L'origen de la primera filosofia. Condicionants i característiques generals i particulars.

1. FILOSOFIA ANTIGA ELS FILÒSOFS PRESOCRÀTICS

2. DEL MITE AL LOGOS On i quan apareix la filosofia? Circumstàncies històriques que afavoreixen l'aparició de la filosofia Límits en el nostre coneixement dels primers filòsofs Què en sabem, en general, de tots ells? Què en sabem de cada un d’ells?

3. ON I QUAN? A les pròspers ports - ciutats comercials de la Jònia (costa occidental de la península d’Anatòlia i illes pròximes), i de la Magna Grècia (sud de la península italiana i Sicília) A partir de la finals del segle VII i al llarg del segle VI a.C.

4. PER QUÈ? FACTORS RELIGIOSOS PENSAMENT RACIONAL FACTORS CULTURALS FACTORS ECONÒMICS FACTORS GEOPOLÍTICS

5. FACTORS ECONÒMICS Nascudes com a colònies amb una base agrícola i ramadera, als s. VIII-VI el comerç passa a ser l’activitat econòmica més rellevant. L’intercanvi es produeix tant envers altres ciutats gregues com envers pobles de parla i cultura no gregues (fenicis, egipcis, perses…)

6. FACTORS GEOPOLÍTICS La filosofia neix a ciutats establertes als marges oriental i occidental del món grec. Són, ciutats – frontera amb un estret contacte amb cultures no gregues. Són estats independents, no part d’un imperi. L’antiga aristocràcia governant (guerra i possessió de la terra) és substituïda per nous governants que basen el seu poder en la riquesa acumulada a partir del comerç .

7. FACTORS RELIGIOSOS La religiositat d’un poble agricultor i ramader no encaixa en les necessitats explicatives d’una societat comercial Les formes de la religiositat grega es basen en una tradició oral: no hi ha llibres sagrats Els encarregats del culte són el cap de família o el cap de l’estat: no hi ha una classe sacerdotal

8. FACTORS CULTURALS Poc abans dels primers filòsofs apareixen les primeres grans manifestacions de la Literatura Grega: Homer i Hesíode . En les obres d’Homer (“ilíada” i “odissea”) i Hesíode (“teogonia” i “els treballs i els dies”) hi ha un esforç per donar unitat, racionalitat i lògica a la diversitat i atomització de la mitologia grega. Són, doncs, precedents dels primers filòsofs.

9. LÍMITS EN EL QUE SABEM DELS PRIMERS FILÒSOFS Dels anomenats presocràtics en conservem referències molt fragmentàries en textos d’autors posteriors. No podem pretendre reconstruir la seva manera de pensar. És més el que desconeixem d’ells que el que en sabem. Què en sabem?...

10. QUÈ EN SABEM DE TOTS ELLS? Volien comprendre els fenòmens naturals No els satisfeien les explicacions que tenien a mà Veien problemes on les persones “normals” no n’hi veien, i hi buscaven respostes Enlloc d’explicacions sobrenaturals cercaven explicacions racionals Inventaven maneres d’entendre les coses diferents de les creences tradicionals Confiaven més en la raó que no pas en la tradició Inauguraren el costum de criticar les idees dels altres La tradició que fundaren donà lloc a la filosofia i a la ciència actuals

11. EL NAIXEMENT DE LA FÍSICA La recerca dels primers filòsofs gira entorn d’interrogants sobre la natura ( φύσις) De la natura, en cerquen el principi (α̉ρχή) Tres significats bàsics d’α̉ρχή: Origen, inici, començament Fonament, base, element Poder, autoritat, govern En cercar un principi, volen saber: Quina és la realitat material que ha generat tota la natura? Quin és l’element de què estan fetes totes les coses naturals? Quina és la llei que governa la natura? No estan d’acord sobre quina és la naturalesa o la quantitat d’aquest principi

12. QUÈ SABEM DE CADA UN? Els milesis Tales Anaximandre Anaxímenes L’escola pitagòrica Heràclit d'Efes Parmènides d'Elea Els pluralistes Empèdocles d’Agrigent Anaxàgores de Clazòmenes Els atomistes: Demòcrit d’Abdera i Leucip de Milet

13. MILESIS Són Tales (624-546 aC.), Anaximandre (610-545 aC.) i Anaxímenes (585-524 aC.) La matèria no és inert sinó activa, viva (hilozoïsme). L'arkhé és, per Tales, l'aigua. Segons Anaximandre és un substrat indeterminat (apeiron) Segons Anaxímenes és l'aire.

14. L’ESCOLA PITAGÒRICA (1) Pitàgores de Samos (572-496 aC): personatge entre la història i la llegenda Corrent filosòfic mescla d’ escola filosòfica , secta mística i partit polític Entre les seves idees podem diferenciar Elements místics Elements filosòfico-racionals

15. L’ESCOLA PITAGÒRICA (2) Elements místics : L’ésser humà, ànima presonera en un cos. L'ànima és immortal i es reencarna (metempsícosi) La purificació - katharsis ( καθάρσις ) del cos i de l'ànima, mecanisme de salvació de l'ànima. (fi del cicle de les reencarnacions) La saviesa, la filosofia (coneixement de la llei que regula la natura), mitjà de purificació - salvació

16. L’ESCOLA PITAGÒRICA (3) Elements filosòfico – racionals L'arkhé són els nombres L’univers és anomenat κόσμος (cosmos): Ordenat, organitzat Bell, Harmònic La realitat està numèricament (aritmètica-geomètricament) ordenada. La natura, l'univers és la combinació harmònica dels nombres. Les coses mateixes són nombres

17. HERÀCLIT D’EFÉS (544-484 a.C .) Una llei-raó oculta (logos - λόγος ) governa la φύσις : Tot és devenir, atès que la φύσις és confrontació constant dels contraris Unitat = diversitat i Harmonia = guerra. Identitat dels contraris La raó humana és un moment del Logos universal El foc, element inestable i transformador, és l' α̉ ̉ρχή. “La φύσις és foc” significa que la natura és generació i destrucció constant Tot flueix (panta rei - πάντα ρε̃ι ) , res és estable ni permanent

18. PARMÈNIDES D’ELEA ( VI-V ) (1) Poema: Estil èpic / Veritat revelada Introducció / Via de la veritat / Via de l’opinió Via de la Veritat: Identificació del ser i el pensar Punts de partida (Principis presents en la lògica posterior): El ser és, el no ser no és (principi d’identitat) No és possible que el Ser no sigui o que el No ser sigui (principi de no contradicció) O Ser o No ser (principi de terç exclòs)

19. PARMÈNIDES D’ELEA ( VI-V ) (2) El Canvi implicaria trànsit de Ser a No Ser (destrucció) o a la inversa (generació). Per tant, és il·lògic i irreal. El Moviment i la Pluralitat pressuposen l’existència del buit (=No ser). Per tant són impossibles. Conclusió: Negació del Canvi, el Moviment i la Pluralitat. El Ser és necessàriament Un, Immutable i Etern Contraposició radical de la lògica amb l’experiència sensible: resulten incompatibles. La natura no tan sols no és com sembla sinó que és el contrari.

20. ELS PLURALISTES (1) Elements comuns : Intenten fer compatibles la lògica amb l’experiència sensible , el ser i el devenir, a partir de principis diversos . Aquests principis són en constant moviment: En mesclar-se, es generen les coses i es destrueixen en separar-se. La pluralitat de les coses existents no prové d’una unitat originària sinó d’una pluralitat originària

21. ELS PLURALISTES (2) Empèdocles d’Agrigent (V aC) Quatre principis materials: aigua, aire, terra i foc. Dues forces externes que els fan unir-se i separar-se: Amor i Discòrdia Anaxàgores de Clazòmenes (V aC) En totes les coses hi ha llavors de totes les coses (homeomeríes). Les homeomeríes són el principi. Es diferencien qualitativament L'univers és governat per la raó (Nous). El Nous no és barrejat Atomistes (V aC): Leucip de Milet i Demòcrit d’Abdera

22. ATOMISME (1) La realitat és el ple -àtoms ( α̉τομός – no divisible)- i el buit (ser i no ser) Característiques dels àtoms Petites partícules indivisibles Imperceptibles Eternes En constant moviment en el buit Qualitativament homogenis Quantitativament heterogenis: tenen formes diferents Els cossos es generen en unir-se els àtoms, i es destrueixen en separar-se Les qualitats que percebem en les coses poden ser objectives (si són mesurables) o subjectives (si no ho són). Gustos, colors o olors no són reals sinó aparents

23. ATOMISME (2) Semblances i diferències amb d’altres pensadors: Com en Parmènides , no hi ha generació ni destrucció Com en Heràclit , la realitat és devenir constant (moviment) Com en Pitàgores , el que no és quantificable no és real. Com en Empèdocles i Anaxàgores , el canvi és resultat del moviment dels elements Com en els monistes (i contra Empèdocles i Anaxàgores ), el principi és qualitativament homogeni. Contra Empèdocles i Anaxàgores , no hi ha un principi o causa del moviment