PINTURA GÒTICA. TRECENTO

Pintura gòtica
Història de l’art
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpció Granero Cueves

4.Pintura
gòtica
Van der Weyden
La Magdalena
Simone Martini
Anunciació
Giotto di Bondone
Crist mort
Jan Van Eyck
El matrimoni Arnolfini

ART
GÒTIC
Hubert i Jan van Eyck (germans)
Adoració de l’Anell Místic
o
Políptic de catedral de Sant Bavó

4. La pintura gòtica
Jan van Eyck
L’home del turbant vermell

4.1.Característiques
1) Funció decorativa de temples,
principalment, però també
d’ajuntaments, palaus, castells
(particulars)…
2) La pintura mural perd importància, ja
que el seu lloc l’ocupa la vidriera, excepte
a Itàlia. Durant l’estil gòtic gairebé
desapareix la pintura mural, per la
progressiva reducció dels murs en
l’arquitectura, ara ocupats per amples
finestrals.
Tampoc es podien pintar les voltes ogivals a causa de la
seva gran alçada, que farien molt difícil el seu gaudiment
des de baix. Itàlia és l’únic lloc on es continua realitzant
pintura mural, ja que en els seus temples, els murs
segueixen tenint una funció de suport arquitectònic
important.
Mestre de Sant Mateu
Retaule de Sant Mateu i Sant
Francesc (1377)
de la Catedral de Palma

4.1. Característiques
• S’utilitzen altres SUPORTS
com:
– Pintura sobre taula:
Retaules (díptics,
tríptics, políptics).
– Llibres o codis miniats
(Scriptoria a les
miniatures).
– Vitralls de colors.
– Tapissos (parets dels
castells).
3) Suports. La vidriera fa que la
pintura es reservi i...

3) De la pintura sobre taula romànica,
que decorava el frontal de l’altar, es
passa al tríptic, format per tres taules,
i al políptic, compost de moltes taules
articulades, les laterals mòbils per
tancar el conjunt. En el s. XIV s’imposa
el gran retaule rígid i amb moltes
taules, encara que també es pinta sobre
taules individuals.

4) La temàtica segueix essent religiosa,
preferentement, tot i que els temes profans
i quotidians (escenes costumistes)
aniran augmentant i apareixerà el retrat.
Els temes són semblants als de l’escultura i
pretenen emocionar, és una pintura
emotiva que tracta de suscitar els
sentiments mitjançant un dibuix expressiu
i uns colors forts o brillants.Matrimoni Arnolfini
Jan van Eyck

5) Tècniques.
S’usa especialment el tremp,
que utilitza l’ou com aglutinant
dels pigments,i permet
realitzar minuciosos detalls,
amb colors molt brillants.
En el segle XV, a Flandes
(cap el final de la Baixa Edat
Mitjana) amb la pintura
flamenca es difon la tècnica
de l’oli sobre llenç o taula
(innovació, gràcies als Van
Eyck).
El fresc a Itàlia.
La Verge del Canceller Rolin (1435)
Jan van Eyck Taula (66 x 62 cm)
Musée du Louvre, París

• 6) Característiques formals.
• Abandonament de la rigidesa.
• Més expressivitat i realisme. Les figures tendeixen a ser més naturals i
expressives que les romàniques. Mostren sentiments, estats d’ànim.
La deposició de la creu o El
davallament
(c. 1435)
Roger van der Weyden
Oli sobre taula de roure (220 x 262 cm)
Museu del Prado. Madrid.

• L’escenari pot ser natural, però
és més freqüent l’arquitectònic
i, en algunes ocasions l’interès
per les persones els du a
prescindir del fons, llavors és
daurat com en el bizantí, i
presenta les figures planes o
ingràvides.
• Busca el realisme i procura reflectir el món
circumdant, i es comença a substituir el fons
neutre i daurat per espais paisatgístics.

• Presenta un colorit variat, amb tonalitats.
És, en definitiva, una pintura cromàtica,
naturalista, narrativa i dramàtica.
Deposició de la creu
Van der Weyden
Van der Weyden
La Magdalena

• AUGMENT DEL
REALISME.
• PAISATGE.
• RETRAT.
• NATURALESA MORTA.
• ENRIQUIMENT
ICONOGRÀFIC.
• PINTURA:
- CROMÀTICA.
- NATURALISTA.
- NARRATIVA.
- I DRAMÀTICA.

4.2. EVOLUCIÓ ESTIL
• 4) FLAMENC (XV).
Primitius flamencs.
• 1) GÒTIC LINEAL
(Franco-gòtic o estil
vidriera,
final XII i XIII-XIV)
• 2) ITALO-GÒTIC (1250-1400).
Primitius italians
• 3) INTERNACIONAL o
CORTESÀ (1375-1425)
Destaquen dues escoles: els primitius italians i els
primitius flamencs. I quatre etapes:

4.2.1.- GÒTIC LINEAL
(Franco-gòtic o Estil vidriera,
segles XII-XIII-XIV)
• Tipus de pintura inspirada
en les vidrieres, por això
seran importants les línies
del dibuix que limiten les
superfícies acolorides amb
vius colors (traç negre
gruixut que recorda
l’emplomat dels vitralls).
• Interessa la lluminositat del
color pla, més que les
gradacions o matisos tonals.
• Sovint el fons encara és
daurat o monocrom, i
ressalta les figures.

Predomina el naturalisme (el mateix que en escultura), però els temes
són tractats amb senzillesa i certa “ingenuïtat”, amb la finalitat de què
el contingut hi arribi millor a l’home vulgar: la qual cosa el fa un art
idealitzat que intenta atreure l’espectador.

Vidriera
Destaquen els vitralls de:
- Saint Chapelle, París.
- Catedral de Lleó, Espanya.
- Catedral de Canterbury, Anglaterra.

Vitralls de la Catedral de Lleó i
de la Catedral d’Àvila.

Rosasses de Nôtre-Dame
i de la Sainte Chapelle de París.

Miniatures
Destaquen les que il·lustren les
”Cantigas de Santa María”.

Miniatures
• En les miniatures destaquen els
enquadraments arquitectònics, la
seva riquesa cromàtica i els fons
d’or.
• Són exemples: les Bíblies
historiades per la seva riquesa
iconogràfica i els Salteris:
• ”Reina Blanca de Castilla”.
• ”San Luís”.

Pintura de transició del romànic al gòtic
Escenes de temàtica cavalleresca pintades
damunt fusta. Museu de Mallorca.
CONTEXTUALITZACIÓ : Balears

Estil franco-gòtic o gòtic lineal. Detalls del Martiri de
Santa Úrsula de l’Església de Sant Francesc de Palma.
Fragments del retaule.

Estil franco-gòtic. Retaule de Sant Bernat (Museu de Mallorca).
Procedeix de la Capella dels Templers. Estil gòtic lineal: la línia
predomina encara sobre el volum. Cromatisme viu, colors plans,
temes senzills.

Pintura mural del gòtic lineal. Assalt a Medina
Mayurqa. Campament del rei Jaume I. Procedeix
del Palau Aguilar de Barcelona (MNAC).

Transició del Romànic al gòtic. Escola
castellana. Crucifixió i Pantocràtor
(1300). Autor Mahamud. Museu Nacional
d’Art de Catalunya (MNAC).

Període franco-gòtic. La il·lustració de
manuscrits amb miniatures. Selecció d’imatges de
les “Lleis Palatines”. El Rei En Jaume II i Oficis palatins.

Escenes extretes de les Lleis Palatines del rei de
Mallorca, Jaume II. El camarlenc i dos cambrers
netegen i ornen la cambra reial, i a l’altre veiem la taula
del Rei. Mostra de miniatures de pintura de gòtic lineal.

Miniatura del “Breviculum” de Thomas Le Meysier on
apareix discutint i polemitzant amb Ramon Llull.

4.2.2.- PINTURA DEL TRECENTO ITALIANA //
ITALO-GÒTIC (1250-1400) o PRIMITIUS ITALIANS
A) ESCOLA ITALIANA (DUCENTO, fase prèvia)
Reben el nom de PRIMITIUS ITALIANS els pintors
residents en Itàlia durant els segles XIII i XIV. Varen
mantenir la influència bizantina en la representació
de Verges i Crist en actitud immòbil. Aquesta forma
de pintar es coneixia amb el nom de pintura a la
Maniera Greca (bizantina i espiritualitzada). És l’etapa
inicial de la pintura gòtica, a la que corresponen els
mosaics i les pintures de:
Crucificats de Giunta Pisano ()
JACOPO TORRITI
PIETRO CABALLINI
GIUNTA PISANO
En el segle XIII la pintura va evolucionant. El dolor de
Crist es fa patent en la creu, els seu cos es dobla i els
peus estan clavats amb un sol clau, com es pot veure
en els...

CRIST MORT, LAMENTACIÓ O PLANY SOBRE CRIST MORT
O EL SANT ENTERRAMENT (1305-1306). GIOTTO DI BONDONE.
CAPELLA DELL’ARENA SCROVEGNI. PÀDUA. ITÀLIA.
19
2v

GÒTIC
16.- Catedral de Chartres, mestre de Chartres
17.- Nôtre-Dame de París
18.- Catedral de Palma (molts arquitectes, segons èpoques, i
escultors). 1 (2005, setembre); 2 (2010, setembre); 3 (2012, setembre).
19. Giotto: Crist mort. 1 (2006, setembre); 2 (2010, juny).
20.- Jan van Eyck: Matrimoni Arnolfini. 1v (2014, setembre).
21.- El Bosch: Jardí de les Delícies
ÍNDEX

1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1 pt)
1.1.- INTRODUCCIÓ
1.2.- CONTEXT HISTÒRIC. ESCOLA de FLORÈNCIA:
PRIMITIUS ITALIANS (TRECENTO) o ITALO. GÒTIC.
CARACTERÍSTIQUES

B) PRIMITIUS ITALIANS (TRECENTO)
o ITALO-GÒTIC
• En el segle XIV (Trecento) la pintura gòtica
italiana va tenir dos centres artístics
importants, que van desenvolupar formes
pictòriques amb unes característiques particulars.
Dues escoles en la Toscana:
• A) Florència: Cimabue (Cenni di Peppo) i
Giotto di Bondone.
• B) Siena: Duccio di Buoninsegna,
Simone Martini i, també, germans
Lorenzetti.
• Durant l’Edat Mitjana, Itàlia manifestarà
una forta personalitat artística que la
diferenciarà de la resta d’Europa degut,
sobretot, a tres circumstàncies:
• Supervivència de tradició tardoromana.
• Forta influència bizantina.
• I adaptació particular del gòtic.
• Aquestos tres trets donen com a resultat
un estil nou, ja que en Europa la pintura
estava relegada als retaules, vitralls i
miniatures; per aquesta raó, serà en la
pintura mural on es produiran les
principals aportacions del realisme
pictòric italià.
• Aquesta trajectòria culmina a finals del
segle XIII i durant el XIV (Trecento) amb
la figura de Giotto di Bondone.
1.- CONTEXT
1.1- INTRODUCCIÓ

• Tècnica més utilitzada: fresc sobre mur, tot i que també
van realitzar algunes obres amb tremp sobre taules de
fusta.
• Les composicions introdueixen, encara de forma molt
esquemàtica, un fons de paisatge.
• Figures començaven a ser expressives, reflecteixen el
dramatisme en les seus rostres, fet poc usual a l’època.
• Característica més revolucionària: pintar figures molt
naturals i realistes, s’anticipen a la pintura renaixentista.
• Composicions perden simetria (figures col·locades en
postures més naturals).
• Importància del dibuix (contorns clarament delimitats).
• Colors encara plans (1res obres). Però, després,
s’introduïren certs matisos que donen major volum.
• Intents de crear una perspectiva intuïtiva, amb l’objectiu de
crear l’efecte de la tercera dimensió. Per crear una
sensació de profunditat no només utilitzen la superposició de
figures, sinó que també utilitzen el fons de paisatges i
edificis pintats. Aquests intents de reflectir la profunditat no
es veuran culminats fins el RENAIXEMENT, quan es va
descobrir la PERSPECTIVA LINEAL.
B.1) ESCOLA de FLORÈNCIA (TRECENTO)
o ITALO-GÒTICMaiestà de Cimabue ()
1.2.- CARACTERÍSTIQUES

• Tot i el gran naturalisme de les seves obres,
la llum encara és inexistent.
• L’única llum és la llum divina de les
aureoles dels personatges representats.
• Respecte al ritme, les figures tenen una
gran mobilitat i dinamisme.
• Les figures presenten gestos
individualitzats, estan captades en mig de
gestos naturals, interactuant entre elles:
parlant, xerrant, expressant dolor....
• Els temes que van treballar van ser
religiosos, ja que els clients de l’època eren
bàsicament els membres del clergat.
B.1) ESCOLA de FLORÈNCIA (TRECENTO)
o ITALO-GÒTIC
Sant Francesc expulsant els dimonis de la
ciutat d’Arezzo, Giotto di Bondone ()
1.2.- CARACTERÍSTIQUES ESTIL

19. CRIST MORT, GIOTTO
19. LAMENTACIÓ
SOBRE CRIST
MORT O EL
SANT
ENTERRAMENT
- 1305-1306
- Pintura: fresc.
- 200 x 185 cm.
- Capella
dell’Arena o
Scrovegni,
Pàdua, Itàlia.
B.1) ESCOLA DE FLORÈNCIA (TRECENTO)

CRIST MORT, LAMENTACIÓ O PLANY SOBRE CRIST MORT
O EL SANT ENTERRAMENT (1305-1306). GIOTTTO DI BONDONE.
CAPELLA DELL’ARENA SCROVEGNI. PÀDUA. ITÀLIA.19

FITXA TÈCNICA (documentació general) 1 (2006, setembre); 2 (2010, juny).
catalogació i anàlisi formal
Títol Crist Mort, Lamentació per Crist Mort, o el Sant Enterrament
Pintor Giotto di Bondone (1266 – 1337)
Cronologia 1305-1306 (capella Scrovegni començada el 1303)
Estil Italo Gòtic, Escola de Florència (Primitius italians, Trecento)
Localització Capella dell’Arena Scrovegni. Pàdua. Itàlia
Tècnica i suport Pintura al fresc
Dimensions 200 x 185 cm
Tema Pintura religiosa: Després de la deposició de la creu

2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL; ASPECTES
ICONOGRÀFICS (2 pt)
2.1.- UBICACIÓ DE CRIST MORT: CAPELLA dell’ARENA SCROVEGNI
2.2.- CREACIÓ D’UN ESPAI CONVINCENT
2.3.- TEMÀTICA ICONOGRÀFICA
2.4.- TÈCNICA
2.5.- MARC PAISATGÍSTIC
2.6.- COMPOSICIÓ

CAPELLA
dell’Arena,
SCROVEGNI
- L’obra principal de Giotto és
aquesta sèrie de pintura mural al
frescs que va pintar per decorar
aquesta Capella de l’Església de
l’Arena en PÀDUA. Són 38
pintures que relaten diverses
històries evangèliques.
- En 3 registres separats per
franges i medallons a la volta de
canó de la capella, es relaten
històries de la vida de Jesús,
Maria, santa Aina i sant Joaquim
(sants i profetes).
- Al mur d’accés el Judici Final.
- El sòcol pintat imitant el marbre
amb temes al·legòrics (Virtuts o
Vicis).
- La família Scrovegni (Arso o
Enrico, senyors de Pàdua), rics
terratinents, encomanen el conjunt
per a la Capella familiar.
2.1.- UBICACIÓ

CREACIÓ D’UN ESPAI
CONVINCENT
• En un espai bidimensional, Giotto creu necessari representar un espai
tridimensional: cosa per la qual va emprar varis RECURSOS perquè l’ull
capti les tres dimensions.
– PROFUNDITAT: La resoldrà amb
l’ombrejat de les figures. Aquest
ombrejat també dóna volum a les
figures.
– MONUMENTALITAT: Simplifica
les figures al màxim i així
adquireixen major volum.
– PAISATGE: Apareix com un marc
real, on es representen les figures, i
els fons plans són substituïts. Els
seus paisatges són molt
esquemàtics (urbans o rurals) i,
fins i tot, a menor escala que les
seves figures però creen ja un
marc convincent on Giotto
desenvolupa les narracions.
CAPELLA dell’Arena, SCROVEGNI
2.1.- ESPAI

“Adoració dels reis mags”.
Giotto di Bondone
Capella dels Scrovegni

“Adoració dels reis mags” (observeu el Cometa Halley, Estrella de Betlem).
Giotto di Bondone
Capella dels Scrovegni

Diferents frescs de Giotto di Bondone. Dalt esquerra la
Fugida a Egipte, a la dreta el Crist mort o el ”Sant
Enterrament”, a sota la, Resurrecció de Llàtzer.
Capella Scrovegni, Pàdua (1306).

CAPELLA
dell’Arena,
SCROVEGNI

Giotto di Bondone (1266-1337)
Escenes dels Frescos de la vida de Jesús, la Verge, santa Anna, sant Joaquim
a la Capella Scrovegni, de l’Església de l’Arena de Pàdua.
Fugida a Egipte i Baptisme de Crist.
Els personatges es mouen en un paisatge que els envolta, tot i que sigui un paisatge un poc
esquemàtic i convencional.

Escenes dels Frescos de la vida de Jesús,
la Verge, santa Anna, sant Joaquim
a la Capella Scrovegni, de l’Església de
l’Arena de Pàdua.
Joaquim expulsat del Temple.
Primera escena del cicle de la
capella Scrovegni.

Escenes dels Frescos de la vida de Jesús, la Verge, santa Anna, sant
Joaquim
La trobada de sant Joaquim i santa Aina a la Porta
Daurada.
L’autor dóna volum i modela les formes com si
d’escultures es tractés.

Encontre de sant Josep amb els pastors.
El pintor potencia la caiguda de les vestimentes, sobretot, a la part inferior del cos.

Rentada de peus de Crist als apòstols i Traïció de Judes.
Els personatges transmeten sentiments.

Captura o
“Prendimiento”
Giotto di Bondone
Capella Scrovegni

La Besada del traïdor Judes, Captura o “Prendimiento”. El llenguatge plàstic és majestuós i
rotund, els gestos dels personatges desprenen tot el dramatisme i la intensitat de l’escena.

La Besada del traïdor Judes, Captura o “Prendimiento”. El
llenguatge plàstic és majestuós i rotund, els gestos dels
personatges desprenen tot el dramatisme i la intensitat de l’escena.

Frescos de l’església de la Santa Croce de Florència.
Sant Francesc renunciant als bens paterns
i mostrant els estigmes.

Escenes dels Frescos de la vida de Sant Francesc
a l’Església de Sant Francesc a Assis.
El Sant renuncia als bens paterns. A l’altre fresc té un somni on veu un palau ple d’armes.

Pintura mural de la Basílica de la Santa Croce de Florència.
Sant Francesc predicant davant el papa Honori III i entrevistant-se amb el soldà d’Egipte.

“Mort de Sant Francesc”
Capella Bardi en Església de La Santa Croce, Florència 1320.

Església de la Santa Croce de Florència. Capella Bardi.
Mort de Sant Francesc.

El fresc de Giotto és una obra pictòrica que representa la deposició i el dolor d’un grup de
persones davant el cos mort i jacent de Jesús (immediatament després del davallament de
la creu), envoltat dels personatges testimonis de la Passió: la Verge (que rep el cos del seu fill i
el besa amorosament), acompanyada de les tres Maries (Maria Salomé, Maria de Cleofàs i
Maria Magdalena), amb aureoles bidimensionals i daurades, Sant Joan (el deixeble estimat,
que obri el braços en patètica actitud), i Sant Josep d’Arimetea i Nicomedo, contemplen
l’escena amb continguda emoció, amb un cel completament ple d’àngels.
19. ”LAMENTACIÓ SOBRE EL CRIST MORT”
2.3.- TEMÀTICA ICONOGRÀFICA

19. ”LAMENTACIÓ SOBRE EL CRIST MORT”
Pintura feta al FRESC, tècnica que requereix gran rapidesa en el treball, cosa que va
afavorir la simplificació de la seva composició.
• En aquesta obra existeix ja un espai creat per l’ombrejat (volum i profunditat). Per a
reforçar aquesta sensació dóna a les seves figures monumentalitat. Figures amb els
contorns de línies nítides i precises, que els donen un modelat i volum molt real.
LLUM de procedència ambiental, la conté la mateixa obra i les ombres que reflecteix ajuden a
crear volum. La gama cromàtica es càlida, amb colors vius (apropament al naturalisme).
2.4.- TÈCNICA

19. EXPRESIÓ DEL SENTIMENT
Introdueix en els seus personatges reaccions psicològiques (EXPRESSIÓ DE
SENTIMENTS), que se suposa existeixen entre les diferents persones
representades; i ho aconsegueix mitjançant les gesticulacions.
2.4.- TÈCNICA

Magdalena.
La Verge abraça el
seu fill mort (dolor
callat i contingut).
Sant Joan obre els braços cap endarrere amb
un gest angoixat (intens dolor).
Un gran dramatisme, demostrat a través del gest patètic dels personatges.
2.4.- TÈCNICA

RECURSOS EFECTISTES
• Personatges asseguts d’esquena (il·lusió òptica), donat que
l’espectador sent més pròximes aquestes figures (sensació de
profunditat).
2.4.- TÈCNICA

2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL; ASPECTES
ICONOGRÀFICS (2 pt)
2.1.- UBICACIÓ DE CRIST MORT: CAPELLA dell’ARENA SCROVEGNI
2.2.- CREACIÓ D’UN ESPAI CONVINCENT
2.3.- TEMÀTICA ICONOCRÀFICA
2.4.- TÈCNICA
2.6.- COMPOSICIÓ

MARC PAISATGÍSTIC
- Encara és molt esquemàtic i es subordina al fet
narrat, perquè el paisatge muntanyós i rocós (el
Gòlgota?), despullat de vegetació (només n’hi ha un
arbre sense fulles a l’esquerra dels personatges o a la
nostra dreta), no guarda relació amb la figura humana,
però les figures sí tenen totes la mateixa proporció.
- Uns contorns muntanyosos s’intueixen en el fons.
És la iniciació de representar, de manera naturalista,
uns personatges reals amb un context real (el paisatge).
- Se supera, així, l’estil tardà bizantí i es recupera la
tradició artística clàssica.
- L’ús del paisatge i d’una perspectiva vacil·lant
(figures monumentals d’esquena) és considerat un
artifici il·lusori inventat per Giotto, precursor de
Massaccio i Piero de la Francesca (de la perspectiva).

A la part superior de la composició, sobre un cel
blau intens, 10 àngels regirats (contorsionados)
comparteixen el dolor de l’escena inferior.
• Àngel doblegat (damunt de
Sant Joan) eleva la meitat del
seu cos i deixa la resta en
segon pla.
2.5.-.- MARC PAISATGÍSTIC

• Està simplificada
al màxim, evitant
tot allò anecdòtic i
els petits detalls,
amb la finalitat de
no distreure
l’espectador del
tema central.
• Jesús és l’eix
central, i al seu
voltant es disposen
la resta de les
figures. Agrupant
els personatges:
dos a la dreta, tres
figures femenines
en el centre, altres
tres rodegen el cos
de Crist i, altre grup
indefinit a
l’esquerra.
• Àngels plorosos
en un moviment
descendent que
convergeixen en
Jesús.
2.6.- COMPOSICIÓ

2.6.- COMPOSICIÓ• Figures
assegudes
immòbils (en
contraposició a
Sant Joan).
• COMPOSICIÓ
ORIGINAL: No
presenta simetria,
escena principal a
l’esquerra, dóna
més naturalisme i
credibilitat.
• El monticle en
pendent reforça el
centre d’atenció
de l’obra, ja que es
perd de vista just
darrere de les
dones, que
envolten la Verge.

• La tensió
continguda i la
intensitat emotiva
de la composició
mostren la gran
decisió de Giotto, a
més de conferir
personalitat
pròpia als
personatges (tant
en fisonomies com
en gestos).
• Representa en
posició obliqua a
les figures, menys
els dos de la dreta
(Sant Josep
d’Arimetea i
Nicomedo) i l’arbre
(únics referents
verticals de la
composició).
• Natura en dol, un
arbre mort en la
cúspide del
monticle (més
dramatisme).
• Contrast entre les
actituds serenes
dels personatges
de la dreta i
l’actitud patidora de
la resta.
2.6.- COMPOSICIÓ

3.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL.
MODELS I INFLUÈNCIES (1 pt)
3.1.- BIOGRAFIA DE GIOTTO DI BONDONE (1266-1337) I OBRES
3.2.- MODELS I INFLUÈNCIES

GIOTTO di BONDONE
(1266 – 1337)
• GIOTTO n’és el màxim representat de
l’escola florentina. Fou deixeble de Cimabue.
Encara que Giotto és un pintor de tradició
bizantina, serà un veritable revolucionari, amb
un llenguatge pictòric que va revolucionar la
història de la pintura, anticipant-se al
Renaixement.
• Fins al segle XIII la pintura bizantina havia
influït molt en la pintura gòtica italiana, sobretot
pels fons daurats, el hieratisme de les
formes i per les figures planes, sense volum,
molt poc realistes.
• Giotto va trencar amb aquesta influència
bizantina i va anticipar els valors que
desenvoluparien posteriorment en el
Renaixement.
B.1) ESCOLA DE FLORÈNCIA
(TRECENTO)
MAIESTÀ (Verge amb nin envoltada
de sants), pintura sobre taula.
Convencionalismes: mirada cap els
espectadors, juxtaposició o fons
daurat.
Novetats: Volum i profunditat.
3.1.- BIOGRAFIA I OBRES

GIOTTO di BONDONE
(1266 – 1337)
• Va ser pintor, arquitecte i escultor.
• Firma les seves obres i és el primer que inicia
la campanya de reivindicació de les Arts
Plàstiques com a tema de l’esperit, més que
com a tasca material.
Té, a més, importància sociològica, donat
que fou un pintor que, socialment va gaudir de
gran popularitat i d’una bona situació social, i va
participar en assumptes mercantils, essent amic
dels banquers de l’època (Bardi, Scrovegni,
Peruzzi...) i dels personatges importants. Fou
sol·licitat, realitzant importants encàrrecs, pels
franciscans, pels Papes, els Visconti, els Anjou i
pels reis. Lloat per cronistes de l’època, com
Dante.
• Va entrar a treballar en el taller del pintor
Cimabue, representant d’una pintura que
s’inspira en models bizantins. Però Giotto, en el
seu estil, començarà a introduir innovacions
pictòriques molt aviat: la seva pintura és d’un
fort realisme i audàcia.
B.1) ESCOLA DE FLORÈNCIA
(TRECENTO)

GIOTTO DI BONDONE (1266 – 1337)
• Parteix, per a crear la seva pintura, no de la imatge
ideal de la realitat, sinó de la imatge òptica que
tenim d’ella: Intenta donar “existència real“ a les
coses que poden ser captades por la nostra mirada.
• Accentua l’expressió dels
rostres i els gestos de les mans,
tractant de representar els estats
d’ànim, que coneixem per la nostra
experiència psicològica, és a dir,
crea dinamisme, que té una
intensitat excepcional a les llances
de la Captura de Jesús.
• Trenca amb la tradició i dóna
expressivitat i dramatisme als
seus personatges, que cobren
volum, i acaba amb la frontalitat
representant figures girades
d’esquena.
• Intenta la profunditat disposant
les figures en plans successius.
• A més, capta el paisatge i la
perspectiva.
Captura o
“Prendimiento” (La besada del traïdor Judes)
Giotto di Bondone
Capella Scrovegni

GIOTTO DI BONDONE (1266 – 1337)
• Valora els buits per a què els
personatges tinguin espai per a
moure’s.
• Introdueix detalls naturalistes
(flors, animals).
• EN RESUM, UN ESTIL PLE
D’INNOVACIONS: realisme,
volum, acaba amb frontalitat,
profunditat, espais buits
perquè personatges es moguin,
elements de la naturalesa,
gestos…Giotto di Bondone
La fugida a Egipte (1305)
Capella degli Scrovegni, Pàdua

• CREACIÓ D’UN ESPAI CONVINCENT
• EXPRESSIÓ DEL SENTIMENT
• Les característiques esmentades les aconseguirà gràcies a:
• PINTURES MURALS:
- Decoració Basílica Major d’Assis,
dedicada a Sant Francesc, encara
prolongació del romànic, no estil
madur. Imaginació, flors, animals,
antecedent Crist Mort.
- Capella Scrovegni, Pàdua. Major
perfecció. Temes: Vida de Jesús, la
Verge, Santa Anna i Sant Joaquim.
Desapareix la jerarquització, perquè
s’humanitzen els déus. Crist Mort
(fitxa 19).
- Capella Bardi de l’església de
Santa Croce, Florència. Estil
plenament format, destaca l’escena
de la mort de Sant Francesc.
• PINTURES SOBRE TAULA:
- MAIESTÀ (Verge amb nin envoltada
de sants).
– PROFUNDITAT
– MONUMENTALITAT
– PAISATGE
Giotto di Bondone
“Mort de Sant Francesc” Capella Bardi
Església de La Santa Croce, Florència, 1320.
OBRES
La major part de les seus obres són
murals o sobre taula.
3.1.- OBRES

MAIESTÀ (Verge amb nin envoltada
de sants), pintura sobre taula.
Convencionalismes: mirada cap els
espectadors, juxtaposició o fons
daurat.
Novetats: Volum i profunditat.
GIOTTO di BONDONE
(1266 – 1337)

Escenes dels Frescos de la vida de Sant Francesc
a l’Església de Sant Francesc a Assis.
Compartint la capa amb un pobre i, dreta, expulsant els dimonis de la ciutat d’Arezzo. En el
paisatge apareixen arquitectures i una certa perspectiva.

Donació del
mantell
Giotto di
Bondone
(1297)
Església
Sant
Francesc
d’Assis,
en Assis

• El seu mestre fou
Cenni di Peppo,
CIMABUE, gran
pintor d’obra i vida
desconegudes.
• GIOTTO
desenvoluparà la
tècnica del mestre:
Acaba amb el fons
d’or com símbol
celestial, i relaciona
el volum del cos
humà amb l’espai,
amb la seva realitat
terrenal, així,
abandona la
solemnitat, el
hieratisme i
convencionalismes
de l’estil bizantí,
cosa que seria un
pas decisiu en la
evolució de la
història de l’art.
3.2.- MODELS I
INFLUÈNCIES

• Aquest aspecte
ha suscitat
polèmica.
• Per a alguns
autors, la
incorporació de la
natura i de les
vibracions de
l’ànima humana
en l’art de Giotto,
són reflex d’allò
predicat per Sant
Francesc d’Assis
(mort el 1226).
• Per a altres ja
respon a
l’HUMANISME,
com a concepte
que el
Renaixement
s’encarrega
d’afirmar i de
difondre, amb el
qual l’home torna
a ser
protagonista de
la Història i ho fa
dins la Creació.
3.2.- MODELS I
INFLUÈNCIES

B.1) ESCOLA de FLORÈNCIA
(TRECENTO) • CIMABUE
(1240-1302): és
el 1r exponent
de l’escola de
Florència,
mestre de
Giotto.
• Acusa encara
influència
bizantina (fons
daurat i mirada
cap a
l’espectador),
però les seves
figures tenen
més volum i
perden la
frontalitat.

Com veiem en la seva Verge amb el Nin
o en Majestat (Maiestà) (), del Museu
dels Uffizi de Florència, on el pintor
treballa amb daurats i visions frontals.
CIMABUE
(1240-1302)

O en el Pantocràtor de l’absis del Duomo de
Pisa, on encara es nota la inspiració bizantina.
CIMABUE (1240-1302)

I en la Crucifixió (pintura mural) de l’església de Sant Francesc d’Assis,
obra d’intens dramatisme.
CIMABUE (1240-1302)

• Des d’aquesta òptica, els
frescos de la Capella Scrovegni
serien l’expressió del gust
burgès i anti-senyorial del
patriciat d’Itàlia.
• El brillant cromatisme,
característic de l’escola
florentina, és deutor del bizantí
(amb hàbils efectes lumínics que
fan tàctils els volums) i la pintura
florentina de Giotto combina
tradició romana amb conceptes
gòtics, i els personatges
prefiguren els de Massaccio i
Miquel Àngel.
• És a dir, Giotto di Bodone camina cap al Renaixement, cosa que es pot apreciar, fàcilment,
en la naturalitat de les figures i la seva gran expressivitat, perquè resulta visible el
sentimentalisme, la capacitat d’amar i patir dels personatges, intensitat expressiva i sentit
dramàtic que caracteritzen l’escena, un tema que Giotto ha representat des de l’òptica
purament humana, com si fossin els seus veïnats els que són representats:
DIGNIFICANT LA NATURA, SENSE CANVIAR-LA, FA SANTS ALS HOMES I HUMANS A
LES DIVINITATS.
3.2.- MODELS I
INFLUÈNCIES

B.2) ESCOLA SIENESA
(TOSCANA)
• Sentit líric, aristocràtic, i aferrats a la tradició, és a dir, ...
• Apogeu de l’estil tradicional bizantí.
• Influència del gòtic francès.
• Les figures són més blanes i curvilínies.
• Elegància lleugera, sentit preciosista, decorativisme i gràcia caracteritzen
aquesta escola.
• Es diferencia i es contraposa a l’estil de l’escola florentina giottesca, carregada
d’uns tons forts i de dramatisme.
Guidoriccio da Fogliano, 1328.
Fresc. Palazzo de Siena.
Simone Martini
• Siena: Duccio di Buoninsegna, Simone Martini,
germans Lorenzetti i Taddeo di Bartolo.

• Aquesta escola és una síntesi entre el
record de la influència bizantina i el
naturalisme que va introduir Giotto en
l’escola de Florència.
• La tècnica més utilitzada per aquesta
escola va ser el tremp sobre fusta, tot i
que també es van realitzar diverses obres
sobre mur mitjançant el fresc.
B.2) ESCOLA de SIENA (TRECENTO)
o ITALO-GÒTIC “Maiestà” del Duomo de Siena
Duccio de Buoninsegna (1250/60 -1319) ()
• Siena es caracteritza per continuar utilitzant els fons daurats d’herència bizantina (encara
que amb el temps anirien desapareixent), pel gest inexpressiu de les figures i per una major
naturalitat en els rostres i en les figures, en general, respecte a l’estil romànic, tot i que de
vegades es continua col·locant a les figures de forma frontal.
• Les composicions, que continuen essent bastant simètriques, es caracteritzen per la
tendència a complicar-les, acumulant moltes figures i elements anecdòtics que afecten a la
claredat narrativa.
• El dibuix manté la seva importància, ja que les figures apareixen clarament delimitades amb
una fina línia negra.
• Respecte a la perspectiva, hi ha intent per crear una certa sensació de profunditat amb
la simple juxtaposició de figures i plans, de forma encara poc natural.

o ITALO-GÒTIC
“Anunciació”
Simone Martini (Siena 1284 – Avinyó 1344) ()
• La llum és inexistent, només es pot parlar
d’una llum simbòlica en les aureoles que
envolten el cap de les figures religioses.
• Els colors no s’utilitzen de forma plana com
en la pintura romànica, hi ha una certa
gradació que permet crear un cert volum en
les figures, encara que tot i això les figures
continuen tenint moltes vegades una aparença
bastant plana. El color daurat del fons,
bastant present en les primeres obres
d’aquesta escola, poc a poc, va anar
desapareixent.
• En quant al ritme, les figures no tenen la
rigidesa de les pintures bizantines o
romàniques, apareixen amb una major
nombre de postures diferents, tot i que, en
general, la sensació de moviment en
aquestes pintures es força reduïda.

o ITALO-GÒTIC
• Les figures solen aparèixer ordenades de forma
bastant simètrica.
• Els temes eren tots religiosos, la qual cosa és
fàcil de comprendre tenint el compte el context
històric, en el qual l’església tenia un important
paper en aquella societat feudal i havia
esdevingut el principal client dels artistes.
“Maiestà” del Duomo de Siena
Madonna Ruccellai

DUCCIO DE BUONINSEGNA (1250/60 -1319)
“MAIESTÀ” del Duomo de Siena
• És el millor representat d’aquesta escola.
• Prefereix per la línia bella enlloc de la massa sòlida.
• Les seves obres més destacades són Madonna Rucellai i la Maiestà
(enorme tauler de fusta apaïsat que va realitzar per a la Catedral de
Siena).

Madonna Ruccellai, Uffizi

Taula central del políptic.
“Maiestà” de la Catedral (Duomo) de Siena
B.2) ESCOLA de SIENA (TRECENTO ITALIÀ)
• L’obra de La Majestat és una taula de fusta pintada per les dues cares. En una
apareix la Madonna i a l’altra escenes de la Passió.
• En l’escena de la Madonna veiem que la Verge, a l’igual que en la pintura
romànica, continua tenint una posició central i és de major grandària que la resta
de figures per destacar la seva importància (JERARQUITZACIÓ).

• Apareix envoltada d’àngels i sants, col·locats de forma simètrica a banda i
banda, formant diverses fileres de caps amb aureoles.
• La Verge aguanta entre els seus braços al Nen amb una postura més maternal
que no en el romànic.

• Detall dels sants i els àngels que adoren a la Verge.

Detall de la predel·la de la “Maiestà” de Duccio () La Matança dels Innocents.

Detall d’una obra de Duccio ()
“Àngels músics i àngels cantaires”
National Gallery de Londres

“Petit tríptic de Madonna i el nen amb quatre Àngels a dalt”
• Probablement fou l’artista més influent de la Siena del seu temps i en la
formació de l’estil gòtic internacional. Inspirador de Simone Martini i els
germans Ambrosio i Pietro Lorenzetti, entre d’altres.

SIMONE MARTINI (Siena 1284- Avinyó 1344)
• Un dels millors pintors del Trecento, d’estil més avançat, el
bizantinisme perd territori, encara que en les seves primeres
obres va seguir utilitzant el fons daurat d’influència bizantina,
però amb el pas del temps anirà desenvolupant un major
realisme.
• Té sentit de l’elegància, i la influència del gòtic internacional
fa que les seves figures abandonin rigidesa i esdevenen més
blanes i flexibles, els seus rostres més graciosos i expressius.
• Obres que DESTAQUEN:
• MAIESTÀ
• ANUNCIACIÓ, sobretot, feta sobre taula.
• Condottiero GUIDORICCIO
•

B.2) ESCOLA SIENESA
(TOSCANA)
Guidoriccio da Fogliano, 1328.
Fresc. Palazzo de Siena.
Simone Martini
• Siena: Duccio di Buoninsegna,
Simone Martini, germans Lorenzetti
i Taddeo di Bartolo.

• És el moment de les ciutats-
estat italianes (ss. XII-XIII),
domini comerç Mediterrània
oriental, inversió en art.
• Cisma d’Occident d’església
catòlica(1378-1417). Mort
Gregori XI, dos papes
simultanis: Urbà VI a Roma, i
Climent VII a Avinyó, seu de
França (1305-76) luxe,
riqueses.
• 1ª obra reconeguda és un
Gran fresc de la Majestat de
Maria (1315), situada a la sala
del Consell dels Ancians al
palau comunal, Siena.
MAIESTÀ

MAIESTÀ, SIMONE MARTINI (Siena 1284- Avinyó 1344)
Palau Comunal Consell Ancians (Siena)
• Imatge de la Verge, reina de la ciutat, ella que era la salvació de Siena, va ser encarregada
perquè presidís les deliberacions.
• Característiques: Gust pel color, ocres, cas del color terra torrada de Siena natural; traç
net o nítid que fa destacar les figures i els objectes en l'espai. Un antecedent de l’Escola de
Siena va ser l'art dels miniaturistes de les abadies benedictines.

• 1317 es traslladarà a Nàpols, al
servei de Robert d’Anjou (pintures
familiars, cortesanes i religioses).
• Pintarà el fresc mural (1328) retrat
del condottiero Guidoriccio da
Fogliano en el Palau Públic de Siena.
• Extraordinari retrat eqüestre, en el
qual destaca la figura grandiosa i
solitària del condottiero (gran heroi de
la ciutat de Siena) sobre un fons de
paisatge evanescent.

Simone Martini (Siena 1284- Avinyó 1344)
Condottiero Guidoriccio da Fogliano
(1328, fresc)
Palazzo de Siena
• S’ha discutit l’atribució del Guidoriccio a Simone Martini,
per la seva modernitat se l’ha considerat posterior.
• Però se sap que el retaule de L’Anunciació (1333) fou un
encàrrec posterior, per a la catedral de Siena en el qual ell
executà la zona central i el pintor Lippo Memmi (el seu
cunyat) les zones laterals.
• Mor a Avinyó (després de servir molts anys al palau dels
papes), seu d'una de les principals corts d’Europa, on el seu
estil era ben acceptat, en canvi, no ho eren les innovacions
de Giotto i de l'escola florentina.
• Segons la llegenda, a Avinyó Martini hi pintà el retrat de
Laura, l'estimada de l‘amic Petrarca, el poeta, però no se sap
si fou una invenció, perquè mai s'ha sabut si Laura era una
dona real.

SIMONE MARTINI (1284-1344). ANUNCIACIÓ.
Museu dels Uffizi de Florència. Rostres idealitzats, ulls
típicament ametllats, línia ondulant. Va ser el pintor que va
difondre l’estil de Siena per Europa.

ANUNCIACIÓ
SIMONE MARTINI
(Siena 1284- Avinyó 1344)
• Tríptic. Part central més alta: 184 alt x
114 cm ample. Laterals: 105 alt x 48 cm
d’alt.
• Remat d’arcs gòtics.
• Part central més ampla i important:
Anunciació. Obra de Simone Martini.
• Laterals i tondos obra de Lippo
Memmi (cunyat).
• Esquerra: Sant “Ansano”, patró de
Siena, du la bandera de la Resurrecció
que simbolitza la victòria sobre la mort, i
la fulla de palma representa el martiri
patit durant la seva mort.
• Dreta Santa Julieta: mà amb la fulla de
la palma, i en canvi, a l’altra du una creu.
• Tondos profetes Jeremies, Ezequiel,
Isaïes i Daniel.

SIMONE MARTINI
(Siena 1284- Avinyó 1344)
• Escena (cambra interior) de
distribució clàssica.
• Fons daurat, esdevé paret de la
cambra, sembla obrir-se a galeria
exterior porticada.
• Terra de gradacions d’ocres, dóna
sensació de profunditat (paviment de
marbre és la part visible de l’habitació).
• Davant del fons daurat i sobre el terra,
es troben els dos personatges
principals.
• Esquerra l'arcàngel Gabriel transmet
seriós el missatge a Maria, amb els
abillaments típics de les corts celestials
i part de les seves vestidures ondejant
al vent.
• Maria, personatge central de la dreta.

• Al centre de la imatge:
un gerro amb lliris,
símbol de la puresa
immaculada o virginitat
de la Verge.
• A la part superior, sota
l’arc apuntat central, el
colom blanc de
l’Esperit Sant, en
posició descendent, i
rodejada pels caps de
petits àngels querubins
de quatre ales.

• A l’esquerre: Representació d’un àngel de coll
llarg, de dits molt prims i allargats, lleugerament
incurvat, que anuncia a Maria el destí que espera
que accepti: ser la mare de Déu.
• De la seva boca surten les paraules daurades de
l'Evangeli de Sant Lluc: “Ave Maria, gratia plena,
Dominus tecum”.
• A la mà una branca d’olivera, símbol de la pau.
• És una figura andrògina; els plecs flotants del seu
mant indiquen, molt hàbilment, la seva aparició, de
sobte, que deixa a la Verge cohibida.
• Per la imatge tan refinada de l’arcàngel, tan bell,
tan civilitzat i tan ornamentat, que quasi té qualitat
de joia, Simone ha estat considerat el major
orfebre de la pintura.

• A la dreta, la Verge asseguda i amb un llibre a la mà,
presenta un cànon molt allargat.
• Estava llegint i, sorpresa, retrocedeix en un moviment
d’humilitat i confusió, a la mateixa vegada que es gira per
veure el missatger. Maria, com un gest de temor, es tanca
la capa del vestit.
• S’estableix una relació entre tot dos personatges, la frase:
“Ave Maria, gratia plena, Dominus tecum” escrita com
sortint de la boca de l’àngel.
• La posició del cos de Maria desprèn una nova
expressivitat, igual que el rostre que manifesta un cert
escepticisme davant les paraules de l'àngel Gabriel.
• El banc on es seu la Verge té profunditat, és a dir, té
tres dimensions igual que el llibre sostingut en les seves
mans, en el qual penetra la llum per les pàgines
entreobertes. L’execució és tan rigorosa (“primorosa”)
que sembla, fins i tot, una miniatura.

• La Verge ja no la presenta com la típica
silueta bizantina, per exemple de DUCCIO,
sinó que es una elegant dama com les que
Simone Martini veu en el país, fina, rossa, amb
uns llavis d'expressió delicada, que du una
corona real com si fos una reina, corona que
es distingeix del nimbe daurat.
Madonna Ruccellai
Galleria degli Uffizi. Florencia
Anunciació
Simone Martini (1284-1344)
Museu dels Uffizi de Florència

•Totes les figures
estan pintades sobre
un fons de color
daurat resplendent,
que dota a tota l’obra
d’una gran
espiritualitat.
• Malgrat el fons
daurat aconsegueix
certa idea de
PERSPECTIVA al
col·locar el gerro i un
moble en el fons.
• El contrast, entre el fons d'or i les figures, dóna contorn als objectes i als
personatges, sobretot, a través del tractament subtil i delicat de la línia.

• S'equilibra en una estructura
simètrica, en la qual els dos
personatges s'obren en sengles
corbes divergents per a ampliar
l'espai de la composició.
• Cal destacar com s’han encaixat les
dues imatges en la complicada
forma del retaule:
- Les ales de l’arcàngel
queden emmarcades per l’arc apuntat
de l’esquerre.
- La figura de la Verge
retrocedeix, per quedar protegida
sota l’arc de la dreta.
- Mentre l’espai buit del mig
s’omple amb el gerro i el colom.
COMPOSICIÓ

• Les distàncies entre els personatges i les mides són més realistes
(comparades amb l’obra de Lorenzetti).
• En les robes de la Verge es pot advertir un nou detallisme, a la zona inferior de
l’esquerra, la tela mostra un doblecs, gràcies als jocs de llums i ombres.
• D’aquesta manera podem veure com sobre els fons daurat entre l’àngel i la
Verge, existeix l’aire per modelar l’espai, és a dir, existeix una distància que
podem conèixer, així mateix podem sentir que el paviment esta fet d’una
pedra que podem, en un sentit figurat, trepitjar.
Anunciació de Lorenzetti (1344)

• Martini, com tants de pintors gòtics,
encara no aconseguí reflectir-la de
forma naturalista, si bé al voltant de la
Verge la llum està un poc més treballada,
sobretot en el llibre entreobert que du a
la mà dreta, per on penetra la llum en les
seves pàgines entreobertes.
• La resplendor de l’or i del color és una
metàfora apta per a l’Anunciació de la
Verge com ho va descriure Jacobo de la
Voràgine: ..."el poder del Altísimo cayó
sobre ella mientras la luz incorpórea de la
divinidad tomó cuerpo humano en ella, lo
que la hizo capaz de llevar a Dios".
• El gust per la línia cal·ligràfica, per
l'elegància, caracteritza la pintura de
Martini. L'elegància es nota en la forma de
pintar les ales, de col·locar els dits, dels
doblecs del vestit, etc.
LLUM

SIMONE MARTINI (Siena 1284- Avinyó 1344) • Rostres ovalats i
ulls allargats. Tota la
composició respons a
una concepció
idealista que es
manifesta en les
formes àgils i
ondulades, així com
en la utilització dels
colors purs, sobretot
el blau i rosa, que
destaquen sobre l’or
del fons.
• Fins i tot, l’espai
entre les dues
figures sembla
tremolar amb la
salutació de l’àngel
(Ave Maria, gratia
plena…).
• El lirisme que
traspua sembla més
proper a les
il·lustracions dels
manuscrits francesos
(miniatures) que no a
les formes
volumètriques de
Giotto.

• El gerro del trespol de tons daurats,
situat al centre, davant la paret també
daurada, conté 4 lliris de tija llarga
amb petites fulles, que al final acaba
en una sèrie de flors d’un blanc
resplendent, en forma de campaneta,
i que resulten ser un esclat de llum i
perfum que anuncia l’arribada de
l’estiu.
• LLIRI, flor de gran simbolisme a la
mitologia grega i encara queda el
sentit o símbol de bones intencions
en la cultura popular.
• Coneguda com Lliri de Sant Josep,
podria ser que Martini col·loqués els
lliris intencionadament, en el centre,
per referir-se a la importància del que
seria l’espòs, d’una mare verge, i pare
putatiu del nin Jesús, el qual naixeria
per obra i voluntat de Déu a través de
la intercessió de la Tercera Persona
de la Santíssima Trinitat, l’ESPERIT
SANT, representat en forma de colom
sobre Maria.
SIMBOLOGIA

• Petit arbre o BROT VERD evoca a Jesús, que
és l’Arbre de la Vida, símbol de la vida eterna, la
qual va portar Crist quan va venir al món, i amb la
seva mort redemptora, en la creu, es va convertir
ell mateix, en arbre de Vida, i per això es va
convertir en la perpètua primavera d'esperança.
• Arbre de la Vida (segons Gènesi) va ser
concedit a Adam en el paradís, l'arbre del
coneixement del bé i el del mal, contenia el fruit
prohibit, el qual va provocar sofriments després
de la desobediència d’Adam i Eva, que dóna lloc
al moment del pecat original.
• El fet entronca, precisament, amb la tradició que
explica aquest retaule, Jesús va ser concebut
sense intervenció de cap Home, i sí per la de
l’Esperit Sant, Maria va romandre abans, durant
i després de l'embaràs verge, per això Jesús va
néixer lliure de pecat original.
• El cristianisme va donar un sentit cristià a
antigues tradicions que empraven branques
verdes, per exemple els egipcis usaven brots
verds com expressió sagrada del triomf sobre
la mort, pels romans les branques verdes eren
signe de fertilitat, etc.
SIMBOLOGIA

Madonna of the
Annunciatio
Simone Martini
Panel of diptych
Tempera on wood
The Hermitage
St. Petersburg,
Russia
• El LLIBRE entreobert, que du a la mà Maria, podria indicar que va més
enllà del simple objecte decoratiu. Les dones burgeses de l’època tenien
accés a la cultura. Un exemple de dones cultes al segle XII podria ser
Hildegard de Bingen, en el XIV Christine de Pisan, etc.
SIMBOLOGIA

• És continuador de Duccio a qui va superar.
• La seva pintura va evolucionar i ELL VA ESTENDRE:
- Color de tradició bizantina, daurat al fons i aureoles
(mosaics de Venècia o Ravenna).
- Les característiques de l'Escola sienesa:
preciosisme, exquisidesa i gran sensibilitat.
- Però el conjunt respira un aire modern, són visibles
les influències del gòtic francès: linealitat, plena de
delicadesa, que entronca amb el gust i el refinament
de la nova aristocràcia urbana.
- Des d’ Avinyó impactà en la història de la pintura
(taula i miniatures, escoles franceses i flamenques), és
antecedent i decisiu per a la difusió del gòtic
internacional.
- Transforma el llenç en un espai tridimensional:
l’aire separava personatges i objectes.
- Estilització dels cossos (es diu que per influència
de la miniatura).
- Amanerament de les figures.
- Capacitat de fer percebre la magnificència de les
teles dels vestits.
Simone Martini
ESTIL

• Retaule de l'Anunciació
reconegut com una de les
obres mestres de la pintura
gòtica i, a més, és una de
les pintures més influents de
Simone Martini.
• Aquesta pintura elegant va
tenir una àmplia difusió per
Europa, amb importants
repercussions a Catalunya.
• Possiblement és l’obra en la
qual podem veure amb major
claredat la dualitat
d’influències en les quals es
movia l’artista, així com,
també, tímids precedents
del Renaixement.
MODELS I INFLUÈNCIES

• Germans Lorenzetti () El major, Pietro, és pintor preferentment de Verges i en creà un
tipus característic: Representada tranquil·la, plàcida, més bé grossa, expressió suau de
rostre rodó i ulls rajats. El petit, Ambrogio, pinta sobretot composicions murals (quatre
grans frescos al·legòrics) al Palau Públic de Siena o l’Ajuntament: el Bon govern de la ciutat
i del camp, i El Mal govern de la ciutat. Cal destacar que és la primera vegada que es
representa la ciutat amb les seves gents, els seus carrers, costums, etc. La seva Verge de la
llet va influir en Aragó, molt lligat a Itàlia.
Verge amb el Nin, Pietro Lorenzetti
Església d’Arezzo
Verge de la llet
Ambrogio Lorenzetti
Seminari de Siena

PIETRO LORENZETTI
• Germà major. Pintor preferentment de
Verges, i en creà un tipus característic:
• Representada tranquil·la, plàcida
(apacible).
• Més bé grossa.
• Rostre rodó i ulls rajats.
• Expressió suau.
B.2) ESCOLA de SIENA
(TRECENTO ITALIÀ) Verge amb el Nin, Pietro Lorenzetti
Políptic de l’Església d’Arezzo (1320)

Verge entronitzada de Crotona (1320),
Pietro Lorenzetti
Nativitat de la Verge, Catedral de Siena (1342),
Pietro Lorenzetti

L’Anunciació, Catedral de Siena (1344),
Ambrogio Lorenzetti (darrera obra)
Verge de la llet (va influir en Aragó, molt lligat a Itàlia)
Ambrogio Lorenzetti
Seminari de Siena (1330)

AMBROGIO LORENZETTI (germà petit,
pinta murals com els de l’Ajuntament)
• AL·LEGORIES DE LA PAU.
• BON GOVERN DE LA CIUTAT.
• BON GOVERN EN EL CAMP.
• EL MAL GOVERN.
• 1ª vegada temes urbans.

Pinta quatre grans frescos al·legòrics al Palau Públic de Siena
sobre el Bon i el Mal Govern al camp i a la ciutat.
El Bon Govern: “Al·legoria de la Pau”
AMBROGIO LORENZETTI

Pinta quatre grans
frescos al·legòrics al
Palau Públic de Siena
“Al·legoria del Bon
Govern” . El Camp i la
Ciutat ben governats
(detalls).
AMBROGIO
LORENZETTI

Pinta quatre grans frescos
al·legòrics al Palau Públic de
Siena. “Al·legoria del Mal
Govern” . Entronitzada, al centre,
la tirania com un dimoni. A sota les
conseqüències de la tirania, la
injustícia i els vicis del poble.
AMBROGIO
LORENZETTI

B.2) ESCOLA SIENESA (TOSCANA)
• Siena: Duccio di Buoninsegna, Simone Martini,
germans Lorenzetti i Taddeo di Bartolo.
Taddeo di Bartolo és un pintor de finals del Trecento.
Càstigs contra la luxúria i contra l’avarícia.
Col·legiata de Sant Gimignano

Un altre pintor sienès: TADDEO DI BARTOLO. Decora les parets de l’església del
poble toscà de Sant Gimignano amb els temes del Judici Final, el Paradís i
l’infern. Aquí veiem el càstig infligit als pecadors en funció del seu pecat. Càstig
contra els envejosos i els superbs.

Madonna Ruccellai
Duccio de
Buoninsegna
(1250/60 -1319)
Verge amb el Nin, Pietro
Lorenzetti, Església d’Arezzo
Verge de la llet (va influir en
Aragó, molt lligat a Itàlia)
Ambrogio Lorenzetti
Seminari de Siena (1330)
Anuncioació, Museu degli Uffizzi
Simone Martini (1284-1344)

L’introductor fou FERRER BASSA, que va
decorar la Capella de Sant Miquel del
Monestir de Pedralbes.
Detall de Sant Francesc i Santa Clara.
B.3) MESTRES D’INFLUÈNCIA ITALO-GÒTICA A
CATALUNYA

Germans Serra. Al Retaule de Sigena varen
col·laborar els dos germans (Jaume i Pere).
La Verge i el Nin envoltada d’àngels és
obra que Pere Serra va fer tot sol.
B.3) ESTIL D’INFLUÈNCIA ITALIANA A CATALUNYA

Pere Serra. Retaule de l’Esperit Sant de la
Catedral de Manresa. Detall de la taula central (La
Verge a la Pentecosta) i de dues laterals.
Riquesa cromàtica, dolçor i elegància de les figures.
B.3) ESTIL D’INFLUÈNCIA ITALIANA A CATALUNYA

Joan Loert (Mestre dels Privilegis)
Retaule del Martiri de Santa Eulàlia
B.4) ESTIL ITALO-GÒTIC A MALLORCA

Detalls del Retaule de Santa Eulàlia
de Joan Loert.

El Papa Sant Silvestre o Sant Climent
pintat per un pintor anònim (1376).
Mestre d’Alaró, Verge amb el Nin
(1ª meitat del s. XIV).

Mestre de Santa Margalida (o del Bisbe Galiana?).
Predel·la de Sant Guillem i Santa Helena (1372).

Detall del Retaule de la Capella Descatlar
(Sant Joan Evangelista, Santa Bàrbara, Santa
Llúcia i Sant Blai)
Església de Santa Eulàlia
Mestre del Bisbe Galiana
Retaule de Sant Pau
Museu Diocesà de Palma
B.$) ESTIL ITALO-GÒTIC A MALLORCA

Mestre de Sant Mateu
Retaule de Sant Mateu i Sant Francesc (1377)

Detalls de la vida i miracles de Sant Mateu
i Sant Francesc del
Retaule de la Seu.
A sota i a la dreta
Sant Francesc renuncia als bens paterns.

• El trasllat de la cort pontifícia
a Avignon va tenir
conseqüències importants per a
la pintura, donat que allí es
reuniren artistes italians
(Simone Martini) i francesos,
que donà lloc al naixement d’un
estil nou, que uneix l’elegància
sinuosa i el preciosisme
cromàtic de l’escola Sienesa,
la serenitat de les creacions
toscanes, i l’esperit
cavalleresc francès.
• A més acudiran artistes
flamencs i holandesos de les
refinades corts de París i
Borgonya.
4.2.3.- ESTIL
INTERNACIONAL o
CORTESÀ ( S. XV)

Característiques• Estilització de les figures.
• Afecció a la línia corba (plegats amb abundant moviment).
• Tendència a introduir detalls, aparentment naturalistes, però amb significat simbòlic
(influència flamenca).
• Es representen, casi sempre als donants (retrats) i temes de la vida quotidiana.
• Es crea un tipus de paisatge místic, ple de verdor, amb multitud de petites flors, on el Bon
Jesús sol jugar amb els àngels .
• Aquest estil representa
l’acabament del cicle evolutiu
del gòtic francès, donat que el
següent estil (el gòtic flamenc)
reaccionarà contra ell.
• Els grans mecenes seran la Cort
francesa de Carles el Savi, i la
dels seus germans el duc de
Berry i el duc de Borgonya.
Sobretot seran clients de la
miniatura, ja que es faran decorar
llibres molt luxosos que són
veritables quadres.

LOCHNER
•“ADORACIÓ DELS REIS”
•“JARDÍ DEL PARADÍS”
De pintura de cavallet
es conserva molt poca:
Artistes més destacats:
- Gentile da Fabriano (Itàlia).
- Germans Limburg
(miniaturistes, França).
- Robert Campin (Flandes,
transició).
- Península Ibèrica: Ramon de
Mur, Lluís Borrassà, Bernat
Martorell i Nicolàs Francès.

GERMANS
LIMBURG
“MOLT RIQUES HORES” del Duc de Berry

4.2.4.- GÒTIC-FLAMENC
(PRIMITIUS FLAMENCS)
• La pintura és coetània al
desenvolupament del primer
Renaixement en Itàlia (paral·lelament
al Quattrocento).
• Pintors de Flandes (XV). Professionals amb lents i
durs aprenentatges.
• Clientela religiosa, però sobretot rebran encàrrecs de
burgesos i banquers, que detallaven amb precisió
llurs comandes.
• Obres de petites mides per ornamentar cases
particulars.
• Sovint tríptics, laterals amb frontisses, que serviran
de portes a la central, i les cares externes es pinten
amb grisalles, que imiten l’efecte d’una escultura.
“Renaixement del Nord”
Gòtic Flamenc a altre Ppt

 Julio Jurado. http://www.slideshare.net/julijurado
 Assumpció Granero. http://www.slideshare.net/baldufa8
 M Victoria Landa Fernandez. http://www.slideshare.net/landa
 Mariano Rodriguez. http://www.slideshare.net/marobe
 http://www.slideshare.net/salvavila
 http://www.slideshare.net/maricarmearanda
 Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez
 analisisycomentario.blogspot.com/.../portada-del-sarmental-catedral-de.html - Publicado por JMLF.
Etiquetas: 08. Arte gótico, Escultura
 Imatges: Google i FlickrImatges: Google i Flickr
 Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura Govern Illes
Balears. Palma, 2002.
 Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009.
 Salvà Lara, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002).
 www.artehistoria.jcyl.es
 http://es.wikipedia.org
 Wikimedia Commons
 www.enciclopedia.cat
BIBLIOGRAFIA

PINTURA GÒTICA. TRECENTO

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Similar to PINTURA GÒTICA. TRECENTO

Similar to PINTURA GÒTICA. TRECENTO (20)

More from Assumpció Granero

More from Assumpció Granero (20)

PINTURA GÒTICA. TRECENTO