Downloaded 11 times
More Related Content
Neoclasicisme
- 1. ART DEL SEGLEARTDEL SEGLE XVIII- XIXXVIII- XIX NEOCLASSICISMENEOCLASSICISME GOYAGOYA I ROMANTICISMEI ROMANTICISME
- 2. 1.- L’ART NEOCLÀSSICEN EL SEU CONTEXT (II).1.- L’ART NEOCLÀSSIC EN EL SEU CONTEXT (II). Rep la influència de la Il·lustració: racionalisme (predomini de la raó i l’ordre sobre els sentiments), recerca de lleis científiques, mesura, harmonia, objectivització, preocupació per l’educació i la moral (art moralitzant), relegació de la religió a l’àmbit privat (poc pes de l’art religiós),... L’art neoclàssic serà racional, ordenat, clar, senzill i moralitzant/educatiu: és l’art de la burgesia en ascens amb la revolució i serà l’art oficial de la Revolució Francesa i la França napoleònica Si la Il·lustració suposa un nou pensament burgés que demana la fi de l’Antic Règim, l’art neoclàssic és la reacció front al Barroc tardà i el Rococó (estils del final de l’Antic Règim), buscant una tornada al món clàssic on creuen veure les virtuts burgeses Els descobriments arqueològics d’Herculà i Pompeia (i dels temples dòrics grecs) influiran en el nou art neoclàssic, més fidel a l’art clàssic que el Renaixement, però sempre reinterpretant-lo des de les noves idees burgeses La creació de les Acadèmies artístiques, que assumiran i ensenyaran el model neoclàssic, ajudarà molt a la seua difusió Encara que parteix com un art revolucionari (reacció contra el Rococó i els seus excessos), amb l’arribada de la burgesia al poder es torna un art academicista: les Acadèmies de Belles Arts de cada país (França sobretot) dicten les normes del bon gust a seguir (art institucional)
- 3. • Apareixen tresdisciplines dedicades a l’estudi de l’art: estètica, crítica d’art i història de l’art.
- 4. JACQUES-GERMAIN SOUFFLOTJACQUES-GERMAIN SOUFFLOT ELPANTEÓ DELS HOMES IL·LUSTRESEL PANTEÓ DELS HOMES IL·LUSTRES (1757-1790), París(1757-1790), París PIERRE VIGNONPIERRE VIGNON LA MADELEINELA MADELEINE
- 5. .. GOUDEIN Y LEPEREGOUDEINY LEPERE COLUMNA DE LA VENDÔMECOLUMNA DE LA VENDÔME J. F. T. CHALGRIN I J.J. F. T. CHALGRIN I J. A. RAYMOND:A. RAYMOND: L’ARC DE L’ESTRELLAL’ARC DE L’ESTRELLA (L’ÉTOILE, París,(L’ÉTOILE, París, )) PERCIER I FONTAINEPERCIER I FONTAINE ARC DEL CARRUSELARC DEL CARRUSEL LANGHANSLANGHANS PORTA DEPORTA DE BRANDEMBURGBRANDEMBURG SABATINISABATINI LA PORTA D’ALCALÀLA PORTA D’ALCALÀ
- 6. ALTES MUSEUM (BERLÍN) SCHINKEL SMIRKESMIRKE ELMUSEU BRITÀNICEL MUSEU BRITÀNIC EL MUSEU DELEL MUSEU DEL PRADO (1785-PRADO (1785- 1819)1819)
- 7. CAPITOLI, WASHINGTONCAPITOLI, WASHINGTON Casade Thomas Jefferson (Monticello)
- 8. ARQUITECTURA “UTÒPICA” BOULLÉE. CenotafioNewton LEDOUX Casa d’artesans en la Loue
- 9. • New HarmonydeNew Harmony de Robert Owen.Robert Owen. ARQUITECTURA SOCIALISME UTÒPIC Falansteri de fourier
- 10.
- 11. ANTONIO CANOVAANTONIO CANOVA ESCULTURADE PAULINA BONAPARTE COM A VENUSESCULTURA DE PAULINA BONAPARTE COM A VENUS Galeria Borghese, Roma (1805)Galeria Borghese, Roma (1805)
- 12. EROS I PSIQUEEROSI PSIQUE Grup escultòric enGrup escultòric en marbremarbre Museu del LouvreMuseu del Louvre 1,55m x 1,681,55m x 1,68
- 13. BERTEL THORVALDSENBERTEL THORVALDSEN JASÓNi ELJASÓN i EL VELLÓ D’ORVELLÓ D’OR VENUSVENUS Les tres gràcies
- 14.
- 15. El Jurament delsHoracis (1784)El Jurament dels Horacis (1784)
- 16. El Jurament deljoc de la pilota (1791)El Jurament del joc de la pilota (1791)
- 17. La mort deMarat (1793)La mort de Marat (1793)
- 18. Napoleó en elpas de sant Bernat (1801)Napoleó en el pas de sant Bernat (1801)
- 19. (La coronació deNapoleó)(La coronació de Napoleó)
- 20. LA BANYISTA DEVALPINÇON (LA BANYISTA DE VALPINÇON (18081808)) OOli sobre telali sobre tela ((146 x 97 cm146 x 97 cm)) Museu del Louvre, París, FrançaMuseu del Louvre, París, França JeaJean Augusten Auguste DominiqueDominique IngresIngres (França, 1780-1867)(França, 1780-1867)
- 21. NAPOLEÓ ENTRONITZAT, 1806NAPOLEÓENTRONITZAT, 1806 RETRAT DE MADAME DUVAUÇAYRETRAT DE MADAME DUVAUÇAY
- 22. EL BANY TURCELBANY TURC LA GRAN ODALISCALA GRAN ODALISCA
Editor's Notes
- #4 lexander Gottlieb Baumgarten (1714 - 1762) va ser un filòsof alemany conegut per ser el pare del mot estètica en el seu sentit actual i per haver donat a aquesta branca del pensament els seus fonaments teòrics moderns.[1][2] L'estètica és el judici sobre la bellesa i l'art, que neix del gust i no de la raó, però d'un gust educat i que es regeix pel reconeixement del plaer que causa l'obra artística, capaç de captar la complexitat de món i de l'ésser humà. L'estètica forma part del coneixement sensible i depèn de la subjectivitat, encara que l'obra tingui trets objectivament bells (fins al moment, es considerava que es podien aplicar regles a la bellesa segons el seu grau de fidelitat a models ideals). L'estètica (del grec: aisthèsis: sensació) és la branca de la filosofia que té per objecte d'estudi l'essència i la percepció de labellesa. L'estètica estudia les raons i les emocions estètiques, així com les diferents formes de l'art. L'estètica, així definida, és el domini de la filosofia que estudia l'art i les seves qualitats tals com la bellesa, el sublim, la lletjor o la dissonància.[1] Diderot quien es considerado el primer crítico de arte moderno, por sus comentarios sobre las obras de arte expuestas en los salones parisinos, realizados en el Salón Carré delLouvre desde 1725. Estos salones, abiertos al público, actuaron como centro difusor de tendencias artísticas, propiciando modas y gustos en relación al arte, por lo que fueron objeto de debate y crítica. Diderot escribió sus impresiones sobre estos salones primero en una carta escrita en 1759, que fue publicada en la Correspondance littéraire deGrimm, y desde entonces hasta 1781, siendo el punto de arranque del género.1
- #5 En el frontispicio se graba la inscripción «Aux grands hommes la patrie reconnaissante» («A los grandes hombres, la patria agradecida»).
- #6 va ser restaurada i així es conserva fins a avui. na escala interior permet accedir a la part superior on existeix un petit mirador. En la seva base hi ha una placa en la qual es pot llegir enllatí: Va reemplaçar una efigie de la República que al seu torn havia reemplaçat una estàtuade Lluís XIV. Té una alçada de 44 metres i 3,60 de diàmetre mig. Està coronada per una estàtua de Napoleó Bonaparte vestit de general romà, esculpida per Auguste Dumont, i que el seu nebot, Napoleó III, va manar erigir. Està folrada d'una xapa colada amb el bronze dels canons arravassats pels francesos a l'enemic en la Batalla d'Austerlitz, decorada amb baix relleus que representen escenes de guerra. Diversos artistes van participar en el seu disseny i decoració. En els successos de la Comuna de 1870 després de la Guerra Franco-prussiana, la columna va ser derrocada, degut al fet que era considerada com un monument a la barbàrie, al militarisme, així com una negació del dret internacional. El pintor Gustave Courbet, responsabilitzat dels fets, va ser empresonat i condemnat a pagar les despeses de la seva reparació, el que va aconseguir arruïnar-lo. Poc després de la comuna, la columna oc després de la construcció de la porta, el 1806, Berlín va ser envaïda després de la derrota prussiana en les guerres napoleòniques. Napoleó va desfilar al capdavant del seu exèrcit a través de la porta, i es va emportar la quadriga a París. Quan, el 1814, la quadriga va tornar a Berlín, es va canviar la branca de llorer de l'estàtua per una Creu de Ferro, transformant-la de la deesa de la pau a la deesa de la victòria. La quadriga de dalt de tot de l'arc és una còpia dels Cavalls de Bronze de Constantí I, que adornen la part superior de la porta principal de la basílica de Sant Marc a Venècia. En efecte, al final de la primera campanya d'Itàlia, l'exèrcit francès comandat pel general de l'exèrcit Napoleó Bonaparte va portar de Venècia, el 1798, l'original de l'escultura com a "tresor de guerra" i la va col·locar sobre el monument. Als seus peus es troba la tomba del Soldat desconegut de la Primera Guerra Mundial. L'arc del triomf de la plaça de l'Estrella està alineat amb el Arc de triomphe du Carrousel,
- #9 Otros arquitectos, los llamados utópicos, revolucionarios o visionarios, plantearon edificios basados en las formas geométricas. No despreciaron la herencia del pasado clásico y, aunque respetaron las normas de simetría y la monumentalidad, sus edificios son a veces el resultado de la combinación caprichosa de las formas geométricas. Étienne-Louis Boullée (1728-1799) y Claude-Nicolas Ledoux(1736-1806) encabezaron esta postura; entre la gran cantidad de proyectos no construidos merece la pena mencionar el Cenotafio para Isaac Newton concebido por Boullée como una esfera, representación del modelo ideal, levantada sobre una base circular que había de cobijar el sarcófago del científico. Ledoux ha dejado edificios construidos, entre ellos una parte de la utópica ciudad industrial de lasSalinas de Arc-et-Senans, de planta circular en el Franco Condado o el conjunto de la Villette en París.
- #13 145 cm, Musée du Louvre, Parigi. la escena capta el momento en el que Eros revive a Psique con un beso, después de que ella ha tomado la poción mágica que le había arrojado a un sueño eterno.9
- #18 La pintura representa la mort el 1793 de Jean-Paul Marat, l'escriptor del diari radicalL'Ami du peuple (L'amic del poble), molt relacionat amb la facció jacobina durant elregnat del Terror, encara que mai no en va ser un membre indiscutible. Marat va ser apunyalat el 13 de juliol, mentre escrivia a la seva banyera, per Carlota Corday, la qual recolzava la facció girondina, més moderada i que va viatjar deNormandia a París obsessionada amb la idea d'assassinar l'home a qui ella percebia com una «bèstia» i així «salvar França». Va aconseguir aproximar-se-li usant el subterfugi de parlar-li de traïdors a la causa de la Revolució. Corday el va assassinar amb un ganivet que havia amagat entre les seves robes. Va aconseguir entrar a la casa de Marat amb la pretensió de presentar-li una llista de gent que hauria de ser executada com a enemics de França. Marat li ho va agrair i li va dir que serien guillotinats la setmana següent, moment en el qual Corday immediatament el va apunyalar. Va ser guillotinada poc després.