Si cada persona vegana rebera un cèntim d’euro per cada vegada que li han parlat dels seus ullals d’animal carnívor i del seu deute evolutiu amb la carn, totes tindrien… muntanyes de cèntims. Les xarxes socials, el territori dels mems i les sentències de 140 caràcters, són una font permanent de cèntims i, també, d’algunes aportacions més elaborades com les de, ni més ni menys, que el Pensador Seré, qui ens ofereix unes “consideracions morfofisiològiques del veganisme” des de la seua condició de persona biòloga...

1. I els ullals, què? “Argumentari” antivegà.
Si cada persona vegana rebera un cèntim
d’euro per cada vegada que li han parlat
dels seus ullals d’animal carnívor i del seu
deute evolutiu amb la carn, totes tindrien…
muntanyes de cèntims. Les xarxes
socials, el territori dels mems i les
sentències de 140 caràcters, són una font
permanent de cèntims i, també, d’algunes
aportacions més elaborades com les de, ni
més ni menys, que el Pensador Seré , qui1
ens ofereix unes “consideracions
morfofisiològiques del veganisme ” des de2
la seua condició de persona biòloga.
L’article és un dels típics textos escrits
amb to divulgatiu, però, amb la bata
blanca posada. Pretén desmuntar la teoria
d’una persona antropòloga, posada sobre
la taula a una conversa a la universitat, que
els animals humans eren inicialment “vegetarians”. Aporta evidències com que no podem
sintetitzar la cel·lulosa o que la nostra fisiologia és pròpia d’un animal omnívor que, segons
afirma, manca d’“adaptacions per a una dieta vegetal estricta”.
És un d’aquests textos que enamoren les persones que volen justificar la necessitat de la dieta
càrnia. El comparteixen a les xarxes com si ens estigueren demostrant la racionalitat de π: heus
ací la Pedra de Rosetta, ja teniu la demostració que us equivoqueu. Com sentencia l’article:
“després d’açò, qualsevol persona que crega que el veganisme estricte (sic) és quelcom natural
a l’ésser humà i excel·lent per a la seua salut, hauria de revaluar la seua postura i cercar altres
arguments més sòlids. Si n’hi han”. La sentència no es queda curta.
Aquest, com a molts altres, comença
directament amb inconsistències.
Immediatament després del paràgraf
d’introducció, i en bateria, afirma que una
dieta vegana és fisiològicament insuficient i
perillosa per a l’ésser humà, cosa
absolutament falsa, i abunda en la repetitiva
i no demostrada carència de B12. Fins i tot
enllaça amb articles que contradiuen
aquestes afirmacions, ja que reconeixen els
avantatges de la dieta vegana i apunten
factors que s’han de tindre en compte, com
el de la possible carència de B12. Un d’ells
parla de dietes crudívores i, per tant, només
es refereix a una part de les dietes veganes.
La idoneïtat d’una dieta vegana no es pot
discutir. Tornaré a la conclusió de
l’Acadèmia de Nutrició i Dietètica dels EUA
(AND ), publicada el 2003 i ratificada el3
2009 . El document ha estat traduït al4
castellà pel Grup de revisió i posicionament (GREP) de l’Associació espanyola de dietistes-
http://elpensadorsereno.blogspot.com.es1
El Pensador Sereno, 28/12/2013, Consideraciones morfofisiológicas del veganismo, http://2
elpensadorsereno.blogspot.com.es/2013/12/consideraciones-fisiologicas-del_28.html
Abans, ADA (American Dietetic Association), http://www.eatright.org3
AND, Vegetarian Diets, http://www.eatright.org/About/Content.aspx?id=83574
de1 3
L'evolució humana. La de veritat.
Control del nivell de sucre a la sang.

2. nutricionistes (AEDN ), i es pot consultar a la pàgina de l’Unió Vegetariana Espanyola (UVE).5 6
Altres associacions estatals de nutricionistes han assumit que una dieta vegana planificada és
una forma d’alimentació saludable.
No crec que calga recordar que la majoria de persones que s’alimenten amb carn no es
preocupen per l’equilibri de la seua dieta, que són moltes les que mostren carències nutricionals i
que trastorns com l’obesitat, la hipertensió, la hipercolesterolèmia, la DM2, els càlculs renals, la
hiperuricèmia i molts més estan estretament lligats amb aquestes dietes. Insistisc: la dieta
vegana és més saludable que la càrnia, només perquè el canvi implica una preocupació per la
dieta i una consciència de la necessitat d’una alimentació equilibrada de la que manca la majoria
de la població gràcies, especialment, a a la desinformació que envolta les campanyes de les
indústries d’explotació animal per a l’alimentació.
Sobta intuir que una persona biòloga no sàpiga el que és un vegetal. Seriosament, cel·lulosa?
Els vegetals són alguna cosa més que les grans pastures de Masai Mara o les canyes tendres de
bambú que mengen els panda. Només per posar un exemple, els grans d’arròs que alimenten el
70% de la població mundial són bombes energètiques de midó que aporten 360kcal per cada
100gr i que, a més dels carbohidrats, aporta proteïnes, vitamines i minerals. No cal parlar del
conjunt de cereals, llegums, verdures, tubercles o fruïts que aporten totes les necessitats
nutricionals de l’espècie humana i que garanteixen una dieta enormement diversa.
Personalment, mai he volgut rebutjar categòricament el suposat dèficit de B12 associat a una
dieta vegana. Davant la controvèrsia i les alertes sobre aquest risc, he decidit suplementar la
meua dieta amb B12 obtinguda sense explotació animal, mitjançant el cultiu de les bàcteries que
la produeixen i presentada en càpsules de… cel·lulosa! (sense ingredients d’origen animal).
Però, per altra banda, s’ha de sospitar de tota aquesta gent que anuncia amb tanta teatralitat el
“cataclisme nutricional” que representaria el dèficit de B12 (que també apareix en persones amb
alimentació càrnia), mentre viu envoltada de persones que necessiten o acaben necessitant
moltes més pastilles que les veganes, a causa de trastorns de la salut i malalties cròniques
associades a l’ús i abús dels productes carnis i lactis, com li agrada a McDonald’s i a Campofrío.
I, en aquests casos, no veuen cap necessitat d’iniciar una creuada contra la seua dieta.
I, ara, parlem d’eixa boira de l’evolució de la que sorgí el primer individu d’Homo sapiens gràcies
a un enorme cervell unflat amb carn. D’eixa teoria, quasi mítica, deduïsc que l’evolució fou a
partir d’homínids herbívors que un dia començaren a recol·lectar carn de cadàvers com
recol·lectaven fruits i llavors, i que això els i les dotà d’intel·ligència per a matar animals i
recol·lectar cadàvers frescos, i inventaren la caça i les armes i la guerra i l’abús i l’opressió… És
http://www.aedn.es/home.php5
UVE, Dietas vegetarianas, postura de la ADA, http://www.unionvegetariana.org/ada.html6
de2 3

3. una història evolutiva molt lletja, una evolució a pitjor que quadra molt amb el pressent de l’Homo
sapiens. No mereix la pena discutir-la: la done per bona.
Crec que és significatiu, i fins i tot simpàtic, que el carnivorisme haja de viatjar en el temps fins a
la conquesta del foc per a justificar-se. Després, han passat unes quantes coses, més modernes
i properes a la Història, que molesten en aquesta explicació. És l’agricultura, la possibilitat de
produir aliment i acumular excedent, la que sustenta el naixement de la ciutat i la civilització, la
escriptura, la ciència… També de més armes i guerra i abús i opressió, però segur que això és
culpa del coi de cervell que arrosseguem per haver menjat carn.
És el blat el que recorre la
història d’Europa fins a ser el
detonant de la Revolució
Francesa. És el miracle de la
creïlla, arribada d’Amèrica amb
la tomata i la dacsa, la que fa
e s c l a t a r l a r e v o l u c i ó
demogràfica del XVIII que
comença a Prússia , i és la7
seua falta la que omple
Amèrica de gent d’Irlanda .8
L’arròs, la soja, el blat, l’ordi i
el mill són els ciments de la
impressionant demografia
humana d’Àsia. La seguretat i
la sobirania alimentària de la
Humanitat radica en la
agricultura , darrere de la qual9
sempre volen amagar la
ramaderia i la pesca.
Definitivament, aquesta gent
“amb bata blanca” del text no
ha descobert gran cosa. No
podem fer més que afegir el
seu mestratge al conjunt de
tòpics amb els que hom vol
desmuntar el veganisme, a la
secció “I els ullals, què?”.
Animalisme CAT, 04/04/2012, Sobirania i justícia alimentària, http://animalismecat.blogspot.com.es/2012/04/sobirania-7
i-justicia-alimentaria.html?q=sobirania+alimentària
Animalisme CAT, 18/03/2014, Gran Història i èpica especista, http://animalismecat.blogspot.com.es/2014/03/gran-8
historia-i-epica-especista.html?q=gran+història
FAO, 01/06/2013, La seguridad alimentaria centrará la agenda del desarrollo en África, http://www.fao.org/news/story/9
es/item/177109/icode/
de3 3