1. ART DEL SEGLE XIX Història de l’Art IES Ramon Llull Maria Assumpció Granero Cueves

2. 1. Introducció. Esquema general En pintura, el segle XIX es va caracteritzar per què, en cada una de les seves dues meitats, es va donar la presència de dos estils: Primera meitat Neoclassicisme Romanticisme Segona meitat Realisme Impressionisme

3. NEOCLASSICISME

4. 2. Concepte i datació Els límits cronològics del Neoclassicisme no són clars. Els primers indicis es remunten a mitjans del segle XVIII, i perviu fins ben entrat el segle XIX (trobem clares diferències segons els països). Conviu cronològicament amb el Romanticisme. En el NEOCLASSICISME predomina la RAÓ i en el ROMANTICISME els SENTIMENTS. Els dos estils, més que tendències clarament oposades, són dues cares de la mateixa moneda, cerquen donar resposta a les necessitats i inquietuds estètiques de la nova classe social dominant, la burgesia. El Neoclàssic ho farà inspirant-se en el MÓN GRECOROMÀ i el Romanticisme en L’EDAT MITJANA cristiana i en l’EXOTISME ORIENTAL. JACQUES-LOUIS DAVID MORT DE SÒCRATES

5. PIERRE VIGNON LA MADELEINE

6. 3. Context històric Entre 1750 i el darrer terç del segle XIX, a Europa es donen una sèrie de TRANSFORMACIONS RADICALS , que posaran les bases de la societat contemporània. La REVOLUCIÓ FRANCESA obri on període complex, ple de canvis i convulsions. La burgesia , classe emergent, lluita per participar del poder polític front a l’ ABSOLUTISME i a una noblesa en decadència. És el temps de les reivindicacions nacionalistes , bé en el seu vessant unificador (Alemanya i Itàlia), o bé d’independència (Grècia, Bèlgica, els Balcans de l’Imperi Otomà). La REVOLUCIÓ INDUSTRIAL que s’estén des d’Anglaterra, farà augmentar la població i generarà nombrosos problemes. Les ciutats creixen ràpidament, i es desenvolupen els mitjans de transport i de comunicacions. Els països europeus industrialitzats es llancen a la conquesta del món (grans IMPERIS COLONIALS ). El nuclis bàsics d’aquest nou estil varen ser les ciutats de ROMA i PARÍS . La primera fou el focus principal de recerca dels principis del Neoclassicisme. París els adopta , sobretot, durant el procés revolucionari i l’imperi de Napoleó . El NEOCLASSICISME es desenvolupà paral·lelament a la Il·lustració , i va coexistir amb la fi del Rococó . Art neoclàssic

7. 4. Característiques art neoclàssic A la 2ª meitat del s. XVIII es cerca un art alternatiu als excessos del BARROC i ROCOCÓ , es vol un art en què la forma i la funció es corresponguin racionalment. Per WINCKELMANN , aquest requisit es troba en l’art clàssic que, per a ell, és equivalent a “racional”. El NEOCLASSICISME pretén servir a la societat de la segona meitat de segle. És l’ art dels il·lustrats , art que s’identifica amb una societat lliure de dogmes . A l’ antiga Grècia i a la Roma republicana hi troben els valors morals i cívics que aspiren a implantar a la seva societat. L’estil neoclàssic s’acaba convertint en un art al servei de les idees revolucionàries i, més tard, en vehicle de propaganda al servei de l’imperi napoleònic , perquè l’obra de l’artista neoclàssic s’ha d’adaptar a les necessitats socials . JACQUES-GERMAIN SOUFFLOT EL PANTEÓ DELS HOMES IL·LUSTRES (1757-1790), París

8. 5. Aspectes que afavorien els sorgiment del Neoclassicisme Un conjunt de circumstàncies permeten el redescobriment de l’antiguitat clàssica: Troballes d’Herculano (1719) i Pompeia (1748), les ciutats sepultades pel Vesubi. Una àmplia oferta bibliogràfica sobre arqueologia. Resulta fonamental la publicació de dos llibres: Història de l’art de l’Antiguitat (1764) de WINCKELMANN, i Laocoont o sobre els límits de la pintura i la poesia de LESSING. En els dos es defensa la superioritat de l’art clàssic (especialment el grec), el qual havia aconseguit la perfecció i, a partir d’aquest, segons aquests autors, s’inicia la decadència que culminarà en el Barroc. Com a conseqüència, la funció de l’artista serà la de recuperar els valors perduts del classicisme. Les Acadèmies d’Art, fundades al segle XVIII, subratllaren el valor del clàssic com art reglamentat, criticant el Barroc i volen recuperar el “bon gust”. Transcendència de la raó dins el fenomen de la Il·lustració, present sobretot, en arquitectura. Una actitud erudita es reflexa als edificis públics: construcció de museus d’art i de ciències naturals, biblioteques, teatres, observatoris astronòmics, etc... Un nou criteri urbanístic respon a les necessitats dels canvis socials. Esdeveniment com la Independència dels EUA (1776) o la Revolució Francesa (1789) incrementaren el poder de la burgesia.

9. POMPEIA HERCULANO ART CLÀSSIC ROMÀ. PINTURA I MOSAIC

10. IMATGES DE POMPEIA ART CLÀSSIC ROMÀ. PINTURA I MOSAIC

11. JARDÍ DELS FUGITIUS. POMPEIA

12. IMATGES DE POMPEIA

13. IMATGES DE POMPEIA

14. IMATGES D’HERCULANO

15. IMATGES D’HERCULANO

16. IMATGES DE POMPEIA AMB EL VESUVI AL FONS

17. IMATGES DE POMPEIA AMB EL VESUVI AL FONS

19. VIL·LA DELS MISTERIS (s. I dC). POMPEIA

20. 6) Winckelmann publicà al 1764 la seva Història de l’Art Antic , en un moment en què es cercava la inspiració en l’Art Clàssic. Considerà que cada època feia el seu Art seguint una mateixa evolució. L’Art Grec el considerà molt millor que el Romà. Creia que el pintor i l’escultor havien d’imitar la realitat però, també, tenir present les millors obres de la Història, perquè li servissin de model, establint una llista, que encara avui usem, i que són les clàssiques. Sempre s’havia escrit sobre l’Art però, amb el Neoclàssic, apareix el professional de la Història de l’Art que, ja al XIX es comença a ensenyar a les Universitats. JOHANN JOACHIM WINCKELMANN (1717-1768)

21. Arquitectura

22. 1.Rebutja qualsevol tipus d’ornamentació. 2. Cerca línies simples, basades en els models clàssics. 3. Les columnes substituïren els pilars, i els murs es deixaren llisos i amb estucs. 4. Predominen els edificis de caràcter públic sobre els religiosos, com mercats, biblioteques, museus... 5. Una obra emblemàtica del Neoclassicisme va ser La Madeleine , de Pierre Vignon , primer temple de la Glòria i després església. 6. També construïren grans columnes i arcs de triomf commemoratius. PIERRE VIGNON LA MADELEINE 6. Característiques arquitectura

23. 7. En el camp polític, la imitació de l’antiguitat clàssica, com a exemple artístic redescobert pels arqueòlegs, va donar als revolucionaris un llenguatge diferent al que utilitzava la Monarquia Absoluta (Barroc) i l’aristocràcia (Rococó). 8. Per a Napoleó, aquest art dels cèsars, servia perfectament als seus interessos polítics. El centre del nou moviment, per tant, va ser França, però es va donar a molts altres països. JACQUES-GERMAIN SOUFFLOT EL PANTEÓ DELS HOMES IL·LUSTRES (1757-1790), París GOUDEIN i LEPERE COLUMNA DE LA VENDÔME 6. Característiques arquitectura

24. 9. No és una simple imitació del món clàssic, sinó revisió i/o adaptació d’aquest model al món del segle XIX. Va voler ser un art modern i compromès amb la problemàtica del seu temps. LANGHANS PORTA DE BRANDEMBURG

25. LEO VON KLENZE LA GLIPTOTECA DE MUNICH (1815-1830) SMIRKE EL MUSEU BRITÀNIC 10. L’Academicisme, o la necessitat d’ajustar-se a les normes establertes per les acadèmies, va ser una altra característica de l’estil Neoclàssic.

26. PIERRE VIGNON LA MADELEINE És un temple corinti , de planta basilical , amb absis semicircular , tres cúpules que no es visualitzen des de l’exterior, i presenta un gran frontó amb un relleu religiós . Pòrtic octàstil i perípter . D’influència romana t é l’ escalinata en l’entrada i en la part posterior i en els laterals s’eleva sobre un pòdium . 7. Obres arquitectòniques

27. JACQUES-GERMAIN SOUFFLOT EL PANTEÓ DELS HOMES IL·LUSTRES o SAINTE GENEVIÈVE (1757-1790), París Té planta de creu llatina i una immensa cúpula que s’aixeca sobre un gran tambor, el pòrtic és perípter i hexàstil, amb volta de mitja taronja i ordre corinti. Inicialment estava previst que fos una església dedicada a la patrona de la ciutat, santa Genoveva, però durant la Revolució francesa va servir de temple per a albergar els cossos dels homes il·lustres de la pàtria (en el frontispici està gravat "aux grands hommes la patrie reconnaissance": el reconeixement als grans homes de la pàtria).

28. Quan després de la caiguda de Napoleó es restaura l’Antic Règim, recupera el seu ús com a església, que continuarà amb l’època del segon imperi. Amb la tercera república francesa retorna el seu ús laic amb motiu del funeral de Víctor Hugo . Com antecedent constructiu té el Panteó romà de Marc Agripa (27 aC) i d’Adrià (118-125 dC). JACQUES-GERMAIN SOUFFLOT EL PANTEÓ DELS HOMES IL·LUSTRES o SAINTE GENEVIÈVE (1757-1790), París

29. JACQUES-GERMAIN SOUFFLOT EL PANTEÓ DELS HOMES IL·LUSTRES o SAINTE GENEVIÈVE (1757-1790), París

30. JACQUES-GERMAIN SOUFFLOT EL PANTEÓ DELS HOMES IL·LUSTRES o SAINTE GENEVIÈVE (1757-1790), París

31. GOUDEIN i LEPERE COLUMNA DE LA VENDÔME (1806). PARÍS Està dedicada a un canceller , s’erigeix sobre un basament, està adornada amb relleus de coure , i coronada en la part superior per una estàtua de Napoleó . Columna feta a imitació de la columna de Trajà. Aixecada per Napoleó per commemorar la batalla d’Austerlitz (ciutat a 5 km de Brno, república Txeca) contra la Lliga dels Tres Emperadors (alemany, austrohongarès i rus), considerada un dels majors èxits de Napoleó.

32. GOUDEIN i LEPERE COLUMNA DE LA VENDÔME (1806). PARÍS COLUMNA DE MARC AURELI (180-192). ROMA La columna trajana serà precedent d’altres columnes com ara la d’Antoni Pius i la de Marc Aureli (romana), i la Columna de Vendôme (neoclàssica del segle XIX).

33. GOUDEIN i LEPERE COLUMNA DE LA VENDÔME (1806). PARÍS

34. J. F. T. CHALGRIN I J. A. RAYMOND: L’ARC DE L’ESTRELLA (L’ÉTOILE, París, començat 1806, commemora les victòries de Napoleó) PERCIER I FONTAINE ARC DEL CARRUSEL

35. J. F. T. CHALGRIN I J. A. RAYMOND: L’ARC DE L’ESTRELLA (L’ÉTOILE, París, començat 1806, commemora les victòries de Napoleó) És el més gran del món construït amb els mètodes tradicionals, aconseguint els 50 metres d’altura i 40 metres d’ample. Té un únic van decorat a amb dos costats per relleus, del que destaca el de la seva dreta: el relleu de la Marsellesa. Està rematat per un atri. A sota d’aquest arc va passa la comitiva fúnebre de Napoleó per dur-lo a la tomba en els Invàlids. A dalt s’observen medallons amb els noms de les batalles. Napoleó el va manar construir per a commemorar els triomfs francesos. A sota l’arc es troba la tomba del soldat desconegut, i està fet a imitació de l’arc de Tit. Sintetitza l’arquitectura i l’escultura amb els relleus afegits de FRANÇOIS RUDE (1833-1836).

36. J. F. T. CHALGRIN I J. A. RAYMOND: L’ARC DE L’ESTRELLA (L’ÉTOILE, París, començat 1806, commemora les victòries de Napoleó)

37. J. F. T. CHALGRIN I J. A. RAYMOND: L’ARC DE L’ESTRELLA (L’ÉTOILE, París, començat 1806, commemora les victòries de Napoleó)

38. PERCIER I FONTAINE ARC DEL CARRUSEL Té tres vans, les columnes són d’ordre corinti, està rematat per un atri que té un carrusel tirat per quatre cavalls i que condueix la victòria.

39. LANGHANS PORTA DE BRANDEMBURG Fou construïda en 1791. Té una columnata d’ordre dòric. En la part superior apareix una victòria que condueix una quadriga. Fou tancada en 1961 quan dividiren la ciutat en dos amb el mur de Berlín i reoberta, després en 1989, quan el mur s’enderroca. En 1991 fou restaurada.

40. LEO VON KLENZE LA GLIPTOTECA DE MUNICH (1815-1830) SMIRKE EL MUSEU BRITÀNIC El neoclassicisme va arribar ràpidament a Anglaterra, ja que el barroc no hi havia arrelat molt. Té la part central en retrocés. Les columnes són d’estil jònic i estan coronades per un gran frontó. Té un pòrtic jònic i octàstil. En la part superior un frontó, a més de dues sales allargades. La seva decoració és escassa i molt sòbria.

41. CAPITOLI, WASHINGTON JUAN DE VILLANUEVA EL MUSEU DEL PRADO (1785-1819)

42. JUAN DE VILLANUEVA EL MUSEU DEL PRADO (1785-1819) Va ser concebut per a ser museu de ciències naturals. Té una façana molt semblant a la d’ El Escorial (influència d’Herrera). Posseeix a més dos salons amb una rotonda per a facilitar la visita.

43. JUAN DE VILLANUEVA EL MUSEU DEL PRADO (1785-1819) La façana presenta tres pisos: el primer té arcs entre pilastres, el segon una columna jònica esvelta però petita, i l’àtic amb petites finestres. El seu pòrtic és hexàstil d’ordre toscà i l’àtic està decorat amb relleus.

44. SABATINI LA PORTA D’ALCALÀ JUAN DE VILLANUEVA OBSERVATORI ASTRONÒMIC DE MADRID (1790-1808) Consta de cinc vans, tres són arcs i els altres dos amb llinda. Està decorat amb pilastres i semicolumnes d’ordre corinti, però si exceptuem aquesta decoració i les escultures en la part superior, l’ornamentació és molt sòbria. Petit frontó. Té planta de creu grega, pòrtic hexàstil i d’ordre corinti. Imita un temple romà. A dalt té un petit templet d’ordre jònic.

45. Escultura

46. 8. Característiques escultura neoclàssica Winckelmann exercí gran influència en els escultors de la 2ª 1/2 del s. XVIII. Donen tot el protagonisme a la línia pura, de contorns ben delimitats. 3. Conjunts serens i clars, sobris en composició, fugint de les sinuositats barroques. Predomina: equilibri, proporcionalitat, harmonia, puresa dels contorns i simplicitat . 4. El material més utilitzat és el marbre blanc. 5. Als relleus, les figures se situen en un primer pla, i es renuncia als fons de caràcter pictòric. 6. Les escultures es conceben amb independència total del marc arquitectònic, fins i tot, les destinades a monuments públics. 7. TEMES preferits a imitació de models de l’antiguitat , en ocasions es fan còpies d’obres grecoromanes . 8. Cerquen la bellesa ideal i realitzen nus (allunyats de l’erotisme), retrats individualitzats, eqüestres, al·legories, relleus per a monuments commemoratius o edificis públics (avenç en urbanisme de vies i carrers), i sepulcres. 9. A més, de la monarquia, de l’alta noblesa i de l’església, la burgesia serà un nou client d’aquest art, preferint temes més prosaics. 9. Els dos principals escultors són: BERTEL THORVALDSEN (danès, que es caracteritza pel purisme, rebutja qualsevol model que no sigui clàssic, i la majoria dels seus temes són mitològics, gran perfecció tècnica, precisió exquisida, però una mica freda) i l’italià ANTONIO CANOVAS .

47. BERTEL THORVALDSEN JASÓN 9. Obres escultòriques Danès, que es caracteritza pel purisme, rebutja qualsevol model que no sigui clàssic, i la majoria dels seus temes són mitològics, gran perfecció tècnica, precisió exquisida , però una mica freda . VENUS

48. LES TRES GRÀCIES VENUS BERTEL THORVALDSEN

49. BUST D’ALEXANDRE I GANÍMEDES DÓNA DE BEURE A L’ÀGUILA DE JÚPITER BERTEL THORVALDSEN

50. ANTONIO CANOVA ESCULTURA DE PAULINA BONAPARTE COM A VENUS Galeria Borghese, Roma (1805) Aquest escultor realitza retrats de Napoleó i dels seus familiars, representats com a déus del panteó i vestits amb indumentàries adequades a l’escenografia que vol representar i, entre el retrats, aquesta escultura de la germana de Napoleó, que no és clarament un retrat perquè apareix idealitzada i representada com a Venus vencedora.

51. ESCULTURA DE PAULINA BONAPARTE COM A VENUS Galeria Borghese, Roma (1805) PINTURA DE PAULINA BONAPARTE François-Joseph Kinson (1808)

52. ANTONIO CANOVA EROS I PSIQUE

53. ANTONIO CANOVA APOL·LO NAPOLEÓ COM A MART PACIFICADOR

54. ANTONIO CANOVA MAUSOLEU DE LA DUQUESA MARIA CRISTINA DE SAJONIA-TESCHEN, D’ÀUSTRIA

55. Pintura

56. 10. Característiques pintura neoclàssica 1. Es fonamenta en els nous valors morals proposats per la Il·lustració, l’artista ha de subordinar les seves obres a l’educació de la societat (Diderot). 2. L’art ha de representar accions i escenes que moguin a l’espectador a la virtut, l’heroisme i que li despertin la moral cívica. 3. El model en el que creuen trobar aquestes virtuts és l’antiguitat clàssica: els grans temes de les tragèdies gregues, les virtuts cíviques i morals, de la Roma republicana, són font d’inspiració dels pintors neoclàssics (David). 4. El retorn a l’antiguitat clàssica en matèria pictòrica tenia un inconvenient: l’escassetat d’obres antigues conegudes. El pintors va haver d’inspirar-se en l’escultura i, com a conseqüència d’això, van donar molta més importància al dibuix que al color . Els pintors neoclàssics, grans dibuixants, van deixar d’interessar-se per la llum. 5. Els TEMES que representen amb més freqüència són els clàssics, la mitologia i la història, encara que també hi apareixen els temes medievals. 6. Prioritzen la línia, el contorn nítid, que dóna claredat a la representació. El color està al servei de la línia, i es prefereixen els colors primaris, que capten millor la llum freda i tallant, per donar més precisió als volums .

57. Neoclassicisme Resum característiques generals pintura És producte de la Revolució Francesa És una tornada al classicisme grecoromà Constitueix un rebuig a les fantasies del B arroc i del R ococó Cerca allò racional, senzill i equilibrat P er això, moltes vegades és fred i persegueix amb excés la perfecció acadèmica Integració harmònica d’imatges Austeritat de colors

58. Per analitzar la tercera característica (model, tema, color, llum), vegem una obra d’un dels principals pintors del B arroc: Caravaggio (Itàlia, 1571-1610) Nativitat amb sant Francesc i Llorenç (1 609 ) O li sobre tela Sant Llorenç, Palerm, Itàlia

59. 11. Primera meitat segle. Estils i representants en pintura: Neoclassicisme Jacques-Louis David Jean Auguste Dominique Ingres (tots dos francesos) Romanticisme Francisco de G oya y Lucientes (espanyol) Eugène D elacroix Théodore Géricault (t ots dos francesos) John Constable William Turner ( tots dos angl esos ) Caspar David Friedrich (alemany)

60. 12. Representants principals en pintura neoclàssica i les seves obres Jacques Louis David (França, 1748-1825) Va participar activament en la Revolució Francesa . V a ser amic de Robespierre (França, 1758-1794), i va arribar a ser pintor oficial de la R evolució . Més tard , va ser el pintor oficial de Napoleó (França, 1769-1821) . Artísticament, va destacar pel seu dibuix delicat i pel cromatisme càlid i variat .

61. JACQUES-LOUIS DAVID És el veritable promotor de la pintura neoclàssica a França. Es va forma a partir de l’art grecoromà i els antics mestres de la pintura italiana, des de Rafael a Caravaggio. La temàtica de la seva obra està inspirada en el món antic; encara que David li atorga un significat contemporani amb un missatge moral adreçat a la societat del moment. Triava esdeveniments de l’Antiguitat que glorificaven les virtuts del patriotisme, el valor i el sacrifici, associant-los a comentaris polítics sobre la França de la seva època, des de la Revolució Francesa fins a l’Imperi napoleònic (per ell la pintura era, abans de tot, una lliçó de filosofia). DAVID, AUTORETRAT

62. JACQUES-LOUIS DAVID L’ANTIGUITAT CLÀSSICA LI OFERIA EL CONTEXT IDONI PER TRANSMETRE ELS PRINCIPIS REVOLUCIONARIS, era la seva forma d’expressió personal, cal recordar que va ser membre de l’Assemblea Nacional, va votar a favor de l’execució de Lluís XVI, i va participar activament de la Convenció. Es va inspirar en els relleus, dels quals va prendre la simetria i l’ordenació paral·lela de les figures. Les seves figures estan modelades com l’estatuària antiga, i semblen escultures de grecs i romans. L’anatomia està representada amb precisió: caps, colls i torsos es relacionen entre ells amb exactitud física. En les seves pintures destaca l’heroisme, s’hi menysprea el moviment, hi predomina la representació lineal que caracteritza el seu contingut i la seva forma. ELS LICTORS RETORNEN A BRUTUS ELS COSSOS DELS SEUS FILLS, 1789

63. EL JURAMENT DELS HORACIS ( 1784 ) O li sobre tela ( 330 x 425 cm ). Museu del Louvre. París, França JACQUES-LOUIS DAVID

64. És el quadre neoclàssic per excel·lència . El fons és un pòrtic dòric. Els germans apareixen com un bloc, amb vestimentes senzilles, perquè res desvií l’atenció del tema principal. Aquest quadre té certa profunditat gràcies a l’enrajolat. N’hi ha un gran contrast entre les línies rectes dels homes i les corbes de les dones i els nins. EL JURAMENT DELS HORACIS ( 1784 ) O li sobre tela ( 330 x 425 cm ). Museu del Louvre. París, França

65. Vestits com els antics romans Espases: centre compositiu Dones i nens Quadre molt simbòlic on el nombre tres i el triangle estan molt presents (tres germans, tres arcs, tres espases…). Tot està molt mesurat i meditat. El dibuix és el que més ressalta, amb una anatomia molt marcada. La pinzellada és suau. El color no destaca casi, excepte, tal vegada, el mant vermell que simbolitza la passió del jurament o la sang que va a ser derramada.

66. EL JURAMENT DELS HORACIS ( 1784 ) O li sobre tela ( 330 x 425 cm ). Museu del Louvre. París, França La història conta que es varen enfrontar els Horacis i els Juracis representant amb dos a llurs respectives ciutats. Al final, surten victoriosos els Horacis dels que únicament sobreviu un que, en veure com la seva germana plora la mort de un dels Juracis, la mata.

67. EL JURAMENT DELS HORACIS ( 1784 ) O li sobre tela ( 330 x 425 cm ). Museu del Louvre. París, França

68. JACQUES-LOUIS DAVID EL JURAMENT DEL JOC DE LA PILOTA DAVID va posar els pinzells al servei dels ideals revolucionaris com es pot veure en aquest quadre. És el jurament de mantenir-se units que realitzaren els representants del "tercer estat" i el clergat , celebrat en una reunió multitudinària en el “ jeu du pomme ”. La majoria dels personatges són retrats .

69. LA MORT DE MARAT ( 1793 ) O li sobre tela ( 160 x 125 cm ) Museu Royaux des Beaux-Arts, Brussel·les Bèlgica JACQUES-LOUIS DAVID Marat era un periodista i escriptor que va morir defensant els seus ideals, assassinat per una jove contrària a les seves idees, cosa per la qual va ser considerat un heroi. No té color, motiu que fa destacar, de nou, més el dibuix i, sobretot, l’anatomia del personatge que es situa sobre un fons llis per a què res desvií l’atenció del tema principal, tot està reduït a allò essencial.

70. LA MORT DE MARAT (1793) Charlotte Corday després d’assassinar a Marat (1860) Paul-Jacques Aimé Baudry JACQUES-LOUIS DAVID

71. MARAT EN LA BANYERA /LA MORT DE MARAT (1793) JACQUES-LOUIS DAVID

72. MADAME RECAMIER ( 1811 ) O li sobre tela ( 175 x 244 cm ) Museu del Louvre, París ( França ) JACQUES-LOUIS DAVID

73. RETRAT D’ANTOINE-LAURENT LAVOISIER I LA SEVA DONA (1788) JACQUES-LOUIS DAVID

74. NAPOLEÓ EN EL SEU BUREAUX DE TREBALL (1812) JACQUES-LOUIS DAVID

75. LA CORONACIÓ DE L’EMPERADOR NAPOLEÓ I DE L’EMPERADRIU (1805-1808) JACQUES-LOUIS DAVID

76. JACQUES-LOUIS DAVID LA CORONACIÓ DE L’EMPERADOR NAPOLEÓ I DE L’EMPERADRIU (1805-1808) ÉS una gran composició, amb molts personatges vestits amb robes elegants, cosa que el fa un quadre més decoratiu, i es centra en el moment en què Napoleó corona a la seva dona Josefina, mentre el papa els mira amb tristesa, perquè Napoleó l’ha substituït i s’ha coronat ell mateix i aquest era el paper del papa .

77. JACQUES-LOUIS DAVID LA CORONACIÓ DE L’EMPERADOR NAPOLEÓ I DE L’EMPERADRIU (1805-1808)

78. LA CORONACIÓ DE L’EMPERADOR NAPOLEÓ I DE L’EMPERADRIU (1805-1808) JACQUES-LOUIS DAVID

79. LA CORONACIÓ DE L’EMPERADOR NAPOLEÓ I DE L’EMPERADRIU (1805-1808) JACQUES-LOUIS DAVID

80. EL RAPTE DE LES SABINES JACQUES-LOUIS DAVID L’obra es centra en la figura femenina central i el jove de la seva esquerra. Les figures són representades com en l’època clàssica nues o seminues. Ja comença a haver més color i ornamentació. La història relata que Ròmul havia fundat una ciutat, però no tenia habitants. Per omplir-la de gent no se li va ocórrer altra cosa que convertir-la en lloc d’asil, és a dir, un lloc on els pròfugs de la justícia estaven salvaguardats. D’aquesta manera es va reunir en Roma una multitud de gents de tota casta i condició, però tots de sexe masculí. Tot d’una s’adonaren que, donades les circumstàncies, la ciutat no duraria més que el que visquessin els seus habitants, i varen decidir enviar ambaixadors al poble veïnat dels sabins i els varen convidar a una festa. Quan aquestos estaven celebrant i bevent, els romans anaren a la ciutat dels sabins i varen raptar a les filles i germanes.

81. JACQUES-LOUIS DAVID EL RAPTE DE LES SABINES Els sabins en adonar-se’n els varen declarar la guerra. En plena lluita les sabines s’interposaven entre els romans, que ja eren els seus marits i pares dels seus fills, i els seus germans i pares, per a evitar, d’aquesta manera que es mataren. I aquest és el moment de la historia elegit per DAVID.

82. NAPOLEÓ CREUANT ELS ALPS JACQUES-LOUIS DAVID

83. MART DESARMAT PER VENUS I LES GRÀCIES JACQUES-LOUIS DAVID

84. MADAME PASTEUR NAPOLEÓ EL 1796 ANTOINE-JEAN GROS Deixeble de David, té un tractament més emotiu i colorista dels temes revolucionaris, i s’allunya dels cànons clàssics fins arribar al Romanticisme.

85. ANTOINE-JEAN GROS NAPOLEÓ AMB ELS EMPESTATS DE JAFFA (1804). Oli sobre llenç (523 x 715 cm). Museu del Louvre. París.

86. ANTOINE-JEAN GROS S’encarregava de representar les gestes de Napoleó. No va poder seguir els preceptes del seu mestre, perquè li donava molta més importància al color que al dibuix, amb la qual cosa s’oposava al Neoclassicisme i, a la fi, triomfarà el Romanticisme, motiu pel que es suïcida com, després, faran molts romàntics. NAPOLEÓ AMB ELS EMPESTATS DE JAFFA (1804). Oli sobre llenç (523 x 715 cm). Museu del Louvre. París.

87. Jea n Auguste Dominique Ingres (França, 1780-1867) - V a ser alumne deixeble i hereu de la trajectòria de David. - Viatja a Itàlia i es va entusiasmar amb Rafael, però va haver de retornar a França amb la finalitat de defensar el neoclassicisme front al romanticisme i, en no aconseguir-ho, va tornar a Itàlia. - Continuador del classicisme en el segle XIX. - A més de pintor, va ser un gran violinista . - Mentre que en música el seu model era Mozart (Àustria, 1756-1791), en pintura ho era Rafael (Itàlia, 1483-1520) . - Va tenir una formació acadèmica bastant rigorosa . - P intor de gran fama a França, va exposar i va ser jurat al Saló Oficial i va pintar el sostre del Louvre . - Un dibuixant excel·lent, i va destacar com a retratista .

88. JEAN AUGUSTE DOMINIQUE INGRES És un pintor fidel a línia i al dibuix, tècnica que domina a la perfecció. La base del seu art és el dibuix, com un producte de la línia pura . La seva obsessió principal és la dona i el nu femení, per a la qual compondrà escenes clàssiques, orientals i pures invencions. Va pintar temes de la literatura, de l’Antiguitat, escenes de banys i d’harem. En el nu busca la bellesa ideal i la grandesa de les formes, malgrat que es pren certes llibertats respecte del cànon de l’Antiguitat. Els cossos de les figures estan embolcallats en un suau esfumat. Va perfeccionar l’estil retratista desenvolupat per David i es va centrar en les formes i les textures de tot el que apareix en el quadre. La claredat i la immediatesa en l’obra d’Ingres estan creades per la línia immaculada, l’aparent absència de pinzellada i els subtils matisos de color i llum. És el pintor de la línia i del dibuix. BANYISTA DE VALPINÇON

89. EL BANY MADEMOISELLE RIVIÈRE JEAN AUGUSTE DOMINIQUE INGRES

90. LA BANYISTA DE VALPINÇON MAN RAY, KIKI , VIOLÓN (1924) JEAN AUGUSTE DOMINIQUE INGRES

91. LA BANYISTA DE VALPINÇON ( 1808 ) O li sobre tela ( 146 x 97 cm ) Museu del Louvre, París, França JEAN AUGUSTE DOMINIQUE INGRES

92. EL BANY TURC JEAN AUGUSTE DOMINIQUE INGRES

93. ODALISCA JEAN AUGUSTE DOMINIQUE INGRES

94. JEAN AUGUSTE DOMINIQUE INGRES Es denoten molt les influències d’Itàlia, sobretot en el rostre de la jove que recorda als de Rafael. Els manieristes li criticaren molt l’exagerada longitud del cos, i arribaren a dir que li havia afegit una vèrtebra més. Manca de color i és una pintura molt sensual. LA GRAN ODALISCA (ESCLAVA TURCA, 1814 ) O li sobre tela ( 93 x 163 cm ) Museu del Louvre, París ( França )

95. RETRAT DE LOUIS FRANÇOIS BERTIN JEAN AUGUSTE DOMINIQUE INGRES

96. NAPOLEÓ ENTRONITZAT, 1806 JEAN AUGUSTE DOMINIQUE INGRES

97. RETRAT DE MADAME DUVAUÇAY JEAN AUGUSTE DOMINIQUE INGRES

98. TETIS IMPLORA JÚPITER ( 1811 ) O li sobre tela ( 350 x 257 cm ) Museu Granet, Aix-en-Provence, França JEAN AUGUSTE DOMINIQUE INGRES

99. EL SOMNI D’OSSIAN ( 181 3) O li sobre llenç ( 3 48 x 27 5 cm ) Museu Ingres , Montauban , França JEAN AUGUSTE DOMINIQUE INGRES

100. EL SOMNI D’OSSIAN ( 181 3) O li sobre llenç ( 3 48 x 27 5 cm ) Museu Ingres , Montauban , França JEAN AUGUSTE DOMINIQUE INGRES

101. EL SOMNI D’OSSIAN ( 181 3) O li sobre llenç ( 3 48 x 27 5 cm ) Museu Ingres , Montauban , França JEAN AUGUSTE DOMINIQUE INGRES

102. ROMANTICISME Comença …