1. 12.4- BARROC: URBANISME
i ARQUITECTURA
Es busca la integració de l’arquitectura i el monuments
en el marc urbà amb una finalitat pràctica o simbòlica
establint els fonaments de l’urbanisme modern.
2. Urbanisme: de la ciutat papal a la
ciutat del rei
• Roma és l’exemple i prototip de ciutat
capital. Fontana és el principal
organitzador de la ciutat. Volia traçar unes
grans vies que unissin les set basíliques
de Roma de manera que els pelegrins
poguessin visitar-les en un sol dia.
• El propòsit era convertir la ciutat en una
gran església amb set capelles.
S’anomena la Roma Santa, Sixt V. El
centre és Santa Maria La Major.
5. • En principio se llamaron así a siete de las basílicas con que contaba Roma.
Eran éstas:
• Basílica de San Juan de Letrán, es la catedral del Papa como obispo de
Roma.
• Basílica de San Pedro del Vaticano, asignada antiguamente al Patriarca de
Constantinopla, hoy usada por el Papa como cabeza de la Iglesia Católica.
• Basílica de Santa María la Mayor, asignada antiguamente al Patriarca de
Antioquía.
• Basílica de San Pablo Extramuros, asignada antiguamente al Patriarca de
Alejandría.
• Basílica de San Lorenzo Extramuros, asignada antiguamente al Patriarca
de Jerusalén.
• Basílica de San Sebastián de las Catacumbas o de San Sebastián
Extramuros (Basilica di San Sebastiano fuori le mura).
• Basílica de la Santa Cruz de Jerusalén (Basilica di Santa Croce in
Gerusalemme
6.
7. • Dos tipus d’urbanisme: integració general i
integració puntual.
• Integració general: plaça de sant Pere,
integra la façana amb la gran plaça al
centre de la qual hi ha l’obelisc. El disseny
és de Bernini que respon a una concepció
simbòlica i litúrgica.
• Descripció de la plaça
9. Fitxa Tècnica
• Arquitecte: Bernini, Gian Lorenzo (1598-
1680)
• Cronologia: 1656-1667
• Dimensions: 15 m d’alçada de les
columnes
10. • La columnata suporta un entaulament on reposa
una balustrada i un gran nombre d’estàtues
(representen sants).
• Problemes que havia de resoldre:
1. Visió perfecte del papa per part dels fidels.
2. Plaça superant desnivells. També facilitar
l’accés al palaus papals. Dos braços rectes
lleugerament convergents.
14. 3. Un espai independent sense afectar la visió
de la basílica.
4. S’obre una gran el·lipsi on trobem: en el punt
central un obelisc egipci acompanyat de dues
fonts. 296 columnes que formen dues mitges
circumferències.
5. Forma simbòlica. Universalitat de l’Església.
Un pòrtic de columnes d’estil dòric amb
entaulament jònic.
15.
16. • Bernini dóna solució a • El pòrtic: quatre fileres
aquests condicionants. de esbeltes columnes
- Dos braços rectes, toscanes i entaulament
convergents i en jònic (fris seguit).
desnivell • Formen bosc infinit.
- El·lipsi al centre un Separa però no trenca.
obeslisc i fonts • Columnes de davant
- Sembla el·lipsi (forma tene el fust
més dinàmica que el lleugerament més gran
cercle)però són dos que les altres.
semicercles seprats per • Culmina amb una
un espai de 50 metres. balustrada i estàtues.
39. Interpretació
• Dignificar l’accés a la basílica.
• Donar protagonisme a la
cúpula de Miquel Àngel.
• L’arquitectura barroca es va
preocupar també dels carrers,
places, jardins …
• Ajustar la plaça al protocol
cerimonial.
• Crear un espai independent
però no tancat.
40. Altres Obres
• Les més destacades
són:
– La façana de santa Bibiana
– El baldaquí de sant Pere del
Vaticà
– La façana del palau Barberini
– La font dels quatre rius
– La Capella Cornaro a l’església de
Santa Maria della Vittoria (Roma)
45. • Un exemple de l’urbanisme d’integració
puntual: Piazza Navona a Roma.
Tractament unitari dels edificis, la
singularitat de la façana de Santa Agnès
de Borromini i la font del Quatre Rius de
Bernini.
46.
47.
48. • La plaça té un significat diferent a Roma i a
París.
• A Roma la plaça s’integra en un pla més
ampli a París ho fa com element individual.
• La Place Royal de París o la Plaza Mayor
de Madrid o de Salamanca. El simbolisme
procedeix de l’estàtua eqüestre del rei.
• A finals del segle XVII durant el regnat de
Lluís XIV es construeixen les places de
Vendôme i de les Victòries.
• Al segle XVIII: Piazza d’Spagna i Piazza di
Sant’Ignazio. Fontana de Trevi.
59. El palau: de la reialesa a la
noblesa.
• Vid present.
60. L’església: entre la litúrgia i
l’especulació espacial.
• Al segles XVII es concep l’edifici com
representació del poder religiós.
• Potenciar la litúrgia com a vehicle
transmissor de les idees de la
Contrareforma.
• L’església del Gesú (Il Vignola, 1568) hi
podem trobar dos moments: el 1r moment,
la construcció i el 2n la decoració.
65. • Concepció unitària, intenta donar forma aun
espai únic, com si fos una escultura.
• La funció és litúgica, per a l’Eucaristia, la
paraula, la penitència i l’oració. Per això es
busquen plantes de nau única àmplia i amb
capelles laterals. Es segueix el model del
Gesù.
66. o Una altra tendència arquitectónica vol
obtener un espai especulatiu.
Encapçalada per Borromini, seguida per
Guarini i Vitone, vol trencar amb el món
clàssic i alliberar les estructures de les
solucions rígides. Les façanes s’integren en
el conjunt: la façana és la parta que es veu
des de l’exterior i que es relaciona amb
l’exterior. Se superposen elements, els murs
ondulen i creen jocs de llum i sensación de
moviment que potencia la teatralitat i porta al
Fidel de l’exterior a l’altar.
72. • La planta tradicional desapareix i es
torna flexible: ex. Sant Carlino de
Borromini. Les corbes i contracorbes
embolcallen l’espectador i el porta a un
continuum sense fi.
• En el cas español la simplicitat classicista
escurialenca durant el barroc hi afegeix
decoración, especialmente a la portada.
73.
74.
75.
76. • La planta. Se centralitzen, s’ofereixen
nombroses solucions per tal d’aconseguir
un espai unitari: circulars, el·líptiques,
octogonals…
– Això també comporta la interacció de la
cúpula, que s’adapta a la planta. Sant Ivo i
Cappella Della Santa Síndone.
– L’anomenat rococó estructural preten fusionar
les parts en un tot unitari. L’alemany
Neumann és el màxim representant.
