1. San Carlo alle Quattro Fontane
FRANCESCO
BORROMINI
Textos de VISUALART.
Ed Vicens Vives

3. DOCUMENTACIÓ GENERAL
NOM: San Carlo alle Quattro Fontane
AUTOR: Francesco Borromini (1599-1667)
CRONOLOGIA: Església i claustre, 1638-1641;
façana, 1665-1667
LOCALITZACIÓ: Roma
ESTIL: Barroc
MATERIALS: Maons i estuc
SISTEMA CONSTRUCTIU: Arquitravat i voltat

4. ANÀLISI FORMAL
ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Eixos exempts, les columnes fan la funció
de càrrega.
Presenta una tendència ascensional.
Entaulament en forma de cornisa corba
sobre el que s’aixeca un cos intermedi
compost per arcs de mitg punt i petxines
que sostenen la cúpula de forma
el—lipsoïdal.

6. 3
2
1

12. 7
4
6
5
4 6
6

13. ANÀLISI FORMAL
ESPAI EXTERIOR I INTERIOR
Façana dividida en dos nivells per un
entaulament horitzontal.
Combinació de columnes grans i petites amb
obertures en forma de nínxol.
L'estàtua de Carles Borromeu del primer
nivell es correspon amb el medalló del pis
superior.

15. La cornisa superior imita un frontó.
Sensació de moviment ascendent ondulat.
Capitells d’ordre corinti.
Planta oval amb 16 columnes que modelen
el mur i suporten l’entaulament.
Cúpula oval, formada per cassetons
geomètrics i coronada per una llanterna,
que és la principal font d’il—luminació

17. 1
1
1

22. ANÀLISI FORMAL
ESTIL
Extrema tensió formal i originalitat.
Juga amb la corba, la contracorba,
l’el—lipsi i els espais còncaus i convexos
portats a la màxima expressió amb
l’objectiu de reflectir moviment.
San Carlo alle Quattro Fontane és la
primera (església i claustre) i darrera
(façana) obra de Borromini. Fusiona
una sèrie de tradicions independents en
un tot únic i coherent, suggerent i
revolucionari.

23. La planta respon a una síntesi entre
l’església de planta de creu grega i de
cos central, i la planta longitudinal
jesuítica.
La cúpula oval i la forma d’il—luminar-la
remeten a l’arquitecte Serlio.
Borromini es considerat com un
continuador de l’arquitectura romana.
Preferència pels materials dúctils

30. INTERPRETACIÓ
CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ
Primer projecte exclusiu de Borromini.
Amb Bernini, és el màxim representant del Barroc
arquitectònic italià.
Borromini mostrava una tècnica angoixada, turmentada i
sempre insatisfeta.
A cada obra augmentaven l’elegància i la intensitat del
ritme juntament amb la tensió interna.
La seva darrera producció, la façana de San Carlo,
representa la fusió en el grau més elevat d’arquitectura i
escultura, i és vista com la culminació de tot el seu estil.

31. INTERPRETACIÓ
FUNCIÓ
Convent dels trinitaris, dedicada al seu
fundador, Carles Borromeu.