Pierre Vignon
(1863-1828)
LA MADELEINE
Construida com a temple de glòria a la Gran Armada de Napoleó i
finalment convertida en església. Símbol del classicisme oficial parisenc.

14. 52 columnes corinties de 20 metres d’alçadaa

15. P. CHALGRIN.
ARC DU TRIOMPHE
Napoleó va ordenar la
construcció de l'arc el 1806: el
seu projecte inicial era de fer-ne
el punt de sortida d'una
avinguda triomfal travessant
sobretot el Louvre i la plaça de
la Bastilla.

16. W.THORNTON,
B. LATROBE,
CH. BULFINCH
CAPITOLI DE
WASHINGTON
1792-1827
A USA hi ha abundant
arquitectura neoclàssica,
amb obres de grans
proporcions

17. CAPITOLIO DE WHASINGTON

18. LLOTJA DE BARCELONA (1774-1802)

19. CONGRESO DE LOS DIPUTADOS (1843)

20. JUVARA-SACHETTI. PALACIO REAL. 1738-64

21. SABATINI. PUERTA DE ALCALÁ

22. JUAN DE
VILLANUEVA.
MUSEO DEL
PRADO
1785-1819

23. JUAN DE VILLANUEVA. MUSEO DEL PRADO

24. Escultura
Es substitueix el dinamisme i el
dramatisme barroc per l’equilibri i la
proporcionalitat, per l’harmonia. No es
tracta de reinterpretar els clàssics com
es va fer al Renaixement, aquí es copien
directament per considerar que eren
perfects i insuperables.

25. èxtasis de Santa Teresa. Berbini
1647,1652
Barroca

26. Canova. Teseo y el minotauro, 1781-1783
Canova. Venus y Adonis, 1789-1794
Canova. Paulina Bonaparte como Venus victoriosa, 1804-1808
neoclàssica

27. Caracterítiques
- temàtica mitològica, tractada o bé directament o
de forma al·legòrica.
- temes religiosos idealitzats.
- marbre i bronze com a materials més comuns.
- abundància de retrats (burgesia: un nou client
amb gustos més prosaics que els de
l’aristocràcia i l'Església).
- monuments públics i funeraris

28. Antonio Canova Itàlia: (1757-1822)
Escultura
Bertel Thorvaldsen. Danish 1770-1844

29. A. CANOVA.
AMOR I PSIQUE.
1787-93

30. B.THORVALSEN.
JASON.
1803

31. B.THORVALSEN. CUPIDO I PSIQUE. 1807

32. LUCRÈCIA MORTA, DE
DAMIÀ CAMPENY
DAMIÀ CAMPENY. LA FONT DEL VELL
La caritat romana d’Antoni Solà.

33. Pintura
La pintura
neoclàssica és una
reacció a la
pintura Rococó i
s’inspira en
l’ordre, l’equilibri
de l’art de
l’Antiguitat.
Jean-Honore Fragonard: El columpio, 1767,
óleo sobre tela, 81 × 65 cm, Colección Wallace,
Londres.
rococó

34. Jean-Honoré Fragonard: El beso robado, 1788,
óleo sobre lienzo, 45 × 55 cm, Museo del
Hermitage, San Petersburgo.
Antoine Coypel: La Pintura expulsa a Thalía, 1732, óleo sobre lienzo.
Jean-Baptiste-Simeon Chardin: La joven
institutriz, 1740, óleo sobre tela, Galería
Nacional de Londres.
- detallisme
- plaer, divertimento
- amor, sensualitat i
cotidianitat
- fugir de l’avorriment, sense
pretensions didàctiques
- entusiasta
- picardia
rococó

35. Característiques:
neoclàssic
- estricta perspectiva
lineal,situant els
personatges en un pla
únic com als relleus
clàssics .
- predomini del dibuix
sobre el color i ús de
colors purs per
precisar-ne el contorns,
una llum freda dona
solemnitat al conjunt.

36. - predilecció per la
temàtica del món
clàssic, les figures
nues i els
continguts
ideològics, heroics
i moralitzadors.
- referències
constants a la
llibertat i als
sentiments que van
donar pas al
romanticisme.

37. En mig d’una situació revolucionària,
el neoclassicisme va voler traslladar a
l’art coherència racional.

38. Pintura
Jaques-Louis David
(1748-1825)
Jean-Auguste-Dominique Ingres

39. J.L. DAVID. EL JURAMENT DELS HORACIS. 1784

43. J.L. DAVID. PARIS I HELENA. 1788

44. J.L. DAVID.
L’ASSASSINAT
DE MARAT.
1793

45. J.L. DAVID. EL RAPTE DE LES SABINES. 1799

46. J.L. DAVID. LA CORONACIÓ DE NAPOLEÓ. 1807

47. J.L. DAVID.
MARTE
DESARMAT PER
VENUS.
1824

48. JEAN- AUGUSTE- DOMINIQUE INGRES (1780-1867). APOTEOSI D’HOMER. 1827

49. Ingres. Napoleó
al tron imperial,
1806

50. D.INGRES.
LA BANYISTA DE
VALPINÇON.
1808

51. RAPHAEL MENGS (1728-79). EL PARNÀS. 1760

52. R. MENGS.
CARLES IV.
1765