1. FILOSOFIAFILOSOFIA
CONTEMPORÀNIACONTEMPORÀNIA
JOHN STUARTJOHN STUART
MILLMILL

2. 06/04/14 John Stuart Mill 2
JOHN STUART MILLJOHN STUART MILL
(1806-1873)(1806-1873)
 PresentacióPresentació
 La concepció de l’ésser humàLa concepció de l’ésser humà
 El moviment utilitaristaEl moviment utilitarista
 Sobre la llibertatSobre la llibertat
 Anàlisi del coneixement. Lògica i empirismeAnàlisi del coneixement. Lògica i empirisme

3. 06/04/14 John Stuart Mill 3
JOHN STUART MILLJOHN STUART MILL
Principals referents teòricsPrincipals referents teòrics
 Ètica-política: Jeremy Bentham i James MillÈtica-política: Jeremy Bentham i James Mill
((utilitarismeutilitarisme))
 Economia política: Adam Smith i DavidEconomia política: Adam Smith i David
RicardoRicardo
 Epistemologia: David Hume (Epistemologia: David Hume (empirismeempirisme),),
August Comte (August Comte (positivismepositivisme))
 Crítica del liberalisme econòmic (laissezCrítica del liberalisme econòmic (laissez
faire): Saint Simon (faire): Saint Simon (socialistessocialistes francesos)francesos)

4. 06/04/14 John Stuart Mill 4
John Stuart MillJohn Stuart Mill – UTILITARISME 1– UTILITARISME 1
 L’empirisme del XVIII -L’empirisme del XVIII -David HumeDavid Hume- té la seva- té la seva
continuació al XIX en l’utilitarisme:continuació al XIX en l’utilitarisme: JeremyJeremy
BenthamBentham,, James MillJames Mill ii John Stuart MillJohn Stuart Mill..
 La base de la moral és elLa base de la moral és el principi d’utilitatprincipi d’utilitat..
 Essent la felicitat el fi últim de la conducta delsEssent la felicitat el fi últim de la conducta dels
humans,humans, serà bo allò que promogui la màximaserà bo allò que promogui la màxima
felicitat de la major quantitat de personesfelicitat de la major quantitat de persones..
 No és una moral egoista: és bo per a l’individu elNo és una moral egoista: és bo per a l’individu el
que resulta útil per a la col·lectivitat, i a la inversa.que resulta útil per a la col·lectivitat, i a la inversa.

5. 06/04/14 John Stuart Mill 5
John Stuart MillJohn Stuart Mill – UTILITARISME 2– UTILITARISME 2
 Com Epicur, els utilitaristes identifiquen la felicitatCom Epicur, els utilitaristes identifiquen la felicitat
amb el plaer (amb el plaer (hedonismehedonisme).).
 Diferenciant-se de Bentham, Mill sosté que el plaerDiferenciant-se de Bentham, Mill sosté que el plaer
no és una qüestió de quantitat sinó deno és una qüestió de quantitat sinó de qualitatqualitat::
 més quantitat de plaer no implica necessàriament majormés quantitat de plaer no implica necessàriament major
felicitat (No tots els plaers són igualment bons)felicitat (No tots els plaers són igualment bons)
 hi ha “activitats productores de plaer” més valuoses quehi ha “activitats productores de plaer” més valuoses que
d’altres: “És millor una criatura humana insatisfeta qued’altres: “És millor una criatura humana insatisfeta que
un porc satisfet, és millor ser Sòcrates insatisfet que unun porc satisfet, és millor ser Sòcrates insatisfet que un
boig satisfet”boig satisfet”
 Són plaers preferibles els que comporten elSón plaers preferibles els que comporten el
progrésprogrés de l’ésser humà (individual ide l’ésser humà (individual i
col·lectivament).col·lectivament).

6. 06/04/14 John Stuart Mill 6
John Stuart MillJohn Stuart Mill – UTILITARISME 3– UTILITARISME 3
 L’altruisme i l’egoisme no són incompatiblesL’altruisme i l’egoisme no són incompatibles::
en desitjar la felicitat col·lectiva desitjo laen desitjar la felicitat col·lectiva desitjo la
meva felicitat personal (Aristòtil: l’home,meva felicitat personal (Aristòtil: l’home,
animal social), i a la inversa.animal social), i a la inversa.
 Visió orgànica de la relació entre l’individu iVisió orgànica de la relació entre l’individu i
la societat (relació entre la part i el tot).la societat (relació entre la part i el tot).
 La meva recerca de felicitat és bona perquèLa meva recerca de felicitat és bona perquè
és útil, i és útil perquè promou la felicitatés útil, i és útil perquè promou la felicitat
col·lectiva.col·lectiva.

7. 06/04/14 John Stuart Mill 7
J.Stuart MillJ.Stuart Mill – UTILITAT I LLIBERTAT– UTILITAT I LLIBERTAT
 El principi d’utilitat exigeix que tothom sigui lliure deEl principi d’utilitat exigeix que tothom sigui lliure de
desplegar les seves capacitats d’acord amb la sevadesplegar les seves capacitats d’acord amb la seva
voluntat.voluntat.
 Una societat és més rica i feliç com més lliurement esUna societat és més rica i feliç com més lliurement es
desenvolupen els individus que la integren.desenvolupen els individus que la integren.
 La llibertat individual només pot ser limitada siLa llibertat individual només pot ser limitada si
interfereix en la dels altresinterfereix en la dels altres. En allò que no afecta. En allò que no afecta
ningú més l’individu és sobirà.ningú més l’individu és sobirà.
 La societat no pot interferir en la llibertat individualLa societat no pot interferir en la llibertat individual
adduint la preservació del bé (físic o moral) de l’individu.adduint la preservació del bé (físic o moral) de l’individu.

8. 06/04/14 John Stuart Mill 8
J.Stuart MillJ.Stuart Mill – LLIBERTAT 1– LLIBERTAT 1
 La llibertat individual i el benestar col·lectiuLa llibertat individual i el benestar col·lectiu
no tan solsno tan sols no són incompatiblesno són incompatibles sinó que elsinó que el
segon és conseqüència del primer i el primersegon és conseqüència del primer i el primer
és condició necessària del segon.és condició necessària del segon.
 El Bé comúEl Bé comú (màxima felicitat per al major(màxima felicitat per al major
nombre de persones)nombre de persones) pressuposa el màximpressuposa el màxim
nivell de llibertat individualnivell de llibertat individual. La societat no. La societat no
l’ha de limitar sinó al contrari: ha de garantir-l’ha de limitar sinó al contrari: ha de garantir-
ne el desenvolupament (Locke).ne el desenvolupament (Locke).

9. 06/04/14 John Stuart Mill 9
J.Stuart MillJ.Stuart Mill – LLIBERTAT 2– LLIBERTAT 2
 La democràcia és la forma ideal de governLa democràcia és la forma ideal de govern
 però pressuposa un certperò pressuposa un cert nivell educatiunivell educatiu que permeti alsque permeti als
individus de comprendre la necessitat de respectar elsindividus de comprendre la necessitat de respectar els
drets dels altres.drets dels altres.
 La bondat de laLa bondat de la democràciademocràcia radica en la sevaradica en la seva
utilitatutilitat: fomenta la: fomenta la llibertatllibertat privada i el lliureprivada i el lliure
desenvolupament dels individus.desenvolupament dels individus.
 El poder de la majoria no és absolutEl poder de la majoria no és absolut (Locke):(Locke):
 Les minories han de ser protegides de la temptació de laLes minories han de ser protegides de la temptació de la
majoria d’exercir un poder despòtic sobre elles (limitaciómajoria d’exercir un poder despòtic sobre elles (limitació
arbitrària de llibertats, per exemple)arbitrària de llibertats, per exemple)

10. 06/04/14 John Stuart Mill 10
J.Stuart MillJ.Stuart Mill – LLIBERTAT 3– LLIBERTAT 3
 Tots els actes voluntaris són causatsTots els actes voluntaris són causats::
 pels motiuspels motius
 pel caràcterpel caràcter
 Si coneguéssim totes les causes de la conductaSi coneguéssim totes les causes de la conducta
individual, aquesta seriaindividual, aquesta seria predictiblepredictible. Aquesta. Aquesta
“predictibilitat en principi” és compatible amb la“predictibilitat en principi” és compatible amb la
llibertat.llibertat.
 Som lliures en el sentit que somSom lliures en el sentit que som conscientsconscients queque
podríem haver actuat d’una altra manerapodríem haver actuat d’una altra manera si hosi ho
haguéssim preferithaguéssim preferit..
 Si lliure signifiquésSi lliure signifiqués no causatno causat no hi hauriano hi hauria
conductes lliures (o les conductes lliures serienconductes lliures (o les conductes lliures serien
fortuïtes i casuals).fortuïtes i casuals). Lliure significa no obligatLliure significa no obligat..

11. 06/04/14 John Stuart Mill 11
J.Stuart MillJ.Stuart Mill – LÒGICA I EMPIRISME– LÒGICA I EMPIRISME
 L’objectiu de Mill en elL’objectiu de Mill en el “Sistema de Lògica”“Sistema de Lògica”
és desenvolupar una “ciència humana” (comés desenvolupar una “ciència humana” (com
Hume), a partir de l’ús del mètodeHume), a partir de l’ús del mètode
experimental.experimental.
 Rebutja el qualificatiu d’empiristaRebutja el qualificatiu d’empirista (entenent(entenent
com a tal una concepció simplista i barroeracom a tal una concepció simplista i barroera
del procés d’elaboració del coneixement)del procés d’elaboració del coneixement)
 Podem considerar-lo empirista, però, en tantPodem considerar-lo empirista, però, en tant
que sosté queque sosté que la matèria de tot el nostrela matèria de tot el nostre
coneixement ens la proporciona l’experiènciaconeixement ens la proporciona l’experiència

12. 06/04/14 John Stuart Mill 12
J.Stuart MillJ.Stuart Mill – LÒGICA 1– LÒGICA 1
 La Lògica de Mill és unLa Lògica de Mill és un estudi de lesestudi de les
inferències inductivesinferències inductives, necessari per, necessari per
complementar la lògica més elaborada fins alcomplementar la lògica més elaborada fins al
moment: l’estudi de les inferènciesmoment: l’estudi de les inferències
deductives.deductives.
 Parteix de la diferencia entre:Parteix de la diferencia entre:
 proposicions nominalsproposicions nominals (Hume: coneixements de(Hume: coneixements de
relacions d’idees / Kant: judicis analítics)relacions d’idees / Kant: judicis analítics)
 proposicions realsproposicions reals (Hume: coneixements de(Hume: coneixements de
qüestions de fet / Kant: judicis sintètics)qüestions de fet / Kant: judicis sintètics)

13. 06/04/14 John Stuart Mill 13
J.Stuart MillJ.Stuart Mill – LÒGICA 2– LÒGICA 2
 Si entenem per veritat l’Si entenem per veritat l’adequació d’unaadequació d’una
proposició a la realitatproposició a la realitat,, només poden sernomés poden ser
vertaderes les proposicions reals i no lesvertaderes les proposicions reals i no les
nominalsnominals (que no ens informen de la(que no ens informen de la
realitat)realitat)
 Les proposicions reals poden serLes proposicions reals poden ser
necessàriament vertaderes si nonecessàriament vertaderes si no en unen un
sentit lògicsentit lògic (el contrari no és absurd), sí(el contrari no és absurd), sí enen
un sentit psicològicun sentit psicològic (no tenim cap evidència(no tenim cap evidència
en contra).en contra).

14. 06/04/14 John Stuart Mill 14
J.Stuart MillJ.Stuart Mill – LÒGICA 3– LÒGICA 3
 La veritat de les proposicions és sovintLa veritat de les proposicions és sovint
inferida a partir d’altres. Cal diferenciar dosinferida a partir d’altres. Cal diferenciar dos
tipus d’inferència:tipus d’inferència:
 Inferències deductivesInferències deductives: aquelles en què inferim: aquelles en què inferim
proposicions d’altres iguals o més generalsproposicions d’altres iguals o més generals
 Inferències inductivesInferències inductives: aquelles en què inferim: aquelles en què inferim
proposicions d’altres menys generalsproposicions d’altres menys generals
 Tan sols una inducció pot ser consideradaTan sols una inducció pot ser considerada
unauna inferència realinferència real (obtenim informació(obtenim informació
nova)nova)

15. 06/04/14 John Stuart Mill 15
J.Stuart MillJ.Stuart Mill – LÒGICA 4– LÒGICA 4
 Inferència inductivaInferència inductiva: és una operació de: és una operació de
l’enteniment a través de la qual descobrim i proveml’enteniment a través de la qual descobrim i provem
proposicions universals.proposicions universals.
 Inferim que el que és vertader per aInferim que el que és vertader per a diversosdiversos casoscasos
particulars, ho serà per aparticulars, ho serà per a totstots els casos similars.els casos similars.
 Aquesta inferència, fonamental en les ciències deAquesta inferència, fonamental en les ciències de
la natura, es basa en ella natura, es basa en el principi de constància de laprincipi de constància de la
naturalesanaturalesa..
 Aquest principi general és confirmat per laAquest principi general és confirmat per la
descoberta progressiva de constàncies particulars,descoberta progressiva de constàncies particulars,
que és l’objectiu fonamental de les ciències.que és l’objectiu fonamental de les ciències.

16. 06/04/14 John Stuart Mill 16
A. DE TOCQUEVILLE
analitzà
LA DEMOCRÀCIA A AMÉRICA
amb el precedent
amb una vida
ESTABLE
COMUNAL
CIUTADANA
EDUCADA EN
LA POLÍTICA
basada en
LA IGUALTAT
DE CONDICIONS
que
comporta
INDIVIDUALISME
EN EUROPA
dominaria
TOTA LA VIDA SOCIAL
pernoestar
ESCISSIÓ
HOME
PRIVAT
ASSUMPTES
PÚBLICS
per
DEFECTES
D’ESPERIT
VICIS DEL
COR
J. STUART MILL
va més enllà del
UTILITARISME
ANTERIOR
de
J. BENTHAM
QUANTITAT DE PLAER
que mesura
L’ACCIÓ BONA
per la
DINER
mesurada amb
UTILITAT
per al
MÀXIM DE
PERSONES
d’on sorgeix la
diferencia entre
SATISFACCIÓ FELICITAT
d’ un
DESIG
m
itjançant
TEMPS LLIURE
DE TREBALLno
esm
esura
am
b
a la que
s’aspira amb
DEMOCRÀCIA CULTURAL
LA LLIURE DISCUSIÓ
BENS CULTURALS
que pressuposen
en una
EDUCACIÓ
fa possible
proposa crear
INDIVIDUALMENT
HOME
COMPLET
SACRIFICI ÚTIL
SENTIT
COMUNITARI
UN MODEL
DE VIDA
MORAL HEROICA
amb
mitjançant un
amb una
capaç de
SOCIALMENT
en compartir
EL DESTÍ AMB
ELS ALTRES
superant
ELS MALS DE
L’INDIVIDUALISME
influí en
L’UTILITARISME
de
per aconseguir
tant
que
contrapesada
per estar
L’ORDRE SOCIAL
L’OPINIÓ PÚBLICA
MAJORITÀRIA
justificant-se
amb
desentès
dels
PODER
DESPÒTIC
constituïnt-se
limitat al
DRET I LA LLEI
BENS
PARTICULARS
reforça
en els
seus
utilitza
a través de la
de
produïts per la
per al