Característiques bàsiques dels elements fonamentals del pensament aristotèlic

1. FILOSOFIA ANTIGA ARISTÒTIL

2. ARISTÒTIL (IV a.C.) Lògica Metafísica Física Cosmologia Psicologia Ètica Política

3. ARISTÒTIL - LÒGICA Instrument ( órganon ) per a la correcta estructuració del saber científic: s'ocupa de les formes correctes del pensar i del parlar. Elements del pensament-llenguatge: categories que s'estructuren en proposicions que s'estructuren formant sil·logismes. El sil·logisme, o demostració, element clau per a la ciència, està integrat per premisses i conclusió. La veritat de les premisses és resultat de la inducció. Les dades sensibles, doncs, són el punt de partida del coneixement (que va, però, més enllà del merament sensible).

4. ARISTÒTIL (lògica) La realitat és formada per entitats (subjectes) de cadascuna de les quals poden dir-se diferents tipus de predicats. Patir Què li fan? Fer Què fa? Estar Com va? Posició Quina postura té? Temps Quan és Lloc On és? Relació Quina relació té? Quantitat Quant és? Qualitat Quin és? Entitat Què és?

5. ARISTÒTIL – METAFÍSICA I El seu objecte és el ser en tant que ser i les propietats que li corresponen: És la ciència més general i prèvia a les altres ciències particulars. Sentit primari del ser: l’Entitat (substància). La pregunta pel ser és, doncs, la pregunta per l’entitat. Entitats o substàncies primeres són els subjectes individuals. Entitats o substàncies segones són els universals (gèneres i espècies).

6. ARISTÒTIL – METAFÍSICA II Les entitats o substàncies primeres són el subjecte de predicació dels atributs. En cadascuna hi podem diferenciar una matèria ( hylé ) i una forma ( morfé ). Hilemorfisme. La forma és l'universal i immutable, allò que s'expressa en la definició. No és, però separable de la matèria. Contra Plató: Les realitats universals (formes) són immanents, mentre que en Plató (idees) eren transcendents

7. FÍSICA ARISTOTÈLICA (1) S'ocupa dels éssers naturals que tenen en sí mateixos un principi de moviment. El moviment/canvi és l'eix de la física. CONCEPCIÓ HILEMÒRFICA DE LA NATURA : cada realitat - entitat (això, allò)- és un substrat material amb una estructura (forma) determinada. Per comprendre la FÍSICA (estudi del canvi) aristotèlica cal tenir presents: ELS PRINCIPIS del CANVI ELS SENTITS de “SER” LES CLASSES de CANVI LES CAUSES dels ÉSSERS

8. FÍSICA ARISTOTÈLICA (2) TRES PRINCIPIS DEL CANVI ESTRUCTURA FORMA (MORPHÉ μορφή ) SUBSTRAT MATÈRIA (HYLÉ ύλη ) PRIVACIÓ (STÉRESIS στέρησις ) SUBJECTE PASSIU DEL CANVI EL QUE ARA ÉS EL SUBJECTE EL QUE EL SUBJECTE NO ÉS PERÒ POT ESDEVENIR

9. FÍSICA ARISTOTÈLICA (3) DOS SENTITS DE L’ÉSSER L’ÉSSER EN ACTE L’ÉSSER EN POTÈNCIA EL CANVI NO ÉS TRÀNSIT DEL NO ÉSSER A L’ÉSSER NI DEL SER AL NO SER, SINÓ TRÀNSIT DEL SER EN POTÈNCIA AL SER EN ACTE

10. FÍSICA ARISTOTÈLICA (4) DUES CLASSES DE CANVI ESSENCIAL ACCIDENTAL El canvi fa que l’entitat deixi de ser el que era per passar a ser d’un altre tipus (classe, espècie)? SI NO

11. FÍSICA ARISTOTÈLICA (5) QUATRE CAUSES DELS ÉSSERS Causa MATERIAL Causa FORMAL Causa EFICIENT Causa FINAL el substrat material com a base explicativa la naturalesa de l’entitat permet explicar La intervenció d’un agent extern permet comprendre Un fi o propòsit és la base de l’explicació

12. PLATÓ ARISTÒTIL El canvi constant de les coses particulars (substàncies) no impossibilita el coneixement universal (coneixement de la forma de les substàncies) El canvi constant de les coses particulars impossibilita el coneixement universal Les coses (substàncies) són un compost inseparable de Matèria i Forma Les coses materials són còpies de models immaterials (Formes) eterns Les Formes eternes són immanents Les Formes eternes són transcendents ONTOLOGIA No hi ha coneixements innats: l’experiència és l’origen del nostre coneixement de la realitat. Hi ha coneixements innats (oblidats): l’experiència desvetlla el record (anamnesi) dels coneixements universals per part de la raó acord El coneixement universal és coneixement de Formes (Idees, realitats en si, essències) eternes acord El coneixement del particular són opinió desacord No és possible fer ciència de la natura acord És possible fer ciència (veritats universals) EPISTEMOLOGIA Model naturalista de coneixement Model geomètric de coneixement

13. COSMOLOGIA ARISTOTÈLICA (1) Aristòtil (IV aC) concep l’univers: Esfèric, i format per esferes concèntriques Etern Ple (rebuig del buit dels atomistes) Finit (en tant que esfèric i geocèntric) Geocèntric i geostàtic: La Terra, al centre de l’univers i entorn d’ella giren les esferes celestes

14. COSMOLOGIA ARISTOTÈLICA (2) Aristòtil (IV aC) diferencia entre: L’Univers sublunar (física), on Aigua, aire, terra i foc tenen un “lloc natural” Hi ha moviments naturals i violents. No hi ha moviments eterns És l’àmbit de la generació i la destrucció L’Univers supralunar (astronomia), on Tots els moviments són eterns, circulars i uniformes Tots els cossos són esferes perfectes No hi ha generació ni destrucció. Tan sols moviment

15. ARISTÒTIL – PSICOLOGIA L’ÀNIMA és el principi vital, forma i acte del cos. Tres facultats: vegetativa (comuna a tots els organismes), sensitiva (comuna a animals i humans) i intel·lectiva (específica dels humans). Potències superiors de l'ànima: Enteniment i Voluntat. Distinció entre l'enteniment passiu (receptiu) i enteniment actiu (captador del concepte universal).

16. ARISTÒTIL – ÈTICA La finalitat última de les nostres accions és la felicitat, que -com a Bé suprem- consisteix en l’exercici de l’activitat específicament humana: la intel·lectiva. No tot en els humans és Enteniment. Hi ha doncs virtuts intel·lectuals i virtuts morals (equilibri, terme mig entre extrems oposats).

17. ARISTÒTIL – POLÍTICA La finalitat de l'estat és aconseguir que els ciutadans puguin gaudir d'una vida d'acord amb la raó. Origen natural de la societat: els humans són animals polítics per naturalesa. Per tant, la forma de govern justa serà aquella que procuri el bé comú i no l'interès particular.

18. Tradició discursiva en ell conflueixen pretén Crear una nova terminologia filosòfica ELS FENÒMENS MÓN DE LES IDEES LLENGUATGE ens condueix al Problema del SER es manifesta en POLÍTICA ÈTICA és part de valors propis són LA FELICITAT El BÉ tracta sobre Comportament que és Individual Col·lectiu Amplitud d’interessos Sistematització del saber conflueixen en ARETÉ entesa com Excelencia humana només és possible a la POLIS entesa com la més fonamental de les ciències desenvolupa a la és Espai de comunicació afavorit per Harmonia Autarquia Educació LÒGICA RETÒRICA i POÈTICA estudia Aspectes formals del llenguatge estudia Aspectes no formals del llenguatge comprenen Proposició Categories Sil·logisme Inducció Definició Opinió Poètica NATURALESA El seu estudi comprèn El canvi natural pot ser locatiu qualitatiu altres tipus de moviment tenen una FINALITAT Teoria de les Quatre Causes La vida genera genera L’home L’estudia Psicologia descobreix Tipus d’ànima vegetativa sensitiva Intel·lectual S’expressa en la l’estudia la METAFÍSICA Potència Substància o Entitat primera exigeixen un MOTOR IMMÒBIL és causa del canvi en la Filosofia de Plató Formal Material Causal Final que són explica són Substància o Entitat segona Acte s’oposen al distingeix es mostren en el ARISTÒTIL